2. LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840)LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840)
-1833: mor Ferran VII  inici regència Maria Cristina
- problemes successoris: Carles Maria Isidre - Isabel
Desconfien de la reforma
agrària dels liberals
Por als desnonaments
Identificació amb valors Església, defensen
la societat tradicional.

3. -ISABELINSISABELINS
- suport social:
- alta noblesa
- funcionaris
- sector jerarquia eclesiàstica
+
-Liberals moderats (burgesia + sectors populars de les ciutats)
 condició: fi absolutisme i fi Antic Règim.

4. DESENVOLUPAMENT CONFLICTE ARMATDESENVOLUPAMENT CONFLICTE ARMAT
-Carlins NO tenen exèrcit regular  organització en partides (guerrilles)
- 1833: primeres partides, + importants a zones muntanyoses (Navarra, País Basc,
Pirineus, nord Castelló – Maestrat – Baix Aragó i comarques CAT de l’Ebre)
- fases conflicte armat:
- primera etapa (1833-1835)
- característica: front de guerra al nord, triomf militars carlins (NO ciutats
importants)
- 1834: retorn a Espanya de Carles, era a Anglaterra. Havia fugit a Portugal, on
tenia llaços amb la família reial. Les tropes isabelines el tenen assetjat a
Portugal, entrant per Extremadura. Va fugir a Anglaterra.
- retorn  creació d’1 nova monarquia (cort, govern i exèrcit)
- CATALUNYA
- primeres partides a Prats de Lluçanès, sufocades per exèrcit liberal.
- 1835: control de zona interior: Solsonès, Lluçanès i Berguedà + zona
Tortosa
- líder: Ramon Cabrera, zona d’actuació: Maestrar i Baix Aragó

5. -Segona etapa (1836-1840)
- 1836: victòria general Espartero a Luchana  fi setge Bilbao
- carlins perden força. Necessiten més recursos i més suport social.
 diferents expedicions (mapa p.55)
- incursions de Cabrera al litoral valencià
1838: exèrcit nombrós
 Avenç tropes liberals  difícil triomf carlí
SOLUCIÓ: pactar!
-2 faccions carlines:
- transaccionistes (general Maroto)  arribar a un acord
- intransigents  continuar amb la guerra
1839. Conveni de Bergara  acord Maroto (carlí) – Espartero (liberal)
 restablir furs bascos i navarrersos
- integrar oficials carlins dins exèrcit liberal
1840. Continua la guerra pels intransigents  Ramon Cabrera, resisteix al Maestrat.

8. EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-
1843)1843)
1833-1843  època del desmantellament jurídic de l’Antic Règim, la consolidació de la
propietat intel·lectual i la configuració d’1 Estat liberal.
1833. Mor Ferran VII  testament:
- consell de govern per assessorar la regent
 - format per absolutistes moderats
- objectiu: acord amb els carlins
- defensa l’absolutisme
- tímides reformes administratives que no canvien el sistema polític vigent
 nova divisió territorial (Javier de Burgos, 1833, 49 províncies)
- objectiu: unitat administrativa i fi a l’administració local
Insurrecció CARLINA  provoca inestabilitat per la regent  necessita + suports
- sectors absolutistes contraris a Isabel
- immobilisme consell de govern
 frena el suport dels liberals moderats que volen la reforma de
l’Estat absolut
Canvi de govern per atraure els liberals  govern de Martínez de la Rosa (liberal
moderat)

9. -Govern de Martínez de la Rosa  reformes limitades:
- promulgació d’un Estatut Reial (1834) (per saber-ne més p.56)
 NO era 1 constitució ni una carta atorgada
- era 1 conjunt de regles per convocar corts, de
l’A.R, adaptades als nous temps ( reformes limitades)
Reformes insuficients per bona part dels liberals
 2 faccions: moderats i exaltats
- divisió Trienni Liberal
Liberals: - moderats  es mantenen al costat de la corona
- volen reformes limitades sense tocar les elits socials
- exaltats / progressistes  descontents amb la monarquia
- volen imposar un sistema completament liberal
Monarquia: - 1r dóna suport als moderats, tenen el govern.
- malestar general, protestes populars organitzades pels progressistes
- necessita suport social i recursos financers (guerra carlina)
- accepta els progressistes al govern i fer reformes + profundes

