1. Oreto Doménech
La lectura de la poesia
digital: anàlisi de cinc
e-poemes
Jornades Internacionals de Poesia Experimental:
poètiques, crítica i recepció
2. Treball Final del Màster en Literatura en l’Era Digital
A la recerca d’eines per al comentari de
la poesia digital, llegida i/o creada
mitjançant eines electròniques i
sense una possible translació al paper.
3. “El crític pot acabar creient que l’obra que
comenta ha estat escrita exclusivament perquè
ell hi exercesca el seu ofici de comentarista”.
Joan Fuster
5. Diàleg i monòleg
Polisèmia: del text, del gènere, de les veus
poètiques
Ironia, sàtira, caricatura, paròdia servint-se
del context
Reflexió sobre el gènere: el ritme fa el
poema
Lectura possible des del feminisme
6. The Sweet Old Etcetera, d’Alison Clifford
http://www.duck-egg.co.uk/sweetweb/
any 2006
7. El paisatge com a escenari; l’escenari com a
metàfora
Mots imatge
Recodificació de la intertextualitat: citar el
text no perquè diga, sinó perquè actue
Límits i fronteres de l’autoria
Multisensorialitat evocada: mirar, tocar,
escoltar
La lectura dibuixada
9. Lectura híbrida: codis lingüístic, cinètic, icònic
El plànol com a escenari i com a metàfora
L’Eixample i la lectura cultural que representa
Llenguatge cinematogràfic: plànol panoràmic
en un picat perfecte
Dixi textual i dixi d’imatge: situació d’enunciació
jo-aquí
Lectura manipulativa
10. Stained Word Window, de Deena Larsen
http://www.wordcircuits.com/gallery/stained/
any 1999
11. Exploració de l’estructura: de la forma
geomètrica, del text, de la llengua
La lògica del moviment lector
Les relacions entre nodes i la relectura: lectura
global, no fragmentària
Les relacions semàntiques i la recurrència
com a mecanisme de cohesió
L’espai i el context com a part del significat
13. Obra híbrida que flueix entre el paper i el
ciberespai
Reflexió sobre la lectura, la forma, els gèneres
textuals, el ritme, la situació dels mots…
Intertextualitat explotada al màxim
Transtextualitat: imatges que es lligen;
paraules que es miren
Obra compendi d’una trajectòria literària i
vital prèvies
Lectura feminista; la intenció: capgirar el
mite de la dona
14. Com aconseguir un model d’anàlisi?
Què pot aportar la teoria literària prèvia?
Què ens poden oferir l’estudi de l’art, el
teatre o l’audiovisual?
Hi ha uns subgèneres clars?
Qui s’ocupa de ressenyar-los, divulgar-los i
ensenyar-los?
15. Algunes propostes obertes i “en construcció”
Lectura oberta i flexible, des d’un punt d’ancoratge: la
gramàtica del text. La pragmàtica és central: el context és
ara text, la dimensió històrica i l’aspecte estètic (Jauss)
sovint consubstancials. Sumem la teoria de l’hipertext, la
crítica feminista...
L’art, el teatre o l’audiovisual són fonamentals i ajuden
a ampliar un horitzó d’expectatives (Gadamer, Jauss) sobre
l’obra allotjada en un espai en rapidíssima transformació.
Els subgèneres literaris es mantenen com els “clàssics”:
la poesia, la més variable.
Hermeneia, ELO, ELMCIP...
16. Entre nosaltres humans,
déus! els mots són només
per a entendre’ns i no per a entendre’ls:
són el començament,
just un senyal del sentit.
Semblen precedir-nos camí
del misteri i ens deixen
foscos davant d’un brocat,
tristos a un eco que fuig.
Cal la secreta clau:
un record que ve de vosaltres, déus!
i que no ens ateny fins que ja hem arribat;
Moltes gràcies!! Carles Riba, elegia VII, Elegies de Bierville