2. íNDEX...
1. Introducció / Conceptes / Temps
2. Societat i economia a l'antic Règim
3. Causes de la revolució Industrial
4. Anglaterra com paradigma
5. Expansió
6. Transports
7. Urbanisme
8. Demografia
3. ... pERÒ EL MÉS IMPORTANT
9. Una nova Societat
10. Noves Ideologies
5. Concepte de Revolució Industrial.
• Acceleració del creixement econòmic, que es
produeix des de mitjans del segle XVIII i que va
acompanyada d’una gran transformació de
l’organització de la producció i de l’estructura de la
societat.
• Comença a Anglaterra i s’estén per altres països
d’Europa i de la resta del món en un període
relativament curt.
8. La Revolució
Industrial
(1780-1860)
... que convertiren Gran Bretanya en el primer centre
industrial i financer mundial a la vegada que
s’incrementava la renda per càpita i la població.
10. La Revolució Industrial (1780-1860)
• La màquina de vapor fins el 1850 va tenir un ús restringit a uns pocs
sectors i grans fàbriques. MOLT MÉS IMPORTANT FOREN:
– Els canvis en l’organització de la producció
– Els canvis en les xarxes i sistemes de comercialització
– El sistema financer i el crèdit a les empreses
– La millora dels transports i les infraestructures
• Que mitjançant
... permeteren la formació del Mercat Nacional
• ∆ Productivitat
• ∆ Qualitat productes
∀∇ Preu
11. El terme “Revolució Industrial”
• PAUL MANTOUX, escriu la tesi amb el títol La
revolució industrial a Anglaterra en el segle
XVIII
• ARNOLD TOYNBEE havia publicat el 1884
Lectures on the industrial revolution
• CAMERON rebutja el terme "revolució
industrial" per equívoc. Prefereix: “Naixement
de la indústria moderna".
12. Proto industrialització
• A principis del XVII algunes regions d’Europa
havien desenvolupat considerablement la
indústria rural. (Flandes, especialment)
– Treballadors rurals, al marge dels gremis urbans.
– Empresaris que proporcionen les matèries
primeres i venen la producció a mercats llunyans.
– Els treballadors compren una part dels seus mitjans
de subsistència.
– Producció de bens de consum, especialment
tèxtils.
13. Elements de la Industrialització
1) Disminució del pes econòmic de
l’agricultura
2) Creixement important del sector terciari.
3) Creixement destacat del sector secundari:
Mineria, manufactures i construcció.
4) Ús extensiu de maquinària mecànica.
5) Introducció de noves fonts d’energia:
Combustibles fòssils / Electricitat.
6) Ús generalitzat de matèries que
normalment no es troben a la natura: Acer,
productes químics.
18. La discussió sobre si el creixement demogràfic
és causa o conseqüència de la revolució
industrial segueix oberta. Igualment discutit és
el paper de les millores agrícoles.
22. 2. Societat i economia a l'antic Règim
MERCANTILISME FISIOCRÀCIA
23. • Economia de subsitència:
Agricultura endarrerida
Sense avanços tècnics
Sense excedents
Sense possibilitat de comerç o
comerç a petita escala
Crisis cícliques de subsistència
Què pot provocar una crisi
de subsistència?
ANY DE MALES COLLITES
Quines conseqüències pot tenir
una crisi de susbsistència?
FAM, DESNUTRICIÓ
AUGMENT MORTALITAT
Estancament agrícola
AUTO CONSUM
Bàsicament de cerals
36. ELS MITJANS DE TRANSPORT A L’INTERIOR EREN MOLT RUDIMENTARIS
I LES VIES DE COMUNICACIÓ ESTAVEN EN MOLT MAL ESTAT
EL TRANSPORT TENIA UN COST MOLT ELEVAT
37. Durada del viatge:
8 dies
Cost de producció
+
Cost de transport
+
Marge de benefici
Preu de venda
38. De l’antic règim a la revolució industrial
Treball manual Al treball mecànic
Producció individualitzada
d’objectes
A la producció en sèrie
Escàs consum energètic A elevat consum energètic
Treball aïllat
Concentració de treballadors/es en
un mateix local
Producció per subsistir Producció per vendre
Intercanvis local o comarcal Intercanvis nacional o internacional
Predomini població agrària Predomini població urbana
40. • Endògenes: Aquelles que rauen en les
activitats mateixes de la nova indústria.
• Exògenes: Els factors externs a la indústria
mateixa que possibiliten o faciliten el seu
desenvolupament.
Causes de la Revolució industrial
41. Causes Endógenes
• Innovació: No només l’invent, sinó la seva aplicació
en sector el industrial.
• Capitals disponibles:
– El s. XVIII va ser de creixement: Comerç colonial, i
increment de la producció agrícola. (Capitalisme
comercial)
– Capitals petits (familiars o individuals) però suficients.
• Empresaris: Existència d’un grup social disposat a
arriscar-se invertint en les innovacions.
• Marc legal individualista: common law (Anglaterra),
codi civil i de comerç (França).
• Nou pensament econòmic: Liberalisme (Adam
Smith, David Ricardo, Thomas Malthus)
42. • Millores en el rendiment agrícola
• Mà d’obra alliberada del camp
• Creixement de la població i migració
• Millores en els transports:
– Nous mercats per a l’agricultura i venda a distància.
– Facilitat d’abastir les ciutats
– Permeten la concentració industrial
– Distribució econòmica de matèries primeres i carbó.
– Transport barat de la població
Causes Exògenes
43. Esquema revolució industrial
SEGLE XVIII-XIX. Porten al sistema capitalista industrial la societat de classes i a
l’Estat liberal.
Per tal de parlar de
revolució industrial
cal que es donin
aquestes condicions
Augment de la producció agrària
(revolució agrícola)
Augment de la producció agrària
(revolució agrícola)
Mà d’obra abundant (revolució
demogràfica)
Mà d’obra abundant (revolució
demogràfica)
Capital suficient (acumulació de
capital segle XVII-XVIII. Burgesia
comercial)
Capital suficient (acumulació de
capital segle XVII-XVIII. Burgesia
comercial)
Expansió del comerç (transport)Expansió del comerç (transport)
Innovacions tècniques (màquina
vapor)
Innovacions tècniques (màquina
vapor)
Mentalitat empresarial (burgesia)Mentalitat empresarial (burgesia)
Marc polític favorable (desaparició
règim senyorial)
Marc polític favorable (desaparició
règim senyorial)
45. Concepte de Revolució Industrial
La Revolució Industrial
Model anglès 1750 1850
Canvis
transformacions
Sistema Econòmic
de l’Antic Règim
Sistema capitalista
industrial
Estancament
de població
i de producció
Era pre-industrialEra pre-industrial
Augment de
població
i de producció
Demografia
Agricultura
Tecnologia
Transport i Comerç
Sistema industrial
Canvis financers
Expansió industrial
Societat capitalista
Provoquen el pas
Abans de la revolució
46. Inversió en indústriaInversió en indústria
Estudiant el cas
anglès
Estudiant el cas
anglès
Canvis en l’estructura de la
propietat de les terres
Canvis en l’estructura de la
propietat de les terres
Execedent de mà d’obra
Éxode rural
Emigració
Execedent de mà d’obra
Éxode rural
Emigració
observem
procés de privatitzacióprocés de privatització
Norfolk
Estabulació
Norfolk
Estabulació
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Consisteix en un Amb les
Enclosures
(encerclaments)
Enclosures
(encerclaments)
Dóna la
possibilitat
d’innovar Nous sistemes de conreusNous sistemes de conreus
provoca
Millor dieta, més alimentMillor dieta, més aliment
Augment demogràficAugment demogràfic
En conseqüència
provoca
Acumulació de capitalAcumulació de capital
Augment dels beneficisAugment dels beneficis
En conseqüència
provoca
Augment de producció agrícolaAugment de producció agrícola
provoca
També provoca
Anglaterra com paradigma
49. La revolució agrícola anglesa (I).
Canvis en l’estructura de la propietat:
els cercaments (enclosures)
S’obliga a cercar, per llei,
els antics openfields i comunals
Conseqüències
Major inversió dels
grans propietaris
Augment dels
beneficis
Més demanda
Més inversió
Augment de la
productivitat
Els petits propietaris perden
terres i comunals
Jornalers Fàbriques
(ciutat)
Indústria a domicili
→ propietat privada
51. La revolució agrícola anglesa (II).
Canvis en el sistema de conreu: rotació quadriennal (Norfolk)
Fi del guaret
Augment de la producció
i la productivitat
Més menjar
Augment de
la població
Més menjar
per al ramat
Més ramat
Més fem
53. 4
Quines avantatges
té els sistema Norfolk?
S’obté més volum de producció anual
S’obté més aliments pels ramats
Es millora la dieta humana (carns, llets)
54. 3.3.- La revolució agrícola anglesa (III).
Aportacions de la revolució agrícola a la R.I.
Aliments
Mà d’obra
barata Mercat
Capitals
→ inversió
55. La Revolució Agrícola
• ∆ de la productivitat agrícola i la producció d’aliments.