10. PROGRESSISTES AL PODERPROGRESSISTES AL PODER
-1835: revoltes populars dirigides pels progressistes
- contra els que s’acostaven al carlisme: clero i autoritats que no feien reformes
necessàries.
- CAT  bullangues (vocabulari p.56)
- inici a Reus i s’escampa a BCN
- classes populars fan actes violents:
- assassinats
- crema de convents (sentiment anticlerical, il·lustració p. 57)
- incendi a la fàbrica de vapor Bonaplata
-Creació 1 Junta que assumeix el govern del Principat.
- les juntes redacten les seves reivindicacions:
- reunió de corts
- llibertat de prema
- nova llei electoral
- fora clero regular
- reorganitzar Milicia Nacional
- lleva per anar a la guerra  reclutar els homes en edat militar

11. -Setembre 1835: Maria Cristina (regent) demana la formació d’1 govern progressista
- govern de Mendizábal  reformes:
- Estatut Reial
- reformes fiscals per aconseguir diners i crear 1 exèrcit
 desamortitzacions béns eclesiàstics

- queixes dels privilegiats, volen la seva destitució
 resposta popular: revoltes demanant el retorn de la Pepa
(Constitució de Cadis)
-Agost 1836: insurrecció de sergents al palau de La Granja (residència reial)
- volen restablir la Constitució de 1812.
- Maria Cristina  canvi de govern:
- progressisa Calatrava  proposa a Mendizábal com a ministre
d’hisenda.
-Agost 1836 – finals 1837:
- progressistes trenquen (desmantellament) de l’A.R.
- implantació sistema liberal, constitucional i monarquia parlamentària.
- reforma més important  reforma agrària

12. -Reforma agrària (1837)  3 grans mesures:
- dissolució règim senyorial:
- iniciada per les Corts de Cadis
- pèrdua atribucions jurisdiccionals dels senyors
 Senyors mantenen propietat de la terra si els pagesos no poden demostrar
com a pròpies.
-Pagesos ara són arrendataris o jornalers
- desvinculació (supressió primogenitures i fideïcomisos)
- fideicomis: 1 persona deixa tots els seus béns (testament, capítols
matrimonials) a 1 altra persona pq els administri i els cedeixi a una tercera
persona.
- fi dels patrimonis units obligatòriament
- ara els poden vendre sense traves
- desamortització  aconseguir recursos per l’Estat
- venda terres Església i ajuntaments.
- 1836  Mendizábal decreta la dissolució dels ordes religiosos (menys els
dedicats a l’ensenyament i serveis hospitalaris) i la venda del seu patrimoni.
- venda en subhasta pública 
- objectiu: diners per l’exèrcit liberal (1ª guerra carlina), recuperar vals de
deute públic i reduir el greu dèficit de l’Estat.
- nous compradors  defensors de liberalisme
 Propietaris + emprenedors per introduir millores en el camp.

15. -Mesures legislatives pel lliure funcionament del mercat:
- abolició privilegis de la Mesta
- llibertat arrendaments agraris i llibertat de preus i emmagatzematge.
- abolició privilegis gremials
- llibertat indústria i comerç
- eliminació de duanes interiors
- abolició delmes eclesiàstics
CONSTITUCIÓ 1837CONSTITUCIÓ 1837
-Govern progressista de Calatrava convoca corts
- objectiu: redactar nova constitució
- juny 1837: nova constitució  principis bàsics progressisme:
- sobirania nacional
- divisió de poders
- drets ciutadans: llibertat de premsa, d’opinió, d’associació…
- no – confessionalitat de l’Estat
- estableix 2 cambres: Congrés i Senat
 no electiva, designada pel rei
- atorga poders a la coronoa (vet de lleis, dissolució Parlament, facultat de
nomenar i destituir ministres)
- finançar culte catòlic  Església ha perdut tot el patrimoni
Més lleis: - llei impremta  fora censura
- llei electoral  sufragi censatari més permisiu que l’anterior
- voten homes + 25 anys que paguen un mínim de 200 rals
de contribució directa. (per saber-ne més p.59)

