SlideShare a Scribd company logo
1 of 27
Download to read offline
Com millorar l’impacte de la producció
científica en l’àmbit de les ciències de
l’educació: redacció d’articles amb dades
qualitatives
Carme Grimalt
22 octubre 2019
Paradigma
Disseny de la
recerca
• Instruments
Preparació/
Anàlisi dels
resultats
Elaboració de
l’informe
Com podem caracteritzar la nostra recerca?
S1 S2
https://bit.ly/2qwolVj
• Scott, P. H., Mortimer, E. F., & Aguiar, O. G. (2005). The tension between authoritative and dialogic discourse: A
fundamental characteristic of meaning making interactions in high school science lessons. Science Education,
90(4), 605–631. https://doi.org/10.1002/sce.20131 732 cites
• Carlone, H. B., & Johnson, A. (2007). Understanding the Science Experiences of Successful Women of Color:
Science Identity as an Analytic Lens. Journal of Research in Science Teaching, 44(8), 1187–1218.
https://doi.org/10.1002/tea 1122 cites
• Glazewski, K. D., Ottenbreit-Leftwich, A. T., Ertmer, P. A., & Newby, T. J. (2010). Teacher value beliefs associated
with using technology: Addressing professional and student needs. Computers & Education, 55(3), 1321–1335.
https://doi.org/10.1016/j.compedu.2010.06.002. 627 cites
Quin tipus de
preguntes es
fan?
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
Quines diferències
hi ha entre
aquestes
preguntes i les
d’estudis
quantitatius?
Quin tipus de preguntes ens fem dins de la
recerca qualitativa?
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
Com podem caracteritzar la nostra recerca?
• 4 paradigmes o maneres de veure i entendre el món
Predictiu (positivista)
• Es basa en una visió del món ordenada,
controlada, predictiva, estandarditzada,
mecanicista, determinista, estable,
objectiva, racional, impersonal,
inflexible, de Sistema tancat
Comprensiu (aproximacions
interpretatives)
• Es basa en una visió del món que només
es pot entendre des de la perspectiva del
propi individu, que forma part de la
pròpia acció investigada
Emancipatiu (aproximacions
basades en la teoria crítica)
• El seu propòsit no és només comprendre
situacions i fenòmens, sinó canviar-los.
• En particular, busca emancipar a qui no
té poder, redreçar la desigualtat i
promoure les llibertats individuals en
una societat democràtica.
Deconstructiu (post-
estructuralisme)
• El seu propòsti és qüestionar els
fonaments i l’estructura de la societat i la
cultura.
Cohen, L., Manion, L., & Morrison, K. (2018). Research Methods in Education (8th ed.). Routledge.
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
Com podem caracteritzar la nostra recerca?
Predictiu (positivista)
• Es basa en una visió del món ordenada,
controlada, predictiva, estandarditzada,
mecanicista, determinista, estable, objectiva,
racional, impersonal, inflexible, de Sistema
tancat
• L’estudi del món condueix a l’establiment de
lleis immutables, absolutes, universals I
patrons de conducta (es suggereix efecte
causa-conseqüència)
• En base a dades empíriques (aplicació
observacional del mètode científic).
Comprensiu (aproximacions
interpretatives)
• Es basa en una visió del món que només es
pot entendre des de la perspectiva del propi
individu que forma part de la pròpia acció
investigada
• Els esdeveniments són únics i poc
generalitzables. Realitat complexa i
multinivell
• En base a interpretacions a través dels ulls
del participant en comptes de
l’investigador/a. El comportament (acció)
només es pot entendre quan es comparteix
els marcs de referència.
Cohen, L., Manion, L., & Morrison, K. (2018). Research Methods in Education (8th ed.). Routledge.
?
Una mica de zoom en la recerca qualitativa
• Fenomenologia
• Estudi de l’experiència directa. El comportament està determinat per
l’experiència directa del/la participant, de la seva interpretació del món
• Etnometodologia
• Es centra en l’estudi de les interaccions socials, en els mecanismes a partir
dels quals les persones assoleixen i mantenen una interacció en un context
social
• Interacció simbòlica
• Es centra en les construccions simbòliques que transmeten significats
subjectius i que es negocien en comunitat.
• Construccionisme
• Es centra en com les persones construeixen activament les visions pròpies,
mons i aprenentatges i aquests processos estan arrelats en contextos
socioculturals.
 Teoria de l’Activitat
 Teoria de l’Activitat
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
On es situa la meva recerca?
Quines preguntes pretén respondre?
Predictiu (positivista)
Comprensiu
(aproximacions interpretatives)
• Fenomenologia
• Etnometodologia
• Interacció simbòlica
• Construccionisme
Emancipatiu
(aproximacions basades en la
teoria crítica)
Deconstructiu
(post-estructuralisme)
No pot ser que el
propi subjecte no
sigui conscient del
que passa i llavors
“ens perdem una
part”?
No hi ha cap
manera d’obtenir
una visió “més
objectiva” del que
succeeix?
Diria el mateix un
docent si parlés amb
nosaltres que amb
un/a company/a?
No podria succeir
que estem “forçant”
una interpretació?
(estructures de
poder i lloc on es fa)
Fins a quin punt es
poden convertir en
“teoria” aquestes
recerques, si són
tan personals?
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
https://bit.ly/2qwolVj
• Scott, P. H., Mortimer, E. F., & Aguiar, O. G. (2005). The tension between authoritative and dialogic discourse: A
fundamental characteristic of meaning making interactions in high school science lessons. Science Education,
90(4), 605–631. https://doi.org/10.1002/sce.20131 732 cites
• Carlone, H. B., & Johnson, A. (2007). Understanding the Science Experiences of Successful Women of Color:
Science Identity as an Analytic Lens. Journal of Research in Science Teaching, 44(8), 1187–1218.
https://doi.org/10.1002/tea 1122 cites
• Glazewski, K. D., Ottenbreit-Leftwich, A. T., Ertmer, P. A., & Newby, T. J. (2010). Teacher value beliefs associated
with using technology: Addressing professional and student needs. Computers & Education, 55(3), 1321–1335.
https://doi.org/10.1016/j.compedu.2010.06.002. 627 cites
Com es responen
les preguntes de
recerca?
(metodologia,
instruments
utilitzats...)
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
Què en sabeu
d’aquestes
metodologies i
instruments? Quina
és la vostra
experiència?
Característiques dels instruments de recerca
utilitzats
• Amb quins mètodes es responen les preguntes de recerca?
• Observació
• Entrevista
• Recollida de produccions
• Es podrien respondre d’alguna altra manera?
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
Una “bona” observació
• Quan s’utilitza?
• Quan volem tenir experiència en primera persona de la situació o activitat
