Apunts esquemàtics:Formulació i nomenclatura per a 4t d'ESO.

1. FORMULACIÓ IFORMULACIÓ I
NOMENCLATURANOMENCLATURA
Apunts IApunts I
Compostos binarisCompostos binaris

3. COMPOSTOS INORGÀNICSCOMPOSTOS INORGÀNICS
A) Substàncies simples o elements. Formades per unions d'àtoms del mateix
element.
B) Compostos binaris: Formades per dues classes diferents d'àtoms.
C) Compostos ternaris: formats per tres elements diferents.

4. La formulació és el conjunt de regles que permet establir quina fórmula
química correspon a cada compost.
Una fórmula química és una representació convencional dels elements
que formen una molècula o un cristall.
Les fórmules s'indiquen mitjançant els símbols dels elements presents
en cada compost i com a subíndex al costat de cadascun el nombre
d'àtoms d'aquest element presents en una molècula o com proporció
general en el mateix.
1.2. FORMULACIÓ1.2. FORMULACIÓ
CO2
NH3
H2
SO4
NaCl Fe2
(S04
)3
NaClO2

5. 1.2. FORMULACIÓ
Distingim:
► Fórmula molecular: per representar elements i compostos
moleculars.
Indica amb subíndexs el nombre d’àtoms de cada tipus que formen la
molècula.
Ex: SO3 (indica la quantitat real d'àtoms que conformen la molècula)
► Fórmula empírica: per representar xarxes cristal·lines. La fórmula
empírica també es pot utilitzar per els compostos moleculars.
Ex: SiO2
(indica la proporció d'àtoms que conformen el cristall)

6. 1.2. FORMULACIÓ
► En la fórmula d’un compost molecular sempre s’escriu a la dreta el
símbol de l’element més electronegatiu.
Ex. NaCl; Fe2
O3
► En la fórmula d’un cristall sempre s’escriu a l’esquerra el símbol del
catió (metall) i a la dreta el de l’anió (no-metall).
Ex: clorur de magnesi MgCl2 Mg: metall Mg: +2; Cl: No-metall Cl: -1
► Per saber quin element és més electronegatiu entre dos no-metalls
tindrem en compte el llistat:
B , Si , C , Sb , As , P , N, H, Te , Se , S , I , Br , Cl , O ,F
► De manera general, una fórmula s’anomena indicant primer l’element
escrit a la dreta
Ex. CaO s’anomena òxid de calci.

7. 1.2. FORMULACIÓ
La suma algebraica de totes les valències del compost ha de ser zero.

8. 1.2. FORMULACIÓ
Formulació en general:
De vegades pot ser útil per formular intercanviar les valències
col·locant-les com subíndexs i quan calgui, simplificant, tenint en
compte que el nombre 1 no s'escriu i que en la fórmula final només
poden aparèixer nombres enters.
ATENCIÓ: Aquest sistema no sempre és útil. P.ex CO2
(fórmula molecular)

9. 1.3.1.3. NOMENCLATURANOMENCLATURA
La nomenclatura química és un conjunt de regles i normes que
permeten donar nom a tots els compostos químics de manera
sistemàtica i internacional, facilitant així la comunicació científica.
Tradicionalment per anomenar un compost inorgànic s'utilitzen tres
nomenclatures distintes: la nomenclatura sistemàtica, la
nomenclatura de Stock i la nomenclatura tradicional.
La IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) ha establert
unes normes que fixen com s’han d’escriure les fórmules i com s’han
d’anomenar els elements i compostos.

