2609_visions_llibertat_SdA.pdf

Programació d’una situació d’aprenentatge al batxillerat: «Visions de llibertat», Elisabet Jané Goset 1/35
Situació d’aprenentatge
Títol Visions de llibertat
Curs (nivell educatiu) 2n Batxillerat
Matèria/Àmbit Literatura Catalana
Descripció
Visions de llibertat és una situació d’aprenentatge que permet assolir les cinc competències específiques de la matèria de Literatura Catalana al llarg
d’un curs acadèmic a través d’un eix temàtic de base filosòfica: la llibertat. A l’entorn d’aquest fil conductor s’articulen les sis lectures proposades, de
forma cronològica, que formen part del cànon de la tradició literària catalana i es convida l’alumnat a reflexionar, a col·laborar i a actuar en un context
significatiu, on s’interrelacionin sabers diversos (en codocència puntual amb altres disciplines) amb la finalitat de millorar l’educació literària, les
habilitats comunicatives i les destreses lingüístiques.
Cada una de les lectures presenta, al seu torn, una situació inicial que vincula la lectura de l’obra amb el present més immediat de l’alumnat per tal de
mostrar-ne la vigència i, al mateix temps, la tradició cultural de la qual forma part. Per a cada obra s’inclouen activitats i materials bibliogràfics i un
ventall de propostes de productes finals que possibiliten vehicular les respostes de l’alumnat als reptes plantejats.
Les activitats d’aprenentatge i d’avaluació s’articulen a l’entorn de cada una de les sis lectures proposades (dues per trimestre). A més a més, s’hi
afegeixen dues sessions marc que obren i tanquen l’exposició de l’eix temàtic a l’inici i al final de la situació d’aprenentatge.

Competències específiques Matèria
Competència 1. Llegir, interpretar i valorar clàssics de la literatura catalana atenent tant les relacions internes dels elements
constitutius del gènere i les seves funcions en les obres, com les relacions externes de les obres amb el seu context de
producció i la seva inscripció en la tradició cultural, per eixamplar les possibilitats de gaudi de la literatura.
Literatura Catalana
Competència 2. Llegir de manera autònoma clàssics de la literatura catalana com a font de plaer i coneixement, compartir
experiències de lectura i crear textos d’intenció literària, per construir la pròpia identitat lectora, gaudir de la dimensió social
de la lectura i estimular la creativitat literària i artística.
Literatura Catalana
Competència 3. Establir vincles entre obres de diferents èpoques, contextos, gèneres i llenguatges artístics, reconeixent
semblances i diferències en funció dels respectius contextos de producció i de la interrelació entre literatura i societat, per
constatar l’existència d’universals temàtics i de vies formals recurrents al llarg de la història de la cultura.
Literatura Catalana
Competència 4. Consolidar un marc de referències compartides a partir del coneixement d’alguns trets dels principals
moviments estètics i d’algunes de les obres literàries més rellevants del patrimoni en llengua catalana, per construir un mapa
cultural en el qual inscriure les experiències literàries i culturals personals.
Literatura Catalana
Competència 5. Participar en la construcció d’un cànon literari que integri la perspectiva d’experiència de les dones i altres
perspectives que no han estat visibilitzades, mitjançant la lectura d’obres d’escriptores i altres autors i autores marginats en
llengua catalana, per desenvolupar el pensament crític pel que fa a la construcció discursiva del món i els seus imaginaris.
Literatura Catalana
Tractament dels tres components transversals de les competències clau del batxillerat
1. Gestió i comunicació de la informació: l’alumnat ha de saber seleccionar, analitzar, contrastar i comunicar informacions de fonts diverses i
en formats diferents. En alguns casos se’ls proporciona directament els documents amb els quals han de treballar i, en altres, hauran de cercar
i seleccionar la informació que considerin adequada. Així mateix, es demana a l’alumnat que comuniqui mitjançant expressions escrites de
tipologia textual diversa i exposicions orals els resultats de les tasques realitzades.

