Resums temes arts oposicions mestres primària

1. OPOSICIONS EDUCACIÓ
PRIMÀRIA: TEMARI
SESSIÓ 6:BLOC EDUCACIÓ ARTÍSTICA

2. TEMA 12: L'ÀREA D'EDUCACIÓ ARTÍSTICA EN L'EDUCACIÓ
PRIMÀRIA COM A ÀREA INTEGRADA: ENFOCAMENT,
CARACTERÍSTIQUES I PROPOSTES D'INTERVENCIÓ EDUCATIVA.
CONTRIBUCIÓ DE L'ÀREA AL DESENVOLUPAMENT DE LES
COMPETÈNCIES BÀSIQUES. OBJECTIUS, CONTINGUTS I
CRITERIS D'AVALUACIÓ: ASPECTES MÉS RELLEVANTS. RELACIÓ
AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
TEMA 13: ELS DIFERENTS LLENGUATGES I TÈCNIQUES
ARTÍSTIQUES. INTERVENCIÓ EDUCATIVA EN L'ELABORACIÓ DE
COMPOSICIONS PLÀSTIQUES I IMATGES: PLANFICACIÓ,
DISSENY I ORGANITZACIÓ DEL PROCÉS; SELECCIÓ I
UTILITZACIÓ DE MATERIALS I TÈCNIQUES.

3. D’acord amb el Decret 119/2015 de 23 de juny d’ordenació dels
ensenyaments de l’educació primària, una de les àrees que es
treballaran al llarg dels 6 cursos serà la d’Educació Artística. Aquesta
contempla les diferents manifestacions estètiques i culturals que
formen part de l’entorn més immediat dels nens i les nenes, contribuint
al seu desenvolupament personal i maduratiu, i que són
imprescindibles per a la seva formació i integració a la societat.
Per altra banda, segons la normativa vigent, un dels objectius
que els infants han d’assolir en acabar l’educació primària consisteix
en desenvolupar les capacitats que els permetin “utilitzar diferents
representacions i expressions artístiques i inciar-se en la construcció
de propostes visuals”

4. TEMA 12: L'ÀREA D'EDUCACIÓ ARTÍSTICA EN L'EDUCACIÓ
PRIMÀRIA COM A ÀREA INTEGRADA: ENFOCAMENT,
CARACTERÍSTIQUES I PROPOSTES D'INTERVENCIÓ
EDUCATIVA. CONTRIBUCIÓ DE L'ÀREA AL
DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
OBJECTIUS, CONTINGUTS I CRITERIS D'AVALUACIÓ:
ASPECTES MÉS RELLEVANTS. RELACIÓ AMB ALTRES
ÀREES DEL CURRÍCULUM

5. 1. Enfocament
L‘àmbit d’educació artística està integrat per dos llenguatges:
plàstic i musical. Cadascún d’ells constitueix una àrea artística
específic amb característiques pròpies. No obstant això, en l'etapa
queden incloses en un mateix àmbit per possibilitar un enfocament
globalitzat que contempli les connexions entre les diverses formes
d'expressió i representació artística el que queda reflectit en el
curriculum com un àrea integrada. Per aquesta raó i malgrat
l’especial esment de la música i l’expressió plàstca, s’hi incorporen
també continguts de dansa i de teatre.
Els dos llenguatges, plàstic i musical, l’articulen en dos eixos:
percepció i expressió:

6. Els dos llenguatges, plàstic i musical, l’articulen en dos eixos:
percepció i expressió:
LA PERCEPCIÓ: Inclou aquells aspectes relacionats amb el
desenvolupament de capacitats de reconeixement sensorial,
que ajuden a entendre les diferents manifestacions artístiques.
Es refereix a l’observació dels elements plàstics, la
interpretació, codificació i anàlisi, que ajuden a entendre les
diferents manifestacions artístiques, així com el coneixement i
el gaudi de produccions plàstiques de diferents
característiques.
L’EXPRESSIÓ: Fa referència a la manifestació d’idees i
sensacions mitjançant el coneixement i la utilització de codis i
tècniques artístiques. L’expressió s’ajusta a l’exploració dels
elements propis del llenguatge visual i plàstic, al tractament
dels materials i a les diferents possibilitats d’expressar allò que
ha estat objecte de percepció, adaptant-se a una planificació en
el procés d’elaboració.
L’ Educació artística en Primària ha de permetre a l’alumne
percebre i interactuar amb els elements visuals de la realitat que
l’envolta.

