Avantguardes

1,722 views

Published on

Published in: Education, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,722
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
523
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Avantguardes

  1. 1. ESCOLA SADAKODepartament de Llengües
  2. 2. [CONSULTAR ELS MANIFESTOS AVANTGUARDISTES]
  3. 3. Marcel Duchamp Salvador DalíMan Ray
  4. 4. Fountain, R.Mutt (Marcel Duchamp)Fountain, R.Mutt (Marcel Duchamp)
  5. 5. L.H.O.O.Q.,L.H.O.O.Q.,Marcel DuchampMarcel Duchamp
  6. 6. FUTURISME
  7. 7. ManifestFuturista
  8. 8. FUTURISMEEl Futurisme és el primer moviment davantguarda que apareix. Ésd’origen italià, igual que el seu creador, Filippo Tommaso Marinetti (1876-1944).Seguint el seu propi Manifest Futurista  (1909), podem analitzar alguna deles seves bases:• Rebutgen en bloc el passat i admiren la modernitat.• Els seus temes principals són les màquines, les fàbriques, els aeroplans,les locomotores, tot el que representa novetat i avenç tecnològic; lavelocitat i el moviment de la societat moderna i la guerra.• Però allò que més va gaudir del seu interès va ser la figura humana i laciutat. Aquesta es convertí en font inesgotable dinspiració, sobretot laciutat en procés de construcció i de transformació, però també en la sevapròpia activitat: lanar i venir dels vianants pels carrers, el trànsit delscotxes.
  9. 9. Disseny d’un edifici futurista d’Antonio Sant’Elia
  10. 10. Giacomo Balla, Corretja de gos en movimentEl gest que poguem representar en un quadre no serà altra cosa que un moment fix en eldinamisme universal. A causa de la persistència de la retina, els objectes en moviment esmultipliquen a si mateix. D’aquesta manera, un cavall en moviment no té quatre potes sinó vint.Umberto Boccioni
  11. 11. Formes úniques de continuïtat en l’espai, Umberto Boccioni
  12. 12. CONTRA ELS POETES AMB MINÚSCULA (fragments)Primer manifest català futurista1 Cerqueu arreu de la nostra península dIbèria -Catalunya, Castella, Galícia-Portugal, Andalusia, Euskadi- i enlloc no trobareuaquesta grossa empenta de nomenats Poetes com aquí entre nosaltres catalans. Separats com estem de la resta dEspanyaper la nostra cultura superior i cremant ens havem deixat dur per la mateixa empenta, i perquè ells no valien, havem tambénosaltres prescindit de valer. Després de Maragall, Poeta ple de fe i de romanticisme, que és el que més escau a tot Poeta, noes troba a Catalunya un Poeta veritat i representatiu. -Quan la cosa bé vol dir que encara que es publiquen trenta o quarantallibres de versos tots els anys, la majoria inèdits, joves apareguts de suara mateix, no per això es mou res entre nosaltres enun aspecte nou, ni sincer, ni valent.2 Coneixem el poeta qui publica cada any un o un parell de llibres -proesa matemàtica encara que no ragi; coneixem el poetaqui a dotze anys ja escrivia com Bernat Metge ho feia, i avui ja no en parlem. Però no coneixem, fora daquests que hem ditcap Poeta veritat, ni modern del temps nostre, ni soldat cavaller, i a fe que ens fa una falta que sacosta a langoixa.3 Entre els pecats mortals que els teòlegs castiguen, hi falta aquest enorme que no mereix perdó i que és el convertir-se enhomes pràctics: aquells bons cristians que es feren amb Jesús, no ho saberen mai ésser. -Aquests poetes nostres, shanpenyorat lespasa pel bastó de passeig. La suor que acompanya a les comoditats els ha ablanit la lira. No sabríem entendre lapetja del Poeta sinó en la dignitat que hi deixa segellada. Perquè com lentendríem si no en una actitud de dignitat? Sitinguéssim Poeta, aquest seria, amics, un home independent. Potser, potser i tot, fins ni escriuria versos... Cada gest daquesthome, cada mot daquest home seria com un vers. Signaria una ratlla, i aquesta sola ratlla podria no pertànyer a capalexandrí, podria no sonar a les pobres orelles dels doblegats versaires a preu fet, però amb aquesta ratlla tindríem un Poema.4 Recomanem encara aquell nostre treball que vàrem titular Concepte del Poeta. El Poeta davui és el Poeta davui i no eldahir. Per molt que sens repliqui que hi ha quelcom que espera ésser cantat tots els temps, lestàtic clar de lluna malaltís,nosaltres preferim, sense fugir daixò si ens és indispensable, cantar lhome ferreny qui es capbussa en les ones, a la platja oa alta mar, el que sha capbussat tota la vida i el que es capbussarà tota la vida. Homer, si va cantar els rems de la victòria,fou perquè en els seus temps per la força dels rems sobtenien victòries; en Marinetti avui cantarà els cuirassats, els aeroplansfrenètics i les boques de foc dels monstruosos canons. -Lliurarem Catalunya per la força dels rems?5 Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, és a dir, immortals. A que canteu avui com el dia davui. Que no mideu els versos,ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I sivoleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i, sobretot, sincers.Joan Salvat Papasseit: "Contra els poetes amb minúscula", 1920.
