semantica.pdf

Pàgina
1
LÈXIC I
SEMÀNTICA
CATALANS
ANNA MARIA RIBAS MARGARIT

Anna M. Ribas Margarit
Pàgina
2
NIVELL BÀSIC NIVELL MITJÀ NIVELL AVANÇAT NIVELL SUPERIOR
Els diccionaris i
enciclopèdies
Lexemes i morfemes
Derivació
Composició
Sinonímia
Disfemisme
Mot tabú
Eufemisme
Antonímia
Monosèmia
Polisèmia
Homonímia
Homofonia
Homografia
Parònims
Camp semàntic
Hiperònims I hipònims
Sentit propi i sentit
figurat
Mot popular i cultisme
Pseudoderivat
Manlleu I préstec
Neologisme
Llatinisme
Barbarisme
Habilitació
Frase feta
Refrany
Locució o Modisme
Onomatopeies
Endevinalles
Precisió en el significat
INFORMACIÓ TEÒRICA
http://liceu.uab.es/~joaquim/general_linguistics/gen_ling/semantica/relacions_sentit/significat_lexic.html (semàntica en general)
http://ca.oslin.org/ (diccionari de manlleus, derivats, topònims, gentilicis...)
http://www.frasesfetes.blogspot.com.es/ (frases fetes) i http://refranyer.dites.cat/ (refranys)
http://www.gencat.cat/toponimia/interactiu/index.htm (toponímia)
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/lingua/locutio.htm (llatinismes)
http://rodamots.cat/tema/etimologies/manlleus/ (origen dels mots)
http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/tag/manlleus/ (bloc del Termcat)
EXERCICIS AMB SOLUCIONARI O INTERACTIUS
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/taller/exercicis.html (diccionari, hiperònims, sinònims i antònims, precisió,
polisèmia)
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/fabrica/exercicis.html (derivació, composició, habilitació, manlleus,
barbarismes, neologismes, habilitació)
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/ (camps lèxics nivell inicial,intermedi, avançat)
http://genmagic.net/repositorio/displayimage.php?pos=-364 (sinònims i antònims)
http://www.quia.com/cc/1010226.html (antònims) i http://www.quia.com/mc/1010226.html (antònims)
http://www.editorialteide.es/elearning/Primaria.asp?IdJuego=1498&IdTipoJuego=3 (antònims)
http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/sinonims/jclic/sinonims.jclic.zip&lang=ca&title=Les+paraul
es+sin%C3%B2nimes (sinònims)
http://www.educaplay.com/es/recursoseducativos/tag/llengua_catalana (jocs en general)
http://www.editorialteide.es/elearning/Primaria.asp?IdJuego=721&IdTipoJuego=7 (sinònims i antònims)
http://www.xtec.cat/~msolduga/menu/finestra/indexcatala.htm (de tot)
http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3392 (sinònims-antònims, polisèmia-homonímia, hiperònims)
http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl4/scl4.htm (de tot)
http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl4/icl4.htm (de tot)
http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/classiclexicbarbarismesduesopcions1.htm (barbarismes)
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/rica/exercicis.html (locucions, refranys, sentit figurat, etc.)
http://bromera.com/tl_files/activitatsdigitals/Micalet_6_PA/Micalet6_p122_act4/index.html (frases fetes)
http://bromera.com/tl_files/activitatsdigitals/Tabalet_2_PA/Tabalet2_val_u09_p71_a4%282_1%29/index.html (refranys)
https://play.google.com/store/apps/details?id=com.quelaba.sopaletras&hl=ca (sopes de lletres)
http://www.sopesdelletres.cat/ca/home.html (sopes de lletres)
http://xtec.cat/~aperafit/p/endevina/inici.htm (endevinalles)
http://www.edu365.cat/infantil/endevinalles/portada.htm (endevinalles)
http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/classiccomprensiooralorigencatala.htm (formació del català)
http://www.ua.es/personal/robert.escolano/aprenentatge/exercicis/exercicis/aprofundiment/conjuncions/perque.htm (per què- perquè- per a què)
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/sino/index.htm (sinó- si no)
http://www.iesmontilivi.net/arees/catala/web/2ESO/antonims/hiperonims/hiperonims-match2.htm
http://www.iesmontilivi.net/arees/catala/web/2ESO/antonims/hiperonims/hiperonims-match.htm
EXERCICIS SENSE SOLUCIONARI
http://usuaris.tinet.org/aragones/gramaticat/semantica.htm (de tot)
http://espaibarcanova.cat/descargas/espai/1461721_0_1.pdf (sinònims-antònims, polisèmia-homonímia)
http://jaimesegundo.edu.gva.es/j2/documentos/departamentos/catala/4t%20ESO/unitat%201/313_Fitxa2.pdf (mots patrimonials,
cultismes i préstecs)

Pàgina
3
LÈXIC I SEMÀNTICA- NIVELL BÀSIC- DICCIONARIS I
ENCICLOPÈDIES
DEFINICIÓ DE CONCEPTES BÀSICS SOBRE LÈXIC I SEMÀNTICA
El lèxic és el conjunt de mots que formen una llengua, i que solen estar recollits en el diccionari
general (alfabèticament) o ideològic (per temes). El lèxic del català, les paraules del nostre
diccionari , provenen de diverses llengües, que s’han adaptat a l’ortografia catalana (del substrat
ibero-basc, del llatí, de les llengües germàniques, de l’àrab, del castellà, anglès, francès, italià, etc.)
El vocabulari és el conjunt de mots que utilitza un parlant, que surten en un text, etc.
La semàntica és la part de la lingüística que estudia el significat dels mots i les relacions entre ells
(sinònims, hiperònims, antònims, homònims, parònims, polisèmics,etc.) i délls amb el context
(cultismes, semicultismes, mots patrimonials, tecnicismes, manlleus,etc.).
Diccionari: llibre que recull tot el lèxic d’una llengua, del qual presenta la definició i usos principals.
La lexicografia és la ciència que s’ocupa de l’elaboració dels diccionaris d’una llengua.
Enciclopèdia: Llibre que recull tots els coneixements, de diversos àmbits, presentats a partir de
definicions o articles. Inclou Antropònims, Topònims, etc.
Etimologia: origen geogràfic d’una paraula del nostre lèxic (Etimologia=‘paraula veritable’en grec).
La trobarem en un diccionari general complet o en un diccionari etimològic.
La neologia s’ocupa de la formació del nou lèxic d’una llengua. Hi ha formació de tres tipus:
 La neologia de forma: ajuntar lexemes i morfemes de la pròpia llengua i agafats del llatí i
grec (flexió, composició , sigles, símbols i acrònims, derivació, pseudoderivats,
lexicalització, parasíntesi, onomatopeies)
 La neologia de significat: quan se li dóna un nou significat a una paraula que ja existia
(habilitació)
 la neologia del préstec o manlleu d’un mot d’una altra llengua que adaptem a l’ortografia
catalana. El barbarismE no es considera correcte.
L’IEC (Institut d’Estudis Catalans), amb la seva Secció Filològica, avala la normativa vigent pel que
fa a la llengua i els diccionaris
Termcat: organisme que séncarrega de regular el procés dádquisició de noves paraules i
periòdicament publica diccionaris i vocabularis específics. Gestiona entre 300 i 400 paraules noves
cada any
ELS DICCIONARIS
Els diccionaris són reculls de mots d'una llengua, seguint determinats criteris, i presentats
normalment per ordre alfabètic.
El Diccionari General de la Llengua: conté la definició del mot (informació semàntica) i algunes
informacions morfològiques més, expressades mitjançant abreviatures, tals com els seus gènere i
nombre, o la categoria gramatical. Alguns afegeixen també la pronúncia o fonètica del mot, la seva
etimologia , els seus sinònims o antònims, refranys i frases fetes que el contenen, la conjugació si
és un verb...Si el mot té més d'un significat apareixen tots numerats i darrera l'abreviatura del
camp de coneixement al qual pertanyen.
Article de diccionari: cadascuna de les entrades (una per paraula)
TIPUS DE DICCIONARIS:
 Enciclopèdic: és un diccionari general completat amb noms propis de personalitats, llocs,
etc. amb elements d'història, cultura, ciència, etc.
 General, normatiu o de definicions : és el que presenta tot el lèxic ordenat i definit.
 Bilingüe o d’equivalències: si tradueix els mots a una altra llengua
 Multilingüe: si tradueix els mots a diverses llengües
 Sinònims i Antònims: proposa paraules de significat semblant o contrari a cada mot.
 Ideològic: agrupa els mots per temes o camps semàntics, i no sol donar-ne la definició.

Pàgina
4
 Etimològic: ens dóna l'origen del mot (de quina paraula de quina llengua prové) i la seva
evolució fins a la forma actual.
 Ortogràfic o de pronúncia: ens dóna la forma correcta del mót, la seva separació en
síl.labes i la seva manera de pronunciar a partir de la transcripció en llenguatge AFI.
 Invers i rimes: ordena mots pel seu final (llegides a l'inrevés) i és molt útil per trobar rimes.
 Frases fetes, refranys i locucions: per a cada paraula dóna totes les frases fetes, modismes
etc. on surt i explica el seu significat.
 Vocabularis i diccionaris específics i concrets : conjunt de paraules pròpies d'un autor, d'un
ofici, d'un argot, d’un camp del coneixement, etc.
 De freqüència: nombre de vegades que surt un mot en un conjunt de textos
 Diccionari-inventari de la llengua: aplega els mots usuals, litrearis, dialectals, antics,
moderns, etc. conté orígens de noms de persona, cognoms, llinatges, noms de llocs, etc.
 De dubtes o barbarismes: per consultar mots difícils o que es tem que no siguin correctes
 De verbs: ofereix conjugacions senceres de verbs model i de verbs irregulars.
ÚS DEL DICCIONARI
Cal dominar l’ordre alfabètic per fer-lo servir amb rapidesa, i cal saber que no inclou: els adverbis
acabats en –ment, les formes particulars de la conjugació vrebal d’un verb (només el seu infinitiu),
els noms i adjectius estan en forma singular o masculina singular; les locucions i frases fetes s’han
decercar per la paraula més important de l’expressió.
Tots els significats relacionats amb un mot formen el seu ARTICLE. La paraula definida es destaca
en negreta i s’anomena ENTRADA. Com que les majoria de paraules tenen més d’un significat, no
ens podem conformar amb el primer que surt, tot i ser el més usual, i cal llegir-los bé tots.
LES ACCEPCIONS
Cadascun dels diferents significats d’un mot polisèmic està separat per barres verticals, o bé
números o bé lletres, aquests dos en negreta. Al principi trobem l’abreviatura de la classe de
paraula (m masculí, f femení), la categoria gramatical (nom, adjectiu, verb…) i pot sortir ‘fig.’ que
vol dir el seu significat figurat. Després ve la definició i alguna frase d’exemple. Algunes accepcions
van encapçalades per l’especialitat del coneixement humà a la qual fan referència o el seu camp
semàntic (ASTR: astronomia, HERÀLD: heràldica)
Una accepció pot tenir diverses subaccepcions que aporten matisos al significat general.
LES DEFINICIONS
Les definicions són textos explicatius. Les paraules se solen definir a partir del seu hiperònim,
seguit d’una descripció de característiques de forma, funció, aplicacions, etc. ( tren: vehicle de
terra sobre vies…), per tal de diferenciar-lo dels altres mots del seu camp semàntic. També se sol
definir a partir de sinònims o perífrasis amb mots més usuals (cortesament=amb cortesia), la qual
cosa de vegades obliga a anar a buscar el mot que se’ns dóna, també.
Si definim hem d’evitar: repetir la paraula que es defineix, o un derivat seu, parlar només de la
seva funció (o per a què serveix), evitar frases començades per “és quan” “és on” i utilitzar
paraules més difícils i cultes que la que s’està definint.
Totes les abreviatures que contingui la definició estan referenciades a l’inici del llibre, i solen
escriure’s en cursiva, igual que les frases d’exemple, les locucions, refranys, frases fetes, etc.
Alguns diccionaris, especialment els escolars, afegeixen il.lustracions explicatives.
L’ENCICLOPÈDIA
Els mots es presenten també amb el nom o ENTRADA, el cos de l’article, on s’exposen totes les
dades relacionades amb el mot, material gràfic (fotografies, mapes, dibuixos, gràfics, esquemes,
diagrames, estadístiques, etc.) i referències internes a d’altres articles de l’enciclopèdia on el lector
trobarà informació complementària.També tenen abreviatures i claus que s’exposen al principi del
volum i s’han de saber reconèixer.Enciclopèdia= mot grec “educació en cercle, panoràmica”.
...

Pàgina
5
LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL BÀSIC- LEXEMES I MORFEMES
DEFINICIONS
LEXEMA
Monema que és la part de la paraula que aporta el significat principal: llit, mar, paper, mirar, ric
No existeix el lexema zero
MORFEMA
Monema que és la part de la paraula que s’ajunta al lexema i matisa o canvia el significat, la qual cosa
permet formar nous mots a partir d'una sola arrel: en-llit-ar , Llit-ets, llit-era, llit-; mar, submarí,
submarinista, marejol, marinada, mars; paperera, papers, paperer, paper, papereria, paperot, paperassa;
mirador, mirada, mirar, mirarem, miraves, mirarien, mirall, emmirallat,miratge; ricament, ric, rics, enriquir,
enriquiran, enriquia
Hi pot haver morfema zero
Tipus de morfemes:
 -Independents: preposicions, conjuncions, articles...No van amb cap lexema
 -Dependents: flexius (gènere,nombre,verbal... no donen lloc a una nova paraula) derivatius (prefixos,
sufixos,infixos, que sí que donen lloc a una nova paraula). Tots dos han d’adjuntar-se a un lexema.
MORFEMES DE GÈNERE
Indiquen si la paraula (nom, adjectiu, determinant o pronom) és masculina o femenina. Per indicar el
femení, els morfemes més usuals són –a, -ina, (re-ina, nen-a); per al masculí -e, -u (arbr-e, europe-u).
MORFEMES DE NOMBRE
Indiquen si la paraula és singular o plural. Els morfemes més utilitzats per al plural són -es, -s, -ns (cadir-es,
bou-s, cami-ns).
MORFEMES DE PERSONA I NOMBRE VERBALS
Permeten de relacionar el verb amb la persona que fa l’acció. Les persones són representades per jo, tu, ell-
ella, nosaltres, vosaltres, ells-elles. Així són diferents les formes cantar-eu (2a persona del plural , vosaltres)
i cantar-em (1a persona del plural, nosaltres)
MORFEMES DE TEMPS VERBAL
Indiquen en quin moment es produeix l’acció del verb: present, passat o futur: cant-ava (acció passada)
SEPARACIÓ DE LEXEMA I MORFEMES
Per fer la separació de les parts d’una paraula, haurem de seguir uns passos: calculadores
1r. Destriar el lexema a partir del mot que tenim i d’altres paraules de la mateixa família. Cal pensar en
formes com calculadores, calcular, càlcul..., i deduïm que el lexema (els sons que es repeteixen) és calcul-.
2. Una vegada separat el lexema, ens queda el morfema –adores. Dintre d’aquest morfema hi podem
distingir la forma -es, que indica que la paraula és femenina i plural.
3. Ens queda una part, –ador, El morfema –ador afegit al lexema calcul– ens porta a la construcció d’una
nova paraula amb un nou significat, «instrument que serveix per calcular»; és, doncs, un morfema derivatiu.
ONOMÀSTICA-ANTROPONÍMIA-TOPONÍMIA
Són tres formes d’estudiar els mots d el’idioma. L’ONOMÀSTICA: estudia els noms propis. Es divideix en:
 ANTROPONÍMIA: estudia els noms propis de persona,tant els oficials : prenom (Josep), nom del mig
(Elvis Aaron) cognom (Presley), etc.) com els no oficials:
 L’hipocorístic o nom abreujat , com Cesc, Biel, Vador, Mari, Lola, etc.,
 El renom o nom de casa, o sobrenom, o malnom o motiu, alguns de ben històrics: el de ca la
Rita, Lluís el borni, Jaume I el Conqueridor, Joana la Boja
 L’àlies o nom de guerra, sobretot per temes polítics, espionatge, terrorisme, etc. Lenin era
l’àlies de Vladímir Ilitx Uliànov, La Pasionaria era l’àlies de Dolores Ibárruri, el Che era l’àlies
d’Ernesto Guevara
 El pseudònim és un nom artístic per signar les obres sense ser reconegut o també és el nom de
molts actors, actrius i cantants: Víctor Català era Caterina Albert i Paradís, Serafí Pitarra era
Frederic Soler, el Chaval de la Peca és Marc Parrot i Sergio Dalma és Josep M. Capdevila, Rita
Hayworth és Margarita Carmen Cansino.
 TOPONÍMIA: estudia els noms propis geogràfics: Vic, Altafulla, Montseny, la Noguera Ribagorçana
...

Pàgina
6
LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL BÀSIC- DERIVACIÓ I COMPOSICIÓ
DERIVACIÓ
LA DERIVACIÓ d’un mot és ajuntar un lexema (o MOT PRIMITIU ) a un afix, que pot ser de diversos tipus:
prefix (morfema situat al davant), sufix (morfema situat al darrere), infix (entre lexema i sufix). També es
pot ajuntar un morfema flexiu (de gènere, nombre o verbal) i formar un nou mot, a partir de Noms,
Adjectius, Adverbis i Verbs : pre+història; divers+ific+ar; noi+a; sort+ir+ia, im+mort+al+itz+ar,
en+amor+isc+ar
La derivació forma un CAMP LÈXIC o FAMÍLIA DE MOTS, i cada mot pot ser, al seu torn, derivat també:
pobr- pobresa, pobrejar, pobric, pobrissalla, empobrir (empobriment), pobrissó (pobrissonet)
LA FLEXIÓ adjunta morfemes flexius (gènere, nombre i desinència verbal): secretàri+a, got+s, an+aves. Cal
vigilar amb els barbarismes de flexió: calentar per escalfar, reflexar per reflectir, sapiguer per saber, florèixer
per florir, interrompir per interrompre.
LA PARASÍNTESI consisteix a fer un mot amb prefix i sufix alhora: en-farin-ar, a-dolor-it, a-genoll-
at, en-taula-ment.
LA LEXICALITZACIÓ es produeix quan, després d'una derivació, obtenim un mot que ja no té res a
veure amb l'arrel primitiva, perquè adquireix un significat diferent i propi : fillol, calçotets, celobert,
tauleta de nit, finestró,pastilla, forquilla,barcassa,barretina,pujol
Hi ha altres fenòmens de lexicalització, sempre que n’obtinguem, de la reunió d’uns mots, una
paraula amb significat nou (és a dir, que no tingui res a veure amb la suma dels significats de cada
mot per separat): la composició, les locucions, frases fetes, sentits figurats, etc. Totes elles podrien
substituir-se per mots estàndard: ser un llepafils (escrupulós), fugia d’estudi (despistava), plorar
com una Magdalena (molt)
Normalment, la derivació pot provocar diverses coses:
 modificacions ortogràfiques (neu>nevada, plaça>placeta, aigua>aigüeta)
 modificacions accentuals, ja que l'accent sol deixar el lexema i passar al sufix: roca- roquissar-
rocallós; carn-carnal, carnadura, carner
 canvi en la categoria gramatical de la paraula i que passi de ser nom a adjectiu, o de ser nom a verb,
etc. novel.la (N)>novel.lesc (Adj)>Novel.lar (V)
 canvis fonètics (de sord a sonor o a l'inrevés) : llop-llobató, paret-emparedar, mas-masover, lleig-
lletgesa, mig-mitjana...
 afegits de sons: gran-grandària, vidre-vidrier, pi-pineda (reapareix una -n etimològica, perquè ve de
PINUM) o pèrdua de sons finals : taula-tauleta, gitano-gitanet, bisbe-bisbat
 els derivats de verbs parteixen del gerundi: beure-bevent- bevedor, bevible...
ELS AFIXOS
Són els morfemes que s’ajunten al lexema, i que no són paraules independents. N’hi ha uns 200 i són una
llista tancada: no se solen crear de nous si no és en àmbits d’argot i barbarismes (bocata) Assignen un matís
de significat concret.
 PREFIXOS:
sempre van davant del lexema i sense guionet. Aporten un significat al lexema, però no en canvien la
seva categoria gramatical (conseller- exconseller, modern-postmodern, caure-recaure). Solen provenir
de preposicions i adverbis o del llatí i grec: -a indica contrari (normal>anormal) super- indica gran
(supermercat). L´adv. NO usat com a prefix s´escriu amb guió si el segon element és nom i sense si és
adjectiu: el no-res, no catalanoparlants. L'aparició o no d'un prefix pot canviar la naturalesa del verb: jeu
(intransitiu), ajeu (transitiu), s'ajeu (pronominal), o crear verbs diferents (nomenar-anomenar, raonar-
enraonar) o crear verbs sinònims ( registrar-enregistrar, viciar-se –aviciar-se)

Pàgina
7
o fer un canvi de significat: llistar-allistar, creuar-encreuar
Exemples de prefixos:
Alguns prefixos canvien
ortogràficament en funció del lexema posterior: endolcir, emmarcar
Altres: ex ( deixar un càrrec: exdirector) in il. im
(negació: il.legal, inhumà, immaterial) pseudo
(substitut de: pseudònim)
 INFIXOS: és el morfema més difícil de separar i
alguns no aporten massa significat. Exemples
enllardissar (intensitat), amargotejar
(tendència),fortinyol (petitesa) ploriquejar
(repetició), endormiscar (insuficiència),
allargassar (augment) parlotejar (pejoratiu),
pobrissó, sastrinyol, escridassar (augmentatiu)
A vegades els infixos ens permeten formar
dues paraules derivades diferents:
 SUFIXOS: sempre van darrere del lexema o
infix i sense guionet. Normalment són tònics,
és a dir, hi recau l’accent del mot . A més, solen
provocar un canvi de categoria gramatical en el lexema. Pot ser que més d'una idea pugui ser
expressada per més d'un sufix: oficis: guardià; boletaire; ferreter; pescador; actriu; petitesa: tasseta,
arbret, pujol, bestiola, petitó, petitona, colomí. I que un sufix tingui diversos significats: arbret
(dim.), canyet (col.lectiu), xiulet (instrument) Tipus de sufixos:
 augmentatius: indiquen grandària: home-homenàs, xicotàs, carallot, homenot
 diminutius: indiquen petitesa o afecte: petitet, animeta, ruixim, carreró, reietó
 despectius o pejoratius: indiquem menyspreu: sabatot, polític>politicastre, animalot,
homenarro, donarra,
 superlatius: la característica de l’adjectiu en el grau més elevat:alt _altíssim, nets_ netíssims
 gentilicis : designen les persones o els objectes en relació al seu lloc de procedència: peruà,
anglès, barceloní, gironí, vigatà
 col·lectius: indiquen un grup: pineda, roserar, botifarrada, alzinar
 activitat: fruiteria, carnisseria
 ofici: captaire, terrissaire
 propensió: malaltís

Pàgina
8
 Possibilitat: consolidable, menjable
 Lloc: menjador, terrassa,
 ordre: trenta-tresè
 abstracció: maldat, pietat
 tendència: patriotisme
 instrumentals: xiulet
 aficions: filatèlia
 colors: blavenc
 hipocorístics (noms familiars a paartir de noms propis). Cesc (Francesc), Lola (Dolors)
Els processos de formació de paraules noves per derivació amb sufixos també tenen altres noms:
 NOMINALITZACIÓ: fer noms a partir de noms (plat>plata), verbs (avaluar>avaluació) o
adjectius (fosc>foscor)
 ADJECTIVACIÓ: fer adjectius a partir d’adjectius (blau>blavenc), noms (piga>pigat) o verbs
(exigir>exigent)
 VERBALITZACIÓ: formar verbs as partir de verbs (parlar>parlotejar), noms (gas>gasificar) o
adjectius (dèbil>debilitar)

Pàgina
9
LA COMPOSICIÓ
LA COMPOSICIÓ és ajuntar dos o més lexemes i formar un nou mot. Les paraules que es poden ajuntar són
Nom, Adjectiu, Adverbi, Verb i algunes preposicions: rentar + vaixella = rentavaixelles. Alguns compostos
tenen un sentit real (obrellaunes) i d’altres tenen un significat figurat: caragirat=traïdor
Exemples de composicions:
 Adjectiu + nom: milhomes, altaveu, curt de gambals, blancaneu, curtmetratge, malgrat, setciències,
pocavergonya,bonaventura,malànima, malnom, centpeus (fan el plural del segon element només)
 Adj + adj: Agredolç, llatinoamericà, primmirat, blaugrana, físicoquímic,nord-oest, anglosaxó, materno-filial, àudio-visual,
històrico-artístic, literàrio-musical, artisticomusical, sordmut, greco-romà,afroamericà (fan el plural del segon element
només, però si duen guionet es pot fer el plural d’ambdós elements)
 Adj+ Verb : carcomprar, carvendre, migpartir, primfilar,
 Adverbi o adjectiu+ verb: malparlar, malacostumar, malvendre, menysprear, sobreentès, menystenir,benvinguda
 Adv+ Nom: migjorn (fan el plural del segon element només)
 Nom+Nom : allioli, col-i-flor, cap-i-pota,vetes-i-fils,pam-i-pipa, centre-esquerra,ciutat-estat aiguaneu, ferrocarril,
figaflor,filferro, autopista, fotocòpia, voravia, capicua, camió cisterna, paper moneda, dona objecte, agulla de cap, pas
zebra, camió cisterna, esperit de vi , moble bar, vagó restaurant, home clau, reglament base, hora punta , blat de moro, ull
de poll, cap d’ny, nit de Sant Joan, carn d’olla, carn de canó, cap de turc, nit de Nadal, cuc de seda, conseller en cap, impost
sobre la renda, cursa contra rellotge,Pedraforca (fan el plural del segon element o del primer només)
 Nom+Verb. Capgirar, capficar,corprendre, ullprendre, sangglaçar-se, vianant,terratinent, sangglaçar-se, migpartir
 Nom+ Adj : pell-roja,rata-pinyada, panxacontent, bocamoll,celobert, penya-segat, salfumant, pasdoble, bocabadat,
caragirat, Montserrat, castellanoparlant, Castellbisbal, esquenadret, camatort, caragirat, capbaix, capmoix, cellajunt,
esmaperdut, galtaplè, primmirat, totpoderós,clarivident, versemblant, tarjeta postal,Vilanova , S’ha violentat la forma
gramatical en la majoria i fan el plural del segon element només, excepte si els dos mots estan separats: targetes postal
 Verb+ Nom: ventafocs, salvavides, para-sol, penja-robes, obrellaunes, parallamps, ploramiques, rentavaixelles,
paracaigudes, portaveu, enterramorts, cagadubtes, buscabregues, esgarriacries, espiadimonis,
xuclamel,caçapapallones,Cantallops, etc. El verb sol estar en 3ª p. sing. present Ind. i ser transitiu i el nom li fa de CD. Sol
ser el tipus més abundant en la nostra llengua, i fan el plural amb el segon element (paraigua-paraigües)
 Verb + verb: potser,
 Verb + Adj: a corre-cuita, badabadoc
 Preposicions+ Nom o prep + adv: aleshores, enmig, entorn, vaivé
 Altres: Avemaria, parenostre, arreveure, Déu-vos-guard, adéu-siau, passi-ho-bé, no-m’oblidis, mira-i-no-em-tocs, cul-de-
sac, cul-de-got, estira-i-arronsa, vistiplau.
Segons com es formen tenim compostos per juxtaposició (sense canvis , només ajuntant els dos mots: aiguardent) o sintètics
(violentant les regles gramaticals; capgirar-girar el cap, llenguallarg- llarg de llengua)
L'ortografia dels mots compostos:
VAN AMB GUIONET VAN SENSE GUIONET I JUNTS SEPARATS I SENSE GUIÓ
a) quan el segon elementcomença amb -
s, -r- x: gira-sol, para-sol, espanta-
sogres, busca-raons, barba-ros,
escura-xemeneies, para-xocs
b) els numerals. trenta-sis, vint-i-cinc
c) els punts cardinals:nord-americà, sud-
americà, nord-est
d) formes com abans-d´ahir i adéu-siau
e) els repetitius o onomatopeics: rau,rau,
tic-tac, bub-bub, xino-xano, baliga-
balaga, nyam-nyam, pengim-penjam,
ping-pong, xerric-xerrac, xiu-xiu, de
nyigui-nyogui, a corre-cuita, fer la viu-
viu
f) prefix NO+ nom : no-res, no-
bel.ligerància, no-existència
g) quan es produeixin problemes de
pronúncia en el cas que estiguessin els
dos mots junts: Mont-roig, blanc-i-
blau, Puig-reig,plats-i-olles
h) Si el primer mot va amb accent: pèl-
roig, mà-llarg.
i) locucions estrangeres: ex-libris, cul-de-
sac
j) derivats amb qualsevol prefix:antisocial,
immòbil
k) derivats de mots compostos :
zigzaguejar, xiuxiuejar
l) compostos amb primer element acabat
en -o -i,: físicoquímic, grecoromà,
politicoeconòmic, dentiforme,
indoeuropeu
m) amb i o preposició enmig: allioli, coliflor,
a collibè, capicua, maldecap,
usdefruit,vistiplau, vetesifils
n) tots els altres:agredolça,
capgròs,centpeus,parallamps, malnom
o) No+ adjectiu : no apte, no
bel.ligerant
p) compostos lexicalitzats:
faldilla pantaló, agulla de
cap, cafè concert, cap
d´any,blat de moro
Alguns gramàtics consideren que la derivació amb prefixos és una composició.
Es pot fer derivació i composició alhora: capicular, curtcircuitar, jocfloralesc, poblenoví, marededeuta, foraviar, robavellaire,
sotsobrar,etc.

Pàgina
10
...
LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL BÀSIC- SINONÍMIA I ANTONÍMIA
DEFINICIÓ I EXEMPLES
SINONÍMIA
Són sinònimes dues paraules que signifiquen el mateix però són completament diferents (xemeneia-llar de
foc, conquerir-conquistar, roig-vermell, dur-portar , benzina-gasolina,nau-vaixell, petit-menut,) L´ús exacte
depèn del context(sinonímia parcial o sinonímia total: noi-xicot, només-solament, nen-infant, són totals
però cap-començament, vell-ancià són parcials, com pis vell , *pis ancià, demana-li-pregunta-li, demana-li
un favor- *pregunta-li un favor).
També trobem la sinonímia dialectal, que són mots iguals de dialectes : granera-escombra, al.lota-noia-
xiqueta, sortir-eixir, dissort-desgràcia,be-corder, mirall-espill, mongetes-bajoques, gos-ca.
Altres, trobem sinonímies per registres diferents : robar-pispar, calvície-alopècia, , cambra-habitació; fosc és
estàndard, opac és científicotècnic i afòtic és especialitzat.
Tríades de CULTE-ESTÀNDARD-VULGAR: Intoxicació etílica- Embriaguesa-borratxera-mona-una merda com
un piano, incomodar-molestar-xinxar, neòfit-passerell-“novato”, deglutir-menjar-papejar, loquaç-parlador-
xerraire, apocat-covard-cagat, òscul-petó-“morreig”, plagiar-copiar-afusellar.
De vegades una sinonímia es fa entre un mot i una locució: Barcelona= la ciutat comtal, Roma=la ciutat
eterna, París =la ciutat de la llum; vigila=obre els ulls, no badis, vés amb compte
Podem fer frases sinònimes de registres diferents:
La iaia es va recolzar sobre l’aparador profundament alterada.
L’àvia es va reclinar sobre el bufet palesament trastornada
DISFEMISMES: mots sarcàstics o burlescos per accions, parts del cos, etc: closca, meló o carbassa per cap,
fatyxada per cara, persianes per parpelles, pàmpols per orelles, nàpia per nas, bústia per boca,morros per
llavis.
TABÚS: mots que s’han d’evitar per ser malsonants, de mal gust, etc.: wàter, vell, negre, sífilis, senyora de la
neteja, càncer, presidiari, mort
EUFEMISMES: mots que substitueixen els tabús i són més elegants: bany, persona gran o tercera edat,
afroamericà, mal francès, personal de neteja, mal dolent, reclús, traspàs.
ANTONÍMIA
Són antònimes dues paraules que tenen significats contraris ( alt-baix, fred-calent, home-dona, cert-fals)
Uns fan el contrari per morfema de negació (gramaticals: solvent-insolvent, lògic-il.lògic, moral-amoral,
culte-inculte, congelat-descongelat, simètric-asimètric, social-antisocial) i d’altres canvien de mot (lèxica:
sumar-restar)
Igual que amb la sinonímia, pot ser total o parcial: color clar/fosc, però aigua clara/tèrbola, idees clares/
confusses, sopa clara/espessa; carn bona/dolenta, bona/mala notícia
L’antonímia lèxica pot ser de 3 tipus:
 -de gradació o gradual: fred-tebi-calent, alt-mitjà-baix, blanc-gris-negre, enorme-gran-mitjà-petit-
diminut, infant-adolescent-jove-adult-vell, blanc-gris-negre, milionari-ric-ben situat- classe mitjana-
classe baixa- pobre
 -complementària, quan láfirmació dún és la negació de láltre: aprovat-suspès, mascle-femella, viu-
mort , home-dona, cert-fals, pare-fill
 -recíproca o inversa, quan léxistència dún comporta la de láltre: donar-rebre, comprar-vendre , obrir
tancar, preguntar-respondre
Sinònims i antònims tenen un diccionari específic que recull els sinònims parcials, els dialectals i els de
registre tots junts.
...

