Elements bàsics de l'expressió plàstica

1. Els estereotips de les formes
Els estereotips són un conjunt d'imatges mentals i de
construccions lingüístiques fruit de l'herència cultural i d'un conjunt
de prejudicis i d'actituds adquirits. Simplifiquen la realitat
esdevenint eines que ens la fan més comprensible.
Per això quan dibuixem un cosa estereotipada sorgeix un dibuix
simple sense tenir en conte la gran varietat de formes que pot tenir
aquest mateix concepte.

2. A partir d’ara, quan ens disposem a dibuixar un objecte, cal que
recordem quants tipus diferents en coneixem i la varietat de formes
que pot tenir.

3. 1.LA PERCEPCIÓ DE
LA FORMA

5. “...el meu ideal és agafar un grapat de
pintura i llançar-la a sobre de la tela amb
l’esperança que el retrat hi aparegui.”
“intento captar l’aparença amb el conjunt
de sensacions que aquesta aparença
concreta fa sorgir en mi”
Francis Bacon

6. PERCEPCIÓ PRÀCTICA

7. Exercici de memoria visual

9. La nostra percepció és selectiva i només capta
la informació que ens és útil a cada moment.
Amb els anys hem construït, a la nostra
memòria, un esquema mental de les coses que
coneixem: sabem com és una cadira, un
cotxe... La nostra percepció pràctica relaciona
els objectes que veiem amb l’esquema mental
que tenim, i això ens permet reconèixer-los i els
associem amb un ús: això és un semàfor, ens
avisa quan poden passar els vehicles i els
vianants.

10. PERCEPCIÓ ESTÈTICA

11. Quins elements en comú reconeixem en aquestes pintures?
Quina interpretació fa l’artista?
Pablo Picasso, Mare i fill.
1905. Oli sobre tela.
Van Orley, Verge de Carondete,
S.XVI. Oli sobre tela.
Pablo Picasso, Maternitat
1905. Oli sobre tela.

12. Quina és la diferència
entre la percepció pràctica
i la percepció estètica?
La percepció pràctica només es fixa en
les coses per identificar-les i lligar-les a un
nom i una utilitat.
Quan la percepció és estètica , però,
ens adonem de les qualitats visibles de les
coses: les formes, les mides, els colors i les
textures recuperen tota la seva importància.
La percepció estètica ignora el nom de
les coses, reconeix els elements que
configuren el llenguatge visual i ens permet
trobar altres valors que no es poden
descriure amb noms, sinó amb adjectius .
Ens descobreixen els valors expressius
de les coses, que provoquen sensacions,
idees, sentiments...

13. Activitat: “Els adjectius: els valors expressius”
Ple / Buit
Càlid / Fred
Clar / Fosc
Enèrgic / delicat
Simple / Complex
Realista / Fantasiós
Modern / Antic
Vulgar / Elegant
Divertit / Seriós
Vibrant / Serè
Pla/Profund
Estètic/dinàmic
Equilibri / Inestabilitat
Henry Matisse, La dansa, 1910

14. Ple / Buit
Càlid / Fred
Clar / Fosc
Enèrgic / delicat
Simple / Complex
Realista / Fantasiós
Modern / Antic
Vulgar / Elegant
Divertit / Seriós
Vibrant / Serè
Pla/Profund
Estètic/dinàmic
Equilibri / Inestabilitat
Vincent Van Gogh, Nit estrellada

15. Ple / Buit
Càlid / Fred
Clar / Fosc
Enèrgic / delicat
Simple / Complex
Realista / Fantasiós
Modern / Antic
Vulgar / Elegant
Divertit / Seriós
Vibrant / Serè
Pla / Profund
Estètic/dinàmic
Equilibri / Inestabilitat
Salvador Dalí, La temptació de St Antoni

16. Ple / Buit
Càlid / Fred
Clar / Fosc
Enèrgic / delicat
Simple / Complex
Realista / Fantasiós
Modern / Antic
Vulgar / Elegant
Divertit / Seriós
Vibrant / Serè
Pla / Profund
Estètic/dinàmic
Equilibri / Inestabilitat
Mark Rothko, Composició en vermell

17. 2. UN MÓN DE FORMES

18. Hi ha gran quantitat de formes per una
mateix tipus de cosa.
La forma és una de les qualitats visibles
de les coses i, al mateix temps, és un
dels elements fonamentals del llenguatge
visual i plàstic amb què es pot treballar i
del qual es pot gaudir.

