1. LLENGUA CATALANA
1r ESO
TEMA 4

2. L'ALFABET
● Consta de 26
lletres o grafies.
● La i grega només
apareix tota sola en
el mot yperita
● També trobam
lletres modificades:
ç, l·l, vocals amb
accent o dièresi
2

3. SONS I GRAFIES
Els sons del llenguatge es produeixen
quan feim passar l'aire a través dels
diferents òrgans del cos humà. De
l'estat d'aquests òrgans, de la seva
posició i dels moviments que puguin
fer depèn que articulem un so o un
altre.
3

4. SONS I La producció de sons
GRAFIES en el llenguatge
Hi intervenen tres
Grups d'organs
Els órgans de Els órgans de Els órgans de
respiració fonació L'articulació
-Pulmons -Glotis -Faringe
-Bronquis -Cordes vocals -Cavitat nassal
-Tràquia -Laringe -Cavitat bucal
4

5. Parts que intervenen en la articulació dels
sons
5

6. Parts que intervenen en la articulació dels
sons
6

7. CLASSES DE SONS
SONS
SONS SONS
VOCÀLICS I
SONS I SONORS ORALS I NASALS
CONSONÀNTICS
El so oral es produeix El so vocal es produeix
Els sons sonors es
quan l'aire passa quan l'aire no troba cap
produeixen quan les
lliurement per la obstacle en la seva
cordes vocals vibren
boca sortida
-El sons nasals
[b] és sonor corresponen a les lletres
[p] és sord m, n, ny
-La resta de
consonants i vocals 7
són orals

8. LES GRAFIES
● Són les representacions escrites dels sons
que articulam quan parlam.
● Sons que poden representar més d'una grafia
– Essa sonara: s / z
● Una sola grafia representa dos sons
– La C: casa / cistell
● Grafies que no representen cap so
– La hac
● Dues grafies s'agrupen i representen un sol so
– Dígrafs: ny, ss, rr, ll 8

9. PARTICIÓ DE PARAULES A FINAL DE
LÍNIA
3)
1)No es pot deixar
una lletra sola ni a
començament ni a
final de línia: à-
nima (incorrecte)
2)Mots compost o
derivats en
prefixos: respectar
el primer mot o el
prefix: in-animat 9

10. ELS SONS VOCÀLICS. LA
SÍL·LABA
Síl·laba: conjunt de sons produïts quan
pronunciam una paraula: ca-di-ra
SÍL·LABA
TÒNICA CA- DI- RA ÀTONES
AQUELLA QUE LA RESTA DE SÍL·LABES
PRONUNCIAM QUE PUGUI CONTENIR
MÉS FORTA LA PARAULA
A cada una de les síl·labes hi ha d'haver almenys
uns VOCAL
10

11. ELS SONS VOCÀLICS
● EL CATALÀ TE VUIT SONS VOCÀLICS
DIFERENTS REPRESENTATS PER CINC
LLETRES O GRAFIES.
11

12. MORFEMES
Parts mínimes amb significat en què es pot
dividir una paraula.
MORFEMA
GRAMATICAL
MORFEMA LÈXIC
O LEXEMA
FLEXIUS MENJ-AVA
S'afegeixen després del
MAR, SUBMARÍ, SUBMARINISTA, MAREJOL lexema i aporten informació
de gènera, nombre, persona
temps, ...
queste paraules contenen uns sons que es
peteixen (MAR). De cada un d'aquests sons DERIVATIUS
n deim lexema o morfema lèxic, i constitueixen
a “marca de família”, perquè apareixen en totes
Aporten una nova construcció
s paraules de la mateixa família
SUB - MARÍ
12

13. LA DERIVACIÓ
MORFEMES DERIVATIUS
● Derivació: procediment per obtenir paraules
noves.
PREFIXOS SUFIXOS
DAVANT EL LEXEMA DARRERE EL LEXEMA
IN-CAPAÇ MONED-ER
MATISOS DE SIGNIFICAT MATISOS DE SIGNIFICAT
-SITUACIÓ -CONCEPTES ABSTRACTES
-OPOSICIÓ -OBJECTES
-NEGACIÓ -LLOCS 13
... ...

