Tema 2 del temari de Història del Món Contemporani de 1r de Batxillerat

1. TEMA 2.- LA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL.
Història del Món Contemporani.
1r Batxillerat
Presentació basada en la de Salvador Vila

3. 1.- DEFINICIÓ
- Què és? Canvi qualitatiu d’abast universal que suposa la
transformació de les condicions tècniques i socials de la
producció.
On es va produir? A Gran Bretanya.
Quan? Entre l'últim terç dels segles XVIII i XIX.
La Revolució Industrial es va difondre per uns altres
països, com ara Bèlgica, França, Alemanya i els Estats
Units, al llarg del segle XIX.

4. 2.- CARACTERÍSTIQUES
- Nova organització social (burgesos i proletaris) i tècnica
de la producció → augment de la productivitat.
- Producció per a la venda → creixement dels mercats →
mercat mundial.
- Divisió social entre burgesos i proletaris → conflictes.
- Desplaçament de mà d’obra de l’agricultura a la
indústria.
- Èxode rural → urbanització.
- El capital és la base de l’economia.
- Canvis en la producció: de la ferramenta a la màquina i
del taller a la fàbrica.
- Fort augment de la població i canvi de règim demogràfic.

5. 1.- FACTOR IMPULSORS
1.1.- La revolució agrícola anglesa.
1.2.- La revolució demogràfica.
1.3.- Les noves fonts d'energia.
1.4.- La revolució dels transports.
1.5.- L'impuls del mercat.

6. Les noves relacions socials de
producció capitalistes
La separació de capital (burgesia) i treball (proletariat) com
a base del nou sistema capitalista.
Despossessió del camperolat amb els cercaments o enclosure acts.
Possibles eixides
Jornalers al camp
Indústria a domicili
Emigració a la ciutat → fàbriques
Els nous proletaris venen la seua força de treball a canvi
d’un salari (capitalisme)

7. 1.1.- La revolució agrícola anglesa
Canvis en el sistema de conreu: rotació quadriennal (Norfolk)
Fi del guaret
Augment de la producció
i la productivitat
Més menjarAugment de
la població
Més menjar
per al ramat
Més ramat
Més femMillora en les tècniques agrícoles: nous mètodes de sembrada,
noves eines i màquines, nous cultius (creïlla, dacsa) i guano

8. 1.1.- La revolució agrícola anglesa
Sembradora Jethro Tull
Arada de Rotherham

9. 1.1.- La revolució agrícola anglesa
Canvis en l’estructura de la propietat:
els cercaments (enclosures)
S’obliga a cercar, per llei,
els antics openfields i comunals
→ propietat privada
Conseqüències
Major inversió dels
grans propietaris
Augment dels
beneficis
Més demanda
Més inversió
Augment de la
productivitat
Els xicotets propietaris perden
terres i comunals
Jornalers Fàbriques
(ciutat)
Indústria a domicili

10. 1.1.- La revolució agrícola anglesa
Aportacions de la revolució agrícola a la R.I.
Aliments
Mà d’obra
barata Mercat
Capitals
→ inversió

11. 1.2.- La revolució demogràfica
Es produeix a Gran Bretanya a partir de 1750.
CAUSES
Augment dels
aliments
Millor alimentació
↓ malalties
i epidèmies
↓ mortalitat
↑ població
Millores en medecina
i higiene

12. 1.2.- La revolució demogràfica
CARACTERÍSTIQUES
↑ natalitat
↓ mortalitat
↑ esperança de vida
↑ fort de la població
APORTACIONS A LA R.I.
Mà d’obra Mercat

13. 1.3.- Les noves fonts d'energia
Les primeres màquines industrials van funcionar gràcies a l'energia hidràulica
Funcionament de water frame (des d’el principi):
https://www.youtube.com/watch?v=nTx3mrIRG80

14. 1.3.- Les noves fonts d'energia
La gran revolució va ser la màquina de vapor de Watt (1769), que utilitzava
carbó
Es va aplicar a màquines industrials, agrícoles i als mitjans de transport
Funcionament de la màquina de vapor (a partir del minut 11’30’’-18’):
https://www.youtube.com/watch?v=nTx3mrIRG80

15. 1.3.- Les noves fonts d'energia
Comparació entre l'ús de l'energia hidràulica i la màquina de vapor a Europa
Les fàbriques ja no havien de situar-se
prop de rius

16. 1.4.- La revolució dels transports
• Transport terrestre: millores en el paviment → reducció
en els temps de desplaçament.
 Construcció de canals fluvials.

