Javier Guallar, Clara Riera. La qualitat de les revistes científiques en cièn...Javier Guallar
Javier Guallar, Clara Riera. La qualitat de les revistes científiques en ciències socials. 2a Jornada Institucional de Docents de la UOC, Barcelona, 9 de juliol de 2011
El passat 7 d’octubre de 2014 es va celebrar a la seu del CSUC la 2a edició de l’Intensiu de Col·leccions Digitals, un seminari dirigit per Ciro Llueca, de la Filmoteca de Catalunya, que, per segon any consecutiu, recull una sèrie de bones pràctiques adreçades als professionals de les biblioteques, arxius i museus amb col·leccions patrimonials a internet.
Lluís Anglada, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC, explica en aquesta presentació la fusió que va donar lloc al CSUC, a l'inici de 2014, i els serveis que ofereix a la comunitat acadèmica i de recerca.
Taller Bibliosalut per Atenció Primària dins les Jornades d'Investigació en A...Bibliosalut
PROGRAMA
1. Introducció a la Biblioteca Virtual de Ciències de la Salut de les Illes Balears.
2. Accés als recursos i serveis.
3. Consulta de les revistes d’Atenció Primària.
4. Bases de dades per Atenció Primària.
5. Llibres electrònics.
6. Altres recursos per Atenció Primària: guies de pràctica clínica, etc.
7. El gestor bibliogràfic RefWorks.
8. La Web of Science i Journal Citation Reports: el factor d’impacte i altres índexs.
9. Pregunta a Bibliosalut.
Javier Guallar, Clara Riera. La qualitat de les revistes científiques en cièn...Javier Guallar
Javier Guallar, Clara Riera. La qualitat de les revistes científiques en ciències socials. 2a Jornada Institucional de Docents de la UOC, Barcelona, 9 de juliol de 2011
El passat 7 d’octubre de 2014 es va celebrar a la seu del CSUC la 2a edició de l’Intensiu de Col·leccions Digitals, un seminari dirigit per Ciro Llueca, de la Filmoteca de Catalunya, que, per segon any consecutiu, recull una sèrie de bones pràctiques adreçades als professionals de les biblioteques, arxius i museus amb col·leccions patrimonials a internet.
Lluís Anglada, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC, explica en aquesta presentació la fusió que va donar lloc al CSUC, a l'inici de 2014, i els serveis que ofereix a la comunitat acadèmica i de recerca.
Taller Bibliosalut per Atenció Primària dins les Jornades d'Investigació en A...Bibliosalut
PROGRAMA
1. Introducció a la Biblioteca Virtual de Ciències de la Salut de les Illes Balears.
2. Accés als recursos i serveis.
3. Consulta de les revistes d’Atenció Primària.
4. Bases de dades per Atenció Primària.
5. Llibres electrònics.
6. Altres recursos per Atenció Primària: guies de pràctica clínica, etc.
7. El gestor bibliogràfic RefWorks.
8. La Web of Science i Journal Citation Reports: el factor d’impacte i altres índexs.
9. Pregunta a Bibliosalut.
Presentació d'Ismael Ràfols, investigador a INGENIO (CSIC-UPV) a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Comunicació a càrrec de Lluís Anglada (CSUC) presentada a la "Jornada sobre l'estat i els reptes dels programes i serveis cooperatius" organitzada per l'Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC (CBUC) per explicar l'estat, les novetats i els objectius de futur dels seus programes i serveis cooperatius.
Aquesta jornada he tingut lloc el 23-10-15 a la Sala d'actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Ponència de la Teresa Mañà a la 8a Jornada de Biblioteques escolars de Girona, amb el títol: Avaluar per millorar. Explica l'eina d'autoavaluació per a biblioteques escolars "Biblioteques escolars entre interrogants?"
Comunicació de Mireia Alcalà i Lluís Anglada (àrea BID del CSUC) presentada al "Seminari sobre Gestió de Dades de Recerca" celebrat el 19-01-2016 a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB.
