Ponència presentada per Josep Melero, cap de Secció d'Educació Ambiental i Ús Públic de l'Àrea d'Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, i un dels coordinadors de la xarxa DocAmbCat, on s'ha resumit breument què és i què fa la xarxa DocAmbCat, en especial que s'ha fet al 2021 i que està previst de fer al 2022.
Ponència presentada per Josep Melero, cap de Secció d'Educació Ambiental i Ús Públic de l'Àrea d'Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, i un dels coordinadors de la xarxa DocAmbCat, on s'ha resumit breument què és i què fa la xarxa DocAmbCat, en especial que s'ha fet al 2021 i que està previst de fer al 2022.
Informe de govern sobre els espais i sales d'estudi de la ciutat de Barcelona presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 17 de gener de 2017.
Presentació a càrrec de Joan Roca, degà dels Serveis Bibliotecaris a la Minnesota State University (Mankato, EUA) emmarcada dins la jornada "El futur de les biblioteques universitàries", organitzada conjuntament per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el CSUC, dins del marc del 50è aniversari d'aquesta universitat el 8 de març de 2018.
Presentació de l'estratègia per elaborar un pla lector a càrrec de Josep Antoni Fluixà, dins el curs Foment de la Lectura a la Societat del Coneixement de la Fundació Bromera
Aquesta conferència, a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta del CSUC, s'emmarca dins la taula rodona sobre experiències en cooperació bibliotecària de la II Jornada de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat celebrada el 15 de juny de 2017, que té com a objectiu conèixer els trets que caracteritzen les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (BEG), com també exemples de xarxes catalanes i d'altres indrets que col·laboren per a garantir l'accés a informació de qualitat i una racionalització dels recursos públics de què s'alimenten.
BiblioLab és un programa de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) que desenvolupa i dóna suport a accions que tenen com a finalitat l’accés al coneixement a través de l’experimentació i metodologies innovadores i creatives en un entorn col·laboratiu obert a la ciutadania.
Revistes científiques: els reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Maria Montià, de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer ens va presentar el projecte “Apiteca”, que forma part d’un projecte Europeu on hi participen sis biblioteques més. Va explicar com es va dur a terme el projecte i va destacar que un dels objectius principals era reforçar la posició de les biblioteques públiques com a espais públics rellevants, segurs i oberts, on es poden resoldre els reptes locals implicant el coneixement de les seves comunitats.
Transmedia literacy: un proyecto de investigacióncricc
Este documento describe un proyecto de investigación sobre alfabetización transmedia dirigido por Maria-Jose Masanet de la Universitat de Barcelona. El proyecto busca mapear las competencias transmedia de los jóvenes a través de encuestas, talleres y entrevistas en 8 países. También busca identificar las estrategias informales de aprendizaje de los jóvenes con medios y cómo pueden aprovecharse esos conocimientos en el aula. Los objetivos son desarrollar un mapa de competencias transmedia, identificar estrategias de aprendizaje
Informe de govern sobre els espais i sales d'estudi de la ciutat de Barcelona presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 17 de gener de 2017.
Presentació a càrrec de Joan Roca, degà dels Serveis Bibliotecaris a la Minnesota State University (Mankato, EUA) emmarcada dins la jornada "El futur de les biblioteques universitàries", organitzada conjuntament per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el CSUC, dins del marc del 50è aniversari d'aquesta universitat el 8 de març de 2018.
Presentació de l'estratègia per elaborar un pla lector a càrrec de Josep Antoni Fluixà, dins el curs Foment de la Lectura a la Societat del Coneixement de la Fundació Bromera
Aquesta conferència, a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta del CSUC, s'emmarca dins la taula rodona sobre experiències en cooperació bibliotecària de la II Jornada de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat celebrada el 15 de juny de 2017, que té com a objectiu conèixer els trets que caracteritzen les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (BEG), com també exemples de xarxes catalanes i d'altres indrets que col·laboren per a garantir l'accés a informació de qualitat i una racionalització dels recursos públics de què s'alimenten.
BiblioLab és un programa de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) que desenvolupa i dóna suport a accions que tenen com a finalitat l’accés al coneixement a través de l’experimentació i metodologies innovadores i creatives en un entorn col·laboratiu obert a la ciutadania.
Revistes científiques: els reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Maria Montià, de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer ens va presentar el projecte “Apiteca”, que forma part d’un projecte Europeu on hi participen sis biblioteques més. Va explicar com es va dur a terme el projecte i va destacar que un dels objectius principals era reforçar la posició de les biblioteques públiques com a espais públics rellevants, segurs i oberts, on es poden resoldre els reptes locals implicant el coneixement de les seves comunitats.
