1. ELS PROCESOS GEOLÒGICS
EXTERNS.
METEORITZACIÓ I EROSIÓ.
Maria Alegret i Laura Teixidor

2. INDEX
 1.- Meteorització
1.1.- Definició
1.2.- Tipus de meteorització
1.2.1.- Meteorització física (que provoca)
1.2.2.- Meteorització química (que provoca)
1.2.3.- Meteorització biològica (que provoca)
 2.- Erosió
1.1.- Definició
1.2.- Que provoca

3. LA METEORITZACIÓ
 Trencament de les roques, a causa dels
agents geològics.

4. METEORITZACIÓ FISICA
 Ruptura de roques a
causes de tensions
originades per
diversos motius.

5. METEORITZACIÓ QUIMICA
Trencament de les
roques a causa de
l’alteració química
dels seus
minerals.

6. METEORITZACIÓ BIOLÒGICA
Ruptura de les
roques a causa de
l’acció dels éssers
vius.

7. L’EROSIÓ
Evacuació de
materials,
causada per els
agents geològics.

8. PROVOCACIÓ DE L’EROSIÓ
Evacuació de detritus
Modelat característic a la superfície
terrestre.
Formació de peneplans.
Redistribució de la massa dels continents.

9. Processos geològics externs II
Transport i Sedimentació.

10. Índex
1. Definició de transport i sedimentació.
2. Transport de l’aigua.
2.1. Manera del transport en l’aigua.
3. Transport de l’aire.
3.1. Manera de transport en l’aire.
4. Què provoquen?

11. 1.Definicions.
• Transport: És el trasllat de materials per part
dels agents geològics. A vegades aquest
transport pot tindre lloc a grans distàncies.
• Sedimentació: És l’acumulació dels materials
de les zones deprimides de la superfície
terrestre: les conques sedimentàries.

13. 2. Transport de l’aigua.
• En contacte amb el fons: quan el fluid no es
capaç de mantenir els clasts en suspensió, els
clasts es desplacen pel fons.
• Sense tocar el fons: quan els clasts són fins,
quan estan adherits a objectes que suren o bé
si els materials són solubles.

14. 2.1.Manera del transport en l’aigua.
• Rodament: quan es transporta de manera que va
rodant.
• Arrossegament: quan la força del transport fa que es
desplaci.
• Saltació: com diu el seu nom al ser transportat pot
arribar a fer algun saltet.
• Suspensió: a causa del transport queda suspès.
• Flotació: quan l’element no s’enfonsa es queda flotant.
• Dissolució: a causa del transport s’acaba barrejant amb
l’aigua o alguna altra substància.

16. 3. Transport de l’aire.
• El transport en aquest cas pel vent, és un
transport físic.
• Depenent de la velocitat de l’agent
transportador.
• També depèn de les característiques de les
partícules.

17. 3.1. Manera de transport en l’aire.
• Suspensió: són les partícules més petites, es
queden suspeses a causa de les turbulències o
els remolins.
• Saltació: algunes partícules reboten i tornen a
caure repetidament.
• Rodament i arrossegament: normalment són
les partícules més grans i pesants.

19. 4. Què provoquen?
• La fragmentació que ja hi continua.
• I també l’alteració dels fragments.
• Quan la velocitat del vent disminueix o les
partícules que aquest transporta topen amb
un obstacle es produeix la sedimentació.

21. Sara Bargalló i Yago Carnero

22.  1. Què és?
 2. Parts d’un riu
 2.1. Curs alt
 2.2 . Curs mitjà
 2.3. Curs baix
 3. El peneplà

23.  Els rius són corrents natural d’aigua que
discorren de forma permanent i
continua per un llit fix.

25.  És la part més propera al naixement del
riu,l’aigua va molt ràpida, és uniforme i la
part més forta del corrent es la central.
Això provoca cascades, els salts
d’aigua,els ràpids, les valls en forma de V,
les marmites de gegant i les gorges i
congostos.
Tenen energia
per mobilitzar
clasts de mida
gran.