d’estudi
• Quan l’activitat és sincrònica
• Quan l’activitat succeeix en escenaris naturals (espais no controlats en els que
els participants actuen de manera honesta).
Quins instruments
són els millors?
Quin rol adquireixo
respecte l’activitat
que succeeix?
Graelles
d’observació
(estructurades,
no
estructurades…)
Notes de camp
(estructurades,
no
estructurades)
Enregistraments
Però…
Els contextos
naturals són
complexos i
imprevisibles
Es pot entendre
tot el que
succeeix amb
una “simple”
observació?
Efecte de
l’observador/a
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
Quina és la vostra
experiència amb
les observacions?
Com les heu
plantejat?
Quins dubtes us
han sorgit? Com
els heu resolt?
Una “bona” entrevista
• Quan s’utilitza?
• Quan volem conèixer la visió del subjecte d’estudi
• En relació a l’activitat d’estudi
• En relació a les nostres interpretacions sobre l’activitat d’estudi
• Quan volem generar interpretacions derivades de l’intercanvi en el diàleg més
que més que l’obtenció d’informació quantificable, més típica de les
enquestes
Quin rol adquireixo
respecte la persona
entrevistada?
Una
entrevista és
una situació
desigual…
… en la que
l’entrevistador/a
haurà d’anar
aproximant-se a
l’entrevistat/da
Quins instruments
són els millors?
Notes de camp Enregistraments
Però…
Hi ha certes
informacions que
poden ser
incòmodes de
transmetre
(creences, etc.)
Comencem a
preguntar, tal
qual?Disseny
estructurat
Disseny
semiestructurat
Disseny no
estructurat
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
Quina és la vostra
experiència amb
les entrevistes?
Com les heu
plantejat?
Quins dubtes us
han sorgit? Com
els heu resolt?
Una “bona” recollida de produccions
• Quan s’utilitza?
• Quan volem estudiar el producte o resultat d’una activitat
• Quan volem conèixer la visió del subjecte d’estudi o de l’activitat a través d’un
altre canal
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
Quin rol adquireixo? Quins instruments
són els millors?
Però…
Com puc saber
que tinc prou
documents?
Produccions
d’aula Diaris
Altres
produccions
que es
demanin…
No pot cansar
al/la
participant?
Quina és la vostra
experiència amb
l’anàlisi de
documents?
Com l’heu
plantejat?
Quins dubtes us
han sorgit? Com
els heu resolt?
https://bit.ly/2qwolVj
• Scott, P. H., Mortimer, E. F., & Aguiar, O. G. (2005). The tension between authoritative and dialogic discourse: A
fundamental characteristic of meaning making interactions in high school science lessons. Science Education,
90(4), 605–631. https://doi.org/10.1002/sce.20131 732 cites
• Carlone, H. B., & Johnson, A. (2007). Understanding the Science Experiences of Successful Women of Color:
Science Identity as an Analytic Lens. Journal of Research in Science Teaching, 44(8), 1187–1218.
https://doi.org/10.1002/tea 1122 cites
• Glazewski, K. D., Ottenbreit-Leftwich, A. T., Ertmer, P. A., & Newby, T. J. (2010). Teacher value beliefs associated
with using technology: Addressing professional and student needs. Computers & Education, 55(3), 1321–1335.
https://doi.org/10.1016/j.compedu.2010.06.002. 627 cites
És una bona
recerca? Quins
elements fan que
hagi tingut tan
impacte?
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
Validesa en el disseny i la recollida de dades
qualitatives
• Validesa: un determinat instrument mesura en realitat allò que
pretén mesurar, o diu que mesura; que un indicador representa de
forma precisa “les funcions que es pretén descriure, explicar o
teoritzar”. És a dir, que els instruments són el màxim de sòlids
possibles.
• Mesura de “autoperceció”, “intel·ligència”, “motivació”...  Com podem
saber que el que observem/mesurem o el que triem observar són indicadors
justos d’aquests constructes?
• I, si a més, si la realitat es pot “llegir” a diversos nivells, és interpretable...
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
© 2018 Louis Cohen, Lawrence Manion
and Keith Morrison; individual chapters,
the contributors
BASES DE VALIDESA EN RECERCA QUANTITATIVA BASES DE VALIDESA EN RECERCA QUALITATIVA
Fenomen controlat Fenomen natural
Aïllament, control I manipulació de les variables Descripcions àmplies i molt detallades sobre els
aspectes necessaris i/o importants
Replicabilitat, generalitzable Singularitat del fenomen
Capacitat de predicció Emergència, imprevisibilitat
Independent del context Depenent del context
Fragmentació I atomització Visió holística, comprensiva
Aleatorització de mostres Mostreig intencionat/ sense mostreig
Neutralitat Relació amb el valor de les observacions
Observabilitat Significats, intencions… observables i no observables
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
Diferents maneres d’augmentar la validesa
• Parlem de validesa interna: pretén demostrar que l’explicació d’un esdeveniment,
emissió o conjunt de dades en concret que proporciona una investigació pot ser
realment sostinguda per les dades i la recerca
• Les dades han de ser justes i donar seguretat. Hi ha d’haver una representació completa i
equilibrada de les múltiples realitats i construccions d’una situació.
• Triar un període de temps adequat
• Triar una quantitat de participants adequada
• Les dades han de ser autèntiques (la recerca ha de ser capaç d’informar d’un fenomen a través
dels ulls dels participants)
• Les dades han de ser contundents i el disseny de la recerca robust.
• Triar els millors mètodes i els millors instruments que puguin donar resposta a les preguntes de recerca
• Les dades han de ser creïbles (+triangulació).
• Reduir “l’efecte observador”
• Les dades han de poder ser verificables.
• S’ha de poder seguir tot el procés.
• Les dades han de ser confirmatòries.
• Cal tenir en compte tots els possibles factors addicionals que puguin estar influint (p. ex. gènere, niv.
Socioec...)
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
Triangulació
• Les tècniques de triangulació intenten explicar de manera més rica la
complexitat del comportament humà estudiant-lo des de més d’un
punt de vista. Per exemple:
• Triangulació teòrica: Es combinen diferents marcs teòrics en comptes
d’utilitzar només un punt de vista.
• Triangulació en l’investigador/a: Implica més d’un observador/a en la realitat
d’estudi. Les dades es prenen de manera independent per diversos
observadors/es (i també s’analitzen).
• Triangulació metodològica:
• Ús d’un mateix mètode & instruments de manera repetida en diverses situacions al llarg
del temps, de diversos espais...
• Ús de diferents mètodes & instruments per estudiar un mateix fenomen. En especial, ús
de mètodes mixtos de recerca (quali + quanti). Recollir diverses fonts de dades.