Similar to La promoció de la lectura a Espanya ... en el bon camí? (20)
Transmedia literacy: un proyecto de investigacióncricc
Este documento describe un proyecto de investigación sobre alfabetización transmedia dirigido por Maria-Jose Masanet de la Universitat de Barcelona. El proyecto busca mapear las competencias transmedia de los jóvenes a través de encuestas, talleres y entrevistas en 8 países. También busca identificar las estrategias informales de aprendizaje de los jóvenes con medios y cómo pueden aprovecharse esos conocimientos en el aula. Los objetivos son desarrollar un mapa de competencias transmedia, identificar estrategias de aprendizaje
Las redes de la lectura: historia de un proyecto de investigacióncricc
El documento describe el proceso de investigación detrás de un libro sobre la lectura social y sus contextos múltiples. Comenzó en 2015 con la idea de una publicación que permitiera comprender mejor la naturaleza compleja de la lectura social y su ubicación en el contexto de las transformaciones que están invirtiendo el acto de la lectura. El libro se publicó en 2016 y 2018 en italiano y español respectivamente. El proyecto tuvo un enfoque interdisciplinario y se basó en el análisis de datos generados por usuarios en plataformas de
Ernest Abadal es va centrar en presentar les accions que es poden dur a terme per detectar les notícies falses. les accions personals i també les institucionals que s'estan duent a terme per combatre les notícies falses. Pel que fa a les actuacions personals, cal detectar la fiabilitat de la font de la notícia, comprovar la data, consultar experts i, sobretot, no difondre continguts dels quals no estem segurs. Pel que fa a les actuacions institucionals, hi ha tres vies obertes: la penalització, que estan seguint Facebook i Google amb tot un seguit d'actuacions dirigides a detectar i penalitzar les pàgines creades per la desinformació; també els portals de verificació, vinculats a associacions de periodistes i mitjans de comunicació que es dediquen a contrastar i verificar rumors i falses informacions que circulen per les xarxes socials i, finalment, l'educació i la formació, un aspecte que és essencial i que molts països ja han detectat tot incorporant competències en avaluació de la informació en els programes educatius de primària i secundària per assegurar que els joves van a saber avaluar la veracitat de la informació que trobaran a internet i les xarxes socials.
Sergio Villanueva explica cuáles son las características de las noticias falsas por medio de tres historias. La primera de las historias cuenta cómo, a finales del siglo XIX, una noticia falsa hizo explotar la guerra entre España y los Estados Unidos. Esta historia nos hace ver que las noticias falsas siempre tienen una resonancia cognitivo-ideológica con el momento histórico. La segunda historia, ya en el momento presente, nos transporta a una granja de fabricación de noticias falsas a un pequeño municipio de Macedonia del Norte desde donde se lanzaron gran parte de las fake news para la campaña electoral de Trump. Esta historia nos enseña que detrás de toda fabricación de noticias hay un intercambio económico. Por último, explicamos la noticia falsa que se generó por accidente en 2018 en nuestra facultad. A partir de este relato hacemos una aproximación al perfil de usuario que tiene más posibilidad de compartir una noticia falsa: hombre, mayor de 65, y con una posición ideológica polarizada.
Mariluz Congosto (2019). Social network analysis: una herramienta para desenm...cricc
Este documento presenta un resumen de tres oraciones sobre el análisis de redes sociales en Twitter para detectar falsedades. Explica que el análisis de redes sociales puede ser una herramienta para desenmascarar falsedades en Twitter mediante el estudio de la propagación de la información a través del tiempo y de las conexiones entre usuarios, y que el análisis de las relaciones entre usuarios puede clasificar perfiles con precisión revelando estructuras internas.
El documento describe los criterios para la evaluación de proyectos de investigación del Plan Estatal de I+D+i en España. Explica que desde la Ley de Ciencia de 1986, se estableció el Plan Nacional de Investigación como principal instrumento para fomentar la actividad científica. Desde 2013, el plan se denomina Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación. Cada proyecto recibe cuatro evaluaciones de expertos y es calificado en cuatro niveles. Los criterios de evaluación incluyen la calidad c
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
La promoció de la lectura a Espanya ... en el bon camí?
1. La promoció de la lectura a Espanya…
en el bon camí?