16. ALTERNANÇA EN EL PODER (1837-1843)ALTERNANÇA EN EL PODER (1837-1843)
-Es configura 1 sistema de partits  partit moderat / partit progressista
- alternats durant el regnat d’Isabel II
PROBLEMA: intromissió dels militars
 tenen poder gràcies a les guerres carlines
- generals Espartero, Narváez i O’Donnell, s’impliquen en els governs entre
1837-1845.
Moderats al poder (1837-1840)
- nova constitució  eleccions: victòria moderats
- respecten constitució
- intenten limitar elements + progressistes constitució
- llei electoral + restrictiva
- límit llibertat impremta
- llei ajuntaments  corona nomena alcaldes de capitals de província.
- intent de retornar béns expropiats al clero secular i projecte de
reimplantar el delme.
Enfrontament progressistes – moderats pq els progres demanen l’elecció directa
dels alcaldes.

17. -Llei ajuntaments  enfrontament progressistes – moderats
- regent Maria Cristina a favor dels moderats  la corona nomena alcaldes
- oposició progressista  moviment insurreccional
- formació juntes revolucionàries
- 1840: Maria Cristina dimiteix, no vol donar suport a 1 govern progressista
- progressistes busquen suport general Espartero
 vencedor 1ª guerra carlina
La regència d’Espartero (1840-1843)
-Dissolució de les juntes revolucionàries
- convocatòria de noves eleccions
 triomf progressista
- Regent autoritari (militar!!!)
- no té en compte les corts
- governa amb els seus col·laboradors militars (ayacuchos, vocabulari, p.60)
-Legislació del nou govern:
- 1842  aranzel lliurecanvista que permet entrada de teixits anglesos
 perjudica indústria catalana
- protesta burgesia (per la seva indústria) i classes populars (per no
predre la feina)
Malestar popular aixecament de BCN (1842)
- reacció Espartero: bombardejar la ciutat
- resultat: part de CAT i del partit progressista contra Espartero

18. -1843: pronunciament a Reus contra Espartero
- formació Junta Suprema Provisional de la prov de BCN
 objectiu: coordinar-se amb altres juntes contra el poder.
Moderats aprofiten l’ocasió  conspiracions (generals Narváez i O’Donnnell)
- resultat: dimissió Espartero i exili a Anglaterra
- nou govern progressista
 no posa fi a la insurrecció de CAT

- organitzats en la junta
- no es volen dissoldre ni abandonar les armes
- demanen sistema fiscal progressiu, respecte de llibertats
públiques, fi corrupció administració i implantació de la
REPÚBLICA
Divisió societat
catalana
-fabricants, comerciants i majoria progressistes  espantats. Volen fi revolta.
- abandonen la ciutat.
- sectors populars  insurrecció de BCN (Jamància). Set-nov. 1843
- ciutat bombardejada, general Prim (Montjuïc – Ciutadella)
Novembre 1843. Corts decideixen avançar majoria d’edat d’Isabel II
- 13 anys és proclamada reina

19. LES DIFERENTS OPCIONS DEL LIBERALISMELES DIFERENTS OPCIONS DEL LIBERALISME
-Constitució 1837  sistema polític a partir de 2 grups: moderats i progressistes.
- passat uns anys, dins dels progressistes hi trobem la formació de grups de demòcrates
i de republicans.
-s.XIX  partits polítics No eren grups compactes ni homogenis, amb ideologia i 1
programa ben definit.
- eren agrupacions de personalitats al voltant d’1 notables, civil o militar.
- eren corrents d’opinió, “camarilles” vinculades per clientalisme (relacions
personals o interessos econòmics)
- s’unien per participar en les eleccions i controlar les diferents parcel·les del poder.
Moderats
- definició pròpia: “persones d’ordre”
- grup heterogeni format per terratinents, comerciants, intel·lectuals
conservadors, i persones de la vella noblesa.
- defensen: dret de propietat
- restringir sufragi segons la riquesa.
- llibertat = bé individual, però remarquen principis
- principi de sobirania compartida (corts – corona)
- intervenció de la corona (nomenar ministres, dissoldre les corts,
vetar lleis….)
- limitar drets individuals, + els col·lectius (llibertat premsa, opinió,
reunió i associació)
- confessionalitat de l’Estat  opció + clerical del liberalisme
-Autoritat
- ordre social