Pàgina
11
LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL BÀSIC- MONOSÈMIA I POLISÈMIA
La MONOSÈMIA
És quan un mot té un sol significat. Els mots monosèmics solen ser els científics, tècnics, burocràtics, etc. ja
que no hi pot haver confusió en aquests camps: han de ser absolutament precisos Pediatre, oftalmòleg,
fotofòbia, amnèsia, autobús, sonet…
 EL SENTIT PROPI d’un mot és el seu significat bàsic: ales d’ocell.
 El SENTIT ESPECIAL és la seva polisèmia, feta a base de metàfores lexicalitzades: ales d’avió (l’avió té ales
com les de l’ocell), ales d’edifici (l’edifici té parts horitzontals semblants a les ales de l’ocell)
 El SENTIT FIGURAT és una relació de semblança perceptible pel pensament, i apareix a locucions i frases
fetes: estar tocat de l’ala, donar ales a algú… També apareix a la literatura i a la publicitat (preus
refrescants, moda amb classe, tallar cadenes…). Les comparacions es basen en les analogies, n’hi ha
d’originals, creades per un autor literari (una tarda de núvols massissos com vaixells de guerra, de Pere
Quart) o de lexicalitzades, usades per tothom (deixar com un drap brut, estar content com un gos amb un
os, explicar-se com un llibre tancat i sense fulls)
La POLISÈMIA
Es produeix quan una paraula pot tenir més d’un significat (L’ull de la cara, l’ull de la escala, l’ull de bou dels
vaixells, l’ull de l’agulla, l’ull de poll dels peus…). La distinció de significats es produeix en funció del context:
mal de cap, cap de personal, cap de taula, cap de Creus, tenir molt de cap, cap de comarca, caps de bestiar…
cua d’animal/de cabell/de persones/de cometa/de vestit de núvia/ de piano/ de gat (planta aromàtica)
Els mots polisèmics solen ser parts del cos humà o animal i parts de la casa (ull, nas, peu, cama, mà, banc,
cadira, escala, porta, plat, vas, llit…). Els diccionaris presenten els diferents significats separats amb // o || o
número en negreta , però tots junts darrera d´una sola entrada, perquè provenen del mateix mot llatí. Si els
significats provenen de sentits figurats, els diccionaris posen fig. La majoria de mots són polisèmics i això
confereix una gran riquesa a les llengües i a la literatura, i també és un mecanisme d’economia lingüística.
Mecanismes per fer polisèmia:
 Per metàfora: analogia de dues realitats, semblança per la forma (nou del coll), la funció (potes del llit),
moviment (saltar d’un càrrec), qualitats (estar verd), etc.
 Per metonímia: per relació de contigüitat en l’espai, el temps, causa-efecte, etc.: puny de camisa, tassa
de cafè, el sant (dia), demanar la mà…
 Per habilitació o canvi de categoria gramatical, que comporta un canvi de significat: un Miró, una
rentadora, un ventilador, etc.
 La creació de nous objectes va donant polisèmia a mots que no en tenien, com ara disc, plat, agulla per a
un DJ
 El context extralingüístic permet aclarir significats de mots polisèmics (no és el mateix el to en el camp de
l’audició, que el to en el camp muscular), igual que el context lingüístic, ja que els mots no poden
intercanviar posicions (està molt sa- s’ha de canviar)
...

Pàgina
12
LÈXIC I SEMÀNTICA- NIVELL MITJÀ- HOMONÍMIA , HOMOGRAFIA I
HOMOFONIA . PARÒNIMS
L’HOMONÍMIA
Els mots homònims són paraules que sonen igual, s’escriuen igual, però no tenen cap mena de relació de
significat entre elles (polls de pollastre i polls d’insecte capil.lar, truita de riu o d’ous, trucar a la porta o un
motor de cotxe, set de nombre, estrip de la roba, ganes de beure o joc del tennis) . De fet, provenen de
paraules llatines diferents, com faig de fageus (arbre) i faig de facere (verb); sol d’astre, sol de sense
companyia i sol de nota musical provenen respectivament de SOLE, SOLU, SOLVE.
Han anat evolucionant per separat però al llarg dels segles han confluït en la mateixa forma. Tenen entrades
diferents en el diccionari, que les presenten amb un número subíndex, és a dir, CLAU surt dos cops amb un
número subíndex a dalt: clau1
-de clavar a la paret- i clau2
- de les portes . Fins i tot solen tenir categories
gramaticals diferents.
Un tipus específic d'homonímia, són les paraules que s'escriuen igual i tenen un gènere diferent: el clau-la
clau, el paleta-la paleta, el terra-la terra, el llum-la llum, el pols-la pols.
Hi ha dos tipus d’homonímia:
 L’HOMOFONIA són dues paraules que s’escriuen diferent i tenen diferent significat, però que sonen igual
(beure i veure, cap del cos i cap de taula, falç i fal, lent d’òptica i lent d’a poc a poc, evocar-abocar, no hi
ha neu- no hi aneu, acte-acta, bella-vella, pegar-pagar, massa-maça, supera-sopera, va acabar- va a
cavar , avanç-abans, baca-vaca efecte-afecte) . Cal tenir en compte que dues paraules homòfones en un
dels dialectes catalans poden no ser-ho en altre per la diferent pronúncia de les vocals
 L’HOMOGRAFIA són dues paraules que s’escriuen igual però sonen diferent i tenen diferent significat
(son pare, tinc son, deu d'aigua, deu de 10, deu del verb deure, Déu de divinitat , sou del verb ser i sou de
salari, seu de seure i seu de possessiu,encens-encens te de beguda i te de pronom feble, coure de mtall i
coure de bullir). L’accent diacrític se sol utilitzar per a distingir homògrafs.
LA PARONÍMIA
Són dos mots que sássemblen en pronúncia i grafia però són de significats diferents: caravel.la-calavera,
aleshores-a les hores; alhora-a l’hora, apart-a part, enlloc- en lloc, gairebé- gaire bé,perquè- per què, potser-
pot ser…. O bé séscriuen igual i es pronuncien diferent: golf désport (o oberta) golf geogràfic (o tancada).
Dos mots parònims s'assemblen molt en la forma o el significant, de manera que es poden confondre o donar
peu a jocs de paraules, encara que els seus significats siguin ben diferents. Usar parònims és un recurs
freqüent en literatura (especialment amb intenció burlesca) i en la publicitat, per remarcar el nom de la
marca o producte que s'anuncia. Els parònims han estat anomenats de vegades falsos homònims, per la
proximitar amb aquest fenomen. Més exemples: Que hi ha neu? / Que hi aneu? L'arrosser / La Roser
...

Pàgina
13
LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL MITJÀ- CAMP SEMÀNTIC I CAMP
LÈXIC, HIPERÒNIMS I HIPÒNIMS
CAMP SEMÀNTIC
És un grup de paraules del mateix tema (les flors, els transports, els elements químics…). Per
exemple, les parts del dia: matinada, matí, migdia, tarda, vespre, nit.
Poden ser diferents segons les llengües: el peix català és pez-pescado en castellà i la falda castellana és falda i
faldilla en català.
L’HIPERÒNIM és el nom del camp semàntic o tema i L’HIPÒNIM és el nom dels mots que s’hi
inclouen (transports és hiperònim, i cotxe, avió, vaixell, són hipònims) edifici és l’hiperònim de
casa,escola,església...
Cal reconèixer els hipònims per precisar el significat. Una casa és un edifici però tots els edificis no són
cases. Una orquídea és una flor però totes les flors no són orquídees.
CAMP LÈXIC
És un grup de paraules relacionades per derivació o composició. Per exemple: la família de ric:
enriquir, ricament, riquíssim, ricàs, ricarro, riquet, ricot, ricatxo…
De vegades convé consultar el diccionari: cirurgià és de la mateixa família lèxica que quiròfan, quirúrgic,
quirúrgicament. Canalla i canícula provenen de la mateixa família etimològica de CA (gos), però ja no hi tenen
relació: canalla era ‘gent baixa, menyspreable’ (gossos) i ara és ‘mainada’, i canícula era ‘el període en què la
sortida de l’estrella Ca Major, que és Sírius, coincidia amb la del Sol’ i ara és el’ període estival’. En canvi, la
família gramatical de ca és canilla, caní…
...
LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL MITJÀ- SENTIT PROPI I SENTIT
FIGURAT
EL SENTIT PROPI
és el significat ordinari d’aquella paraula: hi ha mala maror, mar revolta.
EL SENTIT FIGURAT
és un significat diferent que se li atorga per context: hi ha mala maror ( figurat= mal ambient o malhumor)
Té una relació de polisèmia i la majoria de sentits figurats provenen del cos humà (l’he deixat amb un pam de
nas) o de la literatura : Són llaguts o balandres//els pensaments que em llisquen// pel llac de la memòria// de
la cremada joventut? Joan Vinyoli.
De la frase “s’ha acabat el bròquil”, la Trinca en va treure una cançó plena de sentits figurats:
El bròquil s’està florint; tu ja m’entens.
Però no creiem en el bròquil; tu ja m’entens.
Demà serà un altre dia; tu ja m’entens.
I així el dia de demà, eixe poble cridarà:
“S’ha acabat el bròquil!” Tu ja m’entens...
DENOTACIÓ I CONNOTACIÓ
La denotació d’un mot és el seu significat objectiu : poma com a fruita.
La connotació d’un mot és un significat suggerit, subjectiu per a algú, i no surt al diccionari: poma com a salut,
temptació... Les connotacions són socials o culturals, compartides per parlants (lleó és poder i força, mar és
immensitat...) o bé personals (una vaca recorda el poble a algú que ja no hi viu)
...

Pàgina
14
LÈXIC I SEMÀNTICA- NIVELL AVANÇAT- MOT POPULAR I CULTISME
El LÈXIC PATRIMONIAL (MOTS POPULARS, HEREDITARIS O PATRIMONIALS)
Ve directament del llatí fundacional del nostre idioma i ha evolucionat al llarg dels segles: vida (vita), ovella
(ovicula), segur (securu), espatlla (spatula) taula(tabola) pare (pater), bullir (bullire), fill(filius), cantar
(cantare), llit (lectu), anyell(agnellus) , cavall (caballus), finestra (fenestra), formiga (formica), gall(gallus),
nebot (nepos), orella (auricula), sogra (socra), ull(oculus), vedell (vitellus)..
Dies de la setmana, sis vénen del llatí i un de l’hebreu:
DILLUNS- dia de la lluna (dies lunis) ; DIMARTS- dia de Mart (dies Martis); DIMECRES-dia de Mercuri (dies
Mercuris); DIJOUS Dia de Júpiter (dies Jovis), DIVENDRES- dia de Venus (dies Veneris); SABADO (de l’hebreu
sabbatum, descans setmanal) i DIUMENGE (del llatí dominicus, dia del senyor)
ÈTIM: forma originària d’un mot (forma llatina, grega, anglesa, francesa…) La seva evolució dóna diverses
formes al llarg de la història de la llengua i la literatura: corpus>corpos>corps>cors>cor
DIACRONIA I SINCRONIA
La diacronia estudia els canvis de les paraules i de al llengua al llarg dels segles. Per exemple, l’estudi
diacrònic del mot ‘avui’ ens diu que del llatí clàssic HOC DIE o HODIE va passar al llatí vulgar OIE, el català del
s. XII en dei VUY-HUY, el català del s. XV VUI-UI i el català actual AVUI (dialecte central) i HUI-HUÍ (valencià)
La sincronia estudia un moment històric delimitat. Per exemple, l’estudi sincrònic del verb ‘robar’ avui dia,
dóna com a resultat: pispar, fer córrer l’urpa, robar, prendre, furtar…
No existeix l’estudi diacrònic o sincrònic pur perquè en cada moment la llengua és parlada per diverses
generacions: a Blanes i Begur, els joves fan servir l’article el/la i els vells l’article salat es/sa.
CULTISME
Mot manllevat del llatí culte o grec tardanament, amb ús restringit i evolució menor que els altres mots (una
adaptació més simple) : evangeli.
D´un mot llatí poden sortir així dos mots, un de culte i un de patrimonial, per tant, n’hi ha un que és un
PSEUDODERIVAT: cathedra> càtedra-cadira. Altres: cosa-causa,obac-opac,colgar-col.locar,reina-regina,resar-
recitar,nosa-nàusea,viatge-viàtic.
SEMICULTISME: ígual que l'anterior, però ha evolucionat molt més : miraculum>miracle.
ARCAISME: paraula antiga que potser ha caigut en desús però és usada amb voluntat culta, sobretot en
literatura: par (sembla) torcar (eixugar), pus (més), suara (fa poc), quelcom (alguna cosa), ambdós (tots dos),
argent (plata), conquerir (conquistar), llumí (misto), vídua (viuda), mercès (gràcies), brau (toro), clergat
(clero), muller (dona), àdhuc (fins i tot), queviures (comestibles) maldar, vetust, retre, faisó, atzur, llanguir,
cald, testa, acollença, perir, volpell, aspriu, gaubança, consuetud, junyir, llur, hom, car, baldament, atès que,
puix que, adés, nogensmenys, ans, emperò, mes (adversatiu), no res menys, gramalla (peça de vestir), gobell
(vas), aforrar (estalviar), llogre (guany)... També el passat d’Indicatiu (vinguí, tornares, veié, férem…)
VULGARISME: paraules incorrectes pròpies de parlants amb pocs estudis: ous dusos per ous durs, sapiguer
per saber...
...
LÈXIC I SEMÀNTICA- NIVELL AVANÇAT- PSEUDODERIVACIÓ
Els PSEUDODERIVATS O FALSOS DERIVATS han estat manllevats directament del llatí i no del català i no han
fet l´evolució fonètica normal del mot primitiu corresponent, per això solen tenir grafies diferents:
CURVUM> corba-curvatura, BUCCAM>boca-bucal, DULCEM>dolç-dulcificar, CALVUM>calb-calvície,
IUVENEM> jove-juvenil, COPULAM>cobla-còpula, REGULAM>rella-regla, CATHEDRA>cadira-càtedra, puig-
podi, raig-radi,llavi-labial,moure-mòbil, AUSCULTARE> escoltar-auscultar, FOLIUM>full, foli,
PRAEDICARE>pregar, predicar, MINISTERIUM>ministeri, STRICTU>estret, estricte, ROTUNDU>rodó, rotund ,
REGULA>regla,rella, COPULA>copula,cobla, DIRECTUM>directe,dret,CAPITALIS>cabdal-capital, COMUNICARE
>combregar-comunicar, SOLIDUS >sou-sòlid, SPATULA> espatlla-espàtula ,AFFECTARE> afaitar-afectar
…

Pàgina
15
LÈXIC I SEMÀNTICA- NIVELL AVANÇAT- NEOLOGISMES
El lèxic del català prové bàsicament del llatí parlat( igual que el del castellà, galaicoportuguès, francès, occità,
sard, italià, i romanès, que són les altres llengües romàniques). Però el llatí vulgar va rebre també mots
d’altres llengües anteriors a ell (el substrat iberobasc o celta) i el català ha rebut altres influències posteriors (
de l’occità, francès, castellà, italià, anglès…). Per tant, si volem saber l’origen geogràfic d’una paraula
catalana, hem d’anar a la seva ETIMOLOGIA : el trobarem en un diccionari general complet o en un diccionari
etimològic.
De la formació del nou lèxic d’una llengua se n’ocupa la NEOLOGIA. N’hi ha de tres tipus.
 La neologia de forma: ajuntar lexemes i morfemes de la pròpia llengua i agafats del LÈXIC
PATRIMONIAL del llatí i grec (COMPOSICIÓ I DERIVACIÓ): poca-solta, minifaldilla, allunar, una mini,
l’ONU, film, vedette, attrezzo, ugetista (de la UGT), anticongelant, descafeïnat, paracaigudes,
rentaplats, escuradents.Molts neologismes són cultismes formats a partir de mots grecs o llatins:
telèfon (grec: tele=lluny, fono=veu): televisió, micròfon, automòbil, bicileta, autòmat.
 La neologia de significat: quan se li dóna un nou significat a una paraula que ja existia (HABILITACIÓ):
MENJAR, ha passat de verb a nom, les ales de l’avió, estar tocat de l’ala
 la neologia del préstec o manlleu d’un mot d’una altra llengua que adaptem a l’ortografia catalana:
FUTBOL (Football), karate, gol, amateur, film
El lloc on es produeixen més neologismes és el camp de la ciència i la tècnica. D’aquí vénen els TECNICISMES:
oxidació,reducció,gastritis, fonendoscopi. El Termcat és lórganisme que séncarrega de regular el procés
dádquisició de noves paraules i periòdicament publica diccionaris i vocabularis específics, conjuntament amb
la Secció Filològica de l’Institut d'Estudis Catalans : s'ocupen d'acceptar o no un mot nou, i catalanitzar-ne
l'ortografia, si és massa diferent: no s'ha tocat 'croissant' però sí 'esprai' (spray)
Un ESTRANGERISME és un mot de llengua forana que no es pot adoptar en català perquè la nostra llengua ja
té el mot adequat: affaire (afer), footing (cursa), toilette (lavabo), reprise (acceleració), week-end (cap de
setmana), underground (subterrani), pupurri (poti-poti), container (contenidor), christmas (Nadal), party
(festa). També se’n diu BARBARISME, especialment si prové del castellà: farola, container, acera... són
barbarismes, perquè ja tenim fanal, contenidor, voravia...
Més neologismes (alguns ja són vells, i plenament integrats en la llengua i d’altres són més nous): urbanització,
planificació, fotonovel.la, ràdionovel.la, alarmista, apoderat, gerent, retolador, bagatge, nucli, context, base, plataforma,
òrgan, esfera, firma, xarxa, dinàmica, manipulació, enfocament, marginar, xat, detectar, reprimir, col.legiat, hidroavió,
robòtica, informàtica, televisió
Darrers neologismes del s. XX: coixí de seguretat (airbag), cangur (baby sitter), culebrot (culebrón), xip, karaoke, mòbil,
pin, videoclip, web, xat
Nous neologismes del s. XXI que ja tenen la paraula admesa o en vies: blog, gestor de comunitats (community manager),
autofoto (selfie), dades massives (big data), mòbils intel.ligents (smartphones), rellotges intel.ligents
(wearables)seguidors (followers), bàner, peer to peer (P2P), tuit o piulada, pinçar o despinça (tauletes tàctils) fer un toc
(pressionar la tauleta.I altres paraules que encara no tenen mot català : app o apli, engagement, showrooming, brand
community, content curator, hashtag…
…
LÈXIC I SEMÀNTICA- NIVELL AVANÇAT- LLATINISME
LLATINISME: expressió llatina que entra al català sense canvis i s’empra a nivell culte o especialitzat:
ad litteram (al peu de la lletra)
alter ego (un ‘altre jo’
desdoblament de personalitat)
a posteriori (després de)
a priori (abans de)
conditio sine qua non (condició
sense la qual no es farà tal cosa)
cum laude (amb honors)
curriculum vitae (el que hem fet
en la nostra vida quant a feines i
estudis)
de facto (de fet, pràcticament)
de iure (legal)
ex cathedra (amb autoritat)
ex professo (expressament)
grosso modo (a grans trets)
honoris causa (a títol honorífic)
ídem (igual)
in albis (en blanc)
in extremis (al darrer moment)
in saecula saeculorum (pels segles
dels segles)
in situ(en el lloc mateix)
inter nos (entre nosaltres)
ipso facto (de pressa)
mare magnum (barreja i confusió)
mea culpa (culpa meva)
modus vivendi (forma de viure)
motu proprio (per pròpia voluntat)
peccata minuta (error lleu)
quid de la qüestió (el tema
principal)
quorum (majoria)
sic (així)
sine die (sens data fixada)
statu quo (situació social)
stricto sensu (en sentit estricte
o exacte)
sui generis ( a la seva manera)
summum (el millor o un gra
massa)
vox populi (la veu del poble)

Pàgina
16
…
LÈXIC I SEMÀNTICA- NIVELL AVANÇAT- PRÉSTECS I MANLLEUS
DEFINICIONS I EXEMPLES
MANLLEU
Paraula en un altre idioma i adaptada ortogràficament al català (futbol, ària, tràveling, xat), per tant
s'ha acceptat, perquè no existia prèviament cap mot per a aquella cosa.
PRÉSTEC
Paraula igual a l’anterior, però que encara no s’ha adaptat ni acceptat (au-pair, whisky, amateur)
TIPUS DE MANLLEUS
Els MANLLEUS poden ser:
 -NEOLOGISMES: mots nous sense equivalent a la llengua on van (Rugbi)
 -ESTRANGERISMES: mots amb equivalència,però que síntegren igual (orsai=fora de joc)
 -CALCS LINGÜÍSTICS: Expressions dáltres llengües adaptades a lórtografia i fonètica de la
que síntegren. (Best seller- super vendes)
EL SUBSTRAT DEL LLATÍ
El català es forma a partir del llatí, però el llatí ja havia agafat mots del seu substrat lingüístic: les
llengües ibera, basca, celta; el grec, l’hebreu, etc.: aranyó, blat, bassa, bruc, galta, llauna, llosa.
celta iberobasc grec (via llatí) hebreu (via llatí)
banya,
barraca
carro
camisa
trencar,
tancar
bruc
cabanya
esquerre,
estalviar
pissarra
xarrupar
gavarra
isard
marrà
artiga
sàrria
carbassa
socarrar
ostra
cranc
poesia
gramàtica
oli,
rave,
xarxa,
porpra
Alexander
codonyat,
cranc,
caràcter,
filosofia,
drama,
crònica,
música
esponja
Anna,
Elíes,
Jordi,
Daniel,
Maria,
Jesús,
Joaquim
EL SUPERESTRAT DEL CATALÀ
Un cop format, el català va anar rebent altres mots de llengües properes i influients en cada
moment històric. Tenim basquismes: angula, aquelarre, boina, xatarra, xistera, esquerre, pissarra,
sarró; galleguismes : arisc, bitxo, estel.la, mascle, vigia, virar ; paraules d’arrel gitana, especialment
en l’àmbit col.loquial i vulgar: bulo, calé, camelar, cangueli, clissar, carpanta, dinyar, endinyar,
gatxó, halar, mangant, mangar, menda, menguis, parné, pinrel, pirar, postí, tocar el pirandó, xava,
xaval, xivar, xunga…
Segons el seu origen les paraules que provenen de diferents idiomes reben diferents noms, i poden
adaptar-se ortogràficament al català o mantenir la seva ortografia originària:
-GERMANISMES: deguts a la invasió dels gots, ostrogots, visigots i francs ss IV-V…Deixa mots sobre la
guerra, poder, feudalisme i abundor de la síl.laba -gu-
-ARABISMES: deguts a la invasió àrab s. VIII. Deixa la síl.laba inicial al- que és l’article àrab, tot i que en
castellà perviu més que en català (alcachofa-carxofa)
-OCCITANISMES: vénen a l’època dels trobadors XI-XII-XIII i deixa coses com el sufix –aire (dansaire)
-ITALIANISMES: apareixen al s. XIV-XV per l’Humanisme i Renaixement i la majoria són mots sobre música,
teatre, i alguns acaben en –o àtona
-CASTELLANISMES a partir del s. XIV per imposició política, i porta els sufixos en –illa (patilla)
-AMERICANISMES a partir de 1495, el descobriment d’Amèrica i l’arribada de nous productes, sobretot
aliments.
-GAL.LICISMES a partir del s. XVIII per la monarquia borbònica i porta els suficos en –et (carnet)
-ANGLICISMES : sobretot al s. XX i XXI i la majoria són d’esports, ciència o tècnica, comerç i política.
Veiem altres exemples de préstecs i manlleus:

Pàgina
17
GERMANISMES ARABISMES OCCITANISMES ITALIANISMES CASTELLANISMES AMERICANISMES GAL.LICISMES ANGLICISMES
alberg
Albert
Alfred
amanir
Arnau
bacó
Bernat
blanc
blat
blau
boig
bosc
brega
brossa
brotar
bugada
Carles
coca
dard
edredó
elm
Enric
esperó
espia
esquena
esquivar
estona
falda
faldilla
fletxa
fresc
gaire
gana
ganivet
gris
guaita
guant
guanyar
guàrdia
guarir
guerra
Guillem
guisa
guisar
Jofre
lleig
llesca
òliba
pota
Ramon
ric
Ricard
roba
robar
sabó
tapa
treva
tovalla
aixeta
albarà
albercoc
albergínia
alcalde
alcohol
alcova
alfàbrega
alfals
àlgebra
almirall
almogàver
anar a la
babalà
arracades
arròs
atzagaiada
atzavara
atzucac
aval
bagassa
balda
barnús
camàlic
carxofa
catifa
catúfol
cotó
drassana
duana
escabetx
espinac
falca
flassada
gandul
garbell
garbí
garrofa
gatzara
genet
gep
gerra
gipó
magatzem
midó
quitrà
rajola
ratxa
safareig
safata
sarró
sènia
sèquia
setrill
síndria
sitja
sucre
talaia
taquilla
tarifa
tarima
taronja
tassa
xaloc
xarop
aimia
ambaixada
bacallà
balada
beutat
bosc
capellà
cordill
daurar
desastre
eina
espasa
rossinyol
actitud
adagio
alerta
ancià
anxova
ària
balanç
balcó
batuta
boccato da
cardinale
cantata
capritx
carnaval
borrasca
bravo
camerino
carnaval
caricatura
casino
confetti
crescendo
cúpula
disseny
escopeta
ghetto
macarró
madrigal
minuet
novel.la
pallasso
partitura
piano
pilot
sentinel.la
sonet
soprano
sotana
tómbola
torticoli
tramuntana
violí
alabar
amo
avorrir-se
banderilla
bàndol
bistec
bodega
bombo
borratxo
broma
brotza
burro
buscar
cabdill
camarada
camarilla
cotxe
curandero
esmorzar
esquadrilla
estrella
faldilla
feligrès
futbol
hisenda
llàstima
llenguado
maco
mamarratxo
mandonguilla
mosso
patilla
postres
preguntar
quedar
resar
revòlver
sarsuela
senzill
tiquet
torero
xafarranxo
xamba
xato
xavo
xoriço
alpaca
banana
barbacoa
butaca
cacau
cacauet
cacic
caiman
caliquenyo
caníbal
canoa
caoba
cautxú
cigar
cobaia
còndor
maraca
enagos
gall dindi,
guano
hamaca
hule
huracà
iuca
patata
petanca
piragua
pita
quina
ratafia
tabac
tapioca
tauró
tequila
tomàquet
tòtem
xiclet
xicra
xinxilla
xocolata
allau
arnès
avantbraç
baluard
bany Maria
beixamel
biberó
bidet
bijuteria
botí
brioix
bufe
cabaret
camuflar
capó
cara a cara
carnet
clixé
comitè
consomé
coratge
crema
croissant
croqueta
cursa
debut
derrapar
detall
elit
flam
frac
frare
garatge
grip
guarda-roba
guinyol
homenatge
hotel
jaqueta
jardí
menú
missatge
perruca
puré
silueta
sofà
sojornar
somier
tirabuixó
turisme
vianda
xalet
xamany
xarcuteria
xiprer
xofer
aire condicionat
anticongelant
apartament
àrea de servei
autoservei
banda sonora
bar
bàsquet
bistec
cap de setmana
ciència-ficció
club
còctel
compact-disc
conferència de
premsa
creuer
crol
depressió
derbi
drogaaddicte
esprai
estació de servei
estudi(lloc)
excèntric
firma(empresa)
fora de joc
futbol
gàngster
gas ciutat
gol
hippy
iot
jeep
jersei
lapsus
lents de contacte
líder
llançament
(promoció)
lluna de mel
matx
míting
model
pijama
pilot automàtic
pool position
portaavions
reagge
rècord
reset
serial
sponsor
staff
striptease
suèter
supermercat
top model
turista
vagó
xat
xec
També el català ha aportat CATALANISMES a d’altres idiomes, com ara el castellà, : anís, anguila,
bandoler, barraca,betum, bombona, botifarra, buc, cantimplora, capicua,cartell, cordill, esquirol,
enyorar, feina,foraster, grua, orxata, paella, palmera, papel,sardana, sastre, turrón, ultratge,
viatge, vinagre.A l’italià: mocador.

Pàgina
18
…
LÈXIC I SEMÀNTICA- NIVELL AVANÇAT- BARBARISMES
Els barbarismes són paraules que els catalans traduïm del castellà o d'altres idiomes estrangers a la nostra
manera, creant així mots erronis i falsos, perquè el català ja té la seva paraula per a aquella cosa: acera , vale?
acera , tràfic, adelantar, ademés, bueno, susto, pues, algo, casi aclarar, donar-se compte, farola,almeja,
berberetxo, ... Les paraules correctes serien: voravia, vorera, d'acord?, vorera, trànsit, avançar, a més, bé,
ensurt, doncs, alguna cosa quasi/gairebé, aclarir, adonar-se, fanal, cloïssa, escopinya...
No sols ho fem amb mots castellans, també amb d’altres idiomes: container (angl.)- contenidor, soirée (fr.)-
vetllada.
Hi ha barbarismes palesos (perquè sona una lletra de manera que és un so no català: com “jamó de jabug” o
per sufixos castellans (pastillita , en comptes de pastilleta) o bé barbarismes camuflats, que semblen catalans,
com el tràfic, o el berberetxo…
…
LÈXIC I SEMÀNTICA- NIVELL AVANÇAT- HABILITACIÓ
CONCEPTE DE CANVI SEMÀNTIC
Les llengües canvien els significats dels seus mots al llarg dels segles: canvis de forma (eina era aïna al català
antic); i de significat mainada era ‘companyia de gent d’armes’ a l’Edat Mitjana i avui és ‘conjunt de criatures’
Hi ha significats que són opacs, no sabem la relació entre la cosa i el nom, com arbre, flor... però si busquem
al diccionari, de vegades surt: pernil ve de PERNA, cama del porc. Altres vegades els mots són transparents,
perquè veiem la relació entre mot i significat, fonètica (onomatopeies), morfològica (compostos) o semàntica
(metàfores-metonímies).
Hi ha diversos tipus de canvis semàntics:
 PER EXTENSIÓ DE SIGNIFICAT: de concret a general : nau (primer vaixell i ara també espacial)
 PER RESTRICCIÓ DE SIGNIFICAT: de general a concret: primavera (abans era preludi de l’estiu i de l’hivern i ara és només la de
l’estiu)
 PER DESPLAÇAMENT DE SIGNIFICAT: metàfores i metonímies, per semblança i per contigüitat, respectivament: un priorat, un
miró, un ull de bou
 PER HABILITACIÓ: el canvi de cateogira gramatical porta un canvi de significat: un impermeable és un nom que ve d’un adjectiu, i
acaba essent una peça de roba, no una qualitat; o el rostit és un nom que prové d’un participi i ara és un plat concret.
 PER SENTIT PROPI-SENTIT FIGURAT: un abric de peça de roba, ara és un lloc que ens resguarda d’un perill, o un bunyol, que era un
menjar dolç ara és una cosa mal feta.
Causes dels canvis semàntics:
 HISTÒRIQUES: s’ha perdut allò que anomenava: mossèn abans era un tractament honorífic a un senyor i ara només serveix per
als clergues, o frare era germà, i ara és monjo, o burgès era habitant de ciutats i ara és una classe social.
 ETIMOLOGIA POPULAR: confusions vulgars de mots: atac de ciàtica, atac d’asiàtica
 PER CONTAGI: es pren un significat nou perquè normalment va acompanyant una altra paraula i es contagia: periòdic diari ha
esdevingut només ‘un diari’
L’HABILITACIÓ
HABILITACIÓ: és agafar una paraula d’una categoria gramatical i donar-n’hi una altra, amb un altre significat:
el verb esmorzar, es torna el nom esmorzar, o bé canviar el significat d’una paraula que ja existia: la xarxa de
pescar, ara també és la xarxa d’Internet. El canvi es fa sense canviar la forma: berenar (V)- el berenar (N).
El transvassament es pot fer entre diferents possibilitats:
 De nom a adjectiu: color taronja,crema, llimona, el ruc o la bleda, el porc i la fava (persones)...
 D’adjectiu a nom:L’intel·lectual, un anglès, una tarragonina, un treballador, un savi, un diari, un obridor, una rentadora, els
marxistes, un impermeable, el bo/dolent de la pel.lícula,
 De verb a nom: La cantant, el dinar, sopar, l'anar i el tornar, l'aprenent, l'amant, el caminant, un fet, un batut, una amanida, una
trobada, el comprovant...
 De verb a adjectiu: patates fregides, llibre estripat, muntanya nevada, cafè mòlt.
 De nom propi a nom comú: un penedès, un miró, un dalí, un frankfurt, un priorat, unes xiruques, un túrmix, uns texans, un
marieta (de Maria), un martini, un peugeot...
 Altres casos de determinants, pronoms, preposicions, conjuncions,adverbis, etc. que passen a ser noms: juguem al trenta-set,
el sisè, el jo, el dins, la contra, el perquè, els sís i els nos, els pros i els contres, llet descremada (de participi a adjectiu), gràcies! (de
nom a interjecció), folt-li! (de verb a interjecció)

