1. CARPE DIEM
LLATÍ 1R BATXILLERAT
2012-2013
IES VILAMARXANT

2. Í DEX
Pàg. UD Continguts
1 UD. 1 D’on ve el llatí? Per a què ens serveix el seu estudi? On està
Itàlia? I Roma? Introducció general.
3 UD. 2 Com escrivien els romans? On i quan va sorgir l’escriptura?
L’alfabet llatí i els seus signes de puntuació.
9 UD. 3 Què és un cas? Què vol dir que el llatí és una llengua flexiva?
Què és la concordança? Com es construïen en llatí les oracions
copulatives? El verb SUM, el nominatiu i el genitiu.
14 UD. 4 Com es construïen en llatí les oracions transitives? Com
s’expressaven en llatí els complements verbals? Les
conjugacions i el present d’indicatiu dels verbs regulars.
L’acusatiu, el datiu, l’ablatiu i les preposicions. La primera i la
segona declinació. Els adjectius –us, -a, -um.
29 UD. 5 Com parlaven els romans del passat i el futur? El pretèrit
imperfet d’indicatiu i el futur imperfet. La tercera declinació.
42 UD. 6 El tema de perfet. Els adjectius de segona i tercera classe. Els
pronoms personals.
50 UD. 7 Com es subordina en llatí? Les proposicions subordinades
adjectives o de relatiu. La quarta i la cinquena declinacions. El
demostratiu IS, EA, ID.
55 UD. 8 Les formes no personals del verb: l’infinitiu i el participi,
morfologia i sintaxi. Les proposicions subordinades
substantives.
61 UD. 9 Com era la veu passiva en llatí? La veu passiva (I). El sistema
pronominal: els demostratius. I com funcionaven les
comparacions? Els graus de l’adjectiu.
69 UD. 10 La passiva II. Els verbs deponents. Com s’expressava la veu
passiva en grec clàssic? Els demostratius emfàtics.

3. 75 UD.11 El mode subjuntiu. Les proposicions subordinades adverbials.
UT i CUM.
Textos de Cèsar
Gramàtica
83 Morfologia nominal
100 Morfologia verbal
119 Nocions bàsiques de sintaxi
VOCABULARI

4. UD 1. D’on ve el llatí? Per a què ens serveix el seu estudi? On està
Itàlia? I Roma? Introducció general.
IMPERI ROMÀ
1

5. Després d’haver vist la presentació de diapositives, contesta les següents preguntes:
1.- Què és l’indoeuropeu? Què vol dir que és una llengua de reconstrucció?
2.- Nomena algunes llengües indoeuropees.
3.- Quin és el testimoni més antic de llatí que ens ha arribat?
4.- Per què penses que és important estudiar grec i llatí? En quins aspectes creus que
podries aprofitar el seu estudi?
5. Quina diferència hi ha entre llatí culte i llatí vulgar?
2

6. UD 2. Com escrivien els romans? On i quan va sorgir l’escriptura?
L’alfabet llatí i els seus signes de puntuació.
Després de veure la presentació de diapositives, contesta les següents preguntes:
1. On va sorgir l’escriptura?
2. Explica els següents conceptes:
a. Escriptura pictogràfica
b. Escriptura sil·làbica
c. Escriptura alfabètica
3. D’on prové l’alfabet grec? I el llatí?
3

7. 2. 1. Alfabet
L’alfabet llatí consta de 23 grafemes (lletres) amb forma majúscula i minúscula:
A B C D E F G H I K L M N O P Q R S T V X Y Z
a b c d e f g h i k l m n o p q r s t v x y z
Antigament estava compost per 21 lletres, però als segles II-I a. C. es van introduir la Y i la Z
per tal de transcriure paraules gregues i durant el Renaixement les grafies J i V per distingir els sons
consonàntics dels vocàlics I, U.
2.2. Classificació dels fonemes llatins:
Consonants:
a) Oclusives
labials dentals Guturals
Sonores B D G
Sordes p T K, C
b) Nasals
M (bilabial), n (dental)
c) Líquides
L (lateral), r (vibrant)
d) Fricatives
S (labiodental) , f (alveolar)
e) Dobles
X, z
4

8. Vocals
a) Simples
TRIA GLE DE Anterior Central Posterior
HELLWAG
Tancada i u
Mitjana
e o
Oberta
a
b) Diftongs: ae, oe, au, eu, ei, ui.
2.3. La pronúncia clàssica
a) Algunes particularitats:
La pronunciació dels sons llatins és molt similar a la nostra. Tanmateix, a classe emprarem la
pronunciació clàssica, la que tracta de reproduir la pronúncia del llatí a l’època dels grans autors
clàssics (Ciceró, Cèsar, etc).
Lletr
Comentaris
a Pronúncia
b b
c k també ce, ci, ch
d d
f f
g també ge, gi
g
ŋn gn
h ∅ muda, també ch
j j substitueix la i consonant en texts moderns
k k
l ll sempre geminada
l velaritzada seguida de consonant o a final de
ɫ
mot
m m
n n
5

9. ŋ seguida de velar /g/, /k/
p
p
f ph
q ku qu, també que, qui
r r
s s
t t
v u en texts antics també u vocal
ks
x
gs
z dz
b) L’accent
El llatí no té accent gràfic, però totes les paraules tenen una síl·laba tònica.
La quantitat és la duració de les vocals, diftongs i síl·labes en les llengües indoeuropees. Hi ha
quantitat:
- Breu: s’indica amb el signe [ ˇ ] sobre la vocal; ex. [ă].
- Llarga: s’indica amb el signe [ ˉ ] sobre la vocal; ex. [ā]
En primer lloc, cal recordar que una síl·laba és cada cop de veu amb què pronunciem una
paraula. Els diftongs formen una sola síl·laba. Els més freqüents en llatí són els següents:
diftongs Exemple
ae prae-te-reo
au cau-po-na
oe poe-na
eu deus
Segons el nombre de síl·labes, les paraules poden ser:
• Monosíl·labes: una sola síl·laba
• bisíl·labes: dues síl·labes
• trisíl·labes: tres síl·labes
• polisíl·labes: més de tres síl·labes.
Normes d’accentuació llatina:
a. No hi ha paraules agudes.
b. Les paraules bisíl·labes sempre són planes (accentuen la primera).
6

10. c. Les paraules de més de dues síl·labes accentuen la penúltima si és llarga (amare, dolore)
i la antepenúltima si és breu (Hispania, consules, familia...)
-Una síl·laba és llarga quan té una vocal llarga o diftong, o quan va seguida de dues consonants (que
no siguen muta cum líquida).
-Una síl·laba és breu quan té una vocal breu, quan té una vocal seguida d’altra vocal (vocalis ante
vocalem corripitur) o perquè la seua vocal està a final de paraula seguida d’una consonant.
Per saber quina és la síl·laba tònica d’una paraula hem de seguir els següents passos:
1. Separar les paraules en síl·labes, sense oblidar els diftongs.
2. Classificar-les segons el seu nombre de síl·labes.
3. Situar la síl·laba tònica seguint les següents normes:
Si les paraules són El colp de veu cau Exemples
Bisíl·labes En la penúltima síl·laba Poe-nam ro-sa, vi-rum
Trisíl·labes i polisíl·labes En la penúltima (llarga) Os-ten-dit
o antepenúltima síl·laba Me-mo-rem Sa-tur-ni-a
(penúltima breu)
PRÀCTICA:
1.- Practica llegint en veu alta el següent text:
Rōma in Italiā est. Italia in Eurōpā est. Graecia in Eurōpā est. Italia et Graecia in
Eurōpā sunt. Hispānia quoque in Eurōpā est. Hispānia et Italia et Graecia in Eurōpā
sunt.
Estne Gallia in Eurōpā? Gallia in Eurōpā est. Estne Rōma in Galliā? Rōma in Gallia
non est. Ubi est Rōma? Rōma est in Italiā . Ubi est Italia ? Italia in Eurōpā est. Ubi
sunt Gallia et Hispānia? Gallia et Hispānia in Eurōpā sunt.
2.- Separa en síl·labes les següents paraules:
Galliatuus Appellantur
Saevae Belgae
Tuus Troiae
Audacia Aliam
Patientia Iactabit
Ille effrenata
7

11. 3.- Indica amb el signe adequat la quantitat de la penúltima síl·laba i l’accent de les
paraules següents, i explica el criteri que has seguit en cada cas:
Tertiam Profugus
Catilina Etiam
Incolunt Virumque
Quousque appellantur
8

12. UD. 3. Què és un cas? Què vol dir que el llatí és una llengua
flexiva? Què és la concordança? Com es construïen en llatí les
oracions copulatives? El verb SUM, el nominatiu i el genitiu.
1. EL LLATÍ, LLENGUA FLEXIVA
El llatí és, com el grec, una llengua flexiva. Això vol dir que, dins l’oració, les funcions de cada
paraula són indicades per la forma que adopta la paraula i pel joc de preposicions.
La paraula grega o llatina està formada per una arrel amb valor semàntic i una terminació amb
valor gramatical. Les paraules variables són substantius, adjectius, pronoms, article (que es
declinen) i verbs (que es conjuguen). Les paraules invariables (que no es declinen) són els
adverbis, conjuncions, preposicions i interjeccions.
Les diferents formes que presenta una paraula segons la seua funció sintáctica són els
casos. El conjunt de formes que pot adoptar un nom, un adjectiu o un pronom segons la
funció que realitzen, s’anomena flexió o declinació.
Grec Indoeuropeu Llatí
Nominatiu Nominatiu Nominatiu
Vocatiu Vocatiu Vocatiu
Acusatiu Acusatiu Acusatiu
Genitiu Genitiu Genitiu
Ablatiu Ablatiu
Instrumental
Locatiu
Datiu Datiu Datiu
Cada cas realitza, bàsicament, una funció a l’oració. Els casos llatins i les funcions que realitzen
(de manera molt simplificada) són els següents:
CAS FUNCIÓ
Nominatiu Subjecte, Atribut, Predicatiu del Subjecte
(Pred)
Vocatiu Apel·lació
Acusatiu Complement Directe (CD), Predicatiu del
CD, CC (amb o sense preposició)
Genitiu Complement del Nom (CN)
Datiu Complement Indirecte (CI)
Ablatiu Complement Circumstancial (CC)
9

13. L’ORDRE DE PARAULES EN LLATÍ
Ni en llatí ni en català hi ha un ordre rígid de les paraules, tot i que en llatí la disposició dels
mots és més lliure. Sí que es pot establir una tendència, un ordre predominant (“natural”)
que només coincideix en part en totes dues llengües.
Coincidències:
- Tant en llatí com en català s’anteposa el subjecte al predicat, de manera que el
subjecte sol ocupar el primer lloc de l’oració.
- Totes dues anteposen les preposicions al nom i l’antecedent a l’oració de relatiu o
adjectiva.
Diferències:
- En llatí els complements del nom solen precedir el nom (tot i que no sempre és
així).
- En llatí el verb sol anar al final de l’oració.
2. LA CONCORDANÇA DE SUBJECTE, VERB I ATRIBUT
ORACIÓ COPULATIVA = SUBJECTE + VERB COPULATIU + ATRIBUT
1. Subjecte i atribut van en nominatiu i han de concordar en gènere i número.
2. El verb ha de concordar en número i persona amb el subjecte.
3. Les oracions nominals pures són aquelles en les que no hi ha verb, sols subjecte i
atribut.
4. Quan una oració copulativa no porta atribut, equival a una oració impersonal, “hi
ha”.
L’ENUNCIAT
L’enunciat és la “presentació” de les paraules llatines i la forma amb la qual
apareixen al diccionari o vocabulari. L’enunciat ens dóna dades sobre la categoría
gramatical de la paraula (substantiu, adjectiu, verb…) i la seua flexió (conjugació o
declinació).
1. Els SUBSTANTIUS s’enuncien mitjançant el Nominatiu i el Genitiu singular, més
el gènere entre parèntesi.
2. Els ADJETIUS s’enuncien amb el Nominatiu singular de cada gènere.
3. Los VERBS s’enuncien amb la primera persona del singular del Present
d’Indicatiu.
10

14. EL GÈNERE
En Llatí, a diferència del català o castellà, hi ha tres gèneres:
MASCULÍ, FEMENÍ i NEUTRE
3.- EL NOMINATIU SINGULAR I PLURAL DELS TRES GÈNERES. EL VERB SUM
Però sols de MASCULÍ FEMENÍ NEUTRE
moment, no us SINGULAR -US/ER/IR -Α -UM
confieu!!!
PLURAL -I -AE -A
Verb SUM
3a SINGULAR EST
3a PLURAL SUNT
Analitza morfosintàcticament i tradueix.
VOCABULARI
3.1.- Sardinia insulae est
Insula, -ae (f): illa
3.2.- Sardinia et Corsica magnae insulae sunt.
Fluvius, -ii (m): riu
3.3.- Rhenus fluvius est. Oppidum, -i (n): ciutat
3.4.- Rhenus et Nilus fluvii magni sunt.
Magnus, -a, -um: gran
3.5.- Sparta oppidum graecum est. Graecus, -a, -um: grec
3.6.- Sparta et Delphi oppida graeca sunt.
3.7.- Concerta els adjectius amb els substantius:
Insulae (graecus, -a, -um)
Oppida (magnus, -a, -um)
Fluvius (magnus, -a, -um)
Insula (magnus, -a, -um)
Oppidum (graecus, -a, -um)
Fluvii (graecus, -a, -um)
11

15. 4. EL GENITIU
GENITIU COMPLEMENT DEL NOM “DE….”
El genitiu sol anar davant del substantiu al que complementa. Pot anar entre l’article i
el substantiu.
MASCULÍ FEMENÍ NEUTRE
SINGULAR -I -ΑE -I
VOCABULARI
PLURAL -ORUM -ARUM -ORUM
Incola, -ae (m): habitant
Pinus, -i (f): pi
Poeta, -ae (m): poeta
4.1.- Britanniae oppida non magna sunt.
4.2.- Graeciae multae insulae parvae sunt.
Altus, -a, -um: profund/alt
4.3.- Germaniae incolae multi sunt.
4.4.- Hispaniae fluvii non alti sunt.
4.5.- Rhodanus Galliae fluvius est.
4.6.- Africae oppida multa non sunt.
4.7.- Pini altae sunt.
4.8.- Multi poetae Graeci sunt.
4.9. Rhodanus, Galliae fluvius, altus est.
4.10. Concerta els adjectius amb els substantius:
Incolarum (graecus, -a, -um)
Pinus (altus, -a, -um)
Poetae (graecus, -a, -um)
Oppidorum (magnus, -a, -um)
Fluvii (altus, -a, -um)
4.11. Retroversió.
A. Els rius d’Àfrica són profunds
B. La ciutat de Grècia és gran
C. Els pins d’Hispània no són alts.
12