19. Quan s’està davant d’objectes la primera cosa que es veu es un conjunt de
formes. Aquest conjunt s’identifica immediatament segons el seu contorn,
figura, o perfil extern. D’aquesta manera se li diu forma a l’aspecte extern y
propi que defineix a primera vista, cada un dels éssers o coses percebudes.
En el camp de l’art la
forma pot ser vista,
interpretada i sentida
de manera diferents
pels artistes. Això
explica el per què una
mateixa forma pot ser
representada de
maneres molt diverses,
segons el temperament
de l’artista.
Tom Carr, Origens
Eduardo Chillida.
Gravitacions. 1988. Paper

20. 2.1 Recursos per representar
formes
Silueta
És la representació
d’una forma
mitjançant un sol
color. Es fan siluetes
per destacar
l’essència d’una
forma o per imitar un
efecte de contrallum.
Henri Matisse: La cabellera
1952

21. El contorn és la línia que voreja el perfil d’una figura. En el món
real les formes no tenen una línia de contorn; estem parlant d’un
efecte visual que serveix per donar simplicitat i claredat a allò que
volem representar.
Esbós de Picasso

22. Anomenem dintorn totes les línies, els colors i les textures
que configuren la superfície d’una forma. Triem aquest
recurs per destacar l ’interior de la figura respecte al perfil.

23. ACTIVITAT: Composició amb contorn, silueta i dintorn
Primer de tot escull una fotografia teva en una posició particular.
1- el contorn extern : dibuixa el contorn de la figura amb llapis, després busca
una frase o una paraula relacionada amb la imatge i escriu-la per la part exterior de
la figura. Esborra el llapis i acoloreix les formes tancades de les lletres.
2- Silueta: la figura tota pintada d'un color i entesa com un únic volum/forma
3- Dintorn: copia novament la figura i dibuixa nomes el seu interior amb formes
abstractes o amb altres que tinguessin relació amb la imatge.
MATERIAL
. Una foto teva tamany DIN-A5
. Làmina DIN-A3
. Llapis i goma
. Rotuladors, ceres o
aquarel·les

24. 2.2 La Línia en el dibuix
La línia és un element del dibuix que permet representar la forma
dels objectes de la realitat que hem observat. També permet fer
visibles, damunt del paper, les idees de cossos i espais que ens
imaginem o que estem dissenyant.
La línia de contorn descriu la forma característica de les coses i les
separa visualment del fons.

25. Els dissenyadors, els
arquitectes, els
pintors... fan esbossos
de les seves idees amb
línies que, a poc a poc,
concreten els cossos i
els espais

28. Torre de Collserola.
Norman Foster. 1992

29. L’apunt del natural
L’apunt del natural és un dibuix simplificat d’un model que
observem.
Els apunts es prenen de manera ràpida, amb unes quantes línies
que sintetitzen el contorn de les formes més característiques.
Quan prenen apunts, la mà s’ha de moure de manera segura i
decidida.

30. Material tècnic: El llapis de grafit
Les mines del llapis estan fetes amb grafit, una varietat de carboni i
argila, mesclats i premsats a altes temperatures.
. Les mines amb més argila son més durs, traços fins, vores nítides,
to gris clar i no s’esborrallen ni taquen el paper.
. Les mines amb menys argila son més tous, traç gruixut, vores
amples, tons més foscos i taquen el paper.

31. Efecte d’ombrejat
Consisteix en enfosquir gradualment algunes zones, del dibuix o tot el dibuix per
aconseguir efectes de clarobscur o volum. S’aconsegueix combinant llapis durs i tous.
ALERTA!
Quan dibuixes, procura
marcar poc les línies fines
que no siguin definitives.
Evita esborrar, però si ho
has de fer, fes-ho
suaument per no malmetre
el paper.

