Exposició de diferents teories de les corrents de psicologia: conductisme, cognitivisme, constructivisme, psicoanàlisi, PNL, i la teoria de Henri Wallon, relacionades amb el joc i els diferents àmbits del desenvolupament: fisiològic, conductual, cognitiu, afectiu, social i de la personalitat: Pavlov, Skinner, Bandura, Piaget, Brunner, Vygotski, Freud, Erikson, Kleinn, Winnicott, Ausubel, i diferents autors de les teories i models humanistes.

1. Teories del Joc
• Concepcions teòriques del joc.
• Perspectiva del joc des de
diferents models de la psicologia.

2. FACTORS BIOLÒGICS
FACTORS PSICOLÒGICS:
· Funcions cognitives
· Funció emocional
· Conducta
FACTORS SOCIALS
PERSONALITAT
APRENENTATGE
MADURACIÓ -
CREIXEMENT
SATISFACCIÓ DE NECESSITATS - ADAPTACIÓ A L’ENTORN
BENESTAR (SALUT) - DESENVOLUPAMENT
EL JOC
?

3. Concepcions teòriques del joc
• Al llarg de les èpoques de la història, s’han
elaborat diferents concepcions sobre el joc.
• Entre finals del s.XVIII i principis del s.XIX van
sorgir els primers models desde la ciència.
• Amb el desenvolupament de la psicología i la
pedagogía com a disciplines científiques, es
van sistematitzant les concepcions teòriques
sobre el joc.
• Cada teoria se centra, o focalitza, en un o
varis aspectes del joc (funció, tipus…), i una o
més vessants de la realitat biopsicosocial de
l’ésser humà.
• No es pot categoritzar la obsolència o
veracitat absoluta de cap d’aquestes teories:
el seu conjunt és necessari per elaborar una
perspectiva integral i realista del fenòmen de
joc.
ÈPOCA CLÀSSICA
EDAT MITJANA
EDAT MODERNA
EDAT
CONTEMPORÀNIA
(desde final s.XVIII)
F
I
L
O
S
O
F
I
A
CIÈNCIES
· NATURALS
· PSICOLOGIA
· PEDAGOGIA
· PSICOPEDAGOGIA

4. C
O
N
S
U
M
E
N
E
R
G
I
A
Teoria de la potència supèrflua. F. V. Schiller (1759-1805)
El joc fa una funció de despesa d’energía no consumida
en processos de satisfació de necessitats bàsiques, en
persones i animals.
ANIMALS JOC FÍSIC
HUMANS JOC FÍSIC – JOC ESTÈTIC
Teoria de l’energía sobrera. H. Spencer (1820-1903)
El joc és resultat d’excés d’energía acumulada.
S’inverteix en el joc (manifestació d’aptituds inferiors) o
en activitats estètiques (manifestació d’aptituds
superiors)
Teoria de la relaxació. M. Lazarus (1824-1903)
El joc no fa despesa d’energía, sinó que n’acumula.
Fa funció de relaxar i recuperar energía en moments de
cansament o abatiment.

5. Teoria de la recapitulació – Stanley Hall (1844 – 1924)
· El joc reprodueix tasques o experiències dels avantpassats.
· S’eliminen funcions rudimentàries que ja no ens són útils com a espècie.
· S’hereten les habilitats apreses.
· Hi ha una funció preparatoria per a l’etapa adulta: s’adquireixen noves habilitats.
Teoria de l’exercici preparatori – Karl Groos (1861 – 1946)
· El joc intervé el desenvolupament de les persones.
· Les funcions naturals de l’organismo es poden desenvolupar en el joc.
· Amb el joc (simbòlic), es practiquen els instints. I la maduresa d’aquests permet
distingir la ficció de la relaitat.
Teoria general del joc – Frederik J.J. Buytendijkt (1887 -1974)
· Punts de partida: sobre la maduració fisiológica i els mecanismos preparatoris.
· Condicions que propicien el joc en els infants: ambigüitat, carácter impulsiu,
actitud emotiva i la timidesa o rapidesa a avergonyir-se.
· Impulsos primaris que condicionen el joc: impuls de llibertat, desig de fusio i
tendència a la repetició + OBJECTE (joguina) parcialment conegut.
Teoria de la ficció – Eduard Claparède (1873 – 1940)
· El joc és una actitud diferent davant la realitat. Determinada per qui juga i la
manera d’interaccionar amb l’entorn.
· La ficció és la raó per la que la conducta real es transforma en lúdica.
· El joc es desenvolupa en un context on el subjecte experimenta allò que no pot en
el món “real”.