27. La vall s'eixampla,
el pendent és fa
més suau, la velocitat
baixa i el cabal per aigua augmenta.
Continua havent erosió però menys, en
aquest tram l’acció principal és el transport.
Podem trobar meandres i terrasses.
L‘energia es més petita i només transporten
grava fina, sorra i llims

29.  Últim tram en desembocar a la mar,
l’acció principal és la sedimentació
velocitat mínima la vall s’amplia més
amb terreny fèrtil(s’utilitza per cultiu).
 Formen deltes.
 Els llims i les argi-
les encara són
transportades.

31.  És el resultat final del procés d’erosió
fluvial, té lloc als rius que han anat
ampliant les valls fins que s’uneixen els
uns amb els altres i es formen planes
extenses que poden arribar a abastar
gran part d’un continent,és una plana
uniforme.

34. ELS TORRENTS I
LES AIGÜES SALVATGES
JÚLIA JIMÉNEZ ÀLVAREZ.
CARLA CAÑETE ESTEVA.

35.  Diferència entre aigües salvatges, torrents i rius.
 Aigües salvatges.
- Definició.
- La seva erosió.
(Xaragalls, pilars coronats i rasclers.)
- Sedimentació.
 Torrents.
- Definició.
- La seva erosió.
(Barrancs i rambles)
- Sedimentació.

36. AIGUA SALVATGE TORRENT

37. RIU
AIGUA SALVATGE SECA,

38. DEFINICIÓ:
 Aigües no
canalitzades.
 Solen desembocar
en torrents.
 No tenen sedimentació.

39. L’EROSIÓ DE LES AIGÜES SALVATGES.
 ELS XARAGALLS.
Són forats al terreny que depenen de:
- Si el terra es tou.
- La pendent.
- La vegetació.

40. PILARS CORONATS.
 Columnes amb roques damunt.

41. RASCLERS.
 Canals separats per crestes irregulars.

42. DEFINICIÓ.
 Cursos d’aigua efímers.
 Canalitzats.

43. L’EROSIÓ DELS TORRENTS.
 BARRANCS.
- Valls profundes.
- Acció erosiva intensa.

44.  RAMBLES.
- Corrents intermitents.

45. LA SEDIMENTACIÓ.
 És violent.
 Té dipòsits.
PEDIMENT: Mallos de Riglos(Osca).

46. MODELAT EÒLIC
Vent, formes d’erosió i
sedimentació
Laia Marsellach Natalia Carreras

47. El vent

48. Formes d’erosió
 Regs
 Roques de diferents
formes

49. Regs

50. Roques de diferents formes

51. Formes de sedimentació
 Loess
 Dunes: ergs.

52. LOESS

53. Ergs de cresta recta
Ergs amb forma de mitja lluna
Ergs de cresta sinuosa

54. FI

55. Les
aigües
marines.
Modelat
litoral Albert Castaño Vicente
Arnau Santolaria Julià

56. Índex
1. Definició.
2. Procés erosiu.
3. Transport i sedimentació.
4. Formes originades per la
sedimentació.

57. 1. Definició
 El modelat litoral té
lloc al contacte
entre terres
emergides i el mar
és generat pels
agents geològics
externs, com les
ones, marees i
l'acció de
determinats animals
que construeixen

58. 2. Procés erosiu
 Retrocés del penya-segat . Les ones
escaven la part més baixa dels penya-
segats i això provoca la caiguda de
blocs. D’aquesta manera el penya-
segat retrocedeix i el mar guanya
terreny al continent.

59. 2. Procés erosiu
 Trituració i rentada
dels materials. Els
blocs i fragments de
roques s’esmicolen.
L’onatge i els corrents
transporten mar endins
els materials
més fins, com els llims,
i deixen a la costa la
grava i la sorra.

60. 3. Transport i sedimentació
 La sorra és transportada al llarg de la
costa pels corrents litorals fina a
zones més resguardades, on se
sedimenta i dóna lloc a platges,
tómbols, fletxes i cordons litorals.

61. 4. Formes originades per la
sedimentació
 Platges. Acumulacions de sorra o
grava en zones on el litoral té un
pendent suau.

62. 4. Formes originades per la
sedimentació
 Tómbols i fletxes. Dipòsits sorrencs
perpendiculars a la costa.