17. 1.4.- La revolució dels transports
Stephenson aplica la força del vapor a la
locomotora: Rocket, 1829.
AVANTATGES
Rapidesa i capacitat de càrrega
Seguretat
Menor cost
↑ demanda de carbó, ferro i acer (siderúrgia)
↑ inversió de capitals (societats per accions)
Creixement
molt ràpid
Funcionament de la Rocket (a partir del minut 21’55’’-24’40’’):
https://www.youtube.com/watch?v=rLxbfmOp0_o

18. 1.4.- La revolució dels transports

19. 1.4.- La revolució dels transports
Robert Fulton aplica la màquina de vapor a la navegació a principis
del segle XIX
Vaixells a vapor

20. 1.5.- L'impuls del mercat
Economia de mercat (no d'autoconsum) dirigida a la venda
Mercat exterior Mercat interior
Colònies Desenvolupament

21. 3. ELS NOUS TIPUS D'INDÚSTRIA
3.1 La mecanització i el sistema fabril
3.2 La indústria cotonera
3.3 La indústria siderometal·lúrgica
3.4 La mineria del carbó i del ferro
3.5 L'expansió de la industrialització

22. 3.1.- La mecanització i el sistema fabril.
Noves fonts d'energia
Aplicades a l'agricultura, la indústria i els transports
↓ preus ↑ consumidors
Augment de la producció
Major productivitat
↑ beneficis
Noves màquines+ = Sistema fabril
↓ costos
1.
2.
Factors de producció
capital treball
· Local
· Màquines
· Matèries
primeres
Mà d'obra

23. Les noves relacions socials de
producció capitalistes
La separació de capital (burgesia) i treball (proletariat) com
a base del nou sistema capitalista.
Despossessió del camperolat amb els cercaments o enclosure acts.
Possibles eixides
Jornalers al camp
Indústria a domicili
Emigració a la ciutat → fàbriques
Els nous proletaris venen la seua força de treball a canvi
d’un salari (capitalisme)

24. 3.2.- La indústria cotonera.
El sector del cotó (tèxtil) és el primer en aplicar les innovacions: motor del canvi
CAUSES
Prohibició d’importar teixits d’Àsia (Índia)
Erosió de les reglamentacions gremials
Existència de grans latifundis cotoners
a EUA amb mà d’obra esclava
Cotó barat
d’Índia i EUA
(colònies)
Innovacions tècniques (màquines)
LES MÀQUINES
Llançadora volant (teixit)
Spinning jenny, mule jenny
i waterframe (filat)
Teler mecànic (teixit)
Màquines (a partir del minut 19’25’’-23’0
https://www.youtube.com/watch?v=Ceb

25. 3.2.- La indústria cotonera.

26. 3.2.- La indústria cotonera.
CONSEQÜÈNCIES
Reducció de costos
Fort augment de la
productivitat (i producció)
Baixada de preus
Producte de qualitat
Ningú pot competir amb
els teixits de cotó britànics

27. 3.3.- La indústria siderometal·lúrgica.
CAUSES del
creixement
Augment de la demanda de ferro (màquines, ferrocarril)
Innovacions tecnològiques
Ús del carbó de coc (forn Darby)
Mètode de pudelació i laminació de Cort
Convertidor Bessemer (1856)
CONSEQÜÈNCIES
Fort augment de la productivitat (i producció)
Major qualitat
Millors màquines i mitjans de transport
Necessitat de grans capitals Societats Anònimes o per accions

28. 3.3.- La indústria siderometal·lúrgica.