Pàgina
19
ÈXIC I SEMÀNTICA- NIVELL SUPERIOR- FRASE FETA
Les frases fetes són frases amb sentit figurat, que normalment duen un verb general com SER, FER, ESTAR,
ANAR, DONAR O HAVER , que es pot conjugar en present, passat i futur:
VERBS EN GENERAL AMB ELS VERBS FER I TREURE
acabar com el rosari de l’Aurora (malament),
agafar el rave per les fulles (agafar una cosa pel cantó dolent)
aixecar la camisa (enganyar)
arribar a misses dites o a tres quarts de quinze (tard)
ballar-la (tenir un problema greu)
conèixer els coixos asseguts (endevinar les intencions de la gent)
ensenyar l’orella (revelar les intencions amagades sense voler)
estirar més el braç que la màniga (gastar més diners del que tens)
Explicar un sopar de duro ( explicar una cosa llarga amb massa fantasia)
ficar la banya ( entestar-se, entossudir-se)
menjar-s’ho a cremadent (àvidament, sense esperar que es refredi)
mirar de cua d’ull (espiar),
mirar prim (ser escrupulós amb els detalls)
mullar-se el cul (implicar-se),
nedar i guardar la boca (autoprotegir-se en situacions de confusió o problemes),
no dir ni ase ni bèstia (callar)
no posar-se cap pedra al fetge (no preocupar-se),
no poder dir fava (estar cansadíssim)
omplir-se les butxaques (enriquirse fraudulentament),
ofegar-se en un got d’aigua (angoixar-se per petits problemes)
pagar el plats trencats (endur-se les culpes d’un altre),
perdre bous i esquelles (perdre-ho tot),
pondre-li totes (tot li surt bé)
posar-nos-ho per barret (desfer-nos-en)
posar tota la carn a la graella (jugar-s’ho tot en un intent)
pujar-li la mosca al nas (enfadar-se molt)
no quedar-se ni rifa ni rafa (no quedar-se res d’una cosa)
remenar les cireres o tallar el bacallà (manar)
riure’s del mort i de qui et vetlla (de tot)
saber-se ventar les mosques (contestar atacs i crítiques)
sortir amb un ciri trencat (dir coses que no vénen al cas o encetar un tema nou)
tirar-s’ho tot a l’esquena (no amoïnar-se per res)
trencar-li les oracions (interrompre)
tocar el dos (marxar),
tocar de peus a terra (ser realista),
tocar el pirandó (marxar d’un lloc),
trobar pèls en tot (defectes)
valer més el farciment que el gall (dedicar-se més a allò accessori que al principal)
venir de l’hort (no estar al corrent del que passa)
fer bullir l’olla (parlar)
fer cabal (fer cas),
fer cinc cèntims d’una cosa (resumir-la)
Fer el negoci d’en Robert amb les cabres (mal negoci)
fer el préssec (el ridícul)
fer el seu agost (guanyar molts diners)
fer els ulls grossos (per veure que no t’adones)
fer figa (perdre forces)
fer fila (fer riure per com vas vestit)
Fer fonedís (fer desaparèixer)
fer fora (fer marxar)
fer l’ànec (morir),
fer l’orni (despistar),
fer la gara-gara (tractar d’agradar amb afalacs)
fer la guitza (molestar, perjudicar sistemàticament)
fer la llesca (destorbar els projectes d’algú)
fer la viu-viu (anar tirant)
fer-la petar (xerrar)
Fer-li un nus a la cua (posar un càstig que no
l’afectarà gaire)
fer mans i mànigues (fer un gran esforç)
Fer-ne cabal (fer cas)
fer-ne un gra massa (exagerar)
fer Pasqua abans de Rams (tenint un fill no estant
casats),
Fer patxoca (fer goig pel físic o presència o elegància)
fer-s’hi veure (ostentar)
Fer-se (ser amics, parlar-se)
fer tots els papers de l’auca (ocupar-se de moltes
feines)
fer un gall (una mala nota, quan cantes, desafinada o
ofegada),
fer un tort (una injustícia)
No fer cap any de tretze mesos (ser voluble en plans i
propòsits)
No fer el pes (no agradar)
treure el ventre de pena (menjar)
treure foc pels queixals (enfadar-se molt),
treure’n l’entrellat (entendre-ho)
treure cap a (venir al cas)
AMB EL VERB SER AMB EL VERB TENIR
ser bufar i fer ampolles (una cosa molt fàcil de fer)
ser un sac de mal profit (no s’engreixa)
ser la mare dels ous (causa o raó d’alguna cosa)
ser picar ferro fred (serinútil intentar-ho)
ser curt de gambals (tonto)
ser un escolà d’amén (dir a tot que sí)
ser un peix que es porta l’oli (tenir tot el que cal per a triomfar)
ser un sac de gemecs (sempre gemega i es plany)
Tenir-hi la mà trencada (ser hàbil o experimentat en
allò)
Tenir-hi el peu al coll (estar a punt d’acabar)
tenir pa a l’ull (no veure una cosa evident)
Tenir sempre un budell buit ( tenir sempre gana)
No tenir de què fer estelles (patir misèria)
Tenir les mans foradades (malgastador)
Tenir sempre la cama enlaire (a punt per un viatge)
AMB EL VERB ANAR O ESTAR AMB EL VERB DONAR o HAVER
anar amb peus de plom (amb compte),
anar a escampar la boira (esbargir-se)
anar lluny d’osques (estar errat)
anar-se’n en orris (perdre-ho tot)
anar tot en dansa /en doina ( en desordre)
anar a estiracabells (disputar fort i ser objecte de disputes)
anar de corcoll, o de bòlit ( tenir excés de feina o problemes)
estar penjat (sol, sense diners),
estar a la lluna (distret)
estar a punt (preparat) ,estar si cau no cau (a punt de caure)
no estar per orgues (poca paciència)
estar de pega (mala sort)
estar de broma (bon humor)
estar-ne ben tip (fart) ,estar al corrent (informat)
donar carbassa (dir que no) donar corda (fer que
s’allargui allò)
donar gat per llebre o aixecar la camisa (enganyar),
donar l’abast (arribar o no a tot arreu)
donar la llauna (molestar)
donar-se importància (presumir)
donar a llum (parir) ,donar sabó (afalagar)
haver-n’hi per llepar-se’n els dits (molt bona de gust),
haver-n’hi per llogar-hi cadires (ser motiu d’escàndol)
haver begut oli (no tenir remei)
no haver-hi més cera que la que crema (quan no es té
més que allò que es veu)
no haver-se’n vist de més fresques (no haver-se vist
en un problema igual)

Pàgina
20
Solen aparèixer al diccionari com a subaccepcions del mot principal que contenen : anar peix de
matemàtiques (no saber-ne gaire), caure l'ànima als peus (desanimar-se totalment).
La majoria provenen del llenguatge patrimonial més quotidià: tenir pa a l’ull, no veure-hi de cap ull; pujar a
algú la mosca al nas, tenir nas, arrufar el nas; fer mans i mànigues, rentar-se’n les mans; anar-se’n de la boca,
deixar amb la paraula a la boca; a cor què vols, veure-s’hi amb cor, estar amb l’ai al cor.
Gairebé mai es poden traduir exactament, com es veu a: ploure a bots i barrals=llover a cántaros= it’s raining
cats and dogs=plevoir à verse. Sobretot, cal vigilar amb les traduccions del i al castellà:
CASTELLÀ CATALÀ
Ir de capa caída, de mal en peor
echarle un galgo
cargar el mochuelo
pies, para qué os quiero
pedir peras al olmo
dar un chasco
saber un rato
ser coser y cantar
donde las dan las toman
ser un manta
echar chispas
Ser harina de otro costa , ser otro cantar
estar mano sobre mano
sálvese quién pueda
beber de un trago
como quién no quiere la cosa
meter baza
dar el pésame
querer es poder
sacar fuerzas de flaqueza o hacer de tripas corazón
dar mala espina
pasarse de la raya
liarse la manta a la cabeza
dar media vuelta
anar a mal borràs
anar-li al darrera amb un flabiol sonant
carregar el mort/els neulers
cames ajudeu-me!
demanar la lluna en un cove
donar un miquel
saber-ne un niu, un tros
ser bufar i fer ampolles
tal fràs, tal trobaràs
tenir un os a l’esquena
treure foc pels queixals
això són figues d’’un altre paner
estar amb les mans plegades, creuades
campi qui pugui
beure d’una tirada
com aquell qui res
dir-hi la seva, ficar-hi cullerada
donar el condol
fa més qui vol que qui pot
fer el cor fort
fer mal efecte
fer-ne un gra massa
fer un cop de cap- tirar pel dret
girar cua
…
LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL SUPERIOR- REFRANY O DITA
POPULAR
UN REFRANY O DITA POPULAR és una frase proverbial que dóna un consell sobre com actuar a la vida en
determinat tema, transmet “saviesa popular” de generació en generació: Si no vols pols, no vagis a l'era (no
busquis problemes gratuïtament); abans de burlar-te d'algú, mira bé com ets tu (sigues prudent) ; quan se'n
va el diner, molts amics el segueixen (els diners donen facilitats); vent de llevant, porta aigua al davant
(plourà) ; el setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts (mes molt sec o molt plujós);
La majoria de vegades rima en rodolí: a l’estiu, tota cuca viu (ningú es posa malalt); Per Nadal, cada ovella al
seu corral (tothom passa les festes en família)
....

Pàgina
21
LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL SUPERIOR- LOCUCIONS I MODISMES
LA LOCUCIÓ no té verb i podria ser substituïda per un sol mot: a empentes i rodolons (atropelladament) , això
rai, cap per amunt , a tort i a dret (arreu), justa la fusta! (exacte), esperit de vi (alcohol), ull de vellut (un blau), amb prou feines, a ull
un, tocat del bolet (boig), llop de mar (mariner) com un pollet, al peu de la lletra, havent dinat, home de palla, boca de metro, ocell de
nit, amb tots els ets i uts (tots els detalls), bon vent i barca nova (comiat a algú que no volem per res), cornut i pagar el beure (fer un
sacrifici per un altre i sortir-ne perjudicat), per quins set sous…? (per quina raó?), tants caps tants barrets (tantes opinions com
persones), totes les masses piquen (tots els excessos són dolents), un bé de Déu de (una abundància de) com ara plouen figues (tan
impossible com això), foc d’encenalls (molt fort però de curta durada), sense suc ni bruc (sense substància), brams d’ase no pugen al
cel (no cal atendre el que dius), com un pegat en un banc (una cosa que no lliga amb el lloc on és), endavant les atxes! (seguir malgrat
les dificultats),el més calent és a l’aigüera (encara està per començar) ...
Convé vigilar en les traduccions entre català i castellà, també:
CASTELLÀ CATALÀ
a diestro y siniestro
a tocateja
de padre y muy señor mío o de campeonato
hasta los topes
duro de mollera
de tal palo tal astilla
fulano, zutano y mengano
entre pitos y flautas
allá tu!
todo bicho viviente
y un jamón!
una de cal y otra de arena
al oído
a sangre y fuego
a simple vista
a ciegas
al fin y al cabo
cada loco con su tema
en chirona
a lo mejor
a mediados de marzo
con las orejas gachas
Naranjas de la China!
a hurtadillas
boca abajo
mosquita muerta
…y otras hierbas…
a tort i a dret
bitllo-bitllo
de ca l’ample
de gom a gom
dur de clepsa
els testos s’assemblen a les olles
En Pau, en Pere i en Berenguera
Entre naps i cols
tu mateix!
tota cuca vivent
i un be negre!
una de freda i una de calenta
a cau d’orella
a mata-degolla
a ull un, a ull, a cop d’ull
a ulls clucs
al capdavall, al cap i a la fi
cadascú per on l’enfila
a la garjola
si molt convé
a mitjan març
amb la cua entre cames
Demà m’afaitaràs!
d’amagatotis
bocaterrosa
gata maula, gata moixa
…i altres galindaines
Hi ha locucions de tota mena:
 verbals: fer un crit (cridar)
 nominals : esperit de vi (alcohol)
 adverbials: a gratcient (expressament)
 preposicionals: a desgrat (malgrat)
 conjuntives : posat que (si)
 Comparacions lexicalitzades: mullat com un peix, llest com una sargantana, més vell que l´anar a peu.
...
LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL SUPERIOR- ENDEVINALLES
LES ENDEVINALLES són composicions, generalment en vers, que es refereixen de forma ambigua a un objecte
o concepte que cal endevinar, per això es consideren un joc: Navego per l’oceà com si fos un transatlàntic,
porto al cap un sortidor i m’empaiten amb l’arpó (la balena), Casa amunt i casa avall, arrossega que
arrossega sense que la perdi mai (el cargol), sol anar amb els que van lluny i els obliga a cloure el puny (la
maleta)
...

Pàgina
22
LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL SUPERIOR- ONOMATOPEIES
LES ONOMATOPEIES són mots que intenten reflectir el so de sorolls de la natura i la societat: algunes tenen
forma de verb, com xiuxiueig, mormolar i d’altres imiten perfectament: atxim, bum , buu (algúna cosa que fa por)
catacrac, catric-catrac, catacric-catacrac/catacroc (màquines), catrinc-catrinc o catrinc-catranc (monedes), clap-clap (picar de mans)
crac, crec, cric-crac, flist-flast, fliu-flau (bufetades),fru-fru (teixit de seda),gori-gori (cant fúnebre), ning-nang, ning-ning, ning nong,
bim bom, nyac (mossegada),nyam-nyam (menjar) nyec (grinyol, soroll d’ànec),nyic-nyic (soroll molest o persona pesada), nyigo-nyigo
(instrument de corda mal tocat), paf (cop), pam, pum (trets), pif-paf (dues bufetades o cops de puny),plof (caure sobre lloc tou), ring-
ring (timbre), taf-taf (motor vell),tic-tac (rellotge),tris-tras (caminar), toc-toc (trucar a la porta), tururut (trompeta), xac (xoc), xap,
patatxap (caure a l’aigua), xip-xap (xipollejar), xit, xxxt ( crít de mussol, demanar silenci), xup-xup (líquid que vull) , zum-zum (abella o
remor sorda i contínua)
Sorolls d’animals: zum-zum o zzz (abella i borinot), nyec-nyec o mec-mec (ànec i oca), ihà,ihà o ihò, ihò (ase o ruc), hihihihih, iii
(cavall), ziu-ziu (cigala), parrup (colom), cloc-cloc, o coc-coc (gallina), quicquiriquic (gall) , mèu, miau, marramau (gat), bup-bup (gos),
roc-roc (granota) cric-cric (grill), graaa, graaau (felí), auuu (llop), uuu-uuu, xut (mussol), piu-piu, tiu-tiu (0cell), rony, rony (porc), rac-
rac o rec-rec (rata),sssss (serp), muuu (vaca), beeee (ovella)
…
LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL SUPERIOR- PRECISIÓ EN EL
SIGNIFICAT
S´ha d´enriquir i dominar el lèxic per expressar-nos amb precisió.
Tenim diversos sistemes:
1. No abusar de paraules amb significat genèric com cosa, fer, posar, bo, dolent, això, allò , tema, problema, persona, tenir,
ser, estar, dir, bonic, lleig, avorrit, massa, guai, interessant(els anomenats mots comodí o mots jòquer). Usem paraules més
concretes. Per exemple, el verb FER pot tenir diversos significats: 3 i 3 fan 6 (sumar), no em faig amb ella (tractar-se), ha fet
cinc cadells (parir), ha fet un llibre (escriure), han fet la teulada (construir), el camp fa tres collites l’any (produir), vaig a
l’hort a fer patates (plantar, collir), ja hi estem fets, que ens ataquin (acostumar), fer una carícia (acaronar), fer un petó
(besar), fer una abraçada (abraçar), fer la verema (veremar), fer un badall (badallar)…
2. Evitar els pleonasmes, que repetir el mateix dos cops: em pregunta a mi, hi vaig anar-hi tot sol.
3. Cal evitar les falques o crosses lingüístiques, que no volen dir res i repetim com a tic, a l'inici de les frases o entremig: el fet
que, personalment, vull dir que, evidentment, en qualsevol cas, el tema és, és evident, a través de, d'alguna manera, el
procés de, i, aleshores, bé, a més, doncs, oi?, d'acord....
4. Evitar la repetició contínua de mots en un text també, o sigui que utilitzem els sinònims: fam-gana-apetit.
5. Cal usar modismes, locucions, frases fetes, refranys, que enriqueixen l’expressió.
6. Hem de dominar el vocabulari culte i els camps semàntics, i evitar les vaguetats i imprecisions. No és el mateix dir: A la part
més alta de l'arbre cantava un ocell, que dir a la branca més alta del roure refilava un rossinyol.
Per exemple, les veus dels animals: el bestiar en general crida, el bou i la vaca mugeixen, el porc gruny, l’ovella i la cabra
belen, el cavall i l’euga renillen, el colom i la tórtora parrupen, els ocells cantaires refilen, els ocells de nit, com el mussol,
esgaripen, la perdiu escotxega,el corb xiscla o gralla,el conill i la rata esgüellen, el ratolí xiscla, el gall canta i la gallina
escataina, la lloca cloqueka, el pollet piula, el gos borda i el gat miola, el lleó rugeix, l’ós esbramega, el llop i la guineu udolen
i la granota rauca.
7. Atenció als falsos sinònims: tastar una petita porció de menjar- provar algú per si val per a una feina- emprovar-se roba;
recolzar una cosa sobre un suport- sostenir alguna cosa perquè no es desplaci- donar suport a algú en un problema; capsa
de cartró,llauna,fusta, vori, petita, amb tapa solta- caixa més gran, de fusta, rectangular, amb tapa clavada; cursa de
competició- carrera o ruta ; múscul del cos, muscle=espatlla, musclo= cloïssa negra; gros=més gran del normal quant a
volum-gran= més gran quant a superfície; plànol d’una ciutat o casa- planell de plana geogràfica elevada; destí o atxar-
destinació o fi de trajecte o objectiu per fer una cosa; número dins d’un grup- nombre total conjunt; adreça de casa- direcció
del moviment o acció de dirigir; mesura genèrica- mida de llargària o longitud
8. Evitem els significats impropis i barbarismes: L’has de *doblar per la línia de punts (doblegar), algú té una *caixa de
llumins? (capsa), aquell *sòtano (soterrani), tinc nous *jeans (texans)
9. Evitem els vulgarismes: ous *dusos (durs), *sapiguer (saber), *tronja (taronja), noia *intel.ligenta (intel.ligent)
10. No barregem registres: Tots els veïns són *pregats d’assistir a la reunió que es *celebrarà el dilluns a les *vuit i mitja del
vespre per informar-lis* sobre el canvi de servei de neteja de l’escala.
11. Vigilar amb els canvis de preposició els mots que també agafen altres significats, com amb el verb FER : fer per (esforçar-
se), fer de (exercir eventualment un ofici o càrrec), fer a/per a (convenir) fer amb (adir-se), igual que el verb ESTAr: estar-ne
de- apreciar, estar a –disponible, estar en –consistir en, estar per- tenir la intenció, estar-se de- privar-se, estar-hi-avenir-se
amb algú.
...

Pàgina
23
EXERCICIS DE LÈXIC I
SEMÀNTICA
DICCIONARIS I ENCICLOPÈDIES
____1. Llegiu aquest text amb atenció
Busqueu el significat de les paraules en negreta, tenint en compte que en el diccionari
sortiran en forma masculina singular (noms i adjectius) o en infintiu( verbs):
parpres-pretèrita-secreció-fofes-enlluernat-copsa-vaporós-atmosfera-deixondit-
escorrialles-argument.
____2. Segurament hi ha una paraula que no heu trobat. Busqueu-la al diccionari català-
valencià-balear Alcover-Moll. Expliqueu com és aquest diccionari i que el diferencia dels
altres.
____3. Feu aquest exercici:

Pàgina
24
____4. Treballeu per parelles: el teu company té el mateix text que tu, però a ell li falten
unes paraules que tu tens i viceversa. Cal que definiu al company, oralment, la paraula
que li falta.
CAMPODIFIORE
Als encants de Barcelona es
troben les coses més
insospitades del món, des de
gàbies i dentadures postisses
fins a cadires i consoles
isabelines, tot en un
__________delirant i
complicat.
-Aquest gerro de guix amb
nanes adornades?
-Això és alabastre, senyora.
Deu euros.
-No! És possible?
El _____ penetra en el recinte
del marc i daura les cuixes
de la supervedette que
trepitja un ―a mi Alberto, de
su Consuelo‖, mentre el
bergantí navega amb les
veles flàccides damunt una
atrotinada ______de gas
―Prometheus‖.
Amb les senyores amb
______de pells i joies de
parada, els encants ja no
són els encants. Tot té el seu
__________de decadència.
Digueu-ho, si no, al senyor
Giovanni Arepas, colpit
tristament per la
decadència dels encants.
CAMPODIFIORE
Als encants de Barcelona es
troben les coses més
insospitades del món, des de
_____ i dentadures postisses
fins a ______ i consoles
isabelines, tot en un desordre
delirant i complicat.
-Aquest gerro de guix amb
nanes adornades?
-Això és alabastre, senyora.
Deu ________. -No! És
possible?
El sol penetra en el recinte
del marc i daura les cuixes
de la supervedette que
_____ un ―a mi Alberto, de su
Consuelo‖, mentre el
bergantí navega amb les
veles flàccides damunt una
atrotinada cuina de gas
―Prometheus‖.
Amb les senyores amb abrics
de pells i joies de parada, els
encants ja no són els
encants. Tot té el seu
moment de decadència.
Digueu-ho, si no, al senyor
Giovanni Arepas, colpit
tristament per la ___________
dels encants.
____5. En quin tipus de diccionari trobaries cada una de les entrades següents?
a) macabre,-a: adj. del francès. Prové d‘una obra teatral escrita en francès en al·legoria
de la mort.
b) esqueixar: estripar, esparracar.
c) forca: f. Estri normalment de fusta i amb dues o més puntes que serveix per agafar
materials.
d) trontollar: v. intr. Moure‘s alguna cosa a causa d‘algun moviment fort o per no estar
fixada amb fermesa.
e) color: gris, ataronjat, taronja, blau, verd.

Pàgina
25
____6. Completeu aquest esquema:
Són 9 exercicis en total
SESSIÓ 8. HABILITATS. ORTOGRAFIA DE LES CONSONANTS OCLUSIVES P/B , T/D, I C/G
Què és un diccionari? Què és una entrada lèxica?
-lema:
- informació morfològica:
-informació fonètica:
-informació etimològica
-informació semàntica o definició
TIPUS DE DEFINICIONS
-LEXICOGRÀFICA
-SINONÍMICA
-ENCICLOPÈDICA
Tipus de diccionaris:
NORMATIU
BILINGÜE
DE SINÒNIMS I ANTÒNIMS
ENCICLOPÈDIC
ETIMOLÒGIC
INVERS
COMBINATORI
Què és la semàntica?
Què són els camps semàntics?

Pàgina
26
____7. Aquí teniu CINC textos. Llegiu-los atentament, i mireu de comprendre'n TOTES LES
PARAULES, a més del sentit general que tenen. Si no en sabeu el significat, utilitzeu el un
dels dicccionaris digitals següents per a esbrinar-lo:
http://dlc.iec.cat/
http://www.enciclopedia.cat/
http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp
Després, la professora us preguntarà, per grups, el significat d'alguns dels mots.Vigileu
perquè hi ha algunes paraules que tenen significats diferents segons la frase on estan i el
diccionari dóna tots aquests significats: haureu de triar quin és el bo per a aquests textos.
Donarem punts a qui els vagi encertant, i després sumarem. El grup que guanyi tindrà un 10
de nota de classe, el segon grup un 7 i el tercer grup un 5. La resta de grups tindrà un 0.
TEXT 1: ELS NOIS QUE PINTAVEN RAJOLES
La dona de la porta no em va conèixer. Quan vaig demanar de veure Frans va arronsar les
espatlles i em va deixar passar i va desaparèixer sense ensenyar-me on havia d’anar. Vaig
entrar en un edifici baix on tot de nois de l’edat de Frans seien en bancs davant d’unes
taules llargues i pintaven rajoles. Feien uns dibuixos molt senzills, que no tenien res a veure
amb l’estil ple de gràcia de les rajoles del meu pare.
Tracy Chevalier, La noia de la perla, La Magrana, 2001
TEXT 2: UN HOME
El veia de tan a prop i tenia tan poques coses a fer
―a part, és clar, de dinar― que vaig observar-lo una
estona. La cara era rodona, grossa, tirant a vulgar, i
no presentava pas cap línia precisa: una cara feta
de petites protuberancies sense consistència, d’una
carn que semblava caure. Representava tenir uns
cinquanta-cinc anys, i potser encara no els tenia.
Tenia el cabell rar i blanquinós i uns ulls blancs sobre
d’unes enormes bosses morades; el front ample i el
nas normal, la boca molsuda, l’orella grossa, el
clatell ondulat i curt. La resta era proporcionada a
la seva alçada: amples espatlles, ventre solemne, cama espessa i una considerable planta
de peu. Anava afaitat i portava un vestit clar, que li queia de qualsevol manera: un vestit
comprat fet.
Josep Pla, Contraban i altres narracions, Edicions 62, 22003
TEXT 3: UNA PEÇA EXÒTICA
El foraster venia de l’orient mes llunyà i portava, per obsequiar la seva amiga, un petit tapís
que tenia una gamma de valors que abastava l’art, l’arqueologia i el diner. Aquella peça
exòtica va recórrer tots els pisos, en visites de meravellar, fins que un dia algú va deixar-hi
caure unes gotes de te; van provar de treure la taca amb diversos liquids i finalment
portaren el tapís als estenedors perque s’assequés.
Pere Calders, ≪La revolta del terrat≫, Cròniques de la veritat oculta, Edicions 62, 2001

Pàgina
27
TEXT 4: DIARI D’ANNA FRANK
Pero no importaven els detalls. El cert és que encara era de nit i no sabíem què fer, tot i
que per altra banda ja estàvem una mica més tranquils, ja que des de tres quarts de vuit,
hora en què el lladre havia entrat a la
casa, fins a dos quarts d’onze no
havíem sentit més sorolls. Pensant-ho
bé, ens va semblar molt poc probable
que un lladre hagués forçat una porta
tan d’hora, quan encara hi podia
haver gent caminant pel carrer. A més,
a un de nosaltres se li va acudir que
era possible que el cap de magatzem
dels nostres veïns, l’empresa Keg,
encara estigués treballant, perquè
amb tanta agitació i amb les parets
tan finetes que teníem, hom pot
equivocar-se fàcilment amb els sorolls, i
en moments tan angoixants la imaginació també acostuma a tenir un paper important.
Diari d’Anna Frank, Plaza & Janes , 1997
TEXT 5: EL TEMPS DE LES CIRERES
Va aixecar el braç i aturà un taxi. Es girà per donar una darrera ullada a l’aeroport.
Reconegué els trets màgics i suposadament infantils de Miró i va somriure, ≪ja sóc a
casa≫. Va pujar a dalt del cotxe, ≪a la Gran Via cantonada Bruc, si us plau≫. Pel mirall
del retrovisor veia els ulls color burell del taxista. Uns ulls que l’esguardaven de tant en tant,
≪no sé quina pinta dec fer.≫
Montserrat Roig, El temps de les cireres, Edicions 62, 2008
____8. . Llegeix aquestes definicions que hem trobat a internet, de la paraula ALIENAR:
ALIENAR (a http://dlc.iec.cat/ )
1 v. tr. [LC] [DR] Fer passar a altri la propietat, el domini, (d‘alguna cosa). Els hereus no
podien alienar aquells béns.
2 tr. [LC] Fer perdre, allunyar de si, (l‘afecte, l‘amistat, la benvolença, etc., d‘algú). El seu
mal geni li ha alienat l’amistat de tothom.
3 1 tr. [LC] [PS] [MD] Fer perdre (a algú) el seny, la raó.
3 2 intr. pron. [LC] Perdre el seny, la raó.
4 tr. [SO] [PO] Fer que (algú o una col·lectivitat) actuïn d‘acord amb interessos que els són
aliens per causa d‘influències ideològiques o de condicions socials, econòmiques o
polítiques. La repressió no ha aconseguit d’alienar aquest poble.
ALIENAR (a http://www.enciclopedia.cat)
alienar. Fer passar a altri la propietat, el domini (d'alguna cosa).
alienar. Fer perdre, allunyar de si (l'afecte, amistat, benvolença, etc, d'algú).
alienar. Causar o produir alienació.
ALIENAR (a http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp , que és l'OPTIMOT)
1. alienar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

Pàgina
28
Fer passar a altri la propietat, el domini, (d'alguna cosa). Els hereus no podien alienar
aquells béns. Fer perdre, allunyar de si, (l'afecte, l'amistat, la benvolença, etc., d'algú). El
seu mal geni li ha alienat l'amistat de tothom. Fer perdre (a algú) el seny, la raó. [...]
2. alienar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
1 v tr (cedir una propietat) enajenar; alienar ant. 2 (l'afecte, l'amistat) enajenar; alienar;
quitar. [...]
3. alienar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 (enajenar) alienar. [...]
4. alienar
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar. [...]
I ara digues: quina és la millor opció per a entendre aquest mot?
Redacta la definició d'alienar més completa possible que siguis capaç, barrejant les
informacions de les tres fonts de consulta i posant una frase d'exemple de cadascuna:
SESSIÓ 10. HABILITATS: DICTAT DE LES OCLUSIVES
____9. En aquest text hi falten unes paraules. Teniu les definicions a les columnes de sota.
Ompliu els butis amb el mot necessari.
Nataniel es va _____________( 1 ) un dia a mitja _____________( 2 ) . I, de moment no va voler dir res a
ningú. La seva dona patia del _____________( 3 ) i un disgust li hauria estat _____________( 4 ) . De
manera que Nataniel va fer un esforç i es quedà quiet al _____________( 5 ) prement la
_____________( 6 ) amb les _____________( 7 ) i procurant que no se li envidriés la mirada. A entrada
de fosc una _____________( 8 ) trucà a la porta per demanar una _____________( 9 ) d‘_____________(
10 ) i com que era una vella amiga de la família, volgué visitar el _____________( 11 ).
–El vegi estrany –digué: sembla _____________( 12 ). Jo, de vostès, avisaria al _____________( 13 )
. –Noooo! –va respondre Marta, la muller lleial. Ja ho fan, això. És la mena de ___________
( 14 )
Va transcórrer la _____________( 15 ) marcada pel _____________( 16 ) tic-tac del _____________( 17 )
de l‘alcova, i l‘_____________( 18 ) a l‘hora d‘ _____________( 19 )
la Marta va amoïnar-se perquè Nataniel havia deixat els _____________( 20 ).
-I el _____________( 21 )? Tampoc no et fa il.lusió?
Nataniel tenia els _____________( 22 ) abandonats damunt els _____________( 23 ) i no en feia cap
mena de cas.
El dia va passar enmig d‘una _____________( 24 ) persistent: a través dels _____________ ( 25 )
entelats es veien les siluetes de colors trencades per la mullena. Una mena de _____________( 26 )
omplia el pis i la Marta deia, a cada moment, que s‘estava molt bé a casa.
El dimarts, la Marta va telefonar al _____________( 13 )
-...amb la novetat –deia- que ha perdut la gana. I no està d‘humor...
Van parlar uns instants i al final la Marta va penjar.
-Què diu?- preguntà la mare de la muller fidel.
-Que sí, que ja ho fan. Però que no el deixem engorronir.

Pàgina
29
Després d‘una breu reflexió, la Marta afegí:
-_____________( 27 ) a l‘hora de _____________( 28 ), l‘asseurem a _____________( 29 ).
L‘ _____________( 18 ) a migdia, es complien hores i hores que Nataniel era mort. Però ell no es volia
donar i callava amb una sorruda tossuderia.
El van agafar entre la Marta, la mare, la _____________( 8 ) i el noi, i el van asseure a _____________( 29
)
-És el teu bé –li deien. T‘has d‘espavilar una _____________( 30 )
Tenien mala peça al teler i la Marta somicà: ―No em diràs ara que no t‘agrada l‘_____________( 31 )‖
La sogra va olorar l‘aire, com un llebrer, i va dir:
-Se sent una fortor _____________( 32 ).Em sembla que s‘escapa el _____________( 33 ).
El fill, que havia abandonat els estudis d‘esperanto per entrar d‘aprenent en una gran adrogueria,
digué:
-El que em sorpèn és que no digui res. Abans bé parlava!
Plorosa, la Marta va passar la _____________( 34 ) pels _____________( 35 ) del cos present. ―Prova-ho,
home. Prova-ho!‖
Nataniel es va espolsar un _____________( 36 ) que tenia en una _____________( 37 )
I va caure de cara al plat.
-Ja no puc més- digué. Em sap greu aigualir-vos la festa...
El dia del _____________( 38 ) la veïna comentava:
-Jo no crec pas que s‘ofegués amb _____________( 31 ). Si vol que li digui la veritat, crec que ho
arrossegava de feia temps. De vegades, el detall de morir-se tant se val...
I abaixant la veu, amb un to confidencial, afegí a cau d‘orella de la seva interlocutora:
-Desenganyi‘s! La processó ja devia anar per dins.
PERE CALDERS. Mig d‘amagat
Cessar de viure.
L‘hora de berenar.
Òrgan central de la circulació de la sang.
Que no és gens bo per a la salut.
Moble per a dormir-hi .
Peça de llana o de cotó que serveix com a abrigall al llit.
Serveixen per agafar, tocar...
Persona que viu a prop.
Tassa petita per prendre xocolata.
Producte que s‘extreu de les olives.
Que ha perdut la salut.
Persona distreta, aturada.
Un cura, dos dubten i tres mort segura.
Alteració de la salut.
Quan la lluna brilla al cel.
Que sempre fa el mateix, no varia.
Instrument per a mesurar el temps.
El dia següent.
El primer àpat del dia.
Molt adequats per sucar a la xocolata.
Es publica cada dia.
Òrgans de la visió.
Part entre la cuixa i la part de baix de la cama.
Acció de ploure.
Substància dura, fràgil i transparent.
Atmosfera viciada d‘un local tancat.
Dia que segueix al d‘avui.
Àpat del migdia.
Moble que té una peça plana sostinguda per potes.
Petita porció d‘una cosa.
Sopa de brou.
Rara, singular.
El butà n‘és un.
Estri que té forma de fulla còncava i serveix per menjar sopes.
Parts carnoses que clouen la boca.
Animal inverebrat de cos tou, cilíndric. N‗hi ha de seda.
Part del vestit que cobreix el braç.
Missa en sufragi de l‘ànima d‘un difunt.
____10. Sabeu per a què
serveixen cadascun d´ells? Busqueu informació sobre quantes menes de diccionaris hi ha

Pàgina
30
____11. Quin diccionari faries servir en cadascun dáquests casos?
a. Per trobar les obres principals de léscriptora Montserrat Roig
b. Per saber el significat de "veure-ho tot de color de rosa", "de més verdes en
maduren", "donar carta blanca", "passar-les morades", "veure´s negre per sortir-seń".
c. Per saber com es diu vermell a València, com es pronuncia roig a Lleida, etc.
d. La definició dels diferents sentits de Carbassa, que és un mot polisèmic.
e. Quin mot català neix del mot àrab LAZUR
f. Lórigen etimològic de cobalt o de groc
g. Els sinònims de vermell.
h.Tres mots que rimin amb lila per a una poesia que esteu fent
i. Com es diu, en anglès, daurat i platejat.
j. La transcripció fonètica de turquesa, perquè no sabeu si va amb una o dues esses.
k. El contrari dárgentat, intens, mat.
l. Lórigen del cognom o llinatge CASTAÑÉ
ll.Els derivats i el plural de taronja.
m. Els sufixos que indiquen "tendència a un color"
____12 Moltes vegades, els colors han donat nom a elements de la Natura i culturals. En el
darrer cas es fan servir, moltes vegades, com a metàfores, per la simbologia psicològica
que té cada color. Sabries dir què expressen el blanc, blau, vermell, etc.? I quin nom, "ben
acolorit", reben...?
-Una beguda feta amb aigua, sucre, llimona i un licor fort i que es pren calenta?
-Les pel.lícules i llibres de lladres i policies?
-Els acudits que tenen un vessant escatològic o sexual?
-La ideologia política désquerres comunista?
-Una malaltia que afecta la gola i provoca erupcions cutànies?
-Un tipus de flor, de raïm, dócell i de peix?
-El nom que reben les algues petites que creixen en lloc humits, com les parets?
-Una novel.leta dámor amb final feliç?
-Una persona o animal de cabell o pèl blanc, pell clara, etc.?
-Els tres tipus de vi?
-El milloret de la societat?
-Una contusió?
____13. Diccionari Ideològic: series capaç de fer un recull lèxic sobre un tema que no
estigui en aquest tipus de diccionaris? Per exemple, el vocabulari de lárgot juvenil. Busca
els mots i ordena´ls -segons lórdre alfabètic, és clar- i mira de definir-los i il.lustrar-los.
Després inventa´t un joc perquè els companys se´ls aprenguin.
____14. Domineu lórdre alfabètic, oi? Un salvavides no serveix de res si no el sabeu usar bé
i amb rapidesa. Fem un joc: cada grup s´ha démpescar tres mots ben llargs i difícils, per
assegurant-se de que sap escriure´ls. Després, per torns, un representant de cada balsa en
buscarà un dún altre grup, a lÉnciclopèdia, i li mesurarem el temps. Després llegirà la
primera accepció en veu alta i farà una frase per demostrar-nos que ha entès bé el mot.
Donarem punts per temps i per frase. Qui serà el més ràpid? Qui ho entendrà tot a la
primera? Quin grup guanyarà?

