Aquest és un treball on podem comparar la llengua de l'amazig amb el català

1. LLENGÜES DEL MÓN EN L’AULA
BERBER / AMAZIC

2. ÍNDEX
1. Introducció
1. Filiació lingüística
2. Localització lingüística i nombre de parlants
3. Codi escrit:
2. Treball
1. Comparació gramatical
1. Comparació fonològica
2. Comparació morfosintàctica
2. Vocabulari d‟aula e interacció social
3. Conclusions
4. Bibliografia

3. 1.1 FILIACIÓ LINGÜÍSTICA
 La paraula berber procedeix del apel·latiu
grecollatí (“Bàrbarus”).
 La població berber utilitza el terme “Amazig”
per nombrar-se, mentre que la paraula
“Tamazig” és utilitzada per a referir-se a la
llengua o al conjunt de llengües dels
Berbers.
 L‟Amazig pertany a la família afroasiàtica.

4.  Les llengües afroasiàtiques conformen una
família lingüística constituïda per uns 375
idiomes, i amb més 400 milions de parlants.
 L‟Àrab, pertany a la família afroasiàtica, es la
llengua socialment dominant per a la majoria
dels berbers i la llengua de la religió.
 Existeixen algunes similituds en quant a les
estructures gramaticals i de fonètica entre l‟àrab
i l‟amazig però ambdues llengües són molt
diferents.

5. 1.2. LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA I NOMBRE DE PARLANTS.
 Actualment, la població Berber es troba molt repartida entre distints
estats Nord Africans: Marroc, Algèria, Tunísia, Mauritània, Líbia, Burkina
Faso i Egipte.

6.  El Marroc (12.000.000 de parlants) i a
Algèria (7.000.000 de parlants)
 La llengua dominant és l‟àrab,
 El Francès és la segona llengua oficial.
 Amazig/Berber es la minoritzada.
 A Níger i Malí l‟amazig es reconegut com
una de les llengües nacionals.

7.  Tunísia és el país nord Africà on es registra
major retrocés de la llengua berber en
detriment de l‟àrab.
 S‟estima que el nombre de berberofens pot
sobrepassar fàcilment els 25.000.000
milions.

8. 1.3. CODI ESCRIT: DESCRIPCIÓ I EXEMPLIFICACIÓ.
 El berber es una llengua essencialment de
tradició oral.
 Encara que posseeix des de fa almenys
2.500 anys el seu propi sistema d‟escriptura.
 Al començament s'escrivia amb un alfabet
propi, el tifinagh, derivat de l'antic libi-púnic, i
conservat pels tuaregs.
 Va ser gradualment substituït (però mai no del
tot), primer i durant poc temps,per l'alfabet llatí
i, després, per l'alfabet àrab.

9.  Al segle XX s'ha recuperat l'alfabet llatí, tot i
que ara hi ha un ressorgiment del tifinagh.
 A finals del segle XX diverses institucions
culturals berbers han recuperat i reformat el
tifinagh.
 Les formes antigues de tifinagh són
consonàntiques, mentre que les formes
modernitzades inclouen signes per a les
vocals.

10. 2. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL
2.1 FONÈTICA I FONOLOGIA
Les consonants:
 l‟amazig destaca pel seu consonantisme, amb comparació
amb el català.

11. 1. Tifinag. 2. Correspondència en l‟àrab.
3. Correspondència llatina. 4. AFI

12. Les vocals del berber i posició de l’ accent.
 Les vocals del berber compten només amb tres
fonemes: a, i, u
 Cal tindre en compte que la pronunciació de les
vocals de l‟amazig varia segons el context i que
un inventari dels sons realment
pronunciats, podria superar els existents al
català, açò dificulta la pronunciació catalana
dels berbers
 El berber també coneix una vocal neutra e
, que no té valor fonològic però apareix per tal
de facilitar la pronunciació de grups
consonàntics excessivament complexos

13. FONEMES VOCÀLICS DE L’AMAZIG - CATALÀ
Anteriors Centrals Posterios
Tancats i u
Semitancats e o
Semioberte ε
s
Baix a

14. ABSENCIA D’ ARTICLE
 El Berber no coneix un equivalent de l‟ article del català; el
nom apareix com a definit o indefinit segons la funció que
realitza en el discurs.
 Representa una dificultat per als berberòfons dominar l‟ús
de l‟article del català, més concretament en expressions on
no es veu clar el seu ús.

15. EL GÈNERE DELS NOMS
 Pel que fa al gènere de l‟amazig pot ser
masculí o femení, encara que hi ha vegades
que el mateix nom pot ser diferent segons
utilitzem l‟amazig o el català.