7. 2. Característiques
Aquesta àrea incorpora diversos aspectes: el sensorial,
l’intel·lectual, el social, l’emocional, l’afectiu,l’estètic, etc. Tot
aquest conjunt possibilita generar diferents i complexes
capacitats que influeixen directament en la formació integral
de l’alumnat, ja que:
• Afavoreixen el desenvolupament de l’atenció
• Estimulen la percepció,la intel·ligència i la memòria.
• Potencien la imaginació i la creativitat.
• Desenvolupen el sentit de l’ordre, la cooperació i la
comunicació.

8. A continuació analitzarem els elements fonamentals de les
diferents possibilitats de l’àmbit d’Educació artística:
Educació visual i plàstica
Un dels objectius de l’àrea és el coneixement i la
interpretació de la imatge. Es precís educar per “saber
mirar”, analitzar i comprendre les missatges que expressen
les imatges, ja que aquestes són un element de consum
massiu en la nostra societat.
A més, l’educació plàstica suposa el domini de conceptes i
de processos relacionats amb la línia, el color, la superfície,
el volum i la textura dels materials. Constitueix un fi
d’aquesta àrea aconseguir en els nens i les nenes actituds
bàsiques d’interès, rigor i paciència en la recerca de formes
personals d’expressió, en la valoració del treball propi i
organitzat, en el respecte i la curiositat per les produccions
dels altres i el gaudi en relació amb la contemplació i
producció d’obres.

9. Educació musical
Aquesta àrea es caracteritza per basar-se en l’ordenació
temporal d’uns sons d’una certa qualitat. Des de la música,
és pretén educar a l’alumnat a observar, analitzar i apreciar
les realitats sonores, en particular la realitat musical
produïda tant per instruments com per la pròpia veu humana.
S’aspira també a formar al nen i la nena per participar en
activitats musicals, d’escolta activa i de producció o
interpretació pròpia, iniciant-los en la música com a font
d’experiència. En educació primària, cal començar per oferir
a l’alumnat la possibilitat d’identificar, discriminar i analitzar
sons de l’entorn aixi com familiaritzar-se amb ells.

10. 3. Propostes d’intervenció educativa
En general, l’àmbit d’educació artística acostuma ser un dels
que més interessen a l’alumnat, cosa que com a docents hem
d’aprofitar per treure’n el màxim profit.
L’ensenyament aprenentatge per a la comprensió dels mons
artístics ha de partir de les pròpies experiències de l’alumnat i
dels interrogants que es planteja entorn de les imatges, els
objectes, la música i els espectacles visuals del seu entorn.
L’acció d’ensenyament-aprenentatge ha de proposar tasques
que impliquin un repte cognitiu als alumnes, però que no siguin
llunyanes a les seves possibilitats personals. De forma
paral·lela, ha de proporcionar el suport necessari perquè
l’alumne pugui percebre la tasca com a possible; això implica
aportar suggeriments, informació incidir en les contradiccions,
aportar vies alternatives de solució i valorar positivament la
tasca i el progrés realitzat.
Les activitats de l’àrea d’educació plàstica han de combinar,
d’una banda l’expressió lliure, perquè cada nen i nena puguin
expressar els seus sentiments, emocions, visió del món, etc, i
per un altre,la presentació de models a fi d’adquirir una cultura
visual i plàstica, i poder acostar-se a coneixement de tècniques i
materials apropats a cada tipus de composició.

11. En relació a les activitats de l’àmbit d’educació artística, és necessari
establir una sèrie de propostes pedagògiques referides al llenguatge
artístic:
-Els nens han de comprendre els efectes que ells generen sobre els seus
treballs: colors que trien, tipus de pintura, que utilitzen, moviments que
realitzen, etc.
- Els docents han de valorar els creacions i expressions dels alumnes com
un procés i producte propi de cadascú.
- Per fomentar la creativitat, les activitats més idònies són les que proposen
la posada en marxa de projectes personals, en el que els alumnes
decideixin què expressar, com i quins materials utilitzaran.
- Per enfortir la confiança en la capacitat de cada alumne/a resulta
interessant oferir-li l’oportunitat de perfeccionar tècniques i combinar-les.
Perquè això sigui possible, cal programar activitats on es proposi als
infants l’ús de tècniques i instruments diversos, que puguin experimentar
amb diferents possibilitats per poder crear uns criteris propis.
- Cal acostar als alumnes a les manifestacions artístiques: bé de manera
directa (visitar museus, monuments, exposicions, tallers, etc.), o bé de
manera indirecta (a través d’Internet, llibres, vídeos, etc.). Aquestes poden
anar des de les més properes (del barri, el poble o al comarca) per anar
ampliant a obres de prestigi internacional.
- No podem oblidar la col·laboració de les famílies i la utilització de les TIC.

