SlideShare a Scribd company logo
1 of 2
Unitat 9. El Teatre d'Epidaure
1. Biografia de l'autor:
Pausànies diu que Policlet el Jove va ser fill o net de Policlet el Vell, el Jove va estudiar a
l'escola d'el Vell i és conegut per l'elaboració de diverses estàtues d'atletes guanyadors olímpics.
Nascut a Argos (S. V a.C.), eclipsat per Policlet el Vell, va ésser conegut més com a arquitecte
(creador del temple circular d'Epidaure, innovador per les seves columnes corínties; a demés del
Teatre d'Epidaure que podia acollir 15.000 persones).

2. Documentació general:

       2.1. Catalogació:
· Arquitecte: Policlet el Jove.
· Cronologia: S. IV a.C. (350 a.C.).
· Localització: Epidaure (Peloponès).

         2.2. Anàlisi material:
· Estil: Grec clàssic.
· Materials: Pedra.
· Sistema constructiu: Arquitravat.
· Dimensions: 120 m diàmetre.

3. Anàlisi formal:
Planta d'un teatre:
                                                                                         A Epidaure,
                                                                                          els murs
                                                                                           laterals


                                                                                Diazoma, passadís
                                                                                    perimetral
                       120 m
                      diàmetre




                                                                   càvea superior de 180º (pel
                                                                   poble). 24 escales radials. 30
                       orchestra circular                          grades.
                       (20,3 m diàmetre)                  càvea inferior, propera a l'orchestra,
                       amb altar al centre       prosceni seients amb recolzament i braços per les
                                                          autoritats gregues. 13 escales radials
                                                 escena
Prosceni: Espai elevat on actuaven els actors.
Elements de suport i suportats: Aprofiten els vessants de les muntanyes per a les graderies dels
teatres. A Epidaure, a causa de la grandària, van construir uns murs laterals de contenció del terreny.

4. Estil:
Moment de transició del clàssic amb l'hel·lenístic. Construcció basada en càlculs matemàtics
(mateixes parts i característiques).
5. Entorn i integració urbanística:
Càvea construïda sobre pujol (pendent de la muntanya). A les afores de les ciutats (Pidharvo,
actual Epidaure. Sud-est del Peloponès). Integració amb el paisatge perfecta (relació art-natura
típica de l'art clàssic grec).

6. Interpretació:
Obres de teatre en honor de Dionís. A l'orchestra, el cor explicava les accions
dramàtiques (paper actors secundari). Quan el seu paper augmenta es situen al prosceni. S.IV
a.C.: Paper actors major que el del cor.
Teatre amb acústica immillorable (visió perfecte des de cada seient).

7. Funció:
Edifici religiós (ofrenes a Dionís a l'altar al centre de l'orchestra), pedagògic i lúdic.
La ciutat d'Epidaure tenia un santuari dedicat a Asclepi (déu de la medicina), ciutat visitada per
molts malalts. Teatre creat a l'època transitòria entre el clàssic i l'hel·lenístic (més gran i famós
de Grècia). En ell es representaven obres de Sòfocles, Eurípides i Èsquil.

8. Models i influències:
Evolució arquitectònica transitòria entre el clàssic i l'hel·lenístic (augment de la càvea i
aixecament del prosceni).
Ha influit a teatres posteriors grecs (Sagesta, Sicília) i romans, tot i que s'aportaren avenços
tècnics importants.

More Related Content

What's hot

Art2 teatre d'epidaure
Art2  teatre d'epidaureArt2  teatre d'epidaure
Art2 teatre d'epidaureramonbo
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICAntonio Núñez
 
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgamFitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgamJulia Valera
 
Teatre d'epidaure
Teatre d'epidaureTeatre d'epidaure
Teatre d'epidaureToni Raya
 
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRESAssumpció Granero
 
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)Julia Valera
 
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infantFitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infantJulia Valera
 
Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les Ferreresngr1
 
Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleJulia Valera
 
Arquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenisticaArquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenisticasandroalfaro
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia esculturaJulia Valera
 
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)Antonio Núñez
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHIAssumpció Granero
 

What's hot (20)

Art2 teatre d'epidaure
Art2  teatre d'epidaureArt2  teatre d'epidaure
Art2 teatre d'epidaure
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgamFitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
 
Hermes (Praxíteles)
Hermes (Praxíteles)Hermes (Praxíteles)
Hermes (Praxíteles)
 
