Dinàmica: lleis de Newton




                            1r Batxillerat
                            Tònia Casalí




                                             1
Continguts:
6.1 Força. Magnitud vectorial ( repàs de 4t)
6.2 Lleis de Newton
6.2.1 1a llei de Newton
6.2.2 2a llei de Newton: quantitat de moviment i impuls
6.2.2 3a llei de Newton
6.3 Pes, força normal i de fregament
6.4 Aplicacions del les lleis de Newton
6.7Dinàmica del moviment circular
6.8 Interaccions fonamentals
6.8.1Llei de gravitació universal
6.8.2 Forces electromagnètiques


                                                          2
6.1 FORÇA. MAGNITUD VECTORIAL

                        Què és una força?

Tota causa o acció capaç de modificar l’estat de moviment d’un cos o de deformar-lo

La branca de la física que estudia les forces i els moviments que provoquen s’anomena
DINÀMICA


Una força és un magnitud vectorial.
La seva unitat en el SI és el Newton (N)

Mòdul:longitud del vector
Direcció: recta que conté el vector
Sentit: indicat per la fletxa

                                              Dinamòmetre: aparell per
                                              mesurar forces




                                                                                        3
Suma de forces que tenen la mateixa direcció:


Mateixa direcció i mateix sentit:



                                                  el mòdul és la
                                                suma dels mòduls



 Mateixa direcció i sentit oposat:


                                                  el mòdul és la
                                                resta dels mòduls




                                                                    4
Suma de forces que tenen diferent direcció:


Regla del paral·lelogram:




                                              Si són perpendiculars


                                                   Les forces que actuen sobre un
                                                   cos s’anomenen forces
                                                   components, la força equivalent
                                                   és la força resultant FR




                                                                                     5
Forces que formen un angle amb el desplaçament:




Si sobre el cos que considerem hi actuen forces que formen cert angle amb el
desplaçament, el millor és recórrer a la descomposició del vector per a obtenir dues
forces perpendiculars equivalents per força aplicada.




                                                                                       6
Coordenades cartesianes: components d’una força




                                                                   →
                                 • Es pot escriure el vector    F com a suma de dos
                                      vectors dirigits sobre els eixos X i Y



                                  •      Es pot expressar de 2 formes:
                                              →    →    →
                                              F = Fx + Fy
                                              →      →     →
                                              F = Fx i + F j   y




          -cada component:            Fx = F cos α ; Fy = F sin α "


          -el módul del vector



                                                                                      7
Suma de forces per components:




                                      →        →        →
                                      F1 = F1x i + F1y j
                                      →        →        →
                                      F2 = F2x i + F2 y j
                                 →    →                 →                →
                                 F1 + F2 = (F1x + F2 x ) i + (F1y + F2 y) j




                                                                              8
1.Quina és la força resultant en aquest cas? Està en equilibri el cos?




 2.Dues mules tiren d’un carro amb forces de 1750 N i 1250 N. Dibuixa un
  esquema de les forces i determina la força resultant en els casos següents:
  a)    Les dues forces tenen la mateixa direcció i sentit contrari
  b)    Les dues forces són perpendiculars




                                                                                9
6.2 LLEIS DE NEWTON
6.2.1 :1a llei de Newton: principi d’inèrcia

   Llei: Tot cos conserva el seu estat de repòs o de moviment rectilini uniforme si no hi
   actua cap força (cos lliure).


   Definim la INÈRCIA como la capacitat que tenen els cossos per a resistir un canvi en
   seu estat, tant si està en moviment com en repòs. Si està en repòs, tracten de continuar
   així i si estan en moviment tracten de mantenir-se en aquest estat.


   6.2.2: 2a llei de Newton:principi fonamental de la dinàmica



    Llei: La força resultant aplicada sobre un cos és directament proporcional a
    l’acceleració que produeix.