CAUSES:
– Canvis en els sistemes de conreu: rotació quadriennal o sistema
Norfolk que combina cereals amb naps o trèvols (ferratge).
CONSEQÜÈNCIES:
• ∆ cabana ramadera
• ∆ Adobs naturals pels camps
– Nova Estructura de la propietat: enclosures o tancaments.
– Noves tècniques agrícoles: arada triangular i sembradora de
Jethro Tull, conreu continu en solcs
56. Canvis en l’agricultura anglesa durant el segle XVIIICanvis en l’agricultura anglesa durant el segle XVIII
Sistema de conreu Norfolk
Estabulació dels ramats
Sistema de conreu Norfolk
Estabulació dels ramats
Nous sistemes de conreusNous sistemes de conreus
L’Augment de la producció agrícolaL’Augment de la producció agrícola
Va provocar
Nous útils i einesNous útils i eines
Arada de Rotherham
Sembradora mecànica
Segadora mecànica
Arada de Rotherham
Sembradora mecànica
Segadora mecànica
Canvis en la propietatCanvis en la propietat
Venta de bens comunals
Desvinculació
Venta de bens comunals
Desvinculació
57. per consumir productes industrials
per invertir en la indústria
per consumir productes industrials
per invertir en la indústria
Canvis en l’agricultura anglesa durant el segle XVIIICanvis en l’agricultura anglesa durant el segle XVIII
Execedent de mà d’obra
Éxode rural: Emigració a la ciutat.
Execedent de mà d’obra
Éxode rural: Emigració a la ciutat.
Nous sistemes de conreusNous sistemes de conreus
provoca
Millor dieta, més alimentMillor dieta, més aliment
Augment demogràficAugment demogràfic
En conseqüència
provoca
Acumulació de dinersAcumulació de diners
Augment dels beneficis dels agricultorsAugment dels beneficis dels agricultors
En conseqüència
Augment de producció agrícolaAugment de producció agrícola
provoca
També provoca
Nous útils i einesNous útils i eines
Que es poden usar
Propietat individualitzadaPropietat individualitzada
69. Les transformacions a la manufactura.
Pèrdua de poder dels gremis
Causes Competència del domestic system
Competència de les manufactures
Aportacions del domestic
system a la R.I.
Proletarització dels
camperols
Augment demogràfic
Noves relacions socials
de producció capitalistes
Noves tècniques
de gestió
Capitals
Destrucció dels
gremis
Nova organització de
la producció
Aportacions de les
manufactures a la R.I.
70. Canvis en l’agricultura anglesa durant el segle XVIIICanvis en l’agricultura anglesa durant el segle XVIII
Nous sistemes de conreusNous sistemes de conreus Nous útils i einesNous útils i einesPropietat individualitzadaPropietat individualitzada
Jethro Tull Conreu continuat en solcs
Roterham Arada triangular de ferro
Màquines trilladores (1780)
Conseqüències:
Incorporació de nous
productes
(patata, blat de moro…)
Es passa d’una agricultura d’autosuficiència a una agricultura de
mercat
Augment de les diferències socials en el camp COMPETÈNCIA
Pèrdua drets comunals
75. ENERGIA
Inicialment s’utilitzava l’energia hidràulica
Inconvenients:
- Orografia: Necessitat d’altura.
- Necessitat d’embassaments i preses.
- Escassetat d’aigua.
-Gelades hivern.
- Dificultat transport producte al centres de consum
Posteriorment el vapor. (carbó)
- Causes: Les fabriques havien d’estar a prop dels rius, problemes transport i
dependència del cabal del riu. Invent màquina vapor.
-Conseqüències: La indústria es trasllada a les ciutats, més producció i treball continu
les 24 hores
77. Les màquines i matèries primeres.
La invenció de màquines és, alhora, conseqüència de tot el que hem vist
i causa de la R.I.: potencia i accelera els canvis que havien començat.
CARACTERÍSTIQUES de màquines i fàbriques
Més inversió
Més mà d’obra
Producció concentrada i abundant
Major productivitat
Augment dels beneficis
Ús de noves formes d’energia (carbó)
Variades i noves formes d’aplicació
Matèries primeres:
cotó, ferro,...
Transport: ferrocarril,...
L’exemple de la
Màquina de vapor
de Boulton i Watt (1769)
82. Innovacions tecnològiques + Primera matèria barata
Productivitat
Costos de producció
P.V.P
Demanda = EL MERCAT CREIX
Producció per dia
U.treball( treballadors)
=
Necessitat Política
econòmica
del lliurecanvi
Renda per
Càpita = riquesa
del país
Especialització
83. Cotó i Ferro
• Els dos principals sectors industrials que lideraren les
transformacions tecnològiques associades a la
industrialització foren la indústria tèxtil i la siderúrgia.
• La indústria tèxtil formava part de la indústria de bens de
consum o lleugera.
• La indústria siderúrgica formava part de la indústria de
bens d’inversió o pesada.
86. Cotó
• La indústria tèxtil
– Es desenvolupa per la substitució de la llana (fibra tradicional)
pel cotó, matèria primera dels teixits d’indianes.
– Mat. Prima Barata i fora del control dels GREMIS. Al ser més
barata es podia vendre a més gent.
– Implicava molta mà d’obra, per tant tingué gran incidència en la
economia nacional
– El cotó provoca una autèntica revolució en les tècniques de
producció, mitjançant la invenció de nous aparells i màquines:
– 1733 Llançadora volant de Kay
– 1767 Spinning Jenny de Hargreaves
– 1768 Water Frame d’Arkwright
– 1779 Mule Jenny de Crompton
– 1785 Teler mecànic de Cartwright
87. Cotó
• La indústria tèxtil
– Paral·lelament a les innovacions tecnològiques
també es produeix una revolució en l’organització
del treball vinculada a la fàbrica i el taller amb:
• ∆ productivitat
• ∇ costos
– El qual permet...
• ∆ demanda de tèxtils fàcils de rentar i resistents (roba
de cotó)
88. 4. Sectors pioners industrials4. Sectors pioners industrials
4.1.- La indústria tèxtil (de la llana i el cotó)4.1.- La indústria tèxtil (de la llana i el cotó)
La indústria cotoneraLa indústria cotonera Ser un sector no reglamentat pels gremis
Matèria primera (cotó) barata a causa de l’esclavisme
Ser un sector no reglamentat pels gremis
Matèria primera (cotó) barata a causa de l’esclavisme
Es beneficia de
Fàcil innovació tecnològicaFàcil innovació tecnològica
Llançadora volant, J. Kay, 1733
Spinning Jenny, teler mecànic...
Llançadora volant, J. Kay, 1733
Spinning Jenny, teler mecànic...
89. Les màquines i matèries primeres:
el cotó (I).
El sector del cotó (tèxtil) és el primer en aplicar les innovacions: motor del canvi
CAUSES
Prohibició d’importar teixits d’Àsia (Índia)
Erosió de les reglamentacions gremials
Existència de grans latifundis cotoners
a EUA amb mà d’obra esclava
Cotó barat
d’Índia i EUA
(colònies)
Innovacions tècniques (màquines)
LES MÀQUINES
Llençadora volant (teixit)
Spinning jenny, mule jenny
i waterframe (filat)
Teler mecànic (teixit)
90. Les màquines i matèries primeres:
el cotó (II).
CONSEQÜÈNCIES
Reducció de costos
Fort augment de la
productivitat (i producció)
Baixada de preus
Producte de qualitat
Ningú pot competir amb
els teixits de cotó britànics
118. Ferro
• La indústria siderúrgica
– És l’altre pilar de la industrialització per la necessitat de construir les
màquines de la indústria lleugera, edificis i altres instal·lacions
industrials.
– Estimula la mineria de carbó, que és el combustible utilitzat en la fosa
del ferro.
– Principals innovacions tecnològiques:
– 1732 Darby: ús del carbó de coc (sense sulfurs) en un alt forn.
– 1783 Cort: pudelació i laminació (elimina escòries)
– 1856 Bessemer: convertidor Bessemer de ferro fos en acer.
– El Desenvolupament de la indústria pesada afavoreix l’aparició de
nous mitjans de transport.
123. Sistema de pudelació, Henry Cort, 1783Sistema de pudelació, Henry Cort, 1783
Carbó de coc (mineral), Abraham Darby, 1713Carbó de coc (mineral), Abraham Darby, 1713
Carbó i ferroCarbó i ferro
ferroferro Per fondre’l es necessita Carbó vegetalCarbó vegetal És escàs i poc energèticÉs escàs i poc energètic
Cal una millor font d’energia
Innovació tecnològica completada amb
El ferrocarril serà un estímulEl ferrocarril serà un estímul
4.2.- La indústria siderúrgica4.2.- La indústria siderúrgica
124. En la primera fase de la revolució industrial va tenir menys rellevància que el
tèxtil.
Demanda de ferro augmentà la seva producció.
La indústria del ferro va estar molt vinculada amb la mineria del carbó. Aquest
mineral (hulla, coc) substituí la fusta com a combustible.