6. El joc en els grans corrents psicològics
· Desde finals del s.XIX, s’ha estudiat la realitat biopsicosocial de l’ésser humà i el
seu desenvolupament.
· Diferents teories han abordat aquesta realitat des de la biologia, la medicina, la
psicología, la pedagogia, la sociología, l’antropología, la filosofía… i altres
disciplines.
· De l’estudi de la psicología humana han sorgit diferents teories que han focalitzat
les seves aportacions en un o diferents aspectes: la conducta, les emocions, les
funcions cognitives i la personalitat.
· La comprensió integral de la psicología humana, en relació també a les dimensions
social i biológica implica la inclusió de totes aquestes teories.
· Cadascuna de les diferents teories, fa una contribució en la definició del concepte
de joc, o aporta eines per veure el joc, més enllà de la seva “funció lúdica”, com a:
Forma d’adaptació a la realitat, instrument d’aprenentatge o eina terapèutica

7. Famílies de teories
Neurociències
Filogenètica
Medicina
Biologia
Etologia
Irenäus Eib-
Eibsfeldt
“Amor y Odio”
Teoria
conductista
Thorndike
Pavlov
Watson
Skinner
Bandura
Teories
cognitivistes
Piaget
Brunner
Eysenck
TPI
Gestalt
Wertheimer
Köhler,
Lewin
Koffka
Psicoanàlisi i
ps. dinámica
Freud
Erikson
Kleinn
Isca
Salzberger-
Wittenberg
“L’experiència
emocional
d’enseyar i
aprendre”
Teories
humanistes
Fromm
Jung
Adler
Maslow
Rogers
Perlz
Horney
Allport
Frankl
Buber
Teories
constructivistes
Kelly
Cattell
Ausubel
Vigotsky
Canvis de funció
de les conductes
heretades
genèticament
dels nostres
avantpassats
Centrada en
l’observació,
l’anàlisi i la
modificació
de la
conducta.
Centrada en
l’estudi dels
procesos
cognitius,
especialmentels
implicats en
l’aprenentatge
Centrada en
l’estudi de les
dinàmiques
psicoafectives,
com a base de la
personalitat
humana.
Centrada en
l’estudi de la
personalitat
com el conjunt
dinàmic
biopsicosocial
humà
Centrada en
estudiar com es
construeixen la
personalitat, la
realitat, i el
coneixement.
ALTRES TEORIES
PNL (programació
neurolingüística)
(…)
Teoria Sistèmica
Teoria
”genètica”
d’Henri Wallon

8. Neurociències, filogenètica, medicina, biología i etologia
• Aporten a l’estudi del comportament humà, les bases per a la comprensió
del creixement, el desenvolupament i la maduresa al llarg del seu cicle
evolutiu, com a individu i com a espècie.
EL JOC
Factor de creixement i
desenvolupament
• Motriu
• Sensorial
• Fisiològic en general
Eina per a nous
aprenentatges.
• Caminar
• Control esfínters
• Autonomia funcional
Eina terapèutica
Factor d’adaptació a
l’entorn.

9. Teories conductistes
La conducta és un fenòmen susceptible de ser observat, mesurat,
analitzat i modificat.
Estímuls/
Entorn
Resposta/
Acció
Associació amb
estímul neutre
incondicionat incondicionada
Condicionat
Condicionada
Condicionament clàssic
Ivan Pavlov

10. CONDUCTA 0
CONSEQÜÈNCIES
Obté recompensa
(reforç positiu =
apareix estímul plaent
esapareix estímul
displaent)
Abscència de
recompensa
(reforç negatiu =
abscència d’estímuls)
Càstig
(estímul displaent)
Augmenta la possibilitat
que es torni a reproduir
la mateixa conducta.
Disminueix la possibilitat
que es torni a reproduir
la mateixa conducta.
B. F. Skinner
Condicionament Operant

11. Albert Bandura
Teoria de l’aprenentatge social.
• L’individu observa les conductes que realitzen
altres persones del seu entorn, i els
reforços/càstigs que n’obtenen.
• Introdueix el concepte de valoració/ponderació
del possible resultat de la seva acció
(èxit/fracàs)
• Es reprodueix la conducta observada, que es
reforça o consolida si ha assolit l’èxit (n’obté el
reforç positiu esperat.
EL JOC SEGONS EL
CONDUCTISME
• Forma part del repertori de conductes
observables, analitzables i amotllables de la
persona.
• Es desenvoluparà en un context en el que el
nen es comportarà en funció dels reforçadors
que vagi rebent.
• Pot constituir un reforç en si mateix.