Les estadístiques dels repositoris d'e-informació serveixen, entre d'altres, per consultar l'evolució de l'ús d'aquestes eines i per informar els seus usuaris de l'ús dels seus continguts. La ponència pretén donar resposta a algunes preguntes freqüents sobre aquest, com: estadístiques de què?, què és una consulta?, quins mecanismes de depuració s'apliquen?, etc. A més, descriu l'arquitectura i les característiques bàsiques de la seva implementació i fa un breu repàs de l'evolució de les estadístiques en aquests 10 anys de repositoris cooperatius.
La ponència es presenta dins del marc del "2n Espai CBUC d'intercanvi de coneixements i experiències" a l'Aula Magna de la universitat de Barcelona. Una trobada on els bibliotecaris de les institucions que formen part del CBUC intercanvien informació pràctica sobre les seves iniciatives de repositoris institucionals i accés obert.
Presentació duta a terme durant la celebració de la "Jornada CCUC 2018: projectes i serveis bibliotecaris cooperatius", el 19 d'octubre de 2018 a les instal·lacions de l'Ateneu Barcelonès.
Presentació a càrrec de Lourdes Vivó, responsable del Centre de Documentació i Biblioteca del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya i d'Ana G. Mocé, biblioteca del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Xarxa de Biblioteques Judicials, dins les Jornades CCUC 2020.
Aquesta presentació forma part del Curs d'estiu LA RECERCA I TRANSFERÈNCIA
DE CONEIXEMENT AMB INTERNET: ALFABETITZACIÓ INFORMACIONAL, PLAGI ACADÈMIC I FONTS DE DOCUMENTACIÓ DIGITALS impartit a la UIB el juliol del 2011
Transmedia literacy: un proyecto de investigacióncricc
Este documento describe un proyecto de investigación sobre alfabetización transmedia dirigido por Maria-Jose Masanet de la Universitat de Barcelona. El proyecto busca mapear las competencias transmedia de los jóvenes a través de encuestas, talleres y entrevistas en 8 países. También busca identificar las estrategias informales de aprendizaje de los jóvenes con medios y cómo pueden aprovecharse esos conocimientos en el aula. Los objetivos son desarrollar un mapa de competencias transmedia, identificar estrategias de aprendizaje
Las redes de la lectura: historia de un proyecto de investigacióncricc
El documento describe el proceso de investigación detrás de un libro sobre la lectura social y sus contextos múltiples. Comenzó en 2015 con la idea de una publicación que permitiera comprender mejor la naturaleza compleja de la lectura social y su ubicación en el contexto de las transformaciones que están invirtiendo el acto de la lectura. El libro se publicó en 2016 y 2018 en italiano y español respectivamente. El proyecto tuvo un enfoque interdisciplinario y se basó en el análisis de datos generados por usuarios en plataformas de
More Related Content
Similar to MIAR: directori de revistes científiques
Presentació d'Ismael Ràfols, investigador a INGENIO (CSIC-UPV) a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Comunicació a càrrec de Lluís Anglada (CSUC) presentada a la "Jornada sobre l'estat i els reptes dels programes i serveis cooperatius" organitzada per l'Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC (CBUC) per explicar l'estat, les novetats i els objectius de futur dels seus programes i serveis cooperatius.
Aquesta jornada he tingut lloc el 23-10-15 a la Sala d'actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Ponència de la Teresa Mañà a la 8a Jornada de Biblioteques escolars de Girona, amb el títol: Avaluar per millorar. Explica l'eina d'autoavaluació per a biblioteques escolars "Biblioteques escolars entre interrogants?"
Comunicació de Mireia Alcalà i Lluís Anglada (àrea BID del CSUC) presentada al "Seminari sobre Gestió de Dades de Recerca" celebrat el 19-01-2016 a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB.
Les estadístiques dels repositoris d'e-informació serveixen, entre d'altres, per consultar l'evolució de l'ús d'aquestes eines i per informar els seus usuaris de l'ús dels seus continguts. La ponència pretén donar resposta a algunes preguntes freqüents sobre aquest, com: estadístiques de què?, què és una consulta?, quins mecanismes de depuració s'apliquen?, etc. A més, descriu l'arquitectura i les característiques bàsiques de la seva implementació i fa un breu repàs de l'evolució de les estadístiques en aquests 10 anys de repositoris cooperatius.