• Triangulació de nivells de realitat: es combina estudi micro-meso-macro de la
realitat. O bé visió individual – col·lectiva/grupal.
• “”””””Triangulació en els participants: es consideren diversos participants en
l’anàlisi de la situació d’estudi.””””””
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
Per acabar - Característiques de les bones
preguntes de recerca qualitatives
• Les preguntes no requereixen una resposta binària (sí / no), simplement.
• Els tipus de preguntes són adequats per a la finalitat (per exemple, descriptius,
explicatius, avaluadors, exploratoris, etc.) i que les preguntes de recerca suggereixen una
metodologia adequada.
• Les preguntes són el més breus, clares, específiques, concises i precises possibles (no
més d’una única frase), assegurant que abordin (a) el focus: el “què” ; (b) les persones: el
"qui" (els participants); (c) la ubicació (el lloc "on"); i (d) la sincronització (el període
“històric” o “quan” estudiat) de la investigació.
• Comproveu l’abast de la pregunta de recerca: assegureu-vos que les vostres preguntes de
recerca estiguin molt ben enfocades, ni massa concretes ni massa àmplies.
• Si teniu més d'una pregunta de recerca, deixeu clara la relació (per exemple, lògica) entre
elles i l'estat relatiu de cada pregunta (una pregunta és més important que una altra, i, si
és així, per què o tenen un estat igual?).
• Si teniu una pregunta d’investigació amb diverses preguntes secundàries, deixeu clara la
relació (com ara lògica, cronològica...) no només entre les preguntes secundàries, sinó
entre les secundàries i la pregunta de recerca principal.
Cohen, L., Manion, L., & Morrison, K. (2018). Research Methods in
Education (8th ed.). Routledge.
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
• En relació a les preguntes de recerca:
• Pretenen donar resposta a un problema socialment rellevant i d’interès
• Són innovadores (marc de referència…)
• Són profundes, “només” es poden respondre des d’un paradigma qualitatiu
• ...
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
Per acabar - Característiques de les bones
preguntes de recerca qualitatives
• Una bona recerca passa per una bona planificació de la recollida de
dades. Cerquem bones proves que ens donin suport a la nostra
interpretació final de la realitat.
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
Per acabar – El disseny de la metodologia
• Sempre serà una metodologia subjectiva (on poso la càmera, què miro... Està
condicionat per la meva manera d’entendre la realitat)
• Cal tenir en compte i informar-se dels antecedents de la situació observada a
l’hora de planificar l’observació.
• Hi ha una part del que succeeix que s’ha d’interpretar (llenguatge no verbal,
referents externs...).
• Cal assegurar que s’enregistren tots els esdeveniments imprevisibles i que es
recullen suficients dades sobre la situació d’estudi.
• Seran necessàries diverses observacions, generalment.
• Hem d’assegurar que el que interpretem no és l’enregistrament, sinó la situació
d’estudi.
• Implicació de diferents persones en la recollida de dades.
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
Per acabar - Observacions
• Cal assegurar que tenim diversitat en els subjectes d’estudi
• Cal minimitzar l’efecte observador. D’altra banda, estarem condicionant la
realitat.
• Necessita molta implicació constant per part de l’investigador/a. Si ens
distraiem, ens perdem informació.
• Serà útil recollir les primeres impressions després de l’observació perquè després el
que recordem serà una visió parcial del que hem vist.
• Serà recomanable un nivell de distanciament posterior per tenir una visió
més parcial (encara que siguem nosaltres la persona d’estudi).
• Serà recomanable combinar les dades preses amb altres fonts d’informació
(triangulació).
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
Per acabar - Observacions
• Cal acompanyar-les perquè siguin el menys invasives possibles. És una situació
desigual i intrusiva.
• Recomanable crear una situació informal (però que no distregui a la persona entrevistada)
• Mostrar empatia i sensibilitat (i respecte).
• Cal evidenciar quines expectatives com a investigadors/es posen en la persona
entrevistada (per no transmetre-les o fer preguntes esbiaixades).
• Les preguntes que fem, realment pregunten el que volem preguntar?
• Serà recomanable preguntar pel mateix d’una altra manera, amb unes altres paraules, amb
altres referents...  preguntes model vs. Preguntes secundàries
• Serà recomanable preveure i tenir especial cura quan preguntem per coses que poden no ser
agradables de respondre (o que la resposta pot tenir conseqüències perjudicials, estar mal
vista...)
• La persona que respon les preguntes, realment està entenent el que estem
preguntant? Recorda la situació per la que preguntem?
• Ús de vocabulari adient
• Refraseig de la resposta. Fer de mirall.
• Es poden utilitzar elements com a recordatori (p.ex. petits talls de vídeo).
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
Per acabar - Entrevistes
• La persona entrevistada té un missatge que vol transmetre’ns (i que potser no
quadra amb els objectius de la nostra entrevista). Cal identificar quin és
aquest missatge deixar marge perquè pugui expressar-se i reconduir
l’entrevista si és necessari.
• Fer-se una estructura visual de l’entrevista pot ajudar a saber per on anem. “Ratllar” els
temes a mesura que apareixen.
• Poden haver altres factors que estiguin afectant la resposta? (gènere,
orientació sexual, religió, ètnia, estatus, classe social, edat...).
• Cal deixar marge en l’estructura perquè aquests temes puguin sortir.
• Necessita molta implicació constant per part de l’investigador/a. Si ens
distraiem, ens perdem informació.
• Serà útil recollir les primeres impressions després de l’observació perquè després el que
recordem serà una visió parcial del que hem vist.
• Triangulació en la recollida de dades...
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
Per acabar - Entrevistes
• Pot representar un esforç gran per al participant (i no ser útil per a
l’investigador/a).
• Pot ser útil pautar la producció, donar exemples... Però sense esbiaixar la
resposta!
• La persona que participa intueix quina resposta és “la correcta” i voldrà “quedar
bé”.
• Permet recollir molta més informació, perquè no requereix tanta
implicació per part de l’investigador/a.
• Pot ser útil per triangular.
Paradigma Disseny de la recerca
Preparació/ Anàlisi dels
resultats
Elaboració de l’informe
Per acabar – Recollida de produccions
Gràcies!
Preguntes, comentaris finals, desitjos per a la propera sessió... (presentació de
resultats)