16. 5. EL VERB SUM
Copia i apren el Present d’Indicatiu del verb SUM.
Verb SUM
1a SINGULAR SUM
2a SINGULAR ES
3a SINGULAR EST
1a PLURAL SUMUS
2a PLURAL ESTIS
3a PLURAL SUNT
5.1 Completa les següents oracions amb la forma corresponent del verb SUM.
Ego Hispaniae incola _____________.
Tu Hispaniae incola______________.
Ego et tu Hispaniae incolae _____________.
Caesar romanus ________________.
Caesar et tu romani __________________.
Caesar et Cicero romani ________________.
13

17. UD. 4. Com es construïen en llatí les oracions transitives? Com
s’expressaven en llatí els complements verbals? Les
conjugacions i el present d’indicatiu dels verbs regulars.
L’acusatiu, el datiu, l’ablatiu i les preposicions.La primera i la
segona declinació. Els adjectius –us, -a, -um.
L’ENUNCIAT DELS VERBS
El verb en llatí està format per una ARREL i una sèrie de MORFEMES. L’arrel ens aporta
información semántica i els morfemes, gramatical (temps, mode, veu, nombre i
persona).
El verb en llatí s’enuncia amb les següents formes:
1ª persona present d’indicatiu, 2ª persona present d’indicatiu, infinitiu de present, 1º
persona pretèrit perfet, supí.
Ejm. AMO, AMAS, AMARE, AMAVI, AMATUM
MONEO, MONES, MONERE, MONUI, MONITUM
REGO, REGES, REGERE, REXI, RECTUM
AUDIO, AUDIS, AUDIRE, AUDIVI, AUDITUM
Els verbs llatins es poden clasificar en cinc conjugacions, que es distingeixen per la vocal
del tema de present (infinitiu –RE)
1º Temes en A – Verbs el tema de present dels quals acaba en -A Ex. AMA-RE
2º Temes en Ē – Verbs el tema de present dels quals acaba en –E (i la –E es manté en la
primera persona) Ex. MONĒRE - MONES
3º Temes en consonant - Verbs el tema de present dels quals acaba en consonant.
L’infinitiu acaba en -Ĕ (Ex. REGE-RE), però la primera persona del singular no té la vocal,
acaba en consonant. Ex. REG-O
3º Mixta – Verbs amb característiques de la 3a i 4a conjugacions. L’infinitiu té una –Ĕ,
però la primera persona del singular una –I. Exm. CAPI-O , CAPIS, CAPĔ-RE > CAP/ CAPI-
4ª Temes en I – Verbs el tema de present dels quals acaba en -I Ex. AUDI-RE
14

18. 1.- ELS VERBS I LES CONJUGACIONS
1.1.- Digues a quina conjugació pertanyen els següents verbs i assenyala el seu tema de
present:
Aperio, aperis, aperire, aperui, apertum (obrir)
Capto, captas, captare, captavi, captatum (caçar)
Cresco, crescis, crescere, crevi, cretum (créixer)
Video, vides, videre, vidi, visum (veure)
Afficio, afficis, afficere, affeci, affectum (afectar)
Consisto, consistis, consistere, consistiti, consistum (situar-se)
Paro, paras, parare, paravi, paratum (preparar)
Rideo, rides, ridere, risi, risum (riure)
Rapio, rapis, rapere, rapui, raptum (raptar)
Pario, paris, parire, peperi, partum (aconseguir)
2.- LES DECLINACIONS
LES DECLINACIONS
En llatí hi ha cinc declinacions, és a dir, cinc paradigmes per declinar els substantius.
Mitjançant l’enunciat d’un substantiu, fixant-nos en el genitiu, podem saber a quina
declinació pertany.
1a. Declinació –AE
2a. Declinació –I
3a. Declinació –IS
4a. Declinació –US
5a. Declinació –EI
El tema d’un substantiu, necessari per declinar-lo correctament, s’obté del genitiu.
15

19. 2.1.- Indica a quina declinació pertany cadascún dels següents substantius i senyala el seu
tema:
Recorda, mira el
genitiu!!!
Tegula, -ae; f.: Pater, patris; m.:
Fides, -ei; f.: Onus, -eris; n.:
Lumen, -inis; n.: Dies, -ei; f.:
Dominus, -i; m.: Puer, -i; m.:
Equitatus, -us; f.: Vir, -i; m.:
Regina, -ae; f.: Manus, -us; f.:
16

20. 3.- LA PRIMERA DECLINACIÓ
LA PRIMERA DECLINACIÓ
1. Els substantius de la primera declinació s’enuncien –A, -AE.
2. La majoria dels substantius són femenins però també hi ha alguns masculins
(oficis i alguns noms propis, com ara poeta, -ae; Seneca, -ae).
3. Es declina per la primera declinació el femení dels adjectius –US, -A, -UM.
SINGULAR PLURAL
Nom. -A Nom. -AE
Voc. -A Voc. -AE
Ac. -AM Ac. -AS
Gen. -AE Gen. -ARUM
Dat. -AE Dat. -IS
Abl. -A Abl. -IS
3.1. Declina: COLUMBA, -AE (f)
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
17

21. 3.2. Declina el següent sintagma: AULA, -AE (f), MAG US, -A, -UM
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
4.- EL PRESENT D’INDICATIU
Present d’Indicatiu = TEMA DE PRESENT* + Desinències personals:
DESINÈNCIES PERSONALS ACTIVES
-M/-O
• La primera persona es fa amb la desinència
-S
–O.
• Els verbs de la 3a Conj i 3a Mixta, afegeixen -T
una vocal d’unió –I- entre el tema i les
-MUS
desinències (de la 2º persona del singular a la
2º del plural). -TIS
• La 3ª, 3ª Mixta i 4ª Conj, a la 3ª persona del -NT
plurar, afegeixen una vocal d’unió –U- entre
el tema i les desinències.
4.1.- Conjuga el Present d’Indicatiu dels següents verbs:
AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO
1a S
2a S
3a S
1a Pl
2a Pl
3a Pl
18

22. 4.2. Analitza les següents formes verbals (indica conjugació, arrel i desinències) i canvia’ls de
nombre.
Audiunt:
Cantamus:
Estis:
Cantatis:
Es:
Regit
Sunt:
Moves:
Capis:
Audio:
5.- L’ORACIÓ TRANSITIVA
ORACIÓ TRANSITIVA = SUBJECTE + VERB TR + CD
2. El cas del Complement Directe és l’ACUSATIU.
3. Els verbs a les oracions transitives han de ser transitius (diferents del verb SUM).
5.1. Poetae linguam latinam discunt.
5.2. Agricola capras non videt.
5.3. Caprae agricolarum ruinas occupant.
5.4. Iulia magistra est. Magistra portam aperit.
5.5. Agricolae et poetae non navigant.
5.6. Reescriu les oracions anteriors canviant el nombre del subjecte (i adaptant, per
tant, els complements que calga per mantenir la concordança).
19

23. 7. EL DATIU, L’ABLATIU I LES PREPOSICIONS
DATIU C. INDIRECTE
Generalment, el datiu fa la funció de CI, però en oracions copulatives sense atribut pot
actuar com a datiu possessiu.
Ex. Tempus mihi est. (El temps és per a mi > el temps és meu)
C. CIRCUMSTANCIAL
PREPOSICIÓ + RÈGIM
Sempre que hi ha un sintagma preposicional (preposició + acusatiu o ablatiu) farà la
funció de CC.
L’Acusatiu pot funcionar com a CC de dirección sense preposició: Ex. Legatos Romam
mittit. (Envia legats a Roma), i també com a Acusatiu de duració (CC de Duració) Ex.
Septem annos errabat per umbrosas silvas. (Errava durant set anys per selves
ombrívoles.)
Per entendre com es construeixen els CC de lloc hem de tenir en compte a quina
pregunta responen i a quin lloc es refereixen.
Pregunta: ubi?, unde?, quo? o qua?
a un lloc común.
Nom propi de lloc “major” (continents, nacions i illes grans)
Es refereix a un
nom: Nom propi de lloc “menor”: (ciudats, viles i illes menudes)
20

24. NOMS UBI? UNDE? QUO? QUA?
(On?) (Des d’on?) (Cap on?) (Per on?)
Comuns i propis de Ablatiu + in Ablatiu + a, ab, e, ex Acusatiu + ad, in Ablatiu sol
lloc major (“en”) (“de / des de”) (“a / cap a/ junt a”) o
Per + Acusatiu
(“per”)
Propis de lloc menor Locatiu* Ablatiu sol Acusatiu sol
(1ª y 2ª decl.) (sense preposició) (sense preposició)
o
Ablatiu sol
(sense preposició)
NOTA:
El Locatiu és un antic cas que va desaparèixer en llatí i que sols es conserva en
alguns noms de la 1ª i 2ª declinació:
1ª declinació (-ae): Romae (en Roma), Valentiae (en València),
Caesaraugustae (en Saragossa) ...
2ª declinació (-i): ruri (en el camp), domi (en casa), humi (en terra), domi
militiaeque (en la pau i la guerra).
6.1. Analitza morfosintàcticament i tradueix el següent text.
Romae, ad aquae ripam columba pennas albas levat et in aqua parvam formicam
videt. Formica multis cum lacrimis columbam orat. Columba herbas secat et formicae dat.
Statim formica columbae multas gratias dat.
Agricola columbam videt et sine mora sagittas parat; sed bona formica per herbas
agricolam videt et mordet. Et alba columba in pulchras auras volat.
7. LA SEGONA DECLINACIÓ
LA SEGONA DECLINACIÓ
1. Els substantius de la primera declinació s’enuncien amb genitiu –I. Si el
Nominatiu singular és –US/-ER/-IR, el substantiu serà masculí (o femení), si és
–UM, serà neutre.
2. La majoria dels substantius són masculins, però també hi ha alguns masculins
(noms d’arbres com pinus, -i).
3. Es declinen per la segona declinació el masculí i el neutre dels adjectius –US, -A,
-UM.
21

25. MASCULINS /FEMENINS NEUTRES
SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL
Nom. -US/-ER/-IR -I
Voc. -E/-ER/-IR -I -UM -A
Ac. -UM -OS
Gen. -I -ORUM -I -ORUM
Dat. -O -IS -O -IS
Abl. -O -IS -O -IS
7.1. Declina els següents substantius:
BELLUM, -I (n)
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
22

26. PUER, PUERI (m)
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
7.3. Analitza i canvia de nombre els següents substantius. (Indica enunciat, gènere,
nombre i cas).
Amicos:
Taurorum
Magistri:
Anno:
Dona:
Libro:
Agris:
Virum:
8. ELS ADJECTIUS
ELS ADJECTIUS –US, -A, -UM
Els adjectius anomentats de primera classe segueixen el model de bonus, -a, -um.
1. S’enuncien amb el nominatiu singular de cada gènere.
2. Declinen el femení com els substantius de la primera declinació.
3. Declinen el masculí i el neutre com els substantius de la segona declinació.
Recorda: l’adjectiu no té gènere propi, com en les nostres llengües, concorda amb
el substantiu al que acompanya.
23

27. SINGULAR PLURAL
M F N M F N
Nom. magn-us magn-a magn-um magn-i magn-ae magn-a
Voc. magn-e magn-a magn-um magn-i magn-ae magn-a
Ac. magn-um magn-am magn-um magn-os magn-as magn-a
Gen. magn-i magn-ae magn-i magn-orum magn-arum magn-orum
Dat. magn-o magn-ae magn-o magn-is magn-is magn-is
Abl. magn-o magn-a magn-o magn-is magn-is magn-is
ELS ADJECTIUS POSSESIUS
Els adjectius possessius es declinen seguint aquest mateix model.
D’un sol posseïdor:
1º persona: meus, mea, meum
2ª persona: tuus, tua, tuum
3ª persona: suus, sua, suum
De diversos posseïdors:
1º persona: noster, nostra, nostrum
2ª persona: vester, vestra, vestrum
3ª persona: suus, sua, suum
24

28. 8.1. Declina dos adjectius possessius diferents:
SINGULAR PLURAL
M F N M F N
Nom.
Voc.
Ac.
Gen.
Dat.
Abl.
SINGULAR PLURAL
M F N M F N
Nom.
Voc.
Ac.
Gen.
Dat.
Abl.
25

29. 8.2. Declina els sintagmes següents (compte amb la concordança adjectiu-substantiu).
TEMPLUM, -I (n), MAGNUS, -A, -UM
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
AMICUS, -I (m); BONUS, -A, -UM
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
26

30. AGRICOLA, -AE (m); ROMANUS, -A, -UM
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
PINUS, -I (f); ALTUS, -A, -UM
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
8.1. Nautae strenui ad terram navigabant.
8.2. Aquilae per altas pinos volabant.
8.3. Servi inter ruinas nigros tauros curabant.
8.4. Magistra libros discipulis dat.
8.5. Reescriu les oracions anteriors canviant el nombre del subjecte (i adaptant, per
tant, els complements que calga per mantenir la concordança).
27

31. 8.6. Alba, Latii oppidum, contra Romam bellum facit.
8.7. Mercurius, Maiae filius, deorum nuntius est; animas mortuorum ad inferos
ducit.
8.8. Llig el següent text sobre la casa romana. Tracta d’entendre el vocabulari pel
context:
In Italia multae villae multique horti sunt. In villa multi servi habitant, nam dominus villae
magnam familiam habet et in villa cum familia habitat. In villa habitat dominus cum liberis et
servis. In villa ostium magnum et ostium parvum est, nam villa duo ostia et parvas fenestras
habet. In villa atrium magnum est atque in atrio parvum impluvium aqua plenum. Villa
perystilum magnum et pulchrum quoque habet, nam in villis magna et pulchra peristyla sunt.
Sunt quoque in villa multa cubicula, ubi dominus, liberi et servi dormiunt.
28

32. FAMILIA IN VILLA ROMANA
Marcus et Quintus ante ostium villae sunt. Pueri lulium virum suum
exspectant. Mater non est apud filios, in peristylo est; illic virum suum
exspectat. Aemilia laeta non est, quia Iulius abest; nam Aemilia virum
suum amat.
____________________________________________________________
____________________________________________________________
____________________________________________________________
____________________________________________________________
____________________________________________________________
_________________________________________________________
I

