La matèria: substàncies pures i mescles (3r ESO)avillalbs
Presentació reslitzada per Yolanda Valero Sorando com a part del curs DSFQ. Ciències de la naturalesa a secundària. Física i química. Competència digital.
La matèria: substàncies pures i mescles (3r ESO)avillalbs
Presentació reslitzada per Yolanda Valero Sorando com a part del curs DSFQ. Ciències de la naturalesa a secundària. Física i química. Competència digital.
Este documento presenta la unidad sobre las fuerzas en la naturaleza. Explica los objetivos de aprendizaje como las diferentes interacciones y fuerzas, incluyendo la gravitación, fuerzas eléctricas, y rozamiento. También describe los contenidos clave como las leyes de Newton, gravitación, electromagnetismo, y rozamiento. Finalmente, incluye ejemplos de problemas y criterios de evaluación.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
2. 1. Introducció històrica
La majoria dels elements es
va descobrir durant el segle
XIX, y en l’actualitat n’hi
ha 109 d’identificats.
2
3. Johann Döbereiner (en 1829)
En grups de 3, els elements presentaven propietats semblants
3
4. J. A. R. Newlands (1864)
Amb aquesta ordenació,
els elements de la
mateixa fila
presentaven propietats
semblants
LLei de les octaves, publicada al 1864 per J. A. R. Newlands, precursora de la taula periòdica de
Mendeleiev
4
5. Julius Lothar Meyer (1869)
Ordenant els elements per volum atòmic, els màxims corresponen al metalls alcalins
5
6. Taula periòdica de Mendeleiev
Extret del llibre Breu historia de la química.(capítol12) Isaac Asimov. 1999. Editorial Aliança
6
8. Si s’ordenen els elements en columnes segons el seu per atòmic creixent de manera que cada fila ,
contingui elements anàlegs, ordenats també segons el seu pes atòmic, s’obté la distribució anterior, a
partir de la qual s’hi poden derivar unes quantes conclusions de caràcter general.
1.!Si els elements s’ordenen segons els seus pesos atòmics, apareix una periodicitat en les seves
propietats.
2.! ls elements químicament anàlegs o bé tenen pesos atòmics similars ( Pt, Ir, Os) , o bé tenen pesos
E
que s’incrementen en quantitats similars ( K, Rb , Cs)
3.! a distribució en funció del pes atòmic correspon a la valència de l’element i , fins a cer punt, a la
L
diferència en el seu comportament químic.
4.! ls elements que es troben amb més freqüència en la natura tenen pesos atòmics petits i
E
comportament molt característics. Per tant, són els elements representatius; l’element més lleuger H és
pot considerar com el més representatiu.
5.! a magnitud del pes atòmic determina les propietats de l’element.
L
6.! Es pot predir el descobriment de molt elements nous com els anàlegs del Si i del Al, que tindran
pesos atòmics entre 65 i 75.
7.! Alguns d’aquests pesos atòmics han de ser revisats, com pe exemple el del Te, que no pot tenir un
pes atòmic de 128, sinó entre 123 i 126.
A partir de la taula anterior es despenen algunes analogies entre els elements.
8
10. H.G.Moseley(1913)
Va determinar que les longituds d’ona de raig X produits per diferents
elements era menor a mesura qeu augmnetava la càrrega del nucli, per
tant el nombre atòmic.
Les propietats dels elements són funció periòdica del
seu nombre atòmic
Elements representatius: Excepte l’hidrogen s ́on els elements dels grups
(columnes) 1, 2, 13, 14, 15, 16, 17, 18.
La T.P. està formada per 7 files, anomenats períodes i 18 columnes,
anomenats grups o famílies.
10
11. Taula periòdica actual
A la T.P. moderna els elements estan ordenats per nombres atòmics creixents i no per
masses atòmiques com apareixien en la Taula de Mendeleiev.
La T.P. està formada per 7 files, anomenats períodes i 18 columnes, anomenats grups
o famílies.
Elements representatius: Excepte l’hidrogen s ́on els elements dels grups (columnes) 1, 2,
13, 14, 15, 16, 17, 18.
