1. TOMÀS D’AQUINO

2. CONTEXT El segle Xlll va ser una època d’ expansió econòmica . És el període d’apogeu de l’Escolàstica que es desenvolupa en les universitats . Una de les més actives va ser la de París , famosa pels estudis de teologia Va tenir lloc la recepsió i l’estudi de textos grecs El sistema educatiu comença a utilitzar el lectio i la quaestio, mètodes bàsics basats en la disputatio

3. Es van fundar dos noves ordres religioses:  Els fanciscans , que es van concentrar en la predicació.  Els dominics , dedicats a l’ensenyament D’aquestes ordes van sorgir mestres que van ocupar càtedres en les universitats

4. BIOGRAFIA Va nèixer al castell de Roccasecca l’any 1225. Va estudiar a la Universitat de Nàpols i, va ingressar a la Facultat de Teología de París, on es va convertir en deixeble d’ Albert Magne . De la seva obra cal destacar el “Libre de les Sentències”, “L’ésser i l’essència”, “La Summa contra gentiles” i la “Summa theològica” Clar seguidor d'Aristòtil Sant Tomás troba sembla aconseguir l’equilibri entre la raó i la fe ;

5. EL PROBLEMA FE-RAÓ Existia una distinció entre la filosofia i la teologia , o, entre la fe i la raó .  Es produeix perquè hi ha unes veritats que són revelades i s’hi pot excedir mitjançant la fe i altres que són naturals . Els articles de la fe són ineccessibles a la raó , i per això d’estudiar-los se’n ocupa la teologia . D’altra banda, la raó s’ocupa d’investigar les coses naturals ; per això part dels axiomes .  Per a Tomàs d’Aquino cal trobar la concordança entre la raó i la fe .  PREÀMBULS DE LA FE : Veritats que requereixen l’existència de Déu .

7. LA NECESSITAT DE LA DEMOSTRACIÓ DE L’EXISTÈNCIA DE DÉU Per què cal demostrar que Déu existeix si ja és quelcom que es creu per la fe?  Segons Tomàs d’Aquino cal demostrar l’existència de Déu perquè Déu a creat l’ésser humà com a ésser racional. El seu argument partia de la proposició: <<Déu existeix>> Aquesta és una demostració a priori, anomenada, propter quid  Aquesta demostració no és vàlida perquè parteix de l’essència de Déu . Per tant perquè una demostració sigui vàlida ha de partir de l’efecte i ascendir fins la causa

8. LES VIES TOMISTES I LES SEVES CONCLUSIONS Sant Tomàs proposa cinc vies o camins per demostrar l’existència de Déu. Són raonaments amb la mateixa estructura : EXPERIÈNCIA Demostració del PRINCIPI DE CAUSALITAT Demostració de la impossibilitat d’una cadena de causes CONCLUSIONS

9. La proposició “Déu existeix” és evident en si mateixa PERÒ No és evident per a nosaltres perquè no coneixem la naturalesa divina PER TANT Ho hem de demostrar Tipus de demostració NO A priori - De la causa a l’efecte SI A posteriori Dels efectes a la causa 5 VIES ESTÀTIQUES : basades en la limitació dels éssers (3a i 4a via) DINÀMIQUES : punt de vista (1a, 2a i 5a via)

10. 1. PRIMERA VIA: el moviment Consta del testimoni dels sentits : en el món hi ha coses que es mouen. Aquestes coses són mogudes per un altre. És impossible que una cosa sigui al mateix temps motor i cosa moguda. Per consegüent, cal arribar a un primer motor, acte pur, que no sigui mogut per ningú, i que aquest primer motor és el que coneixem com a DÉU.

11. 2. SEGONA VIA : naturalesa de la causa eficient En aquest món sensible trobem un ordre en l’encadenament de les causes eficients. No és possible que una cosa sigui la causa de si mateixa, ja que sinó seria anterior a si mateixa. Per consegüent, cal admetre una primera causa eficient , a la que anomenem DÉU.

12. 3. TERCERA VIA: la contingència dels éssers exigeix un ésser necessari En la naturalesa trobem coses que poden ser o no ser, ja que hi ha éssers que neixen i que moren. És possible que aquests éssers existeixin sempre perquè allò que és possible que no existeixi hi va haver un temps en que no existia. Per consegüent, no tots els éssers són possibles o contingents i, per tant cal que en la naturalesa existeixi un ésser necessari, el que tots anomenem DÉU.