33. VOCABULA LATINA
Ostium, -i Speculum, -i Oculus, -i Nasus, -i
Ubi est Iulia? In cubiculo suo est. Iulia rosa ante nasum tenet. Puella
lacrimat: in oculis suis sunt lacrimae. Puella se in speculo videt et se
interrogat: “Estne foedus nasus meus?” Nasus suus formosus non est. Iulia
rursus lacrimat.
____________________________________________________________
____________________________________________________________
____________________________________________________________
____________________________________________________________
____________________________________________________________
_________________________________________________________
II

34. UD. 5. Com parlaven els romans del passat i el futur? El
pretèrit imperfet d’indicatiu i el futur imperfet. La tercera
declinació.
1.- EL PRETÈRIT IMPERFET D’INDICATIU
SUM:
P. Imperfet = TEMA DE PRESENT + -BA- ERAM
+DESINÈNCIES PERSONALS ACTIVES
ERAS
• La primera persona es fa amb la desinència ERAT
–M.
ERAMUS
• Els verbs de la 3ª, 3ª Mixta i 4ª Conj,
afegeixen una vocal d’unió –E- entre el tema i ERATIS
la Característica Temporal Modal (CTM) –BA-.
ERANT
1.1. Conjuga el Pretèrit Imperfet dels següents verbs:
AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO
1a S
2a S
3a S
1a Pl
2a Pl
3a Pl
1.2. Analitza i tradueix els següents verbs. (Indica enunciat, temps, persona, nombre
i separa els elements del verb: arrel, CTM i desinències).
-PARABANT
-VOCATIS
-DISPONEBAMUS
-VOCAT
-CONSULTABAMUS
-EXTENDUNT
29

35. -MITTEBATIS
-TANGEBANT
-OBSISTUNT
-CLAUDEBAM
-CONSULTAS
-ERANT
1.3. Llig el següent text. Analitza morfosintàcticament les oracions en negreta:
Romae parvi pueri, circiter annorum septem, ad magistrum veniebant; ibi, in ludo (sic
magistri domum appellabant Romani) numeros et litteras discebant. Pueri tabellas
ceratas stilumque in ludum portabant. Tabellas sinistra, stilum dextra tenebant; cum
stilo litteras ac verba in tabellis inscribebant. Magister discipulique numeros cantabant:
“unus et unus, duo; duo et duo, quattuor; quattuor et quattuor, octo...”
Postea, cum (cuando)numeros sciebant iamque bene legebant ac scribebant, ad
grammaticum pueri veniebant, ubi poetas Graecos et Latinos recitabant. Magister
poetarum libros commentabat: ita discipuli grammaticam, historiam, geographiam,
physicam aliasque disciplinas discebant.
2. LA TERCERA DECLINACIÓ
La Tercera Declinació
1. Els substantius de la tercera declinació fan el genitiu en -IS.
2. Hi ha substantius masculins, femenins i neutres.
3. Hi ha adjectius de tres, dos i una terminació.
4. Dins de la tercera declinació trobem:
a. Parisíl·labs (tema en –i): mateix nombre de síl·labes en Nom. Sg. i Gen. Sg. (Ex.
Hostis, hostis)
b. Imparisíl·labs (tema en consonant): diferent nombre de síl·labes en Nom. Sg. i
Gen. Sg (Ex. Civitas, civitatis)
30

36. 2.1. TEMES EN CONSONANT (MAJORIA IMPARISÍL·LABS)
MASCULINS /FEMENINS NEUTRES
SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL
Nom. -∅/-S* -ES -∅ /-S -A
Voc. -∅/-S -ES -∅ /-S -A
Ac. -EM -ES -∅ / -S -A
Gen. -IS -UM -IS -UM
Dat. -I -IBUS -I -IBUS
Abl. -E -IBUS -E -IBUS
*Fan el nominatiu amb –s els substantius en oclusiva (p, t, c, b, d, g) i –m.
Fan nominatiu sense afegir cap desinència (-∅) els substantius de tema en
–l, -r, -s, -n i tots els neutres.
Compte amb els canvis consonàntics!!!
1. Dental (d, t) + s s
2. Gutural (g, c) + s x
3. –r final precedida de consonant -er
4. O + nasal a final de paraula cau
5. –s- intervocàlica -r- (Rotacisme)
31

37. 2.2. Declina els següents substantius:
PRINCEPS, PRINCIPIS (m)
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
LEX, LEGIS (f)
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
32

38. PES, PEDIS (m)
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
CAPUT, CAPITIS (n)
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
33

39. Declina els següents sintagmes:
CIVITAS, CIVITATIS (f); MAGNUS, -A, -UM
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
FLUMEN, FLUMINIS (n); ALTUS, -A, -UM
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
34

40. FRATER, FRATRIS (m); MEUS, MEA, MEUM
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
2.3. Analitza els següents sintagmes i canvia’ls de nombre:
Media aetate
Propia flumina
Parvi fratres
Avidum imperatorem
Nostrae voluntatis
Finitimis civitatibus
Aspero itinere
Firmo duce
Bonae saluti
Magnos pedes
2.4. Tarquinius civitatem oppugnabat.
2.5. Legati pacem petebant.
2.6. Romani contra Afros bellum gerebant.
2.7. Romani captivos ex Afris tenebant.
2.8. Lepidus magister equitum erat.
2.9. Antonius Asiam tenebat.
2.10. Pater cónsul erat.
2.11. Numantia Hispaniae civitas erat.
35

41. 2.12. Copia els verbs de les oracions anteriors i completa la taula:
FORMA ENUNCIAT CONJ. PRESENT D’INDIC.
Ex. ERAT SUM, ES, EST, ESSE, FUI Irregular EST
3. EL FUTUR IMPERFET D’INDICATIU
Futur de SUM:
FUTUR
ERO
1º i 2ª Conj= TEMA DE PRESENT + -B- + -I- ERIS
+DESINÈNCIES PERSONALS ACTIVES
ERIT
• La primera persona es fa amb la desinència ERIMUS
–O
• La tercera persona del plural canvia –I- per ERITIS
–U-. ERUNT
3ª, 3ª Mixta i 4ª Conj = TEMA DE PRESENT +
-A- (1ª sg) / -E- (resta) +DESINÈNCIES
PERSONALS ACTIVES
3.1. Conjuga el FUTUR dels següents verbs:
AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO
1a S
2a S
3a S
1a Pl
2a Pl
3a Pl
36

42. T’has fixat bé en els genitius plurals, el
Nom., Voc. I Acusatiu Plural neutre i en
l’ablatiu singular neutre?
COMPTE AMB LES EXCEPCIONS!!!!
-Es declinen com els temes en consonant: mater,
matris; frater, fratris; pater, patris; canis, canis;
iuvenis, iuvenis; senex, senis.
- Es declinen com els temes en –i:
-els monosílabs que acaben el genitiu amb
dos consonants com mons, montis.
-els neutres que fan el nominatiu en –al, -ar,
com animal, animalis.
4.1. Declina els següents substantius:
MARE, MARIS (n)
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
38

43. CIVIS, CIVIS (m)
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
ANIMAL, ANIMALIS (n)
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
39

44. 4.2. Declina els següents sintagmes:
PATER, PATRIS (m); BONUS, -A, -UM
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
NAVIS, NAVIS (f); NIGER, NIGRA, NIGRUM
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
40

45. FRATER, FRATRIS (m); MEUS, MEA, MEUM
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
4.3. Analitza els següents sintagmes i canvia’ls de nombre:
Summo monte
Plenae urbes
Multos cives
Maris vicini
Ponti finitimo
4.4. Pulchrum librum fratri dabo.
4.5. Plebs tribunos civitati imponit.
4.6. Censores plebi arma adimebant
4.7. Legati imperatoris verba copiis nuntiabunt.
4.8. Pater equos filiae legabit.
41

46. UD. 6 El tema de perfet. Els adjectius de segona i tercera
classe. Els pronoms personals.
1. EL TEMA DE PERFET
Recordes com s’enuncien els verbs en llatí?
Ex. AMO, -AS, -ARE, -AVI, ATUM.
La quarta forma és la 1ª Sg. Del Perfet. Si li lleves –I, tens el
TEMA DE PERFET. Memoritza-ho!
Es formen a partir del T/ PERFET el Pretèrit Perfet,
Pretèrit Plusquamperfet i Futur Perfet.
I recorda, el verb SUM, ES,
ESSE, FUI és regular en el
Tema de Perfet. Més fácil!!!
Desinències especials:
-I
PRETÈRIT PERFET -ISTI
-IT
TEMA DE PERFET + Desinències -IMUS
especials. -ISTIS
-ERU!T
1.1. Conjuga el Pretèrit Perfet d’Indicatiu dels següents verbs:
AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO
1a S
2a S
3a S
1a Pl
2a Pl
3a Pl
42

47. PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET
TEMA DE PERFET +ERA + Desinències personals*
*(La 1ª sg –M)
1.2. Conjuga el Pretèrit Plusquamperfet d’Indicatiu dels següents verbs:
AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO
1a S
2a S
3a S
1a
Pl
2a
Pl
3a
Pl
FUTUR PERFET
TEMA DE PERFET +ERi + Desinències personals*
*(La 1ª sg –ER-O)
43

48. 1.3. Conjuga el Futur Perfet dels següents verbs:
AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO
1a S
2a S
3a S
1a
Pl
2a
Pl
3a
Pl
1.4. Conjuga els temps del Tema de Perfet del verb SUM
SUM, ES, ESSE, FUI
PRETÈRIT PERFET PLUSQUAMPERFET FUTUR PERFET
1a S
2a S
3a S
1a Pl
2a Pl
3a Pl
1.5. Analitza les següents formes verbals, separa els seus compoenents i fes les
corresponents persones en Present d’Indicatiu:
Ex. AMAVERANT: AMAV-ERA-T 3ª Pl. Pretèrit Plusquamperfet verb AMO (1ª Conj.) –
AMANT
DEDIMUS
DABATIS
TRADUCIT
44

49. FUERUNT
NUNTIAVISTIS
FECERANT
ADDUXERAS
FUERINT
PERVENERE
DIVISERUNT
DIVISERINT
SUCCESSIT
VIDERO
FUERAMUS
2. ELS ADJECTIUS DE LA TERCERA DECLINACIÓ.
ELS ADJECTIUS
Primera classe:
a) tres terminacions tipus –us, -a, -um. Declinen masculí i neutre per la 2ª declinació,
femení per la 1ª.
b) Tres terminacions tipus acer, acris, acre. Es declina per la tercera declinació, com els
temes en –i (parisíl·labs)
Segona classe: dues terminacions (m/f i n), tipus fortis, forte… Es declinen per la tercera
declinació com els temes en –i (parisíl·labs).
Tercera classe: una terminació (per als tres gèneres, s’enuncien com els substantius, amb
nominatiu i genitiu singular). Ex. Felix, felicis. Es declinen per la tercera, temes en –i, excepte:
vetus, veteris; pauper, pauperis i dives, divitis, que es declinen com els temes en consonant
(imparisíl·labs).
45

50. 2.1. Declina els següents sintagmes
AUXILIUM, II (n); VETUS, VETERIS
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
MILES, MILITIS (m); FORTIS, FORTE
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
46

51. INSULA, -AE (f); OMNIS, OMNE
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
2.2. Analitza i canvia de nombre els sintagmes següents:
Populos feroces
Communem animum
Arcium vicinarum
Pauperum tectorum
Vinculis fatalis
3. ELS ADVERBIS
Recorda: els adverbis són paraules invariables.
Igual que en les nostres llengües, en llatí podem formar
adverbis de manera afegint un sufixe als adjectius.
1. Els adjectius tipus –us, -a, -um fan els adverbis
afegint –E a l’arrel. Ex. Firmus, -a, -um > firme
2. Els adjectius de la tercera declinació fan els adverbis
afegint -TER a l’arrel. Ex. Prudens, prudentis >
prudenter
47

52. 3.1. Fes adverbis de manera a partir dels adjectius següents:
FELIX, FELICIS
PULCHER, , -A, -UM
FREQUENS, FREQUENTIS
CELER, CELERIS
MALUS, -A, -UM
COMMUNIS, -E
BREVIS, -E
FORTIS, -E
FEROX, FEROCIS
4. ELS PRONOMS PERSONALS
El PRONOM és la part de l’oració que substitueix un nom i n’evita la repetició.
Els pronoms personals tenen tres persones i dos nombres, com en les nostres
llengües. La única diferència en llatí és que, com els adjectius i els noms, es declinen.
La tercera persona no té pronom, sols reflexiu. En el seu lloc, s’empra el demostratiu
IS, EA, ID, que estudiarem més endavant.
1a singular 2a singular 1a Plural 2a Plural Reflexiu
Nom. EGO TU NOS VOS -
Voc. - TU - VOS -
Ac. ME TE NOS VOS SE
Gen. MEI TUI NOSTRI/UM VESTRI/UM SUI
Dat. MIHI TIBI NOBIS VOBIS SIBI
Abl. ME/ TE/ TECUM NOBIS/ VOBIS/ SE/ SECUM
MECUM NOBISCUM VOBISCUM
48

53. 4.1. Analitza morfològicament i tradueix els següents pronoms:
MIHI
SECUM
SIBI
TU
TIBI
NOBISCUM
EGO
MECUM
VOBIS
NOS
MEI
VESTRI
4.2. Tradueix al llatí les següents expressions:
PER A TU
AMB NOSALTRES
AMB SI MATEIX
PER A SI MATEIX
PER A NOSALTRES
DE NOSALTRES / NOSTRE
A MI
JO
TU!
EM
5. Analitza sintàcticament i tradueix. Analitza totes les formes verbals indicant, a més,
l’enunciat del verb, conjugació i elements que el conformen.
Daedalus, vir magni ingenii, in insula Creta exsulabat. Ibi Cretae tyrannus Daedalo hospitium
praebuit, atque Daedalus magnum Labyrinthum tyranno aedificavit. Sed postea tyrannus
Daedalum cum filio in labyrintho inclusit. Tunc, Daedalus alas pinnis et cera fecit et umeris
aptavit. Deinde cum filio evolavit. Puer alas in caelo agitabat, sed alarum cera liquescit et
miser puer in undas cadit. Interea Daedalus in Italiam venit et in pulchro templo alas deis
dedicavit.
49

54. MINOTAURUS CRETAE
Antiquis temporibus erat in insula Creta horrendum monstrum, Minotaurus nomine.
Monstrum habebat caput tauri in humano corpore atque in labyrintho habitabat.
Labyrinthus erat magnum aedificium unde homines exire nesciebant, nam multae viae
flexae faciebant errorem. In labyrintho, rex Minos Minotaurum hoinibus vivis alebat.
Itaque Athenienses multos pueros multasque puellas quotannis in Cretam mittere
debebant atque monstrum saevum omnes avide vorabat.
Minos, Cretae rex atque Minotauri pater, paucis annis antea magno bello Athenas
vicerat. Victor non solum magnam pecuniam sed etiam multos obsides ab
Atheniensibus quotannis flagitabat atque obsidibus Minotaurum alebat. Sed Theseus,

55. Athenarum regis filius, Minotaurum occidere constituit. Itaque, cum obsidibus in
Cretam pervenit.
Cretae rex filiam pulchram quoque habebat, Ariadna nomine. Ariadna, magno amore
Thesei capta, Theseum servare constituit. Itaque, Theseo longum filum dedit, ut (para
que) certam viam ad portam labyrinthi invenire possent (pudieran). Theseus in
labyrinthum intravit atque Minotaurum post longam pugnam gladio occidit. Deinde,
auxilio fili ad labyrinthi portam facile pervenit atque e labyrintho evasit. Ita,
Athenienses obsides a saevitia monstri liberavit.