La industria del ferro necessitava una major força calòrica per fondre el ferro.
L’aparició del carbó mineral suposà un canvi decisiu i va acabar per
imposar-se.
Ràpidament s’aplicaren innovacions tècniques:
*Abraham Derby aplica el carbó de coc (procedent de la hulla).
*Sistema del pudelatje que permet la fabricació del ferro de bona
qualitat.
*Convertidor de Bessemer que permet la transformació de ferro en
acer.
Un factor clau de dinamització del sector va ser el ferrocarril.
El sector siderúrgic
135. Les màquines i matèries primeres.
La invenció de màquines és, alhora, conseqüència de tot el que hem vist
i causa de la R.I.: potencia i accelera els canvis que havien començat.
CARACTERÍSTIQUES de màquines i fàbriques
Més inversió
Més mà d’obra
Producció concentrada i abundant
Major productivitat
Augment dels beneficis
Ús de noves formes d’energia (carbó)
Variades i noves formes d’aplicació
Matèries primeres:
cotó, ferro,...
Transport: ferrocarril,...
L’exemple de la
Màquina de vapor
de Boulton i Watt (1769)
136. Les màquines i matèries primeres:
el ferro (I).
CAUSES del
creixement
Augment de la demanda de ferro (màquines, ferrocarril)
Innovacions tecnològiques
Ús del carbó de coc (forn Darby)
Mètode de pudelació i laminació de Cort
Convertidor Bessemer (1856)
CONSEQÜÈNCIES
Fort augment de la productivitat (i producció)
Major qualitat
Millors màquines i mitjans de transport
Necessitat de grans capitals Societats Anònimes o per accions
141. La producció siderúrgica es disparà, fins al punt d’esdevenirLa producció siderúrgica es disparà, fins al punt d’esdevenir
un indicador clau del nivell de desenvolupament industrialun indicador clau del nivell de desenvolupament industrial
d’un territori.d’un territori.
El ferro servia per a la fabricació de maquinària, per alEl ferro servia per a la fabricació de maquinària, per al
transport, per a la construcció… En definitiva, era bàsic. Pertransport, per a la construcció… En definitiva, era bàsic. Per
això calia aconseguir ferro econòmic i de gran qualitataixò calia aconseguir ferro econòmic i de gran qualitat
(acer).(acer).
145. La difusió de la indústria per Europa
• El primer estat en iniciar el procés d’industrialització fou la Gran
Bretanya a finals de segle XVIII gràcies als seus recursos naturals
propis: llana, carbó,... I els provinents de les colònies: cotó. I la seva
xarxa de canals i vies fluvials.
• A primers de segle XIX el seguiren altres estats europeus com França
i Bèlgica que tenien carbó, ferro i llana, i una important xarxa fluvial i
de canals que aprofitaren tant pel transport com per generar energia
hidràulica.
• Vers 1850 l’abundància de ferro i carbó va permetre Alemanya
iniciar una industrialització molt ràpida basada especialment en la
indústria pesada i el ferrocarril per integrar econòmicament la
Alemanya unificada.
• El sud d’Europa va tenir un desenvolupament industrial més lent
concentrat en unes poques àrees industrials: Catalunya, País Basc
(Espanya), Piemont i Llombardia (Itàlia)
• Fora d’Europa només els EUA i el Japó seguiren l’exemple europeu.
146. 1.1. FrançaFrança: fou un procés lent degut als esdeveniments
històrics del moment (revolució francesa i el
bloqueig continental de Napoleó, que frenà
l’entrada de els influències angleses. Només en el II
imperi (1852-1870) es començaran a construir vies
de ferrocarril i apareixeran gran entitats financeres.
2. Bèlgica2. Bèlgica: L'abundància de matèries primeres i van
col·locar aquest país al cap de la industrialització
continental. Al 1848 Bèlgica tenia completa la xarxa
ferroviària i un sistema bancari sòlid.
DIFUSSIÓDIFUSSIÓ
147. 3. Alemanya3. Alemanya: Té un paper molt important l’Estat. El primer pas
cap a la unificació vindrà via econòmica amb la creació del
zollverein (1834) que facilita l'intercanvi entre els Estats
alemanys, ergo, es potencià la construcció del ferrocarril.
Destaquen 3 regions industrials: Renania, Silesia i el Rhur.
DIFUSSIÓDIFUSSIÓ
148. 4. Espanya4. Espanya:
Major incidència a Catalunya en la indústria tèxtil del cotó.
La primera línia de ferrocarril fou la línia Barcelona-Mataró que
s’inaugurà oficialment el 1848.
El segon ferrocarril que es construí a Espanya fou la línia Madrid-
Aranjuez.
149. La difusió de la indústria (I).
Polítiques econòmiques
Lliurecanvisme a Gran Bretanya: són els més competitius.
Proteccionisme de la resta de països: per a evitar la
competència britànica i potenciar la seua indústria.
Diferents velocitats d’industrialització
Més ràpida Lenta i limitada
Bèlgica
França Alemanya
Zones
d’EUA
Nord: Suècia i
Dinamarca
Mediterrani:
Piemont i Catalunya
Àustria: Bohè-
mia i Moràvia
Est: zones de
Rússia
152. El creixement del comerç.
Comerç triangular (colonial)
Anglaterra
ÀfricaAmèrica (EUA)
Manufactures
Esclaus (i manuf.)
Matèries
primeres
(cotó)
Aportacions a la R.I.
Mercats
Matèries
primeres
Capitals
154. El creixement del comerç.
Comerç triangular (colonial)
Anglaterra
ÀfricaAmèrica (EUA)
Manufactures
Esclaus (i manuf.)
Matèries
primeres
(cotó)
Aportacions a la R.I.
Mercats
Matèries
primeres
Capitals
155. la revolució dels transportsla revolució dels transports
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Les Innovacions tecnològiques a la indústria
(màquines), la mecanització,
Va permetre produir
gran quantitat de productes
Però tots aquests canvis haguessin estat un fracàs
si no hagués estat possible transportar els productes
més ràpid i a un cost més barat.
Les transformacions en els transports
van ser fonamentals en el procés de la revolució industrial
El creixement demogràfic i els canvis a l’agricultura Van permetre disposar
de molta demanda o molts
compradors potencials
157. Les millores en el transport.
• Transport terrestre: millores en el paviment → reducció en
els temps de desplaçament.
• Transport marítim molt important, però depèn del vent.
• Construcció de canals fluvials: requereixen molta mà d’obra,
invents i capitals (S.A.) i proporcionen beneficis (capitals) i
transport ràpid.
161. La Revolució dels Transports
• El Ferrocarril i la Revolució dels transports:
– El 1829 Stephenson inventa la locomotora.
– El 1830 s’obre la primera línia de Ferrocarril
Liverpool-Manchester vinculat a la indústria
cotonera.
– El ferrocarril impulsa la mineria del carbó i el ferro,
i la indústria siderúrgica.
– Paral·lelament el ferrocarril necessita grans
inversions de capital que financen bancs d’inversió
o companyies per accions.
162. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
La revolució dels transportsLa revolució dels transports
L’expansió del ferrocarril
Importància del ferrocarril:
-Va multiplicar la capacitat i rapidesa dels transports,
- va reduir el cost de transport interior de productes
-Va obrir nous mercats pels productes tèxtils
-Va donar la darrera empenta per el
desenvolupament de la indústria siderúrgica i
minera (alta demanda de ferro i carbó en el ferrocarril)
1829, Stephenson,
locomotora a vapor
Quina van ser les conseqüències de la
construcció del ferrocarril?
Tot I que ja existien altres prototipus
163. Automatització
Abaratiment
Automatització
Abaratiment
Canals
Carreteres
Ferrocarrils
Canals
Carreteres
Ferrocarrils
A Anglaterra es desenvolupa
un important comerç
A Anglaterra es desenvolupa
un important comerç
Tèxtil, 1789
Ferrocarril, 1829
Vaixells
Tèxtil, 1789
Ferrocarril, 1829
Vaixells
Estímul per la indústriaEstímul per la indústria
-Energia hidràulica
-Llançadora volant (J. Kay, 1733)
-Màquina de vapor
-Energia hidràulica
-Llançadora volant (J. Kay, 1733)
-Màquina de vapor
Matèries primeres
per productes
industrials
Matèries primeres
per productes
industrials
3. De l`expansió del comerç al sistema fabril3. De l`expansió del comerç al sistema fabril
observem Comerç colonialComerç colonial
Es basa en
Comerç interiorComerç interior A causa de
Més població, més
demanda
Millora de les
comunicacions
Més població, més
demanda
Millora de les
comunicacions
Crea un
Es manifesta amb
Innovacions
tecnològiques
Innovacions
tecnològiques
S’aplica a Dóna lloc al
Sistema fabril
164. El ferrocarril.
Stephenson aplica la força del vapor a la
locomotora: Rocket, 1829.