  13. 13. SURREALISME
  14. 14. SURREALISMELaglutinador del moviment surrealista va ser el poeta André Breton. En un principi el surrealisme és unmoviment literari al qual posteriorment s’afegeixen els artistes plàstics.El surrealisme té els seus orígens en el moviment Dadà. Es pot considerar que el surrealisme té unainfluència enorme en tot lart posterior i fins avui en dia.El surrealisme no és una manera de pintar, de dibuixar, no és un estil artístic. És molt fàcil reconèixer unquadre destil cubista, futurista o impressionista. El surrealisme és una actitud, una manera dentendre lacreació artística. És per això que cada artista del surrealisme té el seu propi estil. Alguns són moltfiguratius, com Magritte i en canvi daltres creen imatges amb molt poca iconicitat, com en el cas de Miró.El surrealisme es basa en considerar que cal destruir el poder repressiu de la raó. Els  surrealistesreclamen el valor màxim del somni i del desig. Reaccionen en contra del que consideren formesrepressives de la lògica i de la moral social, i també contra la tradició cultural burgesa. El surrealisme ésuna manera nova de entendre i percebre la realitat. Els estats d’inconsciència i d’absència del control dela raó són considerats els òptims per a la creació. En aquests plantejaments es reconeix la influènciarebuda de la psicoanàlisi de S. Freud i les seves teories sobre l’inconscient i el somni.L’any 1924 A. Breton publica Manifeste du surrealisme  on s’exposen les característiques principals delmoviment: actitud antirealista, negació del real com a matèria per a fer art.L’escriptura automàtica és una de les tècniques favorites dels surrealistes. La consciència és consideradauna barrera que només es pot saltar en els períodes de somni. Els somnis són una font inesgotabledimatges i de significats fantàstics utilitzada pels surrealistes. Amb lescriptura automàtica l’autor escriudeixant-se portar. Se situa en un estat més proper al somni que a la vetlla, deixa l’inconscient en llibertat idescobreix l’atzar que facilita estranyes relacions i figures insòlites.
  15. 15. PEIX PERSEGUIT PER UN RAÏM, Salvador DalíAquell peix i aquell raïm no eren res més que cosetes petites: eren, però, cosetes mésrodones que totes i estaven quietes dalt dels indrets. Hi ha cosetes que sónestels amb cua, i quan se les canvia de lloc ho deixen tot mullat.Aquella coseta, que era un estel amb cua, estava dalt de la taula.Hi ha cosetes planes; hi ha cosetes que saguanten amb una cama.Daltres són un pèl, daltres havien estat sal. El peix en qüestió havia estat petita sal;aquesta petita sal brillava i fou portada a Europa entre els pèls dun arrissat abricdesquimal, arreconat a la popa daquell yacht que tenia un nom dilla.Ara aquella petita sal era un peix, gràcies a un xec especialíssim.A la platja hi ha vuit pedres: una de color de fetge, sis plenes de molsa; i una de moltllisa. Encara hi ha un suro mullat que sasseca al sol; el suro té un forat rodó onfan niu les plomes.Al costat del suro,una canyeta tendra, partida pel ventre, és posada dalt de la sorra.Tot plegat no és res més que un ràpid i veloç gotim de raím. Les pedres no erensinó la seva dolçor; la pedra color de fetge, la dolçor envenenada; les altrescobertes de molsa,els sis darrers nous discs de fonògraf; el suro, el seu esquelet;les plomes, els grans; la canyeta tendra trencada pel ventre, les ales; i la pedramés llisa de totes, ¿em caldrà encara dir que es tracta del blues més dessagnatque em cantà laltra tarda la meva amiga, posant els ulls guenyos, i arrufant elnasset com una petita bèstia?[text complet]
  16. 16. [text del Manifest groc]
  17. 17. El Bosco, El jardí de les delícies
  18. 18. Salvador Dalí, El gran masturbador
  19. 19. René Magritte, Golconda
  20. 20. René Magritte, HighRené Magritte,
  21. 21. Man Ray
  22. 22. Man Ray
  23. 23. René Magritte,
  24. 24. CUBISME
  25. 25. Delaunay, Diferents visions de la Tour EiffelSi fem una fotografia, les coses que esveuen en la còpia de paper són lesque veiem des del visor de la càmera.Hi ha, per tant, un punt de vista i pertant només veiem el que podemveure des don estem situats. Tota unapart dels objectes ens queda oculta. Ésun punt de vista fix i instantani.Els pintors cubistes volien trencaraquesta lògica òptica realista, perrepresentar els objectes des dediferents punts de vista al mateixtemps. Daquesta manera creaven unaimatge amb un aspecte fragmentat.Representaven objectes des d’un puntde vista en moviment (un mateixrostre de cara i de perfil) i ambduració en el temps (representant elmodel en diferents postures).