56. UD 7. Com es subordina en llatí? Les proposicions
subordinades adjectives o de relatiu. La quarta i cinquena
declinacions. El demostratiu IS, EA, ID.
LES PROPOSICIONS SUBORDINADES
1. Completives o SUBSTANTIVES Equivalen a substantius i realitzen les
seues funcions: subjecte, atribut, CD…
2. De relatiu o ADJETIVES Equivalen a adjetius i, com ells, modifiquen a
substantius. Funcionen com a CN.
3. Circumstancials o ADVERBIALS Equivalen a adverbis i, per tant, relitzen
la funció de CC (de lloc, temps, mode, finalitat, etc.)
1.- PROPOSICIONS DE RELATIU.
Les proposicions subordinades de relatiu
1. Equivalen a un adjectiu. Modifiquen a un substantiu de l’oració principal
que s’anomena ANTECEDENT.
2. Les introdueix un PRONOM (QUI, QUAE, QUOD) que concerta amb
l’antecedent en GÈNERE I NOMBRE, però no necessàriament en cas. En
alguns casos, van introduïdes per un ADVERBI RELATIU ( UBI, QUO, UNDE,
QUA).
3. En la traducció, la proposició de relatiu va immediatament després del
seu antecedent (encara que en llatí vaja separada).
1.1. EL PRONOM DE RELATIU: QUI, QUAE, QUOD
SINGULAR PLURAL
M F N M F N
Nom. QUI QUAE QUOD QUI QUAE QUA
Ac. QUEM QUAM QUOD QUOS QUAS QUA
Gen. CUIUS CUIUS CUIUS QUORUM QUARUM QUORUM
Dat. CUI CUI CUI QUIBUS QUIBUS QUIBUS
Abl. QUO QUA QUO QUIBUS QUIBUS QUIBUS
50

57. 1.2. Magistra rosas quae albae sunt in villa sua habet.
1.3. Puer cum puella cui rosas dederat ridebat.
1.4. Magister mihi libros quibus disco dabit.
1.5. Viri deam cuius aram cum rosis ornabant, laudaverunt.
1.6. Via qua vir venit, lunga est.
2. EL DEMOSTRATIU ANAFÒRIC IS, EA, ID
El pronom is, ea, id fa referencia a persones o coses que
s’han esmentat prèviament. S’anomena anafòric.
Sovint s’utilitza com a pronom de tercera persona. Pots
traduir-lo com “aquest, aqueix, aquell” o com a tercera
persona: ell/ ella. Estudia’l!
SINGULAR PLURAL
M F N M F N
Nom. IS EA ID EI EAE EA
Ac. EUM EAM ID EOS EAS EA
Gen. EIUS EIUS EIUS EORUM EARUM EORUM
Dat. EI EI EI EIS/IIS EIS/IIS EIS/IIS
Abl. EO EA EO EIS/IIS EIS/IIS EIS/IIS
Pots començar el text del
PASTOR ET OVIS
3. LA QUARTA DECLINACIÓ
LA QUARTA DECLINACIÓ
1. Els substantius de la quarta declinació fan el genitiu singular en –US.
2. Hi ha substantius masculins i femenins (nominatiu en –s) i neutres (nominatiu en
–U)
51

58. MASCULINS /FEMENINS NEUTRES
SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL
Nom. -US -US -U -UA
Voc. -US -US -U -UA
Ac. -UM -US -U -UA
Gen. -US -UUM -US -UUM
Dat. -UI -IBUS -UI -IBUS
Abl. -U -IBUS -U -IBUS
3.1. Declina els següents sintagmes:
CORNU, CORNUS (n); COMMUNIS, COMUNE
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
52

59. SENATUS, SENATUS (m); ROMANUS, -A, -UM
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
4. LA CINQUENA DECLINACIÓ
LA CINQUENA DECLINACIÓ
1. Els substantius de la cinquena declinació fan el genitiu singular en -EI
2. La cinquena declinació conté molt pocs substantius, tots femenins. De fet,
només hi ha dos amb el paradigma complet, però són d’ús molt freqüent: dies,
diei (f) i res, rei (f).
SINGULAR PLURAL
Nom. -ES Nom. -ES
Voc. -ES Voc. -ES
Ac. -EM Ac. -ES
Gen. -EI Gen. -ERUM
Dat. -EI Dat. -EBUS
Abl. -E Abl. -EBUS
53

60. 4.1. Declina els següents sintagmes:
RES, REI (f); PUBLICUS, -A, -UM
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
DIES, DIEI (f); DIFFICILIS, -E
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
4.2. Analitza els següents sintagmes i canvia’ls de nombre:
METUI MORTALI
MANUS MAGNAS
FIDE PRUDENTI
METU IMPIO
DIEI HORRIBILI
54

61. PASTOR ET OVES
Ovis, ovis (f) / Canis, canis (m)
Albus, ‐a, ‐um Niger, nigra, nigrum
Ambulo, ‐as, ‐are, ambulavi (pasear)
Solus, ‐a, ‐um (solo/a)
Centum: 100 / Undecentum: 100‐1: 99
Pastor, pastoris (m)
Unus, ‐a, ‐um Multus, ‐a, ‐um
Cibus, ‐i (m): alimento
Hic vir, qui in campo ambulat, pastor Iulii est. Pastor non solus in campo est,
nam canis niger cum eo est et centum oves sunt: una ovis nigra et
undecentum oves albae. Pastor unam ovem nigram et multas oves albas
habet. Is est dominus ovis nigrae et ovium albarum. Pastor ovi nigrae et
ovibus albis aquam et cibum dat.

62.
Herba, ‐ae (f) Accipio, ‐is, ‐ere, accepi… (recibir)
Rivus, ‐i (m) Itaque: por eso / y así
Edo, ‐is, ‐ere, edidi… (comer) Do, das, dare, dedi… (dar)
Bibo, ‐is, ‐ere, bibi… (beber) Inter (+Acus): entre
Panis, panis (m): pan
Cibus ovium erat herba, quae in campo erat. In rivo erat aqua. Oves in campo
herbam ediderunt, et aquam biberunt ex rivo, qui inter campum et silvam
erat. Cibus pastoris erat panis, qui in sacco erat. Iulius pastori suo panem
dedit. Pastor cani suo cibum dedit: canis a pastore cibum accepit. Itaque
canis pastorem amabat.

63. Mons, montis (m) / Silva, ‐ae (f)
Collis, collis (m) / arbor, arboris (f)
Iaceo, ‐es, ‐ere, iacui… (tumbarse)
Claudo, ‐is, ‐ere, clausi… (cerrar)
Dormio, ‐is, ‐ire, dormivi… (dormir)
Timeo, ‐es, ‐ere, timui… (temer)
Post campum montes sunt. In campo est collis. (Collis est mons parvus). In
colle arbor est. In silva multae arbores sunt. Oves non in silva, neque in
monte, sed in campo sunt. In silva est lupus. Pastor et oves lupum timent,
nam lupi oves edunt. Pastor, qui fessus erat, in umbra arboris iacuit. Is
occulos clausit et dormivit. Canis non dormiebat.

64. Dum (adv): mientras Aspicio, ‐is, ‐ere, aspexi…: mirar
Abit (3º sg Pres I): Se aleja Video, ‐es, ‐ere, vidi..: ver
Curro, ‐is, ‐ere, cucurri… : correr Latro, ‐as, ‐are, ‐avi: ladrar
Intro, ‐as, ‐are, intravi: entrar
Aperio, ‐is, ‐ire, aperui: abrir
Dum pastor in herba dormit, ovis nigra ab ovibus albis abit et ad rivum
currit, aquam ex rivo bibit et in silvam intrat! Canis latravit: “Baubau!”
Pastor oculos aperuit, oves aspexit, sed ovem nigram non vidit: “Ubi est ovis
nigra?” Lupus, qui cibum non habebat, per silvam errabat. Lupus prope
ovem erat.

65. Duco, ‐is, ‐ere, duxi: guiar
Ululo, ‐as, ‐are, ‐avi: aullar / Balo, ‐as, ‐are, ‐avi: balar
Audio, ‐is, ‐ire, audivi: oír
Timor, ‐oris (n): miedo
Parva ovis sine timore inter arbores errabat. Canis ovis vestigias vidit et
dominum suum per silvam ad ovem duxit. Lupus ululavit: “Uhu!” Et ovis et
canis lupum audiverunt. Ovis balavit: “Baba!” Lupus ante ovem est! Iam ovis
lupum ipsum ante se videt! Parva ovis oculos claudit et dentes lupi
exspectat…

66. Verto, ‐is, ‐ere, verti…: girarse Impono, ‐is, ‐ere, imponui: colocar
Consisto, ‐is, ‐ere, constiti: colocarse Umerus, ‐i (m): hombro
Ostendo, ‐is, ‐ere, ostendi: exhibir, enseñar Porto, ‐as, ‐are, ‐avi : llevar
Clamo, ‐as, ‐are, avi: gritar / Clamor, ‐oris (m): grito Ceterus, ‐a, ‐um: otro/a
Prope procul
Relinquo, ‐is, ‐ere, reliqui: dejar, soltar
Canis cucurrit. Lupus vertit ad canem, qui ante lupum consistit et dentes
ostendit. Lupus ululabat, canis latrabat et ovis balabat. Pastor, qui prope
erat, clamavit. Canis clamorem pastoris audivit, et sine timore lupum
latravit. Lupus ovem relinquit et ad montes venit. Pastor iam laetus est, ovis
in umeros imponit eamque apud ceteras oves portat. Procul in monte lupus
ululat.

67. UD 8. Les formes no personals del verb: l’infinitiu i el
participi, morfologia i sintaxi. Les proposicions
subordinades substantives.
1. L’INFINITIU
Infinitiu de present: TEMA DE PRESENT + RE
SUM: ESSE
Traducció: infinitiu simple (ex. Estimar)
Infinitiu de perfet: TEMA DE PERFET + ISSE
SUM: FUISSE
Traducció: infinitiu compost (ex. Haver estimat)
1.1. Forma l’infinitiu de present actiu i l’infinitiu de perfet actiu dels següents
verbs:
INF AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO
Present
Passat
L’ Infinitiu és un substantiu verbal
a. Com a verb, pot dur els seus propis complements
b. Como a substantiu funciona com a: SUBJECTE, CD
c. Infinitiu No Concertat (amb subjete propi en acusatiu), sense cap
conjunció, forma una PROPOSICIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA. Es
tradueix precedit de la conjunció “QUE”.
1.2. Praeterita mutare non possumus, sed futura providere debemus.
1.3. Dici non potest.
1.4. Libertas est deo parere.
1.5. Beneficium accipere, libertatem est vendere
55

68. 1.6. Multis placet laborare.
1.7. Pacis condiciones ab hoste accipere non est populi Romani.
Les proposicions subordinades substantives
1. Realitzen la funció de Subjecte o CD.
2. Són de dos tipus: introduïdes per una conjunció (ut, quod... ), o
proposicions d’Infinitiu No Concertat (INC) amb subjecte propi en acusatiu.
3. Es tradueixen introduïdes per la conjunció “que”.
1.8. Caesar portas claudere militesque ex oppido exire iubet.
1.9. Caesar naves longas aedificare curat.
1.10. Bonorum civium erit patriam defendere.
1.11. Caesar naves undique ex finitimis regionibus convenire iubet.
1.12. Iuvat ire desertosque locos videre (Virgilio)
1.13. Res salsa est bene olere et esurire (Marcial)
1.14. Officium meum fuit evitare periculum (Cicerón)
1.15. Dyonisia audivit laudare Tharsiam et suam filiam vituperare.
1.16. Oportet te ibi cum pugione ascondere.
1.17. Milites romani non in oppidis sed in castris vitam agunt; in castris militum
Romanorum feminae non possunt esse, nam nec feminae nec pueri cum militibus
habitare debent. Soli viri arma ferre atque in pugnis pro patria deis liberisque suis
pugnare solent.
56

69. 2. EL PARTICIPI
Participi de present: TEMA DE PRESENT + NS, -NTIS
(3ª, 3ªM i 4ª afegeixen una –E- entre el tema i la CTM).
Es declina com prudens, prudentis
Participi de perfet: TEMA DE SUPÍ + US, -A, -UM
Es declina com bonus, -a, -um
2.1. Forma el participi de present i de perfet dels següents verbs:
Partic. AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO
Present
Passat
2.2. Analitza les següents formes verbals i tradueix-les:
CREDIDISSE
RESPECTOS
IUSSIS
VIDERE
CONTINENTIUM
OPRESSISSE
SEDENTES
IUVANTI
57

70. 2.3. Declina els següents sintagmes:
DEUS, I (m); VOLENS, -NTIS
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
MANUS, -US (f); MILITARIS, -E
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
58

71. OPTIMUS, -A, -UM; DIES, DIEI (f)
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Voc. Voc.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
Abl. Abl.
El Participi
És un adjetiu verbal
a. Com a verb, pot dur els seus propis complements.
b. Com a adjectiu, modifica a un substantiu.
c. CONSTRUCCIONS DE PARTICIPI:
a. Participi Concertat: El participi concorda amb un substantiu de l’oració
en gènere, nombre i cas.
i. Participi de present: es tradueix per gerundi o per oració de
relatiu.
Ex. Caesar hoc sperans legiones III ex castris educit. (Cèsar,
esperant això/que esperava això, treu tres legions del
campament)
ii. Participi de perfet: es tradueix pel nostre participi.
Ex. Cato, creatus cónsul, in Hispaniam adversus Celtiberos
profectus est. (Cató, nomenat cònsol, va marxar cap a Hispània
contra els celtibers).
b. Participi Absolut: El participi, en ABLATIU, concorda en gènere,
nombre i cas amb un substantiu que li fa de subjecte.
Ex. Caesar, recepto Orico, Apolloniam proficiscitur. (Cèsar, conquerit
Òricon, es dirigeix cap a Apol·lonia).
59

