2. Disseny de recerca
Investigació-acció
Àrea problemàtica
Distància entre les generacions més velles (majors de 65 anys) i les més joves
(alumnat de 4t d’ESO) causant d’una fractura social intergeneracional.
Objectius de recerca
Descriure i analitzar els resultats del programa per comprovar la seva eficàcia en el
foment de la cohesió social entre els dos grups generacionals en la població de
Sabadell.
• Crear nous espais de comunicació i col·laboració entre generacions
• Crear i reforçar vincles personals intergeneracionals
• Afavorir la comunicació i entesa entre els dos grups
• Fomentar un canvi pel que fa a les actituds i els prejudicis mutus.
• Promoure la millora d’aquelles competències digitals que contribueixen en la
reducció de l’escletxa digital
Enfocament metodològic
Paradigma sociocrític
Metodologia investigació-acció

3. Disseny de recerca
Investigació-acció
Població
• Joves: Tot l’alumnat d’educació secundària obligatòria, (4t ESO) de Sabadell.
• Persones grans: Persones grans, jubilades i amb més de 65 anys que
participin en entitats cíviques (sempre que les seves facultats físiques i
mentals lis permetin participar)
Mostra
• Mostreig intencional
• 20 participants de cada col·lectiu (40 en total)
Instruments de recollida d’informació
• Qüestionari
• Entrevistes
• Observació
• Entorn virtual: registres anecdòtics, dades quantitatives,...

4. Disseny de recerca
Investigació-acció
Construcció
Reconstrucció
Basat en la proposta de Carr i Kemmis (1988)

5. • Origen i evolució de la situació problemàtica
• Posició de les persones implicades (coneixements i experiències
prèvies, actituds i interessos),
• Aspectes més conflictius, quines formes adopten
(Discursos, pràctiques, relacions organitzatives), formes de contestació i
resistència...
• Revisió documental i bibliogràfica
• Correspondència o falta de correspondència entre la teoria i la pràctica
identificar els obstacles, tant subjectius com
objectius, per a les nostres propostes de canvi

6. • Descriure la preocupació temàtica
• Presentar l'estructura i les normes de funcionament del grup
d’investigació,
• Delimitar els objectius, atenent els canvis que es pretenem aconseguir
en les idees, les accions i les relacions socials,
• Limitacions
• Presentar un pla d'acció (temporització)
• Descriure com es vol que es relacioni el grup de recerca amb altres
persones implicades o interessades en els canvis esperats,
• Descriure com es volen a controlar les millores generades per la
investigació (instruments i tècniques de recollida
d’informació, indicadors d’avaluació, descripció del programa...)
Planificació
flexible, modesta, ecològica, r
ealista i previsora

7. • Aplicar el programa “Entorns digitals per a la trobada intergeneracional”
com a acció estratègica
• Acció deliberada i controlada; es projecta com un canvi curós i reflexiu
de la pràctica
• Flexible i oberta al canvi
Control de l’acció i generació
de dades sistèmica

8. • Recollida de dades mitjançant els instruments i tècniques descrites
• Transversal a tot l’estudi
• Procés sistemàtic que recau en l’acció mateixa i en l’acció de les persones
• La informació obtinguda ens permet identificar evidències per
comprendre si la millora ha tingut lloc.
Observem l’acció per reflexionar
sobre el que hem fet

9. • Avaluació del programa
• Interpretació i reflexió sobre les dades
• Reflexió sobre els efectes com a base per a una nova planificació, una
acció críticament informada posterior, etc. a través de cicles succesius
Reformulació de la planificació
per rependre el cicle

10. Referències bibliogràfiques
Kemmis, S. y McTaggart, R. (1988). Cómo planificar la investigación-acción. Barcelona:
Laertes.
Latorre, A. (2003). ¿Qué es la investigaciónn-acción? Conocer y cambiar la práctica
educativa. Barcelona: Graó
Rizo, M. (2006). Investigación-Acción y comunicación intercultural. Notas
metodológicas para el desarrollo de una línea de investigación. UNIrevista 1, 3.
Winter, R. (1989). Learning from Experience. Principles and Practice in
Action-Research. London: The Falmer Press.