AVANTATGES
Rapidesa
Seguretat
Menor cost
↑ demanda de carbó, ferro i acer (siderúrgia)
↑ inversió de capitals (societats per accions)
Creixement
molt ràpid
165. La Revolució dels Transports
– El desenvolupament de la indústria siderúrgica i l’energia del
vapor també va permetre millorar el transport marítim i fluvial
primer amb vaixells moguts per vapor i posteriorment amb
vaixells de casc d’acer.
– Els nous transports suposaren un augment de la velocitat de
circulació de les mercaderies
199. La societat urbana
• Del camp a la ciutat
– La revolució agrícola va suposar l’expulsió dels camperols sense
recursos cap a les ciutats on es converteixen en proletaris.
– La família extensa camperola es converteix en família nuclear a la
ciutat, més adaptada als habitatges i els ritmes de treball
industrials
– Entre 1750 i 1850 la població urbana augmenta fins a proporcions
desconegudes.
– La ciutat industrial de segle XIX es caracteritza per la barreja entre
zones residencials i zones industrials. L’obrer viu prop de la feina.
– La majoria de barris es caracteritzen per l’interclassisme social. No
hi ha segregació horitzontal de l’espai (barris separats per classes
socials, només el centre urbà és clarament burgès). La segregació
social de l’espai és vertical.
200. La societat urbana
• Del camp a la ciutat
– A finals de segle XIX s’iniciarà la tendència a la segregació social
de l’espai amb barris obrers i barris burgesos.
– Durant la segona meitat de segle XIX s’introdueixen millores
urbanes: aigua, llum de gas, clavegueram, voreres, empedrat de
llambordes en els carrers, tramvia, tren (metro), ...
– Les formes d’organització familiar i laboral de la societat industrial
generen noves formes de lleure:
• Ball
• Teatre
• Cafès musicals (cabarets)
• Cinema (primers de segle XX)
• Esport (finals de segle XIX): futbol, ciclisme,...
201. 6.- CAP A UNA SOCIETAT URBANA I INDUSTRIAL (I).
Urbanització: fort creixement de
les ciutats
El problema de la segregació social:
barris burgesos i barris proletaris.
209. DEMOGRAFIA
•Moviment vegetatiu: alta natalitat, disminució progressiva
mortalitat catastròfica, més tard disminució mortalitat
ordinària, augment nupcialitat,augment esperança de vida)
•Moviments migratoris: del camp als nuclis industrials i a
altres continents
•Desenvolupament població urbana:creixement ciutats
– Causes: producció d’aliments, medicina, higiene.
– Conseqüències: augment mà d’obra, augment consum.
210. La revolució demogràfica (I).
Es produeix a Gran Bretanya a partir de 1750.
CAUSES
Augment dels
aliments
Millor alimentació
↓ malalties
i epidèmies
↓ mortalitat
↑ població
Millores en medecina
i higiene
211. 3.5.- La revolució demogràfica (II).
CARACTERÍSTIQUES
↑ natalitat
↓ mortalitat
↑ esperança de vida
↑ fort de la població
APORTACIONS A LA R.I.
Mà d’obra Mercat
215. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Quadre de síntesi: condicions pel triomf de la revolució industrialQuadre de síntesi: condicions pel triomf de la revolució industrial
Revolució tecnològica: Mecanització de la indústria,
creixent oferta de productes industrials, producció fabril
Revolució demogràfica: creixent població
Revolució agrària: creixent producció i beneficis agraris
Revolució dels transports: ferrocarril més ràpid i barat
Revolució financera: Societats Anònimes
i Bancs d’inversió.
Revolució ideològica: Liberalisme
Què va
ser la
revolució
industrial?
Conjunt de canvis tecnològics, econòmics, demogràfics, culturals, ...
interelacionats que van donarlloc
a una transformació profunda de l’economia i la societat.
Qui va
protagonitzar
la revolució
industrial?
Una classe social dinàmica, oberta, progressista,... Què va esdevenir hegemònica
La burgesia.
216. CONSEQÜÈNCIES DE LA R.I.
Divisió social entre burgesia i proletariat Lluita de classes
Divisió del món en dos blocs
Països desenvolupats
Països subdesenvolupats
Les diferències no paren
de créixer.
El sector secundari supera en importància al sector primari
Competència entre els països industrialitzats per fer-se
amb colònies (matèries primeres i mercats reservats)
Iª Guerra Mundial
Fort creixement de la població mundial
Disminució de la població rural (èxode rural) Urbanització
Desenvolupament del comerç, transport i comunicacions Mercat mundial
Fort creixement econòmic als països industrials, però a costa del
proletariat d’aquests països i dels països subdesenvolupats
La burgesia com
a gran beneficiada
217. 6.- CAP A UNA SOCIETAT URBANA I INDUSTRIAL (II).
Millores lentes: vacunes, clavegueram, llum, aigua corrent,...
Canvis en la forma de vida
De la família extensa a la família nuclear
De la forma de vida rural a la forma de vida urbana
Permanències
de l’Antic Règim
Població agrària important (excepte Anglaterra)
Fort pes de la vella noblesa i l’església.
A l’Europa oriental i l’Europa mediterrània el pes de la indústria
és escàs: són agrícoles i dominades pels grans propietaris.
219. Capitalisme i societat de classesCapitalisme i societat de classes
Burgesia i proletariatBurgesia i proletariat
Societat de classesSocietat de classes
CapitalismeCapitalisme Iniciativa lliure
Recerca del màxim benefici
Lliure competència
Propietat privada dels mitjans de produccióPropietat privada dels mitjans de produccióBurgesia
Proletariat Força de treballForça de treball
Però...
Sistema de crisis cícliques
(a causa de sobreproducció)
Sistema de crisis cícliques
(a causa de sobreproducció)
Sistema que basa la seva existència
en les desigualtats socials
Sistema que basa la seva existència
en les desigualtats socials
220. El domini de la burgesia.
• És la nova classe dominant: economia,
societat, política i cultura estan
controlades per ella.
· Té el poder econòmic.
• Controla la política: pressions, sufragi
censatari, finançament de partits,
suborns i comissions,...
• Implanta els seus valors: propietat privada, treball, estalvi, triomf
individual,...
• Té accés a l’ensenyament i les elits culturals i científiques.
• Nou model familiar: família nuclear i casa familiar.
• Formes d’oci: òpera, teatre, salons, festes privades,...
• La classe mitjana que comença a nàixer tendeix a imitar l’estil de
vida burgés.
221. La condició obrera.
• Els obrers o proletaris com a grup desfavorit i explotat.
• Pèssimes condicions de treball: salaris molt baixos, jornades
molt llargues, càstigs, cap seguretat,...
• Situació més greu en el cas de les dones i els nens/es
• Ínfimes condicions de vida: habitatges menuts i insalubres,
mala alimentació, escassa higiene, nul·la sanitat,...
• Baixa esperança de vida.
222. La Societat de classes
• Els obrers
Obrer (terme que incideix en el caràcter manual, qualificat o d’ofici del
treballador) versus proletari (terme que fa referència als assalariats que
l’únic que poden vendre és el seu treball: jornalers, peons,...)
Condicions de treball:
• Baixos salaris
• Mala condició higiènica de
fàbriques i tallers
• Dura disciplina laboral:
multes, sancions,
acomiadaments.
• Jornades de treball molt
llargues: 12, 14, 16 hores
• Malalties laborals cròniques
• Treball de la majoria dels
membres de la família: dona i
fills o filles per cobrir el
pressupost familiar.
• Manca de legislació laboral.
Condicions de vida:
• Males condicions barris populars
sense aigua corrent, clavegueram,
voreres i empedrat dels carrers.
• Habitatges en males condicions:
sense aigua corrent, sense
clavegueram, mal ventilats, sense
llum natural, on són habituals
l’amuntegament i la promiscuïtat.
• Epidèmies freqüents de còlera, febre
groga, verola,...
• Manca de serveis mèdics i
assistencials públics.
• Baixa Esperança de vida
• Altes taxes d’analfabetisme,
especialment entre les dones.
249. La importància del Capital: societats i bancs.
• La indústria tèxtil necessitava invertir relativament poc
capital i proporcionava alts beneficis (30-40%)
• La mineria, la siderúrgia i el ferrocarril necessitava grans
inversions mitjançant:
– Societat anònimes (SA) que emeten accions i cotitzen en borsa.
– Financiació externa mitjançant l’emissió d’obligacions o crèdits bancaris
(rol que assumiran els bancs d’inversió).
• Els bancs adquireixen noves funcions:
– Préstecs
– Inversió en borsa
– Accionistes d’empreses
– Emissió de paper moneda
– Transaccions comercials: lletres de canvi, xecs, pagarés,...
250. Les noves relacions socials de producció
capitalistes.
La separació de capital (burgesia) i treball (proletariat) com
a base del nou sistema capitalista.
Despossessió del camperolat amb els cercaments o enclosure acts.
Possibles sortides
Jornalers al camp
Indústria a domicili
Emigració a la ciutat → fàbriques
Els nous proletaris venen la seva força de treball a canvi
d’un salari (capitalisme)
251.
252. La importància del capital:
societats i bancs.
