1. TEMA 8: LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1874)

2. INTRODUCCIÓ Entre 1833 i 1868 a Espanya i a Europa occidental es va implantar el liberalisme. Monarquia constitucional i parlamentària Propietat feudal propietat privada Llibertat d’indústria i comerç. Nova classe dirigent: burgesia agrària, sorgida de la vella noblesa terratinent i la burgesia financera. Aquest procés a Espanya va ser llarg i complex.

5. Carles va rebre el suport dels absolutistes europeus. Isabel II tingué el suport d’Anglaterra, França i Portugal. Al 1835 ofensiva liberal (Espartero) per defensar Bilbao. Al final de la 1ª Guerra Carlina els carlins no havien pogut aconseguir el tron amb les armes i es van dividir: Intransigents més propers a Carles continuar guerra. Transaccionistes volien arribar a un acord amb liberals. El general Maroto, en nom d’una part dels carlins signà el Conveni de Bergara amb Espartero (1839). Cabrera va continuar resistint una guerra ja perduda que va acabar al 1840. Les illes es mantingueren fidels a Isabel II (només alguna conspiració absolutista). Afectà en forma de reclutaments agreujaren la situació econòmica emigració a Algèria (Francesa)

6. 2. LA IMPLANTACIÓ DEL LIBERALISME (1833-1843) 2.1 L’INICI DE LES REFORMES LIBERALS: L’ESTATUT REIAL DE 1834. Entre 1833 i 1843 els progressistes van desmantellar el sistema de l’Antic Règim. La guerra carlina va propiciar la revolució liberal. El bàndol isabelí havia de trobar una base social que reagrupés els absolutistes moderats amb els liberals. Tasca confiada a Martínez de la Rosa, cap de govern: Estatut Reial del 1834. Reconèixer drets i llibertats polítiques però sense acceptar la sobirania nacional ni la separació de poders. Liberalisme censatari: limitar el poder absolut amb un parlament representatiu (classes benestants). Reformes insuficients per una part dels isabelins, això va acabar de consolidar els dos grups liberals:

7. Moderats: suport de la corona i antics privilegiats. Progressistes: necessaris per Isabel reformes 2.2 L’ARRIBADA AL PODER DEL PROGRESSISME Progressistes descontents en les tímides reformes tenien influència o domini sobre el moviment popular, Milícia Nacional i Juntes revolucionaries Revoltes urbanes: (1835) Andalusia, Barcelona, Madrid Petició a la regent: reunió de Corts, llibertat de premsa, llei electoral, organització de la Milícia per fer front als carlins. Maria Cristina designà a Mendizábal per formar un govern liberal. Reformes dins els límits de l’Estatut Reial: Desamortització per aconseguir recursos per lluitar contra el carlisme

8. La noblesa i el clergat pressionaren a Maria Cristina destitució de Mendizábal (1836) revolta dels progressistes i militar alçament de La Granja la regent davant la necessitat d’un model social i econòmic liberal i un règim constitucional govern progressista i Constitució 1812 2.3 LES REFORMES PROGRESSISTES (1835-1837) Els progressistes (Mendizábal) van encarregar-se de desmantellar l’Antic Règim i implantar règim liberal, constitucional i monarquia parlamentària. Reforma agrària (drets de la propietat) Dissolució del règim senyorial (iniciat a Cadis) perdia els drets judicials, però es podia quedar amb les terres. Desvinculació dels drets de les terres iniciat a Cadis (mayorazgos) Terres al lliure mercat. Desamortització i dissolució ordres religiosos béns per l’Estat recursos per lluitar contra els carlins i crear base social de compradors que s’impliqués amb el triomf liberal.

11. 2.5 LA CRISI PROGRESSISTA:LA REGÈNCIA D’ESPARTERO (1841-1843) Eleccions 1837 majoria pels moderats intentaren desvirtuar els elements més progressistes de la Constitució del 1837. Lleis electoral més restrictiva. Limitar llibertat de premsa. Elecció dels batlles de capitals de província per part de la Corona. Legislació per reimplantar el delme i tornar béns a l’Església. Suport de Maria Cristina enfrontament amb els progressistes insurrecció Maria Cristina dimiteix progressistes donen suport a Espartero

12. Regència autoritària (1841-1843) Obre mercat: cotó anglès amenaça als catalans aixecament burgesia i classes populars Espartero bombardeja part dels progressistes i catalans en contra Moderats (Narváez i O’Donnell) aprofiten i conspiren contra Espartero que s’exilia Les Corts per evitar una altra regència avancen la majoria edat d’Isabel.