                                         Fresult =m⋅a


                                                                                              10
S’anomena quantitat de moviment o moment lineal el producte de la massa d’un
cos per la seva velocitat.



    →        →
    p = m· v


                                                    
                                                    p
                                        
                                        v

                                            m




   -És el producte d’un escalar positiu (massa) per un vector (velocitat).
     És, per tant, un altre vector amb la mateixa direcció i el mateix
     sentit que el vector velocitat.
   -En el SI s’expressa en kg·m·s-1.




                                                                               11
Relació entre la força resultant constant aplicada a un cos i la seva
    quantitat de moviment:
                                                                    →
                                                       →     →    Δp
   2ª llei de Newton:            ∑ F = m·a             F = ∑F =
                                                                  Δt
                                                           
                                                        Δv
   Si l’acceleració és constant              a = am     =
                                                          Δt
                                                                  
    Substituint:                 Δv   m(v - v o )   mv - mv o   p - po   Δp
                        ∑ F = m·    =             =           =        =
                                 Δt     Δt             Δt         Δt     Δt

             →
     →   Δp        Aquesta equació és una forma alternativa d’enunciar la segona llei de
   ∑ F =             Newton. El seu interès radica en què:
         Δt

                   S’acosta més a la formulació original de Newton
 La resultant de totes les forces aplicades a un cos és igual al quocient entre la variació
 de la seva quantitat de moviment i l’interval de temps transcorregut.
                         →
                       Δp               →             →
      si ∑ F = 0   →       = 0     →    Δp =0     →    p = constant
                        Δt

Si la força resultant que actua sobre un cos és zero, la quantitat de moviment del cos es
manté constant.
                                                                                              12
L’impuls mecànic que una força constant F dóna a un cos és el producte de la força pel
temps que hi actua

                            →        →
                            I = F · Δt
  -És una magnitud vectorial, producte del vector força per l’escalar
    positiu Δt. Té, per tant, la mateixa direcció i el mateix sentit que
    el vector força.
  -En el SI el seu mòdul s’expressa en N·s.



La pilota canvia la direcció de moviment i el mòdul de la
velocitat. Per tant varia la quantitat de moviment




                                                     Si acompanyem la pilota, l’impuls és major


                                                                                                  13
Considerem una força constant F que actua un temps Δt sobre un cos




                                                    L’impuls que proporciona la força ve
                                                    donat per la superfície del rectangle
                                                    ombrejat.


                                                    I = F · Δt = F · (t - t 0 ) = Àrea ombrejada




Si la força és variable, igualment, l’impuls serà
l’àrea sota la corba o recta.


 Exercicis del llibre de text:
 pàgina 241 ex 6 i7
 pàgina254 ex 13
 pàgina 255 ex 20,22 i 23

                                                                                                   14
6.2.3 :3a llei de Newton:Principi d’acció i reacció


Llei: Quan un cos exerceix una força F sobre un altre cos, aquest exerceix una
altra força sobre el primer igual i de sentit contrari, -F.

Per tant, els parells de forces acció - reacció es donen entre dos cossos que interaccionen i
tenen:
• Mateixa direcció
• Sentit contrari
• Estan aplicades a cossos diferents, per això mai s’anul·len!


                                 F1 = −F2




                                                                                                15
6.3 PES, FORÇA NORMAL I FORÇA DE FREGAMENT
                      No s’anul·len perquè actuen sobre cossos diferents
                      El pes (P) d’un cos és la força amb que la Terra l’atrau. Quan un
                      cos cau per acció del seu propi pes, es mou amb l’acceleració de la
                      gravetat,a = g = 9,8 m/s2. Tenint en compte el principi
                      fonamental de la dinàmica:

                      F=m⋅a → P=m⋅g




S’anomena força normal (N) a la força de reacció d’un
pla sobre un cos que està sobre d’ell. És una força
perpendicular al pla i de sentit oposat al de la superfície.




