2. síl·laba- És un so o un grup de sons que es pronuncien en un
sol cop de veu. Ex: ca-di-ra, i-lla, ma-ni-a
La síl·laba està formada per:
Un nucli: vocal. Ex: tros
Elements marginals: solen ser les consonants. Ex tros
PODEM CLASSIFICAR LES SÍL.LABES EN :
TÒNIQUES ÀTONES
TÒNIQUES- On recau la major intensitat de la veu.
Ex: ca-la-mar, ca-di-ra
ÀTONES- Que es pronuncien amb una intensitat menor.
Ex: ca-la-mar, ca-di-ra.
3. SEPARACIÓ EN SÍL·LABES
DÍGRAFS QUE SE SEPAREN:
rr - sor-ra ss- ros-sa sc - as-cen-sor tj- plat-ja tg- jut-ge
ix- cai-xa tx- flet-xa l.l- til-la nn- ten-nis mm- com-mou-re
Dígrafs que no se separen:
gu- gui-neu qu- ra-que-ta ll- mi-llor ny - ca-nya
Ig, ix, tx a final de mot. Ex: ma-reig, ca-laix, des-patx
4. CLASSIFICACIÓ DE LES PARAULES SEGONS EL Nº DE SÍL·LABES:
• MONOSÍL.LABES - MOTS QUE TENEN UNA SOLA SÍL.LABA.
• BISÍ.LABES - MOTS QUE TENEN DUES SÍL.LABES.
• TRISÍL.LABES - MOTS QUE TENEN TRES SÍL.LABES.
• POLISÍL.LABES - MOTS QUE TENEN MÉS DE TRES SÍL.LABES.
MONOSÍL.LABS ÀTONS:
Els articles : el, la, els, les, en, na, un, uns.
1.
2. Els pronoms febles: em, ens, et, us, el, la, els, les, li, es,...
3. Les preposicions: a, en, de, per, amb ..
4. Les contraccions: al, del, pel, als, dels, pels.
5. Les conjuncions: i, o, si, ni, que...
MONOSÍL.LABS TÒNICS:
Substantius: pa, pi, peu, pis...
1.
2. Verbs: sé, té, vol, fos...
3. Adjectius: net, fosc, clar, prim...
4. Pronoms personals: jo, tu, ell,...
5. Adverbis: gens, molt, on...
5. Els diftongs: És la unió en una mateixa síl·laba d’un so vocàlic
amb un so semivocàlic o semiconsonàntic. Ex: ai-re, mai, ciu-tat...
Recorda que la síl.laba està formada per:
Un nucli: so vocàlic
Elements marginals: que poden ser els sons consonàntics,
semivocàlics o semiconsonàntics
TIPUS DE DIFTONGS
Diftong Diftong
DECREIXENT CREIXENT
6. DIFTONG DECREIXENT: Primer hi ha
el so vocàlic que fa de nucli i després la el so
semivocàlic.
SO VOCÀLIC ( a,e, i, o,u ) + i
mai, fei-na, boi-ra, cui-ner
SO VOCÀLIC (a,e,i,o,u) + u
fau-na, teu-la, xiu-let, mou-re,duu
7. DIFTONG CREIXENTS: Primer hi ha el so
semiconsonàntic i després el so vocàlic que fa de
nucli. N’hi ha en tres casos:
1- Quan la u va precedida de les consonants g o q i va seguida de
so vocàlic
Gua --- ai/gua qua --- pas/qua
Güe --- ai/gües qüe --- fre/qüent
Güi --- pin/güí qüi --- a/de/qüí
Guo --- pa/rai/guot quo --- quo/ta
2-Sovint, quan la i precedeix una vocal a principi de paraula. En
aquest cas la i funciona com a so semiconsonàntic i forma síl.laba
amb el so vocàlic següent:
io/gurt, io/ de, hie/na ,
3-Quan la i o la u es troben entre dos sons vocàlics..En aquest casos la
i i la u funcionen com a sons semiconsonàntics i formen síl.laba amb el
so vocàlic següent:
no/ia, de/ia, pe/uet, jo/ia
8. CASOS EN QUÈ NO HI HA DIFTONG:
A- Combinació d’ aquestes vocals : a,o,e, Ex: te-a-tre, a-e-
ro-pla.
B- El grup i, u + (a, e, o) si no es troben en la posició del
diftong creixents. Ex : ci-èn-ci-a ,his-tò-ri-a, ví-du-a; du-es
C- Les combinacions en què es diuen les vocals
separadament i marquem amb una dièresi o un accent la
segona vocal.
Ex: ve-ï-na, Llu-ís, ru-ï-na, pa-ís,
9. TRIFTONG: En alguns mots es pronuncien
tres vocals en un sol cop de veu.
La combinació d’un diftong creixent i un decreixent:
iai iai
ieu fè/ ieu
uai guai/ta
ueu cre/ueu