12. Teories cognitivistes
• Se centren en els aspectes mentals: l’estudi dels processos pels que es genera
el coneixement, les idees (percepció, memòria, aprenentatge, formació de
nous conceptes, raonament lògic), l’heurística, els biaixos cognitius….
• Representen aquesta familia teories com la psicología de la Gestalt, la teoría del
processament de la informació (entre d’altres), i les teories de destacats autors
com Jean Piaget (considerat un dels precursors) o Jerome Bruner.
• Posteriorment admeten en els seus postulats, la influència emocional i la
interacció amb l’entorn físic i social.
Jean Piaget Jerome Bruner
DESENVOLUPAMENT
APRENENTATGE
EL JOC
· El desenvolupament cognitiu es produeix en
diferents etapes, en les que la persona disposa
d’ estructures de diferent i creixent complexitat.
· L’aprenentatge és el resultat de l’ampliació
(assimilació) o modificació dels esquemes
preexistents (acomodació), a partir de la nova
informació obtinguda de la interacció amb
l’entorn.
· El joc será un entorn indispensable que
proveeix l’infant dels elements necessaris per als
processos d’aprenentatge i desenvolupament.
Segons la successió d’etapes, apareixeran noves
formes de joc, cada cop més complexes.
· El desenvolupament cognitiu és un procés continu, en el
que la persona adquireix la capacitat creixent de
comunicar-se amb si mateix i amb els altres a través del
llenguatge.
· L’aprenentatge és el resultat de l’atribució de nous
significats als estímuls de l’entorn, fins arribar a ser
capaç d’inferir prediccions, de manera pròpia, creativa,
crítica, i amb el descobriment com a font primària de
moitivació

13. EL JOC SEGONS JERÔME BRUNER
· El joc no suposa en cap cas una activitat frustrant pel nen.
· El joc implica una pèrdua del vincle entre els mitjans i els fins. Per això, el joc no és només un mitjà per a
l’exploració, sinó també per a la invenció.
· El joc és una projecció del món interior; en contraposició a l’aprenentatge, que seria una introjecció del món
exterior.
· Els obstacles que puguin presentar-se en el joc són necessaris per a mantenir la motivació.
· El joc és una manera de socialització que prepara per a l’assumpció de rols a la vida adulta.
· En tant que el joc és una manera de millorar la Intel·ligència, cal deixar el nen amb lliure iniciativa en un
context ric en materials, i amb bons models culturals als quals imitar.
· El joc és un dispositiu per a l’aprenentatge de la llengua i el desenvolupament del pensament.
La llengua materna es domina més ràpidament quan la seva adquisició es dóna en una activitat lúdica. Iels usos més
complexs apareixen més endavant en contextos de joc.

14. Teories constructivistes: l’aprenentatge significatiu
• Conjunt de teories que consideren l’ésser humà com a constructor
actiu de la seva realitat, de la seva experiència i dels seus
aprenentatges.
• Les persones creen sistemes de significats del món i de les seves
pròpies vivències, des d’on es construeix la personalitat de cada
individu.
• L’aprenentatge consistirà en una sèrie de processos pels que la
persona serà capaç de resoldre noves situacions, amb els seus
propis procediments, a partir del seu propi sistema de significats
previs, resultant-ne aquest modificat, i així poder realitzar nous
processos d’aprenentatge.
• Els processos d’aprenentatge seran possible en la mesura que es
faciliti a la persona les eines bàsiques per dur-los a terme (teoria de
la bastida)