La ponència es presenta dins del marc del "2n Espai CBUC d'intercanvi de coneixements i experiències" a l'Aula Magna de la universitat de Barcelona. Una trobada on els bibliotecaris de les institucions que formen part del CBUC intercanvien informació pràctica sobre les seves iniciatives de repositoris institucionals i accés obert.
Presentació duta a terme durant la celebració de la "Jornada CCUC 2018: projectes i serveis bibliotecaris cooperatius", el 19 d'octubre de 2018 a les instal·lacions de l'Ateneu Barcelonès.
Presentació a càrrec de Lourdes Vivó, responsable del Centre de Documentació i Biblioteca del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya i d'Ana G. Mocé, biblioteca del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Xarxa de Biblioteques Judicials, dins les Jornades CCUC 2020.
Aquesta presentació forma part del Curs d'estiu LA RECERCA I TRANSFERÈNCIA
DE CONEIXEMENT AMB INTERNET: ALFABETITZACIÓ INFORMACIONAL, PLAGI ACADÈMIC I FONTS DE DOCUMENTACIÓ DIGITALS impartit a la UIB el juliol del 2011
Similar to MIAR: directori de revistes científiques (20)
Transmedia literacy: un proyecto de investigacióncricc
Este documento describe un proyecto de investigación sobre alfabetización transmedia dirigido por Maria-Jose Masanet de la Universitat de Barcelona. El proyecto busca mapear las competencias transmedia de los jóvenes a través de encuestas, talleres y entrevistas en 8 países. También busca identificar las estrategias informales de aprendizaje de los jóvenes con medios y cómo pueden aprovecharse esos conocimientos en el aula. Los objetivos son desarrollar un mapa de competencias transmedia, identificar estrategias de aprendizaje
Las redes de la lectura: historia de un proyecto de investigacióncricc
El documento describe el proceso de investigación detrás de un libro sobre la lectura social y sus contextos múltiples. Comenzó en 2015 con la idea de una publicación que permitiera comprender mejor la naturaleza compleja de la lectura social y su ubicación en el contexto de las transformaciones que están invirtiendo el acto de la lectura. El libro se publicó en 2016 y 2018 en italiano y español respectivamente. El proyecto tuvo un enfoque interdisciplinario y se basó en el análisis de datos generados por usuarios en plataformas de
Ernest Abadal es va centrar en presentar les accions que es poden dur a terme per detectar les notícies falses. les accions personals i també les institucionals que s'estan duent a terme per combatre les notícies falses. Pel que fa a les actuacions personals, cal detectar la fiabilitat de la font de la notícia, comprovar la data, consultar experts i, sobretot, no difondre continguts dels quals no estem segurs. Pel que fa a les actuacions institucionals, hi ha tres vies obertes: la penalització, que estan seguint Facebook i Google amb tot un seguit d'actuacions dirigides a detectar i penalitzar les pàgines creades per la desinformació; també els portals de verificació, vinculats a associacions de periodistes i mitjans de comunicació que es dediquen a contrastar i verificar rumors i falses informacions que circulen per les xarxes socials i, finalment, l'educació i la formació, un aspecte que és essencial i que molts països ja han detectat tot incorporant competències en avaluació de la informació en els programes educatius de primària i secundària per assegurar que els joves van a saber avaluar la veracitat de la informació que trobaran a internet i les xarxes socials.
