SlideShare a Scribd company logo
1 of 17
L’agent que vingué del fred:
LES GLACERES
Marina Oró
QUÉ ÉS UNA GLACERA?
• Una glacera és un cos permanent de gel.
• Format a la superfície terrestre per
l'acumulació, compactació i recristal·lització
de la neu.
• Mostra senyals de moviment per acció de la
gravetat.
QUAN I COM ÉS FORMAR?
• Les glaceres actuals són formades fa uns dos o tres
milions d'anys al període anomenat Plistocè.
Aquest període va registrar unes vint oscil·lacions
climàtiques importants i la durada de cadascuna
d'aquestes podria haver estat d'uns cent mil anys.
• Més modernament, dels segles XV al XIX, es va fer
notar un període glacial breu però intens. Tant és
així que el clima de zones boreals va empitjorar
molt notablement, i fins i tot va deixar alguns
indrets com a inhabitables. Aquesta petita glaciació
es coneix amb el nom de Petita Edat del Gel.
• Hi ha teories que impliquen també els
moviments de les plaques tectòniques i les
diferències en la intensitat de la radiació
solar, així com les variacions que pugui haver
tingut l'òrbita terrestre i el desplaçament de
l'eix de rotació de la Terra en la formació de
les glaceres o en l'alternança dels períodes
glacials.
La formació i persistència de les glaceres
requereixen dues condicions principals:
• Temperatures mitjanes anuals inferiors o molt
pròximes als 0o C
• Que la quantitat de neu caiguda durant l‘hivern sigui
superior a la que es fon a l'estiu.
 Hi ha regions on malgrat que les temperatures
mitjanes anuals són inferiors als 0o C no es formen
glaceres debut a la manca de precipitacions en forma
de neu. La línia per sobre de la qual la neu caiguda
durant l'hivern no es fon totalment durant l'estiu i, per
tant s'acumula en forma de glaç glacial es diu línia o
nivell de les neus perpètues.
MIDA I CLASSIFICACIÓ
La mida de les glaceres depèn fonamentalment
del lloc on es formen.
• Són molt més grans a les zones polars que a les
temperades o càlides. Fora dels cercles Àrtic i Antàrtic
les glaceres només es formen en muntanyes elevades,
allí on la temperatura és tan baixa que no permet la
fusió de la neu.
• Glaceres més importants: glacera continental de
l'Antàrtida, la glacera continental grenlandesa i la
glacera continental d'Alaska, i només elles reben el
nom de glaceres continentals.
• D'altra mena són les de les planes elevades,
que es formen per acumulació de neu en
superfícies planes o bé en superfícies
muntanyoses. En aquesta situació es troben
determinades glaceres de grans illes de l'oceà
Àrtic i de les regions més australs d'Amèrica.
Es diuen glaceres de casquet.
• Les que es formen a les muntanyes reben el
nom de glaceres alpines i són de mides molt
més petites. Les més importants són a la
serralada de l'Himàlaia i a Alaska.
Glacera de marea
• Les glaceres de marees són glaceres que acaben
al mar i quan hi arriben formen icebergs.
EROSIÓ
• Les glaceres duen a terme una erosió més
intensa sobre els materials disgregats que
sobre roques dures i compactes.
• En els períodes freds que presedeixen l’avanç
de les glaceres, les roques s’afebleixen i es
trenquen a causa de la gelifracció.
• Això facilita l’acció erosiva de les glaceres.
En aquesta acció intervenen dos mecanismes
diferents:
Desgast produït pels materials transportats
pel gel contra la superfície sobre la qual
circula. Aquest mecanisme origina superficies
llises, amb estries en la direcció del
desplaçament del gel.
La glacera arrenca fragments rocosos del
substrat. Es generen superfícies rugoses.
FORMES D’EROSIÓ GLACIAL
• Circs: Grans depressions excavades al peu dels cims més alts. Tenen forma
circular, amb parets gairebé verticals. Si es tracta de diversos circs, al
centre queda un pic, anomenat agulla glacial (horn).
• Valls glacials: Tenen un perfil transversal típicament en forma
de U, amb fons pla i parets verticals fins al nivell en què van
ser ocupades pel gel.
• Valls penjades: Són petites valls que
desemboquen a les valls principals. Tenen
també perfil transversal en forma de U.
Resulten de l’excavació de petites llengües
glacials que conflueixen a la llengua principal.
TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ
El gel o la neu comprimida de les glaceres es desplaça sobre si mateixa i sobre
el sòl que ho suporta. Això és degut a:
 la gravetat, amb què el gel es comporta com un altre fluid.
 al pes de les successives capes de neu que s'acumulen a les parts més
elevades.
• Les parts centrals es desplacen més de pressa que les que freguen contra
el terra o contra les parets laterals. Tampoc és la mateixa velocitat a totes
les glaceres.
• El moviment de les masses de gel a velocitat no uniforme és el que
provoca l'aparició de:
 Escletxes
 Esquerdes
• Les glaceres alpines de zones temperades tenen una
velocitat de desplaçament notable però insuficient
actualment per cobrir la zona de fusió; és a dir, la part
inferior de la gelera es fon més de pressa que no pas
s'acumula la neu a la part superior. La repetició any
rere any d'aquest fenomen està donant lloc a la
disminució de la mida de les glaceres i en molts casos
ha comportat ja la seva desaparició.
• És precisament el desplaçament de les masses de gel el
que provoca les formes més importants i
característiques de l'erosió glacial: els llacs o cubetes
glacials, les morenes i els fiords.
LES MORENES
• Reben el nom de morena tant els materials transportats per la
glacera com els que ja han estat sedimentats.
• En una glacera, la càrrega es distribueix en morenes laterals,
centrals i de fons.
LLACS GLACIALS
• Els llacs glacials es formen a causa de l’excavació que poden arrivar a
produir les glaceres. Quan el gel es retira, es formen petits llacs de
montanya, els quals, gràcies a l’erosió regressiva produïda pels rius que
neixen als mateixos llacs, tendeixen a desaparèixer ràpidament.

