Processos geològics externs

1. 1
Tema 6: Processos geològics externs
1. Processos geològics externs
2. En equilibri inestable
3. Acció geològica de les aigües
continentals.
4. Acció geològica de les glaceres
5. Acció geològica del vent
6. Acció geològica de les aigües
subterrànies
7. Acció geològica del mar
8. Sistemes morfoclimàtics

2. 2
1. Processos geològics externs
Els processos geològics poden ser:
a) Interns: transformació dels materials o accions geològiques de moviment
físic de matèria i energia (vulcanisme i terratrèmols). El motor d’aquest
processos és el calor intern del planeta.
b) Externs: els que tenen lloc en l’exterior que poden ser fàcilment
mesurables. El seu motor és l’energia solar i la gravetat

3. 3
La meteorització
La meteorització és el procés de descomposició de les roques i
minerals per l’acció de l’atmosfera.
Hi ha 2 tipus:
- Meteorització mecànica:
- Descompressió: Quan l’erosió elimina les roques
superficials, les roques de sota pateixen una disminució de la
pressió litostàtica. Això fa que apareguin moltes diàclasis i les
fisures preexistents s’eixamplin.
- Gelifracció o gelivació: Es dóna en latituts elevades i
altes muntanyes quan l’aigua que omple les esquerdes
de les roques es glaça per la nit. El gel actua com a
tascó i dia a dia disgrega la roca.
Roca fragmentada per
gelifracció

4. 4
- Canvis de temperatura entre el dia i la nit: Es dóna en
zones a on hi ha una amplitud tèrmica molt elevada entre
el dia i la nit (deserts). L’escalfament i refredament de les
roques provoca una dilatació i contracció contínua que les
trenca.
Els canvis bruscos i continus de temperatura entre
dia i nit en el desert trenquen les roques i les
transformen en sorra

5. 5
- Arrels de les plantes: En penetrar en les fissures de les
roques, tendeixen a eixamplar-les i les acaben
trencant.

6. 6
Meteorització química:
Els minerals es transformen en altres o bé
desapareixen per dissolució.
Afecta més als minerals formats en condicions de
temperatura i pressió altes.
- Hidròlisi: Els ions H i OH de l’aigua trenquen les
xarxes cristal·lines del silicats.
2 Si3O8AlK + 2 H2O  Si2 O5 Al2 (OH)4 + K2 O + 4 SiO2
ortosa aigua caolinita potassa sílice

7. 7
La hidròlisi es dóna sobretot en sòls granítics. Aquests
perden la cohesió i es transformen en un sòl sorrenc
(sauló).
Sòl sorrenc obtingut de la hidròlisi del granit

8. 8
-
Descarbonatació: Es dóna en roques carbonàtiques com
calcària i dolomia. L’aigua de la pluja conté CO2 que es
transforma en àcid carbònic i dissol el carbonat càlcic
(insoluble) donant bicarbonat càlcic (soluble). Això prova
un paisatge càrstic.
CO2 + H2 O + CaCO3  Ca (HCO3 )2
carbonat càlcic bicarbonat càlcic
insoluble soluble
Modelat càrstic

9. 9
-
Hidratació: Consisteix en l’absorció d’aigua per les xarxes
cristal·lines sense que origini un mineral nou.
És el cas d’alguns minerals argilosos com la
montmoril·lonita, això provoca un augment de volum.
Les argiles que s’inflen s’anomenen argiles expansives.
- Oxidació: És la reacció de l’oxigen dissolt en l’aigua
amb el ferro o el manganès. Quan el ferro s’oxida és
insoluble i no pot ser transportat per l’aigua. Els terrenys
queden tenyits de color ocre vermellós.
Oxidació del ferro
donant el color
ocre-vermellós

10.  1) Diferències entre meteorització mecànica i
química.
 2) Tipus de meteorització mecànica.
 3) Tipus de meteorització química.
 4) Observa les fotos i digues quin és el causant i
quin tipus de meteorització és

11. 11
2. En equilibri inestable: fenòmens de vessant
o inestabilitats gravitatòries
Fenòmens o moviments de vessants on es conjuguen l’aigua (com
element lubrificant) i el pendent que facilita l’acció de la gravetat.

