1. El vincle d’aferrament
El vincle d’aferrament és el vincle emocional que desenvolupa l’infant amb
la persona que en té cura.
Serà imprescindible per a l’infant un vincle d’aferrament segur per poder
desenvolupar-se i créixer com a persona en tots els sentits.
Hi ha diferents fases en la formació d’aquest vincle, així com diferents tipus,
afectats per una sèrie de factors.
FASES DE CREACIÓ
DEL VINCLE
J. Bowlby, a partir dels seus estudis en Fase de l’aferrament ben definit. És
el camp de l’etologia, va establir quatre una fase que sorgeix des dels 6 ó 8
fases en la formació del vincle mesos fins als 18 mesos de vida de
d’aferrament, diferenciades l’infant. Ja parlem d’un aferrament
cronològicament. ben definit, en què el nen/a mostra
angoixa davant la separació de la
Fase del pre-aferrament. Va des del persona que el cuida, de la seva
naixement del nadó fins al mes i figura d’aferrament, i ja manifesta
mig de vida, i en aquesta etapa por envers els desconeguts.
l’infant s’interessa pel rostre humà,
i per la veu i l’olor de la mare, tot i Fase de formació d’una relació
que encara no es pot parlar recíproca. És una fase compresa
d’aferrament. entre els 18 i els 24 mesos, a la qual
l’infant ja té una representació
Fase de formació del vincle. Apareix mental del vincle d’aferrament que
des del mes i mig de té amb la persona cuidadora. Com
vida del nen/a i arriba fins als 6 ó 8 que té aquesta representació
mesos. L’infant reconeix quins són mental, se sent segur encara que
els seus éssers propers, tot i que no aquesta figura d’aferrament no hi
rebutja els desconeguts. sigui present amb ell/a.

2. TIPUS DE VINCLE
D’AFERRAMENT
M. Ainsworth, amb observacions a
diferents cultures respecte de la Vincle d’aferrament INSEGUR
manera de viure les separacions infant EVASIU
– mare, va establir una classificació dels El nen no fa gaire cas a la mare quan hi
tipus de vincles d’aferrament. és present, i no sent angoixa quan ella
se’n va. No està inquiet amb estranys, i
El seu mètode procedimental era el de quan la mare torna, no la cerca.
la Situació Estranya, que consistia en
observar el comportament d’infants Vincle d’aferrament INSEGUR
d’entre 1 i 2 anys davant l’absència de D’OPOSICIÓ
la mare i la presència d’un adult estrany Mentre la mare és amb l’infant, aquest
en un entorn desconegut. cerca la seva proximitat, sense explorar
l’entorn. Quan la mare desapareix, el
A partir dels resultats de les seves nen s’angoixa molt. En tornar la mare,
observacions, va dividir els vincles roman enfadat. Es podria dir que cerca
entre segurs, i insegurs. I de dins el contacte, però alhora el rebutja.
grup dels insegurs, en va diferenciar el
vincle evasiu, el d’oposició, i el Vincle d’aferrament INSEGUR
desorganitzat. DESORGANITZAT
Són nens insegurs i desorientats amb
Vincle d’aferrament SEGUR conductes contradictòries i confuses.
El nen explora el seu entorn sense Per exemple, eviten la mare quan hi és,
angoixa mentre la mare està amb ell. i s’allunyen d’ella quan apareix la
Quan la mare desapareix, està ansiós persona estranya.
en el primer moment, i cerca el seu
contacte. Quan la mare torna, mostra
alegria i continua amb el seu joc
explorador.