Pàgina
31
____15. . Uf! Haureu pogut comprovar que buscar al diccionari és un pèl complicat. Segur
que us sabeu lálfabet de cor? A veure, a veure...
a. Ordeneu alfabèticament: verificar, vímet, veremar, vàlid, verb, valencià, verí,
visita, venut, vi, verderol, veraç, veritable, voraç, verge, vulgar, verd, vital, viure, volar.
b. Com s´han de buscar els dígrafs al diccionari: LL, NY, SS, TX, TJ, IX, etc.?
c. I els noms propis de persona? Per exemple: Salvador Espriu.
d. Fixa´t en aquest llistat de locucions i frases fetes. Com les has de buscar?
Assenyala primer el mot clau:
Láboques pel broc gros, a mans besades, a bodes em convides, ets un tros de
quòniam, et falta un bull, fas catúfols, arribarà a misses dites, sempre porta láigua al seu
molí, tal dia farà un any.
e. No sempre trobem les paraules per la mateixa forma en què les tenim en un text.
Cal fer petits canvis, per trobar el mot primitiu. Com buscaries...?
poques, grandíssim, provaria, vostres, visqués, óssos, llibrot, estremut, llepafils, corprès.
____16. De vegades, un diccionari pot semblar un jeroglífic de signes misteriosos. Llavors,
de res serveix saber buscar un mot, ràpidament i eficaç, si no entenem el que hi posa.
Aquest llarg exercici s´ha de fer sobre lárticle BLANC de lÉnciclopèdia Catalana.
-Per entrada entenem el mot que estem buscant. Però, què significa -a?
-Què et sembla que volen dir els números 1,2,3,4...marcats en negreta?
-Darrera dáquests números trobem abreviatures com adj. Què són? N´hi ha dáltres
a la mateixa enciclopèdia? (consulta els índexs)
-Ara que ja saps què és una accepció, contesta: a quina accepció es refereix el
BLANC dáquestes frases?
-Ha desat la roba blanca a la calaixera.
-El rector vol una coral de veus blanques.
-He deixat léxamen en blanc.
-Li van donar carta blanca per redactar el memoràndum.
-Jordi de Sant Jordi va fer poesies en versos blancs.
-És un polític blanc: no li agraden els comunistes.
-S´ha quedat blanc quan ha vist com rajava la sang.
-Els nervis m´han fet passar la nit en blanc.
-Mágradaria trobar-me un taló signat en blanc.
-El metall Britània és un mentall blanc.
-Fixa´t en láccepció 10: per què hi ha altres números a dins, més clarets?
-Què et sembla que significa ( cabell) en el 2?
-Hi ha algunes accepcions que tenen les abreviatures en majúiscules, com MAR.
ANTROP. FÍS. etc. Busca- les totes i explica què signifiquen.
-Hi ha algunes altres abreviatures en aquest article. Consulta-les.
-Fins ara, hauràs comprovat que hi ha diferents tipus de lletra:
-rodona per a les definicions.
-negreta per a les frases fetes, léntrada (més grossa) i el número de les
accepcions.
-cursiva per als exemples, categories gramaticals, altres mots als quals sénvia
al lector, mots estrangers, autors del text de la definició...
-majúscules per al tema de láccepció, abreujat.
Busca ara altres tipus de lletra en altres articles dáquest tema:
-lletra més petita o entre cometes:
-Alfabet Fonètic Internacional:
-Versaleta (majúscules diferents):

Pàgina
32
____17. Llegeix aquest petit text i digues en quina accepció de la definició del diccionari
corresponent està el mot subratllat:
"Aquella jornada de Corpus va marcar el jorn de tallar els rissos. Amb cinc anys de
portar al cap aquella mena de guarniment inútil ja n´hi havia prou, i potser massa. Ja era
hora de deixar-se dándròmines i de suplements decoratius per començar a fer entendre
al noi que al món no hi venim per lluir, sinó que hi venim per treballar, i que el que porta
massa temps tirabuixons i altres falòrnies corre el perill dávesar- s´hi i anar gornit tota la
vida.
LÉsteve volia que el noi fos home i com més aviat millor"
SANTIAGO RUSIÑOL. Láuca del Sr. Esteve
____18. Completa aquest text amb les paraules adequades tenint en compte les
definicions de sota:
"El despatx no tenia res dátractiu. El..................(1) era escàs i vell, amb láspecte
........................(2) de les peces de segona mà. Un rectangle .....................(3) de catifa
marronenca cobria el terra. Dúna paret bruta penjava un .....................(4) emmarcat que
autoritzava Alexander Rush per exercir com a detectiu......................(5) a la ciutat de
Baltimore. (...) La .......................(6) superfície de la taula contenia, a més dels peus del
propietari, un telèfon, un tinter ple de ...................(7) negres, un grapat de papers
generalment relacionats amb ...............(8) que havien fugit dúna o altra ...................(9)..."
DASHIELL HAMMET ......................(10) dássassí.
1: conjunt de mobles dúna casa, dúna cambra, etc..
2: deteriorat, fet malbé per l´ús.
3: teixit malmès o destrossat.
4: paper oficial que garanteix una cosa com a certa.
5: pertanyent a un particular o grup petit de persones.
6: tractada malament.
7: petita massa pulverulenta aglomerada o líquida coagulada.
8: culpables dún crim.
9: Lloc on séstà pres o detingut.
10:el qui aprèn algun ofici.
____19. Hi ha dos tipus de definicions:
-la LÒGICA presenta de forma clara la realitat que representa el mot, des
de les característiques generals a les particulars. Per exemple, súsa per a
les màquines, els animals, eines, etc.
-la NOMINAL defineix a través de sinònims, antònims, derivats o compostos,
amb exemples o citacions. Serveix per als noms o adjectius massa abstractes.
Per fer una definició s´ha dánalitzar els semes que té el mot en relació amb altres mots del
seu mateix camp semàntic, per veure les semblances o diferències. Dáixò seń diu
lánàlisi lèxica o componencial. Per exemple:
LEXEMA per seure sobre 4 peus per 1 persona respatller braços
seient + o o o o
cadira + + + + -
silló + + + + +
sofà + + - + +
tamboret + + + - -
puf + - + - -
balancí + - + + +

Pàgina
33
Fes lánàlisi componencial de COTXE, TAXI, FURGONETA, AMBULÀNCIA i
CAMIÓ. Has de tenir en compte que són hipònims de VEHICLE (que és el seu hiperònim)
____20. Fixa´t en aquest diagrama de CULLERA estri
que serveix per fer la seva definició LÒGICA material forma
i després fes els de FORQUILLA i GANIVET metall o fusta pala còncava amb
mànec
finalitat
prendre el contingut dún recipient i
dur-lo a un altre o a la boca
____21. Les definicions lògiques comencen normalment per un nom genèric o hiperònim i
després van afegint les característiques particulars.
Quin és el nom genèric de…?:
TROMPETA VERMELL JERSEI
ROURE TORNAVÍS AIRE
CICLISME POESIA ESCOMBRIAIRE
CAPITALISME
____22. Podries ara fer la definició de jersei, tornavís, escombriaire i poesia?
____23. Ara fem definicions nominals, ja saps, amb sinònims, antònims, mots de la mateixa
família, etc:
Adreça
menjar
covard
curt
fred
Institut
____24. . Segur que, fins ara, només se us ha ocorregut fer definicions dúna sola
accepció.Però ja sabeu que la majoria dels mots permeten de fer-ne diverses. Proveu de
fer-ne tres de cadascun dels mots següents:
GENI PROGRAMA FONT
____25. Sabries dir què estem definint?
1.Del color del cel sense núvols.
2. Astorat, esbalaït.
3. Taca produïda per léxtravassació de la sang,de resultes dúna contusió.
1. Lloc tancat de la casa rural destinat a bestiar.
2. conjunt de sobirà i personatges que lénvolten.
3. organisme que exerceix la jurisdicció.
1. agafar i treure peix de láigua.
2. obtenir allò que sésperava.
3. atrapar.
1. inferior en quantitat o qualitat.
2. signe de la substracció i els nombres negatius.
3. expressa exclusió dúna quantitat, component, etc.

Pàgina
34
____26. Hi ha mots i signes de puntuació que serveixen per definir, tant en els diccionaris
com en els llibres de text. Mira:
 La paraula llatina ultimàtum vol dir "dut a l´últim extrem"
 Per fonedís entenem quelcom que desapareix amb facilitat
 A la Prehistòria existien dinosaures: una subclasse dels rèptils
 La política espanyola actual es basa en el pactisme, la qual cosa vol dir, en altres
paraules, que els conflictes es regulen a través del pacte entre parts oposades.
 El benestar del pacient (persona que pateix una malatia o està convalescent dúna
 operació) és lóbjectiu prioritari de la Conselleria de Sanitat.
 N´hi ha molts més: és a dir, que consisteix en, dáixò seń diu...
Utilitza´ls en la definició de TELEPATIA, ADN, TUNDRA.
____27. Juguem una mica: una persona del grup ha de sortir a la pissarra i buscar al
diccionari un mot que pensi que ningú de la classe sabrà què significa. Léscriu a la pissarra
i tothom ha de provar de definir-lo per escrit. Després recollirem els papers, els donarem un
número a cadascun i els barrejarem. Després de llegir-los tots en veu alta, cadascú dirà
quin número li sembla el més correcte i si algú guanya li donarem 2 punts. Si no léncerta
ningú, donarem 2 punts al que ha buscat el mot. Així unes quantes vegades. A veure quin
grup sénduu el trofeu al millor "definidor"!
____28. Ara inventeu-vos mots que no existeixin en català i llur definició. A veure qui la fa
més grossa!
____29. .Aquí teniu un text que té espais buits. Distribuïu-vos per parelles i a cadascun dels
membres el professora li donarà un llistat de mots (llista 1 que correspon als espais 1 i llista
2 que correspon als espais 2). La persona que tingui el número 1 haurà de definir les
paraules de la seva llista a láltra sense anomenar-les. El mateix farà la persona que tingui
el 2. Entre tots dos haureu de completar tot el text. Si queda algun lloc buit, es restaran
punts, igual que si hi ha algun error:
"Prop del lloc on treballava hi havia una ....................1 on veia entrar i sortir gent
molt ...................2 i amb aspecte de no tenir problemes. (...) Entre la foscor del local, les
..........................1 de les llumetes i ....................2 de la música se sentiria més protegit i tot. (...)
Els primers dies s´hi trobava una mica estrany, i no .....................1 fer-se veure massa.
Això sí, observava i aprenia a ...........................2 a léstil de la casa. Aquella ..................1
i aquell ......................2 látreien cada vegada més. S´hi trobava bé.
Un bon dia es va decidir a anar a la ...........1 per compartir la ................2 amb els
altres joves, i no seń va sortir malament. Més aviat va notar com una ..............1 que
lálliberava de certs ......................2. Se ......................1 entre la ...............2 i participava
.......................1 en aquell ..................2 col.lectiu. Se sentia un altre home. En un canvi de
....................1 es va trobar encarat amb una noia de ......................2 extraordinàriament
atractiva que desprenia un ......................1 .........................2".
"Mort dámor a Maó" JOAN RENDÉ
Sumari d´homicida

Pàgina
35
____30. El llenguatge dels barrufets és molt divertit de "traduir". Procura fer-ho bé tenint en
compte el context de les frases.
LEXEMES I MORFEMES
____31. Dels mots en negreta analitza’n els components (lexema i afixos)
L‘home se‘l mirà i després, amb desgana, es decidí a obrir el llibre que tenia davant. Amb
el dit, va anar baixant per la darrera pàgina escrita i, al capdavall de tot l‘aturà al costat
d‘un nom.
- És tal com us deia- féu.
- Perdoneu – va excusar-se el Nero amb polidesa.
Ara, però, ja sabia que en Joan era el viatger que arribà la tarda anterior. El dit de l‘home
s‘havia aturat prop d‘aquest nom: Josep Arderiu. El Nero n‘havia tingut prou amb veure la
lletra clara i gran del seu còmplice, precedida per aquella jota tan especial que el noi
tenia costum de cal.ligrafiar
Va sortir de l‘hotel i s’allunyà al llarg de la vorera. El Blasi, que s‘esperava a l‘altre costat de
carrer, copsà el petit senyal que li feia el seguí discretament. Van reunir-se en tombar la
primera cantonada.

Pàgina
36
____32. Repassem la flexió de gènere. Fes el femení dels següents noms masculins:
Ase,
actor
comte
jutge
poeta
marquès
noi
sogre
avi
orfe
alumne
mestre
germà
lleó
rei
heroi
cosí
marit
____33. Fes el femení dels següents sintagmes:
Un alumne apte
Un amic invisible
Un mestre pobre
Un periodista culte
Un mestre admirable
Un atleta covard
Un noi alegre
Un futbolista jove
____34. Hi ha paraules que no segueixen la norma (masculins acabats en ―E‖ i femenins en
―A‖). Aquests són alguns exemples de les excepcions de la norma. Completa amb la
vocal A o la vocal E les següents paraules, afegeix l’article davant de cada paraula:
Dram...
Panoram....
Febr....
Torr...
Piràmid....
Class.....
Fras....
Imatg....
Sèri....
Guàrdi....
Faring....
Catàstrof.....
Sistem....
Barbàri....
Higien....
Calvíci....
Traum.....
Flair....
____35. I ara la de nombre. Fes el plural de les següents paraules:
Reflex
Quiosc
Altaveu
Cartutx
Lluç
Asterisc
Capritx
Sandvitx
Contrast
Museu
Gust
Cacau
Sarau
Pretext
Trofeu
____36Fes el singular de les paraules següents:
Els coves
les coves
bústies
assumptes
ciclistes
espurnes
pediatres
dogmes
disfresses
colzes
____37. Separa els morfemes de les formes verbals següents i indica‘n la persona, el
nombre, el temps i el mode:
Dificultàveu Dutxen Mouríem Distribuiràs Telefonà
____38. Classifica els morfemes destacats en derivatius o flexius. Quin significat aporten?
Falçs
Costaner
Peixater
Solellada
Comerços
Trencadissa
Garlaire
Perdies
Sitgetà
Aromàtic
Embafador
Europea
Inadequat
Subtítol
Massatgista
mirador
____39. Digues la categoria gramatical dels lexemes i els canvis que s‘hi ha
produït: Veuarra, pineda, drapaire, xinès, mengívol, espaiós, carona, nassot, vellesa

Pàgina
37
ONOMÀSTICA-ANTROPONÍMIA-TOPONÍMIA
____40. Si volem saber l‘origen geogràfic d‘una paraula catalana hem d‘anar a la seva
ETIMOLOGIA (‗paraula veritable‘en grec). Hi ha diccionaris etimològics en línia, com ara:
http://dcvb.iecat.net/, on podríeu buscar aquestes paraules: HANDICAP, TOMÀQUET, ORRI,
TONTO, HARMONIA, BOLXEVIC, XOFER (l‘etimologia es troba darrera de l‘abreviació ETIM.)
____41. Els noms propis tenen també significats etimològics: cerca els de:
Laura Andrea Cristina Marina Paz Sandra
Guillem Ferran Daniel Jeremíes Nàdia Anna
Podeu consultar http://blocs.xtec.cat/rosasagales/el-significat-dels-noms-de-persona/
____42. Igualment, podeu fer-ho amb els topònims. Jugueu a :
http://www.gencat.cat/toponimia/interactiu/index.htm
DERIVACIÓ
____43. Repassa el quadre general de sufixos i busca-hi aquells que servirien per
expressar les següents idees. Escriu una paraula relacionada amb el significat:
- Noms de persona, d‘ofici o professió: -aire
- Noms de lloc: -eria,
- Noms d‘instruments o objectes: -all
- Noms col.lectius: -ar
- Noms gentilicis: á/-ana
- Noms d‘acció i efecte d‘un verb: ança
- Noms augmentatius: -às/-assa
- Noms abstractes: -essa
- Noms diminutius: -et/-eta
____44. És possible que desconeguis una bona part dels mots següents. Tanmateix,
fixant-te en els sufixos, n‘hauries de deduir el significat i escriure‘l – encara que
sigui aproximat
Processador: màquina o persona capaç de realitzar un procés
Etiquetatge
Tabuladora
Indexació
Fangar
Marxisme
Regalim
____45. Seguint l‘esquema, fes un derivat de cada mot i redacta‘n, després una frase (ON
QUEDI CLAR EL SIGNIFICAT DE LA PARAULA):
LEXEMA SUFIX DERIVAT FRASE
VAGA -ISTA
HIVERN -AL
ESGARRIFAR -ANÇA
CONTENIR -IDOR
PAPER -ASSA
CANÓ -ADA
NAS -(S)UT
CRANI -AL
BRANCA -ATGE

Pàgina
38
____46. Busca almenys 5 derivats amb prefix en el text de sota, i analitza‘n els elements
(prefix, lexema, sufix)
Hèctor avià el dard, però un buf d’aire enviat per Atena el va girar i li va caure als seus
mateixos peus. Quan Aquil.les corregué endavant cridant venjança. Apol.lo embolcallà
Hèctor amb una altra boira espessa. Tres vegades carregà Aquil.les debades contra el seu
invisible enemic i llavors girà la seva còlera contra troians no tan alts, bramulant com un foc
de vosc, mentre ells es descol.locaven i corrien cap a l’Escamandre. Allí, en els baixos i
clots sota les aigües riberenques, els matà a centenars. L’enfurit déu-riu Escamandre
aparegué en forma d’humà cridant: “Ves-te’n!”. Aquil.les furiosament, entrà fins a mig riu i
el desafià. Escamandre reuní un bon cabal d’aigua i l’envià impetuós contra Aquil.les, que
se’n defensà abraçant-se a un om. Aquest s’arrencà de seguida però Aquil.les arribà
acaçat per Escamandre en forma d’enorme ona verda. S’hauria ofegat com una rata si
Posidó i Atena no l`haguessin arrossegat agafant-lo cadascun per una mà.
____47. Escriu una notícia breu que pugui justificar algun dels següents titulars:
a. Va caure tan malament que es va esdentegar
b. Passava diners de sotamà al conserge perquè li ensenyés els exàmens
c. Era malvist perquè era malparlat
d. L‘ex-ministre defensava la coeducació
____48. Analitza els elements que puguin ésser formats els mots següents: lexema,
prefixos, sufixos,infixos.
Escanyussar-se
Llumenera
Blanquinós
Esgratinyar
Ventijol
____49. Relaciona aquests significats amb el prefix corresponent: negació, oposició, antic
càrrec, dintre, anterioritat, repetició, superioritat, situació inferior, inferior, més enllà.
Ultratomba, intravenós, amoral, preromà, subsòl, anticicló, sotamàniga, superhome,
exsecretari, reconstruir
____50. Assenyala les paraules que tenen algun afix:
El monestir era un conjunt d‘edificis de color terrós encerclats per una muralla
que alçava com un home i mig. Fora muralles i al davant de la portalada de
l‘església hi havia una escalinata i una placeta i tot de cases senzilles al voltant.
El campanar i les torres semblava que toquessin al cel perquè el monestir
quedava encimbellat sobre un turó de boscatge i un riu tranquil i net el voltava i
en feia gairebé una illa.
____51. Forma adverbis de manera a partir dels adjectius següents:
Poruc, dèbil, content, brut, espès, mòbil, escàs, jove, tendre, dur, gris, cortès, comú
____52. Busca cinc oficis que hagin esdevingut cognoms.
____53. Escriu un derivat verbal a partir d‘aquests adjectius:
Malaltís, ple, curt, profund, coix, just

Pàgina
39
____54. Escriu el gentilici corresponent:
Alacant, Sitges, Guatemala, Polònia, Vic, Hongria, Olot, Ucraïna
____55. Aneu redactant expressions amb noms abstractes:
a. Vi agre: l’agror del vi
b. Marbre fred: la fredor del marbre
c. Noies morenes: la .................. de les noies
d. Aigua tèbia: la ................ de l’aigua
e. Mar blau: la ..................... del mar
f. Perles brillants: la .......................
g. Donzella bonica .......................
h. Vida dura
i. Ells són esplèndids: ells tenen .........................................
j. Ells són ferms: ells tenen ...................................
k. Cobra pensió com a invàlid: cobra pensió d‘...............................
l. Ells són savis: ells tenen .................................
m. No m‘agrada que sigui tan tossut: No m‘agrada la
seva................................. (o tossuderia)
n. Això és propi d‘un beneit: Això és una ...........................
o. És golafre: Ell té .........................................
p. Que ets murri! Quina ........................................ que tens!
q. És alegre: Té .......................................
r. És cortès: té ........................................
s. És gelós: Te ........................................
t. Està malalt: té una .............................
____56. Transformeu els substantius abstractes en adjectius:
Licitud: lícit o lícita ; discreció: discret o discreta
Audàcia:
Modèstia:
Elegància:
Eloqüència
Brutícia
Absurditats
Activitat
Espontaneïtat:
Vaguetat:
Falsedat
Crueltat
Bondat
Rectitud
____57. Per a cada expressió, poseu-n‘hi una equivalent, servint-vos d‘un derivat o d‘un
primitiu segons els casos:
Quina buidor, en aquesta sala: Quina sala més buida!
Caràcter dolç: la ....................... del caràcter.
La foscor de la cova: la cova ........................
Que verd! : Quina ........................
Entre ells hi havia tibantor: les seves relacions eren ........................
Que ardits que són! Quina ............................................. que tenen!

Pàgina
40
Em sento feble: sento la meva ...................................
Avui se circula amb fluïdesa: Avui la circulació és .............................
____58. Completeu els buits de les frases següents amb els noms que hi convinguin:
- El matalasser és la persona que fa ................................ o en ven; el cadiraire és el qui fa
............................., en repara o en ven; el dentista és el qui té per professió tractar les
malalties de les .........................
- El qui fabrica i ven fideus ( i pasta per la sopa) és el ...............................; la dona que fa
puntes al coixí és la ....................................; una persona que ven flors s‘anomena
........................
- Els qui professen la doctrina de Buda són............................., i els que segueixen les idees de
Darwin,..............................................................
- La manyeria és l‘obrador o ofici del........................................ i la sastreria, del
.............................................
-L‘................................. treballa l‘argent, el ............................... afaita la barba ( i talla els
cabells), el ........................................... (serveix el cafè i altres begudes) i el ............................
ven cansalada i carn de porc en general.
La drogueria és la botiga de.........................................................., l‘esparteria és l‘obrador de
l‘............................., i amb la pastisseria es guanya la vida el ..................................
- Si voleu que us facin una peça de ferro heu d‘anar a cal................................; i si voleu
comprar un objecte de ferro o similar heu d‘anar en una ...............................; si voleu adquirir
llibres us heu d‘adreçar a cal ................................ o ...................................., és a dir, a una
......................................... o ..................................; de peix fresc us en vendrà
el........................................; la botiga s‘anomena .......................................
- Terrisser és sinònim de ...............................
____59. Completa la taula:
Feu un nom
d’aquestes
paraules
Feu un
adjectiu
d’aquestes
paraules
Feu un verb
d’aquestes
paraules
Feu un nom
d’aquests
adjectius
Feu un nom
d’aquests
verbs
Dent-
dentadura
Ciutat-
Bastó -
Gran-
Ample-
Savi-
Córrer
Trair-
Confiar-
Alegre-
Dolent-
Feliç-
Amable-
Amigable-
Còmic-
Simpàtic-
Extrovertit-
Compte-
Roig-
Canadà-
Pagar-
Plorar-
Tremolar-
Discutir-
Bondat-
Activitat-
Mandra-
Enginy-
Caprici-
Habilitat-
Tristesa-
Tolerància-
Caràcter-
Edifici-
Tonto-
Dèbil-
Lectura-
Suport-
Sufoc-
Malalt-
malaltia
Gran-
Tossut-
Tendre-
Simpàtic-
Antipàtic-
Llarg-
Blanc-
Sol-
Viu -
Dolç-
Simple-
Lleig-
Vàlid-
Càlid-
Tendir-
Adquirir-
Agrair-
Patir-
Moure-
Dibuixar-
Sentir-
Beure-
Veure-

Pàgina
41
____60. Fixa't en la llista de sufixos, d'infixos i de prefixos catalans:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_prefixos
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_sufixos
http://www.xtec.es/~fmota/primer%20batx/infix.htm
Consulta-la per a dir què signifiquen cadascun d'ells en aquests mots:
PREFIX LEXEMA INFIX SUFIX
a dorm iss ar
es crid ass ar
Ø xerr otej ar
Ø roc all ós
Ø pols egu era
en sang ona ada
Ø gep Ø erut
Nord- americ Ø ana
Il. legal itz at
as sol ell ada
anti global itz ació
a prim(a) Ø ment
a polit Ø ic
de forest Ø ar
hiper crític Ø s
pseudo german Ø ica

Pàgina
42
____61. Fes aquests exercicis interactius:
http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/derivats-noms-verbs1.htm
http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/derivats-noms-adjectius2.htm
http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/derivats-verbs-adjectius3.htm
http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/derivats-verbs-noms4.htm
http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/derivats-adjectius-noms5.htm
http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/derivats-adverbis-adjectius6.htm
____62. Gentilicis de topònims catalans i exotopònims.Les formes de sufixos més productius
són aquestes. Escriu-los:
TOPÒNIMS CATALANS EXOTOPÒNIMS
-à, -ana Andorra, Manresa,
València
Àfrica , Tíbet
-í, -ina Cervera, Barcelona,
Alacant
Níger,
-enc, -enca Eivissa, Terrassa, Penedès Londres, Canadà,
-ès, -esa Maó, Perpinyà, Ripoll Nova Zelanda, França
-er, -era Manises Brasil
-atà, -atana Lleida
-ic, -ica Sóller
-eny, -enya Alzira Carib
-eta Lisboa
-ità -itana Nàpols
-ita Moscou
-i, -ia Armènia, Indonèsia, Somàlia
-ià, -iana Tunísia, Itàlia, Equador, Iran
-ota El Caire, Xipre
-eny, -enya Extremadura, Madrid, Angola,
Puerto Rico
-asc, -asca Mónaco,
-eu, -ea Europa
-u, -a Eritrea
-ó, -ona Bretanya, Lapònia, Letònia
-ic, -ica Gran Bretanya, Etiòpia
més d‘una
forma
Espanya, Turquia, Portugal, Japó
Escurçar
l‘arrel
Alemanya, Aràbia, Índia,
Escandinàvia, Eslovàquia, Grècia,
Rússia, Suïssa,
Kurdistan, Afganistan,Suècia,
____63. Inventa‘t un gentilici per a aquests països imaginaris: Zefirlàndia,Nasàpia, Mirabell,
Costa d‘Argent, Micamonya, Flècia

Pàgina
43
____64. Gentilicis dels planetes del sistema solar. Posa‘ls al costat de cada planeta:
____65 Gentilicis irregulars.Posa els d‘aquests llocs, que no s‘assemblen massa al nom del
país:
..................(Anglaterra),................... (Àsia), .................. (Atlàntida), ...................(Bascònia, País
Basc), ................. (Bèlgica), ................... (Rio de Janeiro), ................... (Congo),
..................(Còrsega), ................ (Dinamarca), ...................(Escòcia), .................... (Etiòpia),
.....................(Flandes), ...................(Finlàndia), ...........................(Hongria), .........................
(Judea) ............................ (Sardenya), ................(Texas).
____66. Nocions ortogràfiques:No és propi de l'ortografia catalana escriure amb majúscula
els gentilicis. Potser per influència de l'anglès trobem freqüentment casos incorrectes de
l'ús de les majúscules. CAL ANAR AMB COMPTE!
Corregeix aquest text, mal escrit pel que fa als gentilicis:
“L’hotel era ple de Catalans. De fet, allà on anava de viatge, sempre em trobava
Barcelonins, Gironins, Tarragonins i Lleidatans, barrejats amb els nadius, fossin Indis, Àrabs,
Caribenys o Argentins. Tenim fama de poble curiós, amant de l’aventura i la gastronomia,
culte i animós. Fins i tot et trobes Catalans als racons més inhòspits, com Terra de Foc, la
Xina comunista o el Sàhara ardent.”
.
____67. Ara, fixa´t quants derivats podem treure de CONILL:
conill-era (habitacle o cau)
conill-am (munió de conills)
conill-et (cria de conill, també dita lludrigó o catxap)
conill-ada (conjunt de conills)
conill-ar (parir conillets)
conill-er (relatiu als conills)
Mira de fer derivats dáltres animals, com GOS i GAT, amb els mateixos sufixos que
hem usat abans i per aconseguir el mateix significat (sempre no podràs, és clar)
____68. . El català té uns 100 SUFIXOS i amb ells podem fer gairebé de tot. A més de que
un sol sufix pot anar amb diferents lexemes per aconseguir donar-los el mateix significat,
trobem que un sol sufix pot donar també significats diferents. Per exemple, el sufix -ADA
pot significar un nom col.lectiu (teulada), un fenomen metereològic (nevada), un cop
amb un objecte o sobre una part del cos humà (clatellada, bastonada), els guanys dún
periode de temps (setmanada), una magnitud abstracta (alçada), léfecte dún verb
(cremada)...

Pàgina
44
Troba tots els possibles significats del sufix -ER
-
-
-
-
-
____69. Anem a treballar primer els sufixos que indiquen OFICIS. Extreu-los primer dáquests
exemples:
cirurgià, dansaire, comerciant, dependent, ferrer,pescador,ebenista,actriu,filòleg.
La vida moderna ha creat nous noms dóficis a partir dáquests sufixos, com
ANALISTA PROGRAMADOR. Buscań tres o quatre més a les pàgines dóferta laboral del
diari.
Alguns dáquests oficis estan desapareixent. Què et sembla que feia un BOTER,
un VAQUER, un CARBONER, un TIMONER, un RAIER, una PUNTAIRE, un TERRISSAIRE, una
VEREMADORA, una BRODADORA...És clar, ho has sabut pel seu lexema!!
Per últim, busca uns quants oficis que acabin en -ÒLEG o -ÒLOGA. A on et sembla
que has de buscar el seu lexema?
____70. Del nom que reben els habitants dún poble, ciutat, país o continent seń diu
GENTILICI, i sempre es pot escriure en masculí i femení, com és normal (cosa que no
passava amb els dófici, per exemple, COMERCIANT).
Et dono set gentilicis femenins i treu-ne els sufixos masculins:
valenciana, sabadellenca,madrilenya,brasilera,aragonesa,barcelonina,espanyola.
Saps que hi ha objectes que tenen un nom que sembla un gentilici?: defineix què és
una otomana, una romana, una lionesa,un suís ,una canadenca,una americana,un havà
____71. Anem als objectes. Encercla el sufix dáquests noms i després troba de quin
lexema provenen i si és NOM o VERB.
SUFIX LEXEMA CATEGORIA GRAM.
didal -al dit nom
fregall
cuirassa
mocador
cubell
cendrer
xiulet
forquilla
paperina
pastís
baldó
llençol
pebrot

Pàgina
45
____72. El sufix -DOR dóna molts noms dóficis, llocs i objectes,i també adjectius. Fes el
derivat dáquests verbs i classifica´ls en els quatre grups que t´he esmentat:
enllustrar, trair, encendre, xuclar, estalviar, abocar, amortir, esmorteir, esgotar,
arrossegar, llevar (femení), assaonar, embafar, estafar,aclarir,envernissar,polvoritzar,durar,
regar (femení), sostenir, carburar.
____73. També és corrent fer diminutius, augmentatius i pejoratius dels noms més corrents,
especialment de parts del cos. Series capaç de fer-ne un exemple amb cadascun
dáquests sufixos diminutius?: -et/a, -im, -ó/na, -oi/a, -ol/a, -ot/a, -ic.
Alguns són ben difícils, i això que els refranys i endevinalles i les cançons infantils en
van ben farcits: "Cada olleta troba la seva tapadoreta", "sol solet, vine´m a veure...."
____74. No sé si t´hi has fixat, però molts derivats ja no tenen res a veure amb el mot
primitiu, com PAPERINA, CUBELL,CUIRASSA...Dáixò seń diu un DERIVAT LEXICALITZAT
i passa sovint amb els diminutius: cavall-cavallet (de pintar),forca-forquilla, barret -
barretina... Subratlla els DIMINUTIUS LEXICALITZATS que hi hagi en aquesta llista:
paperina-serpentina-sordina-dinerons-mantellina-barrina-bombeta-ganona-collaret-
llengüeta-tamboret- paleta-arquet-ganxet-llibreta-peuet-sabatilla-cerilla-pastilla-camiseta-
caixó- boirina-camioneta-cigarret-panet-cordó-pobrissó-esglesiola-manilla-fullola-braçalet.
____75. Els augmentatius i pejoratius no són tan complicats: Si et dic que els sufixos del
primer tipus són -AL, -ARRO/A,-ÀS/SA i els del segon són -US/SA, -ASTRE/A i -OT/A segur que
en pots fer una frase parlant dállò que no tágrada gens.
____76. Parlant de diminutius...oi que tágrada cridar els teus amics i família amb un nom
més curt -o més llarg!- que no pas el seu? A lÁnton li dius TON i a lÁntònia ,ANTONIETA...
Dáixò seń diu un nom HIPOCORÍSTIC i es pot fer per AFÈRESI (escurçant el nom a base de
treure la primera síl.laba) o per DIMINUTIU (allargant-lo). De vegades del dues coses:
Agustí-Agustinet-Tinet.
Fes una mica de Sherlock Holmes i esbrina de quin nom vénen aquests Hipocorístics:
Bel Sumpta Tomeu Ventura Mila
Tina Lina Tino Mingo1 Bet
Queta Laia Cesc Cisco Quica
Biel Tuies Nasi Bel Cinto
Quim Pep Fina Lena Quel
Ciset Nofre Mundeta Vador Tianet
____77. Segur que algun dáquests noms et "sona" com a nom de casa dálgú del
poble. Ara mateix penso en el restaurant Can Nofre, o amb Can Tiano,o ... En saps dir
algun més?
____78. Anem a parlar dels llocs. N´hi ha molts, especialment on viuen els animals, que es
fan per derivació. Quina seria la vivenda de...?
el colom el cavall
la gallina el gos o ca
el llop la formiga
el talp l´àguila
el lleó el teixó

Pàgina
46
T´han sortit els sufixos -AR, -ER, -ERA, -ISSA? Doncs ho has fet molt bé.
Aquests animals i altres també viuen en llocs diferents, quins serien els habitants de...?
el corral el niu
la cort el cobert
léstable la pleta
la crisàlide el clos o tancat
el rusc la cleda
____79. Hi ha altres sufixos que serveixen per indicar llocs. Buscań un nom déxemple:
-ALL -ANT -ÀRIUM
-ARI -AT -DOR/A
-ELL/A -ERIA -Í
-IA -ORI
(pensa en noms de mobles,establiments, parts del paisatge,etc.)
____80. Anem a complicar una mica el tema i treballem adjectius, verbs i noms.
La majoria dels adjectius provenen de noms i verbs. Quin seria ládjectiu derivat de...?
gallina sumar
veí amargar
angle dividir
llegenda bullir
estiu plorar
aire demostrar
gegant jove
Maragall trapezi
elegia gel
base Buda
turisme Marx (seguidor de)
Quins sufixos t´han sortit ? Tots han de ser diferents!!!
____81. Hi ha adjectius que sápliquen a persones propenses a... o objectes amb
tendència a.... Quins correspondrien a aquests exemples?
Persona que té tendència a xerrar:
Persona que té tendència a estar malalta:
Persona que té tendència al neguit:
Color que tira a blau:
Color que tira a verd:
Ara enquadra els sufixos que t´han sortit.
____82. .Més adjectius: els de les persones que fan una acció:
com seń diu del que es manifesta?
i el que treballa?
el que aprèn?
qui diu mentides?
i lóbjecte que extingeix el foc?