20. Progressistes
- definició pròpia: defensors de la llibertat
- composició social: burgesia mitjana i petita, oficials mitjans de
l’exèrcit i classes populars urbanes (artesans, comerciants, professionals
liberals…)
- defensen: - principi sobirania nacional
- predomini del poder legislatiu (corts) en el sistema polític
- rebutgen: - intervenció de la corona en la vida política
 només funció moderadora
- líders: Mendizábal, Espartero i Prim
- partidaris de: - enfortir poders locals (ajuntaments per votació, milicia
nacional…)
- amplis drets individuals i col·lectius (llibertat premsa, opinió,
religió…)
- sufragi censatari, però + cos electoral
- reforma agrària  fi a la propietat vinculada
- limitar influència social Església.
1854  nou partit polític: Unión liberal
- origen: escissió dels moderats + grups conservadors dels progressistes
- objectiu: ser una opció de centre  no ideologia nova, només vol el govern
- impulsors 2 generals: O’Donnell i Serrano

21. Demòcrates
- 1849  nou partit: Partit Democràtic
- origen: escissió dels progressistes
- demana: - ampliació de drets polítics a tota la població
- drets socials
- partidaris: - sobirania popular
- sufragi universal masculí
- 1 única cambra
- + llibertats públiques i reconèixer tots els drets col·lectius
- milícia nacional
- elecció ajuntaments i diputacions
- implicar l’administració en l’ensenyament públic i en
beneficència social.
Republicans
- desprestigi monarquia Isabel II
- origen: descontents del Partit Democràtic
- defensen la república com la via + democràtica

22. LA DÈCADA MODERADA (1844-LA DÈCADA MODERADA (1844-
1854)1854)1843  fi regència Espartero
- proclamació majoria d’edat d’Isabel II
- moderats al poder durant 10 anys
1844  eleccions amb sufragi censatari
 control dels cacics locals i del govern
- resultat: majoria moderats
 govern Narváez
-objectiu: frenar etapa revolucionària
- normalitzar funcionament de les institucions liberals
- crear 1 legislació bàsica per estructurar el nou Estat
Nou Estat  principis del liberalisme moderat (doctrinari)
- predomini ordre i autoritat
- combinar reforma política amb mesures repressives
 fi de les expectatives socials i polítiques
- predomini social de la burgesia terratinent
 fomentar institucions liberals (òptica moderada)
protegint-les de la reacció carlina i de les
exaltacions de les classes populars.
- corona + part exèrcit fidels al nou sistema
- falsejar resultats electoral per continuar en el govern

23. Constitució 1845
-objectiu: garantir el nou model polític
- recull idees bàsiques del moderantisme:
- sobirania compartida: rei i corts
- ampliació poders de l’executiu
- disminució de les atribucions del legislatiu (!!!!)
- restricció del dret de vot
- senat NO electiu
-característiques:
- ajuntaments i diputacions sotmesos administració central
- supressió Milícia Nacional
- religió catòlica oficial + manteniment culte i clero
- manté part de l’articulat de la Constitució de 1837
- lleis més restrictives amb les llibertats
- grans atribucions a la corona:
- nomenar ministres, dissoldre corts i dret de vet
- facultat de designar el senat (nomenar persones rellevants i de la
seva confiança)

24. Concordat amb la Santa Seu
-Moderats milloren la relació amb l’Església
 contrària al liberalisme
- a favor del carlisme davant de reformes
(desamortizacions i abolició del delme)
1851: Concordat amb la Santa Seu
- suspensió venda de béns eclesiàstics
- retorn dels no venuts
- Església reconeix Isabel II i accepta desamortizacions fetes
- govern es compromet:
- sosteniment Església (culte i clero)
- restabliment ordres regulars
- competències amb educació + catolicisme religió oficial
Jerarquia
eclesiàstica 
suport Isabel II