2. Resolució de problemes a partir de l’aplicació integrada dels aprenentatges: les situacions que es plantegen conviden l’alumnat a ser
capaç d’integrar els sabers adquirits, per un cantó, a partir de la lectura guiada de les obres i els documents facilitats; per l’altre, a partir de la
interrelació entre els sabers de diferents matèries que intervenen en codocència (filosofia, història, música, grec, etc.). Aquest coneixement
adquirit ha de ser útil per fer reflexionar, interpretar i dotar d’arguments les respostes derivades de l’àmbit acadèmic, així com les manifestacions
artístiques de l’alumnat, concretades en els productes finals de cada una de les lectures.
3. Judici i pensament crític: l’alumnat ha de ser capaç d’argumentar el posicionament i la presa de decisions adoptats enfront de cada un dels
dilemes (socials, polítics, etc.) plantejats en cada una de les situacions inicials de les sis lectures, fent propostes d’acció justificades expressades
a través de les tasques finals de cada lectura, de manera creativa i original.
Objectius d’aprenentatge Criteris d’avaluació
1. Identificar els trets més rellevants d’un corpus d’obres
representatives del cànon literari català per tal de
desenvolupar les habilitats d’interpretació d’aquestes
obres, tenint en compte els elements constructius, el
context de producció i el seu lloc en la tradició literària.
1. Explicar les relacions externes del text amb el context sociohistòric i amb la tradició literària.
2. Argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes
dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra.
3. Utilitzar un metallenguatge específic i incorporar judicis de valor vinculats a l’apreciació
estètica de les obres.
2. Valorar una lectura comparada d’obres per tal
d’aprofundir en un marc de referències compartides i
d’un mapa cultural contextualitzat, que vinculin tradició
amb contemporaneïtat.
1. Comparar dos textos literaris o un fragment literari i una obra artística argumentant
oralment o per escrit els elements de semblança i contrast, tant pel que fa a aspectes
temàtics i de contingut com formals i expressius, atenent també els valors ètics i estètics.
3. Participar en el debat cultural al voltant del cànon literari,
la incorporació de nous referents i la importància de la
literatura en la construcció d’imaginaris per tal de
promoure produccions literàries i artístiques pròpies,
així com reflexions i accions que dinamitzin la cultura.
1. Elaborar comentaris crítics de textos, orals o escrits.
2. Crear textos personals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en diferents
suports i amb l’ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals.
3. Participar en debats o taules rodones sobre lectures, fent especial esment en aquells en
què s’incorpori la perspectiva de gènere i qualsevol altre discurs predominant en la nostra
societat que representi opressió sobre qualsevol minoria.

Sabers Matèria
1 Construcció guiada i compartida de la interpretació d’alguns clàssics de la literatura
catalana consolidats al llarg del temps inscrits en itineraris temàtics.
Literatura Catalana, Llengua Catalana i
Literatura
2 Establiment de relacions intertextuals entre obres i fragments de diferents gèneres, èpoques,
contextos culturals i codis artístics.
Literatura Catalana, Llengua Catalana i
Literatura, Literatura Castellana
3 Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística necessària per interpretar les
obres i comprendre el lloc que ocupen en la tradició literària.
Literatura Catalana, Literatura Castellana,
Història, Filosofia, Història de l’Art
4 Anàlisi, contrast i valoració d’obres i fragments de textos literaris en què s’expressin els
sentiments i les percepcions íntimes des de la vivència personal i la introspecció.
Literatura Catalana
5 Ús d’estratègies d’anàlisi, interpretació, recreació i valoració crítica per a la lectura compartida
a través de discussions o converses literàries.
Literatura Catalana
6 Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari, com ara el punt de vista i el narrador, i
de la seva relació amb el sentit de l’obra, el context de producció i la tradició literària.
Literatura Catalana
7 Expressió de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes
temàtics, de gènere i subgènere, elements de l’estructura i de l’estil, i valors ètics i estètics
de les obres.
Literatura Catalana
8 Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. Literatura Catalana