  26. 26. Juan Gris,Natura mortaamb guitarra imandolina
  27. 27. Duchamp,Nu baixant una escala(Nus clàssics; Goya i Velázquez)
  28. 28. Picasso,Les senyoretesd’Avinyó
  29. 29. Picasso, Guernika
  30. 30. Georges Braque,Cases de l’Estaque
  31. 31. Joan Salvat-Papasseit
  32. 32. traduccióJoaquim Folgueras
  33. 33. DADAISME
  34. 34. DADÀDadà és el moviment més radical de les avantguardes. Els artistesdadaistes no es proposaven crear una estètica nova sinó protestarcontra els valors burgesos, alliberar l’instint, desconcertar iescandalitzar.La ruptura total dels valors provocada amb la guerra de 1914 va donar aaquesta avantguarda el pretext vàlid per a la seva aparició.L’art, per als dadaistes, no pot reflectir res perquè la realitat ja noexisteix; Dadà és, essencialment, antiart, antiliteratura, anticultura.El Cabaret Voltaire de Zuric, a l’any 1916, era el lloc de reunió de moltsdels artistes dadà, amb Tristan Tzara al capdavant. Allà feien reunionson es barregen diverses formes d’expressió provocatives i subversives.El dadaisme arribà a Paris l’any 1919 i trobà ressò entre escriptors comAndré Breton i Louis Aragon.
  35. 35. MANIFEST CANIBAL DADÀ de Francis PicabiaEsteu tots condemats; dempeus! Dempeus com ho faríeu per sentir la Marsellesa o Déu salvial rei....Dada sol no fa olor; no és res, res, res.És com les vostres esperances, res;com el vostre paradís, res;com els vostres ídols, res;com els vostres polítics, res;com els vostres herois, res;com els vostres artistes, res;com les vostres religions, res.Xiuleu, crideu, trenqueu-me les dents, i què?Encara us diré que sou uns retardats. En tres mesos, els meus amics i jo us vendrem elsnostres quadres per pocs francs.[Manifest llegit a la Soirée Dada, al Théatre de la Maison de l´Oeuvre, París, 12 de març de 1920,]
  36. 36. EXPRESSIONISME
  37. 37. EXPRESSIONISMEL’expressionisme es va desenvolupar especialment a Alemanya i Françaentre 1905 i 1930.Els expressionistes alemanys  estaven en contra de lart entès com adecoració i van buscar en lart primitiu africà un estil oposat alsconvencionalismes de lart burgès occidental, al militarisme  i laindustrialització de lAlemanya de principi de segle i especialment a ladramàtica situació social que viu després de la derrota de la I GuerraMundial i que portarà en els anys 30 a lascens de les idees nazis. Lexpressionisme alemany, i el nòrdic en general, té un sentit dramàtic i deforta crítica social. Les formes tendeixen a la deformació i la distorsió, comen una caricatura cruel del dolor humà, del dolor provocat tant per lasituació social com per les pròpies angoixes de lexistència.Lexpressionisme manifesta una visió pessimista de la societat i alhora faun elogi  de la follia, la mort i la desesperació. El noruec Edvard Munch,amb la pintura "El crit", es considerat liniciador daquest moviment.