12. A més, aquest àrea ha de fer referència a l'existència d'una tradició
i cultura artística de cada comunitat , ensenyant una sèrie
d'instruments i recursos plàstics que el nen pugui explorar,
conèixer i valorar com a propis de la seva història. Com per
exemple, conèixer a Dalí o Pilarín Bayés i saber interpretar les
seves obres pictòriques així com aprendre cançons i danses
populars catalanes introduint també artistes femenines
(perspectiva de gènere)
Finalment, esmentar que la part d'educació musical la imparteix un
mestre especialista i la part de plàstica un mestre de primària
(normalment el tutor), tot i que l’ideal és que sigui el mateix docent
(i en cas que no sigui possible, és important la coordinació entre
els dos). Amb la implantació dels programes plurilingües, en
alguns centres és l’ especialista d'anglès.

13. Les competències bàsiques són aquelles que ha
d'haver desenvolupat un alumne en finalitzar
l'ensenyament obligatori per poder assolir la
realització personal, exercir la ciutadania activa,
incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i
ser capaç de desenvolupar un aprenentatge
permanent al llarg de la vida. Cal que el seu
desenvolupament es realitzi de forma progressiva i
coherent.
La incorporació de les competències bàsiques
al currículum permet posar l'èmfasi en aquells
aprenentatges que es consideren imprescindibles.

14. L'àmbit d'educació artística contribueix a l'adquisició de les
competències bàsiques de la següent manera:
Competència artística i cultural
La seva aportació es posa de manifest en tots els aspectes que
configuren aquesta àrea. En aquesta etapa es treballa el coneixement
de diferents codis artístics i en la utilització de les tècniques i els
recursos que els són propis, ajudant l'alumnat a iniciar-se en la
percepció i la comprensió del món que l'envolta i a ampliar les seves
possibilitats d'expressió i comunicació amb els altres. Es
desenvolupa la iniciativa, la imaginació i la creativitat i s'ensenya a
respectar altres formes de pensament i expressió.
Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria
El procés que porta el nen i la nena des de l'exploració inicial
fins al producte final ha de tenir una planificació prèvia i demanda un
esforç per aconseguir resultats originals, no estereotipats. La
creativitat exigeix actuar amb autonomia, posar en marxa iniciatives,
utilitzar possibilitats i solucions diverses.
Competència social i ciutadana.
L'àrea és també un bon vehicle pel desenvolupament de la
convivència que exigeix cooperació, assumpció de responsabilitats,
seguiment de normes i instruccions, atenció i conservació de
materials i instruments, aplicació de tècniques concretes i utilització
d'espais de manera apropiada.

15. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
L'àrea contribueix a l'apreciació de l'entorn a través del treball
perceptiu amb sons, formes, colors, línies, textures, llum o moviment
presents en els espais naturals i a les obres i realitzacions humanes.
Competència d'aprendre a aprendre.
A través de la manipulació d'objectes, l'experimentació amb
tècniques i materials diferents i l'exploració sensorial de sons, textures,
formes o espais, els alumnes van assolint una sèrie de coneixements que
podran utilitzar en diverses situacions o contextos.
Competència comunicativa lingüística i audiovisual A través de
cançons o senzilles dramatitzacions adquirim nou vocabulari i
desenvolupem capacitats relacionades amb la parla, com la respiració, la
dicció o l'articulació.
Competència digital.
A través de l'ús de la tecnologia apropem l'alumnat a la creació de
produccions artístiques i a l'anàlisi de la imatge i el so i dels missatges que
aquests transmeten. També es treballa la recerca d'informació sobre
manifestacions artístiques tant del present com del passat, properes o
d'altres pobles.
Competència matemàtica.
Es treballa a partir de les representacions geomètriques presents
en l'arquitectura, en el disseny, en el mobiliari, en els objectes quotidians,
en l'espai natural, i en aquelles ocasions en què es necessiten referents per
organitzar l'obra artística en l'espai. També quan a musica es treballa el
ritme o els escales s’està fet una aportació al desenvolupament d’aquesta
competència.