10. Nomenclatura sistemàtica
Es basa a nomenar les substàncies usant prefixos numèrics grecs
(mono, di, tri, tetra, penta, hexa...) que indiquen l'atomicitat de
cadascun dels elements presents en cada molècula.
La forma de nomenar els compostos en aquest sistema és:
prefix -nom genèric + prefix (mono, di, tri, tetra..)-nom específic
Generalment només s'utilitza fins al prefix hepta.
Cl2O3 : Triòxid de diclor
I2O : Monòxid de díode
CrBr3 : Tribromur de cromo;
CO : monòxid de carboni
1.3. NOMENCLATURA

11. Nomenclatura de Stock
En aquest tipus de nomenclatura, quan l'element que forma el compost té
més d'una valència, aquesta s'indica al final, en nombres romans i entre
parèntesis.
De forma general, amb aquest sistema de nomenclatura, els compostos
s'anomenen citant en primer lloc l’element més electronegatiu amb la
terminació -ur (òxid per l'O), la preposició de i finalment el nom de
l’element menys electronegatiu, seguit d’un parèntesi amb el nombre
d’oxidació en xifres romanes si en té més d’un.
D'aquesta manera:
Fe (OH)2 Hidròxid de ferro (II)
Fe (OH)3 Hidròxid de ferro (III)
Fe2S3 Sulfur de ferro (III)
1.3. NOMENCLATURA

12. Nomenclatura tradicional
Aquesta nomenclatura utilitza un codi de prefixos i sufixos per
identificar la valència amb la qual actua algun dels elements que
formen part del compost: ....-ic, ....-ós, per-...-ic, hipo-...-ós. Amb
aquesta nomenclatura es pot diferenciar elements que tinguin fins a
quatre valències diferents.
1.3. NOMENCLATURA

13. 1.3. NOMENCLATURA
Actualment la IUPAC admet aquestes nomenclatures per a cada tipus de
compost:
- La nomenclatura sistemàtica: acceptada sempre, però especialment
per a composts binaris amb un no-metall.
- La nomenclatura de Stock. Quan un dels elements del compost és un
metall s'utilitza amb preferència la nomenclatura de Stock. S'empra amb
les sals, els òxids i els hidròxids.
- La nomenclatura tradicional: es reserva per a oxoàcids i oxosals.

14. 2. COMPOSTOS BINARIS2. COMPOSTOS BINARIS

15. 2.1 ÒXIDS2.1 ÒXIDS
Les combinacions binàries de l’oxigen amb un altre element reben en
general el nom d’òxids.
Són compostos binaris que estan formats per oxigen que aporta la
valència (-2) i un altre element que ha d'aportar una valència positiva.
Estudiarem dos grans grups d’òxids: els òxids bàsics (metàl·lics) i els
òxids àcids (no metàl·lics).

16. 2.1.1. ÒXIDS METÀL·LICS (BÀSICS)2.1.1. ÒXIDS METÀL·LICS (BÀSICS)
Són compostos formats per oxigen enllaçat a un metall. Reben el nom
d’òxids bàsics perquè poden reaccionar amb aigua i formen bases o
hidròxids.
Són compostos iònics: l'anió és O2-
i el catió és el metall.
FeO òxid de ferro (II) 1 catió Fe 2+
per cada anió O2-
Na2O òxid de sodi 2 cations Na+
per cada anió O2-
Els subíndexs que s'obtenen se simplifiquen
si és possible, ja que es tracta de fórmules
empíriques de compostos iònics.

17. 2.1.1. ÒXIDS NO METÀL·LICS (ÀCIDS)2.1.1. ÒXIDS NO METÀL·LICS (ÀCIDS)
Són compostos formats per la unió d'oxigen amb un element no metàl·lic.
Formen molècules amb enllaç covalent (compartició d'electrons).
L’àtom d’oxigen sempre compartirà 2 electrons.
Exemples:
CO monòxid de carboni/òxid de carboni (II)
CO2 diòxid de carboni/òxid de carboni (IV)
Cl2O5 pentaòxid de diclor/ òxid de clor (V)
Cl2O7 heptaòxid de diclor/ òxid de clor (VII)
N2O3 triòxid de dinitrogen
Nomenclatura: preferiblement la sistemàtica.

