4. El radical (o arrel) és l’element significatiu,
comú als mots d’una mateixa família lèxica, que
resta d’una paraula quan se’n separen els
afixos i les desinències:
dormir, dormia, dormissin, adormir,
adormiment, adormissar-se, condormir-se,
dormitiu, dormilega, dormitori…: totes
aquestes paraules, de la mateixa família lèxica,
tenen en comú el radical “dorm”.
5. Un afix és un element format per
un o diversos sons que, afegit a un
radical, constitueix amb aquest un
mot nou.
Els afixos d’una llengua formen un
conjunt fix i limitat i no se solen
usar independentment del radical.
6. Hi ha tres tipus d’afixos: prefixos, infixos i
sufixos. Els prefixos s’afegeixen davant el
radical; els sufixos, darrere; i els infixos,
entre el radical i un sufix:
ajeure (prefix) peuot (sufix)
“emblanquinar”: em (prefix) blanqu
(radical) in (infix) ar (sufix)
7. Els sufixos formen el grup més
nombrós i més productiu.
Sempre són tònics, per tant,
produiran un desplaçament de
l’accent del radical.
Així mateix, tenen la particularitat
que poden canviar la categoria del
mot primitiu:
8. Nom derivat de verb:
enyorança (d’enyorar)
enterrament (d’enterrar)…
19. En general, cada un dels afixos aporta un matís significatiu que
sempre és el mateix. Per exemple:
El prefix in- expressa negació: injust, indigne, inútil…
El prefix re- expressa repetició: refer, repoblar…
El sufix -ista serveix per fer noms de professions: dentista,
modista…
El sufix -dat serveix per fer noms abstractes: bondat, maldat…
El sufix -ble expressa possibilitat: avaluable, atribuïble…
20. Un mateix matís significatiu pot ser expressat
per diferents afixos:
Els sufixos -et /-eta, -ó /-ona, -ol /-ola…
serveixen per fer diminutius: animalet,
animaló, bestiola…
Els sufixos -à /-ana, -enc /-enca, -í /-ina…
serveixen per fer gentilicis: valenciana, lleidatà,
sabadellencs, porrerenca, menorquí,
barcelonines…
21. I un mateix afix pot expressar
matisos diferents:
El sufix -er /-era pot servir per fer
gentilicis (brasiler, felanitxer), noms
d’oficis (ferrer, cambrer), adjectius
que indiquen propensió (ploraner,
cridaner), etc.
22. Els derivats regressius o noms postverbals
són noms que deriven de verbs sense afixos;
consisteixen en el radical nu o bé augmentat
amb una -a o amb una -e:
tomb (derivat regressiu de tombar),
avenç (derivat regressiu d’avençar),
prec, batec, bateig, rebuig, udol, manlleu,
guany, crit / crida, condemna, pesca, dubte,
encontre…
23. No hem de confondre derivació i
flexió. La flexió permet expressar
determinades característiques com el
gènere, el nombre, el temps, etc. per
mitjà de desinències afegides als
radicals:
senyor / senyora / senyors / senyores
cantat / canten / cantàveu / cantis