More Related Content

Similar to Seminari - Tractament de dades qualitatives en la recerca educativa. Indicadors de qualitat per la redacció d'articles científics

PRESENTACIÓ: Recerca per a la pau al batxillerat
PRESENTACIÓ: Recerca per a la pau al batxilleratPRESENTACIÓ: Recerca per a la pau al batxillerat
PRESENTACIÓ: Recerca per a la pau al batxilleratRecerca per a la pau
 
Indicadors per a fomentar la participació en ciència oberta. Ismael Ràfols
Indicadors per a fomentar la participació en ciència oberta. Ismael RàfolsIndicadors per a fomentar la participació en ciència oberta. Ismael Ràfols
Indicadors per a fomentar la participació en ciència oberta. Ismael RàfolsMuseu de Ciències Naturals de Barcelona
 
Mou la llengua, que el cervell et seguirà
Mou la llengua, que el cervell et seguiràMou la llengua, que el cervell et seguirà
Mou la llengua, que el cervell et seguiràjdomen44
 
La lectura crítica a classe de ciències
La lectura crítica a classe de ciènciesLa lectura crítica a classe de ciències
La lectura crítica a classe de ciènciescienciaicontroversia
 
Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...
Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...
Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...jdomen44
 
Preparació de la investigació
Preparació de la investigacióPreparació de la investigació
Preparació de la investigacióFrancesc Esteve
 
Indagació i competència científica
Indagació i competència científicaIndagació i competència científica
Indagació i competència científicajdomen44
 
ABP a les Ciències: Estudis de Cas
ABP a les Ciències: Estudis de CasABP a les Ciències: Estudis de Cas
ABP a les Ciències: Estudis de Casjdomen44
 
Treballs Recerca Batxillerat 2008
Treballs Recerca Batxillerat 2008Treballs Recerca Batxillerat 2008
Treballs Recerca Batxillerat 2008Daniel Fernández
 
Recerca per a la pau al Batxillerat
Recerca per a la pau al BatxilleratRecerca per a la pau al Batxillerat
Recerca per a la pau al Batxilleratjazztaki
 
Avaluació i Diversitat
Avaluació i DiversitatAvaluació i Diversitat
Avaluació i DiversitatNuria Alart
 
Avaluació: necessita millorar
Avaluació: necessita millorarAvaluació: necessita millorar
Avaluació: necessita millorarjdomen44
 
Quin tipus de preguntes generen aprenentatges competencials
Quin tipus de preguntes generen aprenentatges competencialsQuin tipus de preguntes generen aprenentatges competencials
Quin tipus de preguntes generen aprenentatges competencialscrp.valltenes
 
Eportafoli tarragona
Eportafoli tarragonaEportafoli tarragona
Eportafoli tarragonaNuria Alart
 
Formació i Reflexió transformadora: Avaluació competencial
Formació i Reflexió transformadora: Avaluació competencialFormació i Reflexió transformadora: Avaluació competencial
Formació i Reflexió transformadora: Avaluació competencialNeus Lorenzo
 
Què vol dir treballar per competències?
Què vol dir treballar per competències?Què vol dir treballar per competències?
Què vol dir treballar per competències?Ramon Grau
 

Similar to Seminari - Tractament de dades qualitatives en la recerca educativa. Indicadors de qualitat per la redacció d'articles científics (20)

PRESENTACIÓ: Recerca per a la pau al batxillerat
PRESENTACIÓ: Recerca per a la pau al batxilleratPRESENTACIÓ: Recerca per a la pau al batxillerat
PRESENTACIÓ: Recerca per a la pau al batxillerat
 
Indicadors per a fomentar la participació en ciència oberta. Ismael Ràfols
Indicadors per a fomentar la participació en ciència oberta. Ismael RàfolsIndicadors per a fomentar la participació en ciència oberta. Ismael Ràfols
Indicadors per a fomentar la participació en ciència oberta. Ismael Ràfols
 
competències bàsiques
competències bàsiquescompetències bàsiques
competències bàsiques
 
Mou la llengua, que el cervell et seguirà
Mou la llengua, que el cervell et seguiràMou la llengua, que el cervell et seguirà
Mou la llengua, que el cervell et seguirà
 
Sociologia Unitat 7
Sociologia Unitat 7Sociologia Unitat 7
Sociologia Unitat 7
 
La lectura crítica a classe de ciències
La lectura crítica a classe de ciènciesLa lectura crítica a classe de ciències
La lectura crítica a classe de ciències
 
Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...
Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...
Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...
 
Preparació de la investigació
Preparació de la investigacióPreparació de la investigació
Preparació de la investigació
 
Indagació i competència científica
Indagació i competència científicaIndagació i competència científica
Indagació i competència científica
 
CompetèNcies Adults.Ppt Neus Sanmartí
CompetèNcies Adults.Ppt Neus SanmartíCompetèNcies Adults.Ppt Neus Sanmartí
CompetèNcies Adults.Ppt Neus Sanmartí
 
ABP a les Ciències: Estudis de Cas
ABP a les Ciències: Estudis de CasABP a les Ciències: Estudis de Cas
ABP a les Ciències: Estudis de Cas
 
Treballs Recerca Batxillerat 2008
Treballs Recerca Batxillerat 2008Treballs Recerca Batxillerat 2008
Treballs Recerca Batxillerat 2008
 
Recerca per a la pau al Batxillerat
Recerca per a la pau al BatxilleratRecerca per a la pau al Batxillerat
Recerca per a la pau al Batxillerat
 
Avaluació i Diversitat
Avaluació i DiversitatAvaluació i Diversitat
Avaluació i Diversitat
 
Avaluació: necessita millorar
Avaluació: necessita millorarAvaluació: necessita millorar
Avaluació: necessita millorar
 
Quin tipus de preguntes generen aprenentatges competencials
Quin tipus de preguntes generen aprenentatges competencialsQuin tipus de preguntes generen aprenentatges competencials
Quin tipus de preguntes generen aprenentatges competencials
 
Eportafoli tarragona
Eportafoli tarragonaEportafoli tarragona
Eportafoli tarragona
 
Formació i Reflexió transformadora: Avaluació competencial
Formació i Reflexió transformadora: Avaluació competencialFormació i Reflexió transformadora: Avaluació competencial
Formació i Reflexió transformadora: Avaluació competencial
 
Què vol dir treballar per competències?
Què vol dir treballar per competències?Què vol dir treballar per competències?
Què vol dir treballar per competències?
 
Presentació Per A Claustres R[1]
Presentació Per A Claustres R[1]Presentació Per A Claustres R[1]
Presentació Per A Claustres R[1]
 

More from ARGET URV

Memòria ARGET 2022.pdf
Memòria ARGET 2022.pdfMemòria ARGET 2022.pdf
Memòria ARGET 2022.pdfARGET URV
 
Presentation - 11th International Conference on Robotics in Education
Presentation - 11th International Conference on Robotics in Education Presentation - 11th International Conference on Robotics in Education
Presentation - 11th International Conference on Robotics in Education ARGET URV
 
Slerd2020.pptx
Slerd2020.pptxSlerd2020.pptx
Slerd2020.pptxARGET URV
 
Teacher views on educational robotics and its introduction to the compulsory ...
Teacher views on educational robotics and its introduction to the compulsory ...Teacher views on educational robotics and its introduction to the compulsory ...
Teacher views on educational robotics and its introduction to the compulsory ...ARGET URV
 
Jornada PONT 2020
Jornada PONT 2020Jornada PONT 2020
Jornada PONT 2020ARGET URV
 
OBSERV@COMDID - Presentació
OBSERV@COMDID - PresentacióOBSERV@COMDID - Presentació
OBSERV@COMDID - PresentacióARGET URV
 
Investigació quantitativa: Paradigmes, metodologia, anàlisi i presentació de ...
Investigació quantitativa: Paradigmes, metodologia, anàlisi i presentació de ...Investigació quantitativa: Paradigmes, metodologia, anàlisi i presentació de ...
Investigació quantitativa: Paradigmes, metodologia, anàlisi i presentació de ...ARGET URV
 