15. David Ausubel
• La nova informació o coneixement es relaciona o connecta de manera
substancial i no arbitrària, amb l’estructura cognitiva de la persona
que aprèn.
• Es produeix una connexió entre la nova informació i les idees,
conceptes o preposicions de l’estructura prèvia, si aquestes són clares
i están disponibles.
• Com a resultat, es produeix un reajustament de l’estructura prèvia, i
alhora s’integra la nova informació.
• El llenguatge és el sistema bàsic de comunicació i transmisió de
coneixements.
PER AFAVORIR L’APRENENTATGE:
· Generar la predisposició afectiva de la persona envers l’aprenentatge
(elements emocionals, i de l’entorn social i físic).
· Conèixer l’estat previ del que es parteix.
· Saber gestionar els recursos.
· Trobar els elements de connexió entre la nova infomació i els coneixements
previs.
· Establir un procés de ‘feedback’ o retorn per revisar l’assoliment del nou
coneixement.

16. Lév Vygotski
Neix amb una
dotació genética
(habilitats
innates)
Context social i
cultural
determinat, en
un moment
històric
concret.
INTERACCIO
LLENGUATGE
ACTIVITATS SOCIALS
INTERIORITZACIÓ
DELS ELEMENTS
CULTURALS
ACTIVITATS
MENTALS
FUNCIONS
COGNITIVES
ZONA DE
DESENVOLUPAMENT
POTENCIAL
Allò que la persona pot
arribar a fer amb
guiatge i instruments
adequats
ZONA DE
DESENVOLUPAMENT
PROPER
ZONA DE
DESENVOLUPAMENT
REAL
Allò que la persona és
capaç de fer o resoldre
sense ajuda

17. El joc segons Vygotski
PRIMERA FASE:
·De 2 a 3 anys: Els nens juguen amb els objectes, segons el significat que el seu entorn immediat els atorga.
- El nen aprèn lúdicament les funcions reals dels objectes del seu entorn social i cultural, tal i com li ho
transmet el seu entorn familiar.
- Aprèn a substituir simbòlicament la funció d’aquests objectes (Joc Simbòlic). Amb l’adquisició del
llenguatge ha après a operar amb significats.
SEGONA FASE:
· Dels 3 als 6 anys (“joc socio-dramàric”). Representa o crea imitativament el món dels adults. Això ajuda a
superar el pensament egocèntric. Amb el joc s’observen les vivències aportades per les persones properes.
· A mesura que el nen creix, el joc dramàtic i la ”representació” teatral i musical amb carácter lúdic
segueixen la seva funció de potenciar el desenvolupament de les habilitats afectives, socials, comunicatives..
“ El joc és una realitat canviant i, sobretot, impulsora del desenvolupament
de l’infant” (Soviet psychology .3)
Per Vygotski, el nen construeix el seu aprenentatge i la seva pròpia realitat
social, jugant amb altres nens.

18. Teoria de la Programació Neurolingüística (PNL)
• Desenvolupada per Richard Bandler i John Grinder sobre estudis de Fritz Perls, H. Erikson i Virinia Satir
• Combina postulats de la psicoteràpia i la lingüística.
• Conjunt de tècniques de gestió emocional, comunicación i manipulació del comportament de cara a uns
objectius, i inhibir o modificar les percepcions que puguin obstaculitzar-ne l’assoliment.
MODEL DE
PERCEPCIÓ DE
L’ENTORN
MODEL DE
CONSTRUCCIÓ I
REPRESENTACIÓ DE
LA REALITAT
Manifesta o
observable a través
de l’expressió de
conductes
COMUNICACIÓ
LLENGUATGE
VERBAL/ NO VERBAL
SENTITS
Generació de
pensaments
Codificació
en paraules
KINESTÈSICS AUDITIUS VISUALS
ESTIL/MODEL
D’APRENENTATGE