More Related Content

What's hot (20)

classificació roques sedimentaries
classificació roques sedimentariesclassificació roques sedimentaries
classificació roques sedimentaries
 
T3 Els processos que transformen les roques
T3 Els processos que transformen les roquesT3 Els processos que transformen les roques
T3 Els processos que transformen les roques
 
El Vent
El VentEl Vent
El Vent
 
Tema 12 els arxius de la història de la terra
Tema 12   els arxius de la història de la terraTema 12   els arxius de la història de la terra
Tema 12 els arxius de la història de la terra
 
Po ctmait7estrat 2part11_12
Po ctmait7estrat 2part11_12Po ctmait7estrat 2part11_12
Po ctmait7estrat 2part11_12
 
Unitat6 Ct1 0809 Processos Externs
Unitat6 Ct1 0809 Processos ExternsUnitat6 Ct1 0809 Processos Externs
Unitat6 Ct1 0809 Processos Externs
 
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRACMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
 
Unitat 6 Processos Geològics Externs
Unitat 6 Processos Geològics ExternsUnitat 6 Processos Geològics Externs
Unitat 6 Processos Geològics Externs
 
Meteoritzacio
MeteoritzacioMeteoritzacio
Meteoritzacio
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
 
Roques metamòrfiques
Roques metamòrfiquesRoques metamòrfiques
Roques metamòrfiques
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
Metamorfisme
MetamorfismeMetamorfisme
Metamorfisme
 
Inestabilitats gravitatòries
Inestabilitats gravitatòriesInestabilitats gravitatòries
Inestabilitats gravitatòries
 
Glaceres
GlaceresGlaceres
Glaceres
 
Po ctit5serra 1part11_12
Po ctit5serra 1part11_12Po ctit5serra 1part11_12
Po ctit5serra 1part11_12
 
Unitat 5 El relleu i el modelat
Unitat 5 El relleu i el modelatUnitat 5 El relleu i el modelat
Unitat 5 El relleu i el modelat
 