                                                    Per la 3ª llei de Newton, la superfície
                                                    fa una força igual però de sentit
                                                    contrari sobre el cos


                                                                                              16
Cas particular: quan tenim un cos que es troba recolzat sobre una
superfície horitzontal, tant si està en repós com si es mou en la direcció
horitzontal, es compleix:




                                                                             17
Quan un objecte penja d’una
corda, trobem una tensió a la
corda que compensa el pes de
l’objecte


 La tensió té la mateixa direcció
 que el pes, però sentit contrari




                                    18
La força de fregament és una força de contacte entre dos
                    cossos que s’oposa al moviment. Les dues forces tenen
                    igual direcció i sentit oposat.

                              Ff = µc · N

                         Aquesta força depèn de les superfícies que
                         estiguin en contacte




Fmotor-Ff = m · a




                                                                               19
EXERCICIS:

pàg. 265 ex 7.

                 20
6.4 APLICACIONS DE LES LLEIS DE NEWTON

Cossos sobre plans inclinats: desomposció de forces




                                                      21
22
23
Exercici:
1.Quina força s’aplica a un cos de massa 5 kg si puja per un pla inclinat amb un
angle amb l’horitzonatl de 30º amb una acceleració de 2m/s ?




2.Des de dalt d’un pla inclinat 30º sobre l’horitzontal es deixa lliscar un cos de 75 kg. Si
el pla té una longitud de 88.2 m, i no hi ha fregament:
a)Fes un dibuix amb totes les forces que actuen sobre el cos i planteja l’expressió de la
força resultant que actua sobre el cos.
b)Calcula el valor de la força responsable de moviment.
c)Calcula l’acceleració a la qual està sotmès el cos.
d)Calcula el temps que triga en arribar a la base del pla.




                                                                                               24
Cossos enllaçats:




                    25
26
27
28
6.7 DINÀMICA DEL MOVIMENT CIRCULAR:




                v2
F c = m ⋅ an = m
                 R

Força centrípeta: força que cal
aplicar a un cos perquè segueixi
una trajectòria circular.




                                      29
1. Cos amb una corda:
                                    2
                        Fc = T
                                    v
                                  m   =T
                                    R




2. Cotxe:
                                           Fc = Ff


                         eix x:




                         eix y:




                                                     30
3. Cos amb una corda (con):

                        v2
   eix x:   Fc = Tx = m
                        R
                                     Tx= T sinα


   eix y:    Ty = mg            Ty = T cos α


                                v2
                    T cosα = m                          v2
                                 R                tgα =
                    T sin α = m g                       Rg


4. Cotxe amb peralt:
                                                                                  v2
                                                  eix x:             Fc = N x = m
                                                                                  R
                                                                                         Nx= N sinα



                                                  eix y:               Ny = mg            Ny = N cos α


                                                                      v2
                                                           N cosα = m
                                                                       R                     v2
                                                           N sinα = m g                tgα =
                                                                                             Rg