Aprendizaje Servicio como estrategia para el desarrollo de competencias docen...
Aprendizaje Servicio como estrategia para el desarrollo de competencias docen...Aprendizaje Servicio como estrategia para el desarrollo de competencias docen...
Aprendizaje Servicio como estrategia para el desarrollo de competencias docen...ARGET URV
 
Diseño y validación de un instrumento de evaluación de aplicaciones educativa...
Diseño y validación de un instrumento de evaluación de aplicaciones educativa...Diseño y validación de un instrumento de evaluación de aplicaciones educativa...
Diseño y validación de un instrumento de evaluación de aplicaciones educativa...ARGET URV
 
Dones de ciència
Dones de ciènciaDones de ciència
Dones de ciènciaARGET URV
 
Protocol d'Extracció de l’ADN del tomàquet
Protocol d'Extracció de l’ADN del tomàquetProtocol d'Extracció de l’ADN del tomàquet
Protocol d'Extracció de l’ADN del tomàquetARGET URV
 
VI CONGRESO INTERNACIONAL DE DOCENCIA UNIVERSITARIA (CINDU 2019)
VI CONGRESO INTERNACIONAL DE DOCENCIA UNIVERSITARIA (CINDU 2019)VI CONGRESO INTERNACIONAL DE DOCENCIA UNIVERSITARIA (CINDU 2019)
VI CONGRESO INTERNACIONAL DE DOCENCIA UNIVERSITARIA (CINDU 2019)ARGET URV
 
Using Knowledge Building Forums in EFL Classroms - FIETxs2019
 Using Knowledge Building Forums in EFL Classroms - FIETxs2019 Using Knowledge Building Forums in EFL Classroms - FIETxs2019
Using Knowledge Building Forums in EFL Classroms - FIETxs2019ARGET URV
 
Evaluación de la CDD a partir del video análisis de ambientes de aprendizaj...
Evaluación de la CDD a partir del video análisis de ambientes de aprendizaj...Evaluación de la CDD a partir del video análisis de ambientes de aprendizaj...
Evaluación de la CDD a partir del video análisis de ambientes de aprendizaj...ARGET URV
 
Jornada pont 2018/19
Jornada pont 2018/19Jornada pont 2018/19
Jornada pont 2018/19ARGET URV
 
TEA. Diseño de un instrumento de evaluación de aplicaciones móviles educativas
TEA. Diseño de un instrumento de evaluación de aplicaciones móviles educativasTEA. Diseño de un instrumento de evaluación de aplicaciones móviles educativas
TEA. Diseño de un instrumento de evaluación de aplicaciones móviles educativasARGET URV
 
EL USO DE TECNOLOGÍAS MÓVILES EN LA AUTOEVALUACIÓN FORMATIVA DE LOS ALUMNOS U...
EL USO DE TECNOLOGÍAS MÓVILES EN LA AUTOEVALUACIÓN FORMATIVA DE LOS ALUMNOS U...EL USO DE TECNOLOGÍAS MÓVILES EN LA AUTOEVALUACIÓN FORMATIVA DE LOS ALUMNOS U...
EL USO DE TECNOLOGÍAS MÓVILES EN LA AUTOEVALUACIÓN FORMATIVA DE LOS ALUMNOS U...ARGET URV
 
COMDID: Una herramienta de autoevaluación para la mejora del desarrollo profe...
COMDID: Una herramienta de autoevaluación para la mejora del desarrollo profe...COMDID: Una herramienta de autoevaluación para la mejora del desarrollo profe...
COMDID: Una herramienta de autoevaluación para la mejora del desarrollo profe...ARGET URV
 
El Aprendizaje Servicio como estrategia para el desarrollo de competencias pr...
El Aprendizaje Servicio como estrategia para el desarrollo de competencias pr...El Aprendizaje Servicio como estrategia para el desarrollo de competencias pr...
El Aprendizaje Servicio como estrategia para el desarrollo de competencias pr...ARGET URV
 

More from ARGET URV (20)

Memòria ARGET 2022.pdf
Memòria ARGET 2022.pdfMemòria ARGET 2022.pdf
Memòria ARGET 2022.pdf
 
Presentation - 11th International Conference on Robotics in Education
Presentation - 11th International Conference on Robotics in Education Presentation - 11th International Conference on Robotics in Education
Presentation - 11th International Conference on Robotics in Education
 
Slerd2020.pptx
Slerd2020.pptxSlerd2020.pptx
Slerd2020.pptx
 
Teacher views on educational robotics and its introduction to the compulsory ...
Teacher views on educational robotics and its introduction to the compulsory ...Teacher views on educational robotics and its introduction to the compulsory ...
Teacher views on educational robotics and its introduction to the compulsory ...
 
Jornada PONT 2020
Jornada PONT 2020Jornada PONT 2020
Jornada PONT 2020
 
OBSERV@COMDID - Presentació
OBSERV@COMDID - PresentacióOBSERV@COMDID - Presentació
OBSERV@COMDID - Presentació
 
Investigació quantitativa: Paradigmes, metodologia, anàlisi i presentació de ...
Investigació quantitativa: Paradigmes, metodologia, anàlisi i presentació de ...Investigació quantitativa: Paradigmes, metodologia, anàlisi i presentació de ...
Investigació quantitativa: Paradigmes, metodologia, anàlisi i presentació de ...
 
Aprendizaje Servicio como estrategia para el desarrollo de competencias docen...
Aprendizaje Servicio como estrategia para el desarrollo de competencias docen...Aprendizaje Servicio como estrategia para el desarrollo de competencias docen...
Aprendizaje Servicio como estrategia para el desarrollo de competencias docen...
 
Diseño y validación de un instrumento de evaluación de aplicaciones educativa...
Diseño y validación de un instrumento de evaluación de aplicaciones educativa...Diseño y validación de un instrumento de evaluación de aplicaciones educativa...
Diseño y validación de un instrumento de evaluación de aplicaciones educativa...
 
Dones de ciència
Dones de ciènciaDones de ciència
Dones de ciència
 
Protocol d'Extracció de l’ADN del tomàquet
Protocol d'Extracció de l’ADN del tomàquetProtocol d'Extracció de l’ADN del tomàquet
Protocol d'Extracció de l’ADN del tomàquet
 
VI CONGRESO INTERNACIONAL DE DOCENCIA UNIVERSITARIA (CINDU 2019)
VI CONGRESO INTERNACIONAL DE DOCENCIA UNIVERSITARIA (CINDU 2019)VI CONGRESO INTERNACIONAL DE DOCENCIA UNIVERSITARIA (CINDU 2019)
VI CONGRESO INTERNACIONAL DE DOCENCIA UNIVERSITARIA (CINDU 2019)
 
Using Knowledge Building Forums in EFL Classroms - FIETxs2019
 Using Knowledge Building Forums in EFL Classroms - FIETxs2019 Using Knowledge Building Forums in EFL Classroms - FIETxs2019
Using Knowledge Building Forums in EFL Classroms - FIETxs2019
 
FIET 2019
FIET 2019FIET 2019
FIET 2019
 
Evaluación de la CDD a partir del video análisis de ambientes de aprendizaj...
Evaluación de la CDD a partir del video análisis de ambientes de aprendizaj...Evaluación de la CDD a partir del video análisis de ambientes de aprendizaj...
Evaluación de la CDD a partir del video análisis de ambientes de aprendizaj...
 