16. Objectius
Podríem definir els objectius com les metes que pretenem aconseguir en una àrea concreta i en
un període de temps específic.
S'estableixen al Decret 119/2015 de 23 de juny. Aquest Decret en el seu article 3 diu que els objectius
seran els que defineix la LEC: “Objectius L’educació primària ha de contribuir a l’assoliment dels
objectius establerts amb caràcter general a la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.
El Decret defineix primer de tot unes DIMENSIONS per cada àrea.. Les dimensions de l’Educació
Artística són les següents:
❖ Dimensió percepció, comprensió i valoració. Aquesta dimensió està integrada per 4
competències:
1) Mostrar hàbits de percepció conscients de al realitat visual i sonora de l’entorn natural i social. 2)
Utilitzar elements bàsics dels llenguatges visual, corporal i musical i estratègies per comprendre i valorar
les realitzacions artístiques.
3) Comprendre i valorar elements artístics del patrimoni.
4) Comprendre i valorar la contemporaneïtat artística.
❖ Dimensió interpretació i producció: Aquesta dimensió està integrada per 3 competències:
5) Emprar elements bàsics del llenguatge visual amb tècniques artístiques per expressar-se.
6) Interpretar música vocal i instrumental.
7) Emprar elements del llenguatge escènic per expressar-se. 76
❖ Dimensió imaginació i creativitat: Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
8) Improvisar i crear amb elements dels llenguatges artístics.
9) Dissenyar i realitzar projectes i produccions artístiques multidisciplinàries.

17. Tot seguit, el Decret descriu els continguts i els criteris
d’avaluació. Es fixen al mateix Decret. Són una pauta per als
docents dels centres que han d'analitzar amb profunditat i es
funció d'aquests establir els que es considerin prioritaris i més
adequats per al context i la situació en què es troba cada centre.
Aquests criteris es fixaran en funció dels objectius i continguts
establerts prèviament. Amb aquests criteris es pretén determinar
el tipus i grau d'aprenentatge assolit pels alumnes a cada
moment del procés.
Els criteris d'avaluació han de regular les estratègies dels
ensenyaments segons les necessitats i han d'indicar l'evolució
en els diferents nivells d'aprenentatge.

18. Els continguts de l’àrea d’educació artística s’engloben en dos
blocs:
❖ Percebre i explorar.
❖ Interpretar i crear.
Cada bloc agrupa els continguts en 3 apartats:
a) Continguts comuns
b) Continguts d’educació visual i plàstica.
c) Continguts de música i dansa.
El Decret descriu i especifica quins són els continguts comuns i els de
cada àrea per cicles (1r-2n, 3r- 4t i 5è i 6è).
El Decret descriu els criteris d’avaluació de cada apartat de
continguts, per la qual cosa, també els trobem dividits per cicles.

19. RELACIÓ AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM:
El plantejament del procés d'ensenyament i aprenentatge en
l'educació primària té un caràcter integrador. Els diferents aspectes
de l'educació artística tenen un tractament interrelacionat amb els
continguts de les altres àrees en la mesura que moltes d'elles
contribueixen a desenvolupar unes capacitats similars.
Relació amb l'area de llengua catalana i castellana
El llenguatge verbal i l'artístic s'interrelacionen i s'enriqueixen
mútuament a través d'elements comuns a tots dos: significat i
significant, emissor i receptor, representació, expressió i
comunicació.
Relació amb l'àrea d'educació física.
Totes dues àrees tenen elements comuns: ritme, durada,
seqüència, llenguatge corporal, control postural, desenvolupament
motriu, esquema corporal, espai, moviment... L'activitat física es
transforma en rítmica amb el suport de la música, mitjançant la dansa.
Relació amb l'àmbit de coneixement del medi.
Tota representació artística té un significat que s'extreu del
seu context sociocultural. L'accés a aquestes representacions, a la
seva valoració i significació, és una forma d'aproximar-se al conjunt
cultural de les nostres societats i al coneixement del medi on ens
movem.