Pàgina
47
____83. Molts dáquests adjectius súsen com a noms i adjectius segons les
frases,especialment els que anomenen oficis. Subratlla els que només puguin funcionar
com a adjectius:
aclaparador,llaurador,agitador,proveïdor, astorador,esfereïdor,venedora,esperançador,
administrador,decebedor,bevedor,mereixedor,governador,corprenedora,enraonador.
____84. Els adjectius tenen el grau SUPERLATIU, per expressar-los en el grau més elevat.
La manera més usual és fer-los amb el sufix -ÍSSIM/A, però també es fan amb el prefix RE-
i amb el superlatiu culte, que és una paraula ben diferent.
Digues de quin tipus són cadascun dáquests:
estupendíssim mínima
celebèrrima pèssima
òptim rebó
arxi-coneguda super-barat
màxima fortíssim
redolent arximilionari
____85. .Anem als verbs. Tothom sap ja les desinències dÍnfinitu de cada conjugació
verbal, oi? Efectivament, -AR,-ER,-RE,-IR. Però n´hi ha dáltres que, tot i acabar igual que les
esmentades, tenen un sufix més llarg. Quin seria el verb derivat dáquests noms?
classe debilitat
eternitat llamp
feina set
carreta blanc
simplicitat puresa
facilitat hospital
felicitat mòbil
caràcter creu
mà munt
justícia obstacle
____86. I ara, una de noms. Fer noms abstractes està facilíssim després de tota la
pràctica que duus. Fes-los a partir dáquest llistat dádjectius ,noms i verbs:
ADJECTIUS NOMS VERBS
alt llengua confiar
elegant sort avaluar
gran pagès créixer
bo llatí (paraula) cridar
just adolescent cremar
boig cavaller deixar
savi aspror aterrar
breu maldat ferir
discret justícia refilar
dens bonesa nomenar
sol balancí rodar
clar pas robar
lleial bomba córrer
quiet solfa abonar
amarg sonda merèixer
fosc mar mancar

Pàgina
48
____87. El sufix -DISSA serveix per fer molts noms relacionats amb sorolls i accions. Fes-ne
a partir d´aquests mots:
comprar- compradissa dring-
escampar- piu-piu
córrer- xerrar-
trencar- barrejar-
____88. . Ara treballarem els COL.LECTIUS i els mots que indiquen ABUNDÀNCIA de:
Et dono els sufixos que indiquen cada cas i tu en trobes un exemple:
COL.LECTIUS ABUNDÀNCIA
-ada -ífic
-alla -era
-am -ós/a
-ar -ut/uda
-atge -at
-eda -dera
-eria -osa
-et
Procura que algun faci referència als animals.
____89. Ens queden uns quants sufixos més a la bossa, però aquests te´ls posarem fàcils.
Només cal que busquis un exemple més:
SUFIX SIGNIFICAT EXEMPLE EL TEU EXEMPLE
à-na pertanyent a llunyà-llunyana
-isme doctrina política-
econò.
capitalisme
-astre/a família política fillastre
-at quantitat que cap
a...
grapat
-at amb forma de... acampanat
-atge condició social esclavatge
-ble,-able-
ible
possibilitat de... avaluable
-è-ena ordinals i partitius sisè,sisena
-er/a arbres i plantes cirerer
-dís/issa propensió a.. encomanadís/issa
____90. Ara fes la correspondència del verb amb el nom de persona i el nom
abstracte:
REBRE RECEPTOR RECEPCIÓ
dirigir
produir
construir
corrompre
redimir
interrompre
transmetre
agredir
extingir
preveure

Pàgina
49
____91. La influència del castellà ens fa cometre molts barbarismes en la sufixació.
Fixa´t: diem reflexar i hauríem de dir REFLECTIR, florèixer per FLORIR, interrompir per
INTERROMPRE... Consulta el teu llibre de text, especialment la morfosintaxi dels verbs i
trobań cinc exemples més.
____92. Per acabar aquest apartat de sufixació, recordem la diferència entre flexió de
nombre i gènere, i també desinències verbals (les terminacions pròpies de cada persona i
temps verbal, a partir del lexema) i sufixació. Encercla les paraules que només tenen flexió
o desinència entre les següents:
temes, tracta, classificació,gustatiu, oliós, altres, desagradable, piuladissa, públiques,
excel.lents, partidari, unificar, carnisseries, alimentava, substàncies, normalitat.
____93. Ens queden els PREFIXOS i els INFIXOS. Els primers van col.locats devant del
lexema i els segons entre el lexema i el sufix.
Primer treballarem els tres grups de prefixos més nombrosos. Descobrim els que
signifiquen CONTRARI A, amb els següents mots que tu hauràs de "contrariar",separant el
prefix amb una barra vertical:
moral
alfabet
conceptiu
dir
fer
culpar
fullar
feliç
mòbil
lògic
lletrat
resolució
violent
acció
T´han sortit tots diferents? Doncs està molt bé!
____94. Ara anem pels prefixos de posició. Et donem els significats que tenen i un número
entre parèntesi que significa quants prefixos t´has démpescar. Ah! I un exemple per
cadascun:
-Davant o abans (3) : ante- avant- pre- antepenúltim,avantpassat,prehistòria.
-Al voltant de (1) : circum- circumval.lació.
-Al mig de (2) : entre- inter- entreacte intercanvi.
-Dintre de (2)
-Cap enfora (1)
-Fora de o més enllà (3)
-Proximitat (1)
-Damunt (3)
-Sota (5)
-A través de o dún cantó a láltre (2)
-darrera o a través (3)
____95. . I els prefixos quantitatius? Recorda com sánomenen els versos segons el nombre
de síl.labes, o els polígons segons el de les cares, etc. i teń sortiran molts ! tri- tetra- penta-
hexa- hepta- octo- enea- deca- .... Però busquem els que són més usuals. Digues que
signifiquen a partir dels exemples següents:
besavi, bisexual, bisanual
menysprear
mig endormiscat
quasi-unanimitat
semicercle
hipermercat
hipoglucèmia

Pàgina
50
____96. Hi ha prefixos que canvien el significat del verb. Explica la diferència entre:
anomenar-nomenar, assenyalar-senyalar, abastar-bastar, assemblar-se-semblar,raonar-
enraonar, encarregar-carregar, seure-asseure,endreçar-adreçar, tornar-retornar,aprendre-
reprendre
____97. Amb els que queden farem això:
PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE EL TEU EXEMPLE
arxi- superioritat arxiduc
ben- o mal- positiu-negatiu benparlat,malparlat
bes- anticipació bestreure
bes- entre- inter- reciprocitat bescanviar,interacció
co-con-com-col-
cor-
companyia en
acció
coexistir,corregnar,
col.laborar,comprovar
conviure,correligionar
entre- acció incompleta entreobrir
ex- antic càrrec ex-director
pseudo- fals, no genuí pseudònim
re- repetició repoblar
re-per-sobre-en-em- augmentatiu,abun
dant
redolent,perdurar
sobredosi,enrotllat
embenar
per- tendència a perjudicar
auto- per ell mateix automòbil
neo- nou,recent neocapitalisme
____98. El prefix auto- té molt rendiment. Prova de definir els següents mots:
autobiografia
autodidacte
autocrítica
autodeterminació
autolesió
automedicació
autopropulsat
autoservei
autosuficient
autosuggestió
____99. ELS INFIXOS no solen aportar gaire significat però són útils perquè eviten
confusions entre dos derivats (ferrer-ferreter), aporten petits matisos díntensitat, petitesa,
pejoratius,etc.( allargassat, bassinyol, parlotejar) o bé fan més bonica o divertida la
paraula (salabror, escaldufar). Troba els infixos que hi ha al text següent:
LÁlbert feia el ploricó, perquè un ocell li havia fet una picossada a la mà i li feia
coïssor. El dia solellós va donar pas a una gotellada i sa mare el va estireganyar fins dins de
casa. El seu pare, mentre, estava enfeinessat buscant lámagatall dún ratolí entre el
borrissol llefiscós de sota els llits ,sense saber què sémpatollava.
Si no teń surts consulta aquest llistat dínfixos i els exemples que et donem:
-AL- apelagós
-AL- rondaller
-AN- caganer
-ANY- estireganyar
-AR- bafarada
-ARR- caparrut
-ASS- matusser
-AT- llogater
-ATX- esprimatxat
-EG- bonyegut
-ELL- granellut
-ER- camperol
-ET- bufetada
-IC- porticó
-ILL- branquilló
-IN- clenxinar
-INY- fontinyol
-ISC- endormiscar-se
-ISS- pobrissó
-ITX- magritxol
-OL- rajolí
-OLL- empatollar
-ON- ensangonar
-OSS- espicossar
-OT- calçotets
-UC- menjucar
-USC- pedruscada
- USS- cantussejar

Pàgina
51
____100. Els mots parasintètics són els que tenen prefixació i sufixació alhora:
RE-FRED-AT, EM-MALALT-IR, A-CAMPAN-ADA, EN-FONS-ADA... Procura fer-ne algun amb els
lexemes:
BANC
CARN
BOTIFARRA
FAM
NEGRE
____101. Fem un exercici de recapitulació de tot el que has après. Llegeix aquest text i
subratlla tots els mots derivats o parasintètics. Després, torna´ls a escriure i separa prefixos,
sufixos i infixos:
I va ser aleshores, just aquell abril, quan els pares van tenir láccident. La nova li va
caure al damunt aclaparadora, amb tota la força de la seva absurditat. La setmana que
va seer al poble després de lénterrament, intentat arreglar mil i un assumptes, dels quals
amb prou feines ella ni sa germana entenien un borrall, els amics se li van abocar a
damunt, decidits a ajudar-la, a no deixar-la sentir sola ni un moment. (...) Dintre seu es
barrejaven sentiments indesxifrables, i contradictoris, omplint-la de confusió i impedint-li
prendre decisions. No hauria sabut mai explicar a ningú les reaccions (...)
De nou a París va trigar molt encara a prendre una resolució. La ciutat li semblava
ara grisa i trista; la pluja, incessable aquella primavera, acabà dénfonsar el seu esperit en
una mena de pou del qual no sabia com sortir. Enmig dáquella depressió la proposta de
la Gabriella va sorgir com una solució inesperada, a la qual es va aferrar instintivament.
Davant dels seus ulls sorgí tot seguit el paisatge asolellat dÍtàlia, la seva llum intensíssima, i li
va semblar que era allà on s´havia de refer.
"Joana". Lluna de tardor. Mercè Canela
____102. Del grec provenen moltes paraules, prefixos i sufixos, que fem servir usualment. Per
exemple: moll, poeta, xarxa, prestatge, calaix, guix, cim, melangia, àngel, Roses,
Empúries... Dels noms dels seus déus, tant en la variant grega com en la romana,provenen
paraules de tota mena. Mira de trobar els noms dels déus d'on provenen aquestes i si
tenen relació entre el tema i els atributs d'aquell déu o deeesa, posa SÍ, i si no és el cas,
posa NO:
Vulcanòleg Geografia Caòtic Cronòmetre
Plutoni Hermètic Marcial Afrodisíac
Ateneu Cereal Mercuri Plutocràcia
____103. Ara et donem uns quants lexemes i prefixos. Mira de dir què signifiquen i posar una
paraula d'exemple, fent els canvis ortogràfics que convingui:
polis
demos
aristos
tiranos
oligos
mono
geros
antropo
tècnica
termo
topo
zoo
morfo
paleo
pseudo
caco

Pàgina
52
arqueo
auto
nigro
quiro
carto
biblio
hipo
mega
piro
ornito
hidro
oniro
____104. Fem el mateix amb els sufixos:
kratos patia
àlgia cida
fàgia fília
grafia fòbia
____105. D'aquest darrer sufix s'han format moltes paraules. Mira de dir el significat de:
fotofòbia hidrofòbia
xenofòbia agorafòbia
claustrofòbia necrofòbia
COMPOSICIÓ
____106. El cos humà n´ha generat molts de compostos. Relaciona amb fletxes i afegeix
guionet quan calgui:
cara rodó
pell terrosa
llarg
boca xuclat
cella plè
segat
cama brut
junt
barba tort
poblat
galta rossenc
roja
____107. Moltes vegades, amb verbs i adjectius i un mot relacionat amb el cos humà, fem
objectes que solem usar a casa nostra. Relaciona un altre cop:
alta dents
passa veu
eixuga peus
lliga mà
tres mans
renta cames
escura

Pàgina
53
____108. En aquest sentit, el mot CAP és molt productiu a l´hora de fer compostos i sol fer-ne
de tots tipus: Noms, Adjectius, Verbs i Adverbis. Completa el quadre seguint léxemple de
la primera línia:
COMPOST LEXEMES I CAT. GRAMATICAL TIPUS DE MOT I DEFIN.
capblanc cap:N Blanc: adj. Adj: que té cabells blancs
capbaix
capmoix
capgirar
capalçar
cap-i-cua
cap-i-pota
cap-gros
capgròs
____109. Dins dels COMPOSTOS SINÀPTICS (que són compostos amb léstructura de dos
mots separats o units amb una preposició ,però que formen un sol significat) també hi ha
molts caps i peus i ulls... Defineix els següents:
ull de poll
agulla de cap
cap dány
carn dólla
cap de turc
conseller en cap
raspall de dents
cop de mà
mà de morter
carn de canó
cabell d´àngel
ull de léscala
braç de gitano
ull de bou
boca de metro
peu de rei
cop de cap
cop dúll
____110. Resumint el que acabes de veure, podem dir que hi ha compostos amb moltes
"cares" o formes:
a. Per JUXTAPOSICIÓ de dos lexemes en el seu ordre i concordança lògics:
sordmut
b. COMPOSTOS SINTÈTICS on no hi ha relació ni concordança lògics:
bocatort (hauria de ser bocatorta)
c. Compostos amb GUIONET/S:
pèl-roig vint-i-tres (un) mira-i-no-em-tocs
d. COMPOSTOS SINÀPTICS de dos mots independents:
dona objecte
e. COMPOSTOS SINÀPTICS de dos mots amb PREPOSICIÓ:
cap déstació
f. I fins i tot tenim COMPOSTOS PARASINTÈTICS, és a dir, compostos derivats:
setmesó (vindria de SETMES) bonhomia (vindria de BON HOME)
Classifica aquests mots en una de les sis columnes, tenint en compte que els sis
primers serveixen déxemple per a cada columna i que el total que t´han de sortir són cinc
a cadascuna:
barba-serrat, llenguallarg,coll-llarg, compte corrent, tauleta de nit, robavellaire,
esquenadret, hora punta, sotsobrar, trencanous, alallarg, lliurecanvista,cuc de seda, blau
cel,llevataps, aiguamoll, zigzaguejar, impost sobre la renda, caixa forta, set-ciències, blat
de moro,tallafoc, guarda-roba, percentatge, cursa contra rellotge, país satèl.lit, poca-
vergonya,voravia,terraplè, para-sol.

Pàgina
54
____111.. Fixem-nos ara en l´ús del guionet. Estigues atent als següents grups:
A. penya-segat,para-xocs, penja-robes.
B. físico-químic, àudio-visual, greco-romà.
C. tic-tac, baliga-balaga, pengim-penjam.
D. vetes-i-fils, col-i-flor, (un) estira-i-arronsa.
E. nord-est, sud-oest, trenta-quatre.
F. vice-secretari, sots-director, ex-president. (alguns lingüistes consideren aquest grup
de prefix+lexema com a compost).
G. ciutat-estat, biblioteca-museu, museu-arxiu.
Sabries fer la regla dórtografia adequada per a saber quan posar el guionet entre els
lexemes dún compost?
____112. I com es fa el seu plural?
-Es pot fer el plural del primer lexema: cul de sac- culs de sac, vagó restaurant-
vagons restaurant (compostos sinàptics).
-També del segon lexema: migdia-migdies, agredolç-agredolços, fotocòpia-
fotocòpies, celobert-celoberts, cobrellit-cobrellits.
-O de tots dos lexemes, en el cas dels compostos amb guionet (no tots, però):
figa-flor, figues-flors, guàrdia-urbà, guàrdies-urbans, sord-mut, sords-muts.
-I en alguns compostos que estan sempre en plural, sútilitza la mateixa forma per al
singular també: el trencanous, els trencanous, el passamuntanyes, els passamuntanyes, el
portaclaus, els portaclaus.
Fes el plural de:
tocadiscos
gratacel
obrellaunes
esperit de vi
parabrisa
poeta-cantant
bergantí-goleta
targeta de crèdit
camió cisterna
paraigua
rata-pinyada
forn de pa
comte-rei
moble bar
autopista
home clau
entrepà
____113. Els TOPÒNIMS (mots que designen noms de lloc: pobles i ciutats, muntanyes, rius
etc.) solen ser noms formats per composició a partir de paraules com Vall, Serra, Riu...
Buscań tres exemples compostos amb:
CASTELL: Castelló d‘Empúries, Castellterçol, Castellbisbal
BELL/A:
VALL
MONT
SERRA
PUIG
RIU
VILA
____114. Altres compostos poden ser substituïts per un mot simple conegut. Per exemple:
màquina de rentar= rentadora. Prova de fer-ho amb:
cop de bastó, picaplets, escombracarrers, casa de pagès, via de tren
cop de cap, solcuit, maldecap, panxabuit, cobretaula.

Pàgina
55
____115. La manera de ser dúna persona pot ser descrita amb molts compostos. Fes una
frase amb cadascun dáquests on es vegi clar el seu significat:
escanyapobres
llepafils
cagadubtes
cercaraons
ploramiques
somiatruites
tastaolletes
milhomes
caragirat
esmaperdut
totpoderós
bocamoll
nap-buf
pelacanyes
cagacalces
____116. La quantitat de mots compostos a partir dels verbs és molt important. Cita un
exemple que comenci per:
caça porta passa
llança salva mata
munta marca talla
para guarda busca
tira apaga
També n´hi ha alguns que es fan amb gerundis: sota-signant, versemblant,vianant...
____117. Com anomenaríeu a...:
-els habitants dels EEUU
-un investigador de física i química:
-una persona que parla català
-una persona de cultura anglesa i saxona:
-una persona que parla espanyol a Amèrica:
-una persona americana amb ascendència africana:
-una relació semblant a la de la mare amb el fill:
-una obra basada en un llibre i amb música:
-un patrimoni amb història i art:
____118. Hi ha partícules gramaticals compostos com enlaire,daltabaix... Subratlla-les en
aquestes frases:
-També vindrà el meu germà, malgrat es trobi malament.
-No sap si potser cobrarà molt i tampoc si li agradarà la feina.
-No trobo el rellotge enlloc i l´he buscat pertot arreu.
-Gairebé són les vuit,és d´hora per sopar?
-Tothora pensa en ell, perquè léstima moltíssim.
-No ho farem tots dos alhora, sinó lún després de láltre.
-Aleshores va dir:ho cercaré onsevulla.
-Tens els diners que vols i tanmateix no els utilitzes
____119. Treballeu ara el significat dúnes quantes expressions fetes:
fer suca-mulla
estar a mata-degolla
anar a corre-cuita
donar el vist-i-plau
fer pam- i- pipa

Pàgina
56
____120. La publicitat sol usar molt el recurs de la composició: Belcor, Coca-cola,Video-joc,
Starlux...Buscań cinc més.
____121. Fes trampa! Imagina´t que aquests mots són compostos (que no ho són, és clar)
i torna´ls a definir:
arrosegar: arròs+segar= màquina que recol.lecta arròs.
canvi
color
fregall
mapa
picor
violí
culpa
granota
paciència
doblegat
____122. Aquí tens el nom, separat en síl.labes, dúnes quantes parts del cos humà.Recom-
bina´ls per formar nous mots i defineix-ne tres o quatre:
bar-be-ta
mos-tat-xo
tan-na-ra
llom-brí-gol
ca-nye-lla
a-vant-braç
em-pe-nya
en-tre-cuix
____123. Aquests compostos són dáquells que heu de buscar al diccionari. Classifiqueu-los
segons sápliquin a:
PERSONES ANIMALS PLANTES COSES LLOCS VERBS COSES
“FORTES”
ALTRES
llavifès pregadéu marialluïsa allioli Coma-ruga capficar-se aiguardent gota-gota
Llavifès, pregadéu, capficar-se, allioli, Coma-ruga, apagallums, cine-club, cercapous,
enganyapastors, esquena-romput, usdefruit, Palautordera, caganiu, marialluïsa, sostremort,
aiguardent, ullprendre, badabadoc, xuclamel, gota-gota, fefaent, terratrèmol,
peucalcigar,malnom, esmaperdut, bufaforats, picapoll,aiguanaf,plusvàlua,carcomprar,
malaventura, fàbrica-colònia, esgarriacries, coll-verd, lligabosc,vaitot,milfulles,envistes,
sangglaçar-se, primfilar,castell-palau, cop déstat, cop de mar.
____124. Ara et donem noms de parts del cos humà, de les seves activitats, sentits,
conceptes... Busca´ls un nom compost a cadascun i el significat. Procura que faci riure. Fes
només una columna:
geniva esgarrifança dors de la mà
iris gemec natja
epidermis lament melic
llàgrima besada maluc
lleganya rot clenxa

Pàgina
57
nineta singlot nariu
berruga sospir templa
piga suor pòmul
alè xiscle serrell
badall xiulet absència
batec panxell bot
flaire ferum carícia
gest engonal llambregada
pessigolles palmell de la mà vida
presència mort positura
llenegada posat o fesomia resistència
____125. Digues el significat i la categoria gramatical de cada un dels lexemes que formen
els mots compostos següents, i el significat de la categoria gramatical de la nova unitat
lèxica:
escurabutxaques, perdonavides, bocamolll, teoricopràctic, setciències
____126. Indica la categoria gramatical dels elements que constitueixen
cadascun dels compostos següents i explica´n el significat:
Paracaigudes, aiguafort, celobert, mà-llarg, nord-americà, caranegre, grecollatí,
esmaperdut, ploramiques, tiralínies
____127. Relaciona les paraules compostes amb els mots que corresponen als seus
significats:
Picaplets
Caganiu
Pelacanyes
Pixatinters
Rodamón
Saltataulells
Bocamoll
Perdonavides
Cagadubtes
Busca-raons
Amic de baralles
Somniador
Indecís
Fanfarró
Dependent
Vagabund
Xerraire
Advocat
Oficinista
____128. Relaciona cada verb amb el nom amb el qual pugui formar un mot compost
GUARDAR, PORTAR, TALLAR, TRENCAR, PICAR, XUCLAR, PARAR, SALTAR
pedrer
agulles
soques
caigudes
mel
monedes
xocs
taulells
espatlles
bombetes
Baralles
Martí
Avions
Costes
Retrats
Poll
Equipatges
Porta
Cops
Glaç
Closques
Foc
Rajoles
Nous
Bosc

Pàgina
58
____129. Digues a quin mot compost es refereixen les definicions de més avall:
Sangglaçar-se, viltenir, aiguanaf, menjapà, culdellàntia, peucalcigar, malplà
a) persona que es manté a despeses d‘un altre
b) tenir un fort esglai
c) Aigua de flor de taronger
d) Ornament tipogràfic col·locat a la fi d‘un capítol
e) Menysprear
f) Abrupte, desnivellat
g) Trepitjar
____130. Els verbs d‘aquests compostos s‘han barrejat; aparella‘ls correctament:
Obreclaus, llançacamins, correpeus, grataneu, guardaaigües, llevacartes,ploraterrats,
rebentavins, saltaungles, tallacoll, tapapisos, tastacampanes, tocaflames, portapits,
trencamiques.
____131. Classifica les paraules compostes següents segons que expressin objecte, manera
de ser o animal:
Milhomes, parallamps, pica-soques, ratapinyada, tirabuixó, escanyapobres, primmirat,
tastaolletes, llevataps, enganyamarits, escorreplats, trencapins, trencapinyes, ullverd,
culblanc
objecte manera de ser animal
parallamps milhomes pica-soques
____132. Escriu correctament els mots compostos. En alguns casos no cal posar guionet
entre els dos lexemes:
- penja robes
- pessiga nassos
- mal parlar
- bleda rave
- barba serrat
- agafa sopes
- eixuga vidres
- espina xoca
- menys tenir
- penya segat
- soca rel
- guarda bosc
- xucla mel
- oleo ducte
- cerca raons
- nou ric
- cel obert
- escura xemeneies
- espanta sogres
- riba roger
- mata segells
- grata cel
- no violència
- abans d‘ahir
- nord est
- compra venda
- sord mut
- para brisa
- tic tac
- mata rates
- xiu xiu
- coto fluix
- audio visual
____133. Fes aquests exercicis interactius:
http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/compostos7.htm
http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/compostos-cultes71.htm

Pàgina
59
SINONÍMIA
____134. Us donem un llistat dádjectius aplicables a persones. Classifiqueu-los en una de
les columnes de sota, tenint en compte que s´hi ha d´haver un de positiu i un de negatiu a
cadascuna,excepte a les dues darreres. Ja n‘hem posat alguns. Després, mira de trobar un
sinònim per a tots ells:
assenyat, càndid, atrevit, actiu, groller, cepat, beneit, afectuós, poderós, educat, aturat,
gras, lleig, cofoi, atabalat, rude, tartamut, avar, generós, gandul, bell,eixerit.
INTEL.LIGÈNCIA SOCIABILITAT AUTORITAT MANERA D’ACTUAR
beneit càndid poderós assenyat
DINERS GRAU D’ACTIVITAT SITUACIÓ FÍSICA MANERA DE PARLAR
avar actiu cepat tartamut
VIRTUTS DEFECTES
generós gandul
____135. Moltes vegades ens trobem que no hi ha un sinònim EXACTE, sinó PARCIAL, és a
dir, que val en un context o frase però en una altra no . Per exemple:
Puc dir TINC o POSSEEIXO una casa.
Però només puc dir TINC ( i no POSSEEIXO ) vint anys.
Fixeu-vos en el significat dels possibles sinònims de MIRAR:
-Esguardar: mirar amb atenció*
-Guaitar: vigilar un lloc o persona.
-Contemplar: mirar atentament i per gaudir-ne.*
-Admirar: mirar amb admiració
-Fitar: mirar fixament.
-Afitorar: mirar insistentment
-Badar: mirar inconscientment, sense fixar-se.
-Aguaitar: vigilar des dún lloc amagat per sorprendre.
-Sotjar: observar atent al que pugui esdevenir.
-Observar: mirar amb atenció de forma continuada.*
-Examinar: Mirar amb molta atenció de forma continuada.*
-Espiar: mirar amb cautela per no ser descobert.
-Ullar: escorcollar amb la mirada.
-Especular: mirar amb atenció.*
-Visurar: examinar visualment.
-Atalaiar: mirar per descobrir quelcom.
-Finestrejar: mirar per la finestra per fer passar el temps.
Els verbs amb un asterisc poden semblar sinònims ,però en el seu ús no ho són. Digues quin
dels cinc:
-fa un metge
-fa un alpinista en arribar al cim.
-feu vosaltres durant una pràctica de laboratori.
-fa un paparazzi per deduir què passa en el que està veient.
-fa una persona a la terrassa dún bar.

Pàgina
60
____136. Ara prova de diferenciar els sinònims PARCIALS dÓLOR i posar un exemple del
lloc o objecte a on es podrien aplicar:
EMANACIÓ: exahalació intensa percebuda per lólfacte. GASOS.
EXHALACIÓ: Desprendre´s una olor intensa dún lloc. CIRIS
EFLUVI:emanació subtil i invisible PRIMAVERA
PERFUM
AROMA
FRAGÀNCIA
ESSÈNCIA
FLAT O RASTRE
BAF
CREMALL
CREMALLOT
EMPIREMA
FUMALL
FORTOR,PESTA O PESTILÈNCIA
PUDOR O TUF
FETIDITAT O FETIDESA
FETOR
FERUM
____137. Busca el sinònim més adequat per als mots subratllats dáquest text entre els
proposats més avall:
Les estadístiques solen deixar un regust dínexactitud, com si tot pretenent
puntualitzar i aclarir (1)mantinguessis deliberadament punts obscurs(2). Amb freqüència
diuen la veritat, però no pas tota la veritat. Hi ha una frase (3)de Mark Twain que em
sembla molt encertada: "Hi ha tres classes de mentides. Les mentides corrents(4), les
maleïdes mentides i les estadístiques".
Ara que ho esmento,(5) se mácut que potser per a una estadística fiable cal- com
en tot- una absoluta llibertat déxpressió i una gran honestedat(6). Quan es tracta de servir
partits presos o de passar la maroma per no ofendre ningú, léstadística és una ciència
escandalosament inexacta.(7) Aquesta reflexió més aviat pertorbadora (8)m´ha vingut un
dilluns de bon matí, en llegir els diaris.
Pere Calders.
1. desvelar, esbandir, desembolicar
2. opacs, tenebrosos, foscos.
3. oració, sentència, expressió.
4. de pressa, comunes, freqüents.
5. menciono, observo, recordo.
6. honradesa, puresa, integritat.
7. falsa, equívoca, traïdora.
8. commovedora, inquietant, revolucionària.
____138. Continuem:aquí tens llistes que poden semblar SINÒNIMS TOTALS però que
hauries dáplicar a frases diferents per precisar el seu significat:
AGUT ARRISCAT BON JAN
Astut Audaç Complidor
Cerebral Coratjós Confiat
Despert Decidit Cordial
Docte Emprenedor Dòcil

Pàgina
61
Enginyós Franc Honest
Expert Optimista Honrat
Hàbil Sincer Humil
Intel.lectual Valent Modest
Intel.ligent Viu Noble
Llest Senzill
Saberut Servicial
Savi
____139. De vegades els sinònims ho són en funció del nivell de llenguatge. És a dir, segons
si parlem de forma vulgar, estàndard o culta, haurem de buscar paraules diferents per dir
el mateix. Substitueix els mots subratllats de les frases per altres sinònims més cultes:
-És un plaga: sempre em pren el pèl.
-Treu- me aquest llepa de sobre. No li posaré mai el notable.
-Tinc una tarda avorrida i no sé què fer
-És un home de conducta baixa: roba, estafa, trafica...
-LÁlbert sempre ha dut una vida de cràpula.
-Està emprenyada per culpa de son germà.
-Sempre va estufada amb el seu cotxe nou.
-El meu fill és un trapella a léscola
-Ton cosí era un cabut: no va voler mai disculpar-se amb mi.
-Heus aquí un home vell i xaruc
____140. Ara fem al revés: et dono adjectius cultes i tu els passes a nivell estàndard o
vulgar:
malfiat capriciós crèdul
hipòcrita ordinari obtús
efeminat estràbic flac
miop invident camús
____141. Hi ha sinònims que són quasi perfectes, però que súsen en zones geogràfiques
diferents o en registres diferents (per exemple, el de lárgot). Relaciona amb fletxes i digues
si són geogràfics (G) o de registre (R)
espill policia
blat de moro colla
xiquet granera o llanera
be clissar
bòfia mirall
mirar nen
escombra corder
poal galleda
sina presó
diners mamella
cangrí calàndries
penya moresc,dacsa,panís

Pàgina
62
____142. Parlem ara dels FALSOS SINÒNIMS, que utilitzem malament per culpa de les
interferències entre el català i el castellà: espelma/vela, el son/la son, esquena/espatlla, el
full/la fulla. Corregeix-los en aquestes frases:
Va posar la seva direcció al currículum.
El mitjà natural del tauró és el mar.
La verbena de Sant Joan vam anar a la platja.
Has de pegar la foto al treball.
Ho pintarem amb color pastís.
La mitja de les meves notes és de 6,65
L´òrgan de la catedral està rovellat.
Té el pèl del cap de color negre.
M´he empassat lós de lóliva.
M´he cremat i m´han sortit ampolles.
Ma mare m´ha bordat una camisa.
El meu ascens ha estat un gran trumfo.
A láeroport van registrar el meu company.
____143. . Com cal ser per ... Fes fletxes tenint en compte que a la segona columna pots
trobar més dún adjectiu:
repondre una petició inacceptable cínic
digne
burleta o burxeta
competent
fer bé la feina autoritari
cruel
apassionat
barallar-se de paraula o fets condescendent
evasiu
cavallerós
vendre un producte a algú entusiasta
convincent
exigent
fer una reivindicació justa desvergonyit
____144. Hi ha EXPRESSIONS SINÒNIMES que equivalen a un nom, adjectiu,etc. Fixa´t: NO
TÉ SANG A LES VENEN: és flegmàtic, impassible, fred.
Buscań per a les següents:
-Li falta un bull
-És un mala peça
-Muts i a la gàbia
-És del morro fort
-Cagar-se a les calces
-Anar de vint-i-un botons
-Ser més curt que una màniga dármilla
-Tenir fred de peus
-Anar carregat déspatlles
-Mamar-se el dit
-Ser una gata maula
-Tenir un bec dór

