CS 2n ESO 2010-2

791 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
791
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

CS 2n ESO 2010-2

  1. 1. Institut Príncep de Girona Treball de síntesi 2n d’ESO LEDAT MITJANANom: Curs: juny 2010Institut Príncep de Girona Treball de síntesi 2n ESO I Presentació 3 II Literatura trovadoresca 7
  2. 2. III El comerç medieval 12 IV Poesía popular de transmisión oral. 13 V The Middle Ages 20 VI La ciutat medieval 23 VII Heràldica 24 VIII Els castells medievals 25 IX L’exposició oral 27I PresentacióEl treball de síntesi consisteix en la realització de diverses activitats de les diferents àrees relacionadesentre si per un tema comú . És un treball interdisciplinari. Consta duna part escrita i duna exposicióoral. Es realitza en grups de cinc membres però savalua individualment i té una duració de quatre dies.Durant el treball de síntesi haureu de mostrar prou capacitat dautonomia en lorganització del vostretreball individual i també capacitat de cooperació i col·laboració en el treball en grup.El treball de síntesi té una qualificació global que pot ser diferent per a cada membre del grup.Enguany el treball de 2n. dESO fa referència a LEdat Mitjana.Noms i cognoms dels components: 1. 2. 3. 4. 5.Normes de presentació del treballa. Cada alumne té una guia de treball que ha de respondre i presentar individualment.b. Es contesta al mateix dossier, escrivint a mà, amb lletra llegible, als espaiscorresponents, tret dels exercicis de lactivitat VI (La ciutat medieval)c. Tingues present, que en molts casos, paga la pena escriure-ho en un paperd’esborrany a part i després de corregir-ho, passar-ho en net per tal de tenir una bonapresentació.d. S’ha de respondre en català excepte els apartats de llengües castellana i anglesa.e. Tingues cura de l’ortografia i la correcció sintàctica. Per això és molt útil redactarabans l’esborranyf. Escriu títols on calgui, utilitza els subratllats, lletres més grans o d’un altre color,per allò que calgui destacar.g. Fes sagnats de text ( vol dir, deixar els marges).h. Revisa el paginat del treball i confecciona l’índex .
  3. 3. i. Porteu càmera per fer fotos a les sortides. Si és necessari, afegiu pàgines extra alfinal del dossier i teniu-ho present a l’hora de fer l’índex.j. La netedat i presentació dels fulls ha de ser impecable.k. Un model del dossier (amb les fotos de color) estarà penjat a la web del centre persi ho necessites1. www.iespgirona@xtec.catL estructura de lordre de presentació del dossier és la següent:1. Portada2. ÍndexA la pàgina de líndex figuraran cadascuna de les parts del treball amb el número de lapàgina on es pot trobar cada apartat. La paginació la realitzareu quan acabeu el treball.3. IntroduccióEn què consisteix el treball? Com lheu realitzat? Com us heu repartit la feina?4. Cos del treball (treball elaborat)5. Poseu les activitats realitzades en l’ordre en què apareixen les àrees daquestdossier. Cada apartat inicia un full.6. Si heu fotocopiat fulls , demaneu que ho facin en DIN A4, i els afegiu al cos deltreball i els pagineu normalment. 7. Conclusió (valoració final).8. BibliografiaÉs la llista de llibres o revistes que heu consultat. Cal que feu una fitxa bibliogràfica de cadallibre consultat.9. El conjunt del treball del crèdit de síntesi sha de presentar enquadernat: NO elgrapeu, relligueu-lo amb el sistema que vulgueu.II Literatura trobadorescaLAMOR COM A CREACIÓ LITERÀRIA A L’ EDAT MITJANA.Les primeres sis preguntes s’ han de fer individualment i l’ auca es pot fer en grup. 10. Llegiu l’Auca dels Trobadorsi contesteu les preguntes següents:Preguntes Respostesl. De què parlen les poesiestrobadoresques?m. Qui escriu i canta aquest tipusde poesia?n. Aquí s’ adrecen els poemes?
