1. LA TEXTURA NOM GRUP
1
Quan veiem un objecte perceben, en primer lloc, els seus signes visuals i tàctils: la seva
forma, el seu color i les característiques del material amb el qual s'han realitzat. Cada
matèria té unes característiques que la defineixen i que apreciem amb els sentits. Així,
segons sigui aquesta percepció, direm que una superfície és suau, aspre, rugosa, llisa,
tova, dura, mat, brillant, opaca, humida, llefiscosa, granulosa, enganxosa, ondulada, etc...
La textura és una de les característiques que més destaca en tots els objectes que ens
envolten: és l'aspecte que presenta la superfície de les coses i que percebem amb dos
dels nostres sentits, la vista i el tacte. De vegades actuen tots dos simultàniament: es veu
i es toca; altres vegades predomina in sentit damunt de l'altre.
Textures visuals i textures tàctils
Les textures visuals són les que s'apercebeixen només amb la vista, és a dir, són
bidimensionals (no tenen relleu). Ens poden suggerir qualitats tàctils però en realitat és
únicament una representació visual.
Les textures tàctils s'apercebeixen amb la vista i amb el tacte. Són tridimensionals. La
llum que incideix al seu damunt, pot fer canviar significativament es seu aspecte visual.
Textures de forma irregular i textures de forma regular
En les textures de forma irregular la superfície està formada de petits elements amb una
forma que es repeteix de manera semblant però no igual, i que està disposada de manera
aparentment casual. La seva estructura, aparentment no segueix cap ordre. Per exemple
la pell d'una taronja, l'escorça d'un arbre, o l'arrebossat de ciment d'una paret.
En les textures de forma regular la superfície està formada per petits elements geomètrics
(poden ser formes regulars, com circumferències, quadrats, triangles, etc. o irregulars)
que es repeteixen seguint un ordre preestablert. Per exemple la superfície d'una pala de
ping pong, o la trama d'un teixit.
Textures natural i textures artificials
Les textures naturals són les que trobem directament al medi natural: l'escorça rugosa
d'un arbre, la pell llisa d'una poma, la pell vellutada d'un préssec, la superfície de la terra
resseca, l'estructura de la nervadura d'una fulla...
Les textures artificials són les que han estat elaborades per l'ésser humà: un teixit de
llana, suau i càlid; un paper d'aquarel·la, rugós; un cartró d'embalatge, ondulat; un vidre,
llis, transparent i fred...
L'expressivitat de la textura
Creant textures podem aconseguir que un objecte ens sembli agradable, repulsiu, càlid,
fred...
La correcta elecció del material i l'ús adequat del color poden reforçar aquestes
sensacions.
En arquitectura, escultura i en pintura, la valoració i l'elecció de les textures sobre els
materials que es manipulen tenen una importància molt gran i poden influir de forma
positiva o negativa sobre el resultat estètic final de cada obra.
En el món del disseny, l'expressivitat aconseguida amb les textures és fonamental per
que un objecte resulti més atraient pel seu aspecte.
2. 2 ESCRIB LA PERCEPCIÓ VISUAL
A més, en alguns casos, la textura pot tenir una funció pràctica. Per exemple la textura
donada a la superfície del mànec d'una eina, serveix per millorar l'adherència i que no
rellisqui de la mà. O la textura d'alguns vidres, que té la funció de deixar passar la llum,
però no deixar veure el que hi ha darrera.
Elaboració de textures
Podem elaborar textures visuals utilitzant diversos procediment:
• Per reproducció de textures que ja existeixen (si les originals són prou macades):
o Impregnant de pintura o tinta la superfície d'un objecte (un tros d'escorça
d'arbre, una fulla, un teixit... ) i fent-lo servir de tampó.
o Fregant amb un llapis o amb una cera damunt un paper llis situat sobre una
superfície de textura molt marcada: frottage.
• Traçant punt, línies, pinzellades, etc., amb posicions i direccions diferents. Intentant
reproduir l'efecte visual de textures existents, o inventant-ne de noves.
• Esquitxant una superfície amb pintura, ja sigui seguint un ordre, ja sigui de forma
casual.
Podem elaborar textures tàctils utilitzant diversos procediment:
• A partir de tota mena de materials tridimensionals: fang, escaiola, fustes, pedres,
plàstics, i altres materials de rebuig.
• Manipulant materials tridimensionals (paper cartró o altres) per convertir-los en
tridimensionals arrugant-los, ratllant-los, enrotllant-los, fent incisions, punxant-los...
Enganxant material diversos damunt d'una superfície, ja sigui seguint un ordre, o de forma
casual. Els material poden ser de procedències ben diferents: papers, cartrons, sorra,
escuradents, fulles, cotó, roba, cordills, filferros, plàstics, serradures, fragment de tela
metàl·lica, bena...