Pàgina
63
____145. Aplica els adjectius cultes de la llista a aquests personatges coneguts, posant-ne
tres per a cadascun:
destructiu,tradicional,estirat,fidel o lleial, sensata, ignorant,juganera, desvalgut,
sensible,espantós,ferm, curiós o tafaner, ingènua, graciós, eixelebrada,ambiciós, ingrat,
seriós o adust o esquerp, mesquina, ,irònic, eròtica, , elegant, mentider, pura, esverat o
esvalotador,agressiva,envejosa.
LA SIRENITA
POCA-HONTAS
EL GEPERUT DE NOTRE DAME
EL PRÍNCEP DE LA VENTAFOCS
EL GENI DÁLADDIN
LA CRUELLA DE VIL DE 101 DÀLMATAS
EL COWBOY DE TOY STORY
LA BÈSTIA DE LA BELLA I LA BÈSTIA
LÓNCLE DEL REI LEÓN
____146. Una altra funció dels sinònims és evitar repeticions i polir léxpressió, tal com et
deia al principi del tema. Au va, fes de profe i retoca aquest text:
Un dia vam anar a la platja de Blanes. Aquell dia vam anar-hi en tren i vam anar
molt estrets perquè hi havia anat un tou de gent. La gent anava molt contenta perquè
feia un dia esplèndid i la gent volia posar-se morena. Per això anava amb un tou de
cremes de broncejar. Quan ja anàvem a baixar vaig veure que m´havia deixat la meva
crema de broncejar i vaig anar on anava tota la gent: al supermercat del Passeig Marítim.
Llavors vaig comprar-me-la i vaig anar a la platja. Llavors vaig estendre la meva tovallola
nova i llavors m´hi vaig estirar. El sol cremava de valent i vaig anar a posar-me la crema de
broncejar. Llavors, quan vaig destapar la crema de broncejar, la vaig prémer amb massa
força i la crema em va saltar de cop i vaig queda rmolt empastifat.Llavors la gent em
mirava i reia i vaig anar a láigua. Quan vaig sortir de láigua, vaig deixar una espessa i
oliosa taca groga darrera meu.
DISFEMISMES, TABÚS I EUFEMISMES
____147. Cerca disfemismes, tabús i eufemismes, entre aquesta llista i classifica‘ls a sota:
infantament, follar, òstia, alumne amb necessitats educatives especials, fornicar, parts
íntimes, invident, víctimes civils, neutralitzar-los, masturbar-se, pixa, manicomi, cony,
anar al lavabo, disminuït psíquic, el diable, cagar, pixar, morir, part, menstruació, fer
l’amor, el maligne, presó, fer de ventre, anar a veure el Sr Roca, matar els indígenes,
danys col.laterals, cec, centre penitenciari, centre de salut mental, subnormal, òndia!, fer-
se una palla, traspassar, tenir el mes, estirar la pota, plantar un pi, totxo, un “polac”, un
“xarnego”, un “gavatxo”
DISFEMISMES MOTS TABÚ EUFEMISMES

Pàgina
64
ANTONÍMIA
____148. Cerca la parella que es demana per a cada mot:
MOT SINÒNIM ANTÒNIM
SENYORIAL
NOBLE
ALTÍSSIM
VINCLADÍS
EXÒTICA
POLSEGÓS
ENDURIT
ORIGINAL
ESTRETES
DISPERSES
BRUTS
____149. Ben segur que tots sabeu què són els ANTÒNIMS perquè són molt més fàcils
déntendre que els sinònims. Trobeu ANTÒNIMS LÈXICS de:
conciliador complidor
treballador benplantat
refinat polit
pensatiu serè
xerraire pàl.lid (de pell)
gran infantil o juvenil.
____150. Aquests ANTÒNIMS GRAMATICALS encara són més fàcils, perquè es fan
mitjançant prefixos:
possible-impossible prudent tolerant perfecte
humà culte decent precís
competent agraït fàcil racional
conscient pur adequat real
reflexiu regular capaç oportú
constant usual conseqüent normal
assequible eficaç lògic necessari
____151. Aquí tens la descripció dúna persona que no hi ha per on agafar-la...és
impossible que existeixi. Fes de fada madrina i trasforma-la en un ésser excepcional i
magnífic, mitjançant els ANTÒNIMS necessaris:
Quan va néixer la meva filla hi hagué un eclipsi solar. Potser per això seria
malastruga de per vida. Malaguanyat patiment! Els seus primers anys de vida va ser una
nena aviciada, abúlica i cançonera, i com que va ser filla única, a sobre, egoista.
Mémpipava a totes hores amb la seva xerrameca, i altres vegades era tan bleda i fava
que plorava quan un nen del col.legi li deia qualsevol cosa. També era inquieta i insegura,
poruga i una mica poca-solta. Però el pitjor va arribar quan es va fer gran i va reeixir en els
estudis: es convertí en una executiva dúna multinacional, vanitosa, sarcàstica i superficial.
La seva supèrbia la va fer solitària, sorruda i roïna. Era massa rigorosa i intransigent amb els
seus empleats, àvida de diners i de poder, cursi en el vestir, fatxenda en el tracte, injusta en

Pàgina
65
les decisions, maniàtica en el menjar. Tot això la convertí en una dona rabiosa i
sorneguera, terrible, i va acabar perdent la seva feina i posició. Llavors patí una greu
depressió i es tornà pessimista i indolent. Estava tan esmaperduda que es convertí en una
dormilega incurable. Fins que un altre dia que hi havia un eclipsi lunar, se suïcidà.
Quan va néixer la meva filla fou un dia esplèndid. Potser per això seria afortunada
de per vida. Quina sort vam tenir! Els seus primers anys de vida va ser una nena...
____152. Sembla mentida però hi ha paraules que no tenen antònim, com INSTRUCTIU,
GARRELL, PAPISSOT,BORNI, ALIENADOR,MORALISTA, NOSTÀLGIC, PINXO...
Però la gran majoria sí que en tenen i de vegades, més dún. Relaciona numerant
l‘esquerra o posant lletra al de la dreta:
Metòdic Bel.licós,busca-raons
Moderat Avar, ronyós
Pacífic Pràctic,empíric
Poètic Desordenat
Principal Extremista
Pròdig Anàrquic
sistemàtic Insignificant
Teòric Prosaic
Traçut Constant
Únic Inhàbil
Versàtil Fred, indiferent
Vital Pelut
Zelós Aparellat,dímer
Calb Intractable
Abassegador Anodí
Trempat Desprès
Moix,Pansit,Abatut,Afligit Just,ponderat
Abusiu Natural,autèntic
Alienat La flor i nata, bo
Ambigu Llest, avisat
Apaivagat Assenyat,normal
Arbitrari Considerat,mesurat
Ardu Despreocupat,animat
Artificial Concís, precís
Badoc,bàmbol,ximplet,betzol,bajàs Inquiet,excitat,esvalotat
Canalla Planer,fàcil
____153. LÁNTONÍMIA també depèn del seu context: SEC/A és antònim d´HUMIT si parlem
del temps atomosfèric, de TOU si és el pa, de TENDRA si és la mantega, de MULLADA si és
la roba, de GRASSA si parlem de persones, de DOLÇ si és el vi, de FRESCA si és la fruita, de
VERDA si és la llenya i dÁFABLE si és el caràcter dálgú.
Així doncs, el que és antònim en un context pot deixar de ser-ho en un altre. Prova de
trobar diversos contextos i antònims per a:
DEFICIENT - CÀUSTIC/A - ASPRE/A - DUR/A- ESTRET/A- LLIURE

Pàgina
66
____154. Completa aquest text amb els antònims dels mots que et donem i en el mateix
ordre:
Però de sobte .......................davant de la nostra vista una sèrie de ..................
..............., ......................, ............................, dún ................................................,
........................................................, amb una impressió de ................. i d´......................
.............................., ......................., movent-se amb una tal ..................................sobre el terra
que trepitgen i el paisatge circumdant, que la seva visió em porta a preguntar-me si
aquestes
......................no són una de les claus de la vida americana. En aquest país s´ha creat un
tipus dánimal ................prodigiosament .............de cama i anca ......................, de cos
............................., ......................... i ......................, de faccions marmòries i estatuàries.
Constato que en contrast amb láire .............................del seu cos algunes dáquestes
..........................tenen algun símptoma acusat de fatiga a la cara. En canvi, les ..................
americanes vistes désquena sempre semblen més ........................., que no són en realitat.
Així, doncs, hauré de tornar, quan faci mal temps, a l´època dels abrics de pell, és clar. De
tota manera, ja fa molts anys que crec que això de jerarquitzar les .................seguint la
nacionalitat és una gran ............................. La .................millor per anar a sopar seria
probablement la que tingués la cama i la cuixa anglosaxones, el bust de la francesa, la
cara ibèrica i el darrera italià. La ................monogràfica és ........................, dúna ....................
...........................
JOSEP PLA Weekend (déstiu) a Nova York
1. Desapareixen 12. pàl.lides 23.homes
2. senyors 13. inseguretat 24.vells
3. pèssims 14. coses 25.homes
4. baixos 15. masculí 26.perversió
5. insignificants 16. lleig 27.home
6. un petit aire xaparro 17. curtes 28. home
7. denostablement 18. desproporcionat 29. completa
8. despullats 19. dèbil 30. lletjor
9. malaltia 20. rígid 31. imparcial.
10. desequilibri 21. senil
11. desconcertat 22. senyors
____155. Les relacions dóposició no sempre són iguals. N´hi ha de:
 GRADACIÓ: (entremig n´hi caben dáltres): INSUFICIENT-suf.-bé-not.-EXCEL.LENT
DIA: matí,migdia,tarda,vespre,NIT
GELAT, glaçat, fred, fresc, temperat, tebi, calent, bullent CREMANT
 COMPLEMENTARIETAT: (o és una cosa o láltra):
 MASCLE-FEMELLA, TEÒRIC-PRÀCTIC, CONCRET-ABSTRACTE.
 INVERSIÓ (perquè existeixi un ha déxistir láltre)
ENSENYAR-APRENDRE, PREGUNTA-RESPOSTA, DONAR-REBRE.
Classifica en G,C,I. els antònims que et donem:
mort-viu molt-poc gran-petit
fer-desfer matar-morir prestar-manllevar
natural-artificial prim-gras jove-vell
sec-mullat blanc-negre maco-lleig
blau-groc

Pàgina
67
____156. Continua relacionant amb NÚMEROS I LLETRES:
Conformista Lúcid, perspicaç
Confús Rebel,contestatari
Decandit Ocupat
Desmemoriat Tranquil,calmat
Desvagat Atent
Escèptic Plàcid,tranquil
Esnob Decidit,resolt
Esparverat Senzill
Estrany o aliè Lògic,previst
Furiós Propi,familiar,corrent,típic
Inconseqüent Crèdul,confiat
Indecís Reanimat,eixorivit
Inepte Alegre, content
Invariable Discret
Manefla ("metomentodo") Destre,hàbil,apte
Melangiós Variable, efímer
Rabiüt Pacient, plàcid
Rar Poruc,covard
Satíric Orgullós
Sentimental Original,distingit
Servil Elogiós, panegíric
Simple Complicat,barroc,carregat
Sobtat Fred, materialista
Temerari Corrent, ordinari
Tímid o vergonyós Previst
Traïdor Barra, immodest
Vulgar Fidel, lleial
____157. Relaciona amb fletxes els antònims i subratlla els que no en tenen:
esplèndid o admirable
aficionat forenc o foraster
assidu indirecte
auster execrable
casolà lacònic o eixut
castís secundari,trivial,vulgar,anodí...
cosmopolita innecessari
directe indiferent
eloqüent indulgent
embadalit estrany o exòtic
entusiasta general, global.
especial xovinista o provincià
important
indispensable

Pàgina
68
____158. Aquí et presento dos poemes conegudíssims : el primer és de Salvador Espriu i el
segon el va fer Pere Quart imitant el primer però en un sentit contrari o antònim. Subratlla
els mots que es contradiuen i classifica´ls segons siguin noms, verbs, adjectius, etc.
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, què cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com mágradaria dállunyar-meń,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com lócell que deixa el niu,
així l´home que seń va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de lántiga saviesa
dáquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA
Al sempre admirat Salvador Espriu
si cal, amb disculpes.
Oh, que avingut estic amb la meva
petita, esclava, poc sortosa terra,
i com em recaria dállunyar-meń,
sud avall,
on sembla que la gent és bruta
i pobra, accidiosa ,inculta,
resignada, insolvent!
Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien
fotent-seń: "Com qui ságrada de la lletja,
així el lluç que pica un ham sense esquer",
mentre jo, encara prop, pensaria
en les velles fretures i confiances
dáquest meu tossut poble.
I, ja tot sospesat, recularia
per restar aquí fins a la mort.
Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase
i estimo a més amb un
irrevocable amor
aquesta meva -i nostra-
bastant neta, envejada, bonica pàtria

Pàgina
69
MONOSÈMIA I POLISÈMIA
____159. Ara prova tu de definir dos significats, com a mínim,dels següents mots:
PARAR PERA
ENFILAR-SE BOMBA
BARRINAR CORONA
SIGNAR PILA
INTRIGAR DEU
PLEGAR CAVALLET
BANDA TROMPA
PANY GRALLA
POM GRILL
GOLF ARC
____160. Et dono uns quants noms dánimals que també tenen un altre significat. Troba´l
GALL
CARGOL
ARANYA
GRANOTA
VESPA
GAT
CANGUR
ROSSINYOL
BOU
____161. Mira díncloure en la mateixa frase cada mot dáquests amb dos significats i
contextos diferents:
CEP: Cull el raïm del cep però vigila de no trepitjar el cep del caçador.
ROMANA
BROMA
BOT
MOSCA
GOT
COR
____162. La polisèmia entre mots s´ha establert amb molts mecanismes diferents:
-per METÀFORA O COMPARACIÓ délements semblants:
Exemple: illa del mar-illa de cases
-per METONÍMIA o relació de contigüitat en els significats (seguits en léspai o
el temps o per causa-efecte):
Exemple: coll de persona-coll de camisa (contigüitat espacial)
-per HABILITACIÓ o canvi de categoria gramatical:
Exemple: dinar (acció)- el dinar (substantiu)
Digues quin tipus de polisèmia tenen:
COPA
ONA
PLOMA
JOVE
FULLA
VESPINO
AMANT
BARRA
PAELLA
CAFÈ

Pàgina
70
____163. Heus aquí un text ple de la polisèmia del mot LLENGUA:
Quan vaig començar a estudiar la llengua anglesa, vaig veure que aviat treuria un
pam de llengua...tan difícil era per a mi que hagués preferit mossegar-me la llengua abans
de matricular-me en aquella acadèmia. La professora tenia molta llengua i algun
company seń burlava fluixet délla, amb llengua déscurçó. Jo feia petar la llengua en
sentit de desaprovació perquè sempre he pensat que aprendre un idioma era molt
important per a viatjar: "Qui llengua té a Roma va", deia la meva àvia. Però les classes eren
terribles per a mi i mai recordava el vocabulari treballat...sempre tenia els mots a la punta
de la llengua i em cremaven com una llengua de foc, però mai arribaven a sortir. Tant
désforç per a res! Mai vaig sortir de la llengua de terra on vivia, allà a lÉmpordà.
____164. Prova de fer el mateix amb CAP O BOCA. Teń faig una "petita" llista (quant
més usual i utilitzat és un mot -i això passa molt amb els noms familiars o de parts del cos-
més polisèmia adquireix amb el temps, però la llengua utilitza aquest sistema per
simplificar-se)
cap de núvol fer cap a ser el cap tenir una família de 7 boques
cap dány cop de cap cap de suro fer venir aigua a la boca
cap de mort posar-se una cosa al cap boca de metro
cap déstació trencar-se el cap fer un cap nou qui té boca séquivoca
cap de corda perdre el cap escalfar-se el cap boca de cova
cap de taula tenir el cap dur abaixar el cap a boca de canó
cap de turc ballar una cosa pel cap boques dún riu
cap de família cap buit cap dáse boca dínfern
cap de trons cap ple de fum cap ple de vent boca dór
cap de pardals cap calent cap de ferro bocamoll
cap de carbassa tants caps, tants barrets anar-se de la boca
cap de Creus cap de bestiar cap ni un anar de boca en boca
cap (algun/a) anar cap a sortir amb les mans al cap
de bocaterrosa deixar algú amb la paraula a la boca
____165. Saps quin és el nom dels mots que només tenen un sol significat? Doncs bé, el
contrari de POLISÈMIC és MONOSÈMIC. Mira si trobes algun mot monosèmic entre els
dáquest llistat de grups humans. Tingues en compte que no són gaire usuals ,perquè solen
ser noms científics (quants significats de BRÀNQUIES, ENCEFAL, PAQUIDERM... coneixes?),
encara que aquí en trobaràs un parell que són més comuns:
Aglomeració,Aplec, Associació,Banda,Canalla,Clan,Colla,Col.lectiu,Comissió,Comitè,Co-
munitat,Concentració,Concili,Concurrència,Consell,Cooperativa,Equip,Esbart,Escamot,Fa
mília,Gentada,Jovent,,Massa,Multitud,Munió,Patrulla,Piquet,Quadrilla,Quòrum,Raça,
Societat,Tribu.
____166. L´HOMONÍMIA és un tipus de polisèmia específic: esdevé quan els significats
de la paraula no tenen cap mena de relació ni per metàfora, ni per metonímia, ni per
habilitació. Fixa´t: VEU (el que ens surt quan parlem)-VEU ( 3ª persona del singular del verb
VEURE). SOL (astre)-SOL (sense companyia)...
Però encara podem complicar més la cosa quan intervé el factor sonor:
-HOMÒFONS: mots que es pronuncien igual però séscriuen diferent i tenen signi-
ficats diferents: BELLS-VELLS, SOL-SÒL, BALL-VALL
-HOMÒGRAFS: séscriuen igual però es pronuncien diferent :
ENCENS [e]- ENCENS- [E] , SEU-[e] SEU -[E]

Pàgina
71
-HETERÒFONS: ni s´escriuen ni sonen igual i tenen significats diferents:FÓRA [o]- FORA
[Ͻ]
____167. Prova de dir quin tipus de relació (a-homònims, b-homòfons, c-homògrafs, d-
heteròfons) tenen aquests parells de mots:
són-son son-son fa-fa
massa-maça cup-cub signe-cigne
pot-pot saxó-sacsó cau-cau
fals-falç deu-déu vuit-buit
funda-funda àvid-hàbit banya-banya
féu-feu bena-vena món-mon
taló-teló bec-bec jaç-jazz
té-te compte-comte mas-m´has
padró-pedró porta-porta planeta-pleneta
mòlt-molt riu-riu sóc-soc
HOMONÍMIA-HOMOGRAFIA-HOMOFONIA-PARONÍMIA
____168. Classifiqueu aquestes parelles de paraules segons siguin homògrafes o
homòfones:
MOC-MOC, DEU-DEU, MAC-MAG, CLAU-CLAU , MASSA-MAÇA, COMA-COMA, FÀCILS-
FACI‘LS,TAMBÉ- TAN BÉ
HOMÒFONES HOMÒGRAFES
____169. Completa aquest PROMPTUARI DE DUBTES LINGÜÍSTICS posant, a cada casella, la
definició de cada mot i un exemple de frase curta:
1 A HA AH
2 ALESHORES A LES HORES
3 ALHORA A L’HORA
4 ALMENYS AL MENYS
5 ALTRE, NOSTRE... ALTRA/NOSTRE....
6 APART A PART

Pàgina
72
7 APUNT A PUNT
8 COM COM A
9 COMTE COMPTE CONTE
10 EM HEM AMB
11 ENLLOC EN LLOC (DE)
12 ES ÉS
13 GAIREBÉ GAIRE BÉ
14 HI HA I A JA
º15 I HI
16 “LO “ (NEUTRE)
17 MALDECAP MAL DE CAP
18 MIGDIA, MITJANIT MIG DIA, MITJA NIT
19 NI N’HI
20 NOMÉS NO MÉS
21 O HO OH
22 PERQUÈ PER QUÈ
23 PERTOT PER TOT
24 POTSER POT SER

Pàgina
73
25 QUAN QUANT
26 QUE QUÈ
27 SINÓ SI NO
28 SI SÍ S’HI
29 SOBRETOT SOBRE TOT
30 TAMBÉ TAN BÉ
31 TAMPOC TAN POC
32 TAN TANT
____170. Llegeix la diferència entre aquests quatre parònims i fes l‘exercici de sota:
 HEM; verb haver, SEMPRE VA SEGUIT D‘UN ALTRE VERB EN PARTICIPI (hem rigut, hem
viatjat, hem entès, hem somiat, hem vist....)
 EM:―a mi‖, sempre va davant d‘un verb conjugat normalment (em diràs, em
regalaràs, em portaràs, em porta, em va portar, em pensava, em vaig pensar, em
portaria...)
 AMB: preposició de companyia (castellà ―con‖) o per mitjans de transport (Pa amb
tomàquet, Carn amb all-i-oli, El Pere va amb la Maria, amb cotxe, amb bicicleta...)
 EN: preposició de lloc si va davant d‘un nom o adverbi, o de temps, si va davant
d‘un verb (castellà: ―en‖ en el cas del lloc i ―al‖ en cas del temps) També en frases
fetes (Està en aquell calaix, en aquest estoig, en la darrera cruïlla, en la propera
cantonada, en acabat, en arribar, en esclatar, en un tres i no res, en un moment...)
Poseu el que toqui:
Ahir vaig parlar ..............................el teu germà
Pel meu aniversari ..............................van regalar només llibres.
Hem vingut ........................................bicicleta
Ho he fet .......................................quatre esgarrapades
Ha escrit un llibre ......................................quinze dies
Com més va, més penso .........................allò que ens va dir
.............................fet la feina molt aviat

Pàgina
74
............................la pràctica ho faràs millor.
..............................sembla que plourà
...............................penso que serà festa, el dia 12.
.................................tren hi arribaríem tard
............................vist la Volta Ciclista a Catalunya
.................................tu no hi podem anar
..................................arribar, ve veure el lladre escapant-se.
...........................van regalar un llibre molt bonic
...................................vols dir què ............................aconseguit?
........................................fa por sortir al carrer per les nits.
No .................. diguis que no pots venir!
.................................comprat aquests vestits per a la festa de demà
Desa-ho............................aquella maleta.
Avui faré bacallà ...............................samfaina per dinar
...............................omplert la bossa de menjar de gos.
...............................portat el diari pel teu pare.
.....................això que dius, sembla que ja ...................arribat al cap del carrer.
Avui, .........................el teu amic, .........................vist com un pescador posava l‘esquer a
l‘..........................
Vols que et pagui ........................un taló o ...................metàl.lic?
____171 Fixa‘t:
altre camisa altra idioma altre idioma altra camisa
Posa el que toqui:
Deixa‘m un .......................llibre de Tecno
Una ..........................vegada, afanya-t‘hi més
L‘has pres, a ell, per un ................................?
S‘ho deien l‘una a l‘.................................
No facis cas del que pensarà l‘........................noia
En vull un ......................quilo.
T‘ho portaré demà passat l‘......................
Arribarà el dijous de l‘.....................setmana.
No hi havia .............................a fer que rebel.lar-se.
____172 Completa amb tant / tan, quan / quant, perquè / per què i sinó / si no.
a) T‘estimo _______ que estic disposada a sacrificar-me per tu.
b) No sé _______ vols que marxem.
c) És un noi ______ alt que ha d‘abaixar el cap per passar per la porta.
d) No es diu Jan ______ Jon.
e) No t‘imagines ________ em costa fer els deures.
f) El convido perquè _______ s‘enfadarà.
g) Vols saber _______ ho he fet?
h) ______enllesteixes, no podrà venir.
i) No solament no en té prou, _______que en vol més.
j) ___________has vingut? Doncs ________ volia saludar-te.
k) ________vaig errat, ara són les deu en punt. No són pas les deu , ________les onze.
l) ________em pagaràs el deute ? ________et dec?
m)________ vingui la dependenta , demana-li ________valen les camises.
n) Ara digueu-me ________ és ben beneit! ; ________que ell no se n'adona.
o) ________ preparat com anaves, i ________que havies estudiat, i pensar que t'han suspès!

Pàgina
75
____173 Posa TAN-TANT segons creguis convenient:
No cridis .........fort
Tu has menjat ..................com ell
Vo cal que vagis .................de pressa
Ella ha treballat .................com tu
Avui no fa...................vent com ahir
La Marta és .....................alta com jo
En Jordi és .................llest com el seu germà
Vindrà .................aviat com pugui
Fa .......................de temps que no ha plogut!
No corris ........................que cauràs
Feia ............de vent que va caure la persiana
Aquesta porta ha quedat ................ben pintada que sembla nova.
Si parleu ...............i ell parla ............baix, no sentirem res.
No n'hi ha per .................................., noi!
Per què has comprat ..........................de pa?
No hi vagis .......................d'hora
És ..................ros que sembla nòrdic.
CAMP SEMÀNTIC I CAMP LÈXIC- HIPERÒNIMS I
HIPÒNIMS
____174 Fes el camp semàntic i el camp lèxic de la paraula PLANTA. Nosaltres el
comencem:
CAMP SEMÀNTIC: alfàbrega, alfals, blat, civada, marialluïsa, romaní, fonoll…
CAMP LÈXIC: planta, planter, plantador…
SENTIT PROPI I SENTIT FIGURAT
____175 Indica si hi ha una paraula que s‘hagi usat en sentit propi o en sentit figurat:
La gata s‘ha empassat una bola de pèl
T‘has empassat les seves mentides?
El Pau està negre amb el seu germà
Posa‘t les piles o suspendràs
Les sabates no lliguen amb els pantalons
Pareu l‘antena que duc una notícia bomba!
Les piles s‘han gastat
Aquest tema encara està motl verd
El públic va esclatar en aplaudiments
Anava vestida de negre perquè estava de dol

Pàgina
76
MOT POPULAR I CULTISME
____176 Completa aquest text sobre ―La formació del lèxic català ― amb els mots adients:
El català és una llengua __________________, és a dir, deriva del llatí ___________. D‘aquesta
llengua prové la major part del nostre __________.
Les llengües romàniques són el català, el ___________, el galaicoportuguès, el francès,
l‘_______________, el retoromànic, el sard, l‘______________ i el romanès.
També s‘han conservat alguns mots de les llengües que el llatí ha substituït: del
___________(banya, barraca...) i de l‘________________(esquerre, estalviar...).
Aquesta base _______________ s‘ha enriquit amb la incorporació de mots d‘altres llengües.
Arran de contactes culturals i d‘invasions, s‘han integrat al català paraules
________________(Arnau, lleig...), _____________(alcohol, cotó...) i
_____________________(cordill, bacallà...). Ja en èpoques més recents, són nombroses les
aportacions de l‘_____________(macarró, violí...), del __________________(flam, comitè...), del
________________(llenguado...) i de l‘____________(futbol, tiquet...).
L‘evolució __________ i les innovacions _____________ també comportaren canvis en el
__________. S‘han de crear mots __________ per designar objectes i conceptes que abans
eren desconeguts o___________:xat, robòtica...
També hi ha mots que deixen d‘utilitzar-se, són els _______________ com gobell (vas),
gramalla (antiga peça de vestir)...
Mots populars i mots cultes
Els mots populars (anomenats ___________o ___________) són aquells que formen part de la
llengua des dels seus orígens. Solen provenir del llatí i han experimentat una evolució
______________ que n‘ha modificat la ___________: CORPUS > CORPOS > CORPS > CORS >
cos
____177 Els romans, amb el llatí, van arribar a Empúries lány 218 a. C. i la seva influència
va desaparèixer el s.V d. C. ,però el Cristianisme va continuar la ROMANITZACIÓ a través
de lÉsglésia i la cultura dels monestirs, perquè va adoptar el llatí com a llengua pròpia.
A la nostra costa mediterrània arribà el llatí vulgar dels legionaris i a línterior influencià més
el llatí culte, dáquí les diferències, per exemple, entre el català i el castellà:
LLATÍ CULTE CASTELLÀ LLATÍ VULGAR CATALÀ
fervere hervir bullire bullir
comedere comer manducare menjar
metus miedo pavore por
Així doncs, el llatí és LÉLEMENT CONSTITUTIU BÀSIC DEL CATALÀ i de moltes altres
llengües també, com el castellà, el francès, el portuguès, el gallec, el sard, lítalià, lóccità,
el reto-romà, el romanès i el romanx, que, per tot això, rebran el nom de LLENGÜES
ROMÀNIQUES (nascudes de la romanització).
El català, entre totes elles, és de les més fidels al llatí, més que no pas el castellà o el
francès, per exemple.
Comprova- ho trobant els mots equivalents:

Pàgina
77
LLATÍ CATALÀ CASTELLÀ FRANCÈS
alteru altre
vespere víspera
volere vouloir
falce falç
filiu hijo
tropare trouver
molere moldre
camba pierna
parabolare parler
____178 . Indica, a partir de l‘etimologia, si les paraules son mots patrimonials o cultismes.
_ Amygdala _ ametla: mot patrimonial
_ Gingiva _ gingivitis:
_ Labor _ llaurar:
_ Sigilum_ segell:
_ Servitium_ servici:
_ Medicus_medic:
____179 Completa les oracions amb paraules a partir dels seguents sufixos d‘arrel llatina.
a) Molts dels grans mamifers son.............................. , es a dir, s‘alimenten de carn.
b) Hem hagut d‘emprar un.................................. per tal de combatre les males herbes.
c) Les parets estan revestides amb materials.........................................., per protegir-se dels
incendis.
d) Te la forma d‘un peix, per aquesta rao podem dir que és ...............................................
____180 Forma dues paraules derivades a partir d‘aquests sufixos d‘arrel grega.
a) -scopi (visió) _
b) -polis (ciutat) _
c) -nauta (navegant) _
d) -cèfal (cap) _
e) -arquia (poder) _
PSEUDODERIVACIÓ
____181 Completa: Els ______________ són mots agafats directament del ___________ o
_______________. No han patit l‘evolució normal dels mots patrimonials, només una
______________. AUSCULTARE (llatí)  ESCOLTAR (_____________)AUSCULTAR (cultisme)
____182 S´anomenen PSEUDO-DERIVATS, perquè tenen notables diferències amb el
corresponent mot del lèxic comú. Fixa´t:
LLATÍ CATALÀ ESTÀNDARD CATALÀ CULTE
cathedra cadira càtedra
examen eixam examen
Mira de trobar els derivats dels dos tipus d´aquests mots llatins:
LLATÍ CATALÀ ESTÀNDARD CATALÀ CULTE
organu
radiu
directu
strictu

Pàgina
78
____183 Aquí te´n donem uns quants i tu has de trobar el lexema i altres derivats normals:
insurrecció - SORGIR. sorgit, resurrecció...
foli
curvatura
calvície
automòbil
probable
duplicat
plúmbic
pilífer
papilioforme
piscícola
cruciforme
lacrimal
pedicle
NEOLOGISMES
____184 Completa la definició:
Són paraules ______________ que s‘incorporen a la llengua per designar ____________,
conceptes o __________________d‘aparició recent.
Es poden crear de mots ja existents, per __________________ (descafeïnat, anticongelant...)
o ___________________(paracaigudes, escuradents...); però també es poden agafar mots
d‘altres llengües, els manlleus (karate, handicap...).
Molts neologismes són _______________, formats a partir de mots grecs o llatins: telèfon, del
grec tele (lluny) i fono (veu). D‘aquesta manera, els neologismes adquireixen un abast
_________________: micròfon, autòmat...
____185 Completa les oracions amb les paraules genuïnes del requadre seguent:
a) He obert una carpeta anomenada .................................................(downloads).
b) L‘ordinador te un ................................(hardware) de primeres marques.
c) Presenta un nou ................................................ (look) al darrer disc.
d) Entre els meus.............................................(hobbys) es troba el bricolatge.
e) Cal evitar l‘us de.......................................... (software) pirata.
f) Va desfilar la ................................(top ten) mes reconeguda de la passarel·la.
LLATINISMES
____186 Completa la definició:
Els _____________són mots o ________________ llatines que s‘han incorporat al català sense
cap modificació. Formen part de la llengua __________, tot i que alguns s‘han introduït en la
parla________________. Per exemple: Vox populi: ______________________; A priori:___________
Ipso facto:_______________________
IMATGE- PROGRAMARI- MAQUINARI- DESCÀRREGA- MODEL- AFICIÓ

Pàgina
79
____187
____188
____189 Busca el significat dels següents llatinismes i aforismes :
ad hoc
alea jacta est
alter ego
ars longa,vita brevis
cogito,ergo sum
curriculum vitae
de facto
errare humanum est
ex abrupto
ex aequo
ex cathedra
ex professo
ex-libris
honoris causa
in albis
in articulo mortis
in fraganti
in memoriam
in situ
in vitro
intelligenti pauca
ipso facto
junior i senior
magister dixit
maremàgnum
mea culpa
medice, curate ipsum
mens sana in corpore
[sano
modus vivendi
motu propio
mutatis mutandis
nil novi sub sole
non plus ultra
numerus clausus
panem et circenses
per se
quòniam
sic
sic transit gloria mundi
sine qua non
status
sui generis
summum
superàvit
urbi et orbi
veni,vidi, vici .
verbigràcia