Mònica Baró
Maite Comalat
Barcelona, 5 de novembre de 2019
Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura
2. TAXES D’ESCOLARITZACIÓ ALS PAÏSOS DEL NOSTRE ENTORN
Espanya
Alemanya
França
Holanda
Gran Bretanya
Itàlia
EEUU
Suècia
https://ourworldindata.org/global-rise-of-education
3. JOVES DE 14 A 24 ANYS
ADULTS DE 25 A 64 ANYS
ADULTS MÉS GRANS DE 65 ANYS
86%
68%
45%
Federación de Gremios de Editores de España (FGEE). Hábitos de Lectura y Compra de Libros en España, 2017
ELS LECTORS
Llegeixen un llibre al trimestre, o més d’un (2017)
TOTAL: 65,8%
Dones
51.6%
Homes
48.4%
4. ELS LECTORS
JOVES DE 14 A 24 ANYS
ADULTS DE 25 A 64 ANYS
ADULTS MÉS GRANS DE 65 ANYS
89%
67,9%
46,5%
Llegeixen un llibre al trimestre, o més d’un (2018)
TOTAL: 67,2%
Dones
52.6%
Homes
47.4%
5. QUANT LLEGEIXEN?
41.5 40 38.2
47 47.7 49.3
0
10
20
30
40
50
60
2000 2017 2018
No llegeixen mai o quasi mai (menys d'un cop al trimestre
Federación de Gremios de Editores de España (FGEE). Hábitos de Lectura y Compra de Libros en España, 2018
6. QUÈ LLEGEIXEN?
Llibres: 67,2%
Revistes: 34,9%
Diaris: 73,9%
Còmics: 9,3%
Recursos digitals: 56,4%
Xarxes socials: 55,5%
PERCENTATGE TOTAL DE LECTORS 96,1%
Federación de Gremios de Editores de España (FGEE). Hábitos de Lectura y Compra de Libros en España, 2018
7. QUÈ LLEGEIXEN?
Federación de Gremios de Editores de España (FGEE). Hábitos de Lectura y Compra de Libros en España, 2018
Lectures per tipologies en funció del nivell d’estudis
9. 49,3%
32%
28%
Falta de temps
No li agrada o no li
interessa llegir
Prefereix altres
entreteniments
MOTIUS DELS NO LECTORS
Federación de Gremios de Editores de España (FGEE). Hábitos de Lectura y Compra de Libros en España, 2018
10. 5
10
15
20
Fins a 10 de 11 a 20 de 21 a 50 de 51 a 100 de 101 a 200 de 201 a 500 Més de 500
7,9%
8,4%
22,8 %
23,5 % 15,7 %
13,4%
8,3%
2011: 204
2012: 201
2017: 227
2018: 233
MITJANA GLOBAL DE
LLIBRES A LA LLAR
Federación de Gremios de Editores de España (FGEE). Hábitos de Lectura y Compra de Libros en España, 2018
EL 62% DE LA POBLACIÓ TÉ MENYS DE 100
LLIBRES A CASA
QUANTITAT DE LLIBRES A LA LLAR
12. CANALS D’ACCÉS AL LLIBRE
Espanya1 Itàlia2 França3
Compra 40.4 76 82
Regal 17.4 28
77Préstec entorn 16.3 9
Préstec Biblioteca 6.9 11 32
Compra internet 8.4 24 61
Disponibilitat llar 6.9 - -
1 de l’últim llibre adquirit Font: Federación de Gremios de Editores de España (FGEE). Hábitos de Lectura y Compra de Libros en España, 2018
2 dels canals d’adquisició dels llibres llegits el darrer any font: Dati e prospettive del libro in Italia 2019 https://www.aie.it/Portals/_default/Skede/Allegati/Skeda105-4416-
2019.5.10/10_05_Mercato_2019.pdf?IDUNI=frsqkthcneigry5ui2aa4qd37124
3 dels canals d’adquisició dels llibres llegits el darrer font: Le Centre national du livre Les Français et la lecture 2019.
https://www.centrenationaldulivre.fr/fichier/p_ressource/17602/ressource_fichier_fr_les.frana.ais.et.la.lecture.2019.03.11.ok.pdf
13. POBLACIÓ LECTORA AL MÓN
Font: Dati e prospettive del libro in Italia 2019 https://www.aie.it/Portals/_default/Skede/Allegati/Skeda105-4416-
2019.5.10/10_05_Mercato_2019.pdf?IDUNI=frsqkthcneigry5ui2aa4qd37124
14. ALGUNES CONSTANTS
La lectura disminueix amb l’edat, però no podem oblidar que els
menuts solen llegir per obligació
Els universitaris presenten uns índexs de lectura clarament
superiors.
Hi ha una relació directa entre la dimensió del municipi i l’hàbit
lector.