3. ELS FACTORS
DEL VINCLE
En la formació d’un vincle d’aferrament l’infant també són elements de la cura
hi influeixen diversos factors. del nadó que influiran en la formació
En aquest article n’hem volgut recollir del vincle.
els set següents, denominat cadascun
amb l’abreviatura “F1.”, “F2.”, etc. F3. La sincronia en la relació
És la capacitat de percebre i respondre
F1. La desaparició de la figura adequadament al que el nadó expressa.
d’aferrament
R. Spitz va investigar amb bebès que S’ha d’establir una relació coordinada
vivien a institucions, i va demostrar que entre l’infant i el cuidador. És molt
en desaparèixer la figura d’aferrament, important la sensibilitat de la figura
si no s’estableix un nou vincle afectiu d’aferrament per respondre als seus
íntim, sorgeixen dificultats emocionals senyals, i adonar-se de les seves
importants. necessitats.
La conclusió dels seus estudis indica F4. La responsivitat
que perquè es produeixi un “Després del naixement de la nena o el
desenvolupament emocional normal, nen, es posa en marxa una capacitat
és necessari haver pogut establir un essencial en les figures parentals per
lligam afectiu estable en els primers donar resposta a les necessitats del
moments de la vida. bebè: la responsivitat. Som responsius
quan som sensibles a la demanda i
F2. La qualitat de la cura i les accessibles a la persona.” (Horno, P.
característiques pròpies del nadó. Eduquem en l’afecte)
Perquè l’infant pugui establir un
aferrament segur, és clau la sensibilitat F5. El context familiar
del cuidador/a. Aquesta sensibilitat és La família és el context natural en què
la capacitat d’adonar-se’n de les creixem i ens eduquem, on ens formem
senyals que el nadó emet, i poder com a persones en el nivell físic,
respondre a elles adequadament. afectiu, cognitiu, etc.
Els pares solen ser els primers agents
L’acceptació del nadó tal i com és, la educatius, i com a tal, models de
capacitat de cooperació del cuidador i comportament i actitud. El que ells
la seva accessibilitat respecte de les facin tindrà com a resultat un estil
demandes de educatiu o altre que farà que els fills es
converteixin en un tipus determinat de
persones.

4. En una família ben cohesionada, els desenvolupar la seva intel·ligència
problemes que un o més membres emocional, per afavorir la dels seus fills.
tinguin, afectaran per igual a la resta. Quan l’adult és empàtic amb el que el
Per tant, la relació de la parella, la nadó sent es crea un vincle que genera
participació dels familiars en les cures en l’infant seguretat i confiança en
del bebè i canvis en les circumstàncies l’adult.
familiars (mort d’un familiar, pèrdua de
feina, naixement d’un nou infant...) F6. El context cultural
poden influir en la formació del llaç Els investigadors afirmen que diferents
emocional. cultures tindran diferents pràctiques de
criança d’infants considerades com les
L’úter socioafectiu i la piràmide vincular més adequades. Com a conseqüència,
Amb el naixement, el nadó passa de ser les reaccions dels pares davant les
a un úter físic, a un úter socioafectiu, a senyals dels seus fills variaran.
on se li cobriran les seves necessitats
biològiques i socials. F7. El tipus d’aferrament de la mare
i el pare
“Un infant, al llarg del seu El vincle afectiu d’aferrament NO està
desenvolupament afectiu, necessita garantit pel vincle biològic.
establir vinculacions afectives amb
distintes persones, necessita construir El vincle afectiu el construirà el nadó
la seva pròpia piràmide vincular amb amb la persona que exerceixi la funció
un ordre d’afectes i de persones *...+” parental.
(Horno, P. Eduquem en l’afecte)
En funció del vincle que hagin establert
La base de la piràmide són les figures els pares dels infants amb les seves
parentals, i la seva influència perdurarà pròpies figures parentals, establiran el
durant tota la vida de l’infant. vincle d’aferrament amb els seus fills
d’una manera o d’altra.
L’estabilitat i l’ordre en la presència
dels pares és important per a la
construcció del vincle afectiu amb
l’infant.
Els pares són els primers models de
comportament dels fills i han de

5. Bibliografia i Webgrafia utilitzades
PRAT, N. et DEL RÍO, M. (2010): El desarrollo socioafectivo. Barcelona:
ALTAMAR
HORNO, P. (2010): Eduquem l’afecte. Col·lecció Família i educació. GRAÓ
Hospital Sant Joan de Déu.¿Cómo educar las emociones? La inteligencia
emocional en la infancia y la adolescencia. Cuadernos Faros núm 6.
http://www.angelfire.com/psy/ansiedaddeseparacion/new_page_6.htm
http://www.bebesymas.com/ser-padres/la-teoria-del-apego-de-john-
bowlby
http://sicolog.com/?a=1685
http://psicologiayautoayuda.com/psicologia/teoria-del-apego-john-
bowlby.html
http://www.elpsicoanalisis.org.ar/numero4/resenaapego4.htm
http://neuro-psicoanalisis.blogspot.com.es/2011/09/070911-sincronia-y-
regulacion-emocional.html
Lali Novo Serra
Natalia Vinent Riudavets
2n GEDI, Curs 2011-2012