                                                                                                         31
Dinàmica
Dinàmica
Dinàmica
Dinàmica
Dinàmica
Dinàmica
Dinàmica

Dinàmica

  • 1.
    Dinàmica: lleis deNewton 1r Batxillerat Tònia Casalí 1
  • 2.
    Continguts: 6.1 Força. Magnitudvectorial ( repàs de 4t) 6.2 Lleis de Newton 6.2.1 1a llei de Newton 6.2.2 2a llei de Newton: quantitat de moviment i impuls 6.2.2 3a llei de Newton 6.3 Pes, força normal i de fregament 6.4 Aplicacions del les lleis de Newton 6.7Dinàmica del moviment circular 6.8 Interaccions fonamentals 6.8.1Llei de gravitació universal 6.8.2 Forces electromagnètiques 2
  • 3.
    6.1 FORÇA. MAGNITUDVECTORIAL Què és una força? Tota causa o acció capaç de modificar l’estat de moviment d’un cos o de deformar-lo La branca de la física que estudia les forces i els moviments que provoquen s’anomena DINÀMICA Una força és un magnitud vectorial. La seva unitat en el SI és el Newton (N) Mòdul:longitud del vector Direcció: recta que conté el vector Sentit: indicat per la fletxa Dinamòmetre: aparell per mesurar forces 3
  • 4.
    Suma de forcesque tenen la mateixa direcció: Mateixa direcció i mateix sentit: el mòdul és la suma dels mòduls Mateixa direcció i sentit oposat: el mòdul és la resta dels mòduls 4
  • 5.
    Suma de forcesque tenen diferent direcció: Regla del paral·lelogram: Si són perpendiculars Les forces que actuen sobre un cos s’anomenen forces components, la força equivalent és la força resultant FR 5
  • 6.
    Forces que formenun angle amb el desplaçament: Si sobre el cos que considerem hi actuen forces que formen cert angle amb el desplaçament, el millor és recórrer a la descomposició del vector per a obtenir dues forces perpendiculars equivalents per força aplicada. 6
  • 7.
    Coordenades cartesianes: componentsd’una força → • Es pot escriure el vector F com a suma de dos vectors dirigits sobre els eixos X i Y • Es pot expressar de 2 formes: → → → F = Fx + Fy → → → F = Fx i + F j y -cada component: Fx = F cos α ; Fy = F sin α " -el módul del vector 7
  • 8.
    Suma de forcesper components: → → → F1 = F1x i + F1y j → → → F2 = F2x i + F2 y j → → → → F1 + F2 = (F1x + F2 x ) i + (F1y + F2 y) j 8
  • 9.
    1.Quina és laforça resultant en aquest cas? Està en equilibri el cos? 2.Dues mules tiren d’un carro amb forces de 1750 N i 1250 N. Dibuixa un esquema de les forces i determina la força resultant en els casos següents: a) Les dues forces tenen la mateixa direcció i sentit contrari b) Les dues forces són perpendiculars 9
  • 10.
    6.2 LLEIS DENEWTON 6.2.1 :1a llei de Newton: principi d’inèrcia Llei: Tot cos conserva el seu estat de repòs o de moviment rectilini uniforme si no hi actua cap força (cos lliure). Definim la INÈRCIA como la capacitat que tenen els cossos per a resistir un canvi en seu estat, tant si està en moviment com en repòs. Si està en repòs, tracten de continuar així i si estan en moviment tracten de mantenir-se en aquest estat. 6.2.2: 2a llei de Newton:principi fonamental de la dinàmica Llei: La força resultant aplicada sobre un cos és directament proporcional a l’acceleració que produeix. Fresult =m⋅a 10
  • 11.
    S’anomena quantitat demoviment o moment lineal el producte de la massa d’un cos per la seva velocitat. → → p = m· v  p  v m -És el producte d’un escalar positiu (massa) per un vector (velocitat). És, per tant, un altre vector amb la mateixa direcció i el mateix sentit que el vector velocitat. -En el SI s’expressa en kg·m·s-1. 11
  • 12.
    Relació entre laforça resultant constant aplicada a un cos i la seva quantitat de moviment:   → → → Δp 2ª llei de Newton: ∑ F = m·a F = ∑F = Δt    Δv Si l’acceleració és constant a = am = Δt          Substituint: Δv m(v - v o ) mv - mv o p - po Δp ∑ F = m· = = = = Δt Δt Δt Δt Δt → → Δp Aquesta equació és una forma alternativa d’enunciar la segona llei de ∑ F = Newton. El seu interès radica en què: Δt S’acosta més a la formulació original de Newton La resultant de totes les forces aplicades a un cos és igual al quocient entre la variació de la seva quantitat de moviment i l’interval de temps transcorregut. →  Δp → → si ∑ F = 0 → = 0 → Δp =0 → p = constant Δt Si la força resultant que actua sobre un cos és zero, la quantitat de moviment del cos es manté constant. 12