Desenvolupament de la situació d’aprenentatge
 Estructura organitzativa: 4 classes setmanals d’una hora.
 Temporització: cada trimestre es treballen dues obres del cànon literari català.
 Agrupaments: en funció de les tasques, l’alumnat treballa de manera individual, en parelles o en grups.
 Estratègies metodològiques: en la mesura que sigui possible, es llegeixen les obres a l’aula. Es prioritza que l’alumnat adquireixi una bona
comprensió de les obres per poder afrontar l’anàlisi i el debat. A banda de la lectura guiada a l’aula, a cada sessió es procura que hi hagi un
espai per a l’expressió escrita i/o oral de l’alumnat, ja sigui a través de comprensions lectores, expressions escrites breus o posades en comú
del que s’estigui treballant. D’altra banda, l’alumnat haurà d’elaborar un projecte individual i/o col·lectiu de cada una de les obres. En les obres
més extenses en què s’hagi de fer una lectura autònoma, es faran tertúlies literàries per resoldre els dubtes que sorgeixin.
Sempre que sigui possible, cal complementar les estratègies metodològiques de l’aula amb activitats que es duguin a terme fora del centre:
visites a museus, rutes literàries, obres de teatre, clubs de lectura, etc.
Material per a l’alumnat. Proposta de lectures:
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre
Santiago Rusiñol: L’alegria que passa
(17 h)
Miquel Llor: Laura a la ciutat dels
sants (20 h)
Maria Aurèlia Capmany: Feliçment, jo
soc una dona (20 h)
Joan Maragall: Visions i cants
(22 h)
Salvador Espriu: Antígona
(16 h)
Maria-Mercè Marçal: Bruixa de dol
(20 h)

Material bibliogràfic essencial per al professorat:
 Eix temàtic: la llibertat
Sobre la llibertat. Quatre cants de cura i restricció, de Maggie Nelson. L’Altra editorial, 2022.
 Lectures del curs: L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol; Visions & cants, de Joan Maragall; Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor;
Antígona, de Salvador Espriu; Feliçment, jo soc una dona, de M. Aurèlia Capmany i Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal.
 Santiago Rusiñol
Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite, de M. Casacuberta. L’Abadia de Montserrat, 2009
El fugitiu que no se’n va, de Raül Garrigasait. Edicions de 1984, 2018
Santiago Rusiñol i el seu temps, de Josep Pla. Ed. Selecta, 1961.
 Joan Maragall
Llegir Maragall, ara, de Sam Abrams. Ed. Proa, 2010
 Miquel Llor
Laura a la ciutat dels sants. Dossier del programa «El gust per la lectura». Curs 2020-2021
 Salvador Espriu
Espriu, transparent, d’Agustí Pons. Ed. Proa, 2013
Antígona. Dossier del programa «El gust per la lectura». Curs 1997-1998
 Maria Aurèlia Capmany
La dona a Catalunya. Consciència i situació, de M. A. Capmany. Ed. 62, 1966
Amenaça de sedició. Feminisme i llibertat, de M. A. Capmany. Antologia a cura de Blanca Llum Vidal. Ed. Ara llibres, 2018
Memòries. Mala memòria/Això era i no era, de M. A. Capmany. Ed. Comanegra, 2020
Feliçment, jo soc una dona. Dossier del programa «El gust per la lectura». Curs 2019-2020

 Maria-Mercè Marçal
Bruixa de dol. Dossier del programa «El gust per la lectura». Curs 2022-2023
Maria-Mercè Marçal. Una vida, de Lluïsa Julià. Galàxia Gutenberg, 2017
Sota el signe del drac, de Maria-Mercè Marçal. Ed. Comanegra, 2020
En cada situació d’aprenentatge es detalla bibliografia complementària.
Avaluació
Cada trimestre s’avalua de forma independent. La nota trimestral es calcula d’acord amb la següent ponderació:
 Treballs, expressions escrites, presentacions orals i proves competencials individuals: 60%
 Treballs, expressions escrites, presentacions orals en grup: 30%
 Actitud (atenció, participació, puntualitat en el lliurament de tasques...): 10%
La nota final de la matèria s’obté a partir de la mitjana aritmètica de la nota obtinguda en cada un dels tres trimestres, sempre que la nota sigui 4 o
superior. En cas de no aprovar algun trimestre, l’alumne/a podrà escollir entre presentar un treball personalitzat sobre la lectura i l’autor/a al llarg
del trimestre següent o recuperar la matèria amb una prova a final de curs.