Jornada pont 2018/19
Jornada pont 2018/19Jornada pont 2018/19
Jornada pont 2018/19
 
TEA. Diseño de un instrumento de evaluación de aplicaciones móviles educativas
TEA. Diseño de un instrumento de evaluación de aplicaciones móviles educativasTEA. Diseño de un instrumento de evaluación de aplicaciones móviles educativas
TEA. Diseño de un instrumento de evaluación de aplicaciones móviles educativas
 
EL USO DE TECNOLOGÍAS MÓVILES EN LA AUTOEVALUACIÓN FORMATIVA DE LOS ALUMNOS U...
EL USO DE TECNOLOGÍAS MÓVILES EN LA AUTOEVALUACIÓN FORMATIVA DE LOS ALUMNOS U...EL USO DE TECNOLOGÍAS MÓVILES EN LA AUTOEVALUACIÓN FORMATIVA DE LOS ALUMNOS U...
EL USO DE TECNOLOGÍAS MÓVILES EN LA AUTOEVALUACIÓN FORMATIVA DE LOS ALUMNOS U...
 
COMDID: Una herramienta de autoevaluación para la mejora del desarrollo profe...
COMDID: Una herramienta de autoevaluación para la mejora del desarrollo profe...COMDID: Una herramienta de autoevaluación para la mejora del desarrollo profe...
COMDID: Una herramienta de autoevaluación para la mejora del desarrollo profe...
 
El Aprendizaje Servicio como estrategia para el desarrollo de competencias pr...
El Aprendizaje Servicio como estrategia para el desarrollo de competencias pr...El Aprendizaje Servicio como estrategia para el desarrollo de competencias pr...
El Aprendizaje Servicio como estrategia para el desarrollo de competencias pr...
 

Recently uploaded

Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (7)

Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 

Seminari - Tractament de dades qualitatives en la recerca educativa. Indicadors de qualitat per la redacció d'articles científics