16.  La forma més freqüent dels noms masculins
és la dels que comencen per la vocal
a, també són nombrosos els que comencen
per les vocals i i u

17.  D’altra banda els noms femenins comencen
pràcticament sempre per una t, seguida
d‟una a.

18. EL NOMBRE DELS NOMS
 El sistema més freqüent de formació en
plural dels noms masculins consisteix en
afegir la terminació –(e)n, (la -n és una vocal
de suport). Si el mot comença per a-, es
canvi per i-:

19.  Per altra banda per a formar el plural dels
noms femenins es realitza afegint la
terminació –in; si el mot comença per ta-
, aquest prefix es canvia per ti-:

20. PRONOMS PERSONALS
 Existeixen dos tipus de pronoms:
 Els pronoms autònoms (jo,tu, ell...)
 Els pronoms clítics (em,et,el...)
 La particularitat de l‟amazig es que els
pronoms clítics a més d'usar-los amb els
verbs, també poden ser usats en les
preposicions i en alguns noms.

21.  Cal destacar que els pronoms de segona
persona tant en singular com en plural tenen
una forma de masculí i una altra en femení.

22. EL VERB
Les distincions formals del verb amazig
 La morfologia verbal al català s‟organitza en
distincions temporals, en canvi la morfologia
verbal de l‟amazig distingeix les situacions
acabades e inacabades:
 Aspecte perfectiu,(situacions acabades). Ex:
“He llegit aquest llibre”
 Aspecte imperfectiu, (situacions inacabades) .
Ex:”Estic lleguin aquest llibre”

23. SINTAXI
ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE
 L‟amazig utilitza una sintaxi:
 V – S - O (Verb – Subjecte - Objecte)
 En canvi, el català te una sintaxi:
 S - V - O (Subjecte – Verb - Objecte)
 Un dels errors del berberófons que parlen català es que col·loquen el subjecte darrere del
verb.
 Treballa el meu pare de cuiner
 El meu pare treballa de cuiner

24. LÈXIC
 L‟amazig te molts dialectes, per tant
existeixen moltes diferencies lèxiques
segons l‟origen dels parlants, a més trobem
una gran influencia de les llengües que han
entrat en contacte amb aquest. Com es el
cas de l'àrab i l‟alfabet llatí.

25. VOCABULARI DE INTERACCIÓ SOCIAL
CATALÀ BERBER/AMAZIG
adéu! besselama!
bon dia! tifawin xaf-ek!
com estàs? mammek tellid?
hola! ahlal!
perdó! smaḥ-ayi!
per favor! mala texsed!

26. VOCABULARI D’AULA
CATALÀ BERBER/
AMAZIG
mestre rmu‟allim
alumne amaḥḍar
pissarra ǧuḥa
llapis Erqerem
llibre erkitab
quadern librita
paperera erbiddu n
estoig tasenduqt

27. CONCLUSIONS
 FONÈTICA
 Distribució limitada dels sons de ll i de ny;
poden ser pronunciats amb dificultat en
determinats contextos, per exemple davant
de s:
Anys, ulls.
 Confusió dels sons de z i de j:

28.  Pronunciació característica de la l en final de
síl·laba amb un so de r:
balcó, faldilles
 Confusions en la pronunciació de les
vocals, particularment de e i de i

29. MORFOLOGIA
 L’ARTICLE
 Extensió de l‟ús de l‟article a casos en que
en català no s‟utilitza.
 LA FLEXIÓ NOMINAL
 Confusions en el gènere dels noms
a. Si no se les deures (...) me peguen.
b. Te una cotxe.

30.  Concordança errònia amb noms que tenen
un nombre fixat específic:
Tots els seus diners l‟havia gastat per això.
 L‟ús d‟una forma inadequada per a expressar
un nom genèric o col·lectiu
El gat i el gos, m‟agraden.
„Els gats i els gossos m‟agraden‟

31. LA FLEXIÓ VERBAL
 Ús inadequat dels temps verbals; combinacions
del present i del passat per a la mateixa
situació:
a. [I que passa?] Va caure aquest.
„Aquest ha caigut‟
b. Va caminant, caminant, quan li va sortir això.
„Va caminant, caminant, i li surt això‟
c. La meva mare li ha vist i vam córrer a casa.
„La meva mare el va veure i vam córrer a casa‟

32.  Ús inadequat dels temps verbals; us del
present en contextos de passat:
a. Si no se les deures (...) me peguen.
„Si no sabia els deures (...) em pegaven‟
b. Abans miro els teletubies, ahora no.
„Abans mirava els teletubies, ara no‟
c. Un dia havia estem fora de la porta.
„Un dia érem a fora de casa‟

33. SINTAXI
 Col·locació inadequada del subjecte darrere
del verb:
a. Treballa el meu pare de paleta.
„El meu pare treballa de paleta‟
b. I tira un la pilota.
„I un tira la pilota‟
c. [I que passa?] Va caure aquest.
„Aquest ha caigut‟

34. BIBLIOGRAFÍA
 XAVIER LAMUELA (2001), El berber. Estudi
comparatiu entre la gramàtica del català i la
del berber o amazig.
 ANA Mª RICO MARTÍN i CELIA RICO
MARTÍN. Vocabulari bàsic infantil català –
amazig.
 http://ca.wikipedia.org
 http://es.wikipedia.org