13. 3. L’ARTICULACIÓ DEL LIBERALISME ESPANYOL 3.1 PARTITS POLÍTICS. MODERATS I PROGRESSISTES Veure esquema 14 pàg. 158 3.2 EL PES DE L’EXÈRCIT L’exèrcit va ajudar a guanyar les guerres carlines i també qui va fer lliurar el poder de la Corona a les Corts. Els caps dels partits eren militars. No era un sistema militar però executava els canvis. 3.3 JUNTES I MILÍCIA Les Juntes sorgien puntualment quan les expectatives de govern no responien als desitjos burgesos i populars, el sufragi censatari marginava a la majoria. La Milícia també sorgí al 1808 i les Corts de Cadis la transformaren en força nacional, alternativa a l’exèrcit (lluita per implantar el liberalisme)

14. 4. ELS MODERATS AL PODER (1843-1868) Al 1843 Caiguda l’Espartero Isabel II reina moderats al poder amb el suport de la Corona (1843-1868). 4.1 LA CONFIGURACIÓ DEL RÈGIM MODERAT (1843-1854) Eleccions 1844 sistema que afavoria els cacics i govern les Corts amb majoria moderada (Narváez). Domini de la burgesia terratinent limiten les llibertats consolidar estat liberal conservador que afavorís les noves classes dominants . Constitució 1845. (moderada conservadora) Rebutja la sobirania nacional, vol sobirania del Rei amb les Corts + poder a l’executiu i -poder de les corts en el legislatiu. Religió catòlica únicament. Restricció del dret a vot. Senat nomenat per la reina. Restricció dels drets de la Constitució del 1837

15. Els moderats van millorar la relació amb l’Església: Supressió de venda de béns. Finançament públic del culte i el clergat. A partir d’aquest moment l’Església dóna suport a Isabel II 4.2 LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL Liberalisme moderat construcció d’una estructura liberal basada en el centralisme i la uniformització. Reforma fiscal i d’Hisenda del 1845 centralitzar impostos. Unificació del Codi Penal (1851). Reorganització administrativa en províncies (1833) reforçà l’estructura centralista amb els governs civils i militars provincials. Estructura jeràrquica piramidal: Ministeri de Govern governadors batlles (Madrid) (províncies) (+2000 Rei) Dissolució Milícia Nacional Guàrdia Civil (-2000 governador)

18. 4.5 LA CRISI DEL MODERANTISME (1856-1868) O’Donnell (Unionista) reinstaurà (1856) els principis dels moderats reflectits en la constitució del 1845 però no la legislació econòmica. Un mes després Isabell posa al govern a Narváez que reinstaura totalment la Constitució de 1845. Al 1858 Narváez (moderat) dimiteix perquè no vol ascendir qui seria el pare d’Alfons XII O’Donnell (unionista)torna (1858-1863): conservadorisme, estabilitat política.

21. Davant aquesta situació la resta de forces polítiques estaven unides per destronar a Isabel II que impedia la vida parlamentària. Pacte d’Ostendre (1866): progressistes i demòcrates planificaven reinstaurar un govern provisional i posteriorment una assemblea constitucional per sufragi universal masculí establiria el tipus de govern. L'adhesió dels unionistes (amb Serrano, O’Donnell havia mort) aportà gran part de l’exèrcit, clau per derrocar a Isabel II.

23. LA REVOLUCIÓ DEL 1868 A LES BALEARS Fins pocs anys abans de la revolució la reina Isabel II era ben vista a les Balears, però aquesta simpatia es refredà amb la crisi econòmica i el sistema polític viciat i corrupte. Els liberals illencs conspiraven activament. Molts militars progressistes foren desterrats a Balears (Serrano a Menorca al 1867) on s’ajuntaren amb els liberals locals. La població va participar en el pronunciament.

25. 5.4 LA POLÍTICA ECONÒMICA Objectiu de la revolució: reorientació política econòmica. Implantació del capitalisme i protegir els interessos dels burgesos. Defensa del lliurecanvisme. Obertura del mercat espanyol a l’entrada de capital estranger. Transformar i rendabilitzar les estructures del país. Situació caòtica de la Hisenda: deute elevat, no hi havia recursos. necessitat de sanejar-la liberalització econòmica (en contra del proteccionisme): deixar entrar capitals exteriors. venta o concessió del patrimoni miner.

26. 5.5 LA FRUSTACIÓ DE LES ASPIRACIONS POPULARS La Constitució del 1869 consolidava els principis d’alguns partits però en frustrava d’altres: L’establiment d’una nova monarquia va disgustar als republicans. El manteniment del culte no agradava a tothom. El model socioeconòmic intacte disgust als camperols, obrers... Penetració idees internacionalistes: anarquisme i socialisme obriren una nova etapa en l’organització del proletariat i la pagesia