Història de la Literatura. Teatre. Batxillerat. Llengua catalana i literatura. Esquema

1. Edat mitjana
XI-XIV
Edat moderna
XVI-XVIII
Edat
contemporània
XIX-XXI
HISTÒRIA DE LA LITERATURA:
TEATRE
FRIS CRONOLÒGIC I RESUM

2. Edat
mitjana
XI-XIII
• Pels joglars
• Mim, màscares, dansa, música, malabars i cançons dramatitzades
• Mal vist per l’església
Diversió
• En mans de la cort, amb l’objectiu de difondre la seva ideologia
• Temes: rebuda d’hostes il·lustres, coronacions de sobirans, torneigs...
De ritu civil
• En mans de l’Església,; objectiu: alliçonar i impressionar el públic.
• Espectacle visual, auditiu i olfactiu (pudor dels personatges infernals)
• IX-XIII: passatges de l’Evangeli, en llatí, declamats per capellans amb
gestualitat i escenografia mínimes.
• XIV-XVI es guanya teatralitat i es fan en català.
• Escenaris simultanis, dins o fora de l’església, i muntatges efectistes.
Edificant Cicles temàtics  Veterotestamentari: Antic Testament
 Nadal i Passió: vida de Crist.
 Assumpcionista: Mare de Déu. Misteri
d’Elx.
 Hagiogràfic: sants. El misteri de Santa
Anna.

3. Edat
moderna
XVI-XVIII
CONTEXT
o Pèrdua del prestigi polític i econòmic.
o Pèrdua de l’esplendor literària medieval.
o Castellanització de l’aristocràcia i de la literatura culta
o Repressió de la Corona Catalanoaragonesa a través dels Decrets de Nova Planta
o Perdura el teatre medieval.
o Teatre d’influència castellana: Autos sacramentals de Joan Timoneda
Teatre religiós
Teatre profà
o Popular i satíric: farses
o Teatre cortesà: diàlegs catalans o bilingües
o Teatre culte en llatí: practicat pels humanistes a les universitats; basats en
la tragèdia i la comèdia clàssiques; de vegades amb fragments en català.
Renaixement
Barroc
• Penetració de les formes de teatre castellà, seguint
Lope de Vega. En cases particulars o espais
semipúblics.
• Francesc Vicent Garcia
• Francesc Fontanella
• Gèneres breus: lloa, entremès, òpera bufa...
Neoclassicisme
• Recuperació de les tres unitats
dramàtiques (temps, espai i acció) i
els gèneres clàssics (tragèdia i
comèdia).
• Decòrum: rebuig de violència en
escena, to elevat
• Joan Ramis i Ramis
Teatre popular
• Reviscolament del teatre religiós
• Balls parlats
• Sainet: evolució de la lloa i l’entremès.
Caràcter còmic
• Teatre popular d’autor conegut: Influència
del Romanticisme i del Realisme. Fixa tipus
de personatges, emblemàtics de la societat
canviant del moment

4. Edat
contempo
rània
XIX-XX
Renaixença
• Adapta el teatre popular als nous temps derivats de la
industrialització.
• Primer de crear un teatre de consum; consolidació del públic
• Gatades: satíric; signat com a Pitarra
• Drama de costums catalans: nou; elements sentimentals del
melodrama i del drama romàntic a la temàtica catalana.
Frederic Soler
“Pitarra”
Àngel Guimerà • Salt qualitatiu; projecció internacional.
• 1a etapa: tragèdia romàntica en vers amb elements realistes
• 2a etapa: drames en prosa influïts pel naturalisme.
• Univers temàtic personal: personatge marginat per situació o origen s’enfronten a la societat.
• Mar i cel, Terra baixa, La filla del mar...
Modernisme
Influències europees
Santiago Rusiñol
Autors
• Regeneracionistes: Ignasi Iglésias, Joan Puig i Ferreter, Josep Pous i Pagès
• Esteticistes: Adrià Gual, Santiago Rusiñol, Apel·les Mestres
• Ibsen: Reflexió sobre els mals de la societat i el poder regenerador de l’individu.
• Maeterlink: Suggestió i exaltació poètica del misteri; recreació de llegendes.
• Teatre professional; voluntat de connectar amb el gran públic
• Passà per l’esteticisme, el regeneracionisme i el vodevil o melodrama
• L’alegria que passa, Cigales i formigues, L’auca del senyor Esteve

5. Edat
contempo
rània
XX-XXI
Anys 70
• Grups teatrals amb l’objectiu de modernitzar i normalitzar
l’escena catalana.
• Escola d’Art Dramàtic d’Adrià Gual, Grup de Teatre
Independent.
• Repercussió comercial. Albert Boadella, Fabià Puigserver,
Jordi Teixidor
• Desenllaç de la guerra civil: prohibició de la representació en català i de
la traducció.
• Mort, exili o silenci de molts autors.
• Resignats a no estrenar les obres, Palau i Fabre o Llorenç Villalonga.
• Agrupació Dramàtica de Barcelona: Dignificació del teatre català, de
vegades semiprofessional o amateur. Salvador Espriu, Joan Brossa,
Manuel de Pedrolo
• Joan Oliver: Comèdia burgesa tractada amb un humor proper al
sarcasme. Allò que tal vegada s’esdevingué, La fam
Postguerra
Fins als 40
• Teatre Romea i Teatre Novetats: Alternen autors
modernistes amb comèdia ciutadana de costums.
Josep M. de
Sagarra
Carles
Soldevila
• Inicis: poema romàntic i comèdia costumista.
La corona d’espines, L’hostal de la Glòria
• Menys èxit en produccions més innovadores
• Difusió d’ideals de civilitat i modernització.
• Públic burgès
• Els milions de l’oncle, Civilitzats
Teatre d’Art • Alternativa al teatre comercial, nous corrents.
Lluís Masriera
Anys 70: Renovació i
institucionalització
• Innovació: mim, titelles, dansa, happening,
performance
• Els Joglars, Els Comediants, La fura dels
Baus, La Cubana, Dagoll Dagom, Teatre
Lliure
• Centre dramàtic de la Generalitat, Teatre
Nacional de Catalunya, Ciutat del Teatre i
moltes sales alternatives.
J.M. Benet i
Jornet
Rodolf
Sirera
• Ambientació històrica però amb voluntat social i
política contemporània
• La desviació de la paràbola, El brunzir de les abelles...
• Evolució temàtica i formal.
• Extensa producció; també teatre infantil i
sèries televisives.
• Una vella, coneguda olor, Berenàveu a les
fosques, Revolta de bruixes, Testament...