63. 4. Formes originades per la
sedimentació
 Cordons litorals. Dipòsits sorrencs
paral·lels a la costa, que solen aïllar
petites llacunes i maresmes costaners.

65. Mireia Domenech i Blanca Laplana .

66.  Què és?
 Formes d’erosió.
 Formes de
sedimentació.

67.  El modelat glacial
són unes
formacions creades
pel desplaçament
de les masses de
gel.
 Les glaceres són
masses de glaç
formades en llocs
de neu perpètua i
es mou lentament.

68.  El principal agent
que provoca l’erosió
és la glacera,
causada pel
moviment del gel.
 Algunes erosions
glaceres poden
crear valls glacials.

69.  Valls en forma de U:
valls amples i
profundes, de perfil
arrodonit.
 Zones de
sobreexcavació:
concavitats produïdes
pel flux del glaç, i si el
glaç es retira es creen
llacs o llacunes.

71.  Les formes de
relleu originades
per la
sedimentació
formen
morrenes.

73. Composició i estructura de la
Terra
Roger Dorado
Roger Llopart

74. Índex
1. Estructura i composició de la Terra
1.1. Escorça
1.2. Mantell
1.3. Nucli
2. La litosfera
3. La astenosfera

75. 1. Estructura i composició de la Terra
• La Terra presenta tres capes ben definides:
un nucli metàl·lic, un mantell rocós i
una escorça, també rocosa però poc densa.

76. 1.1.Escorça
L'escorça és una capa rocosa prima i sòlida.
N'hi ha dos tipus ben diferenciats:
- Escorça continental. Està compost
fonamentalment de granit.
- Escorça oceànica. Està composta de
basalt i gabre.

77. 1.2.Mantell
El mantell és una capa rocosa situada sota
l'escorça..Té dues parts:
- Mantell superior. Comprèn des de la
base de l'escorça fins als 670 km de
profunditat.
- Mantell inferior. Abasta des dels 670 km
fins a la superfície del nucli.

79. 1.3. Nucli
La composició del nucli és metàl·lica El nucli té
dues parts amb la mateixa composició, però
que difereixen pel que fa a l'estat físic:
Nucli extern. Comprèn de la base del mantell,
fins als 5.150 km, i es troba en estat líquid. Té
una fluïdesa similar a la de l'aigua, i està agitat
per corrents de convecció violents. Aquests
corrents són els que originen el camp
magnètic terrestre.
• Nucli intern. És una esfera d'uns 1.220 km de
radi i està en estat sòlid.

81. 2. La litosfera
La part més externa del mantell superior està
fermament unida amb l'escorça, formant un
conjunt compacte que rep el nom de litosfera.
Hi ha dos tipus de litosfera:
• Litosfera continental. Formada per escorça
continental i part del mantell superior.
• Litosfera oceànica. Constituïda per escorça
oceànica i part del mantell superior.

83. 3. La astenosfera
• A una profunditat d'entre 50 i 200Km, el
mantell presenta una capa anomenada , en el
qual les ones sísmiques es propaguen molt a
poc a poc. Es tracta d'una zona on els
materials es troben en estat fluid, la qual cosa
provoca el moviment de tota la massa situada
a sobre. La temperatura dels materials que
componen l'astenosfera tendeixen a ser just
per sota del seu punt de fusió. Això els dóna
una qualitat similar al plàstic.

85. Gracies
per la
vostre
atenció!

86. És una teoria segons
la qual
els continents es
mouen els uns
respecte dels altres.

87.  Proves Geogràfiques
 Proves Paleontològiques
 Proves Paleoclimàtiques
 Proves geològiques i tectòniques
 Pangea

88.  Aquestes proves fan referència a que
l’escorça terrestre dels continents encaixen
perfectament i per tant en algun moment
van estar units

89.  Els organismes depenent si estan en contacte
o aïllats evolucionen de manera diferent.
 També s’han trobat fòssils iguals en diferent
continents, i al demostrar-se que els animals
prehistòrics no eren capaços de creuar els
oceans va quedar aprovada la teoria de que
els continents havien estat units

90.  Els continents es van anar separant fins
donar lloc a la situació actual. Wegener va
descobrir que el clima de moltes regions
actuals no era com el que hi havia abans .