Pàgina
80
PRÉSTECS I MANLLEUS
____190 Completa :
Els préstecs o manlleus són les paraules ________________ d‘altres llengües que s‘accepten i
s‘incorporen al diccionari normatiu. S‘han adoptat perquè el català
_______________________________________________________.
Poden ser:
________________: cotxe, esquadrilla...
________________: jersei, gàngster...
________________: adagio, piano...
________________: sofà, brioix...
Si el mot manllevat ja té un equivalent en català, no hi fa cap servei, de manera que cal
_________________. Són __________________, per ex. farola (castellà) = fanal (català) o
container (anglès) = contenidor (català)...
Els _____________més antics ja s‘han incorporat plenament al català i se n‘ha adaptat la
_____________i l‘_________________, per ex.: perruca (del francès perruque, segle XV), maco
(del castellà majo, segle XVIII) o futbol (de l‘anglès football, segle XX)...
Els manlleus recents sovint s‘incorporen mantenint l‘______________ de la llengua d‘origen, i
són l‘ús _____________o les institucions amb autoritat lingüística
(____________________________________) que en fan l‘adaptació:
hippy, striptease.... (sense canvis ortogràfics)
esprai (spray), crol (crawl)... (forma adaptada)
____191 D´entre els mots que et presentem tot seguit n´hi ha de cèltics, de grecs i d´íbero-
bascos. A veure si els saps diferenciar:
llauna hora basca turó pedra
braga Besalú cervesa baptisme bassa
cim Olot dit barraca cabanya
estalviar paparra tancar lleganya alosa
àngel cada guix camisa Salardú
porpra Sanauja bisbe Burriac marrà
turó xarrupar aire Montgerri arc
Talabre ametlla evangeli Esterri Empúries
____192 Els romans van deixar la majoria dels topònims catalans: Montjuïc, Elx,Palma,
València,Barcelona,Tarragona,Girona,Lleida,Guissona, Sarrià, Vallirana,Cornellà,
Igualada,Llobregat,Mataró... Però no passa el mateix amb els antropònims.
Diferencia entre els noms següents, quins pertanyen al germànic i quins a l´àrab, posant G
o A al costat.
ANTROPÒNIMS TOPÒNIMS MILITARS
Aixa Arderiu albarda
Borja Altafulla bandera

Pàgina
81
Guillem Gombreny brega
Albert Alcanar talaia
Ferran Geltrú guerra
Arnau Benicarló almogàver
Guifré Areny guàrdia
Ramir Benissalem almirall
Bertran Almacelles espia
Alfons tambor
Ramon COLORS I treva
Rodolf ROBA mariscal
roba elm
VEGETALS faldilla alfères
alfàbrega tabard guaita
endívia blanc robar
safanòria blau
carxofa barnús EINES,ARREUS I
albercoc gris COMERÇ
atzavara cotó sènia
arròs midó magatzem
arracada sitja
ALTRES brossa
ric atzucac garbell
amanir brotar tarifa
gatzara quitrà gerra
alcohol gep duana
escabetx tapa aixeta
gana gandul drassana
guisar xarop albarà
____193 A partir de la seva formació definitiva, altres llengües han influït en el català, per
contacte geogràfic o cultural, per imposició política o influència històrica, i les anomenem
ADSTRAT .En el seu moment ens aportaren molts neologismes, que ara estan plenament
incorporats al vocabulari propi del català. Tenim:
-Occitanismes: arriben entre el XII i el XV per influència dels trobadors provençals.
-Castellanismes: arriben des del s. XIV i continuen arribant avui dia ,degut a les dife-
rents èpoques dímposició política o prestigi cultural: el casament dels Reis Catòlics,
el Descobriment dÁmèrica i la hispanització del continent, la literatura del Siglo de
Oro castellana i el seu prestigi, el Decret de Nova Planta, les Dictadures de Primo
de Rivera i Franco al s. XX...
-Italianismes: arriben al s. XIII degut a la influència de l´Humanisme i el Renaixe -
ment italians.
-Gal.licismes: arriben a partir del XVIII per la Il.lustració i el Borbons.
-Americanismes: arriben a partir del descobriment, de les llengües indígenes i per
anomenar els productes portats dállà.
-Anglicismes: arriben a partir del XVIII amb la dominació anglesa de la Mediterrània
i actualment degut a la influència de les cultures anglesa i nord-americana.
-Germanismes: provenen de lálemany, més modernament.
-Hebraïsmes: provenen de l´hebreu, la llengua dels jueus, a través del llatí i lésglésia
i els sefardites.
Prova de relacionar els mots que et donem amb un dáquests origens, tenint en compte
les pistes que tens:

Pàgina
82
OCCITANISMES CASTELLANISMES GAL.LICISMES
Mots "poètics" Mots molt semblants Mots sobre neteja,joies,especta-
al castellà cles,hoteleria,menjars.
desastre broma missatge
bacallà borratxo clixé
ambaixada faldilla cursa
espasa hisenda garatge
............. cerilla biberó
.............. .............
Col.loca´ls: daurar,camarada, cabaret, homenatge,xampany,esmorzar,beutat,croqueta,
perruca,comitè, llàstima,debut, carnet,xofer, xarcuteria,xoriço,amo, menú,xato, bijuteria,avorrir-se,dutxa,brotxa,
vinyeta, frare,xalet, bodega,hotel,bufet,bidet,grip.
____194 Continuem amb:
AMERICANISMES ITALIANISMES ANGLICISMES
(amb "h", menjar, (música,festes,literatura) (esports, jet-set, diners i econo.)
barques,animals) pilot test
petanca borrasca eslògan
cacic escopeta jersei
caníbal bravo càmping
................ ................ ..................
Col.loca´ls: piano, batuta,patata, club, folklore,disseny, tómbola,xocolata, canoa, xampú, dòlar,
casino,tauró, flirt, clip, carnaval, sonet, còndor, bàsquet, futbol, beisbol, soprano, partitura, cacau, dandi,
gàngster, madrigal ,confetti, huracà, esnob, piragua, violí, vermut,vagó, record, esport, camerino, boxa, tabac,
còctel, líder, cacauet, ària, hamaca, handicap, sandvitx, tiquet, bar, tomàquet, novel.la,míting, radar, minuet,
iot, bistec, túnel, tramuntana, tanc, reporter.
Per no cansar-te, els de l´alemany i l´hebreu te´ls dono jo: pel primer, kàiser, níquel, sabre,
zinc i blindar; i pel segon, al.leluia, amén, pasqua, serafí i dissabte.
____195 Per acabar de reblar el clau, parlarem dels PRÉSTECS O MANLLEUS, molt més
moderns, i que encara no estan incorporats al català de ple dret. Normalment destaquen
per la seva ortografia o fonètica, que són exactes a les de les llengües d´origen. No els
trobaràs al diccionari, i fins que no hi siguin, no tindran ortografia catalana.
MANLLEUS MANLLEUS INCORPORATS
barman bàrman (ang.)
brandy brandi (ang.)
bunker búnquer (ang.)
campus campus (ang.)
cinemascope cinemascop (ang.)
corner córner (ang.)
fan fan (ang.)
beige beix (gal.)
boulevard bulevard (gal.)
cassette casset (gal.)
chantage xantatge (gal.)
élite elit (gal.)
attrezzo atretzo (it.)
Fixa´t en uns quants que quedaven per incorporar fa temps. Comprova si ja hi són o no:
Anglicismes: beatnik,blues,boom,bridge,city,copyright,cow-boy...
Gal.licismes: amateur,boite,boutade,collage,caniche,croissant,chic,debacle, gourmet...
Italianismes: bel canto, prima donna, ghetto, graffiti, madonna...

Pàgina
83
____196 Mira de diferenciar els que ja són catalans dels que encara són manlleus en les
llistes de mots i expressions següents:
ANGLICISMES GAL.LICISMES ITALIANISMES
gag gruyère boccato di cardinale
gentleman majorettes Commedia dellÁrte
hall vedette Chi lo sa!
hippy tour de force Dolce far niente
hobby cést la vie sotto voce
jeep comme ci,comme ça si non è vero è ben trovato
jet tempo
lady tutti quanti
mass-media
pop
show
sketch
spray
strip-tease
western
whisky american way of life Per què et sembla que els no incorpo-
best seller off the record rats potser no ho seran mai?
made in week end
of course last but not least
BARBARISMES
____197 . A veure si saps com hauríem de dir correctament en català...:
-Lávió acaba dábatir un caça nazi.
-Portes un vestit abigarrat
-Les seves paraules li han ablandat la seva reacció furiosa.
-Puja el bulto a dalt les golfes.
-La guineu està a lácecho del conill
-Léxèrcit va fer una acometida al castell.
-Láconteixement ens ha sorprès a tots.
-Aquesta alumna ha fet un gran adelanto a la 2ª avaluació.
-La casa té molts adornos.
-Té láfán dáconseguir molts diners.
-És un home afeminat
Com pots veure, de vegades n´hi ha prou amb canviar, afegir o treure alguna lletra
i dáltres s´ha de canviar la paraula sencera!.
____198 Relaciona amb fletxes els barbarismes de lésquerra amb els mots propis de la
dreta:
afició esgotat
les afueres estrenes de Nadal.
fer alarde afecció
agotat eixovar
aguinaldo de Nadal els afores
agravar mal averany
ajuar aliè
lliure albedrio agreujar
mal agüero fer gala
ajeno lliure albir
alboroto esvalot

Pàgina
84
___ 199 Tria un mot entre els de cada parella:
-Ha (alcançat-assolit) tots els seus objectius.
-Fa un règim (alimentari-alimentici) tediós.
-Quan ha sabut les notes ha notat un gran (alivi-alleujament)
-Posaré (alemejes-cloïsses) dáperitiu
-Té tots els llibres (amuntegats-amontonats) al despatx.
-Té la varicel.la i li han sortit (butllofes-ampolles).
-Se sent un soroll (amortiguat-esmorteït)
-Els paletes han posat un (andami-bastida)
-Aquest gerro és una (antiguetat-antiguitat)xinesa
-Les dones embarassades no solen tenir (antulls-antojos)
___ 200 Detecta els barbarismes i busca el mot corresponent (n´hi ha 2 o més per frase)
-Després de la baralla s´ha apaciguat i ha marxat de lándén, arrepentit.
-Tenia mala apariència i tot seguit ha rojat, durant la verbena.
-La reunió s´ha aplaçat perquè el director de lémpresa no havia aterrissat encara
al Prat.
-Tothom li posa apodos perquè un dia es va atragantar i va anar al botiquín a
buscar una aspirina.
-Li donaré el meu apoio perquè li tinc un gran apreci, després del gran apuro que
ha passat.
-Es va apoiar contra la paret de lástillero i després va apretar a córrer.
-Era arisca amb la gent, tenia un fort arranque i sempre feia aspavientos.
-Li ha arrebatat la cartera, arriesgant-se a ser vist, però era un lladre aseat i no
asquerós..
-Lásiento estava al borde del mur i no va poder veure léspectacle ni sentir gens
de bullici.
___ 201 De vegades és fàcil descobrir que són barbarismes perquè tenen terminacions tí-
piques del castellà (en -o, -ón, -illa) tot i que algunes també són pròpies del català, o
perquè tenen els diftongs castellanitzats o perquè quan les pronunciem "sonen" malament.
Subratlla els barbarismes que trobis en aquestes dues llistes i corregeix-los:
botzina esbrinar
candado endarrerit
bando avalanxa
avería safata
batxe barato
baralla bahía
bàrtuls barnissar
bixest frontissa
Borsa bodega
broquet bolso
bòveda esborrany
Brasileny brillo
___ 202 Troba la paraula que hem dútilitzar per la castellana que et donem:
broche camisón
bruto cana
buhardilla candelabro

Pàgina
85
bulo cantera
cabalgata capullo
cadera caradura
calaña carcajada
calderilla careo
caldo cariñoso
calentador catarata
callo cebo
___ 203 En el món vegetal és molt fàcil fer barbarismes perquè el desconeixem molt.
Com s´ha de dir en castellà...:
ARBRES ARBUSTOS FLORS FRUITES HORTALISSES
àlber alzinall assutzena aglà albergínia
alzina arç negre campaneta albercoc bleda
ametller arboç gessamí aranja bròquil
bedoll argelaga lilàs avocat carbassa
codonyer baladre lliri cirera d´arboç carbassó
faig boix grèvol lligabosc codony cigrons
figuera esbarzer margarida figa cogombre
freixe garric nard gerd créixens
lledoner gatosa orquídia maduixa enciam
llorer gerdera rosella maduixot fava
nisprer ginebrera tulipa magrana llenties
noguera ginesta viola pansa mongeta
olivera murtra PLANTES poncem moniato
om romaní alfàbrega préssec pastanaga
pollancre saüc alfals pruna pebrot
roure PARTS atzavara raïm pèsol
salze Arrel blat síndria rave
tamariu bri blat de moroxirimoia ruibarbre
teix brot camamilla xirivia
tell calze cànem
ullastre capçada civada
vern capoll clau
vimetera cep comí
xiprer clofolla espígol romaní
escorça farigola ruda
estam timó sajolida
bolet fonoll sègol
fullatge galzeran tàpera
llavor genciana til.la
llegum ginebró valeriana
molsa heura vesc
panotxa jonc xicoira
pela marduix xufla
pinyol margalló zitzània
polpa marialluïsa canyella
poncella matafaluga estragó
reïna muguet julivert
suro ordi mostassa
tija orenga nyora
soca poniol safrà

Pàgina
86
___ 204 Troba el mot de la definició. Tots corresponen a paraules que comencen per C:
-Lloc on séstan presoners i frares.............................
-Lloc del bosc on no hi ha arbres...............................
-Lloc sota terra on corren les aigües residuals.........................
-Passar mercaderies il.legalment per la frontera..........................
-Lloc on conflueixen dues carreteres............................
-El que feien els cavallers medievals contra els infidels....................
-Estri per fregar el terra o posar la roba quan surt de la rentadora......................
-Atenció que es posa en fer les coses bé o en situacions de perill físic................
-Amistat que hauria déxistir entre els alumnes dúna classe........................
-Persona que representa un país a léstranger..........................
___ 205 Prova de resoldre aquesta sopa de lletres, no hi ha 10 mots catalans que solem
dir com a barbarismes. Després de trobar-los, mira de recordar com els diem malament (a
la sopa estan correctes, és clar):
S U P B U G A D A
T Q G L A Ç O D G
A O U I T P A S T
G R E S O L P B R
E S V Y A X S U E
L Y Z R E O E K T
O C R U S C G J L
S E I L A D O R G
S A B T A I M O C
___ 206 De vegades ,per por de fer Barbarismes, ens inventem formes que semblen
supercatalanes i ens trobem amb els HIPERPURISMES O ULTRACORRECCIONS
Tatxa els que trobis en aquestes parelles (no totes en tenen):
planell-plànol lògic-llògic
sobre-envelop trofeu-trofeig
taquilla-guixeta mitgeval-medieval
espacial-espaial soledat-soletat
unànim-unànime informar-lis - informar-los
enganxina-adhesiu fagi-faci
HABILITACIÓ
___ 207 L´HABILITACIÓ consisteix en usar la mateixa paraula però de diferent categoria
gramatical i, per tant, amb un canvi de significat. SOPAR pot ser verb i nom segons la
frase:
Va anar a sopar a les vuit / El sopar séstà refredant a la cuina.
Els noms s´habiliten com a adjectius (la violeta- el color violeta)
Els adjectius s´habiliten com a noms (l´home ciclista- el ciclista)
Els verbs, com a noms ( esmorzar- lésmorzar)
Els participis verbals com a adjectius ( l´hem ofès, l´home ofès)
Els noms propis en comuns (El Quixot- és un quixot que fica la pota)
Sabries posar-ne algun exemple més de cada tipus?

Pàgina
87
FRASE FETA
___ 208 Et presento unes quantes locucions i frases fetes que tenen com a nucli un nom
dánimal o una part del cos dels animals. Fes una frase per a cadascuna on es vegi clar
que l´has entès:
No dir ni ase ni bèstia
ser dòcil com un xai
ser una gata maula
estar com una cabra
tenir el pap ple
ser un cau de vici
posar banyes
tenir la closca dura
tenir la llengua com un fibló
fer láleta
escatar la paret
ser del morro fort
dormilega com un liró
alegre com una daina
ser un besuc
ser una garsa
ser un passerell
ser un voltor
ser un mussol
ser un ratolí de biblioteca.
___ 209 Moltes vegades es fan frases fetes amb noms dánimals. Com anomenaràs algú
que...?
-corre veloçment
-séscapa veloçment
-es dedica a la calúmnia i la difamació
-mor sense esforços per conservar la vida.
-mor, especialment ofegat
-és molt tossut
-passa moltes hores a la biblioteca
-estan disposats tothora a barallar-se
-té una intenció oculta
-és difícil dénganyar perquè se les sap totes
-està en una reunió on tothom crida i no séntén ningú
-fa irrupció en un afer amb molt d´ímpetu
-va a poc a poc, amb molta parsimònia
-sempre se les carrega
-té molta gana
Et donem unes pistes. Els animals que t´han de sortir són el gat, el gos, el bou, el
llop, láse, el marrà, el pollet, l´ànec, léscurçó, el conill, el gànguil, la rata i el cavall
___ 210 Digueu què significa:
VENDRE'M LA MOTO
FER VOLAR COLOMS
ESTAR COM UN LLUM
SER UN LLEPAFILS

Pàgina
88
___ 211 Relaciona amb fletxes: FRASES FETES SOBRE PARTS DEL COS
1. TENIR PA A L’ULL
2. ARRUFAR EL NAS
H. Estar molt content
7. RENTAR-SE’N LES MANS G. Manifestar desaprovació
3. FER MANS I MÀNIGUES
4. ANAR-SE’N DE LA BOCA
5. NO VEURE-HI DE CAP ULL
6. TENIR NAS F. Esforçar-se molt, fer tot el
possible.
E. No veure una cosa evident,
palesa.
D. Ser perspicaç
C. Dir allò que convenia callar.
B. Disculpar-se o eludir tota
responsabilitat sobre una cosa
A. Anar-se’n sense escoltar-lo,
no deixar-lo parlar
10 PUJAR-LI A ALGÚ LA MOSCA
AL NAS
9. DEIXAR AMB LA PARAULA A
LA BOCA
8. A COR QUÈ VOLS
J. Amb completa satisfacció i
tota la comoditat possible.
I. Enfadar-se fortament.

Pàgina
89
___ 212 Tot seguit et presento un diàleg ben "bigarrat" de frases fetes. Subratlla-les i mira
de trobar-hi el significat:
-Noi, aquesta vegada sí que n´hi ha per llogar-hi cadires...
-Pensa que no fermen els gossos amb llonganisses, aquí!
-Sí, però a vegades penso que ens aixequen la camisa.
-Au home, no t´hi pensis més i endavant les atxes.
-Si no fos perquè estic amb láigua fins al coll, ho faria en un tres i no res i me nániria
a escampar la boira. No perdria pas el temps així; penso que és picar ferro fred.
-Bé, però una mica t´ha passat per estirar més el braç que la màniga.
-Sí, sí, és molt fàcil ara carregar-me els neulers.
-Mira, deixem-ho córrer que el més calent és a láigüera.
-És que no em fa gaire el pes posar-hi el que em dius; no hi veig la mare dels ous,
la veritat...
-Em sembla que vas lluny dósques. Creu-me, posa-hi el que et dic.!
-És que no ho veig clar; em sembla que és fugir del foc per caure a les brases.
-Sembla que vulguis trobar pèls als ous, tu!
-Mira, aquí tens en Joan que ja és la segona vegada i vés-li al darrera amb un flabiol
sonant.
-Em sembla, però, que en Joan explica molts sopars de duro.
-Bé, tu, posem fil a lágulla...
-Sí, sí, però aquest Barça ens farà la llesca.
-Mira, creu-me, posa-hi un 1.Láltre no li arriba a la sola de la sabata.
-Au, doncs, un 1. Després de tot, qui no arrisca no pisca.
Extret de Cavall Fort
De què es parla en aquest diàleg?
___ 213 Moltes vegades sabem dir les frases fetes en castellà i no sabem la corresponent
catalana, que molts cops no té res a veure. No en podem fer la traducció literal, doncs.
Relaciona amb fletxes:
1.Ir de capa caída 1.Fugir déstudi
2.Pies para qué os quiero 2.Tenir un os a lésquena
3.De padre y señor mío, de campeonato 3.Tal faràs, tal trobaràs
4.Dar un chasco 4.De cal ample
5.Ni tanto ni tan calvo 5.Saber-ne un tros
6.Hacer la vista gorda 6. I un be negre!
7.Meter la pata 7.Entre poc i massa
8.Escurrir el bulto 8.Anar a mal borràs
9.Haber moros en la costa 9.Treure foc pels queixals
10.No ver tres en un burro 10.Haver-hi roba estesa
11.Prometer el oro i el moro 11.Donar un miquel
12.Conocer el paño 12.Fer els ulls grossos
13.Saber un rato 13.Prometre la lluna en un cove
14.Donde las dan las toman 14.Fugir déstudi
15.Ser un manta 15.Una de freda i una de calenta
16.Echar chispas 16.Saber el pa que s´hi dona
17.Y un jamón! 17.Cames ajudeu-me
18.Una de cal y una de arena 18.No veure un bou a tres passes

Pàgina
90
___ 214 Et donem una sèrie de frases fetes i tu les has díncloure en una frase de la
teva invenció:
Tallar el bacallà:
Anar a coll-i-be:
Ésser de mal ferrar:
Estar a láguait:
Pagar els plats trencats.
Estar-hi avesat:
Ésser figues dún altre paner:
Agafar el rave per les fulles:
Anar amb una sabata i una espardenya:
Anar-seń en orris:
Donar garsa per perdiu:
Fer cap:
Fer el préssec:
Fer escudella:
Fer la guitza:
Fer lórni:
Gratar-se la butxaca:
No poder dir fava:
Oli en un llum:
Passar via:
Per quins set sous?:
De quin pa fas rosegons:
___ 215 Per descriure el caràcter de la gent, els animals donen molt joc. Com es diu...?
-És brut i deshonest com un..................
-És poc intel.ligent com un...................
-És cruel com un .................................
-És valent com un .............................
-És sòrdid com una .............................
-És dormilega com una .........................
-És presumit com un ...........................
-És covard com una ............................
-És tafaner com una ............................
-És llest i viu com una .........................
-És perspicaç com una .........................
-És canviant com un..............................
-És gras com un...................................
-És dòcil i inofensiu com un..................
-És lleig com un ...................................
-És gros com un ..................................
-És irreflexiu com un............................
-És gasiu com una .............................
-És alt com una ..................................
-És fidel i servil com un ......................
-És enjogassat com un .......................
-És beneit com un ..............................
-És brut com una.............................
-És silenciós i encantat com un ..................

Pàgina
91
-És boig com una ..............................
-És fort com un .................................
-És voluble com una ............................
-És sanguinari com una .........................
-És estalviador com una ...................
-És esmunyedís com una......................
-És pallasso com una.........................
-És lleuger com una..........................
-És càndid com un ...........................
-És traïdor com una........................
-És lent com una ............................
-És hipòcrita com un .........................
___ 216 Tothom se sap el conte de La Sireneta de Hans Cristian Andersen.Si més no, segut
que n´has vist la pel.lícula que en va fer la companyia Walt Disney. Mira dáplicar-hi les
següents frases fetes, en forma de frase explicativa . Per fer-t´ho més fàcil et donem el sig-
nificat i tot.
Exemple: Fer el negoci dén Robert amb les cabres: fer un mal negoci
Quan va canviar la seva veu per les cames, la sireneta va fer el negoci dén Robert
amb les cabres
-Fer patxoca: fer goig amb la seva presència, físic, elegància...
-Posar tota la carn a la graella: jugar tots els recursos en una empresa o intent.
-Venir de l´hort: no estar al corrent del que passa
-Amb tots els ets i uts: amb tots els detalls
-Cornut i pagar el beure: fer un sacrifici per una altra persona, i a més,sortir-ne perju-
dicat.
-Fer figa: defallir, perdre les forces.
-Fer la guitza: amoïnar o perjudicar sistemàticament
-No dir ni ase ni bèstia: no dir absolutament res.
REFRANY O DITA POPULAR
___ 217 Ara cerqueu el significat de les frases fetes i refranys del text de sota:

Pàgina
92
___ 218 Els verbs més comuns, les parts del cos, les menges més habituals, estan ben
farcits de frases fetes i refranys. Fixa´t si no en la paraula OLI. Oi que sembla que no dóna
gaire joc.?
Doncs a veure si trobes els significats de:
LOCUCIONS REFRANYS
Ni tenir sal ni oli Per a saber s´ha de cremar oli
Fer oli amb dues bigues Qui té la paella pel mànec fa anar
[lóli allà on vol
Ser pitjor que taca dóli
Escampar-se com una taca dóli Oli ,vi i amic és millor com més antic
Ser de pa sucat amb oli La veritat sura com lóli
Saber més que lóli pudent Oli dóliva tot mal esquiva
Ser una bassa dóli Tu pagaràs, peix menut, lóli que
[t´has begut
Voler ser oli sobre aigua
Oli m´hi ha caigut Qui oli maneja els dits se núnta
Ser com posar oli en un llum Massa oli a la plata, cou al coll i a la
Ja ha begut oli [butxaca
Els veïnats són a dur oli Per Santa Caterina, lóli és a lóliva.
___ 219 Troba totes les expressions que signifiquin frases fetes, locucions i refranys
dáquest text:
UN FULLET DE CAMPANYA
En escoltar que aquella emissora només transmetia marxes militars, vam
comprendre que les coses anaven a mal borràs; buscàvem informació a tort i a dret, i la
indiferència de la televisió ens feia sortir de polleguera. Les fonts oficials fugien déstudi, i
alguns amics que tenien por d´haver de pagar els plats trencats eren partidaris del cames
ajudeu-me.
Hi havia un desconcert de ca lámple, i les botigues de queviures i les gasolineres
sómplien de gom a gom. Els qui sabien el pa que s´hi dóna quan no tot són flors i violes
pensaven en la democràcia i deien: ja li pots anar al darrera amb un flabiol sonant.
Demanar que això durés era demanar la lluna en un cove. Us pensàveu que era bufar i fer
ampolles?
Hi ha gent dura de clepsa, que ha rebut com a herència lárt de tallar el bacallà, i per
moltes il.lusions que ens fem els testos sássemblen a les olles.
Escoltant els rumors i les notícies, una de freda i una de calenta, trèiem foc pels
queixals. Davant dels precedents, havia estat un error fer els ulls grossos i fugir déstudi. Per
quins set sous els responsables no s´havien volgut posar cap pedra al fetge? Per què fer la
gara-gara als qui fan la guitza? Prou que ho avisàvem, però sempre ens sortien amb un ciri
trencat, oblidant que hi ha qui té la mà trencada en la pràctica del bon vent i barca nova.
Ara sabem que la solució ha arribat gairebé a misses dites, i que de moment l´única
esperança és continuar fent la viu-viu, però sempre amb la por de perdre bous i esquelles.
Els qui remenen les cireres, ens ho explicaran algun dia amb tots els ets i uts? Sabem que la
democràcia no ha de tenir pa a lúll, perquè el més calent és a láigüera i no hi ha més
cera que la que crema. Si fem figa ja hem begut oli.
Avís al lector: m´he limitat a enfilar lúna darrera láltra i improvisadament a la
màquina déscriure, les expressions que recull un parell de pàgines "Apunts de català
pràctic", publicació de la Campanya Avui 2000 patrocinada per la Fundació Enciclopèdia
Catalana.
JOSEP Mª ESPINÀS (Avui, "A la vora de..." 1-3-1981)

Pàgina
93
___ 220 Aparella les frases fetes amb el seu significat:
1. fugir déstudi a. Passar dúna idea a una altra
2. girar full b. fatigar-se mentalment
3. donar carbassa c. costar molt déntendre
4. ser un set-ciències d. presumir de saber molt de tot
5. no entrar-li ni amb fum de sabatots e. no anar a classe
6. no fer brot a la feina f. no treballar gens
7. dur els papers mullats g. canviar de conversa
8. escalfar-se el cap h. estar fluix dárguments
9. fer campana i. treure mala nota.
10. ballar de cap j. marejar de tant parlar
11. inflar el cap k. esvanir-se
12. posar el cap com un timbal l. recordar vagament
13. tenir el cap ple de pardals m. incitar amb raons exagerades.
14. fer un cop de cap n. esforçar-se
15. no tenir ni cap ni peus o. ésser lleuger
16. pujar els fums al cap p. ésser un disbarat
17. trencar-se el cap q. decidir-se
___ 221 Tot seguit et presentem frases fetes relacionades amb léconomia i el comerç, i
el camp i els conreus, en dos grups, aparella-les amb les definicions:
1. contar sopars de duro a fer bon negoci
2. fer el seu agost b. pagar
3. gratar-se la butxaca c. dirigent
4. cap de brot d. ser pressumptuós
5. tallar el bacallà e. lucrar-se
6. agafar fums o tenir fums f-. exagerar, contar grandeses
7. qui oli mesura, els dits se núnta g. manipular
8. tirar de veta h. aprofitar mentre es pot.
_________________________________________________________________________
1. fer anar láigua al seu molí a. fer el fatxenda.
2. fer combregar amb rodes de molí b. la sega
3. la guineu, quan no les pot haver, diu que
[són verdes c. engany matusser
4. una flor no fa estiu d. treball obligat
5. cada terra fa sa guerra e. costums
6. per la Candelera, ous a la carrera f. fer el desmenjat.
7. no diguis blat que no sigui al sac i encara
[ben lligat g. treureń partit
8. tenir molta terra a l´Havana h. treureń partit
9. pel juny la falç al puny i. abundor
10. on aniràs, bou, que no llauris j. léxcepció.
11. fer passar bou per bèstia grossa k. esforç fora mida
12. treure faves dólla l sentir-se al.ludit
13. tenir cua de palla m. assegurar-seń
___ 222 Fes una petita redacció on surtin: Sortir amb la cua entre cames, fer salat,veure
la padrina, semblar can seixanta, anar de vint-i-un botó, tocar-ne de calents, pesar figues.

Pàgina
94
___ 223 Digues, de tots aquests exemples, quin voldries ser? una mosca morta, un pare
pedaç, un toca-campanes, eixerit com un pèsol, un pou de ciència, fresc com una rosa,
un sabata, un tastaolletes o un pinta?
I, en realitat, què ets...? un baliga-balaga, un panxacontenta, un rata, un esgarriacries, un
set-ciències, un zero a lésquerra, un rodamón, algú de bona pasta o un nap-buf?.
Anem a buscar comparacions divertides, sorprenents, creatives...
és bo com un tros de pa beneït
és brut com un pal de galliner
és dolent com la pell de Satanàs
és prim com una radiografia
és llarg com un dia sense pa.
és pobre com una rata de sacristia
és pobre com un mestre déscola Buscań 5 de noves!!!
és vell com Matusalem
és vell com lánar a peu
es cansa com un negre, com un xino...
acaba com el rosari de láurora
va com un pòtul
va com lánell al dit
beu com una esponja, com un camell, com un condemnat, com un cosac...
caure com una patada al fetge
creix com una mongetera
et deixa com un drap brut
ténganya com un gitano, com un xino
fuma com un carreter, com una ximeneia
___ 224 Preguntes amb trampa... A veure si les respons bé!
 Anar amb el lliri a la mà és el mateix que anar amb el cor a la mà?
 Tenir la mà trencada és motiu per anar al metge?
 Quan ho tens a mà és que tens les mans llargues?
 Fas manetes quan tens manetes?
 Si tens mà esquerra és que et falta el braç dret?
 Si teń rentes les mans, el meu afer ha caigut en bones mans?
 Quan allargues la mà lácabaràs posant al foc?
 El que portes entre mans fa que no tinguis prou mans i prefereixis estar mà sobre mà?
 Si li demanes la mà,faràs mans i mànigues per no tenir mans que semblin peus?
 Quan li tires en cara, et gira la cara o fa cara de pomes agres o cara de circumstàncies, o cara de
pocs amics...o et planta cara i téscup a la cara?
 Et passa la mà per la cara quan portes escrit a la cara que no saps donar la cara?
 Té dues cares un que fa líndi i un que es fa el suec?
 Fer el pagès és el mateix que fer el préssec?
 Quan dónes peu, dónes el peu?
 Estaves en peu de guerra i t´han segat l´herba de sota els peus?
 Si ho copies al peu de la lletra, podràs pujar-hi de peus?
 No hi posaràs els peus ni que tinguis un peu a la tomba?
 Demanar la lluna en un cove és tenir algun melic per lligar?
 Anar-li al darrera amb un flabiol sonant és tirar més llenya al foc?
 T´has trencat el cap quan vas a escampar la boira?
 Se t´ha anat una cosa pel cap quan et balla pel cap?
 Pel cap baix hi ha la mateixa quantitat que pel cap alt?
 Per últim, tens el cap ja a tres quarts de quinze?

Pàgina
95
___ 225 Tot seguit et donem una fragments de lÉnric Pagès ( Vang!) sobre ANAR
(I TORNAR ) DE MARXA perquè vegis que la llengua és tan divertida i està tan al dia que
constantment inventa frases fetes noves i suggeridores:
"(...)La llengua és com un esbarzer, i en pocs anys la paraula marxa ha crescut i s´ha
multiplicat com una mala herba, perdent alguns sentits i adoptant-ne de nous. Si per algun
fòssil vivent léxpressió anar-li la marxa encara significa la capacitat de rebre bufetades
amb plaer, per a les generacions X, Nirvana, Mazinger, Phoskitos, etc. anar de marxa té un
sentit vague i positiu, format per tres elements: un canvi dámbient, la ingestió de
substàncies euforitzants i la possibilitat dún intercanvi sexual.
(...) Totes les accepcions de la paraula marxa que recull avui dia el diccionari estan
relacionades amb el moviment. Anar de marxa és una locució redundant que posa èmfasi
en lábandó de léspai quotidià. En altres paraules, és exactament el contrari dánar fent.
(...) Del lèxic militar n´ha perdurat un cert afany de conquesta, de la mateixa manera que
del lèxic esportiu (la marxa atlètica) n´han perdurat les ganes de fer rècords.(...)
Anar de marxa és una expressió que ha triomfat perquè és ambigua. Tant pot
significar gastar-se una fortuna en xupitos, com conèixer algú en el sentit bíblic, com ballar
bakalao a tall de boig. El flamant diccionari de lÍnstitut dÉstudis Catalans s´ha decidit
(...)a incloure una accepció de marxa com a "diversió, animació", acompanyada de
léxemple "Quina marxa!". Però aquesta expressió és encara més polisèmica. La podem
aplicar en el sentit díntensitat a una persona humana que renti plats a gran velocitat, a un
xulopiscines inassequible a la fatiga natatòria, a un tenaç opositor addicte a les
centramines.
En tot cas, el pitjor dánar-seń de marxa és que tard o d´hora s´ha de tornar.
Lánada i el retorn poden acabar configurant un circuit que sáutoalimenta i que és el
complement de l ánar fent: lánar-hi anant. (...)
Sabries citar altres frases fetes actuals, que utilitzin molt els joves?
___ 226 Ara en tenim de la cuina i el menjar, del cos humà i de la roba i els vestits:
1. Amb temps i paslla maduren les nespres a. Prescindir dálgú
2. menjar en un mateix plat b. tot al seu temps
3. pagar els plats trencats c. excessiu
4. el gat escaldat de láigua tèbia fuig d. rebre sense cap culpa
5. A la taula dén Bernat, qui no hi és
[no hi és comptat e. amb temps per endavant
6. passar de taca dóli f. ja n´hi ha prou
7. haver-hi més dies que llonganisses g. estar escarmentat
8. s´ha acabat el bròquil! h. ser amic, tutejar-se
9. menjar-se algú amb els ulls i. mirar-lo àvidament
10.no posar-se pedres al fetge j. perdre- ho tot
11. ficar-se de peus a la galleda k. no preocupar-se
12. tenir llana al clatell l. atipar-se
13. treure el ventre de pena m. ésser ruc, babau
14. sortir-ne amb les mans al cap n. fer una planxa
15. no arribar-li a la sola de la sabata o. anar de qualsevol manera
16. quedar-se per vestir sants p. no poder-se comparar
17. tants caps tants barrets q. haver-hi gent que no pot sentir
[ allò de què es vol parlar
18. anar amb una sabata i una espardenya r. restar soltera o solter
19. haver-hi roba estesa s. tantes opinions com persones.