33. Activitat: “Apunts del natural a la classe
i a la ciutat”
1. Observa tots els elements que i ha a la classe (els teus companys/es
també conten).
Escull un objecte o persona i dibuixa-ho fent us dels diversos tipus de llapis
durs i tous.
2. Observa amb atenció aquells objectes o persones de l’entorn de la ciutat.
Escull un objecte o persona i dibuixa-ho fent us dels diversos tipus de llapis
durs i tous.
MATERIAL:
. Llapis H3, HB i B3
. llibreta DIN-A4 per fer
esbossos o fulls DIN-A4
IMPORTANT!
.Poseu en pràctica les tècniques
d’ombrejat que heu après.
.No us conformeu amb un sol
apunt, practiqueu el dibuix.
.NO TINGUEU POR
D’EQUIVOCAR-VOS!

34. 3. ELEMENTS BÀSICS DE
L’EXPRESSIÓ PLÀSTICA
“Xifres i
constel·lacions
enamorats d’una
dona”. Joan Miró
Pots identificar els
elements plàstics
bàsics d’aquesta
obra de Miró?

35. 1. El punt
. Quina sensació
us dona aquesta
obra?
. Que predomina
el cercle o el punt?
Em saps dir la
causa?
. Per què sembla
que estan a
diferents
distàncies de
l’observador?
Wassily Kandinsky: “Un quants cercles,
1926”

36. El punt és l’element d’expressió plàstica més simple i més
petit. La finalitat primera és indicar una posició en l’espai.
El punt es considera habitualment rodó, però es pot
representar de diverses formes segons la funció. Per
exemple, el punt gramatical es quadrat i petit per no
distreure l’atenció.
Tan mateix, el punt gràfic emprat a plàstica pot tenir la
superfície i els contorns irregular

37. Es considera que una forma
és un punt quan ocupa un
espai petit sobre la superfície.
Si sobre passa una certa
grandària, en comparació a
les altres formes que el
rodegen es considera que és
un pla.

38. Capacitat expressiva del punt
Quina
efecte
visual
suggereix
aquesta
composició
?

42. El punt expressa:
•
•
•
•
Efecte de concentració
Efecte de dispersió
Efecte d’ordre i repetició
Efecte de profunditat i espai

43. http://www.youtube.com/watch
La línia
Vincent Van Gogh.
Nit estrellada
?v=1MEAuYwAcuo
Com ha
aconseguit
l’artista la

44. Si a partir d’un punt movem el llapis en qualsevol direcció, resulta una
línia. La línia es defineix com un punt en moviment.
La línia té posició i direcció en l’espai; i una de les principals funcions
és delimitar el contorn de les formes.
Te la capacitat expressiva per descriure formes de la realitat, idees i
emocions.

45. Tipus de línies segons l’estructura:
. Línies simples
. Línies compostes
Segons la forma poden ser:
. Línies trencades
. Ondulades
. Mixtes

46. Capacitat expressiva de la línia:
Línies horitzontals
. Sensació d’estabilitat
. Calma
. Pot resultar monòton

47. Línia vertical
. Moviment ascendent o
descendent
. Sensació de creixement,
elevació i equilibri

48. Línies obliqües
o inclinades
. Inestabilitat
. Moviment
. Dinamisme

49. El pla

50. El pla és una superfície de dues dimensions, alçaria i
amplada i té posició i direcció en l’espai . Teòricament el
pla és infinit, però per poder descriure’l visualment se li posa límits
i això dona lloc a les formes planes.
El Pla Bàsic és la superfície material que rebrà la obra.
Hi ha diverses maneres de descriure el pla:
Delimitat per línia de
contorn
Definit per la
textura interior de
punts
Definit per tintes planes

51. Classificació de les formes planes
Formes planes
geomètriques
Formes planes
orgàniques

52. Capacitat d’expressió i de
tridimensionalitat
. Una de les funcions és crear
volum en unir-se diverses formes
planes en diferents direccions.
El volum té 3 dimensions: alçada,
amplada i profunditat, i es pot
representar sobre una supefície
plana (2D) combinant el element
plàstics adequats i diversos
recursos gràfics.