72. 2.4. Audentes fortuna iuvat
2.5. Duci morienti victoria nuntiatur.
2.6. Hominibus laborantibus fortuna favet.
2.7. Legati mittuntur Romam orantes auxilium.
2.8. Caesar naves refectas invenit.
2.9. Maximae virtutes, voluptate dominante, pereunt.
2.10. Mortuo rege, magna erat omnium maestitia.
2.11. Perditis omnibus rebus, tamen ipsa virtus se sustentare potest.
2.12. Scipio, vocatos ad contionem Lacetanos, graviter ab defectione incusavit.
2.13. Auditis eius verbis, Lacetani veniam petunt et dux romanus dat.
2.14. Hispanus, domum relinquens gemensque, in castra romana procedebat.
2.15. Misso senatu, vocantur omnes qui sunt extranei.
2.16. Regnante Iugurtha, magnum bellum fuit.
2.17. Re cognita, Caesar apud milites contionatur.
2.18. Cicerone consule, Catilina magnam coniurationem fecit.
2.19. IFIGÈNIA
Cum (“com”) Graeci exercitum ad cogitat. Tandem sacrificii tempus
Troiam urbem ducere vellent appropinquat. Sed Diana, magna
(“volien”) navibus, in portu classem misericordia mota, cervam per aera
retinebat diuturna tempestas ob traxit et Iphigeniam in sacrificio
iram Dianae. Agamemno, exercitus supponit; deinde Iphigeniam per nubes
dux, cervam Dianae sacram in terram Tauricam abripuit ibique
vulneraverat. Tantum mors Dianae templi Iphigenia sacerdos fuit.
Iphigeniae, Agamemnonis filiae,
iram deae placare poterat. Itaque,
pater, magno dolore anxius, filiam
suam in castra vocavit, simulans
nuptias cum Achille. Misera puella
in castra venit, de curru descendit
et citato gradu ad patrem contendit.
Agamemno longo amplexu filiam
suam tenet. Pater et filia lacrimas
effundunt: filia gaudio lacrimat;
pater imminentem filiae mortem
60

73. FABULAE SYRAE
VOCABULA LATINA
Aliquis, -qua, -quod (pron/adj indefinit): algun/a…
Tam bene sive… sive…. (tant bé, ja... ja...)
Multum (Adv): molt
Neque: I no // Ne… quidem: Ni tan sols
Quintus: “Narra nobis aliquam fabulam, Syra; nam tam bene sive Graecas sive
Romanas fabulas narrare soles, quae nos multum delectant! Neque in horto
ludere possumus, quia, subita tempestate orta, etiam nunc pluere non desinit.
Ne aves quidem audiuntur, quae, imbre et fulguribus territae, inter arborum folia
et ramos se occultant.”
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________

74. VOCABULA LATINA
Libenter (adv): gustosament
Conside, Relinque, Veni: 2º Sg Imperatiu.
Huc (adv): ací
Si (conjunció): Si
Syra, quae bona et proba ancilla est: “Libenter” inquit “vobis fabulas narrabo: tu,
Marce, conside iuxta me et silens audi; tu, Iulia, relinque pilam, et huc veni, ad
latus meum laevum. Si boni et probi eritis, neque silentium clamoribus vel
tumultu et strepitu rumpetis, multas et pulchras fabulas non solum hodie, sed
etiam cotidie a me audietis.”
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________

75. UD. 9. Com era la veu passiva en llatí? La veu passiva (I). El
sistema pronominal: els demostratius. I com funcionaven les
comparacions? Els graus de l’adjectiu.
1. LA VEU PASSIVA EN LLATÍ
LA VEU PASSIVA
En llatí hi ha dues veus: activa i passiva.
- Activa: el subjecte realitza l’acció del verb.
- Passiva: el subjecte pateix l’acció del verb.
El llatí utilitza dos sistemes diferents per formar la passiva, un per als temps del
tema de present i altre per als del tema de perfet.
El tema de present passiu es forma igual que l’actiu, però
amb les desinències passives, que són les següents:
-R -MUR
-RIS -MINI
-TUR -NTUR
Infinitiu de present passiu: Tema de present +RI
1.1. Conjuga els següents temps de la véu passiva:
PRESENT D’INDICATIU PASSIU
AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO
1a S
2a S
3a S
1a P
2a P
3a P
61

76. PRETÈRIT IMPERFET D’INDICATIU PASSIU
AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO
1a S
2a S
3a S
1a P
2a P
3a P
FUTUR D’INDICATIU
AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO
1a S
2a S
3a S
1a P
2a P
3a P
INFINITIU DE PRESENT
AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO
Actiu
Passiu
1.1. Analitza i tradueix les següents formes verbals:
SINEBATUR
REPELLENTUR
NUMERARI
LIBERAMINI
62

77. 1.2. Analitza, canvia a veu passiva i tradueix:
HABEBUNT
SUPERABATIS
DELET
OCCIDIT
MITTES
CAPIMUS
OBSIDENT
PUGNARE
SERVABATIS
DEFENDET
DELEBUNT
SINTAXI DE LA VEU PASSIVA
VEU ACTIVA SUBJECTE VERB ACTIU C.D.
VEU PASSIVA SUBJECTE VERB PASSIU C. AGENT
a/ab + ablatiu
ablatiu
1.3. Flumen ab incolis Tiberis appellabatur.
1.4. Hadrianus eruditus a Romanis habebatur.
1.5. Bellum apud Samnitas a Romanis gerebatur.
1.6. Nova dignitas dictatura appellatur.
1.7. Omnia Persarum oppida vastantur.
1.8. Insulae appellantur Orchades.
Analitza, canvia a veu passiva i tradueix:
1.9. Persae Iuvianum vincunt.
1.10. Iulianus multa Persarum oppida expugnabat.
63

78. 1.11. Constantius Gallum occidit.
1.12. Constantius Iulianum ad Gallias mittit.
1.13. Tum novi imperatores rem publicam tenebant.
2. ELS PRONOMS I ADJECTIUS DEMOSTRATIUS
Els pronoms i adjectius demostratius expressen una relació de distancia espacial
o temporal respecte de les persones gramaticals.
1. Hic, haec, hoc: aquest, aquesta (este, esta)
2. Iste, ista, istud: aqueix, aqueixa
3. Ille, illa, illud: aquell, aquella
SINGULAR PLURAL
M F N M F N
Nom. HIC HAEC HOC HI HAE HAEC
Ac. HUNC HANC HOC HOS HAS HAEC
Gen. HUIUS HUIUS HUIUS HORUM HARUM HORUM
Dat. HUIC HUIC HUIC HIS HIS HIS
Abl. HOC HAC HOC HIS HIS HIS
SINGULAR PLURAL
M F N M F N
Nom. ISTE ISTA ISTUD
Ac. ISTUM ISTAM ISTUD
Gen.
Dat.
Abl.
64

79. SINGULAR PLURAL
M F N M F N
Nom. ILLE ILLA ILLUD
Ac.
Gen.
Dat.
Abl.
2.1. Concerta el demostratiu que hi ha entre parèntesi amb el substantiu corresponent:
AEDIFICIA (hic, haec, hoc):
TEMPLUM (ille, illa, illud):
RURIS (iste, ista, istud):
POETAM (ille, illa, illud):
MULTITUDO(hic, haec, hoc):
SONO (iste, ista, istud):
EFFIGIEI (ille, illa, illud):
URBIUM(hic, haec, hoc):
USU (iste, ista, istud):
PUER (ille, illa, illud):
2.2. Analitza i canvia de número:
ILLA MANUS:
ISTAM VIRTUTEM:
HI AURES:
ISTAS MULIERES:
CONSULUM ILLORUM:
ILLA URBS:
ILLORUM CARMINUM:
ILLE COLLIS:
HOC VITIUM:
65

80. 3. EL COMPARATIU I EL SUPERLATIU EN LLATÍ
ELS GRAUS DE L’ADJECTIU
L’adjectiu té tres graus de significació: positiu, comparatiu i superlatiu.
Superlatiu:
a. Afegeix a l’adjectiu el sufixe –issimus, -a, -um // -errimus, -a, -um
(adjectius en –er) // -limus, -a, -um (adjectius en –lis)
b. El superlatiu pot ser absolut (quan expressa la qualidat en grau
màximo) o relatiu (quan esta qualitat és máxima en referència a un
grup de subjectes). Si és un superlatiu relatiu, li segueix un
GENITIU partitiu (en ocasions també pot ser un sintagma
preposicional).
c. Els adverbis també poden formar el grau superlatiu amb els
mateixos sufixes, però acabats en –e.
3.1. Identifica l’adjectiu (enunciat) a partir del qual s’ha format cada adverbi superlatiu
i tradueix-lo:
FACILLIME
DIFFICILLIME
CUPIDISSIME
CELERRIME
AUDACISSIME
ACERRIME
66

81. Comparatiu:
a. Igualtat: tam... quam....
b. Inferioritat: minus... quam...
c. Superioritat:
i. Magis.... quam.... // plus.... quam...
ii. S’afegeix a l’adjectiu el sufixe –ior, -ius (l’adjectiu esdevé de
segona classe i es declina per la tercera declinació).
d. El segon terme es forma:
iii. En Ablatiu
iv. quam + mateix cas que el primer terme de la comparació.
3.2. Forma el comparatiu i el superlatiu dels següents adjectius:
Adjectiu comparatiu Superlatiu
Nobilis, -e
Altus, -a, -um
Aeger, -gra, -grum
Potens, -ntis
Firmus, -a, -um
Similis, -e
Pulcher, -chra, -chrum
Difficilis, -e
Novus, -a, -um
3.3. Huic Titus filius successit, qui et ipse Vespasianus appellabatur, vir facundissimus.
3.4. Spes minus longa quam vita est.
3.5. Me tu tristior eris.
3.6. Quadraginta et quattuor annis, quibus solus impravit, civilissime vixit.
67

82. 3.7. Crassus ab eo rege, cum quo bellum postea gravissimum fuit, vincebatur.
3.8. Hic ferocior quam Romulus fuit.
3.9. Haec tam frigida quam illa sunt.
3.10. Vir melior est Gellius quam Turius.
3.11. Melior Gellius est Turio.
3.12. Video multos homines me beatiores esse.
3.13. Vulpes callidissima est omnium animalium
Quondam corvus in altissima arbore sedebat et in ore caseum habebat. Vulpes videt caseum et
ad arborem appropinquat et dicit ad corvum: “tu es avis fortunatissima. Tu es pulchrior quam
pavo, nigrior quam pice et tuarum pennarum fulgor maior est splendore auri. Si tu vocem
suavem habes, tu es felicior et nobilior omnibus avibus." Tunc, laetus et beatus, corvus buccam
aperuit et cecinit. Caseus ex ore cadit et vulpes ratissimum caseum invenit. Vulpes caseum e
terra arripuit et devoravit. Tunc, dicit: "Corve, avis pulchra, tu es stultior ceteris animalibus"
3.14. Pater meus nobilissimus omnium et mater mea pulcherrima inter omnes feminas
erat. Omnes feminae minus pulchrae quam mater mea erant. Vir quoque pulcherrimus ex
omnibus sum, nobilissimus et fortissimus ex cohorte mea. Nullus tam nobilis neque fortis est
quam ego. Oculi mei nigerrimi et statura excelsissima sunt. Altissimus omnium militum sum.
Amici mei non tam alti neque fortes sunt quam ego. Cohors mea firmissima ex omnibus est et
oppida opulentissima omnium oppugnavimus.
68

83. PANDORA
VOCABULA LATINA
Iapeti: Japet, un dels titans
Alius aliud donum: cada un un do diferent.
Pandora < pan + dora (tots els regals).
Prometheus, Iapeti filius, primus homines ex luto finxit. Postea Vulcanus, Iovis
iussu, ex luto milieris effigiem fecit, cui Minerva animam dedit, ceterique dii alius
aliud donum dederunt; ob id Pandoram nominarunt. Ea data est in coniugium
Epimetheo fratri. Inde nata est Pirra quae dicitur prima mortalis esse creata.
HIGINI, Faules, CXLII
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________

84. UD. 10 La passiva II. Els verbs deponents. Com s’expressava la
veu passiva en grec clàssic? Els demostratius enfàtics.
1. LA VEU PASSIVA: EL TEMA DE PERFET
La veu passiva dels temps del tema de perfet és perifràstica, es forma amb el
participi del verb (en nominatiu singular o plural) i el temps corrresponent del
verb SUM.
Pretèrit Perfet Passiu: participi de perfet + present de SUM
Pretèrit Plusquamperfet Passiu: participi de perfet + imperfet de SUM
Futur Perfet Passiu: participi de perfet + futur de SUM
1.1. Conjuga els següents verbs:
PRÈTERIT PERFET PASSIU PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET PASSIU
AMO AUDIO
1a S 1a S
2a S 2a S
3a S 3a S
1a P 1a P
2a P 2a P
3a P 3a P
FUTUR PERFET PASSIU
REGO
1a S
2a S
3a S
1a P
2a P
3a P
69

85. 1.2. Analitza morfològicament i tradueix les següents formes verbals (digues, també, el
gènere del subjecte):
CAPTAE ESTIS
CONDITUM ERAT
DATAE ERIMUS
CREATI ERUNT
FACTA SUNT
VISA ERO
1.3. Analitza i passa a veu passiva les següents formes verbals:
SOLVIT
CREABAM
OCCIDISTI
VINCES
RELIQUIMUS
PARAT
FECERANT
AUDIAM
DEDISSET
CEPERIT
1.4. Analitza, passa al sistema de perfet i tradueix:
1.4.1. Bellum contra Iugurtham a Romano exercitu
Recorda:
Present Perfet geritur.
Imperfet Plusquamperfet 1.4.2. Duces in proelio capiuntur, milites occiduntur.
Futur Futur Perfet
1.4.3. Flumen ab incolis Tiberis appellabatur.
1.4.4. Graecia a Romanis capitur.
1.4.5. Hadrianus eruditus a Romanis putatur.
1.4.6. Hasdrubal ab Scipionibus in Hispania vincitur.
70