Seqüència didàctica i proposta d’activitats
Activitat
Descripció de l’activitat d’aprenentatge i d’avaluació
PRESENTACIÓ: Visions de llibertat
Temporització:
2 h
Activitats
inicials
Què en sabem?
En la sessió introductòria es dona a conèixer, per un cantó, l’eix temàtic (la llibertat) a partir dels fragments
de les sis lectures del curs i, per l’altre, es presenta la matèria de Literatura Catalana de modalitat.
0. Introducció. Es projecta un poema visual de Joan Brossa (Llibres/Lliures) i es demana a cada alumne
que reflexioni, per escrit, sobre quin tipus d’obra té al davant, com està construïda, quin missatge creu
que té i quina relació hi pot haver entre els dos conceptes que hi apareixen. En la posada en comú, se’ls
demana que exemplifiquin amb una paraula o una imatge quina és la seva “visió” de la llibertat i de la
literatura, després de projectar algunes citacions sobre el concepte de llibertat.
1. Presentació eix temàtic i activitats
 Lectura de sis fragments de les obres escollides per presentar l’eix temàtic: la llibertat
 Anàlisi del concepte de llibertat que es desprèn de cada un dels fragments
2. Presentació autors i obres: posada en comú de coneixements previs
 Presentació de les imatges dels sis autors que llegirem a l’aula. A qui saben identificar? Què en
saben, d’aquests autors?
 Posada en comú de les obres de la literatura catalana que han llegit fins ara
 Revisió del que van treballar el curs anterior de literatura catalana
 Reflexió sobre els productes culturals literaris que consumeixen en el seu dia a dia
 Expectatives sobre la matèria
1a sessió:
15 min
30 min
15 min

Activitat
Temporització:
2 h
Activitats de
desenvolupament
Aprenem nous
sabers
3. Documentació
Es proporcionen sis documents de suport que es poden repartir entre l’alumnat i/o es poden projectar a
l’aula. Han de servir per dur a terme les activitats de la sessió.
 Poema visual de Joan Brossa
 Citacions sobre el concepte de llibertat
 Fragments escollits dels textos de les obres
 Eix cronològic amb imatges de les obres
 Imatges dels autors
 Graella resum de les obres i els autors
4. Proposta d’activitats
 Expressió escrita: definició de llibertat (individual)
 Posada en comú (en parelles)
 Debat en grup sobre les diverses definicions de llibertat, sobre el tema de la llibertat en les obres
que els alumnes han llegit o estan llegint
1a sessió
Activitats de la
introducció: si
no hi ha hagut
prou temps,
s’acaben a la
segona sessió.
Activitats
d’estructuració
Què hem après?
En aquesta sessió introductòria l’alumnat ha de tenir clars els objectius d’aprenentatge i d’avaluació:
identificar el cànon d’obres que es treballaran, valorar la lectura comparada de les obres i participar en el
debat cultural.
 Revisió i explicació de:
a) Lectures de la matèria: eix cronològic i eix temàtic
b) Objectius i criteris d’avaluació de la matèria
2a sessió
30 min