Les noves indústries (mineria, siderúrgia, ferrocarril) necessiten inversions (capital)
SOCIETATS
ANÒNIMES
BANCA
L’aconsegueixen amb
ACCIONS
BORSA
Divideixen
el capital en
Que venen i
compren en
És fonamental per finançar a les empreses
Controla a les empreses
Bancs de dipòsit
(estalvis i préstecs)
Bancs d’inversió
(compra d’accions)
a través de
Paper dels bancs
Finançar
(préstecs)
Facilitar
transaccions
Facilitar
intercanvis
253. Canvi cultural
• Aplicació sistemàtica de la racionalitat
científico-tècnica (raó instumental) a l’activitat
econòmica i a l’administració de l’Estat.
• Consideració de l’activitat econòmica
(productiva i de consum) com a separada de la
moralitat o la religió.
• Valoració de la vida quotidiana i del treball
com a model de plenitud humana.
254. Economia liberal (1)
• Restringir la intervenció estatal en els
problemes econòmics. L'Estat s’ocupa de
l'ordre públic. «Estat policia».
– Eliminar les reglamentacions.
– Limitar els impostos.
– Combatre els monopolis.
– Establir mesures tendents al lliure comerç.
– Defensa de la propietat privada
255.
256. • Lliure contractació. Creença en les “lleis
naturals” del mercat (l'oferta i la demanda).
Idees de Ricardo sobre el salari.
• Assegurar la lliure empresa i la lliure
competència. Respectar l'harmonia natural
entre l'interès individual i l'interès col·lectiu
(mà invisible).
• Societat de consumidors lliures
Economia liberal (2)
257.
258.
259. El liberalisme econòmic.
ADAM SMITH Escriu La Riquesa de les Nacions (1776)
Societat formada per individus, no per estaments ni classes.
L’egoisme individual com a motor de l’economia
La suma dels egoismes individuals equilibra el mercat (oferta i
demanda s’autoregulen en el preu) i suposa el bé comú (mà invisible)
Els estats no han d’intervindre en l’economia
DAVID RICARDO Llei de bronze dels salaris: al treballador se
li paga el mínim necessari per a subsistir
ROBERT MALTHUS
La població creix més ràpid que els
recursos i tots dos es regulen entre ells
Reduir la natalitat
Augmentar la
mortalitat
opcions
260. El funcionament del capitalisme industrial.
BURGÉS
PROLETARI
Posseeix els mitjans de producció (capital)
Posseeix la força de treball (treball)
Força de
treball
Salari
Separació definitiva i enfrontament entre capital i treball.
El salari sempre és inferior
al valor del treball del proletari
Plusvàlua: diferència entre
el valor del treball i el salari
Benefici
Lluita de classes
Fàbriques i màquines substitueixen a tallers i ferramentes
Autoregulació dels mercats (llei de l’oferta i la demanda)
Crisis de sobreproducció (stocks) Sols sobreviuen els més forts
↑ oferta → ↓ preus
↓ oferta → ↑ preus
↑ demanda → ↑ preus
↓ demanda → ↓ preus
TREBALL PAGAT
AL TREBALLADOR
TREBALL NO
PAGAT
→ PLUSVÀLUA
VALOR TOTAL DEL PRODUCTE
261. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
La Llei de l’oferta i la demandaLa Llei de l’oferta i la demanda
L’objectiu de l’individu és aconseguir el màxim benefici, els empressaris
es guien per aquest principi al prendre les seves decissions econòmiques
Poca oferta i
molta demanda
Els preus pugen,
l’expectativa de
beneficis augmenta
Els empresaris
augmenten
la producció
Molta oferta i
poca demanda
Els preus baixen,
l’expectativa de
beneficis disminueix
Els empresaris
redueixen
la producció
L’economia s’autoregula per la Llei de l’oferta i la demanda.
262. El capitalisme industrial
• Característiques:
– Propietat privada dels mitjans de producció
– Sistema Fabril
– Innovació tecnològica: mecanització.
– Societat de Classes: burgesos (propietaris capitalistes) i
proletaris (assalariats)
– Llibertat d’empresa o industria
– Lliure mercat: llei de l’oferta i la demanda
– Crisis econòmiques cícliques de sobreproducció o
subconsum
263. El liberalisme econòmic
• Principals idees (cont...):
– En el mercat els diversos interessos individuals
s’equilibren gràcies al mecanisme dels preus. Les
variacions en el preu fan que l’oferta s’adapti
automàticament a la demanda.
– La mà invisible que governa el mercat és perfecta
no necessita cap pertorbació. L’estat no ha
d’intervenir en l’economia i ha d’eliminar les
barreres proteccionistes i els monopolis que
frenen el lliurecanvisme.
264. El liberalisme econòmic
• Principals idees (cont...):
– Lliurecanvisme i divisió internacional del treball: cada país s’ha
d’especialitzar en allò que produeixi millor.
– L’exemple de les agulles: mostra la necessitat de la divisió del treball.
Smith defensa la llibertat d’indústria i la prohibició dels gremis.
• Crítiques:
– No hi ha competència perfecta!!!
– L’equilibri entre oferta i demanda mitjançant el mecanisme dels preus
no és automàtic.
– El lliurecanvisme britànic es basa en la seva superioritat industrial
després de ser proteccionistes.
– No té en compte els desequilibris socials. La intervenció de l’estat pot
corregir-los.
266. La Segona Revolució Industrial
1) Cronologia i Comparació amb la 1ª R.I.
2) Canvis en el lideratge econòmic internacional
3) Les innovacions tecnològiques
1) Nous materials
2) Noves formes d'energia
3) Noves fonts d'energia
4) Els transports
5) Els invents...
4) Canvis en la empresa
1) La tendència a la concentració del capital
2) El capitalisme financer
3) La organització científica del treball
4) Els canvis en el control de la empresa
5) La integració de la investigació científica en el procés productiu
267. La Segona Revolució Industrial
5) Els moviments socials
1)Mutualisme
2)Sindicalisme
3)Socialisme
1) S. Utòpic
2) S. Científic / Marxisme
4)Anarquisme
5)Sufragisme
268. Fases de la Segona Revolució Industrial
• 1870-1940: Desenvolupament (Estats
Units i Europa Nord-occidental)
• 1940-1973: Difusió generalitzada i
aprofitament del potencial de les noves
tecnologies i els canvis organitzatius
269. Comparació amb la primera revolució
industrial
• Primera revolució industrial
– Energia:
• Carbó mineral (màquina
de vapor)
– Noves formes de produir
materials coneguts
• Hierro
– Sectors líders:
• Textil
• Hierro
• Ferrocarril
• Segona revolució industrial
– Energia :
• Electricitat (motor elèctric)
• Petróleo (motor de explosió)
– Noves formes de produir materials
coneguts
• Productes químics
• Acer
– Nous materials
• Productes químics
– Sectors líders :
• Química
• Acer
• Automòbil
270. PRIMERA REVOLUCIÓN
INDUSTRIAL
SEGUNDA REVOLUCIÓN
INDUSTRIAL
CRONOLOGÍA
1760-1830 1870-1914
FUENTES DE ENERGÍA
CARACTERÍSTICAS Carbón, Vapor de agua Petróleo, Electricidad
MOTOR QUE SE DESARROLLA
Máquina de vapor Motor de explosión o
combustión interna.
INDUSTRIAS
Textil, siderurgia Siderurgia, química,
MEDIOS DE TRANSPORTES
Ferrocarril, barco de
vapor.
Tranvía, metro,
automóvil, aeroplano
PAÍSES QUE DESTACAN
Inglaterra, Francia,
Bélgica
Inglaterra, Alemania,
EEUU, Japón
276. Canvis en el lideratge econòmic
internacional
• Oportunitat per als països endarrerits
• Avantatge per als països amb els recursos
naturals que precisaven les noves tecnologies
– Inicialment països nòrdics
• Importància dels països amb major inversió en
I+D
– Alemanya, EEUU...
277. Les innovacions tecnològiques
A. Nous materials: l’acer
B. Nous materials: els productes químics
C. Noves formes d'energia: l’electricitat
D. Noves fonts d'energia: el petroli
E. Els transports
F. Els invents...
278. Nous materials: l’acer
• Característiques: Combinació de resistència i elasticitat
• Nous sistemes de producció:
• Bessemer (des de 1856)
• Martin-Siemens (des de 1860)
• Gilchrist-Thomas (des de 1870)
• Efectes econòmics del canvi tècnic:
• Sobre la producció: es multiplica per 80 entre 1861 i 1913
• Sobre el preu: es redueix un 90% entre 1860 i 1900
• Sobre el producte: cada vegada la qualitat és més
homogènia
• Sobre les indústries: impulsa la construcció i la fabricació de
maquinària (naval i automobilística).
281. Nous materials: els productes
químics
• Noves formes d’obtenció de materials
fonamentals,
• com la sosa (hidròxid de sodi, NaOH),
• I l’àcid sulfúric (H2SO4),
– que abarateixen i augmenten la seva oferta
• Noves branques (química orgànica; i dins
d’aquesta la petroquímica...) que proporcionen
nous productes
• (plàstics, colorants, explosius, fàrmacs, fibres sintètiques...)