12. 12
Els processos fonamentals són:
1. Despreniments : Caiguda de blocs, amb un recorregut, com a mínim
parcial, per l’aire. Fa falta que el pendent sigui molt fort i les roques
compactes (penya-segats). Normalment produït per l’erosió de l’aigua
per descalçament (si és un torrent o riu per soscavament lateral) o
per gelifracció (en aquest cas s’anomena esbaldregada) quan entra
l’aigua a esquerdes, es transforma en gel i origina tarteres.
soscavament lateral en un torrent

13. 13
Tartera. Despreniments en zones d’alta muntanya per
gelifracció

14. 14
Inici soscavament de la base en un penyasegat

15. 15
2. Esllavissades o lliscaments : Lliscaments de masses de terra o
blocs i roques amarades d’aigua (l’aigua fa disminuir la cohesió) sobre
superfícies de lliscament.

16. 16
Podem distingir dos tipus:
-Translacionals: si el trencament és més o menys paral·lel al terreny
quan existeix una roca competent (ferma) assentada sobre argila o
margues (argila i calcita).
- Rotacionals o slump: quan el terreny és uniforme i es donen
superfícies corbes o còncaves provocant un moviment giratori, amb
una cicatriu característica.
Translacional Rotacional

17. 17
3. Moviments de massa o fluxos: procés que ocórrer quan el material
superficial poc consistent (margues, argiles, formacions sedimentàries
recents), s’humitegen i es comporten com a fluids, no conservant la seva
forma original.
Podem destacar tres tipus:

18. 18
- Reptacions: L’alternança inflament (hidratació) – desinflament
(deshidratació) per l’acció successiva de pluges i períodes secs, produeix
el desplaçament del mantell superior del sòl anual d’1 a 2 cm/any en
zones temperades, i de 3-6 cm/any en zones tropicals. Produïnt
l’incurvació d’arbres, pals, tanques...

19. 19
-Solifluxió: Es combinen el flux i la reptació sobre sòls saturats
d’aigua. Són petits i lents fluxos viscosos produïts intermitentment
en cada cicle glaç-desglaç. Són més freqüents a la primavera
(desgel)

20. 20
- Corrents de fang: Quan hi ha gran quantitat d’aigua sobre una
superfície de granulometria fina (argila, cendres volcàniques) aquesta
passa a comportar-se com un fluid per superar la barrera tixòtropa (pas
de gel a fluid). Aquest canvi també pot ser provocat per les vibracions
d’un sisme o d’una estampida.

21. 21
Contesta a les preguntes següents sobre els
fenòmens de vessant
 1) Quins tipus de fenòmens es donen en l’alta
muntanya?
 2) Quin tipus de fenòmen es pot donar en les
fotos següents?

24. 24
 3) Identifica quin fenomen de vessant es dóna en
la foto

25. 25
 4) Diferències entre un lliscament rotacional i
translacional.
 5) Què és la barrera tixòtropa?
 6) Si tinc un terreny argilós amarat d’aigua i es
produeix un terratrèmol quin fenomen podria
ocórrer?

26. 26
3. Acció geològica de les aigües continentals
1. Passejant per la superfície: les aigües d’aixaragallament
Un terreny amb vegetació sotmès a pluja retindrà l’aigua en fulles,
tiges, inclòs serà evaporada per la qual cosa no causarà
problemes. Però si la pluja és llarga o torrencial la porositat del
terra es tanca i l’aigua s’escola vessant avall provocant una
erosió laminar.
Xaragalls en
terrenys
argilosos

27. 27
En un principi es formen solcs, després xaragalls (d’un a uns metres de
profunditat) i donen lloc, en terrenys argilosos i sense vegetació, a
zones improductives anomenades badlands. Quan ja són molt
profunds s’anomenen barrancs (decàmetres). Aquestes formes són
pròpies de capçaleres dels torrents o conques de recepció.
Badlands

28. 28
La intensitat de l’erosió hídrica depèn
de dos factors:
Erosivitat: És la capacitat erosiva de
l’agent. Si és l’aigua la intensitat de
la pluja serà més important que la
quantitat.
Erosionabilitat: Facilitat del terreny
per ser erosionat. Cal tenir en
compte:
* La vegetació la redueix.
* La naturalesa del terreny (duresa).
Margues i argiles són tous.
* El pendent l’augmenta.