Ara pacis Augustae
Ara pacis AugustaeAra pacis Augustae
Ara pacis Augustae
 
Laocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fillsLaocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fills
 
Teatre d'epidaure
Teatre d'epidaureTeatre d'epidaure
Teatre d'epidaure
 
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
 
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
 
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infantFitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
 
Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les Ferreres
 
Erecteion
ErecteionErecteion
Erecteion
 
Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el peple
 
Arquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenisticaArquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenistica
 
Ara pacis
Ara pacisAra pacis
Ara pacis
 
Kouros I Kore
Kouros I KoreKouros I Kore
Kouros I Kore
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
 
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
 
Aqueducte de Tarragona
Aqueducte de TarragonaAqueducte de Tarragona
Aqueducte de Tarragona
 

More from tomasggm

Unitat 56. tableau ii de piet mondrian
Unitat 56. tableau ii de piet mondrianUnitat 56. tableau ii de piet mondrian
Unitat 56. tableau ii de piet mondriantomasggm
 
Unitat 55. figura jacent de henry moore
Unitat 55. figura jacent de henry mooreUnitat 55. figura jacent de henry moore
Unitat 55. figura jacent de henry mooretomasggm
 
Unitat 54. el guernica de pablo picasso
Unitat 54. el guernica de pablo picassoUnitat 54. el guernica de pablo picasso
Unitat 54. el guernica de pablo picassotomasggm
 
Unitat 53. l'interior holandès de joan miró
Unitat 53. l'interior holandès de joan miróUnitat 53. l'interior holandès de joan miró
Unitat 53. l'interior holandès de joan mirótomasggm
 
Unitat 52. el profeta de pablo gargallo
Unitat 52. el profeta de pablo gargalloUnitat 52. el profeta de pablo gargallo
Unitat 52. el profeta de pablo gargallotomasggm
 
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyerUnitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyertomasggm
 
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braqueUnitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braquetomasggm
 
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisse
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisseUnitat 49. la ratlla verda de henri matisse
Unitat 49. la ratlla verda de henri matissetomasggm
 
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wrightUnitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wrighttomasggm
 
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der roheUnitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohetomasggm
 
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardesUnitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardestomasggm
 
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xxUnitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xxtomasggm
 
Unitat 57. composició iv de wassily kandinsky
Unitat 57. composició iv de wassily kandinskyUnitat 57. composició iv de wassily kandinsky
Unitat 57. composició iv de wassily kandinskytomasggm
 
Unitat 8. hume
Unitat 8. humeUnitat 8. hume
Unitat 8. humetomasggm
 
Unitat 7. descartes
Unitat 7. descartesUnitat 7. descartes
Unitat 7. descartestomasggm
 
Unitat 9. kant
Unitat 9. kantUnitat 9. kant
Unitat 9. kanttomasggm
 
Unitat 12. política i territori pdf
Unitat 12. política i territori pdfUnitat 12. política i territori pdf
Unitat 12. política i territori pdftomasggm
 
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)tomasggm
 
Unitat 6 El Renaixement
Unitat 6  El RenaixementUnitat 6  El Renaixement
Unitat 6 El Renaixementtomasggm
 
11 6 El Vot Femení 11 7 El Triomf Del Front Popular
11 6  El Vot Femení 11 7  El Triomf Del Front Popular11 6  El Vot Femení 11 7  El Triomf Del Front Popular
11 6 El Vot Femení 11 7 El Triomf Del Front Populartomasggm
 

More from tomasggm (20)

Unitat 56. tableau ii de piet mondrian
Unitat 56. tableau ii de piet mondrianUnitat 56. tableau ii de piet mondrian
Unitat 56. tableau ii de piet mondrian
 
Unitat 55. figura jacent de henry moore
Unitat 55. figura jacent de henry mooreUnitat 55. figura jacent de henry moore
Unitat 55. figura jacent de henry moore
 
Unitat 54. el guernica de pablo picasso
Unitat 54. el guernica de pablo picassoUnitat 54. el guernica de pablo picasso
Unitat 54. el guernica de pablo picasso
 
Unitat 53. l'interior holandès de joan miró
Unitat 53. l'interior holandès de joan miróUnitat 53. l'interior holandès de joan miró
Unitat 53. l'interior holandès de joan miró
 
Unitat 52. el profeta de pablo gargallo
Unitat 52. el profeta de pablo gargalloUnitat 52. el profeta de pablo gargallo
Unitat 52. el profeta de pablo gargallo
 
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyerUnitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
 
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braqueUnitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
 