19. Teoria educativa d’Henri Wallon
- Desenvolupada en un enfocament global, tenint en compte els aspectes motors, afectius i cognitius.
- La consciència i el progrés Intel·lectual es construeixen socialment, a partir d’una simbiosi afectiva.
- El desenvolupament es produeix en base a dues lleis:
• L’alternança funcional: les activitats i les interaccions socials determinen el desenvolupament
psicològic de l’infant.
• Llei de preponderància i integració funcional: els estadis de desenvolupament no acaben ni tenen
una continuïtat funcional, sinó que cada nou estadi integra les funcions assolides de l’etapa
anterior.
- La psicomotricitat representa l’expressió de les relacions de la persona amb l’exterior, en base a dos
fenòmens bàsics: cenestesia i exteroceptivitat.
- El propi desenvolupament motriu reverteix en: la maduració del sistema nerviós, l’organització del
propi esquema corporal, dur a terme un procés de moviments, no només en relació a l’espai, sinó
també en i pel cos dels altres.
ESTADIS DEL DESENVOLUPAMENT:
1. Estadi sensorio-motor: Els moviments no estan coordinats. El nen es mou per impulsos.
2. Estadi emocional: Les emocions tenen una funció dominant i es produeixen diferenciacions del to muscular.
3. Estadi sensorio-motor i projectiu: L’activitat del nen s’orienta vers el món exterior i tot el que l’envolta.
4. Estadi del personalisme: Es consolida la percepció del Jo, i del propi cos. Estadi d’autonomia i autoafirmació.
5. Estadi categorial: Es produeix la construcció de les categories de la Intel·ligència; identificació dels objectes per mitjà de quadres
representatius, i explicació de l’existència dels objectes per mitjà de relacions d’espai, temps i causalitat.
6. Estadi de la pubertat i l’adolescencia: Capacitat de coneixement altament desenvolupada. Immaduresa afectiva i de personalitat.

20. EL JOC SEGONS HENRI WALLON
· El joc és una activitat de naturalesa projectiva de les característiques del desenvolupament. És la manera
que el nen té d’apropar-se, conèixer assimilar la realitat.
· El joc es produeix per canviar el ritme energètic d’adaptació a l’entorn.
· Classificació del joc. Wallon fa una classificació dels diferents tipus de joc, en funció de l’etapa evolutiva en la que es
trova l’infant, des d’una perspectiva integradora que inclou tots els aspectes del desenvolupament humà.
. Jocs funcionals: Són els més simples. Consisteixen en moure diferents parts del cos. En ells, el nen cerca un significat
basat en la relació causa-efecte.
· Jocs de ficció: Correspondrien al joc simbòlic. Impliquen estructures més complexes.
· Jocs d’adquisició: Permeten al nen comprendre els elements de l’entorn (persones i objectes), a través dels sentits i de
la raó.
· Jocs de fabricació: Es produeix la síntesi integradora de les anteriors. El nen és capaç de combinar i reunir objectes. I
amb l’experiencia, modificar, transformar i/o construir nous objectes o joguines.

21. Teories psicoanalítiques
Sigmund Freud
• Centrades en els aspectes psico afectius
del desenvolupament.
• Importants per a la gestió de les
dinàmiques afectives i les emocions
experimentades o viscudes durant les
conductes lúdiques.
• Constitueixen una eina bàsica per les
tasques d’intervenció educativa i
terapèutica.
pensaments
percepcions
records
Coneixements
emmagatzemats
pors
Impulsos
violents
Desitjos sexuals
inacceptats
Desitjos
irracionals
Necessitats
egoistes
Experiències
avergonyidores
Apetències
immorals
ESTRUCTURA DE LA MENT
processos de
raonament

22. ELEMENTS ESTRUCTURALS DE LA MENT
CONSCIENT:
Lloc on se situen la consciència i el raonament.
PRECONSCIENT:
Lloc on hi ha els elements de la memòria que es poden recuperar amb
facilitat des de la part conscient.
INCONSCIENT:
Part més profunda de la ment, on hi resideixen elements latents que es
poden manifestar indirectament al conscient.
ELEMENTS DINÀMICS DE LA MENT
JO: Correspon a la raó. Fa un treball constant d’adaptació, buscant l’equilibri entre
les pulsions de l’ALLÒ i els elements del SUPERJO, que hi entren en conflicte.
ALLÒ: Part més primària del psiquisme, és la font de les pulsions.
SUPERJO: Interiorització de les normes socials, els valors culturals i altres
aprenentatges