  • 1. Com millorar l’impacte de la producció científica en l’àmbit de les ciències de l’educació: redacció d’articles amb dades qualitatives Carme Grimalt 22 octubre 2019
  • 2. Paradigma Disseny de la recerca • Instruments Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe Com podem caracteritzar la nostra recerca? S1 S2
  • 3. https://bit.ly/2qwolVj • Scott, P. H., Mortimer, E. F., & Aguiar, O. G. (2005). The tension between authoritative and dialogic discourse: A fundamental characteristic of meaning making interactions in high school science lessons. Science Education, 90(4), 605–631. https://doi.org/10.1002/sce.20131 732 cites • Carlone, H. B., & Johnson, A. (2007). Understanding the Science Experiences of Successful Women of Color: Science Identity as an Analytic Lens. Journal of Research in Science Teaching, 44(8), 1187–1218. https://doi.org/10.1002/tea 1122 cites • Glazewski, K. D., Ottenbreit-Leftwich, A. T., Ertmer, P. A., & Newby, T. J. (2010). Teacher value beliefs associated with using technology: Addressing professional and student needs. Computers & Education, 55(3), 1321–1335. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2010.06.002. 627 cites Quin tipus de preguntes es fan? Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe Quines diferències hi ha entre aquestes preguntes i les d’estudis quantitatius?
  • 4. Quin tipus de preguntes ens fem dins de la recerca qualitativa? Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe
  • 5. Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe Com podem caracteritzar la nostra recerca? • 4 paradigmes o maneres de veure i entendre el món Predictiu (positivista) • Es basa en una visió del món ordenada, controlada, predictiva, estandarditzada, mecanicista, determinista, estable, objectiva, racional, impersonal, inflexible, de Sistema tancat Comprensiu (aproximacions interpretatives) • Es basa en una visió del món que només es pot entendre des de la perspectiva del propi individu, que forma part de la pròpia acció investigada Emancipatiu (aproximacions basades en la teoria crítica) • El seu propòsit no és només comprendre situacions i fenòmens, sinó canviar-los. • En particular, busca emancipar a qui no té poder, redreçar la desigualtat i promoure les llibertats individuals en una societat democràtica. Deconstructiu (post- estructuralisme) • El seu propòsti és qüestionar els fonaments i l’estructura de la societat i la cultura. Cohen, L., Manion, L., & Morrison, K. (2018). Research Methods in Education (8th ed.). Routledge.
  • 6. Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe Com podem caracteritzar la nostra recerca? Predictiu (positivista) • Es basa en una visió del món ordenada, controlada, predictiva, estandarditzada, mecanicista, determinista, estable, objectiva, racional, impersonal, inflexible, de Sistema tancat • L’estudi del món condueix a l’establiment de lleis immutables, absolutes, universals I patrons de conducta (es suggereix efecte causa-conseqüència) • En base a dades empíriques (aplicació observacional del mètode científic). Comprensiu (aproximacions interpretatives) • Es basa en una visió del món que només es pot entendre des de la perspectiva del propi individu que forma part de la pròpia acció investigada • Els esdeveniments són únics i poc generalitzables. Realitat complexa i multinivell • En base a interpretacions a través dels ulls del participant en comptes de l’investigador/a. El comportament (acció) només es pot entendre quan es comparteix els marcs de referència. Cohen, L., Manion, L., & Morrison, K. (2018). Research Methods in Education (8th ed.). Routledge. ?
  • 7. Una mica de zoom en la recerca qualitativa • Fenomenologia • Estudi de l’experiència directa. El comportament està determinat per l’experiència directa del/la participant, de la seva interpretació del món • Etnometodologia • Es centra en l’estudi de les interaccions socials, en els mecanismes a partir dels quals les persones assoleixen i mantenen una interacció en un context social • Interacció simbòlica • Es centra en les construccions simbòliques que transmeten significats subjectius i que es negocien en comunitat. • Construccionisme • Es centra en com les persones construeixen activament les visions pròpies, mons i aprenentatges i aquests processos estan arrelats en contextos socioculturals.  Teoria de l’Activitat  Teoria de l’Activitat Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe
  • 8. On es situa la meva recerca? Quines preguntes pretén respondre? Predictiu (positivista) Comprensiu (aproximacions interpretatives) • Fenomenologia • Etnometodologia • Interacció simbòlica • Construccionisme Emancipatiu (aproximacions basades en la teoria crítica) Deconstructiu (post-estructuralisme) No pot ser que el propi subjecte no sigui conscient del que passa i llavors “ens perdem una part”? No hi ha cap manera d’obtenir una visió “més objectiva” del que succeeix? Diria el mateix un docent si parlés amb nosaltres que amb un/a company/a? No podria succeir que estem “forçant” una interpretació? (estructures de poder i lloc on es fa) Fins a quin punt es poden convertir en “teoria” aquestes recerques, si són tan personals? Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe
  • 9. https://bit.ly/2qwolVj • Scott, P. H., Mortimer, E. F., & Aguiar, O. G. (2005). The tension between authoritative and dialogic discourse: A fundamental characteristic of meaning making interactions in high school science lessons. Science Education, 90(4), 605–631. https://doi.org/10.1002/sce.20131 732 cites • Carlone, H. B., & Johnson, A. (2007). Understanding the Science Experiences of Successful Women of Color: Science Identity as an Analytic Lens. Journal of Research in Science Teaching, 44(8), 1187–1218. https://doi.org/10.1002/tea 1122 cites • Glazewski, K. D., Ottenbreit-Leftwich, A. T., Ertmer, P. A., & Newby, T. J. (2010). Teacher value beliefs associated with using technology: Addressing professional and student needs. Computers & Education, 55(3), 1321–1335. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2010.06.002. 627 cites Com es responen les preguntes de recerca? (metodologia, instruments utilitzats...) Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe Què en sabeu d’aquestes metodologies i instruments? Quina és la vostra experiència?
  • 10. Característiques dels instruments de recerca utilitzats • Amb quins mètodes es responen les preguntes de recerca? • Observació • Entrevista • Recollida de produccions • Es podrien respondre d’alguna altra manera? Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe
  • 11. Una “bona” observació • Quan s’utilitza? • Quan volem tenir experiència en primera persona de la situació o activitat d’estudi • Quan l’activitat és sincrònica • Quan l’activitat succeeix en escenaris naturals (espais no controlats en els que els participants actuen de manera honesta). Quins instruments són els millors? Quin rol adquireixo respecte l’activitat que succeeix? Graelles d’observació (estructurades, no estructurades…) Notes de camp (estructurades, no estructurades) Enregistraments Però… Els contextos naturals són complexos i imprevisibles Es pot entendre tot el que succeeix amb una “simple” observació? Efecte de l’observador/a Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe Quina és la vostra experiència amb les observacions? Com les heu plantejat? Quins dubtes us han sorgit? Com els heu resolt?
  • 12. Una “bona” entrevista • Quan s’utilitza? • Quan volem conèixer la visió del subjecte d’estudi • En relació a l’activitat d’estudi • En relació a les nostres interpretacions sobre l’activitat d’estudi • Quan volem generar interpretacions derivades de l’intercanvi en el diàleg més que més que l’obtenció d’informació quantificable, més típica de les enquestes Quin rol adquireixo respecte la persona entrevistada? Una entrevista és una situació desigual… … en la que l’entrevistador/a haurà d’anar aproximant-se a l’entrevistat/da Quins instruments són els millors? Notes de camp Enregistraments Però… Hi ha certes informacions que poden ser incòmodes de transmetre (creences, etc.) Comencem a preguntar, tal qual?Disseny estructurat Disseny semiestructurat Disseny no estructurat Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe Quina és la vostra experiència amb les entrevistes? Com les heu plantejat? Quins dubtes us han sorgit? Com els heu resolt?
  • 13. Una “bona” recollida de produccions • Quan s’utilitza? • Quan volem estudiar el producte o resultat d’una activitat • Quan volem conèixer la visió del subjecte d’estudi o de l’activitat a través d’un altre canal Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe Quin rol adquireixo? Quins instruments són els millors? Però… Com puc saber que tinc prou documents? Produccions d’aula Diaris Altres produccions que es demanin… No pot cansar al/la participant? Quina és la vostra experiència amb l’anàlisi de documents? Com l’heu plantejat? Quins dubtes us han sorgit? Com els heu resolt?
  • 14. https://bit.ly/2qwolVj • Scott, P. H., Mortimer, E. F., & Aguiar, O. G. (2005). The tension between authoritative and dialogic discourse: A fundamental characteristic of meaning making interactions in high school science lessons. Science Education, 90(4), 605–631. https://doi.org/10.1002/sce.20131 732 cites • Carlone, H. B., & Johnson, A. (2007). Understanding the Science Experiences of Successful Women of Color: Science Identity as an Analytic Lens. Journal of Research in Science Teaching, 44(8), 1187–1218. https://doi.org/10.1002/tea 1122 cites • Glazewski, K. D., Ottenbreit-Leftwich, A. T., Ertmer, P. A., & Newby, T. J. (2010). Teacher value beliefs associated with using technology: Addressing professional and student needs. Computers & Education, 55(3), 1321–1335. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2010.06.002. 627 cites És una bona recerca? Quins elements fan que hagi tingut tan impacte? Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe
  • 15. Validesa en el disseny i la recollida de dades qualitatives • Validesa: un determinat instrument mesura en realitat allò que pretén mesurar, o diu que mesura; que un indicador representa de forma precisa “les funcions que es pretén descriure, explicar o teoritzar”. És a dir, que els instruments són el màxim de sòlids possibles. • Mesura de “autoperceció”, “intel·ligència”, “motivació”...  Com podem saber que el que observem/mesurem o el que triem observar són indicadors justos d’aquests constructes? • I, si a més, si la realitat es pot “llegir” a diversos nivells, és interpretable... Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe
  • 16. © 2018 Louis Cohen, Lawrence Manion and Keith Morrison; individual chapters, the contributors BASES DE VALIDESA EN RECERCA QUANTITATIVA BASES DE VALIDESA EN RECERCA QUALITATIVA Fenomen controlat Fenomen natural Aïllament, control I manipulació de les variables Descripcions àmplies i molt detallades sobre els aspectes necessaris i/o importants Replicabilitat, generalitzable Singularitat del fenomen Capacitat de predicció Emergència, imprevisibilitat Independent del context Depenent del context Fragmentació I atomització Visió holística, comprensiva Aleatorització de mostres Mostreig intencionat/ sense mostreig Neutralitat Relació amb el valor de les observacions Observabilitat Significats, intencions… observables i no observables Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe
  • 17. Diferents maneres d’augmentar la validesa • Parlem de validesa interna: pretén demostrar que l’explicació d’un esdeveniment, emissió o conjunt de dades en concret que proporciona una investigació pot ser realment sostinguda per les dades i la recerca • Les dades han de ser justes i donar seguretat. Hi ha d’haver una representació completa i equilibrada de les múltiples realitats i construccions d’una situació. • Triar un període de temps adequat • Triar una quantitat de participants adequada • Les dades han de ser autèntiques (la recerca ha de ser capaç d’informar d’un fenomen a través dels ulls dels participants) • Les dades han de ser contundents i el disseny de la recerca robust. • Triar els millors mètodes i els millors instruments que puguin donar resposta a les preguntes de recerca • Les dades han de ser creïbles (+triangulació). • Reduir “l’efecte observador” • Les dades han de poder ser verificables. • S’ha de poder seguir tot el procés. • Les dades han de ser confirmatòries. • Cal tenir en compte tots els possibles factors addicionals que puguin estar influint (p. ex. gènere, niv. Socioec...) Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe
  • 18. Triangulació • Les tècniques de triangulació intenten explicar de manera més rica la complexitat del comportament humà estudiant-lo des de més d’un punt de vista. Per exemple: • Triangulació teòrica: Es combinen diferents marcs teòrics en comptes d’utilitzar només un punt de vista. • Triangulació en l’investigador/a: Implica més d’un observador/a en la realitat d’estudi. Les dades es prenen de manera independent per diversos observadors/es (i també s’analitzen). • Triangulació metodològica: • Ús d’un mateix mètode & instruments de manera repetida en diverses situacions al llarg del temps, de diversos espais... • Ús de diferents mètodes & instruments per estudiar un mateix fenomen. En especial, ús de mètodes mixtos de recerca (quali + quanti). Recollir diverses fonts de dades. • Triangulació de nivells de realitat: es combina estudi micro-meso-macro de la realitat. O bé visió individual – col·lectiva/grupal. • “”””””Triangulació en els participants: es consideren diversos participants en l’anàlisi de la situació d’estudi.”””””” Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe
  • 19. Per acabar - Característiques de les bones preguntes de recerca qualitatives • Les preguntes no requereixen una resposta binària (sí / no), simplement. • Els tipus de preguntes són adequats per a la finalitat (per exemple, descriptius, explicatius, avaluadors, exploratoris, etc.) i que les preguntes de recerca suggereixen una metodologia adequada. • Les preguntes són el més breus, clares, específiques, concises i precises possibles (no més d’una única frase), assegurant que abordin (a) el focus: el “què” ; (b) les persones: el "qui" (els participants); (c) la ubicació (el lloc "on"); i (d) la sincronització (el període “històric” o “quan” estudiat) de la investigació. • Comproveu l’abast de la pregunta de recerca: assegureu-vos que les vostres preguntes de recerca estiguin molt ben enfocades, ni massa concretes ni massa àmplies. • Si teniu més d'una pregunta de recerca, deixeu clara la relació (per exemple, lògica) entre elles i l'estat relatiu de cada pregunta (una pregunta és més important que una altra, i, si és així, per què o tenen un estat igual?). • Si teniu una pregunta d’investigació amb diverses preguntes secundàries, deixeu clara la relació (com ara lògica, cronològica...) no només entre les preguntes secundàries, sinó entre les secundàries i la pregunta de recerca principal. Cohen, L., Manion, L., & Morrison, K. (2018). Research Methods in Education (8th ed.). Routledge. Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe
  • 20. • En relació a les preguntes de recerca: • Pretenen donar resposta a un problema socialment rellevant i d’interès • Són innovadores (marc de referència…) • Són profundes, “només” es poden respondre des d’un paradigma qualitatiu • ... Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe Per acabar - Característiques de les bones preguntes de recerca qualitatives
  • 21. • Una bona recerca passa per una bona planificació de la recollida de dades. Cerquem bones proves que ens donin suport a la nostra interpretació final de la realitat. Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe Per acabar – El disseny de la metodologia
  • 22. • Sempre serà una metodologia subjectiva (on poso la càmera, què miro... Està condicionat per la meva manera d’entendre la realitat) • Cal tenir en compte i informar-se dels antecedents de la situació observada a l’hora de planificar l’observació. • Hi ha una part del que succeeix que s’ha d’interpretar (llenguatge no verbal, referents externs...). • Cal assegurar que s’enregistren tots els esdeveniments imprevisibles i que es recullen suficients dades sobre la situació d’estudi. • Seran necessàries diverses observacions, generalment. • Hem d’assegurar que el que interpretem no és l’enregistrament, sinó la situació d’estudi. • Implicació de diferents persones en la recollida de dades. Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe Per acabar - Observacions
  • 23. • Cal assegurar que tenim diversitat en els subjectes d’estudi • Cal minimitzar l’efecte observador. D’altra banda, estarem condicionant la realitat. • Necessita molta implicació constant per part de l’investigador/a. Si ens distraiem, ens perdem informació. • Serà útil recollir les primeres impressions després de l’observació perquè després el que recordem serà una visió parcial del que hem vist. • Serà recomanable un nivell de distanciament posterior per tenir una visió més parcial (encara que siguem nosaltres la persona d’estudi). • Serà recomanable combinar les dades preses amb altres fonts d’informació (triangulació). Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe Per acabar - Observacions
  • 24. • Cal acompanyar-les perquè siguin el menys invasives possibles. És una situació desigual i intrusiva. • Recomanable crear una situació informal (però que no distregui a la persona entrevistada) • Mostrar empatia i sensibilitat (i respecte). • Cal evidenciar quines expectatives com a investigadors/es posen en la persona entrevistada (per no transmetre-les o fer preguntes esbiaixades). • Les preguntes que fem, realment pregunten el que volem preguntar? • Serà recomanable preguntar pel mateix d’una altra manera, amb unes altres paraules, amb altres referents...  preguntes model vs. Preguntes secundàries • Serà recomanable preveure i tenir especial cura quan preguntem per coses que poden no ser agradables de respondre (o que la resposta pot tenir conseqüències perjudicials, estar mal vista...) • La persona que respon les preguntes, realment està entenent el que estem preguntant? Recorda la situació per la que preguntem? • Ús de vocabulari adient • Refraseig de la resposta. Fer de mirall. • Es poden utilitzar elements com a recordatori (p.ex. petits talls de vídeo). Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe Per acabar - Entrevistes
  • 25. • La persona entrevistada té un missatge que vol transmetre’ns (i que potser no quadra amb els objectius de la nostra entrevista). Cal identificar quin és aquest missatge deixar marge perquè pugui expressar-se i reconduir l’entrevista si és necessari. • Fer-se una estructura visual de l’entrevista pot ajudar a saber per on anem. “Ratllar” els temes a mesura que apareixen. • Poden haver altres factors que estiguin afectant la resposta? (gènere, orientació sexual, religió, ètnia, estatus, classe social, edat...). • Cal deixar marge en l’estructura perquè aquests temes puguin sortir. • Necessita molta implicació constant per part de l’investigador/a. Si ens distraiem, ens perdem informació. • Serà útil recollir les primeres impressions després de l’observació perquè després el que recordem serà una visió parcial del que hem vist. • Triangulació en la recollida de dades... Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe Per acabar - Entrevistes
  • 26. • Pot representar un esforç gran per al participant (i no ser útil per a l’investigador/a). • Pot ser útil pautar la producció, donar exemples... Però sense esbiaixar la resposta! • La persona que participa intueix quina resposta és “la correcta” i voldrà “quedar bé”. • Permet recollir molta més informació, perquè no requereix tanta implicació per part de l’investigador/a. • Pot ser útil per triangular. Paradigma Disseny de la recerca Preparació/ Anàlisi dels resultats Elaboració de l’informe Per acabar – Recollida de produccions
  • 27. Gràcies! Preguntes, comentaris finals, desitjos per a la propera sessió... (presentació de resultats)