29. 29
2. Muntanya avall i esbojarrats: acció
geològica dels torrents
El torrent és una forma de relleu amb llera fixa però cabal no fixe, poca
longitud i fort pendent que porta aigua quan hi ha pluges importants
(en època d’estiatge poden no portar aigua), sent un cas extrem les
rieres. Es poden distingir tres parts importants:
Conca de recepció: És la depressió en forma d’embut on es produeix
l’agrupament de les aigües salvatges i els processos d’erosió estan
ben desenvolupats.
Canal de desguàs: Llit per on circulen les aigües i els materials
erosionats.
Con de dejecció: Zona on es produeix la sedimentació, doncs es passa
a zones planes i es produeixen inundacions. Té forma de ventall.

30. 30
Con de dejecció

31. 31
. Són erosius fonamentalment pels fragments rocosos que
transporten. Originen valls en forma de V, més o menys
oberta segons predomini l’erosió vertical (sobre el fons) o
l’horitzontal (sobre els vessants).
Marmites de gegant  els blocs atrapats giren impulsats per
el corrent.
Marmites de gegant

32. 32
Amb el temps, les roques més dures, originen cascades

33. 33
Amb el pas del temps la cascada evoluciona a ràpid.
Evolució d’una
cascada fins que es
transforma en
ràpid

34. 34
3. Unes aigües amb més seny: acció
geològica dels rius
Els rius presenten un cabal més continu. El flux del riu correspon amb una
contínua transformació de l’energia potencial de les aigües en energia
cinètica . L’energia cinètica és utilitzada per:
- vèncer el fregament
- transport de partícules
- treball d’erosió

35. 35
Per l’estudi de la dinàmica d’un riu es mesuren tres paràmetres:
Càrrega (C): Quantitat de material que transporta un riu o torrent en
un punt i moment concret.
Cabal: Quantitat d’aigua que passa per segon en una secció del riu.
Depèn del pendent, doncs a més pendent, més velocitat, i, per
tant, més cabal.
Capacitat de càrrega o de transport (Q): Quantitat màxima de
materials que el riu pot transportar per un determinat cabal i una
velocitat determinada. Com més cabal i velocitat més gran serà la
capacitat de càrrega.

36. 36
Aparèixen tres casos:
1. Si Q > C: Aixó succeix quan la velocitat és molt elevada, predominant
l’erosió. Correspon als cursos alts, en què hi ha una elevada energia
potencial.
2. Si Q = C: És una situació d’equilibri on la velocitat ha disminuït,
predominant el procés de transport. Correspon a cursos mitjans.
3. Si Q < C: disminueix molt la velocitat i hi predomina la sedimentació.
Correspon a la desembocadura.

37. 37
Perfil d’equilibri i nivell de base
Els rius tendeixen a aprofundir la llera mirant
d’aproximar-se al nivell base

38. 38
El perfil d’equilibri és un perfil longitudinal teòric, en el qual en
cada punt del riu la capacitat de càrrega i la càrrega són
iguals; per tant el riu ni erosiona ni sedimenta, solament
transporta.
Si hi ha un descens del nivell del mar  erosió regressiva o
remuntant.
Si hi ha una pujada del nivell del mar  sedimentació
remuntant.

39. 39

40. 40
a) curs alt: Es comporta com un
torrent. Predomina l’erosió. Troben:
marmites, ràpids, cascades, valls en
forma de V, gorges, llacs.
b) curs mitjà: Predomina el transport.
Formen unes planes d’inundació
per on circula habitualment el riu o
llera menor. Si hi ha gran
quantitat de materials gruixuts es
formen els cursos anastomosats
amb barres longitudinals. Si els
sediments són més fins es formen
els meandres
c) curs baix : Predomina la
sedimentació. Troben: deltes i
estuaris
En els rius els trams reben els noms de:
Marmites de gegant es donen en
el curs alt del riu