86. 1.5. Eo anno Alexandria ab Alexandro condita est.
1.6. Et in Italia novm bellum commotum est.
1.7. Eodem anno in Sicilia a Romanis res magnae gestae sunt.
1.8. Pompeius navali proelio victus fugiens ad Asiam interfectus est.
1.9. Nobilissimam regni civitatem cepit ipsumque regem cum ingente exercitu venientem
vicit.
1.10. Adiecto Caelio monte urbem ampliavit.
2. ELS VERBS DEPONENTS
En llatí hi ha un grup de verbs, d’ús molt freqüent, que tenen forma passiva però
significat actiu, els verbs deponents. Són una resta de la veu mitjana grega. S’han
de traduir en el temps corresponent, però en veu activa.
Els distingim perquè només es conjuguen en veu passiva, és a dir, que també el
seu enunciat és passiu. Ex. Proficiscor, profectus sum (me’n vaig, isc).
Recorda que, com que són deponents, poden dur complements, inclús ser
transitius, encara que semblen passius.
Hi ha també un grup de verbs anomenats semideponents, que només són
deponents en els temps del sistema de perfet. Ex. Audeo, audere, ausus sum
(atrevir-se)
2.1. Localitza 10 verbs deponents en el vocabulari del final del dossier. Tria tres i conjuga els
següents temps:
PRESENT PRETÈRIT IMPERFET
AMO AUDIO
1a S 1a S
2a S 2a S
3a S 3a S
1a P 1a P
2a P 2a P
3a P 3a P
71

87. PRÈTERIT PERFET FUTUR
AMO AMO
1a S 1a S
2a S 2a S
3a S 3a S
1a P 1a P
2a P 2a P
3a P 3a P
PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET FUTUR PERFET
AUDIO AUDIO
1a S 1a S
2a S 2a S
3a S 3a S
1a P 1a P
2a P 2a P
3a P 3a P
2.2. Analitza aquestes formes verbals i tradueix-les:
PROFECTUS ES
LOCUTA EST
NATAE ERANT
LOQUEBAMINI
COHORTATI ESTIS
IMITATI SUNT
PASSUS SUM
PATIUNTUR
FESSI ERIMUS
COORTUM EST
72

88. 2.3. Illi amicitiam Romanorum sequebantur.
2.4. Et propter vulnera militum et propter sepulturam occisorum nostri eos sequi non
potuerunt.
2.5. Milites laeto animo ad mortem gradiuntur.
2.6. Horribile est quae loquantur.
3.- ELS DEMOSTRATIUS EMFÀTICS
A partir de is, ea, id, es va formar el demostratiu emfàtic idem, eadem, idem (el
mateix, la mateixa, la mateixa cosa). Com is, ea, id, també té valor anafòric, és a
dir, es refereix a alguna cosa ja esmentada anteriorment.
També és demostratiu emfàtic amb valor anafòric ipse, ipsa, ipsum, que indica
identitat personal en oposició a la resta: ell mateix, ella mateixa, això mateix.
3.1. Declina els demostratius:
SINGULAR PLURAL
M F N M F N
Nom. IDEM EADEM IDEM
Ac.
Gen.
Dat.
Abl.
73

89. SINGULAR PLURAL
M F N M F N
Nom. IPSE IPSA IPSUM
Ac.
Gen.
Dat.
Abl.
3.2. Analitza, tradueix i canvia de nombre els sintagmes següents:
EIDEM CENTURIONI
EOS CONATUS
IPSI PUGNAE
EADEM URBE
IPSO CONATU
EOS AGROS
EIUS STATUS
IPSA EXEMPLA
EORUM EQUITUM
IISDEM PRAESIDIIS
ME IPSAM
EIUSDEM PUERI
74

90. L’ESPASA DE DAMOCLES
Quondam vir stultus, cui nomen Damocles erat, in regiam Dionysii tyranni venit atque
regiarum aedium magnificentiam spectavit. Magna admiratione captus, b
beatam tyrani
vitam magnopere laudabat. Tunc, Dyonisius tyrannus hominem stultum ad se vocavit
atque ei ("a ell", dat.) dixit:
Visne ("és que vols…") igitur, o Damocle, quando mea vita tibi grata est, fortunam
meam temptare ac vitam beatam vivere? Damocles laetus annuit. Tyrannus hominem
Damocles
in aureo lecto collocavit. Deinde servi delecti omnia, quae Damocles cupiebat,
diligenter ei praebebant: unguenta, odores, coronas. In mensa ante Damoclem epulas
exquisitas ponebant.
Damocles beautus erat. Sed in magno gaudio subito fulgentem gladium, de tecto
gaudio
pendentem atque capiti suo imminentem conspexit. Itaque, magno timore captus, nec
pulchros servos, nec argentea vasa adspiciebat. Ne quidem cibos exquisitos tangere
audebat. Tandem tyrannum rogavit, ut (“que”) abire liceret (imperf.subj. “perm
imperf.subj. “permetera”),
quoniam iam non beatus erat.
Etenim is, qui mortem perpetuo timet, nullo modo beatus esse potest.

91. UD 11. El mode subjuntiu. Les proposicions subordinades
adverbials. UT i CUM.
1. EL SUBJUNTIU
En llatí hi ha tres modes verbals: indicatiu, subjuntiu i
imperatiu.
L’indicatiu éxpressa accions reals i el subjuntiu expressa
accions posibles (present i perfet) o irreals (imperfet i
plusquamperfet).
L’imperatiu és el mode de les ordres o mandats.
Present Subjuntiu
EL PRESENT DE SUBJUNTIU de SUM
Present de Subjuntiu = TEMA DE PRESENT + E / A + SIM
DESINÈNCIES PERSONALS (Actives o passives) SIS
SIT
• La 1ª conjugació afegeix –A-, la resta de SIMUS
conjugacions, -E-. SITIS
SINT
1.1. Conjuga el Present de Subjuntiu Actiu dels següents verbs:
AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO
1a S
2a S
3a S
1a P
2a P
3a P
75

92. EL PRETÈRIT IMPERFET DE SUBJUNTIU
Imperfet Subjuntiu
Imperfet de Subjuntiu = TEMA DE PRESENT + RE + de SUM
DESINÈNCIES PERSONALS (Actives o passives)
ESSEM
ESSES
• La 3ª i 3ª Mixta afegeixen –E- abans de la
ESSET
CTM (com en l’Imperfet d’Indicatiu).
ESSEMUS
ESSETIS
ESSENT
1.2. Conjuga l’Imperfet de Subjuntiu Passiu dels següents verbs:
AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO
1a S
2a S
3a S
1a P
2a P
3a P
1.3. Analitza les formes verbals següents (no totes estan en subjuntiu) i tradueix-les:
CAPERES
COMPAREMUS
PROPONEBATUR
DELECTARENT
EXPUGNANT
CAPTI ERAMUS
OCCIDES
SIS
AUDIVERANT
LAUDABO
76

93. ESSET
VOLENT
HABEAMINI
TERRET
NUTRIMUR
MITTATIS
VICTAE ESTIS
1.4. Cras amet qui nunquam amavit.
1.5. Neque duces neque milites hoc faciant.
1.6. Non delectent verba nostra, sed utilia sint.
1.7. Non quod audias sed quod existimes facere debes.
1.8. Patriam amemus.
EL PRETÈRIT PERFET DE SUBJUNTIU
VEU ACTIVA = TEMA DE PERFET + ERI +
DESINÈNCIES PERSONALS (Actives)
VEU PASSIVA = PARTICIPI PASSAT EN NOMINATIU +
Present de Subjuntiu de SUM
1.9. Conjuga el Perfet de Subjuntiu Actiu dels següents verbs:
AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO
1a S
2a S
3a S
1a P
2a P
3a P
77

94. EL PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU
VEU ACTIVA = TEMA DE PERFET + ISSE +
DESINÈNCIES PERSONALS (Actives)
VEU PASSIVA = PARTICIPI PASSAT EN NOMINATIU +
Imperfet Subjuntiu de SUM
1.10. Conjuga l’Imperfet de Subjuntiu Passiu dels següents verbs:
AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO
1a S
2a S
3a S
1a P
2a P
3a P
1.11. Analitza i tradueix les següents formes verbals:
CAPTI ESSEMUS
CUPIERAT
AUDIVISSENT
FECERIM
COMPLEVISSEMUS
INFLUEXATIS
HABUERUNT
HABUERINT
RECTAE ERITIS
1.12. Haec illi faciant quod iusseris.
1.13. Utinam probi omnes homines essemus!
78

95. 1.14. Haec ipse dixerim fortasse.
1.15. Vivamus, mea Lesbia, atque amemus.
1.16. Utinam numquam haec verba nec dixissent nec audivissent!
2. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES ADVERBIALS
Les proposicions subordinades ADVERBIALS o CIRCUMSTANCIALS
equivalen a adverbis i, per tant, fan funció de CC.
En llatí, com en les nostres llengües, poden ser causals, temporals,
finals, concessives, condicionals, consecutives o comparatives.
3. UT
UT pot ser:
1.- Adverbi interrogatiu / exclamatiu/ desideratiu: “com?, com!”…
2.- Nexe subordinant:
2.1.- Amb el verb de la proposició subordinada en indicatiu:
Comparatiu-modal (possibles correlatius a l’oració principal: sic, ita,
qualis…): “com, segons”.
Temporal (ut primum): “quan, mentre, des que”.
Causal: “segons, perquè, com”
2.2.- Amb el verb de la proposició subordinada en subjuntiu:
Substantiu: “que”. (Farà funcions de Subjecte, CD, atribut o aposició)
Final: “per tal que”
Consecutiu: “que, de manera que” (adverbi –ita, sic, tantus- + ut / is,
ea, id + ut; segueix la principal).
Concessiu: “encara que” (correlatius: tamen; precedeix la principal)
3.1. Aeolus, ut in patriam vento secundo navigarent, utrem, in quo omnes venti retinebantur, Ulixi
dedit.
3.2. Timeo ut amicus salvus redeat.
79

96. 3.3. Disiectis, ut diximus, antemnis, cum naves circumsteterant, milites summa vi transcendere in
hostium naves contendebant.
3.4. Semper cum metu dico.
3.5. Illi, ut imperatum erat, celeriter ad eas munitiones pervenerunt.
3.6. Ut hostes terga verterunt, pontes a militibus refecti sunt.
3.7. Legibus omnes servimus, ut liberi esse possimus.
4. CUM
CUM pot ser:
1.- Preposició d’ablatiu: “amb”.
2.- Nexe subordinant:
2.1.- Amb el verb de la proposició subordinada en indicatiu:
Temporal: “quan, mentre, des que”.
2.2.- Amb el verb de la proposició subordinada en subjuntiu:
Cum històric (pto. imperf./ plusc.): “com, gerundi o al+ infinitiu”.
Causal (present / pto.pto.): “perquè, ja que”
Concessiu (correlatius com tamen, attamen…): “encara que”.
4.1. Cum Argonautae in Graeciam venirent, olympicos ludos instituerunt.
4.2. Caesar cum nationibus Germanorum et Helvetiorum proeliis felicissime decertavit.
4.3. Saguntini, cum victoriam non sperarent, tamen usque ad mortem pugnaverunt.
4.4. Cum dicas falsum, non tibi parcam
4.5. Semper cum metu dico.
4.6. Cum Caesar ad castra veniret, milites fortiter decertaverunt.
4.7. Cum Hasdrubal pervenit ad portum, cum suo amico ascendit navem.
4.8. Fuit tempus cum ingenita animalia in terra erant.
4.9. Cum oppidum ab hostibus appugnaretur, ab oppidanis oppidum strenue defendebatur.
4.10. Cum Darius rex mortem videret proximam, filios vocavit ad lectum.
80

97. 5. LES CARIÀTIDES:
Cum Persarum exercitus contra Graeciam bellum gererent, Peloponnesi civitas, cui Caryae
nomen fuit, cum hostibus consensit.Ceteri Graeci, cum Persas bello vicissent atque patriam ab
hostibus liberavissent, oppidum proditorum penitus deleverunt. Deleta urbe, interfectis
omnibus viris, mulieres omnes captivae factae sunt. Tamen, hae captivae stolas ornatusque
suae civitatis numquam deponere debebant. Sic illae miserae, quas omnes agnoscere et
spernere poterant, pro sua civitate poenas diu luebant. Tum quoque architecti earum imagines
pro columnis in publicis aedificiis collocaverunt, ut Caryatidum memoria etiam posteris
traderetur.
81

98. TEXTOS DE CÈSAR
Recorda que vaig escriure dues obres:
De Bello Gallico (Sobre la Guerra de
les Gàl·lies), que abreviem B.G; i De
Bello Civile (Sobre la Guerra Civil),
B.C.
Intenta analitzar i traduir els següents
fragments, ara ja saps prou llatí com
per poder llegir-me.
Ànim!
1) DESCRIPCIÓ DE LES TROPES D’ALEXANDRIA
Erant praeterea equitum milia duo. Inveteraverant hi omnes compluribus
Alexandriae bellis, Ptolomaeum patrem in regnum reduxerant, Bibuli filios
duos interfecerant, bella cum Aegyptiis gesserant.
(B. C. III, 110, 6)
2) LA NOTÍCIA DE LA VICTÒRIA DE CÈSAR FA FUGIR A
INDUCIOMAR
Hac fama ad Treveros perlata Indutiomarus, qui postero die castra Labieni
oppugnare decreverat, noctu profugit copiasque omnes in Treveros reducit.
(B. G. V,53,2)
3) CÉSAR CONDUEIX A MARSELLA TRES LEGIONS
His iniuriis permotus Caesar illas legiones tres, quae in oppido collocatae
erant, Massiliam adducit atque turres vineasque ad urbis oppugnationem agere
instituit.
4) AMBAIXADORS ENEMICS SÓN CAPTURATS COM A REHENS
Eodem die legati ab hostibus missi ad Caesarem de pace venerunt. Caesar
cum his obsidum numerum, quem ante imperaverat, duplicavit eosque in
continentem adducere iussit.

