Ponència sobre Les habilitats comunicatives i les controvèrsies sòcio-científiques, presentada per Laura Farró i Sílvia Lope a les Jornades sobre Controvèrsies Sòcio-Científiques i RRI. #cscrri15 https://cienciaicontroversia.wordpress.com/
Ciutadans competents científicament: les controvèrsies socio-científiques i...jdomen44
Què són i perquè cal treballar controvèrsies sòcio-científiques
I Recerca i Innovació Responsable (#RRI) ?
-Perquè les ciències s’aprenen millor.
-Perquè eduquem ciutadans més competents.
-Perquè és el que ens demana el currículum i les proves internacionals
Com fer-ho? presentació del projecte Europeu Engaging Science.
Presentación en el Seminario de Investigación Participativa (GREDI - Universitat de Barcelona). Metodología de investiagación orientada a la transformación social y construcción del conocimiento colectivo.
Ponència duta a terme el 21 d'abril 2021 a la trobada de centres STEAMCat, sobre la relació entre pensament i llenguatge i maneres de materialitzar-la a l'aula mitjançant diversos suports i estratègies lingüístiques. Es proposen bastides i materials per a treballar les Destreses de Pensament, les Habilitats cognitivo-lingüístiques, els Gèneres discursius i l'esperit crític des de les matèries STEM.
Té futur la figura del clinical librarian al nostre àmbit? (Antoni Parada)grupgics
Presentat en la Jornada dels "10 anys de Gestió de la Informació en Ciències de la Salut (GICS). El 25 de novembre de 2014. Sala d'Actes del Departament de Salut de la Generalitat. (Barcelona)
Transmedia literacy: un proyecto de investigacióncricc
Este documento describe un proyecto de investigación sobre alfabetización transmedia dirigido por Maria-Jose Masanet de la Universitat de Barcelona. El proyecto busca mapear las competencias transmedia de los jóvenes a través de encuestas, talleres y entrevistas en 8 países. También busca identificar las estrategias informales de aprendizaje de los jóvenes con medios y cómo pueden aprovecharse esos conocimientos en el aula. Los objetivos son desarrollar un mapa de competencias transmedia, identificar estrategias de aprendizaje
Ponència sobre Les habilitats comunicatives i les controvèrsies sòcio-científiques, presentada per Laura Farró i Sílvia Lope a les Jornades sobre Controvèrsies Sòcio-Científiques i RRI. #cscrri15 https://cienciaicontroversia.wordpress.com/
Ciutadans competents científicament: les controvèrsies socio-científiques i...jdomen44
Què són i perquè cal treballar controvèrsies sòcio-científiques
I Recerca i Innovació Responsable (#RRI) ?
-Perquè les ciències s’aprenen millor.
-Perquè eduquem ciutadans més competents.
-Perquè és el que ens demana el currículum i les proves internacionals
Com fer-ho? presentació del projecte Europeu Engaging Science.
Presentación en el Seminario de Investigación Participativa (GREDI - Universitat de Barcelona). Metodología de investiagación orientada a la transformación social y construcción del conocimiento colectivo.
Ponència duta a terme el 21 d'abril 2021 a la trobada de centres STEAMCat, sobre la relació entre pensament i llenguatge i maneres de materialitzar-la a l'aula mitjançant diversos suports i estratègies lingüístiques. Es proposen bastides i materials per a treballar les Destreses de Pensament, les Habilitats cognitivo-lingüístiques, els Gèneres discursius i l'esperit crític des de les matèries STEM.
