2. QUÉ ÉS UNA GLACERA?
• Una glacera és un cos permanent de gel.
• Format a la superfície terrestre per
l'acumulació, compactació i recristal·lització
de la neu.
• Mostra senyals de moviment per acció de la
gravetat.
3. QUAN I COM ÉS FORMAR?
• Les glaceres actuals són formades fa uns dos o tres
milions d'anys al període anomenat Plistocè.
Aquest període va registrar unes vint oscil·lacions
climàtiques importants i la durada de cadascuna
d'aquestes podria haver estat d'uns cent mil anys.
• Més modernament, dels segles XV al XIX, es va fer
notar un període glacial breu però intens. Tant és
així que el clima de zones boreals va empitjorar
molt notablement, i fins i tot va deixar alguns
indrets com a inhabitables. Aquesta petita glaciació
es coneix amb el nom de Petita Edat del Gel.
4. • Hi ha teories que impliquen també els
moviments de les plaques tectòniques i les
diferències en la intensitat de la radiació
solar, així com les variacions que pugui haver
tingut l'òrbita terrestre i el desplaçament de
l'eix de rotació de la Terra en la formació de
les glaceres o en l'alternança dels períodes
glacials.
5. La formació i persistència de les glaceres
requereixen dues condicions principals:
• Temperatures mitjanes anuals inferiors o molt
pròximes als 0o C
• Que la quantitat de neu caiguda durant l‘hivern sigui
superior a la que es fon a l'estiu.
Hi ha regions on malgrat que les temperatures
mitjanes anuals són inferiors als 0o C no es formen
glaceres debut a la manca de precipitacions en forma
de neu. La línia per sobre de la qual la neu caiguda
durant l'hivern no es fon totalment durant l'estiu i, per
tant s'acumula en forma de glaç glacial es diu línia o
nivell de les neus perpètues.
6. MIDA I CLASSIFICACIÓ
La mida de les glaceres depèn fonamentalment
del lloc on es formen.
• Són molt més grans a les zones polars que a les
temperades o càlides. Fora dels cercles Àrtic i Antàrtic
les glaceres només es formen en muntanyes elevades,
allí on la temperatura és tan baixa que no permet la
fusió de la neu.
• Glaceres més importants: glacera continental de
l'Antàrtida, la glacera continental grenlandesa i la
glacera continental d'Alaska, i només elles reben el
nom de glaceres continentals.
7. • D'altra mena són les de les planes elevades,
que es formen per acumulació de neu en
superfícies planes o bé en superfícies
muntanyoses. En aquesta situació es troben
determinades glaceres de grans illes de l'oceà
Àrtic i de les regions més australs d'Amèrica.
Es diuen glaceres de casquet.
• Les que es formen a les muntanyes reben el
nom de glaceres alpines i són de mides molt
més petites. Les més importants són a la
serralada de l'Himàlaia i a Alaska.
8. Glacera de marea
• Les glaceres de marees són glaceres que acaben
al mar i quan hi arriben formen icebergs.
9. EROSIÓ
• Les glaceres duen a terme una erosió més
intensa sobre els materials disgregats que
sobre roques dures i compactes.
• En els períodes freds que presedeixen l’avanç
de les glaceres, les roques s’afebleixen i es
trenquen a causa de la gelifracció.
• Això facilita l’acció erosiva de les glaceres.
10. En aquesta acció intervenen dos mecanismes
diferents:
Desgast produït pels materials transportats
pel gel contra la superfície sobre la qual
circula. Aquest mecanisme origina superficies
llises, amb estries en la direcció del
desplaçament del gel.
La glacera arrenca fragments rocosos del
substrat. Es generen superfícies rugoses.
11. FORMES D’EROSIÓ GLACIAL
• Circs: Grans depressions excavades al peu dels cims més alts. Tenen forma
circular, amb parets gairebé verticals. Si es tracta de diversos circs, al
centre queda un pic, anomenat agulla glacial (horn).
12. • Valls glacials: Tenen un perfil transversal típicament en forma
de U, amb fons pla i parets verticals fins al nivell en què van
ser ocupades pel gel.
13. • Valls penjades: Són petites valls que
desemboquen a les valls principals. Tenen
també perfil transversal en forma de U.
Resulten de l’excavació de petites llengües
glacials que conflueixen a la llengua principal.
14. TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ
El gel o la neu comprimida de les glaceres es desplaça sobre si mateixa i sobre
el sòl que ho suporta. Això és degut a:
la gravetat, amb què el gel es comporta com un altre fluid.
al pes de les successives capes de neu que s'acumulen a les parts més
elevades.
• Les parts centrals es desplacen més de pressa que les que freguen contra
el terra o contra les parets laterals. Tampoc és la mateixa velocitat a totes
les glaceres.
• El moviment de les masses de gel a velocitat no uniforme és el que
provoca l'aparició de:
Escletxes
Esquerdes
15. • Les glaceres alpines de zones temperades tenen una
velocitat de desplaçament notable però insuficient
actualment per cobrir la zona de fusió; és a dir, la part
inferior de la gelera es fon més de pressa que no pas
s'acumula la neu a la part superior. La repetició any
rere any d'aquest fenomen està donant lloc a la
disminució de la mida de les glaceres i en molts casos
ha comportat ja la seva desaparició.
• És precisament el desplaçament de les masses de gel el
que provoca les formes més importants i
característiques de l'erosió glacial: els llacs o cubetes
glacials, les morenes i els fiords.
16. LES MORENES
• Reben el nom de morena tant els materials transportats per la
glacera com els que ja han estat sedimentats.
• En una glacera, la càrrega es distribueix en morenes laterals,
centrals i de fons.
17. LLACS GLACIALS
• Els llacs glacials es formen a causa de l’excavació que poden arrivar a
produir les glaceres. Quan el gel es retira, es formen petits llacs de
montanya, els quals, gràcies a l’erosió regressiva produïda pels rius que
neixen als mateixos llacs, tendeixen a desaparèixer ràpidament.
