.

1. Activitats
Roşu Andreea
1er Batxillerat
[TIRANT LO BLANC]
Text adaptat
1

2. 2

3. pg. 272, 273, 274, 275,276, 277, 278
17. Quines son les característiques de les magranes incendiaries? On va aprendre Guillem de Varoic
a construir-ne?
Les magranes incendiaries es cremen en contacte amb l’aigua, les usaven en les batalles navals.
Guillem de Varoic va aprendre a fer-les a Alexandria i a Beirut.
19. Indica els ideals cavallerescos que exposa Guillem de Varoic a Tirant lo Blanc. Respon Tirant al
model de cavaller que s'hi exposa?
Un cavaller ha de ser l' home més amable i de més afabilitat, savi, lleial, fort, i amb més noble ànim,
amb virtuts i bons costums, ha de tenir una bèstia forta.
L’ermità veu moltes virtuts, i creu que Tirant será estimat i digne tambe de rebre l’ordre de
cavalleria.
20. Una de les fonts escrites del Tirant lo Blanc es el Llibre de l'orde de cavalleria de Ramon Llull.
Assenyala les semblances entre aquest fragment que reproddim i l'escena del capitol XXVIII del
Tirant.
En aquell temps, en l'entrada del gran hivern s'esdevenc que un gran rei, molt noble e de bones costumes be
abundós, hac manades corts; e per la gran fama qui fon per la terra de sa cort, un asaut escuder, tot sol en son
palafrè cavalcant, anava a la cort per esser adobat a novell cavaller. On, per lo treball que hac sostengut de
son cavalcar, demetre que anava en son palafrè, adormi’s. E, en aquella hora, lo cavaller qui en la forest faia sa
penitent is fon vengut a la font contemplar Deu e menysprear la vanitat d'aquest mon, segons que cascun jorn
havia acostumat. Demetre que l'escuder cavalcava enaixí, son palafrè eixí del camí e mésse per lo boscatge; e
anà tant lla on li plac per lo boscatge, tro esdevenc en la fontana on lo cavaller estava en oració. Lo cavaller,
qui viu venir l'escuder, lleixa sa oració e assecse en lo bell prat a l'ombra de l'arbre, e començà a llegir a un
llibre que tenia en sa fauda. Lo palafrè, con fo a la font, bec de l'aigua; e l'escuder, qui senti en dorment que
son palafrè no es movia, desperta's e viu denant si lo cavaller, qui fo molt vell, e hac gran barba e longs cabells
e romputs vestiments, per la vellea e per la penitencia que fasia, fo magre e descolorit e, per les llàgrimes que
gitava, sos ulls foren apoquits e hac esguard de molta sancta vida. Molt se meravella la un de l'altre, car lo
cavaller havia llongament estat en son ermitatge, en lo qual no havia null hom vist depuis que hac desemparat
lo mon e es lleixa de portar armes; e l'escuder se meravella fortment com era esdevengut en aquell lloc.
Ramon LLULL, Llibre de l'ordre de cavalleria, a cura de Marina Gusta. Barcelona, Edicions 62, 1980.
En el text del llibre Tirant va a la festa del rei d’Anglaterra, s’endarrereix del seu grup i es va adormir
sobre el cavall. Acaba encontrant-se al ermità que estava en la font delitosa llegint un llibre de
Ramon Llull.
En el fragment la situació es la mateixa, un gran rei organitza una festa i el cavaller que vol venir a la
festa s’adormi mentre cavalcava. El cavall el porta fins a una font on un altre cavaller estava en
oració. Aquell cavaller te la mateixa descripció copiada per Martorell.
21. Analitza el detallisme narratiu i descriptiu de les escenes en que Tirant s'enfronta al cavaller de
Muntalt i al senyor de les Vilesermes. Es justificada la crueltat que mostra?
Les escenes em semblen molt crueles, esl cavallers queden molt ferits, fins i tot moren pels seus
ideals. Jo no veig una justificació per tota aquesta crueltat... el orgull dels cavallers es massa alt.
22. Quin es el paper que fa el fermall d’Agnès de Berri en aquest episodi? Es pot considerar una
penyora eròtica?
Aquell fermall es el motiu del combat entre Tirant i el senyor de Vilesermes. I tant que es pot
considerar una penyora eròtica... el que es quedava el fermall es quedava la dona... i el fet de que la
dona li va deixar a Tirant agafar-lo li feia mes furiós al altre cavaller.
3