– en els que es basaran noves indústries en expansió
282. Noves formes d'energia: l’electricitat
• Problemes de la màquina de vapor
• Els avantatges de la electricitat
– Divisibilitat
– Fàcil conversió en calor, llum (bombeta, 1879) i moviment (motor
elèctric)
– Fàcil transmissió i transport (des del descobriment de la corrent alterna i
la construcció de línies d’alta tensió)
– Baix cost
– Permet desenvolupar nous processos productius
• Conseqüències de la seva difusió
– Sobre la localització industrial
– Sobre la mecanització
– Sobre la organització del treball
– Sobre la aparició de noves produccions industrials:
• Material elèctric
• Electroquímica i electrometal·lúrgia
283. Noves fonts d'energia: el petroli
• Usat inicialment per il·luminació i calefacció, i com lubricant
• El seu consum creia associat al desenvolupament de motors
de combustió interna (Otto, 1876; Daimler, 1883; Diesel, 1892).
• Principals avantatges del motor d’explosió:
– possibilitat d’us intermitent, amb molta o poca potència
– menor mida que la màquina de vapor i fàcil transport
– major seguretat i netedat
• Principal aplicació: els mitjans de transport
• Començarà a ser quantitativament important a partir de la
I Guerra Mundial
• 22% del consum brut mundial de energia cap al 1930, en front el 70% del
carbó i el 8% de la hidroelectricitat
303. Els invents
Germans Michelin (FR, 1895)
Cautxú amb cambra d’aire
1882: Enllumenat NY
1884: Tramvia elèctric a Glasgow (fi de les mules)
1890: Metro de Londres (el primer)
331. Fases de la Segona Revolució Industrial
• 1870-1940: Desenvolupament (Estats
Units i Europa Nord-occidental)
• 1940-1973: Difusió generalitzada i
aprofitament del potencial de les noves
tecnologies i els canvis organitzatius
332. Canvis en la empresa
A. La tendència a la concentració del capital
B. El capitalisme financer
C. La organització científica del treball
D. Els canvis en el control de la empresa
E. La integració de la investigació científica en el
procés productiu
F. Noves estratègies comercials
CRISI
1873
333. Crisi 1873: La Gran depressió (la primera)
• Marca la fi del domini britànic i del liberalisme
clàssic
• És una crisi de sobreproducció industrial i
agrària
Ja ho deia
jo!!!!!
EP!!!
Això encara no ho hem vist
334. Crisi 1873: La Gran depressió (la primera)
• Mà d’obra més
barata
• Transports més
barats
Inicialment era la clau de la
riquesa, especialització i intercanvi
(A. Smith)
• Casi Autarquia
• Aranzels Alts
• Empreses Nacionals
fortes però poc
competitives
335. Com es supera la crisi...
• El descobriment i difusió de noves fonts d’energia
(electricitat i petroli);
• Noves tècniques (motors elèctrics, radio);
• Nous sectors industrials (química i electricitat);
• Noves formes d’organització de la indústria
(càrtels o “trust”).
• L’imperialisme.
Quan la gran depressió va començar a desaparèixer, cap
al 1890, l’economia mundial havia canviat
336.
337.
338. La tendència a la concentració del capital
– Barreres creades per la tecnologia
– Economies de escala i d’abast
– Integracions horitzontals i verticals
– Multinacionals
– La reacció estatal: lleis anti-monopoli
• Sherman Act (1890)
• Clayton Act (1914)
339. La tendència a la concentració del capital
– Barreres creades per la tecnologia
• No a tot arreu es podia desenvolupar la industria la
mateixa velocitat
– Economies de escala i d’abast
• Més producció = menor cost
• Més diversificació productiva (relacionada) = major
benefici
– Integracions horitzontals i verticals
• Horitzontal.- Empreses que realitzen activitats
complementaries (carbó, mineral de ferro, siderúrgia).
• Vertical.- Empreses que treballen en una mateixa branca
productiva (petroli)
340. La tendència a la concentració del capital
Monopolis
• Control absolut d’un sector
productiu
• Els principis del
lliurecanvisme ho
prohibeixen!!!!!!
Oligopolis
• Càrtel
• Trust
• Control Vertical
• Dumping
Esdevenen pràctiques
Monopolistes
341. La tendència a la concentració del capital
Càrtel
• Acords puntuals entre grans
empreses per repartir-se el
mercat o mantenir o apujar
els preus.
• Ford, Chrysler, GM.
Trust
• Fusió permanent
d’empreses via la compra
d'accions (públicament o
privada)
Control Vertical
• Control de tot el procés
productiu
Standard Oil Trust (1882)
Rockefeller Extractors, Refineries, Benzineres,
Empreses Autobusos
342. La tendència a la concentració del capital
Dumping
• Vendre per sota del preu de
cost per eliminar la
competència
Càrtel, Trust, Control vertical,
Dumping
Pràctiques Monopolistes
• Però encara van
Prohibides per estats
Standard Oil Trust (1882)
Rockefeller
Arriba a ser un complex de 37 empreses diferents però que
funcionen coordinadament. Anys de judicis, acaba perdent.
343. El capitalisme financer
• En los països anglosaxons: primacia de la
borsa en el finançament de les grans
empreses industrials
• En el continent europeu: creixent
penetració de la banca en la industria
– Principalment banca mixta (aportacions
govern i particulars)
344. El capitalisme financer
• HOLDING
– Grup d’empreses del mateix sector o de sectors
diferents controlades per una mateixa entitat
bancaria
345. La organització científica del treball
• Taylorisme (Frederick Taylor, 1856-1915)
• Augmentar la productivitat mitjançant l'organització del
treball.
• Menors costos de producció i preus finals, majors
salaris i major consum
• L’exemple de Ford
346. Augmentar la productivitat mitjançant
l'organització del treball
Taylor, Ford
• Mecanització: Ús de maquinària per substituir la força animal.
• Automatització: Substitució de l’habilitat humana per
màquines autosuficients.
• Divisió del treball: Dividir el procés de producció en passos
simples.
• Especialització: Treballadors altament preparats per a
funcions singulars. / Treballadors sense capacitació.
• Peces recanviables: Producció de peces estandaritzades i
substituïbles.
• Cadena de muntatge (1910): El producte es mou mentre cada
obrer resta al seu lloc en el procés.
• Producció massiva: Disminució de costos per unitat.
347.
348.
349.
350.
351.
352.
353.
354.
355. Els canvis en el control de la
empresa
• Separació entre propietat y gestió
• Jerarquia de treballadors
• Nocions d’administració empresarial que
s’imparteix a les universitats
– Business School (Harvard, 1908)
356. La integració de la investigació
científica en el procés productiu
• La importància de la tecnologia per la
competitivitat
• La creació de departaments de I+D
• La vinculació amb les universitats
– Beques, donacions, programes de recerca…
• Mecanismes de transferència de tecnologia
• La CIÈNCIA es vista des del punt de vista de
la seva aplicació (TECNOLOGIA)
357. Noves estratègies comercials
Classe obrera
Millora de les
condicions de vida
USA (sobretot)
Client Potencial
Salaris
Capacitat de Compra
Beneficis
Descontent /Queixa / Reivindicació
362. 1ers Associacions o Sindicats
Hereten les tradicions del Gremis
Dos objectius Dues maneres d’actuar
Força conjunta VAGA
Ajuda Societats d’Ajut Mutu i Caixes Comunes
1824, GB, Llibertat d’associació
1834, GB, GREAT TRADE UNION 500,000 afiliats, Unió de Sindicats
363. Inicis Sindicalisme / Cartisme
1838 – 1848 Sindicalisme Britànic dona un gir polític
1838 Carta de Drets (sufragi universal masculí)
Vaga general coma via de lluita
Fracàs
Abandó reivindicacions
Pas a un sindicalisme econòmic
Fracàs Rev. 1848 a Europa
Divisions Internes
Repressió política i policial
364. Sindicalisme Britànic
Fins +/- 1880
Associacions d’ofici i no d’empresa
Quotes relativament cares
Rivalitat entre
sindicats dins de
la mateixa
empresa
Sindicat només per
treballadors qualificats
• Obrers no qualificats
• Pagesos o gent del camp
• Artesans
• Servei domèstic (dones)
• Dones obreres
Sindicalisme Britànic Lluita econòmica, no política ni revolucionària
365. Inicis sindicalisme Europa Continental
1830 – 1840 Apareixen Associacions a FR / AL / BEL / ESP
Organitzades per oficis
Amb quotes barates Accessibles per
obrers de tots els sectors
Però la industrialització és encara feble
i tenen poc poder
Destaquen iniciatives varies:
•Cooperatives de producció
•Cooperatives de consum
•Ateneus
•Escoles
•...
Sindicalisme
+ Polític
366. Sindicalisme a França
Sindicats s’integren en...