53. El pla és l’element plàstic
que rep l’acció de tots els
elements, perquè és pot
treballar sobre amb punts,
línies, colors i textures. Per
això reuneix un gran poder
d’expressió
Pot transmetre, volum,
clarobscur i profunditat. Per
això és un element
fonamental.
Francis Bacon,
Estudi d’Isabel Rawsthorne

54. Activitat 4: “Composició lliure
collage amb punts línies i pla”
Crea una composició lliure jugant amb els elements bàsics
d’expressió.
Per fer-ho comença escollint un Pla bàsic del color que vulguis.
Després introdueix altres figures planes utilitzant altres materials o
papers de colors.
Per crear punts i línies utilitza materials com revistes o cartolines, fil
de llana, cordills...etc

55. 7. LA TEXTURA

56. El concepte de textura
Si parem atenció a les coses de l’entorn, ens adonem que, tant si
són naturals com artificials, tenen qualitats superficials molt
variades: un autèntic espectacle visual de rugositats, ratllades,
esquerdes, porus,etc.
La textura és l’aspecte de les superfícies provocada per la
repetició múltiple d’algun tret o patró.

57. Tipus de textura
.Segons el seu origen : seran naturals si procedeixen
directament de la naturalesa, o bé artificials si han estat creades
per l’ésser humà.
. Segons el sentit amb el qual els percebem : pot ser tàctil si
percebem el relleu amb els dits. Gràfic si el distingim només amb la
vista, de manera que pot ser dibuixada, estampada, fotografiada...
. Segons la distribució dels signes que es repeteixen o
patró: pot ser regular si estan ordenats o, si estan distribuïts a
l’atzar són textures irregulars o lliures .

58. NATURAL
ORIGEN
ARTIFICIAL
TIPUS DE
TEXTURES
TÀCTIL
PERCEPCIÓ
GRÀFIC
REGULAR
PATRÓ
LLIURE

59. Quin tipus de textura és?

61. Aplicació de les textures
La utilització de textures
en la creació de
superfícies pot respondre
a una utilitat pràctica, com
la textura de les superfície
d’un pneumàtic que vol
assegurar l’adherència a
la carretera o la textura del
vidre translúcid que deixa
passar la llum, però no
permet veure els objectes
amb nitidesa.

62. Però també poden tenir una
aplicació estètica i
decorativa. Si volem crear
una imatge d’una cosa,
haurem de representar
convenientment l’acabat
superficial. No representem
de la mateixa manera un
meló que una pilota.
De la mateixa manera que
passa amb els colors de la
realitat, cada cosa té una
textura pròpia que es pot
alterar quan creem una
imatge amb intensions
expressives i
comunicatives. Canviar
textures habituals de les
superfícies dels cossos fa
possible obtenir una
representació subjectivada,
o sigui, una imatge de
fantasia.
Alguns artistes realitzen obres amb la textura
com a màxima protagonista. Com es pot
comprovar en l’obra de Meret Oppenheim.
Meret Oppenheim, Dinar de pell, 1936.
Objectes múltiples

67. Miquel Barceló

68. Miquel Barceló. Biblioteca. 1983.
Tècnica mixta

69. Antoni Tapies. “Creu i terra”

70. Activitat: “Objecte i sensació”
Crea una composició a partir d’un objecte a l’atzar i una sensació.
S’ha de representar la superfície de l’objecte de manera que
transmeti la sensació. La idea es representar associacions
dispars entre objecte i sensació, per això s’han de trobar les
textures tàctils o gràfiques més adequades.
Un bon exemple és
aquesta obra: “Dinar de
pell” de Meret
Oppenheim juga amb
textures contrastant la
suavitat de la pell i la
superfície habitual de la
tassa i collera

71. ACTIVITAT: “Composició lliure amb textures”
Utilitzant gran varietat de materials, s’ha de crear una composició
on les textures sigui el protagonista.
El tema és lliure
Material:
- Suport de paper o cartró tamany DINA-3
- Cola d’enganxar i cola de fusta.
- Tisores o cutter.
- Pintures témpera, pinzell, espàtula
- Trossos de roba estampada o llisa
- Sorra
- Plat per fer barreges
- Bosses de plàstic
- Got