99. 5) AMBIÒRIX S’ENCAMINA CAP AL TERRITORI DELS ADUÀTICS
Hac victoria sublatus* Ambiorix statim cum equitatu in Aduatucos, qui
erant eius regno finitimi, proficiscitur. Neque noctem neque diem intermittit
peditatumque se subsequi iubet.
(B. G., V, 38,1)
*Sublatus: orgullós
6) ELS ADUÀTICS TORNEN A SA CASA.
Aduatuci, de quibus supra scripsimus, cum (como) omnibus copiis auxilio
Nerviis venirent, hac pugna nuntiata, ex itinere domum reverterunt; cunctis
oppidis castellisque desertis, sua omnia in unum oppidum egregie natura
munitum contulerunt.
(B. G., II, 29, 1-2)
7) CASIVELAU ENVIA EMISARIS PER RENDIR-SE A CÈSAR
Cassivellaunus hoc proelio nuntiato, tot detrimentis acceptis, vastatis
finibus, máxime etiam permotus defectione civitatum, legatos per Atrebatem
Commium de deditione ad Caesarem mittit.
(B. G., V, 22,3)
8) CÈSAR ORDENA A P. CRAS QUE ES DIRIGEIXCA A
AQUITANIA
Publium Crassum cum cohortibus legionariis duodecim et magno
numero equitatus in Aquitaniam proficisci iubet, ne (para que) ex his nationibus
auxilia in Galliam mittantur ac tantae nationes coniungantur.
(B. G., III,11,3)
9) CÈSAR RETIRA L’EXERCIT ALS QUARTELS D’HIVERN
Itaque vastatis omnibus eorum agris, vicis aedificiisque incensis
Caesar exercitum reduxit et in Aulercis, Lexoviis reliquisque item civitatibus,
quae proxime bellum fecerant, in hibernis conlocavit.
(B. G., III, 29,3)

100. GRAMÀTICA LLATINA
1. Morfologia nominal
2. Morfologia verbal
3. Nocions bàsiques de sintaxi
82

101. MORFOLOGIA DEL NOM (SUBSTANTIUS I ADJECTIUS)
En llatí els substantius i adjectius es declinen. És a dir, utilitzen diferents
desinències segons la funció que fan dins de l’oració.
Els CASOS en llatí són els següents:
NOMINATIU SUBJECTE,
ATRIBUT,
PREDICATIU (DEL SUBJ O DEL ATB)
VOCATIU VOCATIU (APEL·LACIÓ)
ACUSATIU COMPLEMENT DIRECTE
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
(Sense preposició: acusatiu de direcció
o de duració)
PREDICATIU (DEL C.D.)
GENITIU COMPLEMENT DEL NOM
C. CIRCUMSTANCIAL AMB
PREPOSICIÓ
DATIU COMPLEMENT INDIRECTE
Datiu possessiu amb verb SUM.
ABLATIU C. CIRCUMSTANCIAL AMB o
SENSE PREPOSICIÓ (Separatiu,
instrumental o locatiu)
En llatí hi ha cinc declinacions que es diferencien per la vocal o consonant del
tema del substantiu o adjectiu. Per tal de distingir-les, ens hem de fixar en el
GENITIU.
DECLINACIÓ NOM. SG GEN. SG
1ª -A -AE
2ª -US/ER/IR -I
3ª -S / -∅ -IS
4ª -US -US
5ª -ES -EI
83

102. PRIMERA DECLINACIÓ
1. Els substantius de la primera declinació s’enuncien –A, -AE.
2. La majoria dels substantius són femenins però també hi ha alguns
masculins (oficis i alguns noms propis, com ara poeta, -ae; Seneca, -ae).
3. Es declina per la primera declinació el femení dels adjectius –US, -A, -
UM.
DESINÈNCIES. ROSA, -AE
SINGULAR PLURAL
NOMINATIU
VOCATIU
ACUSATIU
GENITIU
DATIU
ABLATIU
SEGONA DECLINACIÓ
1. Els substantius de la segona declinació s’enuncien amb genitiu –I. Si el
Nominatiu singular és –US/-ER/-IR, el substantiu serà masculí (o
femení), si és –UM, serà neutre.
2. La majoria dels substantius són masculins, però també hi ha alguns
masculins (noms d’arbres com pinus, -i).
3. Es declinen per la segona declinació el masculí i el neutre dels adjectius –
US, -A, -UM.
84

103. DESINÈNCIES MASCULÍ – PUER, -I
SINGULAR PLURAL
NOMINATIU
VOCATIU
ACUSATIU
GENITIU
DATIU
ABLATIU
*Recuerda: el VOCATIU singular es –E en els substantius el NOMINATIU
singular dels quals és –US. La resta (-ER, -IR) fan el VOCATIU igual que el
NOMINATIU.
DESINÈNCIES NEUTRE, TEMPLUM -I
SINGULAR PLURAL
NOMINATIU
VOCATIU
ACUSATIU
GENITIU
DATIU
ABLATIU
85

104. *Els adjectius de tres terminacions: Els adjectius anomenats de primera classe
segueixen el model de bonus, -a, -um.
1. S’enuncien amb el nominatiu singular de cada gènere.
2. Declinen el femení com els substantius de la primera declinació.
3. Declinen el masculí i el neutre com els substantius de la segona
declinació.
Recorda: l’adjectiu no té gènere propi, com en les nostres llengües, concorda
amb el substantiu al que acompanya.
BONUS, BONA, BONUM
SINGULAR
MASCULÍ FEMENÍ NEUTRE
Nom.
Voc.
Ac.
Gen.
Dat.
Abl.
PLURAL
MASCULÍ FEMENÍ NEUTRE
Nom.
Voc.
Ac.
Gen.
Dat.
Abl.
86

105. TERCERA DECLINACIÓ
Els substantius de la tercera declinació es caracteritzen per fer el genitiu en –IS.
Dins de la tercera declinació trobem:
-Parisíl·labs (tema en –i): mateix nombre de síl·labes en Nom. Sg. i Gen. Sg. (Ex.
Hostis, hostis).
-Imparisíl·labs (tema en consonant): diferent nombre de síl·labes en Nom. Sg. i
Gen. Sg (Ex. Civitas, civitatis).
A la tercera declinació hi ha substantius masculins, femenins i neutres. També
adjectius de tres, dos i una terminació.
Imparisíl·labs
Ex. Rex, regis (masc); Civitas, civitatis (fem); nomen, nominis (neutre)
MASCULINS/ FEMENINS NEUTRES
SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL
Nominatiu -∅/-S -ES Nominatiu -∅ /-S -A
Vocatiu -∅/-S -ES Vocatiu -∅ /-S -A
Acusatiu -EM -ES Acusatiu -∅ / -S -A
Genitiu -IS -UM Genitiu -IS -UM
Datiu -I -IBUS Datiu -I -IBUS
Ablatiu -E -IBUS Ablatiu -E -IBUS
Parisíl·labs
Ex. Hostis, hostis (masc); nubes, nubis (fem); mare, maris (neutre).
MASCULINS/ FEMENINS NEUTRES
SINGULAR PLURAL SINGULA PLURAL
Nominatiu -S /-∅ -ES R
Vocatiu -S / -∅ -ES Nominatiu -∅ -IA
Acusatiu -S / -∅ -ES Vocatiu -∅ -IA
Genitiu -IS -IUM Acusatiu -∅ -IA
Datiu -I -IBUS Genitiu -IS -IUM
Ablatiu -E -IBUS Datiu -I -IBUS
Ablatiu -I -IBUS
87

106. HOSTIS, HOSTIS
SINGULAR PLURAL
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu
CIVITAS, CIVITATIS
SINGULAR PLURAL
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu
88

107. ADJECTIUS
Primera classe:
a) tres terminacions tipus –us, -a, -um. Declinen masculí i neutre per la 2ª
declinació, femení per la 1ª.
b) Tres terminacions tipus acer, acris, acre. Es declina per la tercera
declinació, com els temes en –i (parisíl·labs)
Segona classe: dues terminacions (m/f i n), tipus fortis, forte… Es declinen per la
tercera declinació com els temes en –i (parisíl·labs).
Tercera classe: una terminació (per als tres gèneres, s’enuncien com els
substantius, amb nominatiu i genitiu singular). Ex. Felix, felicis. Es declinen per
la tercera, temes en –i, excepte: vetus, veteris; pauper, pauperis i dives, divitis, que
es declinen com els temes en consonant (imparisíl·labs).
Ejm. FORTIS, FORTE.
SINGULAR
MASC / FEM NEUTRE
Nom.
Voc.
Acus.
Gen.
Dat.
Abl.
89

108. PLURAL
MASC / FEM NEUTRE
Nom.
Voc.
Acus.
Gen.
Dat.
Abl.
PRUDENS, -TIS
SINGULAR
MASC / FEM NEUTRE
Nom.
Voc.
Acus.
Gen.
Dat.
Abl.
90

109. PLURAL
MASC / FEM NEUTRE
Nom.
Voc.
Acus.
Gen.
Dat.
Abl.
FELIX, -ICIS
SINGULAR
MASC / FEM NEUTRE
Nom.
Voc.
Acus.
Gen.
Dat.
Abl.
91

110. PLURAL
MASC / FEM NEUTRE
Nom.
Voc.
Acus.
Gen.
Dat.
Abl.
VETUS, VETERIS
SINGULAR
MASC / FEM NEUTRE
Nom.
Voc.
Acus.
Gen.
Dat.
Abl.
92

111. PLURAL
MASC / FEM NEUTRE
Nom.
Voc.
Acus.
Gen.
Dat.
Abl.
QUARTA DECLINACIÓ
1. Els substantius de la quarta declinació fan el genitiu singular en –US.
2. Hi ha substantius masculins i femenins (nominatiu en –s) i neutres
(nominatiu en –U)
FRUCTUS, -US (m)
SINGULAR PLURAL
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu
93

112. CORNU, -U (n)
SINGULAR PLURAL
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu
CINQUENA DECLINACIÓ
1. Els substantius de la cinquena declinació fan el genitiu singular en -EI
2. La cinquena declinació conté molt pocs substantius, tots femenins. De
fet, només hi ha dos amb el paradigma complet, però són d’ús molt
freqüent: dies, diei (f) i res, rei (f).
DIES, DIEI (m/f)
SINGULAR PLURAL
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu
94

113. SISTEMA PRONOMINAL
PRONOMS PERSONALS
SINGULAR PLURAL
1ª P. 2º P 3ª (refl) 1ª P 2ª P 3ª (refl)
Nom. EGO TU - NOS VOS -
Acus. SE SE
Gen.
Dat.
Abl.
RELATIU
SINGULAR PLURAL
M F N M F N
Nom. QUI QUAE QUOD
Acus.
Gen.
Dat.
Abl.
95

114. ELS NUMERALS
CARDINALS ORDINALS
I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII
XIII
XIV
XV
XVI
XVII
XVIII
XIX
XX
XXX
XL
L
96

115. LX
LXX
LXXX
XC
C
D
M
DEMOSTRATIUS
SINGULAR PLURAL
M F N M F N
Nom. HIC HAEC HOC
Acus.
Gen.
Dat.
Abl.
SINGULAR PLURAL
M F N M F N
Nom. ISTE ISTA ISTUD
Acus.
Gen.
Dat.
Abl.
97

116. SINGULAR PLURAL
M F N M F N
Nom. ILLE ILLA ILLUD
Acus.
Gen.
Dat.
Abl.
SINGULAR PLURAL
M F N M F N
Nom. IS EA ID
Acus.
Gen.
Dat.
Abl.
SINGULAR PLURAL
M F N M F N
Nom. IPSE IPSA IPSUM
Acus.
Gen.
Dat.
Abl.
98

117. INTERROGATIU
SINGULAR PLURAL
M F N M F N
Nom. QUIS QUID
Acus.
Gen.
Dat.
Abl.
99

118. MORFOLOGIA VERBAL
L’ENUNCIAT DELS VERBS
El verb en llatí està format per una ARREL i una sèrie de MORFEMES. L’arrel ens
aporta informació semàntica i els morfemes, gramatical (temps, mode, veu, nombre i
persona).
El verb en llatí s’enuncia amb les següents formes:
1ª persona present d’indicatiu, 2ª persona present d’indicatiu, infinitiu de present, 1º
persona pretèrit perfet, supí.
Ex. AMO, AMAS, AMARE, AMAVI, AMATUM
MONEO, MONES, MONERE, MONUI, MONITUM
REGO, REGES, REGERE, REXI, RECTUM
AUDIO, AUDIS, AUDIRE, AUDIVI, AUDITUM
Els verbs llatins es poden classificar en cinc conjugacions, que es distingeixen per la
vocal del tema de present (infinitiu –RE).
1º Temes en A – Verbs el tema de present dels quals acaba en -A Ex. AMA-RE
2º Temes en Ē – Verbs el tema de present dels quals acaba en –E (i la –E es manté en la
primera persona) Ex. MONĒRE - MONES
3º Temes en consonant - Verbs el tema de present dels quals acaba en consonant. L’
infinitiu acaba en -Ĕ (Ex. REGE-RE), però la primera persona del singular no té la vocal,
acaba en consonant. Ex. REG-O
3º Mixta – Verbs amb característiques de la 3a i 4a conjugacions. L’ infinitiu té una –Ĕ,
però la primera persona del singular una –I. Ex. CAPI-O , CAPIS, CAPĔ-RE > CAP/ CAPI-
4ª Temes en I – Verbs el tema de present dels quals acaba en -I Ex. AUDI-RE
TEMA DE PRESENT
S’utilitza per a formar els següents temps:
-Present
- Pretèrit Imperfet
- Futur
T. PRESENT = INFINITIU DE PRESENT - RE
1º sg. PRESENT INDICATIU - O
100

119. Ex.
1º AMARE > AMA-
2º MONEO > MONE ; MONERE > MONE-
3º REGO > REG
3ºm CAPIO > CAPI
4º AUDIO > AUDI
TEMA DE PERFET
S’utilitza per a formar els següents temps:
-Pretèrit Perfet
- Pretèrit Plusquamperfet
- Futur Perfet
T. PERFET = 1ª PERSONA PRET. PERFET – I
Ex. AMAVI > AMAV-
IMPERATIU
L’imperatiu és el mode que s’utilitza per expressar una ordre o mandat. És per això que
només té segona persona del singular i plural. A més, sols té Present i Futur (no és
possible donar ordres per al passat).
DESINÈNCIES:
∅
2ª Sg: -∅
2ª Pl: -TE
DESINÈNCIES PERSONALS
VEU ACTIVA VEU PASSIVA
1º -m/-o -r
2º -s -ris
3º -t -tur
1º -mus -mur
2º -tis -mini
3º -nt -ntur
DESINÈNCIES ESPECIALS
1º -i
2º -isti
3º -it
1º -imus
2º -istis
3º -erunt /-ere
101

