1. IES Josep Brugulat (Banyoles)
Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO
PER APROPAR-NOS A LA LITERATURA CATALANA
( EL NOUCENTISME I LES AVANTGUARDES)
EL NOUCENTISME (1906-1923):
Ja tornem a allò que vam explicar dels moviments i de les èpoques, cada una nega l’altra, o, millor,
ens ensenya que l’ésser humà sempre busca. Quan la generació passada ha buscat a llevant, després
la que ve ha buscat a ponent. I així anem fent camí en la descoberta de la riquesa immensa que
pot ser la vida.
Podem començar dient que aquest moviment trenca amb el Modernisme, però no pas en tot. És
important comprendre que no trenca amb la tasca de normalització cultural, que havia iniciat el
Modernisme, a través de les institucions polítiques.
L’any 1906 es produeixen una sèrie de fets que assenyalen l’inici del moviment:
- Eugeni d’Ors comença a publicar el Glossari a “La Veu de Catalunya”, columna periodística
des de la qual difon el seu ideari.
- Es publiquen Els fruits saborosos de Josep Carner, una mostra de la concepció poètica del
noucentisme.
- Se celebra el primer Congrés de la Llengua Catalana, que representa la consolidació de la
reforma ortogràfica.
Des del govern es dóna un impuls a la cultura catalana i això provoca un procés de transformació
social i cultural. Per aquest motiu, el noucentisme acaba l’any 1923 quan el govern català és
enderrocat per una dictadura, la de Primo de Rivera, la 1a del segle.
La política d’Enric Prat d ela Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya, fou essencialment
cultural: creació d’escoles primàries, d’ensenyament tècnic i professional, biblioteques, museus, es
vetllà molt per la formació dels mestres... Entre el 1903 i el 1915 es crearen institucions que foren
d’importància decisiva per a la normalització del país. L’any 1903 es crearen els “Estudis
Universitaris Catalans”, un intent d’universitat catalana. L’any 1906 es fundà l’Institut d’Estudis
Catalans”, institució de la Llegua catalana encara avui vigent dedicada a tots els camps de la
ciència.
CARACTERÍSTIQUES DEL NOUCENTISME:
- Els agradava molt l’ordre, la perfecció i la bellesa formal.
1
2. IES Josep Brugulat (Banyoles)
Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO
- Es produeix un retorn als temes i valors clàssics grecoromans. Gust per tot el que està
relacionat amb l’urbanisme.
- Conreu exclusiu de la poesia com a gènere més culte i més apropiat per transmetre les
teories noucentistes.
- Creien en 4 conceptes claus:
Imperialisme: el moviment, dominat per la burgesia, manifesta la voluntat d’expansionar-se
econòmicament i políticament sobre altres pobles.
Civilitat: la ciutat és portadora d’uns valors socials que garanteixen l’ordre i afavoreixen la classe
burgesa.
Arbitrarisme: indica el domini del creador sobre la natura. No la copia, sinó que en selecciona allò
que li interessa per expressar les seves idees.
Classicisme: implica la recuperació dels temes i dels valors del món clàssic –ordre, harmonia i
norma- i la valoració del mediterranisme i de la ciutat.
Josep Carner fou un dels grans representants del noucentisme. Fixem-nos una mica en un dels seus
poemes:
CANÇÓ D'AMOR i D'AMISTAT
Podríem provar d'analitzar-lo una mica responent les
Qui tingués tanta ventura preguntes següents:
que un amor aconseguís,
que tothora fos encís 1. Com descriu l'amor el poeta ? Amb què el compara ?
i cap hora fos malura.
Qui tingués tanta ventura. 2. Com desitjaria que fos ?
Car l'amor és una rosa 3. Amb quina altra afecció el contraposa ?
que el mal temps esfullarà.
No coneix el llarg durar; 4. Hi ha un moment del poema en què Carner s'adreça a
nou, fa goig; lassat, fa nosa. un "tu" líric, de qui es tracta ? Com s'anomena el fet
Car l'amor és una rosa. d'atribuir facultats humanes a coses o animals ?
