Reading digital poetry, reading skills

1. Què veiem quan llegim
poesia en la pantalla?
Oreto Doménech

2. Treball Final del Màster en Literatura en l’Era Digital
A la recerca d’habilitats per a la lectura aprofundida de
la poesia digital, text poètic creat mitjançant eines
electròniques i pensat exclusivament per al mitjà
digital. Els poemes digitals no són traslladables al paper
i només podem llegir-los a través d’un dispositiu
electrònic.

3. “El crític pot acabar creient que l’obra que comenta ha estat escrita
exclusivament perquè ell hi exercesca el seu ofici de comentarista”.
Joan Fuster

4. Laura Borràs, “Growing up digital: the emergence of e-lit communities in Spain.
The case of Catalonia ‘and the rest is literature’”
Jill Walker Rettberg, “Electronic literature seen from a distance. The
beginnings on a field”
Laura Borràs, Textualidades electrónicas: nuevos escenarios para la literatura
(2005)
foto Tedblog

5. “Lulled into somnolence by five hundred years of print, literary analysis should
awaken to the importance of media-specific analysis, a mode of critical
attention which recognizes that all the texts are instantiated and that the
nature of the medium in which they are instantiated matters. Central to
repositioning critical inquiry, so it can attend to the specificity of the
medium, is a more robust notion of materiality. Materiality is
reconceptualized as the interplay between a text’s physical
characteristics and its signifying strategies, a move that entwines
instantiation and signification at the outset. This definition opens the possibility
of considering texts as embodied entities while still maintaining a central
focus of interpretation. It makes materiality an emergent property, so
that it cannot be specified in advance, as it it were a pre-given entity.
Rather, materiality is open to debate and interpretation, ensuring that
discussions about the text ‘meaning’ will also take into account its physical
specificity as well”
Hayles, 2004

6. fotos wikimedia

7. awaken to the importance of media-specific analysis, a mode of critical
attention which recognizes that all the texts are instantiated and that the
nature of the medium in which they are instantiated matters. Central to
repositioning critical inquiry, so it can attend to the specificity of the
medium, is a more robust notion of materiality. Materiality is re
conceptualized as the interplay between a text’s physical
characteristics and its signifying strategies, a move that entwines
instantiation and signification at the outset. This definition opens the possibility
of considering texts as embodied entities while still maintaining a central
focus of interpretation It makes materiality an emergent property, so
that it cannot be specified in advance, as it it were a pre-given entity.
Rather, materiality is open to debate a
And interpretation, ensuring that discussions
Hayles, 2004
awaken to the importance of media-specific analysis, a mode of critical
attention which recognizes that all the texts are instantiated and that the
nature of the medium in which they are instantiated matters. Central to
repositioning critical inquiry, so it can attend to the specificity of the
medium, is a more robust notion of materiality. Materiality is re
conceptualized as the interplay between a text’s physical
characteristics and its signifying strategies, a move that entwines
instantiation and signification at the outset. This definition opens the possibility
of considering texts as embodied entities while still maintaining a central
focus of interpretation It makes materiality an emergent property, so
that it cannot be specified in advance, as it it were a pre-given entity.
Rather, materiality is open to debate a
And interpretation, ensuring that discussions
Hayles, 2004
“El ‘acto docente’ requiere, por encima de todo ‘prestar
atención’ […] para postular la estética de la interactividad”
Borràs, 2004

8. LLaa ppaarraauullaa
Separation/Séparation, Annie Abrahams
The Sweet Old Etcetera, Alison Clifford
Separation/Séparation, Annie Abrahams
The Sweet Old Etcetera, Alison Clifford

9. Diàleg i monòleg
Polisèmia: del text, del gènere, de les veus
poètiques
Ironia, sàtira, caricatura, paròdia servint-se
del context
Reflexió sobre el gènere: el ritme fa el
poema
Lectura possible des del feminisme

10. El paisatge com a escenari; l’escenari com a
metàfora
Mots imatge
Recodificació de la intertextualitat: citar el text
no perquè diga, sinó perquè actue
Límits i fronteres de l’autoria
Multisensorialitat evocada: mirar, tocar,
escoltar
La lectura dibuixada

11. LLaa iimmaattggee
Stained Word Window, Deena Larsen
Vniverse, Stephanie Strickland
Whereabouts, Orit Kruglanski
Stained Word Window, Deena Larsen
Vniverse, Stephanie Strickland
Whereabouts, Orit Kruglanski

12. Exploració de l’estructura: de la forma geomètrica, del
text, de la llengua
La lògica del moviment lector
Les relacions entre nodes i la relectura: lectura global,
no fragmentària
Les relacions semàntiques i la recurrència com a
mecanisme de cohesió
L’espai i el context com a part del significat

13. Lectura híbrida: codis lingüístic, cinètic, icònic
El plànol com a escenari i com a metàfora
L’Eixample i la lectura cultural que representa
Llenguatge cinematogràfic: plànol panoràmic en un picat
perfecte
Dixi textual i dixi d’imatge: situació d’enunciació jo-aquí
Lectura manipulativa

14.  Obra híbrida que flueix entre el paper i el ciberespai
Reflexió sobre la lectura, la forma, els gèneres textuals,
el ritme, la situació dels mots…
Intertextualitat com a compendi
Transtextualitat: imatges que es lligen; paraules que es
miren
 Obra que flueix d’una trajectòria literària i vital prèvies
 Lectura feminista; la intenció: capgirar el mite de la
dona

15. EEll mmoovviimmeenntt ii eell ssoo
Amor de Clarice, Rui Torres
Underbelly, Christine Wilks
abcdefghijklmnopqrstuvwxyz, Jörg Piringer
Amor de Clarice, Rui Torres
Underbelly, Christine Wilks
abcdefghijklmnopqrstuvwxyz, Jörg Piringer

16. 26 línies del conte “Amor” de Clarice Lispector
Palimpsest: el moviment i el so reescriuen-lligen un altre
text
Estranyament i allunyament de l’original:punt de vista de
paraules, de sons i de visions (pel·lícules)
Perllongar l’experiència de lectura plaent
Lectura envolvent o immersiva. Punt de vista del
personatge: Ana

17. Lectura oral i procés lector visual (escoltar-mirar)
Foradar la mina i treballar la pedra com a descobriment
Un camí d’identificació que traspassa el temps i l’espai
La maternitat com a opció i la maternitat com a destí
Doble lectura dels sons plaer-patiment. L’atzar.

18. Lectura manipulativa, lúdica i creativa: codis cinètic i
sonor
Dramatització de les lletres
Les lletres com a dibuix
La possibilitat de fotografiar-les, esborrar-les, explotar-les,
moure-les segons el moviment del dispositiu: control
Base lingüística que genera altres codis, per tant, la lletra
separada de la paraula però no del significat.
 Jugar pel plaer de fer-ho a través de la manipulació de les
lletres.

19. Per què cal llegir poesia digital?
Per què cal ensenyar a llegir poesia
digital?
Per un compromís ètic amb la societat actual
Deure de l’alfabetització múltiple, essencial per a la
lectura crítica
Lectura com a part de la construcció de la identitat,
també en digital
Pràctica lectora inclusiva
Pràctica lectora complexa
Pràctica lectora descentrada

20. Què mirem quan llegim
poesia en la pantalla?
Moltes gràcies!