120. ESQUEMA GENERAL DELS TEMPS VERBALS
TEMA DE PRESENT
PRESENT
I: ARREL + DESINÈNCIES PERSONALES ACTIVES O PASSIVES
Subj:1ºy 2º TEMA+ E + DES. PERSONALES ACTIVES O PASSIVES
3º, 3ºM y 4º:TEMA + A + DES. PERSONALES ACTIVES O PASSIVES
PRETÈRIT IMPERFET
I: TEMA DE PRESENT + (E) BA + DESINÈNCIES ACTIVES O PASSIVES
S: TEMA DE PRESENT + RE+ DESINÈNCIES ACTIVES O PASSIVES
FUTUR
1º y 2º: TEMA DE PRESENT + BO/I/U + DESINÈNCIES ACTIVES O PASSIVES
3ª, 3ªm Y 4ª: TEMA DE PRESENT + A/E + DESINÈNCIES ACTIVES O PASSIVES
FORMES NO PERSONALS
INFINITIU DE PRESENT
ACTIU: TEMA DE PRESENT + RE
PASSIU: TEMA DE PRESENT + I/RI
INFINITIU DE PERFET
ACTIU: TEMA DE PERFET + ISSE
PASSIU:
PARTICIPI DE PRESENT (ACTIU)
TEMA DE PRESENT + -NS, -NTIS
PARTICIPI DE PERFET (PASSIU)
TEMA DE SUPÍ + -US, -A, -UM
102

121. TEMA DE PERFET
PRETÈRIT PERFET
VEU ACTIVA
I: TEMA DE PERFET + DESINÈNCIES ESPECIALS
S: TEMA DE PERFET + ERI + DESINÈNCIES ACTIVES
VEU PASSIVA
I: PARTICIPI PERFET NOM. + PRES. I. SUM
S: PARTICIPI PERFET NOM. + PRES. S. SUM
PLUSQUAMPERFET
VEU ACTIVA
I: TEMA DE PERFET + ERA + DESINÈNCIES ACTIVES
S: TEMA DE PERFET + ISSE + DESINÈNCIES ACTIVES
VEU PASSIVA
I: PARTICIPI PERFET NOM. + IMPERF. I. SUM
S: PARTICIPI PERFET NOM. + IMPERF. S. SUM
FUTUR PERFET
VEU ACTIVA
I: TEMA DE PERFET + ERI + DESINÈNCIES ACTIVES
(1ª Sg. –ERO).
VEU PASSIVA
I: PARTICIPI PERFET NOM. + FUTUR SUM
103

122. FORMACIÓ DELS TEMPS VERBALS
TEMA DE PRESE T VEU ACTIVA
PRESE T I
1ª 2ª 3ª 3ª MIXTA 4ª
AM-O MO E-O REG-O CAPI-O AUDI-O
PRESE T S
1ª 2ª 3ª 3ª MIXTA 4ª
PRETÈRIT IMPERFET I
1ª 2ª 3ª 3ª MIXTA 4ª
AMA-BA-M MO E-BA-M REG-E-BA-M CAPI-E-BA-M AUDI-E-BA-M
104

123. PRETÈRIT IMPERFET S
1ª 2ª 3ª 3ª MIXTA 4ª
FUTUR
1ª 2ª 3ª 3ª MIXTA 4ª
AMA-B-O MO E-B-O REG-A-M CAPI-A-M AUDI-A-M
I FI ITIU DE PRESE T ACTIU
1ª 2ª 3ª 3ª MIXTA 4ª
PARTICIPI DE PRESE T
1ª 2ª 3ª 3ª MIXTA 4ª
105

124. TEMA DE PRESE T VEU PASSIVA
PRESE T I
1ª 2ª 3ª 3ª MIXTA 4ª
AM-OR MO E-OR REG-OR CAPI-OR AUDI-OR
PRESE T S
1ª 2ª 3ª 3ª MIXTA 4ª
PRETÈRIT IMPERFET I
1ª 2ª 3ª 3ª MIXTA 4ª
AMA-BA-R MO E-BA-R REG-E-BA-R CAPI-E-BA-R AUDI-E-BA-R
106

125. PRETÈRIT IMPERFET S
1ª 2ª 3ª 3ª MIXTA 4ª
I FI ITIU DE PRESE T PASSIU
1ª 2ª 3ª 3ª MIXTA 4ª
TEMA DE PERFET VEU ACTIVA
PRETÈRIT PERFET I
1ª 2ª 3ª
AMAV-I MO U-I REX-I
107

126. 3ª MIXTA 4ª
CEP-I AUDIV-I
PRETÈRIT PERFET S
1ª 2ª 3ª
3ª MIXTA 4ª
108

127. PLUSQUAMPERFET I
1ª 2ª 3ª
AMAV- ERA-M MO U- ERA-M REX- ERA-M
3ª MIXTA 4ª
CEP- ERA-M AUDIV- ERA-M
PLUSQUAMPERFET S
1ª 2ª 3ª
109

128. 3ª MIXTA 4ª
FUTUR PERFET
1ª 2ª 3ª
AMAV- ER-O MO U- ER-O REX- ER-O
3ª MIXTA 4ª
CEP- ER-O AUDIV- ER-O
I FI ITIU DE PERFET ACTIU
1ª 2ª 3ª 3ª MIXTA 4ª
110

129. TEMA DE PERFET VEU PASSIVA
PRETÈRIT PERFET I
1ª 2ª 3ª
3ª MIXTA 4ª
PRETÈRIT PERFET S
1ª 2ª 3ª
111

130. 3ª MIXTA 4ª
PLUSQUAMPERFET I
1ª 2ª 3ª
3ª MIXTA 4ª
112

131. PLUSQUAMPERFET S
1ª 2ª 3ª
3ª MIXTA 4ª
FUTUR PERFET
1ª 2ª 3ª
113

132. 3ª MIXTA 4ª
I FI ITIU DE PERFET PASSIU
1ª 2ª 3ª 3ª MIXTA 4ª
TEMA DE SUPÍ
PARTICIPI DE PERFET
1ª 2ª 3ª 3ª MIXTA 4ª
114

133. SUM
Tema de Present
PRESENT INDICATIU PRESENT SUBJUNTIU
PRET IMPERFET I PRET IMPERF S FUTUR I
INFINITIU PRESENT
INFINITIU FUTUR
115

134. Tema de Perfet
PERFET I PERFET S
PLUSQUAMPERFET I PLUSQUAMPERFET S FUTUR PERFET
INFINITIU PERFET
116

135. VOLO
El verb volo i els seus compostos sols són irregulars en el tema de present. Volo
presenta alternàncies vocàliques en el tema vol- /vul- /vel-; presenta formes sense
vocal temàtica, i en el present de subjuntiu utilitza el morfema -i-, com el verb sum.
Tema de Present (Veu activa)
PRESENT INDICATIU PRESENT SUBJUNTIU
PRET IMPERFET I PRET IMPERF S FUTUR I
INFINITIU PRESENT
117

136. FERO, FERS, FERRE, TULI, LATUM
El verb sols és irregular en el tema de present, perquè no té vocal d’unió entre l’arrel i
les desinències.
La particularitat del verb FERO és que presenta una arrel diferent per cada tema.
Tema de Present (Veu activa)
PRESENT INDICATIU PRESENT SUBJUNTIU
PRET IMPERFET I PRET IMPERF S FUTUR I
INFINITIU PRESENT
PARTICIPI DE PRESENT
118

137. NOCIONS BÀSIQUES DE SINTAXI
L’ORACIÓ
L’oració és una unitat mínima de comunicació que, com a mínim, ha de dur un verb. És
per això que, quan anem a analitzar un text, el primer que hem de fer és buscar els
verbs.
Els elements fonamentals d’una oració són el subjecte i el predicat, que concorden en
número i persona. Podem distingir dues classes d’oracions segons el tipus de predicat:
nominal o verbal.
ORACIÓ COPULATIVA = SUBJECTE + VERB COPULATIU (SUM) + ATRIBUT
1. Subjecte i atribut van en nominatiu i han de concordar en gènere i número.
2. El verb ha de concordar en número i persona amb el subjecte.
3. Les oracions nominals pures són aquelles en les que no hi ha verb, sols subjecte i
atribut.
4. Quan una oració copulativa no porta atribut, equival a una oració impersonal, “hi
ha”.
ORACIÓ TRANSITIVA = SUBJECTE + VERB TR + CD
1. El cas del Complement Directe és l’ACUSATIU.
2. Els verbs a les oracions transitives han de ser transitius (diferents del verb SUM).
A més, hi ha també l’oració passiva:
LA VEU PASSIVA
En llatí hi ha dues veus: activa i passiva.
- Activa: el subjecte realitza l’acció del verb.
- Passiva: el subjecte pateix l’acció del verb.
El llatí utilitza dos sistemes diferents per formar la passiva, un per als temps del
tema de present i altre per als del tema de perfet.
119

138. SINTAXI DE LA VEU PASSIVA
VEU ACTIVA SUBJECTE VERB ACTIU C.D.
VEU PASSIVA SUBJECTE VERB PASSIU C. AGENT
a/ab + ablatiu
ablatiu
L’ORACIÓ SIMPLE
L’oració simple és aquella que no inclou cap proposició, és a dir, només té un verb.
L’ORACIÓ COMPOSTA: LA COORDINACIÓ
Quan en una oració hi ha dos o més verbs al mateix nivell sintàctic, estan coordinats.
COORDINACIÓ
COPULATIVES DISJUNTIVES ADVERSATIVES EXPLICATIVES
ET =i NAM = doncs
AC, ATQUE =i AUT = o SED, VERUM = però NAMQUE = doncs
-QUE =i VEL = o AT = però al contrari ENIM = en efecte
-VE = o VERO, AUTEM = però ETENIM = en efecte
NEC, NEQUE = ni TAMEN = tanmateix
NE… QUIDEM = ni tan
sols…
Els nexes coordinants poden també aparèixer en construccions correlatives com:
nec …nec; neque… neque: ni …ni.
et … et; non solum …sed etiam; non tantum …sed etiam: no sols… sinó també
aut…aut: o…o.
sive… sive; seu… seu; ja … ja;
tum … tum; nunc …nunc; modo …modo: ora …ora
120

139. L’ORACIÓ COMPOSTA: LA SUBORDINACIÓ
LES PROPOSICIONS SUBORDINADES
1. Completives o SUBSTANTIVES Equivalen a substantius i realitzen les
seues funcions: subjecte, atribut, CD…
2. De relatiu o ADJETIVES Equivalen a adjectius i, com ells, modifiquen a
substantius. Funcionen com a CN.
3. Circumstancials o ADVERBIALS Equivalen a adverbis i, per tant, realitzen
la funció de CC (de lloc, temps, mode, finalitat, etc.)
Les proposicions subordinades substantives
1. Realitzen la funció de Subjecte o CD.
2. Són de dos tipus: introduïdes per una conjunció (ut, quod... ), o proposicions
d’Infinitiu No Concertat (INC) amb subjecte propi en acusatiu.
3. Es tradueixen introduïdes per la conjunció “que”.
Les proposicions subordinades de relatiu
1. Equivalen a un adjectiu. Modifiquen a un substantiu de l’oració principal
que s’anomena ANTECEDENT.
2. Les introdueix un PRONOM (QUI, QUAE, QUOD) que concerta amb
l’antecedent en GÈNERE I NOMBRE, però no necessàriament en cas. En
alguns casos, van introduïdes per un ADVERBI RELATIU ( UBI, QUO, UNDE,
QUA).
3. En la traducció, la proposició de relatiu va immediatament després del seu
antecedent (encara que en llatí vaja separada).
Les proposicions subordinades ADVERBIALS o CIRCUMSTANCIALS equivalen
a adverbis i, per tant, fan funció de CC.
En llatí, com en les nostres llengües, poden ser causals, temporals, finals,
concessives, condicionals, consecutives o comparatives.
121

140. UT pot ser:
1.- Adverbi interrogatiu / exclamatiu/ desideratiu: “com?, com!”…
2.- Nexe subordinant:
2.1.- Amb el verb de la proposició subordinada en indicatiu:
Comparatiu-modal (possibles correlatius a l’oració principal: sic, ita,
qualis…): “com, segons”.
Temporal (ut primum): “quan, mentre, des que”.
Causal: “segons, perquè, com”
2.2.- Amb el verb de la proposició subordinada en subjuntiu:
Substantiu: “que”. (Farà funcions de Subjecte, CD, atribut o aposició)
Final: “per tal que”
Consecutiu: “que, de manera que” (adverbi –ita, sic, tantus- + ut / is,
ea, id + ut; segueix la principal).
Concessiu: “encara que” (correlatius: tamen; precedeix la principal)
CUM pot ser:
1.- Preposició d’ablatiu: “amb”.
2.- Nexe subordinant:
2.1.- Amb el verb de la proposició subordinada en indicatiu:
Temporal: “quan, mentre, des que”.
2.2.- Amb el verb de la proposició subordinada en subjuntiu:
Cum històric (pto. imperf./ plusc.): “com, gerundi o al+ infinitiu”.
Causal (present / pto.pto.): “perquè, ja que”
Concessiu (correlatius com tamen, attamen…): “encara que”.
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB
L’ Infinitiu és un substantiu verbal
a. Com a verb, pot dur els seus propis complements
b. Como a substantiu funciona com a: SUBJECTE, CD
c. Infinitiu No Concertat (amb subjecte propi en acusatiu), sense cap conjunció,
forma una PROPOSICIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA. Es tradueix precedit de la
conjunció “QUE”.
122

141. El Participi
És un adjectiu verbal
a. Com a verb, pot dur els seus propis complements.
b. Com a adjectiu, modifica a un substantiu.
c. CONSTRUCCIONS DE PARTICIPI:
a. Participi Concertat: El participi concorda amb un substantiu de
l’oració en gènere, nombre i cas.
i. Participi de present: es tradueix per gerundi o per oració de
relatiu.
Ex. Caesar hoc sperans legiones III ex castris educit. (Cèsar,
esperant això/que esperava això, treu tres legions del
campament)
ii. Participi de perfet: es tradueix pel nostre participi.
Ex. Cato, creatus cónsul, in Hispaniam adversus Celtiberos
profectus est. (Cató, nomenat cònsol, va marxar cap a
Hispània contra els celtibers).
b. Participi Absolut: El participi, en ABLATIU, concorda en gènere,
nombre i cas amb un substantiu que li fa de subjecte.
Ex. Caesar, recepto Orico, Apolloniam proficiscitur. (Cèsar, conquerit
Òrico, es dirigeix cap a Apol·lonia).
L’ORACIÓ
123