1. UNITAT 3 El lèxic

2. LA FORMACIÓ DE MOTS La creació de noves paraules es regeix pel principi d’economia: no s’inventen paraules, sinó que es creen perquè es recordin a altres ja oblidades. Els recursos lingüístic poden ser interns o externs Interns  serveixen per crear nous mots a partir dels que ja existeixen en la llengua. Externs  es basen en la incorporació de mots que pertanyen a altres llengües.

3. LA DERIVACIÓ Consisteix en afegir un sistema derivatiu (afix) a un radical o lexema. Segons la posició que ocupen respecte del lexema, els afixos es calcifiquen en: Prefixos Infixos Sufixos

4. LA DERIVACIÓ (prefixos) Es classifiquen seguint tres criteris: Fonològic  segons la tonicitat son àtons o tònics Àtons a-  amuntegar bes-  besavi es-  esfullar ... Tònics avant-  avantprojecte infra-  infraroig sota-  sotamà ...

5. LA DERIVACIÓ (prefixos) Es classifiquen seguint tres criteris: Morfosintaxi  hi ha prefixos que es poden recategoritzar el lexema, és a dir, assignar-li una nova categoria gramatical. Tant sols alguns prefixos permeten formar verbs a partir de radicals nominals i adjectius. consell  aconsellar terra  enterrar L’adjunció de prefixos a- i en- pot provocar canvis sintàctics i semàntics. Semàntic  segons el seu significat indiquen l’espai el temps, la jerarquia en una escala...

6. LA DERIVACIÓ (infixos) Formen una llista tancada i afegeixen pocs matisos de significat. Poden servir per diferencia significats. Menjucar -uc- Magritxol -itx- Rajolí -ol- Empatollar -oll- Ensangonar -on- Picossada -oss- Xerrotejar -ot- Cantussejar -uss- Pedruscall -usc- Roquissar -iss- Exemple Infix Ceballut -all- Costaners -an- Afiganyar -any- Llargarut -ar- Caparró -arr- Allargassar -ass- esprimatxat -atx- Llogater -at- Apegalós -al- Exemple Infix Solellada -ell- Camperol -er- Pelleter -et- Ploricó -ic- Branquilló -ill- Clenxinar -in- Ploviscar -isc- Plorinyar -iny- Polseguera -eg- Exemple Infix

7. LA DERIVACIÓ (sufixos) Expressen a més d’un significat una categoria gramatical. Poden formar noms, adjectius, verbs i adverbis a partir de radicals nominals, adjectivals, verbals i , en menor mesura, adverbials.

8. LA DERIVACIÓ (sufixos) La formació de noms Noms derivats de noms Cal diferenciar dos tipus de processos. Derivació amb sufixos valoratius  no forma noves unitats lèxiques. Derivació amb altres tipus de sufix  forma noves unitats amb nous significats i recategoritza el radical.

9. LA DERIVACIÓ (sufixos) La formació de noms Noms derivats d’adjectius No comporten una variació semàntica els derivats tendeixen a manifestar la qualitat del radical i son, per tant, noms abstractes. Noms derivats de verbs Solen tenir un significat relacionat amb l’acció verbal o l’agent que la realitza També resulten objecte i indrets relacionats amb el racial verbal

10. LA DERIVACIÓ (sufixos) La formació d’adjectius Els adjectius formats a partir de noms, verbs i adjectius mantenen una relació semàntica amb el radical de què provenen; simplement, afegeixen matisos de significat

11. LA DERIVACIÓ (sufixos) La formació d’adjectius Adjectius derivats de noms Gentilicis Característica Pertinença Adjectius derivats d’adjectius Tendència Valoratius Superlatius Adjectius derivats de verbs Qualitat Propensió, aptitud Possibilitat

12. LA DERIVACIÓ (sufixos) La formació de verbs Verbs derivats de noms El sufix que s’incorpora als verbs derivats de nom indica, am petites variants, “posar en acció” allò que expressa el radical. Verbs derivats d’adjectius Indiquen “posar en acció” la qualitat expressa el radical, o sigui, “fer tornar”, “tenir tendència a”. Verbs derivats de verbs Pertanyen tots a la primera conjugació i solen presentar un infix entre el lexema i el sufix.

13. LA LEXICALITZACIÓ Explica tots aquells processos de formació de mots que pretereixen a unitats existents de la llengua. La composició Formació de mots a partir de la unió de dos lexemes. El mot resultant constitueix una unitat de significat i alhora una unitat morfosintàctica

14. LA LEXICALITZACIÓ La sintagmació i la fraseologia La sintagmació  combinar paraules per formar un sintagma que es comporta com una construcció fixa, amb un significat específic, dins de l’oració. Locució gramatical Locució lèxica La fraseologia  formar oracions que funcionen com a construccions fixes amb un sentit específic. Comparteixen dos fenòmens: Són unitats fixades No tenen un significat literal

15. LA LEXICALITZACIÓ L’habilitació Recurs de formació de mots que consisteix a assignar una nova categoria gramatical i un nou significat a una unitat ja existent en la llengua. La truncació, les onomatopeies i la reduplicació Truncació  recurs lèxic que consisteix a modificar un mot ja existent escurçant-lo, però conservant-ne les característiques gramaticals i el significat. L’onomatopeia  procés de formació de mots que consisteix a denominar un determinat concepte a partir de la reproducció d’un so o soroll estretament vinculat a aquest concepte. La reduplicació  consisteix en la repetició d’un element d’un mot o de tot un mot sencer, és mlt poc productiu en català.

16. ELS MANLLEUS El lèxic d’una llengua es distribueix en 3 categories: Base comuna i constitutiva de la llengua Restes de les llengües anteriors Aportacions posterior (manlleus): Causes lingüístiques Causes no lingüístiques: contacte fronterer, conquesta o supremacia econòmica o cultural Pel que fa a l’adaptació lingüística dels manlleus, es poden prendre dues opcions: Mantenir la grafia original Adaptar la grafia a les normes ortogràfiques de la llengua que rep el manlleu.