  4. 4. o. En quina llengua s’ escriuen?p. Situeu cronològicament lapoesia trobadoresca. 11. Feu una llista dels noms de 10 trobadors que apareixen en lauca que has llegit.q. r.s. t.u. v.w. x.y. z. 12. La literatura trobadoresca va produir diferents gèneres segons les característiques formals i el tema de què tractaven els poemes. Relacioneu cada gènere amb la seva definició. Especifiqueu en quin rodolí apareixen.Gèneres Núm. Definició Rodolíaa. Sirventès Poema que descriu els sentiments dels amants que han de separar-se en fer-se de dia.bb. Alba Composició destinada a ser ballada i on intervenen solista i cor, que executa el refrany.cc. Plany Poema dialogat que conta la trobada entre un cavaller enamorat d’una pastora i l’ objecte del seu amor.dd. Cançó Cant de tristesa i lloança a la mort d’una persona.ee. Pastorel·la Composició que expressa els sentiments amorosos d’un trobador i una dama noble.ff. Balada Poesia moralitzadora d’atac personal o de propaganda ideològica. 13. En l’ Auca dels Trobadors hi ha topònims, corrents literaris, fets històrics.... Us posem entre parèntesi el rodolí on apareixen uns quants noms i vosaltres heu de definir-los breument. Busqueu al diccionari i a http://www.dicdidac.cat/ o http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada.Nom DefinicióPoitiers ( 3 )Llemosí ( 4 )Amor cortès ( 6 )
  5. 5. Midons o domina ( 10 )Gilós ( 24 )Castell Cardona ( 36 )Bregós ( 13 ) 14. Definiu o bé esmenteu un sinònim per cada un dels mots, locucions i frases fetes que hem extret de l’ auca. Podeu trobar informació a http://www.diccionaris.cat/Mots i frases fetes Definició o sinònimTrescar pel pla i la serra ( 1)Follia ( 7 )Bel·licós ( 14 )Un senyor de malferrar ( 16 )Aplanar algú ( 8 )Ser dropo i ensopit ( 40 )Ponderar ( 39 )Bufar altres vents ( 42 ) 15. Llegiu la Llegenda del cor menjat de Guillem de Cabestany.Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunyai amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes,cortesia i servei.I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Soremonda, esposa de Ramon deCastell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem deCabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I ladama, que era jove, gentil, alegre i bella, lestimava més que res al món. I això fou dit aRamon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que eraveritat, i va fer guardar lesposa.I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava ambpoca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i vafer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i elva fer donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramon deCastell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó queera una vianda molt bona i saborosa." I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestanyallò que havia menjat; i, per a que ho cregués millor, va fer portar el cap davant d ella. Iquan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i la oïda.
  6. 6. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m´ heu donat tan bona menja que mai més no enmenjaré daltra." I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li alcap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir. I pel Rosselló iper tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tantraïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a ladona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei dAragó,que era senyor den Ramon de Castell Rosselló i den Guillem de Cabestany.I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentésdavant d ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, ili va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillemde Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant laporta de lesglésia; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenarque per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversaritots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei. 16. Ara elaboreu una auca de la vida de Guillem de Cabestany. Si voleu podeu consultar http//www.rodolins.cat/ o http://www.rimas.es/ . Podeu dibuixar les vinyetes o bé extreure imatges d’ Internet. Al peu de cada vinyeta heu d’ escriure rodolins, és a dir, dos versos apariats amb rima. Mínim 12. Màxim 48. En tot cas sempre ha de ser múltiple de quatre.III El comerç medieval 17. Calcula la quantitat d’oli que es pot emmagatzemar en un dipòsit cilíndric de 15 dm de profunditat i 8 dm de radi bàsic, sabent que en aquesta època la mesura de capacitat per l’oli era el quarter i que l’equivalència és : 1 quarter = 3,5 litres Expressa el resultat en litres i en quarters.
  7. 7. 18.Si el pagès que abasteix de blat a en Pere Miquel té un camp com el del dibuix, quina és lasuperfície d’aquest camp?Sabent que en aquesta època la mesura de superfície era la mujada i que l’equivalència és :1 mujada = 4896 m2Expressa el resultat en m2 i en mujades. 19. En Pere Miquel vol posar una tanca al voltant del camp. Calcula en metres i en vares la mesura que ha de tenir la tanca.Has de saber que 1 vara = 0,84 m.IV Poesía popular de transmisión oral.20. Jarchas, villancicos y cantigasA lo largo de la Edad Media, la mayor parte de la literatura se transmite oralmente. Muchas de lasobras son anónimas, y aunque fueron compuestas por algún autor o autores, al transmitirse de formaoral van sufriendo cambios.Es literatura popular porque nace de acuerdo con el gusto de la gente, y se hace tradicional, cuando setransmite de padres a hijos. JarchasVersión original en mozárabe Traducción al castellano. 1. ¿Qué faré yo o que serád de mibi? ¿Qué haré o que será de mí? ¡Habibi, ¡Amigo, Non te tolgas de mibi! no te apartes de mí! 2. Garid vos, ¡ay yermaniellas!, Decidme, ¡ay hermanitas!, ¿cóm’ contenir el mio male? ¿cómo conocer mi mal? Sin el habib non vivreyo: Sin el amigo no viviré: ¿ad ob l’irey demandare? ¿adónde iré a buscarlo? 3. ¡Tanto amare, tanto amare, ¡Tanto amar, tanto amar, habib, tanto amare! Amigo, tanto amar! Enfermaron olios nidios Enfermaron mis ojos brillantes E dolen tan male. Y (me) duelen tanto.