Les dones llegeixen més que els homes
Font: Luis González, “Hábitos lectores y políticas habituales de lectura”, La lectura en España: Informe 2017
15. QUÈ ES FA PER PROMOURE LA LECTURA?
Molts plans de lectura i accions diverses
Poca concreció en les propostes
Poca inversió
Poca continuïtat
Cap avaluació
16. QUÈ ES FA PER PROMOURE LA LECTURA?
Poca inversió i a curt termini
Plan de mejora de las bibliotecas
escolares
Plan de Fomento de la Lectura
2017-2020:
79 milions per al període 2005-2011
Ministerio + aportació CCAA
7,2 milions per al primer any
17. QUÈ ES FA PER PROMOURE LA LECTURA?
Poca continuïtat
Els plans no superen la durada d’un
mandat
Hi ha dificultats per coordinar les
diverses àrees implicades (ministeris,
conselleries, regidories...)
PLANES NACIONALES
Leer te da más (2001)
Si tú lees, ell@s leen (2005-2008)
Leer te da vidas extra (2017-2020)
18. QUÈ ES FA PER PROMOURE LA LECTURA?
Cap avaluació
A l’últim Plan de Fomento de
la Lectura estatal els
indicadors no es fixen en els
canvis d’hàbits de lectura de
la població
INDICADORS
Nombre de mesures endegades.
Nombre d'entitats públiques implicades.
Nombre d'entitats privades implicades.
Nombre de convenis de col·laboració signats.
Nombre d'ajuts atorgats.
19. ELS PLANS DE LECTURA DE LES CCAA
Línies estratègiques comunes als Plans
Foment de la lectura entre els escolars
Impuls de les biblioteques públiques
Suport al sector del llibre
Accions de comunicació
20. s’acompanyen de pressupost
centrats en la lectura infantil i juvenil
ELS PLANS DE LECTURA DE LES CCAA
D’entre els diversos plans, destaquem
Leer nos diferencia, Plan de fomento de la lectura de la Comunidad de Madrid, 2006-2017. Pressupost:
500.448.734€
Pla de lectura 2020, Catalunya, 2017-2020. Pressupost: 105.300.300€
21. Plan de lectura 2005-2010 de la
Comunitat de Castilla-La Mancha
Programa Puntedu de Catalunya
Plan de Lectura y bibliotecas
Escolares de Canarias: crece leyendo,
2010
Plan de Lectura y de Bibliotecas
Escolares de los Centros Educativos
Públicos de Andalucía, de 2007.
Plan LÍA 2016/2020 de Bibliotecas
Escolares, de Galicia
LECTURA I ESCOLA
Impuls dels plans de lectura a les
comunitats autònomes
En alguns casos, promouen les
biblioteques escolars
La crisi rebaixa o anul.la les dotacions
econòmiques associades als plans
La majoria no han tingut continuïtat
22. LECTURA I BIBLIOTECA PÚBLICA
Molts plans incorporen
Projectes de nova construcció de biblioteques
Millora de les infraestructures ja existents
Establiment de biblioteques mòbils
Augment de les col·leccions
Accions per a la promoció de la lectura digital
Accés a col·lectius amb necessitats especials
Madrid Bibliometro
23. LECTURA I BIBLIOTECA PÚBLICA
Dificultat per analitzar dades
Biblioteques Activitats 2017 Assistents 2017
3.701 241.442 4.404.568
58
65
20 18
2015 2017
Activitats per BP Mitjana d'assistents
Font: BPE en cifras
són poc precises i donen poca
informació
24. LECTURA I BIBLIOTECA PÚBLICA
Manca d’estudis sobre la qüestió
TIPOLOGIA D’ACTIVITATS MITJANA
Clubs de lectura d’adults 6,30
Trobades amb autors 5,87
Clubs de lectura de joves 5,82
Narracions de contes per a infants 5,76
Clubs de lectura d’infants 5,75
Exposició de novetats 5,73
Intercanvi d’opinions amb el bibliotecari 5,65
Serveis d’alerta de novetats 5,49
Visites infantils y escolars 5,47
Presentacions de llibres 5,22
ACTIVITATS QUE MÉS CONTRIBUEIXEN A LA PROMOCIÓ LECTORA, EN OPINIÓ DELS PROFESSIONALS DE LES BIBLIOTEQUES
Font: Baró et al. De la lectura en las bibliotecas públicas de Cataluña: evaluación y resultados (2012)
25. PER ACABAR
A Espanya, la promoció lectora és de caràcter institucional i va
estretament lligada a l’educació i a la lectura pública
Les iniciatives es donen a diversos nivells, i es detecta falta de
coordinació
Les accions de promoció són molt conservadores
No s’estableixen mecanismes avaluadors de les campanyes i plans
institucionals
Les estadístiques mostren un increment de lectors molt feble, i encara
són massa els no lectors
Manquen estudis més aprofundits que vagin més enllà dels valors
numèrics