41. Els cursos anastomòtics són mecanismes reguladors del
riu, aquest s'adapta a les condicions variables del medi
que produeixen variacions de cabal i de la càrrega.
Barres
longitudinals

42. Curs anastomòtic. Si una corrent acumula
en el fons materials de forma contínua pot
quedar obstruïda obligant al corrent a
dividir-se formant una corrent
“anastomosada”

43. Meandres. El corrent erosiona
en el costat convex (exterior) i
sedimenta en el còncau (intern).
Es un mecanisme autoregulador
del riu per adaptar-se a les
variacions de cabal i càrrega

44. 44
Meandre

45. La majoria dels rius de zones temperades i humides
presenten terrasses, graons topogràfics que
queden a banda i banda de la llera.
Es formen a conseqüència dels darrers períodes
glacials que van originar fluctuacions del nivell
del mar

46. 46
Transport
El transport es realitza de diverses maneres:
* Flotació: partícules de densitat < 1gr/cm3
* Dissolució: partícules solubles, sals i minerals (clorurs,
sulfats, bicarbonats,...)
* Suspensió: llims i argiles (partícules de densitat propera a 1
gr/cm3)
* Saltació: partícules de densitat > 1gr/cm3
* Rodament: clasts grans per tracció o xoc d’altres.

47. Durant el transport les partícules s’arrodoneixen i es separen per
mides, això provoca una maduresa textural dels sediments
fluvials.
Les sorres es mobilitzen més fàcilment que les argiles, però aquestes
necessiten una velocitat de flux unes deu vegades més gran per ser
tranportades, tot i tenir una mida més reduïda.
Diagrama de
Hjülstrum. Erosió,
transport i
sedimentació per
a les diferents
velocitats i les
diverses mides de
les partícules.

48. És degut a que les argiles constitueixen
un sediment més cohesiu que la sorra.
També hi ha una maduresa mineralògica o
composicional en la què es selecciona la
composició de les partícules grosses: els
fragments durs i insolubles com el quars i el zircó
es mantenen.

49. Evolució dels cursos fluvials
 Estadi de joventut, caràcter torrencial, formació de
cascades, ràpids, gorges, aprofundiment de la vall per
erosió vertical. Perfil longitudinal amb moltes irregularitats.
 Estadi de maduresa, meandres, planes d’inundació,
eixamplament de la vall per erosió lateral.
 Estadi de vellesa, proper al perfil d'equilibri
 Estadi de rejoveniment, produït per les davallades del
nivell de base. S’inicia un nou cicle d’erosió-sedimentació:
-Procès d'erosió regresiva aigües amunt si baixa el nivell
del mar.
-Formació de terrasses fluvials si puja el nivell del mar.

50. La desembocadura dels rius
Delta, desembocadura de forma arquejada o
enforma de pota d’ocell. El riu talla els seus propis
sediments i es bifurca en múltiples canals formant
petites illes. Són necessaris:
- Factors oceanogràfics, mars tranquils, sense marees ni
forts corrents.
- Factors tectònics, que la conca ha de tenir capacitat de
subsidència. La majoria estan a sobre de grans fractures.
El delta del Nil Delta de l’Ebre

51. Estuari, desembocadura on no s’acumulen grans
quantitats de sediments, ho fan als laterals i al
fons.
No es formen illes ni es deforma la costa. Són
exemples les desembocadures del Tajo a Lisboa i el
Duero a Oporto.
Duero a Oporto
Tajo a Lisboa

52. 52
4. L’agent que vingué del fred: les glaceres
com a agent geològic
L’aigua en estat glaçat correspon a un 2,15% de l’aigua mundial.
Actualment cobreixen un 10% de la superfície, fa milers d’anys
ocupaven el 30%.
Glaciar: massa de gel que s’origina sobre la superfície terrestre per
acumulació, compactació i recristal·lització de la neu.

53. 53
En latituds elevades van directament al mar on es fonen o formen
icebergs.
En altres latituds en fondre’s passa a escorrentia superficial o profunda
per al que és un magatzem molt important d’aigua.