  8. 8. 4. ¿Qué faré, mamma? ¿Qué haré, madre? Meu al-habib est ad yana. Mi amado está a la puerta.Completa este cuadro a partir de la lectura de las jarchas: Jarcha1 Jarcha 2 Jarcha 3 Jarcha 4¿Quién habla?¿A quién sedirige?¿Quésentimiento seexpresa? Villancicos 5. Aquel pastorcico, madre, 2. Si la noche hace oscura, que no viene y tan corto es el camino, algo tiene en el campo ¿cómo no venís, amigo? que le duele.3. Amores me matan, madre, ¿qué será de mí, que nunca tan mal me vi?Completa este cuadro a partir de la lectura de los villancicos: Villancico 1 Villancico 2 Villancico 3¿Quién habla?¿A quién se dirige?¿Qué sentimientose expresa? CantigasVersión original en galaico- portugués Traducción al castellano6. Ondas do mar de Vigo, 2. Ondas del mar de Vigo, Se vistes meu amigo? ¿acaso habéis visto a mi amigo? E ai Deus, se verra cedo! Y, ay Dios, ¿si vendrá pronto? Ondas do mar levado, Ondas del mar alzado, Se vistes meu amado? ¿acaso habéis visto a mi amado?
  9. 9. E ai Deus, se verra cedo! Y, ay Dios,¿ si vendrá pronto? Se vistes meu amigo, ¿Acaso habéis visto a mi amigo O porque eu sospiro? aquel por quien yo suspiro? E ai Deus, se verra cedo! Y, ay Dios, ¿si vendrá pronto? Se vistes meu amado, ¿Acaso habéis visto a mi amado Por que ei gran cuidado? por quien siento gran cuidado? E ai Deus, se verra cedo! Y, ay Dios,¿ si vendrá pronto? Cantiga 1 cantiga 2¿Quién habla?¿A quién se dirige?¿Qué sentimiento seexpresa?Ahora visita la página http://materialesdelengua.org/. Propuestas de lectura. Lírica medieval.o bien http://es.wikipedia.org/. Jarcha.También puedes consultar tu libro de lengua castellana (unidad 1)1. ¿En qué zona y en qué lengua están escritas?Jarchas:Villancicos:Cantigas:2. ¿Cuáles son las más antiguas? Explica cómo están compuestas. RomancesLos romances son poemas épico-líricos que estaban destinados a ser cantados o recitados. Se fechan apartir del siglo XIV. Son orales y anónimos. Después de leerlo detenidamente, puedes oírlo enhttp://w.youtube.com Romance del conde niño (cantado por Paco Ibáñez).Romance del Conde niño Pàg. 5Institut Príncep de Girona Treball de síntesi 2n ESOConde Niño, por amores 8-es niño y pasó a la mar; 7+1 ava a dar agua a su caballo 8-la mañana de San Juan. 7+1 a . . .Mientras el caballo bebeél canta dulce cantar;todas las aves del cielo
  10. 10. se paraban a escuchar;caminante que caminaolvida su caminar,navegante que navegala nave vuelve hacia allá.La reina estaba labrando,la hija durmiendo está:-Levantaos, Albaniña,de vuestro dulce folgar,sentiréis cantar hermosola sirenita del mar.-No es la sirenita, madre,la de tan bello cantar,si no es el Conde Niñoque por mí quiere finar.¡Quién le pudiese valeren su tan triste penar!-Si por tus amores pena,¡oh, malhaya su cantar!,y porque nunca los goceyo le mandaré matar.-Si le manda matar, madrejuntos nos han de enterrar.Él murió a la media noche,ella a los gallos cantar;a ella como hija de reyesla entierran en el altar,a él como hijo de condeunos pasos más atrás.De ella nació un rosal blanco,de él nació un espino albar;crece el uno, crece el otro,los dos se van a juntar;las ramitas que se alcanzanfuertes abrazos se dan,y las que no se alcanzabanno dejan de suspirar.La reina, llena de envidia,ambos los mandó cortar;el galán que los cortabano cesaba de llorar;della naciera una garza,dél un fuerte gavilánjuntos vuelan por el cielo,juntos vuelan a la par. Pàg. 5Institut Príncep de Girona Treball de síntesi 2n ESOAhora responde las siguientes preguntas sobre el romance. 21. Busca el significado de estas palabras y propón otros sinónimos según el contexto.-labrando:
  11. 11. -holgar:-finar:-valer:-penar:-malhaya: 22. El contenido del texto sigue esta estructura:Primera parte: Presentación del conde niño.Segunda parte: Diálogo entre Alba niña y la reina.Tercera parte: Decisión de la reina y transformación de los enamorados.Di de qué verso a qué verso corresponde cada una de las partes.Primera parte: “Conde niño por amores - …Segunda parte: …Tercera parte: …23. Analiza la métrica del romance. Indica el tipo de versos según el número de sílabasy la rima. Puedes hacerlo al final de cada verso del romance (según la muestra). 24. Preparad un recitado del texto.- Un narrador para la primera y tercera parte del poema, y dos personas para hacer eldiálogo entre madre e hija.- Preparad los signos de puntuación, tipos de oración …- Entonación y apoyos no verbales que utilizaréis (gestos).- Memorizad y recitad el romance. 25. La transformación de los amantes (metamorfosis) en elementos naturales es un tema común en otras obras literarias medievales.
  12. 12. Lee ahora un fragmento del final de Tristán e Iseo , narración procedente de la cultura celtade Irlanda, a la que se añaden elementos de la leyenda del rey Arturo, ( también de autordesconocido).. Pàg. 5Institut Príncep de Girona Treball de síntesi 2n ESO(…) Cuando la rubia Iseo desembarcó,oyó gritos y lamentos por todas partes.Preguntó qué ocurría y un anciano le explicóque Tristán había muerto. (…)Se tendió al lado de Tristány le besó en la boca.Luego le abrazó tiernamente.Sintió que iba a moriry sus últimas palabras fueron:-Ni tú sin mí, ni yo sin ti.Al saber de la muerte de Iseo, el rey viajó a Bretaña(…)Ordenó que se enterraran en dos sepulcros,a ambos lados de una capilla.Durante la noche, de la tumba de Tristánsurgió una zarza florida y de fuertes ramas.De la de Iseo, nació un rosal.La zarza se elevó por encima de la capillay abrazó amorosamente al rosal.Las gentes del lugar los cortaron,pero, a la mañana siguiente,habían renacido, verdes, floridos y vivaces.Tres veces los arrancaron,pero fue en vano.Cuando el rey Marcose enteró de este hecho milagroso,ordenó que nadie los volviera a cortar jamás. Pàg. 5Institut Príncep de Girona Treball de síntesi 2n ESO(Versión de P. Danès y M. Morera ,Hermes Editora General, S.A. Col. Kalafate, 7)Visita nuevamente http://materialesdelengua.org/ Literatura. Propuestas de lectura.Romancero. La Gran Pregunta.1. Aquí encontrarás una lista de temas o tópicos literariospropios de muchos romances en la Edad Media.Elige el que tienen en común el “Romance del conde niño” y Tristán e Iseo.Coméntalo.V The Middle Ages
  13. 13. Go to Xtec: http://www.xtec.cat/cirel/02/middle_ages/alumne/index.htmMystery in the Middle Ages and find the information you need to answer these questions.Castles1 What were the functions of medieval castles?2 Label the different parts of the castle by choosing form the words in the box.Drawbridge / moat / keep / turret / gatehouse / curtain / wall / portcullis / bailey / flanking tower /battlements / garrison / quartersFeudal Europe3 When did the Middle Ages begin and end in Europe?4 Match the people to each social category according to the place they occupied on the socialpyramid.king / queen / serf / knights / merchants / bishops / abbots / priests / villeins / baron earls /noblemen
  14. 14. Clothes5 Choose one of the people from the social pyramid. Then draw and describe his / her clothes.Everyday life6 Describe the diet of the poor peasants.7 What did the rich people eat?Monks and monasteries8 What were the tasks of monks in the monasteries?