U4.magmatisme
U4.magmatismeU4.magmatisme
U4.magmatisme
 
Plecs i falles
Plecs i fallesPlecs i falles
Plecs i falles
 
Roques ígnias
Roques ígniasRoques ígnias
Roques ígnias
 

Viewers also liked

05 el modelatge glaciar (los cacho panes)
05   el modelatge glaciar (los cacho panes)05   el modelatge glaciar (los cacho panes)
05 el modelatge glaciar (los cacho panes)Javier
 
Acció geol+ogica del gel
Acció geol+ogica del gelAcció geol+ogica del gel
Acció geol+ogica del gelCarme Alós
 
ㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇ
ㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇ
ㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇChoi Semi
 
jump! goes to Dismaland rubberneck report
jump! goes to Dismaland rubberneck report jump! goes to Dismaland rubberneck report
jump! goes to Dismaland rubberneck report jump! innovation
 
7. the ridings – locations copy
7. the ridings – locations copy7. the ridings – locations copy
7. the ridings – locations copyTaylor Sabga
 
Biznesa vadības sistēmas
Biznesa vadības sistēmas Biznesa vadības sistēmas
Biznesa vadības sistēmas Ozols Grupa, Ltd
 
William blake pp
William blake ppWilliam blake pp
William blake pppattonjb
 
Sistem penjaminan mutu prodi pai
Sistem penjaminan mutu prodi paiSistem penjaminan mutu prodi pai
Sistem penjaminan mutu prodi paistitsasingkawang
 

Viewers also liked (11)

05 el modelatge glaciar (los cacho panes)
05   el modelatge glaciar (los cacho panes)05   el modelatge glaciar (los cacho panes)
05 el modelatge glaciar (los cacho panes)
 
Acció geol+ogica del gel
Acció geol+ogica del gelAcció geol+ogica del gel
Acció geol+ogica del gel
 
ㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇ
ㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇ
ㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇㅇ
 
jump! goes to Dismaland rubberneck report
jump! goes to Dismaland rubberneck report jump! goes to Dismaland rubberneck report
jump! goes to Dismaland rubberneck report
 
7. the ridings – locations copy
7. the ridings – locations copy7. the ridings – locations copy
7. the ridings – locations copy
 
Biznesa vadības sistēmas
Biznesa vadības sistēmas Biznesa vadības sistēmas
Biznesa vadības sistēmas
 
Shayna
ShaynaShayna
Shayna
 
William blake pp
William blake ppWilliam blake pp
William blake pp
 
jump! doorstep rubberneck
jump! doorstep rubberneckjump! doorstep rubberneck
jump! doorstep rubberneck
 
Anshika
AnshikaAnshika
Anshika
 
Sistem penjaminan mutu prodi pai
Sistem penjaminan mutu prodi paiSistem penjaminan mutu prodi pai
Sistem penjaminan mutu prodi pai
 

Similar to Les glaceres

Zona climàtica polar i alpina
Zona climàtica polar i alpinaZona climàtica polar i alpina
Zona climàtica polar i alpinamarina2197
 
Tema 7: Forçes a la zona terreestre
Tema 7: Forçes a la zona terreestreTema 7: Forçes a la zona terreestre
Tema 7: Forçes a la zona terreestreisrrael_6
 
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA isrrael_6
 
Les formes de relleu de la terra
Les formes de relleu de la terraLes formes de relleu de la terra
Les formes de relleu de la terragost12
 
El modelat del relleu
El modelat del relleuEl modelat del relleu
El modelat del relleuCC NN
 
Manlleu 1 b neu
Manlleu 1 b neuManlleu 1 b neu
Manlleu 1 b neuAnnapujolo
 
Resum aigua de power point
Resum aigua de power pointResum aigua de power point
Resum aigua de power pointfarcadi
 
Unit 2 relief
Unit 2                                                           reliefUnit 2                                                           relief
Unit 2 reliefbenienge
 
Dinàmica externa terrestre
Dinàmica externa terrestreDinàmica externa terrestre
Dinàmica externa terrestrelidiasibat
 
Agents geologics
Agents geologicsAgents geologics
Agents geologicsizcprof
 
Exercicis socials tema 1-2
Exercicis socials  tema 1-2Exercicis socials  tema 1-2
Exercicis socials tema 1-2carmenbolufer98
 