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisse
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisseUnitat 49. la ratlla verda de henri matisse
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisse
 
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wrightUnitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
 
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der roheUnitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
 
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardesUnitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
 
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xxUnitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
 
Unitat 57. composició iv de wassily kandinsky
Unitat 57. composició iv de wassily kandinskyUnitat 57. composició iv de wassily kandinsky
Unitat 57. composició iv de wassily kandinsky
 
Unitat 8. hume
Unitat 8. humeUnitat 8. hume
Unitat 8. hume
 
Unitat 7. descartes
Unitat 7. descartesUnitat 7. descartes
Unitat 7. descartes
 
Unitat 9. kant
Unitat 9. kantUnitat 9. kant
Unitat 9. kant
 
Unitat 12. política i territori pdf
Unitat 12. política i territori pdfUnitat 12. política i territori pdf
Unitat 12. política i territori pdf
 
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
 
Unitat 6 El Renaixement
Unitat 6  El RenaixementUnitat 6  El Renaixement
Unitat 6 El Renaixement
 
11 6 El Vot Femení 11 7 El Triomf Del Front Popular
11 6  El Vot Femení 11 7  El Triomf Del Front Popular11 6  El Vot Femení 11 7  El Triomf Del Front Popular
11 6 El Vot Femení 11 7 El Triomf Del Front Popular
 

Unitat 9. El Teatre D Epidaure

  • 1. Unitat 9. El Teatre d'Epidaure 1. Biografia de l'autor: Pausànies diu que Policlet el Jove va ser fill o net de Policlet el Vell, el Jove va estudiar a l'escola d'el Vell i és conegut per l'elaboració de diverses estàtues d'atletes guanyadors olímpics. Nascut a Argos (S. V a.C.), eclipsat per Policlet el Vell, va ésser conegut més com a arquitecte (creador del temple circular d'Epidaure, innovador per les seves columnes corínties; a demés del Teatre d'Epidaure que podia acollir 15.000 persones). 2. Documentació general: 2.1. Catalogació: · Arquitecte: Policlet el Jove. · Cronologia: S. IV a.C. (350 a.C.). · Localització: Epidaure (Peloponès). 2.2. Anàlisi material: · Estil: Grec clàssic. · Materials: Pedra. · Sistema constructiu: Arquitravat. · Dimensions: 120 m diàmetre. 3. Anàlisi formal: Planta d'un teatre: A Epidaure, els murs laterals Diazoma, passadís perimetral 120 m diàmetre càvea superior de 180º (pel poble). 24 escales radials. 30 orchestra circular grades. (20,3 m diàmetre) càvea inferior, propera a l'orchestra, amb altar al centre prosceni seients amb recolzament i braços per les autoritats gregues. 13 escales radials escena Prosceni: Espai elevat on actuaven els actors. Elements de suport i suportats: Aprofiten els vessants de les muntanyes per a les graderies dels teatres. A Epidaure, a causa de la grandària, van construir uns murs laterals de contenció del terreny. 4. Estil: Moment de transició del clàssic amb l'hel·lenístic. Construcció basada en càlculs matemàtics (mateixes parts i característiques).
  • 2. 5. Entorn i integració urbanística: Càvea construïda sobre pujol (pendent de la muntanya). A les afores de les ciutats (Pidharvo, actual Epidaure. Sud-est del Peloponès). Integració amb el paisatge perfecta (relació art-natura típica de l'art clàssic grec). 6. Interpretació: Obres de teatre en honor de Dionís. A l'orchestra, el cor explicava les accions dramàtiques (paper actors secundari). Quan el seu paper augmenta es situen al prosceni. S.IV a.C.: Paper actors major que el del cor. Teatre amb acústica immillorable (visió perfecte des de cada seient). 7. Funció: Edifici religiós (ofrenes a Dionís a l'altar al centre de l'orchestra), pedagògic i lúdic. La ciutat d'Epidaure tenia un santuari dedicat a Asclepi (déu de la medicina), ciutat visitada per molts malalts. Teatre creat a l'època transitòria entre el clàssic i l'hel·lenístic (més gran i famós de Grècia). En ell es representaven obres de Sòfocles, Eurípides i Èsquil. 8. Models i influències: Evolució arquitectònica transitòria entre el clàssic i l'hel·lenístic (augment de la càvea i aixecament del prosceni). Ha influit a teatres posteriors grecs (Sagesta, Sicília) i romans, tot i que s'aportaren avenços tècnics importants.