91.  Es basen en el
descobriments
que A.Wegener
pensava que feia
milions d’anys
els continents
estaven units en
un únic
anomenat
Pangea

93.  No comptava amb un mecanisme que
expliqués la deriva a través del planeta
 Va proposar que la influència mareal de la
lluna accelerava el moviment de la escorça
terrestre
 Va proposar que els continents travessaven
els fons oceànics però no hi havia proves
d'això

95. La litosfera és una capa
mixta formada per l'escorça i
part del mantell superior. És
d'un gruix variable: a les
grans serralades acostumen
a tenir 300km de gruix
mentres que als fons
oceànics té un gruix inferior
a 100 km. Es pot dir que una
placa litosfèrica és una part
mòbil de la litosfera.

96. Si observem el mapa tectònic de la superfície
terrestre, podem adonar-nos que hi ha tres menes
de plaques segons la composició:
- Plaques oceàniques.
-Plaques continentals.
- Plaques mixtes.

98. La Teoria de la Tectònica de Plaques,
sorgida en els anys 60, és una teoria
unificadora de la dinàmica global del
planeta.

99. Les nombroses investigacions que
es van fer al llarg de les dècades
del 1970 i 1980 van demostrar que
fenòmens geològics com el
vulcanisme, la sismicitat, la
formació de serraladas, etc.

101. VORES O LÍMITS
Sergi Ros i Sergi Fontcuberta

102. ÍNDEX
 Que són
 Tipus
 Processos Associats

103. QUINS TIPUS DE VORES HI HA?
 CONSTRUCTIVES
 PASSIVES/TRANSFORMACIÓ
 DESTRUCTIVES
 DE COL·LISIÓ

104. QUÈ SON LES VORES?
 Les vores són moviments de les plaques que
poden tenir processos geològics diversos.
Poden ser transformants, destructives,
constructives i de col·lisió.

105. VORES CONSTRUCTIVES

106. VORES DESTRUCTIVES

107. VORES TRANFORMANTS

108. TRANSFORMANTS
 San Andrés Califòrnia.

109. VORES DE COL·LISIO

111. ÍNDEX
1. RIFTS
2. ARXIPÈLAGS VOLCÀNICS
3. ARCS D’ILLES

112. RIFTS
• QUE SÓN:
Són àrees on la presesència d’esquerdes indica que l’escorça terrestre esta patint
distensions. L’escorça terrestre i la litosfera es separen.
• COM ES PRODUEIXEN:
La pressió que fa el magma des de l’interior aixeca les dues vores de la fractura i forma
el relleu de la dorsal creant un aixecament de la superfície.

115. ARXIPÈLAGS VOLCÀNICS
• QUE SÓN
Són un conjunt d’ illes properes entre elles, que s’han produit a partir del magma fos
• COM ES PRODUEIXEN
La litosfera oceànica és més prima que la continental, i quan un plomall tèrmic s’hi
situa a sota, aquesta litosfera tambè es bomba, pero el vulcanisme s’hi manifesta
molt aviat i origina un arxipèlag volcànic.

117. ARCS D’ILLES
• QUE SÓN
Són alineacions muntanyoses que a causa dels moviments de les plaques formen
zones volcàniques i de sismicitat intensa.
• COM ES PRODUEIXEN
Les illes es formen per l’ engroximent de la placa cavalcant, en ser comprimida per la
placa subduent , i també com a resultat del volcanisme, que origina edificis
volcànics molt alts.

126.  Es poden produir per diverses causas:
- - Clivelles de retracció: en argiles i llots
quan s’assequen.
- - Clivelles de gelifracció: causades per
l’efecte de falca de l’aigua en glaçar-
se dins les fissures de les roques.
- - Disjunció columnar: en les colades de
lava quan es refreden.
- - Clivellament per descomprensió: a
causa de l’erosió del relleu.