Similar to Les glaceres (20)

El gel
El gelEl gel
El gel
 
Zona climàtica polar i alpina
Zona climàtica polar i alpinaZona climàtica polar i alpina
Zona climàtica polar i alpina
 
Les glaceres Carla i Iker
Les glaceres Carla i IkerLes glaceres Carla i Iker
Les glaceres Carla i Iker
 
Tema 7: Forçes a la zona terreestre
Tema 7: Forçes a la zona terreestreTema 7: Forçes a la zona terreestre
Tema 7: Forçes a la zona terreestre
 
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
 
Les formes de relleu de la terra
Les formes de relleu de la terraLes formes de relleu de la terra
Les formes de relleu de la terra
 
Els Allaus(1)
Els Allaus(1)Els Allaus(1)
Els Allaus(1)
 
ANETO
ANETOANETO
ANETO
 
Glacera de l'Aneto
Glacera de l'AnetoGlacera de l'Aneto
Glacera de l'Aneto
 
El modelat del relleu
El modelat del relleuEl modelat del relleu
El modelat del relleu
 
Perdua de gel
Perdua de gelPerdua de gel
Perdua de gel
 
Manlleu 1 b neu
Manlleu 1 b neuManlleu 1 b neu
Manlleu 1 b neu
 
Resum aigua de power point
Resum aigua de power pointResum aigua de power point
Resum aigua de power point
 
Unit 2 relief
Unit 2                                                           reliefUnit 2                                                           relief
Unit 2 relief
 
Dinàmica externa terrestre
Dinàmica externa terrestreDinàmica externa terrestre
Dinàmica externa terrestre
 
Agents geologics
Agents geologicsAgents geologics
Agents geologics
 
Exercicis socials tema 1-2
Exercicis socials  tema 1-2Exercicis socials  tema 1-2
Exercicis socials tema 1-2
 