  • 13.
    L’impuls mecànic queuna força constant F dóna a un cos és el producte de la força pel temps que hi actua → → I = F · Δt -És una magnitud vectorial, producte del vector força per l’escalar positiu Δt. Té, per tant, la mateixa direcció i el mateix sentit que el vector força. -En el SI el seu mòdul s’expressa en N·s. La pilota canvia la direcció de moviment i el mòdul de la velocitat. Per tant varia la quantitat de moviment Si acompanyem la pilota, l’impuls és major 13
  • 14.
    Considerem una forçaconstant F que actua un temps Δt sobre un cos L’impuls que proporciona la força ve donat per la superfície del rectangle ombrejat. I = F · Δt = F · (t - t 0 ) = Àrea ombrejada Si la força és variable, igualment, l’impuls serà l’àrea sota la corba o recta. Exercicis del llibre de text: pàgina 241 ex 6 i7 pàgina254 ex 13 pàgina 255 ex 20,22 i 23 14
  • 15.
    6.2.3 :3a lleide Newton:Principi d’acció i reacció Llei: Quan un cos exerceix una força F sobre un altre cos, aquest exerceix una altra força sobre el primer igual i de sentit contrari, -F. Per tant, els parells de forces acció - reacció es donen entre dos cossos que interaccionen i tenen: • Mateixa direcció • Sentit contrari • Estan aplicades a cossos diferents, per això mai s’anul·len! F1 = −F2 15
  • 16.
    6.3 PES, FORÇANORMAL I FORÇA DE FREGAMENT No s’anul·len perquè actuen sobre cossos diferents El pes (P) d’un cos és la força amb que la Terra l’atrau. Quan un cos cau per acció del seu propi pes, es mou amb l’acceleració de la gravetat,a = g = 9,8 m/s2. Tenint en compte el principi fonamental de la dinàmica: F=m⋅a → P=m⋅g S’anomena força normal (N) a la força de reacció d’un pla sobre un cos que està sobre d’ell. És una força perpendicular al pla i de sentit oposat al de la superfície. Per la 3ª llei de Newton, la superfície fa una força igual però de sentit contrari sobre el cos 16
  • 17.
    Cas particular: quantenim un cos que es troba recolzat sobre una superfície horitzontal, tant si està en repós com si es mou en la direcció horitzontal, es compleix: 17
  • 18.
    Quan un objectepenja d’una corda, trobem una tensió a la corda que compensa el pes de l’objecte La tensió té la mateixa direcció que el pes, però sentit contrari 18
  • 19.
    La força defregament és una força de contacte entre dos cossos que s’oposa al moviment. Les dues forces tenen igual direcció i sentit oposat. Ff = µc · N Aquesta força depèn de les superfícies que estiguin en contacte Fmotor-Ff = m · a 19
  • 20.
  • 21.
    6.4 APLICACIONS DELES LLEIS DE NEWTON Cossos sobre plans inclinats: desomposció de forces 21
  • 22.
  • 23.
  • 24.
    Exercici: 1.Quina força s’aplicaa un cos de massa 5 kg si puja per un pla inclinat amb un angle amb l’horitzonatl de 30º amb una acceleració de 2m/s ? 2.Des de dalt d’un pla inclinat 30º sobre l’horitzontal es deixa lliscar un cos de 75 kg. Si el pla té una longitud de 88.2 m, i no hi ha fregament: a)Fes un dibuix amb totes les forces que actuen sobre el cos i planteja l’expressió de la força resultant que actua sobre el cos. b)Calcula el valor de la força responsable de moviment. c)Calcula l’acceleració a la qual està sotmès el cos. d)Calcula el temps que triga en arribar a la base del pla. 24
  • 25.
  • 26.
  • 27.
  • 28.
  • 29.
    6.7 DINÀMICA DELMOVIMENT CIRCULAR:  v2 F c = m ⋅ an = m R Força centrípeta: força que cal aplicar a un cos perquè segueixi una trajectòria circular. 29
  • 30.
    1. Cos ambuna corda: 2 Fc = T v m =T R 2. Cotxe: Fc = Ff eix x: eix y: 30
  • 31.
    3. Cos ambuna corda (con): v2 eix x: Fc = Tx = m R Tx= T sinα eix y: Ty = mg Ty = T cos α v2 T cosα = m v2 R tgα = T sin α = m g Rg 4. Cotxe amb peralt: v2 eix x: Fc = N x = m R Nx= N sinα eix y: Ny = mg Ny = N cos α v2 N cosα = m R v2 N sinα = m g tgα = Rg 31