1. CATALÀ LECTURA:
TIRANT LO BLANC:
Aleix Salvany
INS Lluís Domènech i Montaner
Curs 2013-14
Lali Feliu

2. CATALÀ LECTURA: TIRANT LO BLANC:
FIXA LECTURA:
Títol: Tirant Lo Blanc
Autor: Joanet Martorell
Il·lustració: Jesús Gabán
Editorial: Vicens Vives
Col·lecció: Cucanya
Núm. de la pàgines: 911
Novel·la original: 1490
Edició: 2008
I.S.B.N: 978-84-316-8485-3
ACTIVITATS:TIRANT ES FA CAVALLER A ANGLATERRA:
1.- El rei d' Anglaterra decideix tornejos a Londres, perquè volia celebrar el
seu casament i perquè els cavallers no es relaxessin. Les festes duran 1
any i un dia.
2.- L' ermità que troba Tirant és el Guillem de Varoic, un antic cavaller i li
ensenya com a de ser un bon cavaller. Un cavaller a de ser destre amb les
armes, humil, valent, fort, cuidar el seu cavall, honrós, la riquesa és en la
última cosa que a de pensar i tenir un cor pur. Si un cavaller no compleix el
seu deure serà degradat, desarmat i tothom el cridarà traïdor.
3.- En el seu primer combat, que es fa contra el senyor Montalt, acaba
amb la victòria encara que no volia matar-lo.
4.- El senyor de Vilesermes s' enfronta a Tirant, perquè li va tocar el cos a
la bella Agnès i ella li va donar el ser fermall i tot això acaba amb una lluita

3. entre els homes de Tirant i els homes de les Vilesermes. El de Vilesermes
no accepta les paus, perquè Tirant diu que no li donaria el fermall. Les
condicions de lluita eren: anar sense cap tipus d' armadura, amb escut de
paper i amb un coltell ( punyal ). El senyor de Vilesermes va morir i Tirant
es va proclamar guanyador, però mal ferit.
5.- En un carrer de Londres lluita contra " Alà ", un gos molt fort, de raça
alana. El seguici que te de particular que vinguin quatre cavallers, es que
venien de Londres i el rei volia participar fent-se passar per un home
normal. Tirant els desafia a tots el quatre .
6.- El rei d' Anglaterra no aconsegueix venjar-se, perquè al final per la
ràbia, acaba morint ell mateix.
7.- El senyor que li explica les gestes del cavaller bretó a l'ancià, és l' Enric
¡, senyor de la Gran Bretanya. Tirant no li explica ell mateix, perquè no es
vol fer el cregut i un prepotent.
ACTIVITATS: LA FAMA DE TIRANT CREIX A SICÍLIA I RODES:
1.- Els que posen setge a l'illa són els soldats del caire. A la tripulació de
Tirant s' afegeix Felip, el fill del rei de França, perquè volia guanyar fama.
2.- Un senyor que es deia Cataquefaràs va aconseguir fugir de les naus
mores: agafant una ret perquè les pedres no tranquessin el vaixell i també
els hi tiren oli bullent als que volien entrar en el vaixell. Finalment amb la
galera travessen l' estret de gibraltà.
3.- Aquest jove es comporta com un estaquirot. Ricomana es mostra
indecisa perquè en Felip no reacciona. Tirant ajuda a Felip primer dient-li a
Ricomana que Felip l' estima molt i després com que Felip va llescar el pa,
cosa que no podia, Tirant va posar un ducat d' or a cada llesca. La prova
que Ricomana sotmet a Felip, per comprovar que és digne d' ella, és de
posar un llit amb llençols brodats i un cobrellit amb fils d'or i l'altre seria
idèntic, però amb roba senzilla i sense brodar. Hauria de elegir el durat. El
jove veu que el llit senzill es desfà i llavors agafa l' altre.