Organitzacions
Republicanes i
d’Esquerres
Defensa del Sufragi
Universal Masculí
Però eren una
minoria
Burgesia mitjana
Liberals
Artesans
1848
Fracàs
Inici doctrines socialistes
Partits de classe
1860 FR / BEL / AL / Suïssa
368. Socialisme Contemporani XIX
• Crítica Capitalisme
• Aspiracions als MP col·lectius
• Classe obrera
SOCIALISME UTÒPIC SOCIALISME CIENTÍFIC
369. Socialisme Utòpic
• Utopia Igualitària
• Rebuig de la violència per
raons morals
• Accés al poder/victòria via
l’exemple i la propaganda
• “Retorn a la natura” (sense
rebutjar el progrés)
• Discurs dirigit a la humanitat
sencera (no exclusivament a
classes obreres)
370. 1760 – 1825. Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon
Perfil intel·lectual. Important per la influència en altres
1772 – 1837. Charles Fourier
Falansteri.
•Comunitat de 1600 membres
•Propietat col·lectiva
•Tasques rotatòries
1788 – 1856. Étienne Cabet
Icària (País Ideal)
Intentà impulsar una comunitat amb un model social comunista als USA.
Fracassà
371. Robert Owen (1771 -1858) . GB. Valor treball, cooperativisme
New Lanark
Pierre – Joseph Proudhon (1809-1865)
Llibertat individual
Mutualisme
Confederalisme autogestionat
372. Socialisme Científic
Karl Marx (1818 – 1883)
Friedrich Engels 1820 - 1895
Materialisme Històric
Dialèctica
Evolucionisme
373. 3 nivells de conclusions
PASSAT
• Hª = Hª Lluita
de Classes
• Explotadors
vs. Explotats
PRESENT
• Capitalisme = KK
• Apropiació de la
Plusvàlua
Futur immediat
• Més desigualtats i
propietat en mans
de pocs
FUTUR
• Dictadura del
proletariat
• Comunisme
• Revolució aviat per
expansió del
capitalisme
374. 1848
1867
"Un fantasma recorre Europa, el comunisme"
"Proletaris de tot el món, uniu-vos!"
• Abolició del dret a la propietat i a l'herència
• Col·lectivització dels mitjans de producció i
transport.
Govern revolucionari (Dictadura del proletariat) que seria el
precursor del comunisme, una societat sense estat i sense classes
socials
Comunisme, una societat sense estat i sense classes
socials
“la història de totes les societats és la història de la lluita de classes”
Anàlisi
Crítica
375. Anarquisme
Mikhail Bakunin (1814 – 1876)
Crítica a la propietat privada
Crítica a l’Estat
Anarquia
Llibertat Individual Propietat Col·lectiva
Organització Social de Baix a Dalt a partir de
Petites Comunitats autosuficients
Absència de poder polític
380. 1a Internacional
(1868)
Rev. 1848
Exiliats Polítics
(“Demòcrates”
)
FR GB
PRESA DE CONSCIÈNCIA DE LA SITUACIÓ A NIVELL
INTERNACIONAL
CONTACTE ENTRE
OBRERS
Missatge inaugural i estatuts
381. •Necessitat d'una acció unitària
del proletariat, i l'organització
de la classe obrera.
•Lluita per l'emancipació
econòmica i per l'abolició de la
societat classista.
•Solidaritat internacional
obrera.
•Reconeixement de la
importància del moviment
sindical.
•Vaga com instrument de lluita.
•Acció política.
•Abolició de la propietat privada
dels béns de producció i dels
exèrcits permanents.
Composició
21 Anglesos
10 Alemanys
9 Francesos
6 Italians
2 polonesos
2 Suïssos
Majoria Marxista
Revolució
“Prohudonians”
Discussió!!!!
382. 1868 Crisi Eco + vagues
FR
BEL
ALE
ESP / IT / Imp A-H / HolandaUSA1868
1869
Vaga com instrument de
lluita.
Apropiació Col·lectiva dels MP
1870 – 1877 CRISI AIT
Repressió Política
(Comuna de Paris)
Divisions internes
(Marxisme vs. Anarquisme)
383. Comuna de Paris
1870 (Guerra Franco – Prussiana) Derrota de Napoleó III (pèrdua d’Alsàcia i Lorena)
Març 1871 Govern Municipal Revolucionari a Paris
Sufocada pel govern al maig de 1871
Repressió contra tot el moviment obrer europeu (tot i que AIT hi tenia poc a veure)
+/- 30.000 executats
Declaració com a legítims els fills naturals,
Condonació dels deutes d'articles de primera
necessitat
Prohibició del desnonament d'inquilins morosos
Mesures democràtiques i força revolucionaries
pel moment
Crida a més municipis a sumar-se
Ja ho deia jo que
no trigaríem en
tenir una
revolució
384. Divisions Internes
1969 Aliança Internacional de la Democràcia Socialista
Anarquista
Liderada per BakuninS’adhereix a la AIT
Marx Bakunin
Per ideals i estratègies
Llibertaris
Antiautoritaris
Autoritaris
385. Divisions Internes
Llibertaris / Antiautoritaris
• Defensaven:
– Autonomia federacions
respecte la central
• Contraris a:
– Acció Pollítica
– Formació d’un Estat Obrer
Autoritaris
• Defensaven:
– Acció Política
– Obediència al Consell General
de la AIT
• Contraris a:
– Anarquisme
• Per individualista
• Per ingenu
Majoritaris a....
FR / IT / ESP / Suïssa GB / AL
Caràcter més agrícola Caràcter més obrer
386. Divisions Internes
1872: Congrés de la Haia Marxistes expulsen als Anarquistes
Funden una altra AIT (que «aguanta» fins 1877)
1876: Congrés de Philadelphia Autodissolució de la AIT
387. Partits Socialistes
“1880” Partits Socialistes Nacionals
Obrers
Revolucionaris
Marxistes
Lluita electoral i
parlamentària
Coalicions de
Govern
REFORMISTES
+ IMP
PSD
(Partit Socialdemòcrata Alemany)
K. J. Kautsky
(joventuts / Sindicats / Diaris afins / Associacions)
En pocs anys augmenta filiació i força
Impulsa Sindicats per
empreses i no per oficis
Més Pressió
Post 1a Int.
388. Partits Socialistes
+/- 1900 SPD + Sindicats afins 700.000 Afiliats
1903 3.000.000 vots
1912 4.250.000 vots
110 diputats+ de 1.000.000
afiliats
89 diaris1914
Govern a molts
municipis
Holanda
Imitat (sense tant èxit) a
Partit de masses modern
•Forta disciplina interna
•Moderat a la pràctica, però amb èxits parlamentaris
Països Escandinaus
Imp. A-H
Bèlgica
Suïssa
Reflexions sobre
Socialisme i
Nacionalitat (tema
no tractat per Marx i
Engels)
389. Partits Socialistes
FR (1901)
Jean Jaurès
Molt particular. Soc + Anarq
“explícitament no marxista”
ESP (1897)
Manteniment importància
Anarquisme “mediterrani”
Pablo Iglesias
IT
+/- = FR
Neixen a partir de 1880
Són obrers i revolucionaris
Participen de la lluita electoral i parlamentària
Són d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista
390. Partits Socialistes
1886 Trade Unions
Obertura a treballadors menys qualificats
Accions més radicals
1900 Labour Party (Partit Laborista)
AL
SPD
Sindicats
GB
LP
Sindicats
391.
392. 2a InternacionalInternacional Socialista
Fundada a Paris al 1889
1er de Maig
Màrtirs de Chicago 1884
“internacional”
-Està formada per una agrupació de
partits polítics de caire socialista
-Acceptaven la legalitat democràtica
-Els anarquistes no hi són acceptats
Zurich, 1893: Acció Política i no sindical
Londres, 1896: Expulsió Anarquistes
Jornada de 8 hores
393. Congressos de la
Primera Internacional
(1864-1876)
Congressos de la
Internacional Antiautoritària
(1872-1877)
Congressos de la
Segona Internacional
(1889-1922)
Conferència de Londres (1864) Congrés de Saint-Imier (1872) Congrés de París (1889)
Congrés de Ginebra (1866) Congrés de Ginebra (1873) Congrés de Brussel.les (1891)
Congrés de Lausana (1867) Congrés de Brussel.les (1874) Congrés de Zuric (1893)
Congrés de Brussel.les (1868) Congrés de Berna (1876) Congrés de Londres (1896)
Congrés de Basilea (1869) Congrés de Verviers (1877) Congrés de París (1900)
Conferència de Londres (1871) Congrés d'Amsterdam (1904)
Congrés de l'Haia (1872) Congrés d'Stuttgart (1907)
Congrés de Ginebra (1873) Congrés de Zimmerwald
(1915)
Conferència de Filadèlfia
1876)
1919 - 1943
3ª Internacional
Internacional Comunista
Komintern
394. Revisionisme
1883, Marx 1895, Engels 1873-1896, Gran depressió
El capitalisme no havia caigut i la revolució obrera no semblava tant eminent
+
El dia a dia dels partits socialistes Cada vegada més moderats
+
Millora de les condicions de vida menor possibilitat de revolta
+
Ideals polítics (i estatutaris dels partits) de revolució
Revisionisme
395. Revisionisme
“Les premisses del socialisme i la
tasca de la socialdemocràcia” (1899)
Eduard Bernstein
Revisava les teories de Marx i plantejava el dilema de la
“revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar al
socialisme.