20. Relació amb l'àmbit de matemàtiques.
Totes dues àrees estan relacionades entre sí perquè
treballen les nocions de l'espai i el temps partint de les pròpies
vivències dels alumnes.
Relació amb l'àrea de llengua estrangera.
Gràcies a les cançons, utilització de còmics, dibuixos,
etc. és més fàcil i motivador fixar i ampliar el vocabulari
idiomàtic i la seva fonètica.
Relació amb l'àrea d'educació en valors
Aquestes dues àrees queden relacionades entre sí a
través del respecte als altres, la convivència harmònica, el valor
de l'oci, l'organització i participació en la vida social i la
sensibilitat cap a les manifestacions culturals de l'entorn.
La interrelació de continguts facilita una comunicació fluida
entre les àrees i contribueix a l'organització global de tota
l'etapa de l'educació primària.

21. Les manifestacions artístiques tenen una presencia constant
en l’entorn i la vida de les persones i esdevenen espais de
relació en els quals flueixen experiències,
significats,emocions, idees i pensaments.
L’àrea d’educació artística de l’educació primària pretén
desenvolupar en els nens i nenes la percepció i l’expressió
estètica amb l’objectiu de que adquireixin una formació que
es permeti comprendre els móns artístics i culturals del seu
entorn més proper, així com els d’altres pobles, i participar-
hi. L’aprenentatge de l’art a través de l’art genera
coneixement i transferència a altres situacions i contextos,
desenvolupant un pensament crític, obert i flexible

22. TEMA 13: ELS DIFERENTS LLENGUATGES I
TÈCNIQUES ARTÍSTIQUES. INTERVENCIÓ
EDUCATIVA EN L'ELABORACIÓ DE
COMPOSICIONS PLÀSTIQUES I IMATGES:
PLANFICACIÓ, DISSENY I ORGANITZACIÓ DEL
PROCÉS; SELECCIÓ I UTILITZACIÓ DE
MATERIALS I TÈCNIQUES.

23. L'àrea d'Ed. Artística ha quedat sovint relegada a un segon pla
dins l'educació de l'alumnat. El llenguatge verbal i el numèric són
molt importants però no es pot obviar la importància del
llenguatge artístic per al desenvolupament integral de l'alumnat.
Seguint aquesta premissa, el nou Decret 119/2015 de 23 de juny
d’ordenació dels ensenyaments d’educació primària aposta per
un currículum que desenvolupi al màxim les possibilitats
d'aquesta àrea per tal que recuperi el lloc privilegiat que mereix
dins els currículums educatius.

24. Els diferents codis i procediments que integren l’àmbit de les
arts arriben a assolir una dimensió “lingüística”, ja que
realitat i conceptes com els de significat, significant, emissor
i receptor, suport de la representació, expressió i
comunicació, són comuns tant a l’expressió verbal com a
l’expressió artística.
És necessari reconèixer la importància dels
llenguatges artístics en el desenvolupament personal, ja que
fan possible l’expressió i comunicació d’idees, experiències i
sentiments. En especial cal destacar la seva contribució al
desenvolupament de les capacitats creadores dels alumnes i
als seus processos de socialització, d’exploració activa,
d’expressió personal, de recerca d’estratègies pròpies de
resolució de problemes, de sensibilitat estètica i de relació
amb els altres.

25. • Els llenguatges artístics
Tant el llenguatge plàstic com el musical constitueixen àmbits artístics
específics amb característiques pròpies; a l'etapa estan en una sola àrea per
possibilitar un enfocament globalitzat que contempli les estretes
connexions entre les diverses formes d'expressió i representació artística.
Llenguatge visual i plàstic.
La plàstica empra les imatges com a element mediador, ja siguin
les realitzades per procediments clàssics (dibuix, pintura i escultura), com
les produïdes per mitjans tecnològics com ara la fotografia, el cinema, el
vídeo...
L'educació plàstica és molt important en el coneixement i la
interpretació de la imatge, ja que en la nostra societat les imatges són un
element de consum massiu. Hem d’educar als infants per tal de saber mirar,
analitzar i comprendre la imatge, i iniciar-lo en la interpretació de significats
i a l'anàlisi crític dels missatges icònics.
El llenguatge visual i plàstic permet a l’alumne iniciar-se en mètodes i
habilitats d’expressió en llenguatge gràfic-plàstic així com desenvolupar les
seves capacitats de reconeixement sensorial. També l’ajudarà a entendre les
diferents manifestacions de l’art i li permet expressar idees i sentiments
mitjançant la utilització de codis i tècniques artístiques.
Al currículum, els continguts de l’àrea tractaran aspectes propis
d’aquest llenguatge: els colors, les formes, les textures, l’observació i
anàlisi del propi treball i dels altres, etc.