54. 54
La neu per sobre de 40 m es comporta com un sòlid i per
tant, es trenca generant fractures o esquerdes.
Com un sòlid mòbil tenen la capacitat d’erosionar i
transportar grans quantitats de materials de tota mena
incloses grans roques o blocs.

55. Com actua una glacera?
En l’erosió intervenen dos mecanismes diferents:
 El desgast produït pels materials transportats pel
gel contra la superfície sobre la qual circula.
Origina superfícies llises amb estries en la
direcció de desplaçament del gel.
 La glacera arrenca fragments rocosos del
substrat. En aquest cas com no hi ha aigua entre
el gel i el substrat, es generen superfícies
rugoses.

56. 56
Formes d’erosió glaciar:
• Circs glaciars: grans depressions excavades al peu dels
cims més alts. Normalment tenen forma circular. Si n’hi ha
dos deixen una cresta molt aguda i si n’hi ha diversos, al
centre queda un pic, anomenat horn o agulla glacial (Mont
Cervino).
Mont Cervino
Circ glaciar

57. 57
• Valls glacials: Tenen un perfil transversal típicament
en forma de U, fons pla i parets verticals. Hi ha dues
vessants, on s’acumula (paret vertical), i per on corre
(pendent més suau) formant un angle entre aquestes
dues zones, anomenat espatllera glacial.

58.  Valls penjades: petites valls que desemboquen a les valls
principals.
També trobem estries a les parets de les valls i roques
moltonades i arrodonides, amb estries longitudinals. Tots
aquests paviments estriats ens indiquen la direcció del gel.
 Llengua: part de la glacera que entra en una vall, és a dir,
des de el circ fins que es fon.
Estries en
les parets

59. Nunataks: equivalent a les agulles glacials en els
casquets glacials.
Imatges de nunataks

60. 60
S’anomenen morena a tots els materials que
són transportats com els que han estat
sedimentats. Tenen un aspecte caòtic i
massiu, ni estan estratificats ni seleccionats:
* Morenes centrals: es formen per la unió
de dos morenes laterals en confluir-hi dues
llengües. Materials poc compactats.
* Morenes laterals: agafen els materials del
que cau de les parets de la vall i pels que el
gel arrenca al seu pas. Poc compactats.
* Morenes de fons: tenen un gra de
compactació elevat i presenten estries que
indiquen la direcció del glacial.
Formes de transport i sedimentació:

62. 62

63. 63
La sedimentació es produeix per fusió del gel generant
rius inferiors que s’emporten el material argilós i llimós.
On són dipositats s’anomena zona d’ablació. En un
indlandsis o casquet polar el front glaciar pot coincidir
amb la línia de costa o superar-la; llavors s’esqueixen
de la glacera i formen els icebergs
Indlandsis o
casquet polar.

64. Quan es fonen deixaran caure sobre el fons marí els
sediments que portaven, són les morenes marines
També són freqüents els blocs erràtics, materials que han
estat transportats per les glaceres fins a l’indret on es
troben actualment
Bloc erràtic
Llac glacial
iceberg

65. 5. Acció geològica del vent
El vent és l’agent menys eficaç de tots els
agents geològics externs, ja que no té prou
força per excavar formes importants de relleu.
Principalment realitza una acció eficaç sobre zones
desproveïdes de vegetació i amb materials
disgregats.

66. Erosió i transport eòlics
El vent desplaça les partícules soltes:
Les més grans per arrossegament sobre la superficie.
Les sorres per saltació.
Les argiles en suspensió, però fins i tot poden tapar el
Sol durant les tempestes de pols.
Així el vent produeix deflació, pèrdua dels
components del sòl fins a convertir-se en un desert de
pedres, reg.
Reg desert de
pedra

67. El bombardeix de partícules produeix corrasió sobre els
obstacles, que serà més intensa sobre els materials més
tous.
corrasió

68. Sedimentació eòlica
Els grans de sorra arrencats s’acumulen en altres
llocs originant planes sorrenques , associacions
de dunes amb superficies ondulades, ripples, ergs
o camps de dunes de kilòmetres d’extensió.
La superposició de dunes origina un sediment tìpic
amb laminacions encreuades.
Laminació encreuada
Camp de dunes