Sergio Villanueva explica cuáles son las características de las noticias falsas por medio de tres historias. La primera de las historias cuenta cómo, a finales del siglo XIX, una noticia falsa hizo explotar la guerra entre España y los Estados Unidos. Esta historia nos hace ver que las noticias falsas siempre tienen una resonancia cognitivo-ideológica con el momento histórico. La segunda historia, ya en el momento presente, nos transporta a una granja de fabricación de noticias falsas a un pequeño municipio de Macedonia del Norte desde donde se lanzaron gran parte de las fake news para la campaña electoral de Trump. Esta historia nos enseña que detrás de toda fabricación de noticias hay un intercambio económico. Por último, explicamos la noticia falsa que se generó por accidente en 2018 en nuestra facultad. A partir de este relato hacemos una aproximación al perfil de usuario que tiene más posibilidad de compartir una noticia falsa: hombre, mayor de 65, y con una posición ideológica polarizada.
Mariluz Congosto (2019). Social network analysis: una herramienta para desenm...cricc
Este documento presenta un resumen de tres oraciones sobre el análisis de redes sociales en Twitter para detectar falsedades. Explica que el análisis de redes sociales puede ser una herramienta para desenmascarar falsedades en Twitter mediante el estudio de la propagación de la información a través del tiempo y de las conexiones entre usuarios, y que el análisis de las relaciones entre usuarios puede clasificar perfiles con precisión revelando estructuras internas.
El documento describe los criterios para la evaluación de proyectos de investigación del Plan Estatal de I+D+i en España. Explica que desde la Ley de Ciencia de 1986, se estableció el Plan Nacional de Investigación como principal instrumento para fomentar la actividad científica. Desde 2013, el plan se denomina Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación. Cada proyecto recibe cuatro evaluaciones de expertos y es calificado en cuatro niveles. Los criterios de evaluación incluyen la calidad c
1. Matriu d’Informació per
a l’Anàlisi de Revistes
Reunió CRICC 21/11/2019
Josep Manuel Rodríguez, Marta Somoza, Cristòbal Urbano
http://miar.ub.edu
2. Objectiu i
Cobertura
• Base de dades de revistes que recull la
visibilitat (presència a bases de dades)
• + 40.000 revistes incloses
• + 100 bases de dades analitzades
• Nacionals i Internacionals
• Agrupades per àmbits i camps
acadèmics
3. Origen
• 2000 Dursi (Departament
d’Universitats,Recerca i Societat de la
Informació)-> Sarchs 1997-2000(Sistema
d’avaluació de la recerca en Humanitats i
Ciències Socials)
• Absència de molts títols ben
posicionats a bases de dades
• Cobertura geogràfica, idioma, temàtica
(filologia catalana)
Encàrrec -> Llistats Excel
4. Índice Compuesto de Difusión Secundaria (ICDS)
• Si la revista aparece en los índices de citas de Web of Science Core Collections (AHCI, SCIE, SSCI o
ESCI) o en Scopus se asigna una puntación de 3,5.
• Si la revista aparece en en los índices clásicos de Web of Science (AHCI, SCIE o SSCI) y también en
Scopus se asigna una puntación de +1.
• Si la revista aparece en una base de datos de indización y resumen (especializada o
multidisciplinar) o en DOAJ se asigna una puntuación de +3.
• Si está incluida en dos o más bases de datos especializadas o multidisciplinares se asigna un total
de 5 puntos (3+2).
• Si no aparece en ninguna base de datos de indización pero sí en el catálogo Latindex (no
confundir con el directorio Latindex) o en un repertorio de evaluación (CARHUS Plus, ERIHPlus y
sello de calidad FECYT) se asigna una puntuación de 2,5.
• Si aparece únicamente en la base española de sumarios DIALNET se asignan 0,4 puntos.
• Para finalizar, el cálculo se completa con el índice de pervivencia de la revista, que se calcula en
base al logaritmo del total de años de vida del título desde el inicio de su publicación,
considerando un máximo de 30 años en el cálculo.
10. Present i futur
• Sostenibilitat
• Automatització
• Altres projectes basats en la revisió
manual han tancat en quan s’ha
acabat la financiació
• Finançament
• Ajut Gabinet Gestió Recerca -> 1
becari, tasques de community
manager i revisió
• Col·laboració
• Amb editors
• Amb Universitats
• Amb la UB concretament
• La UB ho té present en el PDA del
professorat 2020