26. Llenguatge musical.
Amb l'educació musical es pretén educar l'alumne a
observar, descobrir, analitzar i valorar les realitats sonores
del seu món, alhora que els inicia a la participació en
activitats musicals que van des de l'escolta activa fins a la
producció i interpretació pròpies tot aconseguint que la
música sigui una experiència agradable i els alumnes
gaudeixin amb ella.
En l'educació primària s'iniciarà els alumnes en el
descobriment dels sons del seu entorn i els produïts amb el
propi cos. L'avanç en el reconeixement de les qualitats
sonores els oferirà la possibilitat d'endinsar-se en la música i
en la comprensió del llenguatge musical: aturada, durada,
ritme... Pel que fa a la producció i expressió musicals,
l'educació musical fa servir tres mitjans: la veu i el cant, els
instruments i el moviment i la dansa.

27. La dramatització (dansa i teatre)
Tot i que al currículum d’educació artística no es contempla
com un llenguatge l'expressió corporal, hi apareixen continguts
referits a la dansa i el teatre.
La dramatització constitueix una forma de representació
que fa sevir el cos, la veu, l'espai i el temps escènic per
expressar i comunicar idees, sentiments i vivències. Es tracta
d'enriquir els recursos expressius i representatius que l’ infant
posseeix: veus, disfressa, gest dramàtic, moviment corporal,
etc. tot procurant-hi mitjans per sistematitzar-los i usar-los en
l'adopció de rols i papers teatrals.
Té un caràcter globalitzador perquè fa servir, de manera
interrelacionada, continguts previstos en altres àrees. S'hi
conjuga el llenguatge i la comunicació verbal i no verbal, la
dansa i la música, les produccions plàstiques (escenari,
vestits...).
Els llenguatges artístics contribueixen a promoure el
desenvolupament de processos autònoms, l'exploració activa,
l'expressió personal, de creació, de recerca d'estratègies
pròpies de resolució de problemes, de sensibilitat estètica i de
relació amb els altres, així com gaudir de les obres i
manifestacions artístiques pròpies i dels altres.

28. Tècniques artístiques.
Els materials apropiats i el desenvolupament de tècniques
convenients constitueixen una part important de l'expressió artística.
Les tècniques són els mitjans que tenim per comunicar-nos des d'una
perspectiva artística.
Tècniques del llenguatge plàstic.
Pintura: les tècniques relacionades amb la pintura són força variades i
nombroses. Poden utilitzar-se tant per al dibuix com per al modelatge.
Algunes tècniques són:
• Impressió: amb els dits, objectes, fruites...
• Granulat: empastar el paper en capes successives i en diferents
direccions.
• Esgrafiat: omplir la superfície amb colors i després cobrir-lo de negre i
ratllar.
Dibuix: el dibuix està lligat al desenvolupament evolutiu del nen. No
hem d'abusar de models i estereotips sinó permetre que s'expressi
lliurement. Algunes tècniques són:
• Difuminat i ombreig.
• Aplicació del color per obtenir profunditat.
• Pintat suau i fort per identificar plans.
• Eixos de simetria.
• Esbós.

