U1NF1Ap1.1

1. Concepte d’infància Com entenem l’infant? Sempre hem entès de la mateixa manera la infància? Com han viscut i viuen els infants? Quin és el concepte actual de l’infant?

2. Com ha evolucionat el concepte d’infant? Descobriment de l’infància i de l’infant La infància com a objecte de protecció i atenció (assistencial i educativa) Els infants com a subjectes de drets

3. Què en sabem de l’infant? Aportacions de les ciències ANTROPOLOGIA  Hi ha gran diversitat en la construcció que cada societat i cultura fa de la infància , com mostra el fet de l’arbitrarietat entre edats i etapes de la vida. PEDAGOGIA  Fins arribar al concepte contemporani d’infància, identificava infant=alumne. A partir del segle XVIII es produeix la revolució pedagògica i l’infant se situa en el centre del procés educatiu

4. Què en sabem de l’infant? Aportacions de les ciències (2) PSICOLOGIA  Explica el desenvolupament humà . Estableix etapes evolutives. Ens permet conèixer els motors del desenvolupament ( maduració biològica i aprenentatge ) i entendre els diferents ritmes i els moments de canvi o crisis. Un conjunt de teories psicològiques ens dibuixen la infància com a...

5. Cal respectar les lleis de la maduració biològica , que defineixen estadis ; hi ha diverses àrees del desenvolupament (GESELL).  T. INNATISTES L’aprenentatge és decisiu per al desenvolupament infantil (WATSON, SKINNER).  T. CONDUCTISTES Infància com a període decisiu i transcendental en la estructuració de la personalitat; importància de l’afectivitat (FREUD)  T. PSICOANALÍTIQUES Importància del vincle afectiu en el desenvolupament humà (HARLOW, BOWLBY, SPITZ)  T. ETOLOGISTES Importància de les interaccions de l’infant amb el món que l’envolta per a la construcció dels aprenentatges i el desenvolupament psíquic (PIAGET, WALLON, VIGOTSKI)  T. CONSTRUCTIVISTES INFANT COMPETENT

6. Què en sabem de l’infant? Aportacions de les ciències (3) SOCIOLOGIA  Tradicionalment només es valorava els infants en la seva funció de receptors passius de socialització/com a capaços d’interacció social amb altres infants/infància com a etapa de lluita i conflicte entre el que s’és i el que s’ha d’arribar a ser (adult): adultcentrisme. A partir dels anys 80 es desenvolupa una nova sociologia de la infància: s’estudia als infants per sí mateixos i es considera la complexitat de la seva vida social i els seus problemes.

7. Com entenem l’infant avui? Com a ésser social, actiu, creatiu, participatiu, amb un gran potencial cognitiu i afectiu. Com a subjecte competent. Amb capacitat de construir-s’hi a partir de les seves possibilitats orgàniques i de les experiències i intercanvis amb l’entorn. Com a ésser que depèn de l’adult, que cal que l’atengui de forma afectiva i significadora. Amb capacitat d’expressar-se i comunicar-se. Com a ésser en desenvolupament. Un desenvolupament com a procés global i individual. Com a ésser que presenta necessitats de tipus físic, afectivo-emocional, personal, social i intel·lectual. Com a persona humana que té drets.