  38. 38. Edward Munch,El crit
  39. 39. Edward Munch, Tarda al carrer Karl Johan
  40. 40. Emil Nolde,Dones i Pierrot
  41. 41. Emil Nolde,Les màscaresencara viuen
  42. 42. FAUVISME
  43. 43. Recull deTècniquesAvantguardistes
  44. 44. Palíndrom
  45. 45. Acrònim
  46. 46. Cal·ligrama
  47. 47. L’escriptura automàtica és una de les tècniques favoritesdels surrealistes. La consciència és considerada una barreraque només es pot saltar en els períodes de somni. Elssomnis són una font inesgotable dimatges i de significatsfantàstics utilitzada pels surrealistes. Amb lescripturaautomàtica l’autor escriu deixant-se portar. Se situa en unestat més proper al somni que a la vetlla, deixal’inconscient en llibertat i descobreix l’atzar que facilitaestranyes relacions i figures insòlites.Escripturaautomàtica
  48. 48. Palíndrom
  49. 49. Imatges i textos extrets de:Imatges i textos extrets de:• http://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal• http://www.xtec.es/~malons22/personal/manifestos.htm• http://ludovanguardia.blogspot.com/2005/11/ruptura-con-lo-clsico.html• http://www.xtec.es/~rballest/avantguardes.htm• http://www.xtec.es/~aribas4/literatura/avantguarda/propostes.htm
  50. 50. MANIFEST DEL FUTURISME. Filippo Tommaso Marinetti1. Volem cantar lamor al perill, el costum a lenergia i a la temeritat.2. El valor, laudàcia, la rebel·lia, seran elements essencials de la nostr a poesia.3. La literatura ha exaltat fins avui la immobilitat del pensament, lextasi i la son. Nosaltres volem exaltar el movimentagressiu, linsomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el puny.4. Nosaltres afirmem que la magnificència del món sha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxede carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents dalè explosiu... un cotxe brogent, que semblaque corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Somotràcia.5. Nosaltres volem alabar lhome que sagafa al volant, lasta ideal del qual travessa la Terra, llançada a córrer, fins i tot pelcircuit de la seva òrbita.6. Cal que el poeta es prodigui, amb ardor, pompa i liberalitat, per tal daugmentar lentusiàstic fervor dels elementsprimordials.7. No hi ha bellesa sinó en la lluita. Cap obra que no tingui un caràcter agressiu no pot ser una obra mestra. La poesia hade ser concebuda com un assalt violent contra les forces ignotes, per reduir-les a postrar-se davant lhome.8. Nosaltres estem sobre el promontori extrem dels segles...! Per què hem de mirar enrere, si volem traspassar lesmisterioses portes de lImpossible? El Temps i lEspai moriren ahir. Nosaltres ja vivim en labsolut , perquè ja hem creatleterna velocitat omnipresent.9. Nosaltres volem glorificar la guerra -única higiene del món-, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor delsllibertaris , els bells ideals pels quals hom mor, i el menyspreu per la dona.10. Nosaltres volem destruir els museus, les biblioteques, les acadèmies de tota mena, i combatre el moralisme, contra elfeminisme i contra qualsevol vilesa oportunística o utilitària.11. Nosaltres cantarem les grans multituds mogudes per la feina, pel plaer o per la revolta: cantarem les marees multicolorsi polifòniques de les revolucions en les capitals modernes; cantarem el vibrant fervor nocturn dels arsenals i de lesdrassanes incendiades per violentes llunes elèctriques; les estacions golafres, devoradores de serpents que fumen;: lesoficines penjades als núvols pels contorns fils dels seus fums; els ponts semblants a gimnastes gegants que salten els riusllampeguejants al sol amb resplendor de ganivets; els vaixells de vapor aventurers que flairen lhoritzó, les locomotores depit ample, que trepitgen els rails com enormes cavalls dacer embridats de tubs, i el vol relliscós dels aeroplans, lhèlix delsquals xiscla al vent com una bandera i sembla i sembla que aplaudeixi com una boja entusiasta.12. És des dItàlia que nosaltres llancem al món aquest nostre manifest de violència trasbalsadora i incendiària, amb el qualfundem avui el "Futurisme", perquè volem alliberar aquest país de la seva fètida gangrena de professors, darqueòlegs, decicerons i dantiquaris.13. Ja durant massa temps Itàlia ha estat un mercat de drapaires. Nosaltres volem alliberar-la dels innombrables museusque la cobreixen tota de cementiris innombrables."Le Figaro", 20 de febrer de 1909

×