ALBA PÀMIES, AINHOA TRILLO,
MARTA VELENTÍ, MONTSE ARDERIU
EL TEATRE FINS ELS ANYS 40
• Durant el Noucentisme el gènere teatral gairebé no
es va cultivar.
• Consideraven que factors externs impedien el control
de l’autor sobre la seva obra.
• A partir dels anys 20 el teatre es va començar a
recuperar amb obres adreçades a la burgesia.
CORRENTS TEATRALS
• Teatre burgès: Gènere representatiu és l’alta comèdia.
– Representació d’un petit conflicte familiar de la burgesia
catalana (voluntat didàctica, treball formal i humor) Civilitzats,
tanmateix! de Carles Soldevila.
• Teatre de crítica social: Representat per Joan Oliver
– En el seu teatre critica la burgesia i ens mostra la corrupció.
(humor i la sàtira). Allò que tal vegada s’esdevingué, obra
principal.
• Teatre de tradició romàntica: Representat exclusivament
per Josep Maria de Sagarra.
JOSEP MARIA DE SAGARRA
• Procedència aristocràtica, amic de Carles Riba i Josep Carner.
• Conreà la poesia, la novel·la, el periodisme i la traducció.
• Escriu comèdies i drames en vers, realistes amb elements
costumistes i romàntics.
• Planteja conflictes sentimentals (triangles) amb personatges
típics poc definits.
• Teatre senzill, però ric en llenguatge i forma.
• Els cafè de la Marina (1934) Obra més important.
– Llenguatge ric i expressiu, amb frases fetes, locucions i comparacions.
EL TEATRE DE POSTGUERRA
• Al 1946 el règim franquista va permetre representacions en
llengua catalana.
• Al 1946 i 1955, les obres solien ser de Sagarra.
• Més tard van aparèixer nous autors com: Joan Oliver i Manuel
de Pedrolo (el teatre d’aquests autors no va arribar al gran
públic).
Hi ha dues orientacions:
• Teatre tradicional: obres dramàtiques pròpies dels anys 20 i
30. Autor representatiu: Sagarra.
• Teatre renovador: orientació estètica diferent:
• Salvador Espriu: món mític.
• Manuel de Pedrolo: existencialista i absurd.
• Joan oliver: realista.
SALVADOR ESPRIU
• Rigor lingüístic en les seves obres.
• Obres construïdes a partir de mites de cultures (jueva i grega)
i personals (Sinera).
• Denúncia de la situació de Catalunya en la postguerra.
• Obra més important: Primera història d’Esther (1948): basada
en un episodi bíblic.
TEATRE EXISTENCIALISTA
I ABSURD
• Situacions absurdes pròpies de la literatura existencialista.
• Personatges sense psicologia incapaços de comunicar-se de
manera sincera.
• L’acció transcorre en espais inconcrets.
MANUEL DE PEDROLO
• Autor més destacat del corrent existencialista.
• El seu teatre transmet un missatge ideològic progressista.
• A homes i no (1957), la seva obra més representativa, fa una
reflexió de la llibertat humana.
• Planteja el teatre de l’absurd
• Els personatges no tenen una personalitat definida,
construeixen una reflexió de l’autor mitjançant el diàleg
conceptual.
TEATRE REALISTA
• Planteja problemes polítics i socials amb
intenció de denúncia.
JOAN OLIVER
• No es poden establir grans diferències ideològiques ni
estètiques entre els diferents gèneres. Té diferents etapes:
• Teatre de preguerra:
-Mostren un intent renovador.
-La comèdia burgesa dominava el panorama teatral es deixada
de banda.
-L’individu es debat entre els valors culturals que li han
inculcat i els condicionants socials i econòmics que li imposa
la societat.
– Allò que tal vegada s’esdevingué (1936).
• Teatre de combat:
– Format només per l’obra La fam (1938);contraposició entre
dues maneres de concebre un acte revolucionari: la lluita
puntual i impulsiva o el diàleg edificant.
• Teatre de postguerra:
– Les obres després de la guerra civil mostren l’adequació als
gustos del públic ,la comèdia burgesa.
– En alguns casos introdueix una reflexió sobre la humanitat.
– Ball robat (1960), obra paradigmàtica on el conflicte que
s’hi mostra és la impossibilitat d’assolir la felicitat,
l’individu mirarà de conciliar la realitat que té amb l’ideal a
què aspira però haurà d’assolir-ne les limitacions.
– Les darreres obres es diferencien pel fet que Oliver
suavitza les formes de tractar la burgesia.
TEATRE CONTEMPORANI
• A partir dels anys 70: el concepte tradicional de
teatre en el qual es representava un text escrit per
un dramaturg serà qüestionat per companyies
d’actors joves que entenen el teatre d’una manera
diferent.
• Apareix un nou concepte de Teatre.
• La renovació teatral consta de:
– Relativització del text escrit:La companyia adapta el text
lliurement per representar-lo.
– Protagonisme dels elements teatrals: l’escenografia, la
il·luminació, el vestuari, el maquillatge, etc.
– Introducció d’altres manifestacions artístiques: En moltes
de les obres d’aquests grups també hi trobem la música, el
ball, la dansa i fins i tot pràctiques de circ.
– Participació del públic: deixa de ser un col·lectiu passiu i
passa a tenir cert protagonisme, ha de participar en l’obra
com un element més.
• Grups renovadors
– Els Joglars
– Teatre Lliure
– Dagoll-Dagom
– Comediants
– La Fura dels Baus
– La Cubana

Teatre català s.XX

  • 1.