29. Modelatge: aquesta tècnica també va lligada amb el desenvolupament motriu del
nen. Es poden utilitzar les tècniques següents:
• Fer boles, xurros, cilindres... fins construir figures, per desenvolupar la coordinació
motora i la percepció tàctil del volum:
• Representar primer figures planes i després ajuntar-les en bloc, per treballar la
representació tridimensional:.
• Modelar diversos materials o combinar-los amb diversos instruments per fomentar
la creativitat i el desenvolupament de l'expressió lliure.
Paper: amb el paper podem treballar les tècniques següents:
• Retallat: permet desenvolupar el control òculo-manual. Primer es realitzarà amb les
mans i després amb les tisores.
• Enganxat: perfecciona el domini de la pressió tàctil.
• Arrugat: es treball el concepte de volum.
• Plegat: consisteix a fer diferents plecs i crear figures i formes (barrets, vaixells,
avions...) es treballa la psicomotricitat fina.
Tècniques mixtes:
• Collage: es combinen diferents tècniques com retallar, enganxar, compondre...
• Mural: es poden treballar les tècniques del collage però en grup degut a les seves
dimensions.
• Mosaic: es retallen trossos de diferents grandàries i formes i s'enganxen sobre un
dibuix realitzat prèviament.
• Vitrall: es retalla una cartolina i als trossos buits s'hi enganxa paper de cel·lofana.
TIC: les tecnologies de la informació i la comunicació ofereixen moltes
possibilitats tant per conèixer com per aplicar tècniques. Hi ha programes ideats
per afavorir l'expressió plàstica: programes de dibuix, de tractament d'imatges,
etc. que poden complementar el treball fet a l'aula.

30. Alhora de treballar aquestes tècniques amb els infants, s’han de
tenir present els elements que integren el llenguatge plàstic i
visual. A l’etapa de primària es treballaran els següents:
El punt
La línia
El contorn
La direcció
El to
El color
La textura
L’escala
La dimensió
L’espai
El moviment
La forma.
La posició.

31. Tècniques del llenguatge musical.
Les tècniques del llenguatge musical es refereixen al cant, el moviment o la interpretació musical.
Cant: per al cant són força important les tècniques d'educació vocal i expressió corporal. Entre elles hi ha:
• La relaxació.
• Tècniques d'emissió de la veu: respiració, articulació, ressonància i entonació.
Interpretació musical: la utilització d'instruments en l'educació musical és un estímul que desperta l'interès vers
la pràctica musical. La instrumentació permet la participació activa i voluntària, i s'empra com a mitjà per a la
improvisació i la creativitat. Algunes tècniques per tal d'aconseguir la interpretació musical són:
• Tècniques de relaxació.
• Tècniques d'execució:
• Maneig instrumental.
• Postura corporal.
• Control motriu de braços i dits.
• Improvisació i creativitat.
Dansa: és la manifestació en la qual s'integren l'expressió corporal amb el moviment. Activitats:
• Tècniques de relaxació.
• Tècniques de moviment i expressió corporal:
• Interiorització.
• Mobilitzacions segmentàries i globals.
• Coordinació visual i motriu.
• Lateralitat.
• Equilibri.
• Moviments sincronitzats amb una música.
• Improvisació.
Tècniques del llenguatge corporal.
- Dansa.
- Joc dramàtic: joc sense regles però guiat per la situació; segons la música o les ordres del mestre, els
alumnes han de jugar segons les consignes que es diguin.
- Mim: tècnica en què l'actor no utilitza el llenguatge verbal, sinó només el corporal (gestos i moviments).

32. Al llarg del procés d'aprenentatge els alumnes mostren graus de competència
diferents en la producció d'imatges. Inicialment elaboren un grafisme
espontani per progressar des d'una representació personal dels objectes
reals fins una concreció de formes plàstiques específiques que tenen un
significat objectiu i que responen a una representació més realista.
El mestre ha d'intervenir en aquest procés facilitant un ambient que
permeti tant l'expressió lliure i la manifestació d'idees i sentiments, com la
realització d'activitats adreçades a l'aprenentatge dels elements del codi
plàstic, de la imatge i del seu significat, així com la utilització i consolidació
dels recursos, les tècniques i els materials.
Organitzar el procés per realitzar activitats plàstiques és tasca
conjunta de l'alumne i del docent. És de vital importància una bona
planificació d’aquestes, marcant clarament els objectius a assolir i tenint en
compte els possibles imprevistos que puguin sorgir. Cal detectar els
interessos i necessitats dels nens per poder donar resposta a tots ells, per
passar a continuació a dissenyar unes activitats ajustades a les seves
possibilitats. La programació de plàstica haurà de ser flexible, susceptible a
ser ajustada ,en qualsevol moment, a la resposta que donin els alumnes a
aquesta. És molt important tenir en compte els diferents ritmes de treball
presents a l’aula, així com les diferents adaptacions que es puguin fer a les
diferents activitats a aquells infants que ho requereixin.