23. SUPER-JO
JO
ALLÒ
No es genera
conflicte o
tensió
Automatització procesos
(emocions, pensaments i
conductes)
Es genera un
conflicte o tensió
de menor o major
intensitat.
Sorgeixen
sentiments de
dubte, vergonya,
culpa, frustració….
Resolució (funció adaptativa)
• Reorientació
• Ajustament
• Satisfacció
• Repressió
Resolució
desadaptativa
:
Mecanismes de defensa:
· Desplaçament.
· Sublimació
· Projecció
· Negació.
· Regressió
· Formació reactiva
Transtorns
INTERVENCIÓ
EDUCATIVA
TERAPÈUTICA

24. El Joc segons Freud
· De la mateixa manera que els somnis, per a Freud el joc és un espai de
manifestació dels elements de l’inconscient, relacionat, doncs, amb el principi del
plaer.
· Així mateix, el joc és un espai de manifestació i expressió de les angoixes, els
traumes, les situacions no desitjades, i els desitjos reprimits. Però amb la diferència
que en el joc és ell qui domina aquestes experiències traumàtiques.
· El joc, per Freud, fa una funció d’ajudar el nen a millorar la seva adaptació a la
realitat.
· El joc esdevé, també, un context d’observació de cara a la diagnosi de possibles
neurosis.

25. Erik Erikson
· Teoria en base a la construcció del “Jo”, com a entitat encarregada de resoldre les crisis derivades
de la interacció entre l’entorn i les pròpies característiques.
· Impacte de la cultura, l’entorn social i la història en el desenvolupament de la persona. La
consciencia es desenvolupa gràcies a la interacció social.
· Defineix el desenvolupament en base a 8 estadis.
- Confiança vs desconfiança. Fins als 18 mesos, depèn dels vincles establerts amb la mare.
- Autonomia vs vergonya i dubte. 18 mesos – 3 anys. Determinat per la relació amb el propi cos.
- Iniciativa vs culpa. 3 -5 anys. Comença l’interès de relacionar-se amb altres nens.
- Laborositat vs inferioritat. 6-7 a 12 anys. Interès per les coses que observa. Grup d’iguals.
- Identitat vs confusió. Adolescència. Necessitat per reafermar la pròpia identitat.
- Intimitat vs. aïllament 20-40 anys. Es prioritzen relacions que requereixen intitmitat i proporcionen
seguretat, confiança i companyia.
- Generativitat vs estancament 40 – 60 anys. Dedicació a la familia. Es busquen sentiments d’utilitat
i de contribució social.
- Integritat del jo vs. desesperació. Dels 60 anys a la mort. Experiència de l’envelliment.
Enfrontament de dols.
Teoria del desenvolupament psicosocial

26. EL JOC SEGONS ERIK ERIKSON
· És una funció del Jo que pretén sincronizar les funcions corporals amb les socials.
· El nen practica el domini del Jo en un context intermedi entre la fantasia i el món real.
· El joc és una recreació, diferent de les activitats “productives”.
· Valor terapèutic del joc: Els materials lúdics serveixen per a manifestar traumes. A través de la
forma de jugar, el contingut del joc i les expressions, es pot fer una diagnosi.
· Esferes del joc:
- l’esfera corporal: El joc es basa en la repetició de percepcions.
El propi cos i el rostre de la mare són els referents per
a la definició del propi ”jo”.
- La microesfera: Món format per les joguines manipulables. El primer
contacte amb les coses, i en el que projectarà els seus
traumes, frustracions i creativitat, construint i alhora
desorganitzant el joc.
- La macroesfera: El món compartit amb els altres. Aprèn quins elements
es poden compartir, i quins són admesos a l’autoesfera.

27. Melanie Kleinn
Teoria de les relacions objectals
- Enfoca el desenvolupament de l’infant a partir de la seva relació amb els objectes (entent com
a tals, generalment, les altres persones).
- L’infant es relaciona amb l’entorn a partir de sensacions i impulsos que projecta sobre altres
objectes.
- L’experiència viscuda amb cada objecte s’internalitza, i marca la relació amb futurs objectes,
així com la construcció de la seva pròpia estructura psicológica.
- Es defineixen dues fases en aquest procés:
FASE ESQUIZO-PARANOIDE:
· Del naixement als 6 mesos. El nen no és capaç de diferenciar què forma part del Jo i què no.
· El nen no sap integrar els aspectes gratificants i els aversius que li proporciona un objecte.
· Identifica els objctes de manera parcial: d’un mateix objecte, en fa un que té cura d’ell, i un
altre que el frustra, i sobre el que projecta instints agressius.
POSICIÓ DEPRESSIVA:
· A partir dels 6 mesos, el nen va definint el seu Jo.
· Esdevé capaç d’integrar en un sol objecte els aspectes agradables i els desagradables.
· Es desenvolupa el temor o la por a la pèrdua dels objectes.