13. 4. QUARTA VIA: els graus de perfecció que s’observa en els éssers En la naturalesa s’observen éssers que són més o menys bons, nobles i verdaders que altres. Per consegüent , existeix alguna cosa que és la veritat, causa de la bondat i de totes les perfeccions dels éssers; i aquest és l’ésser que tots anomenem DÉU . En aquesta via no apareix el principi d’impossibilitat. És evident, ja que, si no existís tal ésser perfectíssim seria impossible atribuir cap tipus de perfecció als éssers.

14. 5. CINQUENA VIA: l’ordre del món Veiem en la naturalesa que éssers sense coneixement actuen per una finalitat intencionadament. Per consegüent, existeix un ésser summament intel·ligent que dirigeix totes les coses a la seva finalitat, anomenat DÉU. Igual que en l’anterior no s’esmenta cap principi d'impossibilitat, ja que si no existís aquesta intel·ligència ordenadora seria impossible que hi hagués un ordre en l’univers.

15. CONCLUSIONS En la primera, segona i cinquena via es pot apreciar una influència aristotèlica que es basa en el caràcter dinàmic dels éssers. La quarta via és d’ influència neoplatònica , es produeix una relació de participació dels éssers creats respecte a la summa perfecció de l’ésser creador. En quan a la tercera via, Sant Tomàs està influït per l’ averroisme llatí , estableix una clara distinció entre éssers possibles i necessaris.

16. L’ESSÈNCIA DE DÉU Els éssers creats = són contingents perquè són essències a les quals competeix una existència, però Déu és existència, per això és l’únic ésser necessari Les vies han permès un acostament a l’essència de Déu , sempre i les limitacions que imposa la raó. Un cop iniciat l’accés a l’essència de Déu per es cinc vies, Tomàs proposa tres camins més per apropar-nos al coneixement de què és Déu.

17. VIA DE L’ANALOGIA: si Déu ha creat els éssers, aquests són participants del seu creador, salvant la immensa distància que va fins a Déu, ja que la seva causa és infinita i l’efecte infinit. VIA DE LA NEGACIÓ: si tenim en compte les nostres limitacions com a éssers creats, es poden negar també totes les limitacions que pertanyen a Déu, com la seva immobilitat, immutabilitat, perfeccionisme... VIA DE L’EMINÈNCIA: qualsevol perfecció que pugui pertànyer a una criatura es pot atribuir a Déu, per això podem dir que Déu és perfecte, tot bondat.

18. LA CREACIÓ Déu és el creador del món Abans de la creació no hi ha temps, ni moviment, ni éssers, per això és una creació des del no-res. Sant Tomàs diu que la creació és un acte lliure de Déu, causat per la perfecció divina. A més, no és tan sols el creador sinó que el conserva a través d’una creació contínua. Entre les criatures hi ha un ordre jeràrquic en que les més perfectes són les que estan més a prop de Déu i les menys perfectes són els cossos. ELS ÀNGELS ELS ÉSSERS HUMANS

19. ANTROPOLOGIA I TEORIA DEL CONEIXEMENT L’ ésser humà està format de cos i ànima: el cos connecta l’ésser amb els éssers corporis , mentre que l’ànima connecta l’ésser humà amb els éssers immaterials. TRES POTÈNCIES DE L’ÀNIMA: Vegetativa: pertany a la vida, s’ocupa de la nutrició i reproducció. Sensitiva : implica la sensació i la memòria. Intel·lectiva: pròpiament humana, s’hi produeix el pensament i la voluntat.

20. TEORIA DEL CONEIXEMENT Segueix la teoria d' Aristòtil. El coneixement té l’origen en els sentits , i a partir d’aquests extreu els intel·ligibles. S’ha d’extreure l’element universalitzable que està en la matèria. PROCÉS COGNOSCITIU: Les coses sensibles actuen sobre els sentits . La memòria enregistra una imatge individual d’aquests objectes. L’ enteniment agent obté els trets essencials de l’objecte. L’ enteniment pacient formula un concepte universal referent a l’objecte percebut. PROCÉS D’ABSTRACCIÓ: permet percebre un objecte sensible i obtenir un concepte intel·ligible.

21. L’ÈTICA TOMISTA L’intel·lectual es planteja quina és la finalitat de l’home i què la mou a actuar. Segons Aquino, igual que Aristòtil, la resposta és que la felicitat és l’última finalitat de l’home. L' intel·lecte Imatge del bé raó especulativa Captar els primers principis del coneixement

22. LA LLEI NATURAL Tomàs d’Aquino distingeix tres tipus de lleis: Llei eterna: pla de Déu per al govern de l’univers. La providència: la saviesa divina dirigeix totes les criatures cap a la seva finalitat natural. Llei natural: participació de la criatura racional de la llei eterna. Coincideix amb la llei moral. Llei positiva: creada per l’home seguint els preceptes de la llei natural. RAÓ BÉ