Té futur la figura del clinical librarian al nostre àmbit? (Antoni Parada)grupgics
Presentat en la Jornada dels "10 anys de Gestió de la Informació en Ciències de la Salut (GICS). El 25 de novembre de 2014. Sala d'Actes del Departament de Salut de la Generalitat. (Barcelona)
Similar to Seminari CRICC: La perspectiva de gènere a la recerca (20)
Transmedia literacy: un proyecto de investigacióncricc
Este documento describe un proyecto de investigación sobre alfabetización transmedia dirigido por Maria-Jose Masanet de la Universitat de Barcelona. El proyecto busca mapear las competencias transmedia de los jóvenes a través de encuestas, talleres y entrevistas en 8 países. También busca identificar las estrategias informales de aprendizaje de los jóvenes con medios y cómo pueden aprovecharse esos conocimientos en el aula. Los objetivos son desarrollar un mapa de competencias transmedia, identificar estrategias de aprendizaje
Las redes de la lectura: historia de un proyecto de investigacióncricc
El documento describe el proceso de investigación detrás de un libro sobre la lectura social y sus contextos múltiples. Comenzó en 2015 con la idea de una publicación que permitiera comprender mejor la naturaleza compleja de la lectura social y su ubicación en el contexto de las transformaciones que están invirtiendo el acto de la lectura. El libro se publicó en 2016 y 2018 en italiano y español respectivamente. El proyecto tuvo un enfoque interdisciplinario y se basó en el análisis de datos generados por usuarios en plataformas de
Ernest Abadal es va centrar en presentar les accions que es poden dur a terme per detectar les notícies falses. les accions personals i també les institucionals que s'estan duent a terme per combatre les notícies falses. Pel que fa a les actuacions personals, cal detectar la fiabilitat de la font de la notícia, comprovar la data, consultar experts i, sobretot, no difondre continguts dels quals no estem segurs. Pel que fa a les actuacions institucionals, hi ha tres vies obertes: la penalització, que estan seguint Facebook i Google amb tot un seguit d'actuacions dirigides a detectar i penalitzar les pàgines creades per la desinformació; també els portals de verificació, vinculats a associacions de periodistes i mitjans de comunicació que es dediquen a contrastar i verificar rumors i falses informacions que circulen per les xarxes socials i, finalment, l'educació i la formació, un aspecte que és essencial i que molts països ja han detectat tot incorporant competències en avaluació de la informació en els programes educatius de primària i secundària per assegurar que els joves van a saber avaluar la veracitat de la informació que trobaran a internet i les xarxes socials.
Sergio Villanueva explica cuáles son las características de las noticias falsas por medio de tres historias. La primera de las historias cuenta cómo, a finales del siglo XIX, una noticia falsa hizo explotar la guerra entre España y los Estados Unidos. Esta historia nos hace ver que las noticias falsas siempre tienen una resonancia cognitivo-ideológica con el momento histórico. La segunda historia, ya en el momento presente, nos transporta a una granja de fabricación de noticias falsas a un pequeño municipio de Macedonia del Norte desde donde se lanzaron gran parte de las fake news para la campaña electoral de Trump. Esta historia nos enseña que detrás de toda fabricación de noticias hay un intercambio económico. Por último, explicamos la noticia falsa que se generó por accidente en 2018 en nuestra facultad. A partir de este relato hacemos una aproximación al perfil de usuario que tiene más posibilidad de compartir una noticia falsa: hombre, mayor de 65, y con una posición ideológica polarizada.
Mariluz Congosto (2019). Social network analysis: una herramienta para desenm...cricc
Este documento presenta un resumen de tres oraciones sobre el análisis de redes sociales en Twitter para detectar falsedades. Explica que el análisis de redes sociales puede ser una herramienta para desenmascarar falsedades en Twitter mediante el estudio de la propagación de la información a través del tiempo y de las conexiones entre usuarios, y que el análisis de las relaciones entre usuarios puede clasificar perfiles con precisión revelando estructuras internas.
El documento describe los criterios para la evaluación de proyectos de investigación del Plan Estatal de I+D+i en España. Explica que desde la Ley de Ciencia de 1986, se estableció el Plan Nacional de Investigación como principal instrumento para fomentar la actividad científica. Desde 2013, el plan se denomina Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación. Cada proyecto recibe cuatro evaluaciones de expertos y es calificado en cuatro niveles. Los criterios de evaluación incluyen la calidad c
Seminari CRICC: La perspectiva de gènere a la recerca
1. Perspectiva
de gènere en la recerca
Dra. Núria Vergés Bosch
Departament de Sociologia
Universitat de Barcelona
Barcelona, 15 Maig del 2019
Seminari CRICC
3. Estructura
• Per què ens cal
perspectiva de gènere en
la recerca?