25. Institucionalització de l’Estat liberalInstitucionalització de l’Estat liberal
-Principis per consolidar l’Estat liberal:
- centralisme
- uniformització
- jerarquització
Lleis i reformes administratives
-1845: Reforma fiscal (Llei Santillán-Mon)
- augmenta els ingressos de la hisenda pública
- es racionalitza el sistema impositiu
- impostos centralitzats en mans de l’Estat
- contribució directa  propietat agrària
-1848: Codi Penal  per unificar diferents codis, fi dispersió lleis A.R.
+ elaborar projecte de Codi Civil.
-Reforma de l’Administració Pública
- reorganitzar càrrecs de l’Estat
- crear llei funcionaris per regular-ne l’accés
- reordenar administració territorial (es segueix la divisió de 1833)
 enfortiment govern civil i militar + diputacions provincials
-1845: Llei administració local
- corona nomena alcaldes de poblacions de + de 2000 hab
- governador civil nomena altres alcaldes
- Estructura jerarquitzada i piramidal, es depén d’1 poder central a Madrid

26. -Fort centralisme  por a 1 revifada de la qüestió foral (carlistes)
 solució intermèdia
- 1844: manteniment d’ajuntaments forals i juntes generals
- problema: trasllat de duanes als Pirineus
-+ mesures: sistema nacional d’instrucció pública
- regula diferents nivells d’ensenyament + elaborar plans d’estudis
- 1857: Llei Moyano (1ª gran llei d’educació)
- vigent fins 1931.
- castellà única llengua per estudiar !!!!
- sistema mètric decimal  sistema de pesos i mesures únic
- dissolució Milícia Nacional  creació Guàrdia Civil (1844)
-Cos armat amb finalitats civils
- estructura militar
- mantenir ordre públic (medi rural)

27. Crisi del govern moderatCrisi del govern moderat
-Pocs votants  difícil guanyar eleccions els progressistes
- grups socials que havien donat suport  fora centres de poder
 burgesia consevadora catalana
 no aconsegueix frenar el model d’Estat centralitzat i militaritzat
-CATALUNYA
- zona molt militaritzada  repressió i situació d’excepcionalitat permanent.
- aixecaments carlins (1846-1849)
- Guerra dels Matiners (2ª guerra carlina) (per saber-ne + pàg. 65)
- causes: males collites + malestar a les ciutats
- novetat: revolta dels sectors urbans
- solució: exèrcit reial esclafa la insurrecció carlina
-1852. govern Bravo Murillo  reforma constitucional:
- desaparició règim parlamentari
- governar per decret
- suspendre de manera indefinida les corts
- + restricció cens electoral
Proposta NO acceptada
- Descomposició interna partit moderal + descontentament capes socials marginades
de la política

28. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-
1856)1856)-1854: pronunciament Vicálvaro (general O’Donnell)
- oposició i rebuig dels progressistes a l’autoritarisme del govern moderat
- pronunciament
 Nou partit: Unión Liberal (centrista)
-Es demana en el Manifest de Manzanares:
- complir amb la Constitució (1837)
- reforma llei electoral
- reducció impostos
- restaurar milícia
- Suport de caps militars + grups civils  aixecaments en algunes ciutats
-Triomf pronunciament  nou govern: ESPARTERO (O’Donnell, ministre de guerra)
- eleccions convocades seguint constitució 1837 (progressista)
- novetat: diputats demòcrates!
- recuperar principis del progressisme
- reimplantar la Milícia Nacional
- elecció directa dels alcaldes
- intent de fer 1 nova constitució (1856)  NO ES FA
- més progressista: llibertat de culta i elecció del senat

29. -Bienni progressista  reformes econòmiques:
- defensen interessos de la burgesia urbana + classes mitjanes
- objectiu: desenvolupament econòmic i industrialització del país (T5)
-Reformes econòmiques
- nova llei desamortitzadora (Madoz, 1855)
 Afecta béns de l’Estat, Església, ordes militars, institucions benèfiques i
ajuntaments
- es necessiten recursos per la hisenda
- impulsar modernització Espanya
- construcció de la xarxa ferroviària (intercanvis i creixement industrial)
-1855: inici construcció ferrocarril (Llei general de ferrocarrils)
- incentius per empreses
- beneficiaris: capitals estrangers
-Desenvolupament econòmic:
- legislació que afavoreix la reforestació
- en funcionament el sistema de telègrafs
- ampliar xarxa de carreteres
- fomentar el creixement de les societats per accions i banca
- desenvolupar la mineria