ELs grups que van del 3 a l’11 són els metalls de transició
11
13. Metalls
-elements amb lluentor metàl·lica
-sòlids a temperatura ambient
-bons conductors de l’electricitat i el calor
-dúctils(fils) i maleables (llàmines)
-per tenir la configuració de gas noble,
perden electrons( formen cations)
Ca+2, Mg+2,
Li+
13
14. No metalls
-ocupen la part superior dreta de la taula
-en general són gasos
-els que són sòlids no presenten lluentor metàl·lica
-mals conductors de l’electricitat i el calor
- el brom és l’únic no metall líquid de la taula
-per aconseguir la configuració de gas noble, guanyen
electrons (formen anions)
F-, S-2,N-3
14
15. 2. Sistema periòdic i configuracions electròniques
Grup 1: alcalins 1 electró al darrer nivell: ns1
Grup 2: alcalinoterris 2 electrons al darrer nivell: ns2
Grup 13: 3 electrons al darrer nivell: ns2 np1
Grup 14: 4 electrons al darrer nivell: ns2 np2
5 electrons al darrer nivell: ns2 np3
Grup 15:
6 electrons al darrer nivell: ns2 np4
Grup 16:Anfígens
7 electrons al darrer nivell: ns2 np5
Grup 17: Halògens
8 electrons al darrer nivell: ns2 np6
Grup 18:Gasos nobles
15
18. 3.Propietats periòdiques
Les propietats dels elements químics varien de manera sistemàtica i periòdica
segons el seu nombre atòmic. Aquestes propietats venen determinades per les
configuracions electròniques.
Radi covalent i metàl·lic:
Corresponen a la meitat de la distància internuclear entre dos àtoms d’un
mateix element
18
21. Variació del radi en un període:
En un període, els elements tenen el mateix
nombre de capes (n), però el nombre atòmic
augmenta i per tant poden atreure més als
electrons de la capa externa. Aixó fa que a
mesura que s’avança en el període el radi
disminueixi
Variació del radi en un grup:
Quan baixem en un grup,
augmenta Z i també n . Per tant, hi
ha més capes i el radi augmenta.
21
23. Energia de ionització:
Energia que s‘ha de donar a un àtom aïllat en estat gasós per treure-li un
electró del nivell de valència. (KJ/mol)
X + EI → X+ + e-
23
24. En un grup: disminueix quan augmenta el nombre atòmic
Per què?
Quants més nivells electrònics (n) hi ha a l’àtom, més extern és l’últim
electró i menys energia cal per arrencar-lo ( l’atracció del nucli és més
feble)
Ex: EI(Li) > EI(Na) > EI(K) > EI(Rb)
24
25. En un període: augmenta quan augmenta el nombre atòmic
Per què?
Tots els elements d’un mateix període tenen els mateixos nivells
electrònics (n) però a mesura que augmenta el nombre atòmic,
més protons hi ha al nucli i més força d’atracció poden exercir
sobre els electrons de valència, per tant es necessita més energia per
arrancar-lo
Ex: EI(F) > EI(O) > EI(N) > EI(C)
25
26. Afinitat electrònica:
Mínima energia que despren un àtom en estat gasós quna capta un electró.
(KJ/mol)
X + e- → X- +AE
pàgina 97 del
llibre, hi ha un
error en la variació
en un període
26
27. En un grup: disminueix quan augmenta el nombre atòmic
Per què?
Quants més nivells electrònics (n) hi ha a l’àtom, cas del F, excepció, radi
molt petit.
més extern és l’últim nivell i menys atracció
exerceix el nucli sobre l’electró que rep.
A(Li) > A(Na) > A(K) > A(Rb)
En un període: augmenta a mesura que augmenta el nombre atòmic.
Per què?
Quan augmenta le nombre atòmic augmenta la tendència a
captar electrons, ja que està més pròxim de tenir la configuració de
gas noble
27
28. Electronegativitat:
Tendència que té un àtom d’atreure els electrons
( parell d’electrons d’enllaç)
Relacionat amb l’afinitat electrònica i energia de ionització. (A major
tendència a captar electrons (AE) més difícil és que els perdi (EI))
Metalls < Semimetalls (Si, B, As) < H <No metalls < Cl < O <F
28
30. En un grup: disminueix quan augmenta el nombre atòmic
Per què?
Quants més nivells electrònics (n) hi ha a l’àtom, més extern
és l’últim nivell i menys atracció exerceix el nucli sobre
l’electró
En un període: augmenta quan augmenta el nombre atòmic.
Per què?
Quants més protons hi ha al nucli de l’àtom, més atracció exerceix sobre els
electrons.
30
31. Escala de Mulliken: basada en EI i AE
Escala de Pauling:A partir de la distribució del parell d’electrons
d’enllaç. Assignà al flúor electronegativitat 4 ( el més electronegatiu)
31