• Plantejaments de les
epistemologies feministes
• Com? Perspectiva
feminista en l’equip i en
totes les fases de recerca
4. Per què perspectiva de gènere en la
recerca?
• Justícia de Gènere
• Recomanació normativa
• Atraure el millor talent
• Aprofitament diversitat
• Potencial d’innovació
• Millora validesa i utilitat
• Incrementar
redistribució i impactes
• Moviment feminista
• Reputació Font: MICIIN disponible a:
http://www.ciencia.gob.es/stfls/MICINN/Ministerio/FICHEROS/UMYC/Cientificas_cifras_2017.pdf
5. Qüestions
d’epistemologies
feministes
Critiquen….
• A qui i què excluim?
• Som androcèntric@s?
• Resta quelcom invisible?
• Privilegiem la racionalitat?
• L’objectivitat és possible?
• La neutralitat és possible?
• Lliures de relacions de
poder?
• Útil per a no privilegi@ts?
Proposen…
• Incluim?
• Altres punts de vista?
• Suficientment visibles?
• Altres estils cognitius?
• Quin rol hi juga la subjectivitat?
• Parcial i situat?
• Compromís ètico-polític?
• Útil per a la transformació?
(Harding, 1987; Haraway, 1988; Shiebinger, 2003; Anderson, 2004; Martin
Palomo y Muñoz Terron, 2014; Zavos and Biglia, 2006; Mendia et al., 2014)
6. La incorporació de la perspectiva
de gènere en totes les fases de la
recerca
• Equip de recerca
• Disseny del projecte
• Implementació
• Resultats, impactes i difusió
(García Calvente et al, 2010; EU, 2011; LERU, Díaz García et al., 2013;
Martinez et al., 2014; 2015; Shiebinger, 2014; Biglia & Vergés, 2016)
7. Equip de recerca
• Equitat en la participació, a
tots nivells i en posicions de
capacitat de decisió
• Expertesa en gènere
• Condicions de treball
amigables (visibilitat, veu,
cura, horaris...)
• Seguiment: Previsió
Mecanismes per al
seguiment de la igualtat de
gènere en l’equip i
respostes en casos de
discriminació
(assetjament...)
8. Disseny de la
recerca
• El tema de recerca AND gènere:
diferències dones i homes com a
subjectes d’estudi, és rellevant el
tema en relació al gènere i al
feminisme?...
• Marc teòric AND gènere: revisió
bibliogràfica en gènere, sistemàtica,
mixta, literatura gris?
• Objectius: que contemplin dimensió
de gènere, que busquin la
transformació, que siguin prioritaris i
que hi hagi indicadors que permetin
avaluar el seu assoliment.
• Hipòtesis i preguntes sensibles al
gènere i específiques
• Previsió d’impactes de gènere: de la
recerca, del pressupost, prioritats
9. Implementació
Metodologies feministes
• Procés sensible al gènere,
epistemologies i explicitació
de com es treballarà el gènere
(WP específic, transversal...)
• Dades i tècniques: Recull de
dades i tècniques aplicades
sensibles al gènere
• Els grups implicats: mostra,
veus, grups test, comitè...
evitar androcentrisme.
• Anàlisi de sexe/gènere i de la
interseccionalitat
• Seguiment i valor al treball de
tot@s
• https://www.zotero.org/group
s/414156/metodologiasfemini
stas
10. Resultats, impactes i la seva difusió
• Anàlisi i seguiment de resultats AND gènere
• Anàlisi i seguiment d’impactes AND gènere: sobre
beneficis i rols gènere, accés i control de recursos,
igualtat...
• Foment de la reflexivitat de gènere en tot el cicle de
recerca
• Narrativa: d’igualtat i llenguatge no sexista en l’exposició
de resultats
• Visibilització: de les contribucions de les dones, d’allò que
ho fa transformador de gènere, de les informacions per
sexes o de gènere
• Canals, temps i espais de difusió: sensibles al gènere que
incloguin revistes, entitats etc...de gènere