18. Són les combinacions de l’hidrogen amb un metall o un no-metall per
formar els hidrurs.
Si l’element és metall el nombre d’oxidació de l’hidrogen és -1.
Si l’element és no-metall el nombre d’oxidació de l’hidrogen és +1.
En podem diferenciar tres grans grups:
2.2. HIDRURS2.2. HIDRURS
Hidrurs metàl·lics: combinacions d'hidrogen amb un metall
Hidrurs no metàl·lics: combinacions d'hidrogen amb no-metall:
Hidràcids: quan el no metall és més electronegatiu que el H
Hidrurs volàtils: quan el no-metall és menys electronegatiu que el H

19. 2.2.1. HIDRURS METÀL·LICS2.2.1. HIDRURS METÀL·LICS
Presenten la fórmula general, MHm , on M és el símbol del metall, m la
valència del metall amb l’hidrogen i aquest presenta la valència –1.
Escrivim els símbols amb el catió
(metall) al davant i equilibrem
les valències.
Amb la nomenclatura pel sistema de Stock, s’anomenen amb la paraula
hidrur seguida de la preposició de i el nom del metall.
Mg H2 hidrur de magnesi
NaH hidrur de sodi
Fe H3 hidrur de ferro (III)

20. 2.2.2. HIDRURS NO METÀL·LICS2.2.2. HIDRURS NO METÀL·LICS
Són compostos covalents formats per combinacions de H amb no-metall.
L'H té sempre nombre d'oxidació +1 i el no-metall un nombre d'oxidació
negatiu. Tot i així l'H no serà sempre l'element menys electronegatiu.
Per això cal distingir els hidràcids i els hidrurs volàtils.
Segons el llistat existeixen elements no-metalls menys electronegatius.
HIDRÀCIDSHIDRURS
VOLÀTILS

21. Les combinacions de l’hidrogen amb els no-metalls més electronegatius
que ell (Te, Se, S, At, I, Br, Cl, O, F) formen àcids hidràcids. Són
compostos que a temperatura ambient estan en estat gasos i en solució
aquosa donen lloc a dissolucions àcides.
A l’hora d’escriure la fórmula posarem
primer el símbol de l’hidrogen seguit
del símbol del no-metall.
2.2.2. HIDRURS NO METÀL·LICS:2.2.2. HIDRURS NO METÀL·LICS: HIDRÀCIDSHIDRÀCIDS
H2S sulfur d’hidrogen
àcid sulfhídric
HF fluorur d’hidrogen
àcid fluorhídric
HCl clorur d’hidrogen
àcid clorhídric

22. 2.2.2. HIDRURS NO METÀL·LICS:2.2.2. HIDRURS NO METÀL·LICS: HIDRURS VOLÀTILSHIDRURS VOLÀTILS
Són les combinacions de l’hidrogen amb la resta dels no-metalls (grups
13, 14 i 15)
Es formulen posant en primer lloc el
no-metall i a continuació l'hidrogen.
Usem la nomenclatura sistemàtica: s’anomenen amb la paraula -hidrur a
la qual s’anteposa un prefix numeral que indica el nombre d’hidrògens
de la fórmula i tot seguit la preposició de seguida del nom del no-metall.
NH3 Trihidrur de nitrogen Amoníac
SiH4 Tetrahidrur de silici Silà

23. Compostos iònics formats per ions d’un metall i un no-metall. El metall és
el catió positiu i el no-metall és l’anió negatiu.
Per formular les sals s’escriu el símbol del metall a l’esquerra del símbol
del no-metall.
Es col·loquen els subíndexs adequats per tal
que la suma algebraica de tots els nombres
d'oxidació sigui zero.
A partir del nombre d'oxidació del no-metall deduirem el nombre d'oxidació del metal
2.3. SALS BINÀRIES2.3. SALS BINÀRIES
Per tal d’anomenar-los s’empra preferentment el sistema Stock
CaBr2 bromur de calci
FeCl2 clorur de ferro (II)