    ALBA PÀMIES, AINHOATRILLO, MARTA VELENTÍ, MONTSE ARDERIU
  • 2.
    EL TEATRE FINSELS ANYS 40 • Durant el Noucentisme el gènere teatral gairebé no es va cultivar. • Consideraven que factors externs impedien el control de l’autor sobre la seva obra. • A partir dels anys 20 el teatre es va començar a recuperar amb obres adreçades a la burgesia.
  • 3.
    CORRENTS TEATRALS • Teatreburgès: Gènere representatiu és l’alta comèdia. – Representació d’un petit conflicte familiar de la burgesia catalana (voluntat didàctica, treball formal i humor) Civilitzats, tanmateix! de Carles Soldevila. • Teatre de crítica social: Representat per Joan Oliver – En el seu teatre critica la burgesia i ens mostra la corrupció. (humor i la sàtira). Allò que tal vegada s’esdevingué, obra principal. • Teatre de tradició romàntica: Representat exclusivament per Josep Maria de Sagarra.
  • 4.
    JOSEP MARIA DESAGARRA • Procedència aristocràtica, amic de Carles Riba i Josep Carner. • Conreà la poesia, la novel·la, el periodisme i la traducció. • Escriu comèdies i drames en vers, realistes amb elements costumistes i romàntics. • Planteja conflictes sentimentals (triangles) amb personatges típics poc definits. • Teatre senzill, però ric en llenguatge i forma. • Els cafè de la Marina (1934) Obra més important. – Llenguatge ric i expressiu, amb frases fetes, locucions i comparacions.
  • 5.
    EL TEATRE DEPOSTGUERRA • Al 1946 el règim franquista va permetre representacions en llengua catalana. • Al 1946 i 1955, les obres solien ser de Sagarra. • Més tard van aparèixer nous autors com: Joan Oliver i Manuel de Pedrolo (el teatre d’aquests autors no va arribar al gran públic).
  • 6.
    Hi ha duesorientacions: • Teatre tradicional: obres dramàtiques pròpies dels anys 20 i 30. Autor representatiu: Sagarra. • Teatre renovador: orientació estètica diferent: • Salvador Espriu: món mític. • Manuel de Pedrolo: existencialista i absurd. • Joan oliver: realista.
  • 7.
    SALVADOR ESPRIU • Rigorlingüístic en les seves obres. • Obres construïdes a partir de mites de cultures (jueva i grega) i personals (Sinera). • Denúncia de la situació de Catalunya en la postguerra. • Obra més important: Primera història d’Esther (1948): basada en un episodi bíblic.
  • 8.
    TEATRE EXISTENCIALISTA I ABSURD •Situacions absurdes pròpies de la literatura existencialista. • Personatges sense psicologia incapaços de comunicar-se de manera sincera. • L’acció transcorre en espais inconcrets.
  • 9.
    MANUEL DE PEDROLO •Autor més destacat del corrent existencialista. • El seu teatre transmet un missatge ideològic progressista. • A homes i no (1957), la seva obra més representativa, fa una reflexió de la llibertat humana. • Planteja el teatre de l’absurd • Els personatges no tenen una personalitat definida, construeixen una reflexió de l’autor mitjançant el diàleg conceptual.
  • 10.
    TEATRE REALISTA • Plantejaproblemes polítics i socials amb intenció de denúncia.
  • 11.
    JOAN OLIVER • Noes poden establir grans diferències ideològiques ni estètiques entre els diferents gèneres. Té diferents etapes: • Teatre de preguerra: -Mostren un intent renovador. -La comèdia burgesa dominava el panorama teatral es deixada de banda. -L’individu es debat entre els valors culturals que li han inculcat i els condicionants socials i econòmics que li imposa la societat. – Allò que tal vegada s’esdevingué (1936).
  • 12.
    • Teatre decombat: – Format només per l’obra La fam (1938);contraposició entre dues maneres de concebre un acte revolucionari: la lluita puntual i impulsiva o el diàleg edificant. • Teatre de postguerra: – Les obres després de la guerra civil mostren l’adequació als gustos del públic ,la comèdia burgesa. – En alguns casos introdueix una reflexió sobre la humanitat. – Ball robat (1960), obra paradigmàtica on el conflicte que s’hi mostra és la impossibilitat d’assolir la felicitat, l’individu mirarà de conciliar la realitat que té amb l’ideal a què aspira però haurà d’assolir-ne les limitacions. – Les darreres obres es diferencien pel fet que Oliver suavitza les formes de tractar la burgesia.
  • 13.
    TEATRE CONTEMPORANI • Apartir dels anys 70: el concepte tradicional de teatre en el qual es representava un text escrit per un dramaturg serà qüestionat per companyies d’actors joves que entenen el teatre d’una manera diferent. • Apareix un nou concepte de Teatre.
  • 14.
    • La renovacióteatral consta de: – Relativització del text escrit:La companyia adapta el text lliurement per representar-lo. – Protagonisme dels elements teatrals: l’escenografia, la il·luminació, el vestuari, el maquillatge, etc. – Introducció d’altres manifestacions artístiques: En moltes de les obres d’aquests grups també hi trobem la música, el ball, la dansa i fins i tot pràctiques de circ. – Participació del públic: deixa de ser un col·lectiu passiu i passa a tenir cert protagonisme, ha de participar en l’obra com un element més.
  • 15.
    • Grups renovadors –Els Joglars – Teatre Lliure – Dagoll-Dagom – Comediants – La Fura dels Baus – La Cubana