14. EL SENTIT PROPI I EL SENTIT
FIGURAT
Les paraules poden tenir més d'un
significat.
-Sentit propi: descriu la realitat
Aquest líquid és espès
-Sentit figurat: Un mot s'usa d'una
manera metàforica
Avui tenc el cap espès
14

15. FAMÍLIA DE PARAULES
-Paraula primitiva: aquella que no
deriva de cap altra paraula: mel, pes,
mar, neu ...
-Familia de paraules: Conjunt format
per una paraula primitiva i totes les
seves derivades
paraula primitiva: Roc
paraules derivades: Roca, rocall,
rocam, rocos 15

16. CAMPS SEMÀNTICS
Conjunt de mots que tenen trets de
significat comuns i que pertanyen a
una mateixa àrea de significat.
FLORS
ELECTRODOMÈSTICS
INSTUMENTS
16
MUSICALS

17. LA COMPOSICIÓ
-Consisteix en crear paraules noves
unint dues o més paraules amb
significat propi. La paraula resultant
té un significat diferent.
TRENCA + CLOSQUES = TRENCACLOSQUES
AUTO + PISTA = AUTOPISTA
17

18. QUÈ ÉS LA GRAMÀTICA
● PARAULA: conjunt de sons vocals que
tenen significat i que, en els escrits,
representam separats d'altres unitats per
espais en blanc i per signes de puntuació.
● FONÈTICA: estudia com es pronuncia una
paraula
● ORTOGRAFIA: estudia com s'escriu una
paraula
● LÈXIC: estudia el significat de les
paraules. 18
● MORFOLOGIA: estudia la forma de les

19. QUÈ ÉS LA GRAMÀTICA
● ORACIÓ: sèrie organitzada de paraules
amb un significat complet.
● Ha de tenir, com a mínim, un verb en forma
personal.
● Les paraules es combinen, formant grups al
voltant de les més importants, i les unes
concorden amb les altres.
Les barques de pesca tornen a la platja
19

20. CONNECTORS
TEXT: Conjunt organitzat d'oracions
consecutives i relacionades.
Com es separen i es relacionen les oracions en un text?
Indiquen quina
relació mantenen
SIGNES DE PUNTUACIÓ CONNECTORS
les oracion que
enllacen
-Oposició: però, tanmmateix,
-Punt en canvi, per contra
-Signe d'admiracio (!) -Conseqüència : per tant,
-l'Interrogant (?) així idò, en conseqüència
-punts suspensius (...) -Complementarietat : d'una
banda ... de l'altra
-Enumeració: en primer lloc, en 20
segon lloc, finalment, ...

21. ORACIÓ I
Perquè un seguit de paraules formi una oració ha de
complir tres condicions
1) Ha de tenir un principi i un final:
1) Els dofins: (no és una oració)
2) Els dofins són mamifer marins (és una oració.
2) Tenen, com a mínim, un verb en forma personal (expressa
estat, procés o acció)
1) L'endemà en Carles (no és una oració)
2) L'endemà en Carles va demanar disculpes (és una oració)
3) S'organitzen en costituents: Parts en què es pot dividir
l'oració
1) predicat: expressa l'acció, l'estat o el procés de l'oració
2) Subjecte: expressa la persona, animal, o cosa abstracta que
protagonitza el que diu el verb 21

22. ORACIÓ II
TIPUS D'ORACIONS SEGONS ELS CONSTITUENTS
● O. AMB VERB IMPERSONAL
Verbs impersonals:
-només es conjuguen en tercera persona del singular.
-expressen fenòmens meteorològics / verb haver-hi
Aquests verbs apareixen en oracions que només tenen predicat,
perquè el seu signifcat no admet cap subjecte que protagonitzi
l'acció, l'esta o el procés.
Va nevar a finals de gener
● ORACIONS AMB SUBJECTE EL·LÍPTIC
Oracions que donenper sobreentès el subjecte.
Obriran dilluns (per el context entenem qui fa l'acció) 22

23. ORACIÓ II
TIPUS D'ORACIONS SEGONS ELS CONSTITUENTS
● ORACIONS AMB SUBJECTE I PREDICAT EXPLÍCITS
Subjecte i predicat expressats en l'oració. Tres possibilitats:
1)Subjecte davant el predicat:
Les alzines són arbres de fulla perenne
2) Subjecte darrera el predicat
Ara entra a l'estació el tren d'Inca
3) El subjete apareix enmig de l'oració, amb predicat a davat i
darrere
Lentament, els bombers, varen retirar la runa de l'edifici
23

24. ORTOGRAFIA
ESSA SONORA/ESSA SORDA
ESSA SONORA /z/
GRAFIA S GRAFIA Z
-Entre vocals: espaiosa, pisos -A principi de mot: zona, zebra, ...
-Els compost o derivats de: -Darrera de consonant: pinzell,
●Fons: enfonsar colze, ...
●Dins: endinsar
●Trans: transistor -Altres mots: amazona,
esquizofrènic,trapezi, zoològic, ...
24