4. 24. Fes un resum de l'origen de l'orde de la Garrotera, tal i com l'exposa Martorell en aquest capítol.
Quina relació hi ha entre cavalleria i cortesia?
Es l’ordre cavalleresc mes important d’Anglaterra fundat en 1348. Els cavallers formaven part de la
cortesia, eren molt importants.
25. Comenta el lema de l'orde Puni soit qui mal y pense (que sigui castigat qui malpensi). Contra qui
s'institueix l'orde?
Al rei li molesta una mica els pensaments de la gent de la cort i dels estrangers sobre la lliga que
portava, lliga que era de aquella donzella de la festa a qui se li havia caigut. L’ordre s’institueix
contra la Reina, els estrangers i la gent del seu regne.
26. La historia del setge de Rodes es explicada per dos cavallers de la cort del rei de Franca. Per què
se serveix Martorell d'aquest procediment indirecte per construir la novella?
Així ens situa en el temps i en el espai, i ens prepara d’alguna manera per contar-nos una curta
historia, que te l’estil del fabliau francès o el novellino italià.
27. Comenta l'episodi de la Dama de Rodes. Quina es la moral de la Dama? I la dels seus dos amants?
En quins moments Martorell es mostra irònic?
Un dels amants de la dama es un genovès que s’enamora d’ella en quan la veu, i li fa molts regals.
El genovès li acaba confessant el pla que tenien de acabar amb l’ordre religiós. La dama, desprès de
que el genovès es va anar li avisa al seu segon amant del perill que els espera i aquest corre a avisar
al Mestre per buscar un remei. Jo no ho veig irònic... ho veig mes be exagerat en la forma de
remarcar l’ interès de la dona per les coses materials i els diners, tenint en compte el fet de que es
ven per els regalls que li proporciona el seu amant.
28. Descriu de manera detallada l'enamorament de Tirant. En quins passatges Martorell mostra la
seva irònic? A que ho atribueixes?
L’enamorament de Tirant es molt físic, els pits de la filla de l’emperador el van captivar. Quan li
pregunten que li passa, Tirant amaga els seus sentiments, però finalment es mostra molt tou davant
de Diafebus, i li va confessar que estava enamorat de la bella Carmesina.
Veig irònic el fet de que fins ara, Tirant es mostrava molt distant del mon del amor, i es burlava dels
que estaven enamorats i ara, es el que esta patint tot l’enamorament i ho comença a entendre.
31. Com aconsegueix Tirant superar la seva timidesa a l'hora de declarar el seu amor a Carmesina?
Quin es el paper que fa l'espill en aquest episodi?
Ho fa en privat, i gracies al mirall, no te la necessitat de utilitzar les paraules per declarar-se.
32.Destria i comenta els arguments que donen Estefania i la Viuda Reposada, tant a favor com en
contra, de la relació amorosa entre Carmesina i Tirant. Creus que Martorell ens anticipa alguns trets
del seu comportament posterior?
La Viuda Reposada li dona moltíssim arguments en contra de la seva relació amorosa amb Tirant, ja
que aquest es un simple servidor del seu pare, i seria una pena perdre la fama de la seva castedat
amb un home sense riquesa y sense títols. En canvi, Estefania li dona ànims a seguir endavant amb el
amor ‘’viciós’’ que acaba d’encontrar.
Si, ens dona la seguretat de que Carmesina i Tirant estaran junts.
33. Explica l’estratègia de l’exèrcit cristià en la batalla contra el Soldà. Quin tractament dona
Martorell a la violència de determinades escenes i personatges?
Van fingir que abandonaven la batalla per a que els turcs els segueixen, y quan els homes que
anaven a peu es van quedar molt endarrerits va alçar la bandera i va començar la matança.
Martorell no posa tant accent sobre la batalla.
4

5. 34. Analitza el personatge del Duc de Macedònia: caracterització, accions que realitza, relacions que
mante... Per que Martorell presenta un traïdor entre les forces cristianes?
Jo crec que el duc de Macedònia sentia certa enveja de cara a Tirant perquè el fou inepte de
triomfar davant dels turcs, i Tirant si, per això en la batalla li va donar una estocada amb l’espasa per
darrere.
El rei d’Africa veu que estan combatent i per ajudar a Tirant, li clava una llança al mig del pit i el
travessa. Va ser una llança mortal, i així va pagar per les seves maldats. Perquè volia matar un
personatge que podia clarament derrotar els enemics dels cristians.
36. El somni que narra Plaerdemavida a la Princesa, es real o fingit? Justifica la teva resposta amb els
exemples adients.
Es clarament fingit ja que Plaerdemavida s’ho inventa, intentant encobrir a Tirant i a Diafebus.
37. Quines diferencies hi trobes entre la relació de Tirant i Carmesina i la de Diafebus i Estefania? Cal
tenir present que Diafebus i Estefania s'havien promès amb anterioritat mitjançant un permís escrit,
concretament un albarà.
La relació entre Tirant i Carmesina es més fràgil i no pot ser descoberta. Estefania i Diafebus ja
estaven promesos, ja es sabia que hi son un per l’altre si sempre serà així.
38. La Princesa rep Tirant molt durament a la seva cambra. Creus que en els seu discurs hi ha una
actitud de duresa vers el cavaller o mes aviat de desig? Com reacciona Tirant davant aquesta
actitud?
Crec que la princesa es sentia una mica ofesa però Tirant no es preocupa per aquelles paraules i
s’acosta a ela per prendre-la en braços.
39. Quins personatges, i de quina manera, manifesten el seu gust per tot el que es relaciona amb el
cerimonial cavalleresc en les festes que fa l'Emperador en honor als ambaixadors del Solà?
Estefania es desmaia al descobrir que el cavaller misteriós era El Conestable.
40. Assenyala els temes del diàleg que sostenen Plaerdemavida i la Princesa i el que s'estableix entre
Tirant i Plaerdemavida. Quina es l'actitud de l'heroi desprès d'escoltar els arguments de Plaerdema-
vida?
Plaerdemavida i la Princesa son bones amigues y hi ha molta confiança entre elles, per tant parlen de
tot. Quan a Tirant, també es bona amiga seva i no deixa de ajudar-li en la seva complicadíssima
relació amb Carmesina. Ella li fa un discurs per convèncer al jove de fer el que s’havia proposat.
41. Determina, amb exemples, el paper que fa Plaerdemavida en aquests capítols. Quin es el
comportament eròtic d'aquest personatge? Relaciona la teva resposta amb els fets que es narren al
capítol CLXIII.
Practica l’alcavoteria. Plaerdemavida volia ver junts a Tirant i a Carmesina, així que fa tot el que esta
en les seves mans per demostrar-li a la Princesa que Tirant la ama. Quan amaga a Tirant en el bany,
l’incita mentre ajuda a la princesa a rentar-se, crec que aquest es el comportament eròtic...
La donzella, aconsegueix llevar a Tirant a la cama de la Princesa, així que te el important paper de
adjuntar-los.
42. Descriu la relació amorosa que es dona entre l'Emperadriu i Hipòlit. Quins beneficis obtenen
cadascun? Quines diferencies hi ha entre aquesta relació amorosa i la de Tirant i Carmesina?
Es una relació amorosa i viciosa de part d’ella i una relació aprofitora i t’interesses propis de part
d’ell, que vull nomes èxit i poder
Es una relació molt distinta que la del Tirant i Carmesina, entre ells no hi ha amor verdader.
5