28. EL JOC SEGONS MELANIE KLEINN
· Àmbit o context en el que es pot observar com el nen manifesta elements pulsionals (pors,
desitjos… ), a través de l’elaboració de fantasies simbòliques.
· El joc (simbòlic) és un mètode de comunicació expressió d’inquietuds i angoixes, a través
del qual es poden observar les fantasies inconscients que regeixen la conducta del nen.
· És important tenir en compte el setting (el mobiliari i les joguines); aquest ha de ser
adequat a l’edat del nen, i que no sigui viscut per aquest d’una manera impositiva.
· El nen ha de poder escollir les joguines i les formes de joc que li permetin expressar de
manera lliure les seves pors, angoixes i desitjos.

29. EL JOC SEGONS DONALD W. WINNICOT
· En el moment del naixement, el nen no
és capaç de diferenciar el seu “Jo” del
“No-Jo” (l’entorn, les altres persones…)
· La mare és font de cura i sosteniment, i
és la base sobre la que comença el procés
de diferenciació.
El procés de diferenciació del Jo,
es realitza a través del que es
coneix com a ”objecte
transicional”, amb el que el nen
aprèn a controlar els elements
externs al seu JO.
El joc i la joguina tenen un paper
d’espai/objecte transicional-
· El joc és una activitat fonamental en el desenvolupament,
que el nen realitza de manera individual o grupal, i de carácter
eminentment creatiu.
· És essencial per al benestar emocional, més enllà del plaer
com a funció.
· És un fenòmen universal, una forma básica de vida, una
forma de comunicació i una activitat terapéutica en si mateixa.
- El nen fa una progressiva diferenciació en la que va aprenent
a identificar el seu propi JO en relació a l’entorn, fins arribar a
ser capaç d’incorporar el seu propi estil de joc i compartir-ho
amb altres.

30. Teories humanistes
PRECURSORS
Erich Fromm Alfred Adler
(psicología
indiviual)
Carl Gustav Jung
(psicología
analítica)
PRINCIPALS
AUTORS
Carl Rogers Gordon W. Allport Abraham Maslow Karen Horney
Marshall
Rosenberg Victor Frankl
• L’ésser humà ha de ser considerat en la totalitat de la seva realitat biopsicosocial.
• Hi ha una intencionalitat de les accions de la persona, més enllà de qualsevol tipus de condicionament.
• Tota existència humana es desenvolupa i transcorre en un context interpersonal.
• La persona és un ésser únic, indivisible i irrepetible, que tendeix sempre a l’autosuperació i
l’autorealització.
• Les experiències de cada persona, i el significat que aquesta els dóna, són els eixos fonamentals del
seu desenvolupament.
Teories humanistes

31. El model d’aprenentatge humanista
· L’ésser humà neix amb un
potencial innat per a l’aprenentatge
· Amb l’aprenentatge es canvia el
significat de la realitat i d’un mateix
en relació a aquesta.
DESCOBRIR – COMPRENDRE – INTEGRAR –
CANVI EN SÍ MATEIX
· Ha d’integrar els aspectes
intel·lectuals i els emocionals.
· Ha d’estar basat en els objectius o
fites proposades.
· Ha d’estar basat en la resolució de
situacions pràctiques.
· Ha de produir-se en un context
d’interacció social, on hi hagi
cooperació i col·laboració.
· Assumeix un compromís
· Fa el procés de descoberta,
captació i integració.
· És una experiència subjectiva.
· Valora l’adequació a les seves
necessitats o expectatives
· Construeix el significat, que és
l’essència de l’aprenentatge.
· Problemes reals com
a punt de partida.
· Recursos necessaris
d’acord amb les
necessitats.
· Ús del compromís i
de la responsabilitat
· Nivell dels avenços
obtinguts.
· Creació d’un entorn
social adequat.
CARACTERÍSTIQUES
EN EL JOC FACTORS