33. A continuació caldrà passar a l’elaboració i concreció de la
planificació, que comporta l’organització de diferents aspectes:
* Organització de l’espai
* Organització del temps
* Distribució o ordre dels materials
* L’organització de l’activitat en sí mateixa
Un cop està tot organitzat podem passar a la realització de els
diferents activitats programades. Alhora de seleccionar-les,
haurem de tenir en compte els següents aspectes.

34. 1.Observació: S'ha de fomentar l'observació detinguda de
l'entorn sociocultural. Observar amb detall la realitat i els
elements que la constitueixen és imprescindible per tenir un
bagatge d'imatges que afavoreixin la seva posterior
representació. L'activitat creativa està relacionada amb la
riquesa i la varietat d'experiències acumulades. Ampliar
l'experiència de l'alumne és fonamental per posar unes
bases sòlides de la seva activitat expressiva.
L'anàlisi de diferents composicions, l'intercanvi de
punts de vista i opinions sobre aquestes i la manera com han
resolt les dificultats trobades potencien la pròpia capacitat
d'expressió. A l'hora de dissenyar les activitats
d'ensenyament i aprenentatge cal tenir en compte els
següents factors: l'experiència personal de l'alumne, la
reflexió sobre les seves produccions i les dels altres i els
sabers que posseeixen.

35. Procés d'elaboració: cal treballar sistemàticament l'actitud
investigadora i la receptiva. S'incitarà els alumnes a provar
formes i tècniques diverses, a inventar maneres de fer, alhora
que es demanarà el comentari dels recursos utilitzats i del
resultat obtingut, amb l'objectiu d'afavorir la pròpia autonomia
pel que fa al desenvolupament d'estratègies i selecció de
materials.
El procés d'expressió ve potenciat per les vivències
personals i necessita estímuls i l'ús correcte de tècniques. El
mestre ha d'oferir estímuls, ensenyar procediments i potenciar la
investigació; ha de deixar experimentar lliurement amb els
materials.
És necessari lluitar contra els estereotips que els alumnes
utilitzen és necessari proporcionar models força variats, oferir
perspectives diverses en què aparegui el mateix objecte
representat de maneres diferents, comentar solucions
alternatives, etc.

36. 3. Tècniques, materials i espais.
Les tècniques que utilitzem hauran de ser variades i
adequades al tipus de composició que volem realitzar. Han d’ estar
basades en l'exploració i la manipulació dels materials. L’alumne ha
d'explorar i conèixer els instruments bàsics, ha de ser capaç de
seleccionar els més adequats al tipus de material i resultat que vol
obtenir. La llista de materials és pràcticament il·limitada i l'alumne ha
de trobar les que més li agraden i amb les que es senti més còmode.
L'espai on es desenvolupen les activitats ha d'estar distribuït
de manera que permeti la mobilitat dels alumnes i el seu
desplaçament lliure, a fi de preparar els materials i els instruments
així com la instal·lació còmoda segons el treball que s'hagi de
realitzar. El material ha d’ estar en un lloc accessible als alumnes i han
d’ haver espais per organitzar els materials i els treballs en procés
d'elaboració. Això afavorirà la creació d'actituds d'ordre i respecte
vers els materials i la seva organització.
Els alumnes a través de la plàstica poden decorar l’ espai de l’
aula pintant murals, decorant els interiors, utilitzant-los com espais
d'exposició d'obres, etc. creant amb tot això un ambient amb què
puguin identificar-se i sentir-se a gust.
Tota intervenció educativa ha de partir del nivell de desenvolupament
de l'alumne i ha d’ estar basada en l’ aprenentatge significatiu

37. CONCLUSIÓ
Les manifestacions artístiques tenen una presencia constant en
l’entorn i la vida de les persones i esdevenen espais de relació en
els quals flueixen experiències, significats, emocions, idees i
pensaments.
L’àrea d’educació artística de l’educació primària pretén
desenvolupar en els nens i nenes la percepció i l’expressió
estètica amb l’objectiu de que adquireixin una formació que es
permeti comprendre els mons artístics i culturals del seu entorn
més proper, així com els d’altres pobles, i participar-hi.
L’aprenentatge de l’art a través de l’art genera coneixement i
transferència a altres situacions i contextos, desenvolupant un
pensament crític, obert i flexible