69. Les dunes presenten un pendent suau al costat d’on
ve el vent amb ripples i un abrupte en forma de
talús. Amb el moviment dels grans de sorra la
duna avança en la direcció del vent.
Segons la direcció del
vent, les dunes poden ser:
Barcanes, forma de
mitja lluna, si la direcció
és constant.
Piramidals, en cresta
de gall, etc, si és variable.
Barcanes
Piramidals

70.  En regions properes als cercles polars, amb forts
vents, morenes i sense vegetació, es produeix
una important deflació.
 El sediment eòlic format per llims groguencs
s’anomena loess.
loess

71. Per tant, l’acció del vent és independent del clima.
Es necessita una superficie disgregada, sense
vegetació i fort vent, situació que es dóna en
deserts càlids i freds, zones polars, continentals o
costes sorrenques.

72. 72
6. De mica en mica, es van menjar la roca:
acció geològica de les aigües subterrànies
Carst: És la dissolució, per part de les aigües subterrànies del material
del subsòl. Per això és necessari que el material sigui soluble:
1. Evaporites: roques formades per evaporació i precipitació d’aigües
riques amb sals.

73. 73
2. Guix: encara que és poc soluble i, per tant el procés és lent, acaba
després de molt temps formant autèntiques galeries

74. 74
3. Roques carbonatades (calcàries i dolomies),
conglomerats o gres ric amb calcita: com el carbonat és
insoluble necessiten un procés de transformació de carbonat a
bicarbonat (altament soluble) això gràcies a l’aigua subterrània
amb CO2 atmosfèric, procés anomenat carbonatació.
H2CO3 + Ca CO3 Ca (HCO3)2

75. 75
Això forma:
Estalactites: Agulles que pengen del sostre d’una gruta
Estalagmites: agulles que es formen en el terra d’una gruta
Sifons: llac que comunica dues cavernes
Avencs: gruta vertical que comunica amb l’exterior
Dolines: enfonsament de la superfície per desaparició de
material.
Galeries: grutes que surten d’un mateix punt.

76. 76
Karst: paisatge i formes erosives superficials i profundes que
provoca l’aigua al dissoldre les roques calcàries fonamentalment.
El clima és el més important factor: en les regions intertropicals,
doncs juntament amb una pluviositat important la vegetació
abundant i l’activitat biològica originen aigües molt agresives
(riques en àcid carbònic)

77. 77
1. Formes exokàrstiques
Rascler: estries
Dolines: per enfonsament de cavernes
Pòlie: són planes tancades de fons pla i parets més o menys escarpades
Toves: es formen per la precipitacions de carbonat càlcic sobre la
vegetació aquàtica en llacs i aiguamolls.

78. Rascler. Estries formades per dissolució de la
calcària

79. 79
2. Formes endokàrstiques
Amb la dissolució progressiva el nivell freàtic va baixant
Avencs Coves Galeries
Pous
Travertins: estalactites i estalagmites

80. 80
7. La sorra, el mar i ...les costes. Acció
geològica del mar
1. Formes d’erosió
Zona litoral és aquella que l’acció
del mar afecta la terra
emergida.
Factors que influeixen:
* tipus i disposició de les
roques
* alçada i direcció de les
onades
* corrents de marea
Les zones d’erosió heretades
són:
a) Fiords: antigues valls glacials
b) Ries: antigues valls fluvials.
Fiord

81. 81
Les zones d’erosió pròpies són la
dels penya-segats i
plataformes d’abrasió o zones
planes intermareals (poden
quedar al descobert durant la
marea baixa) al peu dels
penya-segats.
És molt important respecte a
la forma i l’agressivitat
erosiva:
* l’estructura de les capes
* la inclinació
* la litologia (tipus de roques)
* el grau de fracturació

82. Plataforma d’abrasió. Lleugerament
inclinada cap al mar perquè les onades
tenen més energia en la part més exterior.

83. Quan la plataforma d’abrasió és àmplia, la força de les onades
és tant petita que ja no pot retrocedir més el penya-segat.
L’erosió diferencial (més intensa sobre el
materials més tous) és també molt
important en la morfologia costanera.