25. ORTOGRAFIA
ESSA SONORA/ESSA SORDA
ESSA SORDA /S/
S SS C Ç
-A principi de mot: -Entre vocals: passar, -Davant e / i: -Davant a, o, u
seguretat, segona tassa gratacel, opcional ●França
●Cançó
-Femenins acabats en
-Després dels -essa: poetessa,
-Sufixos: ●Vençut
prefixos: comtessa, abadessa
●-ància:constància
●A, Ante, Anti, Bi, ●-ència:consciència -A final de mot:
(però princesa,
Contra, Entre, pagesa, burgesa i Feliç, audaç
Mono, Uni, Tri, Poli: marquesa)
-Sufixos:
-A final de mot: -composts de: ●-ança: esperança
●-gressió: progressió
mes, armari ●-missió: emissió
●-ença: renaixença
●-pressió: impressió
-Entre consonant i
vocal i entre vocal i -Superlatius.
consonant: ●-íssim: moltíssim
●-íssima: moltíssima
sensual, aspecte
25

26. ORTOGRAFIA
g/j – x/ix - tx/ig
G / J / TG / TJ. So: germà, ginebre, metge
G davant E. I: germà, ginebra
J davant A, O, U: jaqueta, jonc, juliol
● EXCEPCIONS
-els llatinismes i anglicismes: jeroglífic, jerarquia, majestat,
jersei, jeep (i derivats).
-els aplecs -JECT- , -JECC-: sub jecte, injecció, adjectiu.
-el verb JAURE (o jeure): jec, jéiem, jeia.
-noms d’origen hebreu: Jesús, Jeremies, Jericó, Jerusalem.
26

27. ORTOGRAFIA
g/j – x/ix - tx/ig
TG TJ
Mots acabats en: ●Els mots: platja, mitja, corretja,
●-atge: formatge botja, lletja, pitjor
●-etge: fetge ●Els verbs: desitjar, enutjar,
●-otge: rellotge estotjar, jutjar, pitjar, trepitjar,
●-utge: futge viatjar
●Sempre entre vocals
●Tingueu en compte que els derivats alternaran TG – TJ segons la
vocal mab que es formi la síl·laba: lletja, lletges
27

28. ORTOGRAFIA
g/j – x/ix - tx/ig
X - TX – IG. So: panxa
X TX Posició final X – TX - IG
-A principi de paraula: -entre vocals: cotxe, -Després de consonant
xocolata. Excepcions: fitxa, planxa posem X: Elx
Txec, Txat, Txapela
-Després de vocals:
-Darrere de consonant: ●TX si els derivats
perxa, planxa s'escriuen amb TX:
despatx – despatxar
●IG si els derivats
s'escriuen amb G, J, TG,
TJ:
desig – desitjar
bateig - batejar
28

29. ORTOGRAFIA
g/j – x/ix - tx/ig
X / TX So Xixona, caixa
X IX
-A principi de paraula: -entre vocals: caixa
Xàtiva, xifra
-A fi de mot: peix, guix
-Després de diftong: rauxa, disbauxa
29

30. ORTOGRAFIA
b/p – d/t - g/c
Quan trobam aquestes lletres a final de mot neutralitzen el seu
so i això pot provocar dubtes. Per assegurar-nos que les escrivim
correctament:
●Si la vocal anterior és tónica: s'escriu P – T – C
AMIC – ADVOCAT
●Sí no podem aplicar la regla anterior, cal observar els derivats:
● Derivats amb P – T – C: mot amb P – T – C : sord – sorda
● Derivats amb B – D – G: mot amb B – D – G : àrab - Aràbia
Excepcions:
-Mots femenins acabats en -ETUD, -ITUD: inquietud,
solitud
-Altres mots: adob, ajub, tub, cub, fred, sud, ànec, càrrec,
fàstic,... 30
-La 1a persona del singular del present d'indicatiu del

31. L'APÒSTROF
S'apostrofen els articles EL i LA, la preposició DE davant de
VOCAL o H MUDA per indicar l'elisió d'una vocal
S'APOSTROFA
EL / DE LA
-Davant vocal o hac muda: l'àguila, l'alegria
-Davant les xifres que comencen per vocal
L'1 de desembre
L'11 de gener
NO S'APOSTROFA
LA
-Davant de I o U àtones: la universitat, la història
-En casos de confusió: la ira (lira), la asimetria (la simetria)
-Criteris de convenció: la una (hora del dia), la host
-Davant de paraules que comencen pel prefix negatiu a-: la anormalitat, la normalitat
EL / LA /DE
-Davant els noms de lletre: la ema, la essa
-Davant la I o U consonàntiques: el iogurt, la hiena
-Davant la s líquida: el stop 31
-Davant de H aspirada: el hall, el hoquei