En contra
d’aquestes
teories
Els defensors de
la revolució social
Rosa Luxemburg (Alemanya)
Lenin (Rússia)
La polèmica del revisionisme i l’actitud nacionalista dels partits
obrers enfront la Primera Guerra Mundial va acabar amb la II
Internacional
Evolucionaran cap els partits
socialdemòcrates
Crearan els partits
comunistes
Eduard Bernstein
• Capacitat
Perpetuació
Capitalisme
• Rel. Lab. +
humanes = fi
de la lluita de
classes
Rebuig
SPD i
2a Int
396. Revisionisme
Lenin (Rússia - Suïssa) Rosa Luxemburg (Alemanya) George Sorel (França)
• Sindicalisme
revolucionari Vaga
• Presa de poder de la
classe obrera
Particularitat Socialisme
FR (anarquisme)
• Partit Minoritari,
professional,
revolucionari
• Aliança amb el
món camperol
• Suport als
moviments
nacionalistes i
antiimperialistes
• Partit de masses, de
tota la classe obrera
• No aliança amb el
món camperol
• No suport als
moviments
nacionalistes i
antiimperialistes per
ser un obstacle a la
internacionalització
XOC
398. Grans temes de la 2a Int.
ACCÈS AL PODER COLONIALISME GM
Revisionisme
Ministerisme
Llibertat a cada
secció
Socialistes francesos
en governs burgesos
1907 Debat
Sense voler veure el
que estava passant
Paternalisme
OPOSICIÓ
FR: Manifestacions
AL: Impossible
1907: “Guerra a la Guerra”
1914: Partits Socialistes
donen suport als dif. governs
NACIONALISME
El Nacionalisme es carrega la 2a internacional
399. Anarquisme
El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar
sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia
El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar
sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia
Kropotkin
Acció col·lectiva
revolucionària
Enrico Malatesta
Atemptats terroristes
Bakuninista
Pràctica sindical i revolucionària
Major presència entre els obrers.
A finals de segle pren força
la
El podem dividir en
407. Sistema d’economia mixta
• FUNCIONS DE L’ESTAT
– Defensar els drets de propietat
– Incentivar les inversions i l’economia
– Preservar la lliure competència del mercat
– Reduir els problemes d’atur i inflació
– Protegir els consumidors i el medi ambient
– Protegir els treballadors contra condicions de treball
indignes
– Proveïr els bens i infraestructures que el sector privat no
pot assumir
– Seguretat social i sistema de pensions
Editor's Notes
Estaba echo de hierro. Y posee la capacidad de profundizar en la tierra, a profundidad mas honda de lo que podia hacer ningun arado tirado por animales de arrastre.
Dentro hay semillas que se dispersan por los campos, no hay presencia ni aplicación del vapor en ellas. Se realiza la labor en menos tiempo. Son inventadas por Jethro Tull
Son tiradas por caballerias, no hay aplicación del vapor. Realizan la labor de 30 o mas personas. Menos personas en el trabajo y se produce mucho mas.
Se alimentaba por arriba, el trigo y la paja todo mezclao, se vertia en la parte de arriba de la maquina y esta trillaba, es decir, los separaba Tiene un sistema de poleas para el movimiento de la trilladora.
Se llama molino a todo aquello que saca la energia del viento o del agua. Aparece una noria, su fuerza puede ser utilizada para moler o para las maquinas de tejidos y esta en este caso se obtiene del agua. El eje de al noria transmite la fuerza al interior.
La maquina de Watt es la de la derecha. Ambas poseen una caldera para calentar el agua y se produce el vapor que va por tubos, este vapor mueve unas turbinas y puede producir energia o movimiento.
La maquina de Watt se adapta mejor a las necesidades. Se sustituye el uso del carbon vegetal por el coque como combustible.
La rueca es movida a mano, surgia la necesidad de inventar una maquina que la moviese. Tiene un solo uso.
Fue inventada por Hargreaves a mediados de siglo 18, y es una maquina de hilado de multiples usos de algodón. En un principio se movia a mano, pero permitia trabajar a avarios usos, es decir, por varias personas y aumentar la produccion.
Waterframe es una maquina hiladora continua, movida por la energia del agua y es creada por Arkrwright.
Hiladora mecanica creada por Crompton, es una maquina que hace un hilo muy fuerte y fino, es una mezcla de la maquina de Hargreaves y la de Arkwright. Los engranajes son movidos por el agua, esto sera sustituido por el vapor.
Domestic System, es decir, realizan el trabajo en sus casas. La mano de obra femenina se extendio y era peor pagada ya que cobraban menos
Hay menos mujeres trabajando, hay poleas que mueven maquinas muy grandes y de gran capacidad. Se reduce el personal debido a las maquinas nuevas.
Servia para quitar las impurezas del algodón es creado por Eli Whithey
Las telas se enrollan en rodillos con un tamaño determinado. Se vendian mucho y en bruto a los sastres.
Hay varios tipos de trabajadores: Capataces, encargados de maquinas, encargados de almacen y en ocsiones son niños los que lo hacen. Ya no existe domestic system sino ke ahora es factory sistem, tienen la materia prima y estan presentes trabajadores y maquinas, el jefe no esta. La maquina se convierte en el artesano y la mano de obra esta al servicio de la maquina.
Abraham darby comenzo a utilizar la hulla como combustible, para ello la convirtio en coque. Gracias a esto se conseguia hierro de mejor calidad.
Fue construido por el nieto de Darby, tenia 43 metros de embergadura y se demostro las posibilidades del hierro.
Se sustituye la utilizacion de la piedra por la de hierro, posee arcos de hierro para sujetar el puente y es un puente antiguo de medio punto.
Fundicon de hierro a altas
Fundicion de hierro en un crisol a altas temperaturas y se posibiltio la produccion masiva de acero
Grandes fundiciones del mineral del hierro utilizando el coque como combustible para fundir el mismo.
Uno de los principales sistemas de fotografia, el daguerrotipo.
Las industrias estan cerca de las materias primas. Newcasel, briston, londres son algunos de los puertos mas importantes. Es importante el desarrollo de las redes ferroviarias. Hay un incremento de la poblacion urbana y solo londres supera los 100000 habitantes.
Desarrollo industrial en el centro de Europa. En el sur de europa y este de europa se ah producido un desarrollo de al industria. Irlanda es rural.
Un evento de aquel tipo como era, la observacion de una locomotora era un espectaculo
Fue el primer recorrido en locomotora, era un tren minero entre Stockton y Darlington un recorrido de 13 km.
Aparecen ordenadas por posicion en el concurso. Gano la locomotora The Rocket de Robert Stephenson. Y tiene un modelo definitivo.
Gracias a stephenson la locomotora tiene un modelo definitivo aunque esta estaba ya inventada. Esta locomotora arrastro al tren de pasajeros entre liverpool y manchester a una velocidad de 32 km/h era para mercancias y pasajeros.
Se data de la primera mitad del siglo 18
Unia los estados del norte de alemania y el ferrocarril se convierte en un factor de unificacion politica.
Parada creo yo ke se ra esto
Vagones cerrados para evitar los humos derivados de la combustion del carbon.
Es un cartel anunciador y que hace propaganda para captar clientela. Hace propaganda de sus trenes y los lugares a donde va.
Primer ferrocarril español en la peninsula. Realiza un corto recorrido pero es muy importante, es un gran acontecimiento. Es anterior a las leyes de los ferrocarriles.
Fue fabricada en 1852 por Cail of Denain para cubrir el trayecto del ferrocarri paris – estramburgo.
Hay sistema de cambio de agua, para cambiar de rail.
Son trenes de la ciudad, es decir metropolitanos.
En el transporte maritimo hubo mas resistencia a las novedades que en otros transportes como el terrestre, porque la tecnologia de los barcos vela era ya alta. Tenian 4 mastiles y gran desarrollo de las velas. Gran capacidad de carga y la marineria desprecio las nuevas tecnologias del barco a vapor, y se aferraban a la navegacion a vela. Al barco de vapor le costo imponerse al clipper, barco de vela.
Barco de vapor necesita muxo combustible, ambos tienen sus pros y sus contras.
Clermont 1807 llevan velas Y VAPOR. Great britain 1843 velas y chimeneas poseen. Great Eastern 1858 se uso como transatlantico, funcionaba con vapor pero poseia velas.
Muy pequeño, es una barcaza que se mueve con vapor pero tambien a vela.
Transporte de mercancias, pasajeros, dentro del barco hay casinos. Es una localidad importante derivada de la creacion del puerto.
Barco pequeño de vapr, es un barco de linea de pasajeros y correo.
Cada vez son mas grandes porque se adaptan a las necesidades de los pasajeros, pero no tanto como los transatlanticos.