Pàgina
96
___ 227 Una altra redacció!. Ara amb: estar amb láigua fins al coll, no donar lábast, partir
peres, afluixar la mosca, anar de bòlit, anar a estira cabells, sentir a ploure, ser de lány de
la picor
___ 228 Tothom deu haver vist Titànic, oi? Digueu a quin personatge i moment de la
pel.lícula aplicaríeu aquests refranys populars sobre el vestit:
-Corbata torta busca xicota.
-On hi ha barrets no hi campen caputxes.
-Qui té bon amic té bon abric.
-Vestiu un bastó i semblarà un senyor.
-Sense el vestit tant és el pobre com el ric.
-Cadascú sap on li estreny la sabata
-La vestidura fa la figura.
___ 229 Ara, una llisteta amb els seus significants. Digueu a quina situació o diàleg es
podria aplicar:
-Posar tota la carn a la graella: posar en joc tots els recursos.
-Esmenar la plana: rectificar algú
-Qui té padrins, el bategen: tenir influències
-La llei de lémbut: injustícies socials.
-Ser de bona llei: ser de bona mena
-Passar déstranquis: burlar la vigilància.
-predicar oli i vendre vinagre: no ser conseqüent.
-aprenent de molts oficis, mestre de res: tenir massa feina.
-tenir un os a lésquena: dropo
-ser picar en ferro fred: exasperar.
-ser un pot dápotecari: medicar-se per sistema.
-Quan Judas era fadrí i sa mare festejava: ser de lány de la picor.
-Vés-teń Anton, que el qui es queda ja es compon: ningú no és imprescindible.
-Ser la mare dels ous: el veritable motiu, la veritable raó
-Anar a fira: esperar un infant
-Per pasqua abans de Rams: esperar un fill abans de casar-se
-Ser un hereu escampa: un malversador
-fer el salt: ser infidel.
___ 230 Les frases populars que vénen de fets antics, de costums populars. Fixeu-vos:
N´HI HA PER LLOGAR-HI CADIRES
Ho diem pels fets curiosos, poc corrents...abans, quan es feien espectacles a la
plaça pública, s´hi llogaven cadires perquè la gent els veiés ben asseguda. Llogar-hi
cadires volia dir que era cosa dímportància.
ANAR DE GORRA
Ho diem quan no paguem en un lloc que normalment sí que es paga. Antigament,
als hostals, els senyors que hi passaven la nit pagaven pensió i la dels seus criats estava
compresa en la seva. Els hostalers deien: Tants senyors i tants que van de gorra.
CAIXA O FAIXA
Això vol dir "o tot o res" i la va dir el general Prim un cop que va haver dénfrontar-se
a revoltes populars i algú va dir que buscava la faixa de general (llavors era coronel
encara). Ell va dir o caixa o faixa com volent dir que tiraria endavant fins a obtenir la caixa
de morts o la faixa de general.
HI HA MOROS A LA COSTA
Situació dálarma o perill o bé presència dálgú contra qui cal estar en guàrdia.

Pàgina
97
Durant els s. XVI i XVII el Mediterrà estava infestat de pirates turcs i moros que cometien tota
mena de malvestats a les costes catalanes, on s´hi van fer torres de guaita, on sempre hi
havia algú vetllant de dia i de nit, a fi dávisar quan veia moros a la costa.
TOCAR EL DOS
Anar-seń, marxar...hauria de ser en realitat "tocar el dors", és a dir, lésquena i ve de
quan es viatjava en diligència de cavalls i el cotxer, per emprendre la marxa, amb la tralla
tocava el dors de les cavalleries, que feien un petit bot i arrencaven a córrer.
DEIXAR-LES ANAR SENSE ENGALTAR
Parlar sense tenir en compte el que es diu, sense pensar, dir barbaritats...prové del
llenguatge dels caçadors que, quan veien un conill, engalten (posen léscopeta a la galta
per fer punteria). Si no engaltaven per anar ràpid, normalment no caçaven res.
Bé, ara et proposem que tínventis el possible origen de:
SER UN CAP DE TURC
ESTAR A LA LLUNA DE VALÈNCIA
SER EL CUL DEL JAUMET ( QUE NO SAP SEURE NI ESTAR DRET)
___ 231 Hi ha verbs que donen molt joc a l´hora de fer frases fetes. Et donem el significat
i busca la que toca que comenci amb el verb FER:
exemple: Fer-ho de qualsevol manera, ràpidament: fer-ho en una esgarrapada
-no quedar-ne ni tenir-ne prou dúna cosa:
-sortir malament un negoci o afer
-arribar a un lloc
-relacionar-se, ser amics
-complir amb el que s´havia proposat
-fer ostentació, que tothom ho vegi
-destorbar, perjudicar, molestar
-morir-se
-recuperar el que s´ha perdut, com en un joc dátzar:
___ 232 Ara fem el mateix amb el verb SER
-anar sempre plegats, inseparables: ser...
-ser un talòs: ser...
-ser escarransit, escanyolit
-ser un beneit, un retardat, algú que té el cap...:
-ser el culpable dálguna cosa:
-ser un primmirat:
-ser fet un igual que láltre:
-ser insistent i pesat
___ 233 Ara explica tu el significat:
HAVER-HI GAT AMAGAT
N´HI HA PER DAR I PER VENDRE
N´HI HA PER ESTONA
NO ANAR A L´HORA
VEURE´S DÚNA HORA LLUNY
NO VEURE- HI MÉS ENLLÀ DEL NAS
FER COM AQUELL QUE NO HO VEU
FER-SE VEURE
TENIR LA VISTA ALS DITS

Pàgina
98
ANAR DÚN PÈL
DONAR UN VOLT
ENGEGAR A DIDA
ENGEGAR A PASTAR FANG
ENGEGAR A RODAR
LOCUCIONS I MODISMES
___ 234 Anem ara amb locucions verbals. Ja saps què has de fer: definir-les.
Fer fora, fer la traveta, fer soroll, fer salat, fer lórni, fer l´ànec, fer campana, fer por, fer
pena, fer llit, fer lúllet, fer el mort.
___ 235 .Hi ha unes quantes exclamacions que no poden ser traduïdes, almenys
literalment:
Matem-ho!: no en parlem més
Tant me fa! :Indiferència
Tant se val!: sense importància
Tornem-hi!: dit quan algú insisteix indegudament
Ja t´he filat!: Et veig les intencions
És clar!: és evident
Anem a pams! Considerem- ho bé.
Sí que l´hem feta bona!: Es diu després d´haver fet un disbarat
Tant de bo!: Desitjant que sésdevingui algun fet.
Déu n´hi do!: expressa sorpresa.
I encara gràcies!: val més això que res.
Inventa´t un context on poder usar...:
vatua lólla!
pots comptar...
mecasum dena !
ves per on...
mi-te´l!
què hi farem!
bona!
carai!
ja et fot...
òndia!
botifarra!
ENDEVINALLES
___ 236 Juguem a les endevinalles a:
http://www.edu365.cat/infantil/endevinalles/portada.htm

Pàgina
99
___ 237 Feu creació d'endevinalles. Segiu les instruccions:

Pàgina
100
ONOMATOPEIES
___ 238 Descriu situacions en què es pugui utilitzar les onomatopeies següents:
Doing, grrr, bub-bub, toc-toc, glu-glu, patrap-patrap, Zzz, clac-clac-clac, ha ha ha, esnif,
croc, nyam-nyam
___ 239 Sabries descriure un enfonsament d‘un vaixell amb unes quantes
onomatopeies?
Pensa en ferros trencant-se, portes cruixint, l´aigua que s´ho empassa tot, coses i persones
que cauen a l´aigua...
___ 240 Dibuixa almenys cinc objectes ,animals o persones, que facin aquests sorolls:
CLIC, MARRAMEU, CLINC, PATATXAP, GLU, ATXÍM, TARARÍ, NYAC, BUM, PAM, BUF, CREC, TIC-
TAC, BUP-BUP, ZIS-ZAS.
___ 241 Classifica aquests mots en columnes:
cridòria, cruixit, buf, esclat, espetec, barbolleig, ronc, renou, esvalot, murmuri,
terrabastall, xivarri, xiuxiueig, eixordadissa, estrèpit, rebombori, rondineig, esclafit
SOROLLS DE GENT COSES TRENCADES SOROLLS BOCA
___ 242 Relaciona amb fletxes:
quiquiriquic passejar
bla bla bla menjar
nyigui-nyogui serrar
nyam nyam trepitjar mullader
barrim barram xerrar
xip xap fàcil de trencar
xino xano destraler
xerric xerrac barreja
poti poti adular
gara gara gall
mèu gat
___ 243 Com es diu el crit o soroll que fan aquests animals?
CAVALL, VACA, GOS, GAT, LLEÓ, COLOM, GRANOTA, OCELL, CORB, SERP,MUSSOL
___ 244 Ets capaç de crear una frase com la següent?
I , com enamorats del fresc aiguatge,
xics i xavals, xipollejant-hi, es xopen. (Joaquim Ruyra)

Pàgina
101
___ 245 Busca ,en el següent fragment de Narcís Oller, dins de lóbra La febre dór , tots
els mots onomatopeics que trobis:
"Un eixam de coneguts seus brunzinava en la part més estreta i fosca dáquella
desigual travessia, davant per davant de la porta del vellíssim edifici on funcionava la
Bolsa.
(...) Una filera de mossos, apostats a cada tres o quatre graons, impedia el pas per léscala
als qui no eren del casino, es transmetien a crits els noms dels corredors o socis que el
públic demanava. El nom rebotia com una pilota, de criat en criat, escala amunt, i anava
botant encara dins de les sales, pujant a estrident diapasó a mesura que la cridòria dels
borsistes ho exigia, fins que topava amb les orelles de línteressat. Aquest eixia, baixava els
menys graons prossibles, i allí, entre empentes i xivarri, rebia les ordres del client i seń
tornava a corre-cuita a dalt. (...) Era tanta la gent que es feia impossible dávançar ni un
pas; tanta la cridòria, tal léspeternec de monosíl.labs i veus trencades, que no séntenia ni
una paraula; tal la fortor de tabac, que dava basqueig; i tan espès láire, que tot es veia
entelat. Ben lluny de notar-se una remissió, la febre anava pujant, els valors vells
sénlairaven a altituds inversemblants, arrossegant-ne cada dia, a reragassa, de nous,
acabats de néixer, que tot just piulaven i que quasi encara no tenien ni nom".
(pàgs. 128-129 MOLC)
PRECISIÓ EN EL SIGNIFICAT
___ 246 Subratlla l‘opció correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.
a) T‗has deixat el moneder al (taulell/tauler) del bar.
b) La Maria és molt (gelosa/zelosa) en el compliment de les seves responsabilitats a
l‗empresa.
c) —On (ets/estàs)?
d) —(Estic/Sóc) al supermercat. Arribo d‗aquí a cinc minuts.
e) (Porto vint anys treballant) / (Fa vint anys que treballo) en el negoci familiar.
f) A l‗estiu em passava les tardes al (subterrani/soterrani) de la masia dels avis.
g) Manel, vés a (llençar/tirar) les escombraries, si us plau.
h) (Arrel/Arran) de les inundacions, el Pakistan comença a patir els primers brots de
malalties infeccioses.
i) Aquestes vacances hem fet una (estança/estada) de deu dies a les illes gregues.
j) —El dinar ja és a punt!
k) —D‗acord, ja (vaig/vinc)!
l) Va caure escales (avall / a baix) i es va trencar el turmell.
m) Va agrair la presència de (cadascú/cadascun) dels assistents.
n) Sempre (dobleguem/pleguem) els llençols entre tots dos.
o) El (cabal/cabdal) del riu evidenciava que havia plogut molt.
p) Què en voleu fer, dels bolets? Els voleu salar o els voleu (eixugar/assecar)?
q) El meló ha sortit (més bé / més aviat) dolç. És força bo.
r) (Fica/posa) el llibre damunt la taula.
s) Són les dues, així que comenceu a (posar/parar) la taula.
t) Els nens estaven (asseguts/assentats) a terra.
u) Quan vaig arribar en Pau estava ben (dormit/adormit).
v) Només tenia mans per (eixugar-se/assecar-se) la suor.

Pàgina
102
___ 247 Encercla l’opció correcta de cada frase:
a) Va (compondre/composar) una peça musical per homenatjar els damnificats.
b) El cafè (està / és) massa fred. Per què no (el calentem / l‗escalfem)?
c) Cada dia estudia atentament totes les ofertes de (feina / treball).
d) Abans d‗anar-te‗n a Londres aconsegueix un bon (plànol / planell) de la ciutat.
e) Invertir en borsa últimament no surt (rendible / rentable).
f) Dilluns publicaran el (número / nombre) de places que convocarà l‗Ajuntament.
g) Què (donen / fan) aquest vespre al canal 15?
h) En Joan posa la rentadora dos dies a la setmana i l‗Albert (frega / renta) els plats
cada nit.
i) Sempre busquen excuses per justificar que no ens (apugen / pugen) el sou.
j) El concert començarà quan es (posi / pongui) el sol.
k) Tota la (realesa / reialesa) europea s‗ha concentrat a Grècia aquesta tarda.
l) Arran del desgel els rius pallaresos tenen molt (cabdal / cabal)
m) L‗han (nomenada / anomenada) redactora en cap.
n) La Marta treballa mitja jornada i en Lluís, jornada (completa / complerta).
o) Hauríeu de fer la (mitjana / mitja) entre els resultats obtinguts.
p) Treballa en un organisme autònom (depenent / dependent) de la Generalitat.
q) Es traslladen a un edifici de set pisos més el (soterrani / subterrani).
r) Per presentar-se a la prova li demanen que presenti un certificat (mèdic / metge).
s) No van poder (desvetllar /revelar) el secret durant molts anys.
t) (Doblegueu / dobleu) els fulls i deixeu-los al damunt de la taula.
___ 248 Fes el mateix que a l‘exercici anterior.
a) Al (fondo / fons) de la sala hi havia deixat els baguls.
b) El tren és el (medi / mitjà) de transport que m‗agrada més.
c) Cuines del món‗ permet als participants (tastar / provar) plats dels cinc continents.
d) Si volen tornar diumenge a la tarda és molt possible que hi hagi molt (tràfic / tràfec /
trànsit).
e) Cada vegada és més (necessari / precís) comprar dos ordinadors nous.
f) La notícia ha estat per al pare (un gerro / una galleda) d‗aigua freda.
g) La crisi mundial fa que tinguem una perspectiva econòmica (aterradora / aterridora).
h) Els experts han reunit totes les (dates / dades) necessàries i a partir d‗aquí faran l‗informe
que els hem encarregat.
i) Estava tan cansada que es va (dormir / adormir) ràpidament.
j) La psicòloga només visita (aleshores / a les hores) convingudes.
___ 249 MIG, MITJÀ, MITJA, MITJANA, MEDI, MITGERA…?
a) Per saber la nota hem de fer la ______________ de totes les parts de l‗examen.
b) Has arribat una hora i ______________ tard.
c) Els llibres, les revistes i els diaris són _____________ impresos.
d) Els veïns sempre tenen problemes amb la paret ______________.
e) El Felip està fent el grau __________ d‗administratiu.
f) ___________ Europa té inundacions per culpa de les pluges torrencials.
g) Caldria buscar el terme ____________ per arribar a la solució més justa en aquest
assumpte.
h) La _____________ d‗edat a la classe és de quaranta anys.
i) És molt important contextualitzar el personatge històric en el seu ____________.
j) Cada vegada estem més preocupats pel _____________ ambient

Pàgina
103
RENDIBLE O RENTABLE?
a) La inversió que vaig fer comprant aquelles accions ha estat molt ________________.
b) Aquesta funda de sofà és _____________; quan s‗embruti les podrem rentar.
VESTIDOR, VESTUARI O EMPROVADOR?
a) Després del partit tots els jugadors han anat al _____________ per dutxar-se i canviar-se
de roba.
b) Vam deixar els abrics al _______________ de la discoteca.
c) Aquesta botiga té els _____________ molt petits i no s‗hi cap gaire bé.
d) El ____________ del protagonista de l‗obra és molt variat, però una mica massa bigarrat.
COMPLET, INCOMPLET, COMPLERT O INCOMPLERT?
a) Aquest expedient està _______________; li falta el full final.
b) L‗empresa ja ha ___________ amb la seva part del tracte.
c) Abans de donar l‗opinió cal tenir una coneixença _______________ de les coses.
DEPENENT O DEPENDENT?
a) En Marc és un nen massa _______________. Quan sigui gran tindrà problemes.
b) La ___________ d‗aquesta botiga és molt agradable i eficient.
c) __________ del que acordi el comitè, demà farem vaga.
ANOMENAR O NOMENAR?
a) Han ______________ l‗Eloi director de la sucursal on treballa.
b) Mai, fins ara, havia sentit ______________ aques
TRÀNSIT, TRÀFIC O TRÀFEC?
a) Si volem reduir el _____________ a les principals vies de la ciutat, hem d‗agafar més el
transport públic.
b) Quines eines tenim per evitar el _____________ de drogues?
c) Per sort, ja estem superant aquell _____________.
SER O ESTAR?
El castell de focs ________ a les dotze de la nit. (3a pers. sing. FUTUR)
Els nens ________ molt alegres perquè avui arriben els reis. (3a pers. pl. PRESENT)
________ a casa tot el matí; podeu venir quan vulgueu. (1a pers. pl. FUTUR)
Sempre ________ de broma. (3a pers. pl. PRESENT)
Agafeu les maletes que ja ________ a Sants. (1a pers. pl. PRESENT)
A Figueres ________ a la pensió Granada. (1a pers. sing. FUTUR)
El Josep Maria ________ al Banc de Sabadell. (Hi treballa, en forma part) (3a pers. sing.
PRESENT)
On ________ el martell? (3a pers. sing. PRESENT)

Pàgina
104
IDEES PER A PROFES
Fer un concurs del tipus EL TIEMPO ES ORO, especialment per la part de les enciclopèdies,
on es cercava un mot difícil a partir de pistes d‘altres mots que hi anaven conduint...
Treballar les interferències català-castellà:
Mots semblants o iguals (50 % del vocabulari bàsic): tres-tren-arbre
Mots de diferent forma i significat semblant: trau-ojal, forquilla-tenedor
Mots de forma semblant i significat diferent: cama, acostar-se
Mots absolutament diferents: capsa i caixa per caja, peix per pez i pescado.
Inventar-se mots i definicions estrambòtiques.
Proposar-los un nom difícil per a ells, però que estigui al diccionari, i que ells inventin la
definició, i després comprovar qui s‘ha acostat més al model.

Pàgina
105
PREFIXOS significat exemples
a- Davant dels verbs, els torna pronominals
O els canvia el significat
Seure-Asseure (‗s) Dormir-Adormir(-se) ,Nomenar-Anomenar, Senyalar-
Assenyalar,Llistar-Allistar
a-, an- Oposició o Negació per a adjectius Moral-amoral, Normal-anormal ,analfabet
Ante- avant- Abans o davant del que diu el lexema N-V-Adj Antepenúltim, avantpassat, avantguarda
Anti- Contrari en el camp farmacèutic, esportiu… Anticonceptiu, antiinflamatori, antihigiènic
Arxi- Intensificació del lexema (molt d‘allò) Arxi-milionari, arxiduc
Ben- Mal- Diuen que el lexema està bé o malament Benparlat,Malparlat, malacostumar, benvingut
Bes-Bis-Bi-Di- Duplicar Besavi, bisexual, bicicleta,Dilogia
Bes- Molts significats: pejoratiu, darrera o a través, anticipar i reciprocitat. Bescantar, besllum,bestreure, bescanviar
Circum- Al voltant de Circumval.lació
Con- Com- Col- Cor- Co- Companyia, acció compartida Coexistir, comprovar, col.laborar, conviure, corregnar
Contra- Oposició i en locucions: a contra cor, a contrapèl Contrasentit, contradir, contraposar
Deca- Deci- Deu Decaedre, decasíl.lab, decimetre
Des- Dis Oposició Desfer, descargolar, dissort, disculpar
Dis- Altres casos Disparar, disposar, discorrer, discurs
Dodeca- 12 Dodecasíl.lab
En- Em- Verbs derivats de noms o adjectius.
Pot canviar significats
Enterrar, embenar, emparedar, empunyar
Greixar- Engreixar, creuar-encreuar
Enea- Nou Eneasíl.lab
Entre- Inter- Al mig de, acció incompleta Entrecelles, entreobrir, entresuar, Intercanviar, interdental, interposar,
Es- Oposició amb verbs, treure, no tenir Esgranar (desgranar) esfullar (desfullar)
Ex Cap enfora o antic càrrec Exportar, excloure, excèntric, expresident
Extra- Fora- Fora de, més enllà Extraordinari, foragitar, forassenyat
Hecto- Centi- 100 Hectòmetre, centímetre
Hendeca- Onze Hendecasíl.lab
Hepta- Septi- Set Heptagon,
Hetero- De diferent tipus, sexe, classe Heterosexual, heterònim, heterogeni
Hexa- Sex- Sis Hexagon, sexagesimal
Hiper- Per sobre de Hipermercat
Hipo Per sota de Hipodèrmic
Homo- Del mateix sexe, tipus, classe Homosexual, homònim, homogeni
In- Im- Il- I- Ir- Negació del lexema .Inclusió , que l‘acció es fa dintre Infeliç,immòbil,il.lògic,illetrat,irresolució,Infiltrar, immigrar, imposar
Intra- Dins de Intravenós, intramuscular
Macro- La part més gran macrocosmos
Menys- Disminueix el valor del lexema Menysprear, menystenir
Micro- La part més petita Microxip
Mig- La meitat Mig endormiscat, mig obrir
Miria- 10.000 Miriàpode
Mono- uni- Un sol Monocle, unicel.lular
Neo- Nou Neologisme, neozelandès
No- Negació No-violent, no-intervenció
Octo- Vuit Octoedre
Penta- Quinque- Cinc Pentàgon, pentasil.làbic ,Quinquennal
Per- Augmenta el valor del lexema Perdurar, perdonar, permanent, perseguir.
Post- Pos- Posteritat, en el temps o lògica Posdata, postverbal, posposar, postoperatori , post-avantguardisme,
postguerra

Pàgina
106
Pre- Anterioritat, en el temps o lògica Prehistoria,prejudici, premeditar,pressuposar
Prop- Proximitat Proppassat, propvinent
Pseudo- Fals, no genuí i s‘escriu amb guionet Pseudo-policia, pseudo-derivats
Quasi- Gairebé, que falta poc per completar, amb guionet Quasi-unanimitat
Quilo- Mil.li- 1000 Quilòmetre, mil.límetre
Re- Repetició o intensificació dels adjectius o adverbis Repoblar, restaurar, rellogar, reactiu
Redolent, rebò, rebonic, ressec, rebé...
Semi- La meitat del que diu el lexema Semicercle, semivocal, semiregular
Sobre- Super-Supra- Per sobre de Superposar, sobreviure, sobrenatural,superposar,superhome,suprasensible,
Supraterrenal, supranacional
Sota- Sub- Infra- Per sota de Sotabarba, sotasignant, sotavent, subsòl, sotabosc, subtítol, Submarí,
infraroig, infrastructura, infravalorat
Sots- Vice-
Vi- Ves-
Per sota de, en els càrrecs, equival a sub- i va amb guionet Sots-director, sots-secretari, sots-president
Vice-president, vice-secretari, virrei, vescomte
Tetra- Quatre Tetrasíl.lab
Trans- Tras- D‘un cantó a l‘altre o a través de Transcórrer, transmetre, transplantar, traspassar, transpirinenc, transversal
Tri- Tres Tricicle, trisíl.lab
Ultra- Més enllà de Ultratomba, ultrapassar, ultramar
...
SUFIXOS
Sufix Paraula que crea Significa Exemple
-aca Nom > Nom Col·lectiu Fullaca, Fullaraca
-ada Nom > Nom
Col·lectiu o intensiu, de coses o fenòmens atmosfèrics, noms
de contingut; plenitud d'ocupació d'una cosa; quantitat de
cosa continguda en un recipient o lloc; intensitat pejorativa
Gentada, teulada; ventada; cullerada; fornada; ventrada; salivada
(Aquest sufix es en alguns casos es reforça també intercalant un altre sufix,
amb formes com -erada (nierada, gitarada), -arrada (becarrada), -assada
(eugassada), -etada (peixetada, carretada)
-al Nom > Nom Col·lectiu; augmentatiu (objectes) Personal, dineral
-all Nom > Nom Col·lectiu (objectes) Plomall, brancall, buscall, escampall
-alla Nom > Nom Col·lectiu; pejoratiu (gent) Fadrinalla; faramalla, gentalla
-am Nom > Nom Col·lectiu (plantes i lloc on creixen) Donam, mossam, lladregam, bestiam, bigam, fustam; figueram
-ar Nom > Nom Col·lectiu (lloc o camp plantat de) Bestiar, fossar, colomar; Alzinar, pinar, tarongerar
-ari Nom > Nom Col·lectiu (continent d'un conjunt de) Mostrari, reliquiari, diccionari
-at Nom > Nom
Col·lectiu (semblant a -ada. Gran quantitat de; contingut o
capacitat de)
Cadirat, aiguat; grapat, manat, braçat
-ea Nom > Nom Col·lectiu (Balear) Adjectiu > Nom
-atge Nom > Nom Col·lectiu Veïnatge, plomatge
-eda, -et Nom > Nom Col·lectiu de plantes Olivet, oliveda
-er/a Nom > Nom Arbre o planta Pomera, llimoner o llimera
-à/-ana Nom > Nom Ofici o activitat Cristià, escolana

Pàgina
107
-er/a Nom > Nom Col·lectiu (lloc plantat de); Ofici o activitat Herber, fumer(a); Jonquera; Carter, carnissera
-ista Nom > Nom Ofici o activitat Taxista, abolicionista
-aire Nom > Nom Ofici o activitat Drapaire, batallaire
-ia Nom > Nom Col·lectiu; Ofici o activitat Escolania, llibreria; Secretaria, mestria
-eria Nom > Nom Col·lectiu; Ofici o activitat Cristalleria; Fusteria, sastreria
-isme Nom o Adjectiu > Nom Corrent, doctrina Socialisme, marxisme
-esa Adjectiu > Nom Qualitat Vellesa, pobresa
-eria Adjectiu > Nom Qualitat Bogeria
-or Adjectiu > Nom Qualitat Dolçor, lluentor
-òria Nom > Nom Col·lectiu (acció i efectes múltiples) Cridòria
-um Nom > Nom Col·lectiu (pejoratiu) Femellum, masclum; pixum, greixum
-úria (-ura) Nom > Nom Col·lectiu Boscúria, blancúria, foscúria
-ia Adjectiu > Nom Qualitat Valentia, covardia
-im Nom > Nom Col·lectiu Borrim, plugim
-ícia Adjectiu > Nom Qualitat Avarícia, brutícia
-ària Adjectiu > Nom Dimensions Grandària, alçària
-ista Adjectiu > Nom Seguidor d'una corrent o doctrina, professió Socialista, nacionalista, futbolista
-alla Verb > Nom Acció o efecte Rondalla
-ció Verb > Nom Acció o efecte Publicació
-ment Verb > Nom Acció o efecte Afonament, nomenament
-menta Nom > Nom Col·lectiu Ferramenta, vestimenta, cornamenta
-nça Verb > Nom Acció o efecte Enyorança, naixença
-atge Verb > Nom Acció o efecte Muntatge
-ó Verb > Nom Acció o efecte Esvaró
-dor/-dora Verb > Nom Agent Venedor/a
-dor Verb > Nom Lloc Menjador, corredor
-all Verb > Nom Instrument Ventall
-dor/-dora Verb > Nom Instrument Comptador, tapadora
-et Verb > Nom Instrument Xiulet
-à/-ana Nom > Adjectiu Relació o pertinença Ciutadà, urbà
-enc Nom > Adjectiu Relació o pertinença (gentilici) Illenc
-ar Nom > Adjectiu Relació o pertinença Polar, muscular
-il Nom > Adjectiu Relació o pertinença Febril, juvenil
-ístic Nom > Adjectiu Relació o pertinença Estilístic, artístic

Pàgina
108
-at/-ada Nom > Adjectiu Possessió Alat, alada
-ut/-uda Nom > Adjectiu Possessió Banyut, banyuda
-enc/-enca Adjectiu > Adjectiu Rogenc, rogenca
-ís/-issa Adjectiu > Adjectiu 'propens a' Malaltís, malaltissa
-ós/-osa Adjectiu > Adjectiu Blavós, blavosa
-osa Nom > Nom Col·lectiu (plantes i lloc on creixen) Avetosa
-aire Verb > Adjectiu Característica Xarraire
-dor/-dora Verb > Adjectiu Característica Durador
-ble Verb > Adjectiu Possibilitat Menjable, probable
-ívol/-ívola Verb > Adjectiu Característica Mengívol
-dís Verb > Adjectiu 'propens a' Corredís, trencadís
-ós/-osa Verb > Adjectiu Abundància Agradós
-à/-ana Adverbi > Adjectiu Llunyana, llunyà
-er/-era Verb > Adjectiu Proper, propera
-egar Nom > Verb Apedregar, cegar
-ejar1 Nom > Verb 'que es repeteix' Gotejar, puntejar
-ejar2 Adjectiu > Verb 'que comença o tira a' Clarejar
-ejar3 Adverbi > Verb repetició' Sovintejar, davantejar
-ificar Nom > Verb Classificar, dosificar
-ificar Adjectiu > Verb Fortificar, clarificar
-itar Adjectiu > Verb Facilitar, debilitar
-itzar Nom > Verb Hospitalitzar
-itzar Adjectiu > Verb Realitzar, normalitzar
-ment Adjectiu (femení) > Adverbi Adverbi de manera Ràpidament, històricament, darrerament, freqüentment
INFIXOS
-eg- bonyegut, bordegàs, lladregada, polsegós, polseguera, esfilegassar, espetegar, espitregar, pedregam, punxegut, sorneguer, terregada, venteguera
-ic: ploricó, ploriquejar, porticó
-uc-: menjucar, pellucar
-ol-: rajolí, ratolí, enriolar-se, casolà, esmicolar, enrojolar-se, reviscolar, fredolic, herbolari, hortolà, escanyolit, escapolir-se
-al-: apegalós
-all-: agafallós, ceballut, ceballot, pigallós, rocallós, rondaller
-ell-: gotellada, granellut, solellós, solellada
-ill- branquilló, tronquilló
-oll-: patollar
-in-: plovinejar, aixafínar, engreixinar, clenxinar, emblanquinar, blanquinós, groguinós, calcinaire, calcinar

Pàgina
109
-an-: caganer, pixaner, costaner, cridaner, fartaner, juganer, ploraner
-on-: enllardonar, ensangonar, sangonent, torbonada, ratoner, embordonir-se, lladronejar, lladronera
-iny-: bassinyol, fontinyol, sastrinyol, traguinyol, casinyot, plorinyós, plorinyar, esgratinyar,
-any-: estireganyar, afiganyar
-ass-: allargassar-se, escridassar, esfilegassar, enfeinassat, enjogassat, vergassada, eguassada, eguasser, matusser, herbassar, terrassà
-iss-: endormissar-se, acarnissar-se, esclarissar-se, esplomissar, esquerdissar-se, capissar, aferrissar-se, empostissar, encrostissar-se, fugisser, carnisser, roquissar,
fanguissar, pobrissalla, pobrissó, plomissall, borrissol, borrissó, madrissó, arbrissó, groguissó, encanyissada, coïssor
-oss-: espicossar, matossar, picossada
-uss-: escanyussar-se, embarbussar-se, cantussejar
-ar-: bafarada, cagarada, esclatarada, flamarada, fumarada, canterella, contarella, penjarella, tombarella, penjarella, escombraria, llargarut, ballaruga, fullaraca,
passarel·la, cagarel·la, viaranys, vagarejar, vagarívol, vagarós
-er-: aleró, caperó, caperutxa, bosquerol, camperol, pagerol, porquerol, tenderol, torterol, geperut, boterut, alterós, esquellerinc, pellerofa, salzereda
-arr-: becarrada, testarrada, testarrut, caparrut, caparró, caparràs, caparrada, encaparrar, panxarrut, pontarró, xicarró, llogarret, esbojarrat, espetarregar
-at-: amagatall, cervatell, corbató, llebrató, llobató, llobatera, pegatera, boscater, llogater, peixater, pescater, porcater, vinyater, vinater, llenyater, llenyataire,
vilatà, lleidatà, vigatà, vagatiu
-et-: pelleter, cuireter, palleter, roqueter, roquetam, clavetaire, bosquetà, pobletà, bufetada, corretatge, pobretalla, clavetejar, voletejar, esvalotegar
-ot-: amargotejar, barbotejar, balbotejar, bevotejar, manotejar, menjotejar, parlotejar, xerrotejar, treballotejar; calçotets
-atx-: esprimatxat
-itx-: magritxol, ramitxó
-isc-: nevisquejar, plovisquejar, dormisquejar, endormiscar-se, enamoriscar-se, lle fiscós
-usc-: pedruscada, pedruscall.

semantica.pdf

More Related Content

What's hot

Similar to semantica.pdf

More from Vero977141

semantica.pdf