84. 84
Els materials sedimentats seran a llocs on les forces ho
permetin:
* llocs amb fortes onades trobarem blocs
* zones amb menys energia trobarem sorra
* llocs molt tranquils (aiguamolls, mar endins,
desembocadures, etc.) trobarem llims i argiles.
Part molt important dels materials són aportats per als
rius.
Balanç: quantitat de sediments que arriben – moviments de
retirada de sediments

85. 85
Els remolins en la zona de trencada (surf) aixequen partícules que
són transportades a terra fins que l’onada es retira però el reflux
sol ser menys intens per:
* L’infiltració d’aigua a la sorra que perd la força erosiva.
* El retrocés sovint topa amb la següent onada i és frenat
dipositant el material.

86. 86
El transport-sedimentació que produeix platges és el resultat de dues
forces:
1. Onades: moviments de vaivé perpendicular a la costa. Formen
cordons (aquests poden emergir i formar una albufera –barres de
sorra paral·leles a la costa que deixant solcs o canals de marea-
que si s'omple de materials s’anomena un aiguamoll). Estan
sotmeses a refracció o modificació de la trajectòria del front d’una
onada.

87. 87

88. 88

89. 89
2. Corrents de deriva no paral·lels a la costa. Formen fletxes
(barres unides al continent), tómbols (en forma de petites
penínsules). El resultat és un moviment en zig-zag.

90. L’evolució de les costes també depèn de
processos interns:
Costes de tipus pacífic, presenten plegaments
paral·lels a la costa. Els sinclinals queden coberts
per l’aigua i els anticlinals sobresurten en forma
d’illes paral·leles.

91. Costes de tipus
atlàntic, presenten
estructures
geològiques
perpendiculars a la
costa. Els anticlinals
originen
promontoris i els
sinclinals badies

92.  Està regida per 4 fenòmens: emersió,
enfonsament, erosió i sedimentació. Els perìodes
d’erosió es manifesten en penya-segats i
plataformes d’abrasió, els de sedimentació en
l’augment de la superficie emergida.
 Les costes escarpades tindran promontoris on
domina l’erosió i entrants on domina la
sedimentació.
 Les regressions són emersions del continent.
Les transgresions són immersions del
continent. Actualment, a causa de l’elevació del
nivell del mar, la majoria de les costes són en
fase d’enfonsament.
Evolució de les costes

93. 8.Els sistemes morfoclimàtics
 Periglaciar:
Es produeix en regions fredes però no hi ha
formació de glaceres.
En el passat van cobertes de gel en l’última
glaciació.
- Per la gelifracció  tarteres.
- Fenòmens de vessant en la part superficial
del sòl si les superfícies són inclinades 
solifluxió i reptació.

94.  Tropical àrid
Actuen el vent i les precipitacions
esporàdiques violentes perquè hi ha manca
de vegetació.
Uadis  torrents de d’aquestes zones amb lleres
àmplies.
Glacis con de dejecció del torrent (pendent suau).
Sebkha  llacunes en àrees o planes endorreiques
Uadis

95. Conca endorrèica

96.  Intertropical
Predomina la meteorització química per la humitat
tan intensa que pot dissoldre el quars i altres
minerals molt resistents.
Corrents de fang i reptacions
Monts illa
Pans de sucre

97. Mont
illa
És una meseta erosionada, en la qual els
materials més resistents queden com a
resalts o monts illa

98. Quant el mont illa és de granit s’anomena
pa de sucre
Rio de Janeiro, 400 m d’altitut

99. Identifica de les següents fotos quin és l’agent geològic
causant i explica com ha actuat.
1)

100. 2)

101. 3)
3)

102. 4)

103. 5)

104.  6)

105.  7)

106.  8)

107.  9)

108. 10)

109.  11)

110.  12)
A B

111.  13)

112.  14)

113.  15)

114.  16)

115.  17)

116.  18)

117.  19)

118.  20)

119.  21)

120.  22)

121.  23)

122.  24)
Direcció del
vent

123.  25)

124.  26)

125.  27)

126.  28)

127.  29)

128.  30)

129.  31)

130.  32)

131.  33)

132.  34)

133.  35)