130. Falla Trasnformant

132. EL VOLCANISME
David Pons
Arnau Villanueva

133. ÍNDEX
 Què és
 Com es produeix
 Les seves parts
 Tipus de volcans

134. QUÈ ÉS
 El vulcanisme és el conjunt de fenòmens
relacionats amb els volcans i la presència de
magma.
 La vulcanologia és la ciència que estudia aquest
tipus de fenomen i treballa en la prevenció dels
riscos associats a la seva activitat.
 El volcà és una estructura geològica amb forma de
con que té un conducte pel qual surt el magma ,
que es roca fosa , en forma de lava, i gasos de
l’interior del planeta.

135. COM ES PRODUEIX
 Tot comença perquè l'interior de la Terra està a
unes temperatures tan altes que les roques estan
en estat líquid. La pressió és tan alta que els
materials surten a l'exterior disparats, buscant un
lloc per on l'escorça terrestre sigui més feble. Quan
troben aquest lloc la terra es trenca i surten les
roques desfetes i gasos en forma de magma. Aixì
és com neix un volcà. Aquest procés vol dir que el
volcà s'ha posat en erupció.
 Es formen en els límits del les Plaques
Tectòniques

136. LES PARTS
1.Cambra magmàtica
2. Roca
3. Xemeneia
4. Base
5. Dipòsit de lava
6. Fissura
7. Capes de cendra emesa pel
volcà
8. Con
9. Capes de lava emeses pel
volcà (Colades)
10. Gorja
11. Con paràsit
12. Flux de lava
13. Ventilador
14. Cràter
15. Núvol de cendra

137. TIPUS
 Hi han 6 tipus de volcans:
 Hawaià
 Strombolià
 Vulcanià
 Peleà
 Estratovolcà
 Vesuvià o plinià

138. HAWAIÀ
 Tenen la part superior més aviat aplanada. Les
seves laves són molt fluides i es desplacen
ràpidament formant extenses colades. Tenen
poques cendres.
 Són característics de l'illa de Hawai

139. STROMBOLIÀ
 Alternen les explosions amb les laves esteses.
Poden expulsar també materials sòlids. De
vegades la lava es més densa i forma un con
volcànic.
 Agafa el nom del volcà Stromboli d'Itàlia

140. VULCANIÀ
 Són el més explosius. Durant l'erupció la lava i les
roques es pulveritzen i es desprenen cendres que
s'eleven a molts quilometres d'alçada .
 Com a exemple tenim Vulcà (Itàlia), d'on ve el seu
nom

141. PELEÀ
 Les explosions són molt violentes doncs la lava es
molt viscosa i tapona la xemeneia fins que surt
disparada. Les cendres poden arribar molt lluny.
 Rep el nom del Mont Pelé a l'illa Martinica

142. ESTRATOVOLCÀ
 Assoleixen una forma cònica a causa de les
característiques de la lava, que és pastosa i que circula
amb lentament.
 La forma del volcà és generalment cònica fins que, com
a conseqüència d'una nova l'explosió del volcà, es
forma un nou con al cràter o a la caldera. Formen
muntanyes que arriben a tenir, en general, grans
alçades i els seus pendents són pronunciats

143. VESUVIÀ O PLINIÀ
 Difereix del vulcanià en què la pressió dels gasos
és molt forta i produeix explosions molt violentes.
Forma núvols ardents que, en refredar-
se, produeixen precipitacions de cendres, que
poden arribar a sepultar ciutats, com va passar
amb Pompeia

144. FI

145. Biologia i Geologia
Joan Bosch Lopez.
Jordi Sánchez Maldonado.

146.  Sismicitat és l'estudi de la quantitat de sismes
que corren en un lloc en concret.

147.  Un sisme és una pertorbació en l’interior de
la terra que dona origen a moviments i
vibracions del terra.

148.  Terratrèmols
 Tsunamis

149.  El sismes es produeixen per els continus xocs
i lliscaments de les plaques.

150.  L' hipocentre és un punt de a l'interior de
la Terra, on s'inicia un moviment sísmic.

151.  L’epicentre és el punt a la superfície de
la Terra que està directament a sobre de
l‘hipocentre és on es s’expandeixen las ones
sísmiques.

152. Sismograma
Sismograf

153. GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