Una mica d'amistat 5. Carner rebutja definitivament enamorar-se o deixa una
fins a morir diu que dura. porta oberta a l'amor ?
Vés, amor, metzina impura;
vull la mel, vull el brossat 6. Quina estructura mètrica i de rima té el poema ?
d'una mica d'amistat.
Amistat, l'amor m'occí: LÈXIC: ventura : felicitat, sort / malura: malaltia / metzina: verí
tu, guareix-me les ferides.
I, qui sap, elles guarides, brossat:: mató / occí: matà / guarir: curar
bé hi haurà un amor fi
que em fes plànyer i penedir.
2
3. IES Josep Brugulat (Banyoles)
Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO
L'AVANTGUARDISME
No podríem dir que el període en què emmarcàvem el noucentisme hagués produït, literàriament i
artística, una sola línia. Trobarem un altre fenomen interessant de la cultura: dos moviments oposats
per respondre a una realitat. Això va ser el que va passar en aquesta època. Mentre uns, els que
hem vist, els noucentistes, apostaven per l'ordre, la tradició, el retorn al món clàssic, etc, hi havia
tot un altre corrent que a Europa va tenir molta força i que a Catalunya només va tenir algunes
manifestacions, que englobarem dins de l'anomenat AVANGUARDISME.
De fet, a Catalunya, no podem parlar pròpiament de l'avantguardisme com a moviment, en tot cas
hem de parlar de figures que de manera individual se situen en el desenvolupament d'alguna de les
avantguardes que s'anaven estenent per Europa, sobretot arran de la 1a Guerra Mundial
(1914-1918).
Les avantguardes són nous plantejaments estètics, culturals i filosòfics que busquen un trencament
amb allò establert, basat en la potenciació de valors com la irracionalitat, l'absurd, l'instint i la
destrucció de la tradició.
Els més remarcables són el futurisme, el cubisme, el dadaisme i el surrealisme, que a Catalunya, en
alguns casos no podem separar de la pintura per comprendre'ls.
El futurisme, va néixer a Itàlia i fou impulsat, sobretot, per Tommaso Marinetti. Aquest moviment
s'interessava per les idees derivades del món de les màquines, i tot allò que hi anava associat en
una època d'expansió dels elements mecànics i d'un auge de la tecnologia en general. Tractarà, per
tant, valors com la modernitat, la velocitat, la joventut... En la poesia es traduirà en elements com:
l'ús de lletres diferents, les paraules en llibertat, els cal·ligrames, la destrucció de la sintaxi
convencional, etc. A la nostra literatura, el representant d'aquest moviment serà Joan Salvat-
Papasseit, per bé que no només fa poesia futurista.
El cubisme es basa, justament en l'ús de les formes cúbiques per a la representació de la realitat,
anant en contra del concepte clàssic de la representació de la realitat tal com és. Per entendre'l
podem pensar en els quadres de Picasso. Ell va ser-ne un dels iniciadors.
El dadaisme representa la protesta contra la civilitazció que havia provocat la Guerra Mundial.
defensa l'espontaneïtat i la destrucció d'allò que representi l'expressió tradicional.
El surrealisme és un moviment basat en la importància del somni com a font d'inspiració. Considera
el subconscient i el món interior de la persona com a més autèntic que la realitat exterior. Les
seves obres presenten la incoherència i l'absurd com allò més natural. Per entendre aquest moviment
ens servirà moltíssim conèixer l'obra pictòrica de Salvador Dalí. Pel que fa a la literatura catalana
3
4. IES Josep Brugulat (Banyoles)
Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO
podem citar Josep Vicenç Foix com un dels autors representatius que inclou elements surrealistes,
entre altres, a la seva obra.
Ara veurem uns quants poemes de Joan Salvat Papasseit i de JV Foix que ens serviran per
comprendre millor el rerefons d'aquest fenomen que hem anomenat AVANTGUARDISME.
ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
Es quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
Es quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.
J.V. Foix
4