29. 3.5.- L'expansió de la industrialització.
Diferents velocitats d’industrialització
Més ràpida Lenta i limitada
Bèlgica
França
Alemanya
Zones
d’EUA
Nord: Suècia i
Dinamarca
Mediterrani:
Piemont i Catalunya
Àustria: Bohè-
mia i Moràvia
Est: zones de
Rússia
Japó
Industrialització: expansió dels canvis introduïts per la R.I. per tot el món

30. 3.5.- L'expansió de la industrialització.

31. 3.5.- L'expansió de la industrialització.

32. Les noves indústries (mineria, siderúrgia, ferrocarril) necessiten inversions (capital)
SOCIETATS
ANÒNIMES
BANCA
L’aconsegueixen amb
ACCIONS
BORSA
Divideixen
el capital en
Que venen i
compren en
És fonamental per finançar a les empreses
Controla a les empreses
Bancs de dipòsit
(estalvis i préstecs)
Bancs d’inversió
(compra d’accions)
a través de
Paper dels bancs
Finançar
(préstecs)
Facilitar
transaccions
Facilitar
intercanvis
3.5.- L'expansió de la industrialització.

33. Activitat:
Elabora una definició de Revolució Industrial

34. 4.- Liberalisme econòmic i capitalisme.
4.0.- Elements bàsics del capitalisme:
- Separació entre capital i treball.
- Divisió social en dos grups
- Apropiació dels beneficis pel burgès.
4.1.- El liberalisme econòmic.
4.2.- El funcionament del capitalisme industrial.
4.3.- El proteccionisme i el lliure canvi.
Burgesia
Proletariat
Liberalisme econòmic Teoria econòmica
Capitalisme Sistema econòmic

35. 4.1.- El liberalisme econòmic.
ADAM SMITH Escriu La Riquesa de les Nacions (1776)
Societat formada per individus, no per estaments ni classes.
L'interés individual com a motor de l’economia
La suma dels interesos individuals equilibra el mercat: oferta
i demanda s’autoregulen en el preu (mà invisible)
Els estats no han d’intervindre en l’economia
DAVID RICARDO Llei de bronze dels salaris: al treballador se
li paga el mínim necessari per a subsistir
ROBERT MALTHUS
La població creix més ràpid que els
recursos i tots dos es regulen entre ells
Reduir la natalitat
Augmentar la
mortalitat
opcions

36. 4.2.- El funcionament del capitalisme industrial.
BURGÉS
PROLETARI
Posseeix els mitjans de producció (capital)
Posseeix la força de treball (treball)
Força de
treball
Salari
Separació definitiva i enfrontament entre capital i treball.
El salari sempre és inferior
al valor del treball del proletari
Plusvàlua: diferència entre
el valor del treball i el salari
Benefici
Lluita de classes
Fàbriques i màquines substitueixen a tallers i ferramentes
Autoregulació dels mercats (llei de l’oferta i la demanda)
Crisis de sobreproducció (stocks) Sols sobreviuen els més forts

37. 4.3.- El proteccionisme i el lliure canvi.
Dues polítiques
econòmiques
Lliure canvi
Proteccionisme
El practica Gran Bretanya: és el més fort
i el que més barat pot produir.
Propugna el lliure comerç entre els països,
sense pagar aranzels
El practiquen la resta d’Europa i Estats Units
Imposen aranzels als productes estrangers
per protegir la indústria pròpia

38. Fes les activitats 1, 2 i 3 de la pàgina 33 del teu llibre

39. 5.- LA SOCIETAT URBANA
• Conseqüències generals.
• 5.1.- El procés d’urbanització i la segregació urbana.
• 5.2.- La nova societat capitalista industrial.

40. Conseqüències generals.
Divisió social entre burgesia i proletariat Lluita de classes
Divisió del món en dos blocs
Països desenvolupats
Països subdesenvolupats
Les diferències no
paren de créixer.
El sector secundari supera en importància al sector primari
Competència entre els països industrialitzats per fer-se
amb colònies (matèries primeres i mercats reservats)
Iª Guerra Mundial
Fort creixement de la població mundial
Disminució de la població rural (èxode rural) Urbanització
Desenvolupament del comerç, transport i comunicacions Mercat mundial
Fort creixement econòmic als països industrials, però a costa del
proletariat d’aquests països i dels països subdesenvolupats
La burgesia com
a gran beneficiada

41. 5.1.- El procés d’urbanització i la segregació urbana.
Urbanització: fort creixement de
les ciutats (èxode rural)
El problema de la segregació social:
barris burgesos i barris proletaris.