LA NEU
LA NEULA NEU
LA NEU
 
La hidrosfera
La hidrosferaLa hidrosfera
La hidrosfera
 
La neu
La neuLa neu
La neu
 

Recently uploaded

Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

Les glaceres

  • 1. L’agent que vingué del fred: LES GLACERES Marina Oró
  • 2. QUÉ ÉS UNA GLACERA? • Una glacera és un cos permanent de gel. • Format a la superfície terrestre per l'acumulació, compactació i recristal·lització de la neu. • Mostra senyals de moviment per acció de la gravetat.
  • 3. QUAN I COM ÉS FORMAR? • Les glaceres actuals són formades fa uns dos o tres milions d'anys al període anomenat Plistocè. Aquest període va registrar unes vint oscil·lacions climàtiques importants i la durada de cadascuna d'aquestes podria haver estat d'uns cent mil anys. • Més modernament, dels segles XV al XIX, es va fer notar un període glacial breu però intens. Tant és així que el clima de zones boreals va empitjorar molt notablement, i fins i tot va deixar alguns indrets com a inhabitables. Aquesta petita glaciació es coneix amb el nom de Petita Edat del Gel.
  • 4. • Hi ha teories que impliquen també els moviments de les plaques tectòniques i les diferències en la intensitat de la radiació solar, així com les variacions que pugui haver tingut l'òrbita terrestre i el desplaçament de l'eix de rotació de la Terra en la formació de les glaceres o en l'alternança dels períodes glacials.
  • 5. La formació i persistència de les glaceres requereixen dues condicions principals: • Temperatures mitjanes anuals inferiors o molt pròximes als 0o C • Que la quantitat de neu caiguda durant l‘hivern sigui superior a la que es fon a l'estiu.  Hi ha regions on malgrat que les temperatures mitjanes anuals són inferiors als 0o C no es formen glaceres debut a la manca de precipitacions en forma de neu. La línia per sobre de la qual la neu caiguda durant l'hivern no es fon totalment durant l'estiu i, per tant s'acumula en forma de glaç glacial es diu línia o nivell de les neus perpètues.
  • 6. MIDA I CLASSIFICACIÓ La mida de les glaceres depèn fonamentalment del lloc on es formen. • Són molt més grans a les zones polars que a les temperades o càlides. Fora dels cercles Àrtic i Antàrtic les glaceres només es formen en muntanyes elevades, allí on la temperatura és tan baixa que no permet la fusió de la neu. • Glaceres més importants: glacera continental de l'Antàrtida, la glacera continental grenlandesa i la glacera continental d'Alaska, i només elles reben el nom de glaceres continentals.
  • 7. • D'altra mena són les de les planes elevades, que es formen per acumulació de neu en superfícies planes o bé en superfícies muntanyoses. En aquesta situació es troben determinades glaceres de grans illes de l'oceà Àrtic i de les regions més australs d'Amèrica. Es diuen glaceres de casquet. • Les que es formen a les muntanyes reben el nom de glaceres alpines i són de mides molt més petites. Les més importants són a la serralada de l'Himàlaia i a Alaska.
  • 8. Glacera de marea • Les glaceres de marees són glaceres que acaben al mar i quan hi arriben formen icebergs.
  • 9. EROSIÓ • Les glaceres duen a terme una erosió més intensa sobre els materials disgregats que sobre roques dures i compactes. • En els períodes freds que presedeixen l’avanç de les glaceres, les roques s’afebleixen i es trenquen a causa de la gelifracció. • Això facilita l’acció erosiva de les glaceres.
  • 10. En aquesta acció intervenen dos mecanismes diferents: Desgast produït pels materials transportats pel gel contra la superfície sobre la qual circula. Aquest mecanisme origina superficies llises, amb estries en la direcció del desplaçament del gel. La glacera arrenca fragments rocosos del substrat. Es generen superfícies rugoses.
  • 11. FORMES D’EROSIÓ GLACIAL • Circs: Grans depressions excavades al peu dels cims més alts. Tenen forma circular, amb parets gairebé verticals. Si es tracta de diversos circs, al centre queda un pic, anomenat agulla glacial (horn).
  • 12. • Valls glacials: Tenen un perfil transversal típicament en forma de U, amb fons pla i parets verticals fins al nivell en què van ser ocupades pel gel.
  • 13. • Valls penjades: Són petites valls que desemboquen a les valls principals. Tenen també perfil transversal en forma de U. Resulten de l’excavació de petites llengües glacials que conflueixen a la llengua principal.
  • 14. TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ El gel o la neu comprimida de les glaceres es desplaça sobre si mateixa i sobre el sòl que ho suporta. Això és degut a:  la gravetat, amb què el gel es comporta com un altre fluid.  al pes de les successives capes de neu que s'acumulen a les parts més elevades. • Les parts centrals es desplacen més de pressa que les que freguen contra el terra o contra les parets laterals. Tampoc és la mateixa velocitat a totes les glaceres. • El moviment de les masses de gel a velocitat no uniforme és el que provoca l'aparició de:  Escletxes  Esquerdes
  • 15. • Les glaceres alpines de zones temperades tenen una velocitat de desplaçament notable però insuficient actualment per cobrir la zona de fusió; és a dir, la part inferior de la gelera es fon més de pressa que no pas s'acumula la neu a la part superior. La repetició any rere any d'aquest fenomen està donant lloc a la disminució de la mida de les glaceres i en molts casos ha comportat ja la seva desaparició. • És precisament el desplaçament de les masses de gel el que provoca les formes més importants i característiques de l'erosió glacial: els llacs o cubetes glacials, les morenes i els fiords.
  • 16. LES MORENES • Reben el nom de morena tant els materials transportats per la glacera com els que ja han estat sedimentats. • En una glacera, la càrrega es distribueix en morenes laterals, centrals i de fons.
  • 17. LLACS GLACIALS • Els llacs glacials es formen a causa de l’excavació que poden arrivar a produir les glaceres. Quan el gel es retira, es formen petits llacs de montanya, els quals, gràcies a l’erosió regressiva produïda pels rius que neixen als mateixos llacs, tendeixen a desaparèixer ràpidament.