6. 43. En que consisteix el somni fingit de l'Emperadriu? Compara'l amb el somni que te Plaerdemavida
al castell de Malveí.
Es com una tapadera, li contava això a l’Emperador per guanyar mers temps, y així, Hipòlit tenia
temps per fugir, ja que tots s’anaven per deixar-la dormir i ningu no descobria la veritat. El somni de
Placerdemavida te un fi semblant, ocultar la realitat.
44. Fes un llistat de les accions, ordenades cronològicament, que realitza la Viuda Reposada en
aquest capítol per crear una «ficció» que enganyi Tirant.
Primer li fa una xerrada, desprès col·loca a tirant darrere del hort en una casa i li posa uns miralls per
poder veure el que passa a l’hort.
Desprès de fer així, desperta a la Princesa i li suggereix juga amb els disfresses a l’hort, sostenint que
es bo per la seva salut.
Plaerdemavida es va disfressar del negre hortolà i va jugar amb la princesa... cosa que va enfurismar
a Tirant.
La ignorància de la princesa va fer que la malicia de la Viuda triomfés.
45. Quina realitat veu Tirant en els miralls? Per que els trenca? Quins son els topics antifemenins que
es troben en el plany de l'heroi que tanca el capítol?
Veu la realitat que la Viuda li imposa. Els tranca perquè no li agrada el que esta veient, i pensava que
no pot ser veritat, el cap se li va omplir de pensaments cruels.
Els tòpics son que les dones enganyen molt, et deshonren, fan dany...
46. Quina es la funció de l'episodi dins el conjunt de l'obra? Creus que Martorell es realista a l'hora
de presentar els personatges o mes aviat intenta ridiculitzar-los?
Es molt realista, crec que ho fa per donar-li mes drama a l’historia i acaba creant una cosa
absolutament nova. No crec que els ridiculitza.
48. Quin es el consell que dona Plaerdemavida a Tirant? Creus que l'heroi es encara un personatge
insegur i tímid en el terreny amorós? Quins son els sentiments que expressa la Princesa desprès
d'haver estat posseïda per Tirant?
Aquesta li diu: ‘’ Senyor Tirant, no perdeu temps, que el temps perdut no es pot recuperar. ‘’
No, Tirant encara es mostra una miqueta reticent, però ha canviat molt de com ens el presentaven al
principi.
La Princesa es mostra feliç de veure-l però te un cert temor davant de la brutalitat del Tirant.
Tot el temor va augmentant una mica en cada moment. Això acabarà amb un gran sentiment de
ofensa.
50. Redacta un final diferent per a la novella. Posa especial atenció en les relacions que mantenen
Tirant i Carmesina; i Hipòlit i l'Emperadriu.
Tirant s’adona de que l’única cosa verdadera es el amor de Carmesina. Es casa amb ella oficialment i
viuen feliços en un palau a prop de la costa.
L’Emperadriu s’adona de que esta fent adulteri i decideix trancar la seva relació amb Hipòlit, però
aquest no vol renunciar a tots els privilegis obtinguts i l’acaba assassinant amb sang freda.
L’assassinat queda encobert per la cort i Hipòlit segueix regnant com si res no hagués passat durant
dos anys mes perquè ell també acaba morint a causa de un tumor cerebral.
6