32. Teràpia adleriana del joc.
BASES:
1. Les persones estan integrades socialment.
Els nens desenvolupen la necessitat de pertinença a
un grup, i saben com encaixar-hi a través d’observar
les reaccions dels altres davant de les seves conductes.
2. Les persones es fixen unes fites.
Des de nens, ens marquem unes fites en funció de la
ficció que creem de la realitat, i les nostres conductes
van adreçades a assolir aquestes metes.
3. Les persones veuen la realitat de manera
subjectiva. Des de menuts, cadascú de nosaltres crea
una imatge única i irrepetible de la realitat, amb les
seves pròpies peculiaritats.
4. Les persones són éssers creatius. Durant la
infància, cada individu demostra la seva capacitat
d’adapta—se al seu entorn, de manera única i creativa,
tot i els elements condicionants de les experiències
viscudes en l’entorn (físic, social, cultural…..)
CARACTERÍSTIQUES:
1. S’INCLOUEN MEMBRES DE L’ENTORN SOCIAL DEL NEN:
pares, familiars, iguals, referents adults… amb els que el nen
sol tenir una relació de vincle social i afectiu.
2. EL TERAPEUTA I EL NEN COMPARTEIXEN UNA RELACIÓ D’IGUALTAT:
a vegades el terapeuta digireix la sessió (establir escenaris,
ensenyar conductes, narrar metàfores…), i a vegades és el nen qui
ho fa (marca la diàmica emocional, ubica la conducta,
replantejament del contingut…)
3. S’UTILITZA UNA ÀMPLIA VARIETAT D’ESCENARIS, MATERIALS I
JOGUINES.
4. SE SONDEJA L’ESTIL DE VIDA DEL NEN: relacions al si familiar,
analisi dels propòsits de la conducta, records, fantasies….
5. S’AJUDA EL NEN A FER “INSIGHT” DEL SEU ESTIL DE VIDA:
realitzant interpretacions, utilitzant metàfores, connectant el joc
amb la “vida real…
6. REORIENTACIÓ/REEDUCACIÓ: plantejar actituds alternatives,
ensenyar noves conductes, practicar noves habilitats i aplicar
tècniques de motivació.

33. Teràpia del joc de la “Gestalt”
· Parteix de la teoría de Fritz Perls, que sosté que la terèpia no té perquè
partir de la base del transtorn, sinó també, i primordialment, per afavorir el
ple desenvolupament de la persona.
· Posa l’èmfasi en l’experiència global de la persona (fisiológica, conductual,
cognitiva, emocional i social), en l’”aquí i ara”, és a dir, el moment present.
· El seu objectiu és que la persona aprengui a tenir un millor contacte amb els
altres i amb sí mateix, per tenir millors eines per satisfer les seves necessitats i
adaptar-se millor a l’entorn.
· Es construeix en l’anomenat “Cicle de l’Experiència”, que compta amb 4
fases: “Sensació”, “Percepció”, ”Acció” i “Repòs”, i que és la base de la salut
física, mental i de les relacions socials.
- Els mecanismes que operen en la Teràpia del joc permeten al nen resituar la percepció de sí mateix i de les seves
vivències.
- Es desenvolupa en un ambient lliure, on el terapeuta facilita al nen l’expressió simbòlica dels seus neguits, angoixes,
frustracions…, tot aprenent a prendre consciència de les seves accions, modular la seva conducta i integrar les
experiències emocionals.
- L’objectiu és que el nen prengui consciència de sí mateix, lliure dels prejudicis i els condicionaments, i de la seva relació
amb l’entorn, i desbloquejar zones de conflicte del seu Cicle d’Experiència, per fer-se càrrec de la seva pròpia realitat.
- Tècniques utilitzades: expressió corporal i moviment, expressió plàstica, expressió narrativa, expressió sensorial,
expressió dramàtica, visualització i relaxació, expressió musical i projecció simbólica.

34. “Animula, vagula, blandula Hospes comesque
corporis. Quae nunc abibis in loca. Pallidula,
rigida, nudula. Nec, ut soles, dabis iocos…”
Publius Aelius Hadriannus
Petita ànima, tova i errant,
hoste i amiga del cos,
On habitaràs ara,
pàl·lida, nua i rígida…
incapaç de jugar com abans ?
Publi Eli Adrià
Emperador de Roma
(117 – 138 dC)