30. Desamortització de Madoz (1855)

31. Crisi del bienniCrisi del bienni
- Mesures reformistes NO solucionen la ciris de subsistència que va provocar les
revoltes populars del 1854.
-CATALUNYA:
- crisi econòmica (puja de preus, males collites…)
- + epidèmia de febre groga
-Vagues obreres (1855)  es demana:
- reducció impostos de consum
- abolició de quintes (lleves forçoses de l’exèrcit)
- millora de salaris
- reducció jornada laboral
-Malestar social  aixecament pagès en zones de Castella
- revoltes populars: assalts i crema de finques i fàbriques
- Llei de treball  millores:
- permet associacions obreres
- NO porta SOLUCIONS
-Forta conflictivitat social 
- Discrepància en el govern
- + moderats del progressisme: Unión Liberal
- + radicals: Partit Democràtic
-Moviment obrer en política
- por de les classes conservadores

32. -1856. Dimissió d’Espartero
- reina confia el govern a O’Donnell (va “ajudar” a la dimissió d’Espartero)
- Forta repressió de les protestes
General Espartero General O’Donnell

33. LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA ISABELÍ (1856-LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA ISABELÍ (1856-
1868)1868)-1856-1868  alternança entre unionistes i moderats
- marginació dels progressistes i demòcrates Es trenca el projecte moderat
- 1856-1863  govern unionista liderat de Leopoldo O’Donnell
- Combina elements fonamentals dels moderats + propostes progressistes:
- limitar els poders de la corona
- acceptar la desamortizació civil
- objectiu: revitalitzar el parlamentarisme
- el parlament continua sota la tutela del govern
- política tolerant amb l’oposició  es fina una minoria opositora per evitar
insurreccions.
- eleccions arranjades
-Política exterior activa  importa recuperar el prestigi internacional
- objectiu: unir els diferents partits i acontentar tot l’exèrcit
- expedició a Indoxina (1858-1863)
- intervenció a Mèxic (1862)
- campanyes militars del Marroc (1859-1860)

34. -Campanyes internacionals:
- expedició a Indoxina (1858-1863)
- col·laboració en França
- context internacional: època imperialisme
- excusa: castigar matança de missioners espanyols (1858)
- resultat: França comença l’expansió colonial
- intervenció a Mèxic (1862)
- col·laboració França + G.Bretanya
- exigir el govern mexicà el pagament del deute
- Espanya es retira per desavinences amb França
- campanyes militars del Marroc (1859-1860)
- causa: disputes de frontera
- resultat: triomf batalles de Tetuan i de Castillejos
- gran prestigi pel general Prim
- Pau de Wad-Ras  incorporació del territori d’Ifni i ampliació plaça de Ceuta
Marià Fortuny, La batalla de Tetuán

35. -1863: descomposició interna de la coalició governamental
- succecció de molts governs inestables
- oposició dels moderats
- corona NO vol dissoldre les corts
O’Donnell dimiteix
Poder per als moderats
-1863-1868: governs moderats
- Narváez torna al poder
- retorn vells principis del moderantisme
-Retorn a l’autoritarisme  forta repressió a l’oposició
- oposició: progressistes  critiquen la corona d’obstaculitzar el funcionament de les
institucions
-1865: Noche de San Daniel (per saber-ne més p.71)
- 1866: insurecció sergents caserna San Gil (suport progressistes i democràtics)
- aixecament popular a Madrid
- forta repressió
- part unionistes contra el govern. O’Donnel s’exilia a G.Bret.

36. -1866: crisi de subsistència
- augment de preus  descontentament popular
- Part de la societat vol un canvi dràstic
-1868: Revolució de setembre “la Gloriosa”
- fi al regnat d’Isabel II