Les religions manifestació del diví

1. Religió
vol dir religare, unir

2. Religió, religare
S’entén com la relació - unió que l’ésser humà
manté
amb aquell ésser que es percebut com
transcendent,
en el més íntim de si mateix (immanència).

3. Transcendència i immanència alhora.

4. L’ésser religiós percebeix una
força sagrada,
energia divina, evolvent,
en lo més profund de la seva
interioritat.
És capaç d’apreciar l’harmonia universal,
la reconciliació còsmica creadora.

5. L’estudi de les religions comparades
mostra la religió com
l’expressió d’una dimensió
transcendent de la existència humana.
És una intuïda
plenitud alliberadora o salvadora.

6. És una evolució salvadora o alliberadora de la
humanitat
Que no s’imposa a l’ésser humà, es proposa.

7. L’experiència del sagrat
és el resultat
d’una impaciència
o d’una recerca
que en tota circumstancia històrica,
como testifiquen els fets,
ha estat present en el esdevenir humà
com a via de coneixement
d’una realitat immanent i transcendent
que sempre ha estat present en la reflexió profunda sobre l’ésser i l’existència.

9. Podem constatar
la gran varietat de escrits espirituals
i la permanència de les Tradicions Religioses.
Totes descriuen narrativament una experiència històrica de la
humanitat.
Aquesta vivència ens permet
identificar la relació- unió
de la
persona amb el Misteri/Absolut.
Així mateix,
mostra la pràctica de la religió
com mitjà humà de l’evolució humana cap a l’esperit.

10. Des del punt de vista religiós, l’ésser humà
consumat, complet i humanitzat
és aquell en el que culmina la teofania, és a dir,
l’aparició del diví
com objectiu de la seva existència humana.

12. La teofaniaes
la aparició del diví Com a sentit de la
existència humana