4. 4.- Les condicions dels habitants de Rodes eren pobres i ja havien mort
algunes persones. Tirant aconsegueix que l'exèrcit envasar es retiri cremat
un dels vaixells. El càstig que rep el soldà quan arriba al Caire, és la mor.
ACTIVITATS: GUERRA I AMOR A L'IMPERI GREC:
1.- Tirant decideix ajudar a Constantinoble, perquè l'emperador li demana
ajuda i perquè ell és un bon cavaller. L' emperador nomena a Tirant,
perquè a la seva edat ja no es pot posar al capdavant de les tropes i
perquè el seu fill a mort. Les conseqüències d' aquesta decisió és que el
duc de Macedònia fes el possible perquè Tirant caigui en desgràcia.
2.- La persona que acaba en dol és Tirant, perquè augmenta la força de l'
exèrcit. Tirant en veure a Carmesina, per primera vegada reacciona
sorprès perquè la veu amb els pits enlaire. El mal d' amor l' afecta de
manera que plora, es posa trist i no menja, però intercedeix el seu cosí
Diafebus. Carmesina si l'estima.
3.- Tirant per combatre a l' enemic, amb grans atacs per sorprèn-los. La
persona que el contradiu és el duc de Macedònia, perquè que semblarien
covards i perquè ho vol fer a camp obert. La posició que pren Tirant pel
seu poble és, recollir el blat a mig ducat. Les dues notícies que duia el
missatge era, que el duc de Macedònia havia caigut en un emboscada i
que el soldà d' Egipte es declarar.
4.- Tirant declara el seu amor a Carmesina dient-li que es mirés al mirall i
així veuria a la persona que estima. La Viuda Reposada li aconsella que el
deixi perquè ell no és re important. Segons l' Estefania els tres tipus
d'amor són: el virtuós, el prodigiós i viciós. Al que mes li agrada es el
viciós.
5.- Tirant demana com a prova d' honor a Carmesina , que li donés una
camisa. El motiu de que Tirant vagi a la guerra és per amor.
6.- Tirant dorm menys de 3 hores i dorm armat i al terra. El pla que ordeix
per iniciar l' atac és primer, sortir amb tres-cents homes i que li portessin a
Tirant totes les eugues que trobessin per la regió. Després, al tenir-les,
haurien de deixar anar unes tres mil eugues a prop del soldà i el Gran Turc,

5. així van aconseguir que tots els cavalls anessin cap a les eugues i
destorcessin tot el que trobaven per davant. El duc de Macedònia
reacciona davant la victòria de Tirant molt irritat i envejós i agafa el botí
sense que ningú ho sàpiga i no el vol tornar.
7.- Davant dels ambaixadors moros Tirant els hi concedeix 40 presoners i
l' infant, perquè quant li demana li recorda a Carmesina i fa que es torni
generós.
8.- Estefania li respon a Diafebus amb una carta que a ja tenia preparada
per locació, en els pits. Les noves que arriben al camp de batalla són 9
naus, un formidable exèrcit de cinquanta mil homes molt ben armats i 7
naus turques havien arribat amb menjar. L' emperador reacciona dient
que anirà a acompanyar-lo a Diafebus quant torni al costat de Tirant.
Carmesina aconsegueix convèncer el seu pare que li permeti acompanyar-
lo al front, dient-li que és la persona que més estima del món i també que
si ell morís en batalla ella ho heretaria tot i que vol aprendre a lluitar.
9.- La estratègia que empra per atacar era d' escapar mentre els moros els
seguissin i així els hi podien fer un emboscada amb arcs i espasa. El duc de
Macedònia es comporta com una persona que estava odiava a Tirant i que
no volia fer la mateixa estratègia que Tirant. El duc de Macedònia acaba
morint, ja que està al davant de Tirant quant el rei d' Àfrica tira la llança i li
clava al cor. La batalla acaba amb la victòria de Tirant, que va guanyar
armes, roba, cavalls i presoners, però va tenir que lamentar la mort de
més de mil homes