  15. 15. Medieval life at the castle9 What were tournaments and jousts?Markets and fairs10 What could people buy at medieval markets?VI La ciutat medievalConsulta la pàgina web www.montblancmedieval.org i fes una breu descripció historicoartística de lesparts més significatives de la ciutat:gg. Breu històriahh. Església de Sant Francescii. Església de Santa Maria Majorjj. Hospitalkk. Palau Reialll. Ajuntamentmm. Carrer dels jueusnn. Palau del Castlàoo. Muralles i portespp. Molí dels Capellansqq. Torre dels Cinc CantonsVII HeràldicaL’Heràldica és la ciència encarregada d’estudiar els blasons o escuts d’armes que s’utilitzaven a l’edatmitjana per representar honor, noblesa, posició, etc. Generalment van lligats al cognom d’una família ollinatge. 26. Busca els següents termes relacionats amb l’heràldica.rr. Azur:ss. Gules:tt. Bordura:uu. Losange: 27. Explica què representen els següents símbols o colors en un blasó.vv. Àguila:ww. Colom:xx. Color plata:yy. Color or:zz. Llorer:
  16. 16. aaa. Arbre:bbb. Creu:ccc. Corona: 28. Relaciona els escuts que tens a continuació amb el cognom d’una família o d’un llinatge. 29. Troba el blasó que correspon amb algun dels teus cognoms, en alguna de les moltes pàgines que pots trobar a la xarxa. Dibuixa’l a la tapa del treball i pinta’l fent servir pintures de colors.VIII Els castells medievalsEls castells eren les residències del nobles. Hi vivien amb les seves famílies, servents i soldats. Elsestudis fets per a la reconstrucció del castell de Mur han permès conèixer costums medievals sobre lavida quotidiana, que no tothom s’imagina.A partir de la consulta de les pàgines web que s’indiquen a continuació podràs saber-los.www.castelldemur.comhttp://castelldemur.ddl.net 30. LOCALITZACIÓ DEL CASTELL DE MURddd. Localitza el castell en un mapa.eee. En quina comarca està situat?fff. Quin és el poble més proper?ggg. Quin és el riu més proper?hhh. En quina serra està situat? 31. HISTÒRIA DEL CASTELLiii. Com es deia el Senyor del Castell en el segle XI?jjj. Quan apareix en els documents per primer cop?kkk. Per què es diu que era un castell de frontera? 32. LA VIDA QUOTIDIANAlll. Quanta gent hi vivia en l’època medieval?mmm. Quants pisos tenia?nnn. Quants dormitoris tenia?ooo. On dormia el Senyor del castell?ppp. Quin luxe tenia el senyor del castell?qqq. Quina forma tenia l’entrada del pati d’armes? Per què?rrr. Què bevien nobles i pagesos??sss. Quins costums higiènics tenien?
  17. 17. ttt.IX L’exposició oral33. L’exposició oral és la darrera activitat del treball de síntesi. La realitzareu en grupperò la nota és individual. Consisteix en explicar oralment alguna part del treball que hagisrealitzat, davant d’un tribunal format per professors .34. Els professors escoltaran i avaluaran la teva exposició. Per aquesta raó, has deconèixer a fons com heu realitzat la feina i quins resultats heu obtingut.35. El teu dossier l’hauràs de presentar al tribunal perquè l’avaluï, a més a mésd’avaluar la teva exposició i les respostes a qualsevol qüestió que et plantegin.36. Cada grup heu de preparar una presentació amb diapositives (entre 10 i 20) ambOpenoffice-impres explicant el que heu fet durant el treball de síntesi (incloent les sortides) iles conclusions a les que heu arribat que servirà de guia durant la presentació oral. Sobretotno us oblideu de les sortides, particularment la del monestir de Pedralbes.37. Alguns aspectes que cal tenir en compte per realitzar una bona presentació ambdiapositives són:uuu. Presentar títol, índex, introducció, cos del treball i conclusions de la tasca realitzada.vvv. Evitar posar text excessiuwww. Sintetitzar la informació, utilitzar paraules clau o frases curtes.xxx. Utilitzar esquemes, punts, imatges, taules...yyy. Respectar el format escollit (lletra, cos, mida...)zzz. Realitzar un guió i practicar l’exposició abans del dia de l’avaluació.aaaa. Evitar llegir el text de les diapositivesbbbb. Dirigir la mirada a les persones que t’escolten quan realitzes la presentació.cccc. Parlar clar i vocalitzar per el missatge arribi amb claredat al receptor.dddd. Haureu de recitar el “Romance del Conde niño” Pàg. 5

×