42. 5.1.- El procés d’urbanització i la segregació urbana.

43. 5.1.- El procés d’urbanització i la segregació urbana.
Foto antiga de la Gran Via Marqués del Túria a l'altura del carrer
Antic Regne de València

46. 5.2.- La societat industrial - la burgesia.
• Nova divisió social en dos classes segons la possessió dels mitjans
de producció: burgesia i proletariat.
• La burgesia és la nova classe dominant: economia, societat, política
i cultura estan controlades per ella.
• Té el poder econòmic: posseïx capitals i béns.
• Implanta els seus valors: propietat privada, treball, estalvi, triomf
individual,...
• Té accés a l’ensenyament i les elits culturals i científiques.
• Controla la política: pressions, sufragi censatari, finançament de
partits, suborns i comissions,...
• La classe mitjana que comença a nàixer tendeix a imitar l’estil de
vida burgés.

47. • Els obrers o proletaris com a grup desfavorit i explotat.
• Pèssimes condicions de treball: salaris molt baixos,
jornades molt llargues, càstigs, cap seguretat,...
• Situació més greu en el cas de les dones i els xiquets.
• Ínfimes condicions de vida: habitatges menuts i
insalubres, mala alimentació, escassa higiene, nul·la
sanitat,...
• Baixa esperança de vida.
5.2.- La societat industrial – el proletariat.

48. 5.2.- La societat industrial – el proletariat.

49. 6.- Les dones en la societat industrial.
Divisió en:
Esfera privada per a les dones (cura de la casa, l’home i els fills)
Esfera pública per als homes (negocis, cultura, política,...)
Les dones no tenien drets polítics i depenien del pare o marit legalment
Dones de classe alta i mitjana: no treballaven, solien tindre servei domèstic
i rebien una educació orientada a la cura dels fills, l’home i la casa
Dones camperoles: compaginaven la feina al camp amb les tasques domèstiques
Dones obreres: llargues jornades de treball amb salaris molt baixos
(tèxtil i servei domèstic fonamentalment) i, a més, havien de cuidar la casa i els fills

50. 6.- Les dones en la societat industrial.

51. Fes les activitats 1, 2 i 6 de la pàgina 36 del teu llibre
Condicions de treball al segle XIX – fragment peli DAENS:
https://www.youtube.com/watch?v=Flz0XB9NXRw
Fes les activitats 1, 2 i 6 de la pàgina 36 del teu llibreFes les activitats 1, 2 i 6 de la pàgina 36 del teu llibre

52. COMENTARI D’UNA IMATGE
Guió del comentari:
a) Presentació: Quin tipus d'imatge és? Quan i on es va
fer? Qui la va fer? Quin és el títol? Quin és el tema? És
una font primària o secundària?
b) Anàlisi: Descriu l'escena (del més general al més
particular), els elements que s'hi veuen, els personatges
i la seua actitud.
c) Context històric: Relaciona l'escena amb la realitat
històrica del moment.
d) Valoració: Dedueix la posició ideològica de l'autor i
valora la seua intencionalitat.

53. COMENTARI D’UNA IMATGE
Alegoría de la societat estamental en un gravat francés del segle XVIII

54. COMENTARI D’UNA IMATGE
H. Rigaud: Lluís XIV de França, 1701

55. COMENTARI D’UNA IMATGE
P. Tillemans: La Cambra del Comuns del parlament anglés, 1710

56. COMENTARI D’UNA IMATGE
Gawen Hamilton: La família de Robert Raikes, propietari del
Gloucester Journal , 1732

57. COMENTARI D’UNA IMATGE
John Trumbull: La declaració d’Independència dels Estats Units,
1819. Representa este fet, ocorregut el 4 de juliol de 1776