Activitat
Temporització:
2 h
c) Metodologia i dinàmica de les classes
 Com a activitat síntesi, s’emplena una graella resum de les obres i els autors.
Activitats
d’aplicació
Apliquem el que
hem après
5. Producte final
L’alumnat ha de crear un “poema visual”, imitant Joan Brossa, a partir de les activitats i el debat que s’ha
creat, que sintetitzi de manera concisa les seves idees sobre la llibertat i la literatura de manera creativa (es
poden utilitzar eines digitals com el núvol de paraules, genially, padlet, etc.)
Elaboració i
exposició final:
30 min
Activitat
SANTIAGO RUSIÑOL
Temporització:
1r tr. / 17h
Activitats inicials
Què en sabem?
0. Introducció
Es projecten dos cartells de la mateixa obra de teatre perquè l’alumnat les descrigui, en busqui similituds i
diferències.
1. Context i repte: L’any 2023 el grup teatral Dagoll Dagom ha fet una adaptació/versió de L’alegria que
passa, una obra de teatre de fa més d’un segle. Què fa possible que una obra continuï sent actual? D’altra
banda, la figura de l’artista i la seva relació amb la societat és el tema principal de l’obra de Rusiñol. Com
són els artistes de l’obra i com són els artistes que els alumnes admiren? Com és rebuda la seva producció
cultural? Quin paper els atorga, la societat? Quina relació tenen amb el poder? Podem dir que els artistes
són «lliures»? Paguen algun preu per aquesta llibertat? Es poden posar exemples de la realitat propera:
els casos de Valtònyc i Pablo Hasél, una entrevista polèmica amb la poeta Juana Dolores... en són algunes
1a sessió:
10 min

Activitat
SANTIAGO RUSIÑOL
Temporització:
1r tr. / 17h
mostres.
En la situació inicial plantejada partim del fet que, per un cantó, assistirem a una obra de teatre que volem
analitzar i sobre la qual farem una publicació per a la revista digital del centre; per un altre, volem aprofundir
en la figura dels artistes (música, cinema, arts gràfiques, etc.) que els alumnes consumeixen perquè
justifiquin quin és el paper de l’artista en la societat a l’actualitat.
2. Coneixements previs:
2.1. El gènere teatral
 Debat sobre el teatre i les lectures dramatitzades: Quines característiques presenta el gènere
teatral? Quin tipus de teatre veuen com a espectadors? Quines particularitats ha de tenir una obra
de teatre que es «llegeix»? Quines altres obres han llegit?
 Títol de l’obra: Què els suggereix? A què o qui pot fer referència? Després de mostrar la portada
original pintada per Rusiñol, què hi observen?
2.2. Rusiñol i el modernisme
 Presentació d’una imatge de l’autor, d’obres seves i d’imatges representatives del modernisme
(Gaudí...) per valorar què en saben, de l’autor i del corrent
 Lectura d’un fragment de l’obra L’alegria que passa per extreure’n el concepte d’art i de llibertat
que pot tenir el personatge del Clown (alter ego de l’autor)
2.3. Els artistes
Posada en comú d’artistes preferits i dels trets més representatius: a quin àmbit pertanyen, amb quina
estètica es presenten, on actuen, quin és el missatge del seu art, etc.
15 min
20 min
10 min
Activitats de 3. Documentació
Sessions
posteriors

Activitat
SANTIAGO RUSIÑOL
Temporització:
1r tr. / 17h
desenvolupament
Aprenem nous
sabers
Es facilita a l’alumnat una sèrie de materials i activitats per treballar a l’aula. Es llegeixen, es comenten i es
demana una retroacció (a Activitats d’estructuració s’indiquen algunes propostes a tall d’exemple).
Biografia
 Lectura del resum de la vida de Santiago Rusiñol: Petita història de Santiago Rusiñol, amb text de
Vinyet Panyella
 Lectura del pròleg del llibre de Raül Garrigasait, El fugitiu que no se’n va
 Lectura d’un fragment Josep Pla sobre l’empresari de circ Monsieur Banquerel (pàg. 144-148)
 Visionat de quadres de Santiago Rusiñol, pintors simbolistes, el Greco...
 Introducció al dossier didàctic sobre L’hèroe, de Santiago Rusiñol, de Joan Martori. Dossier del
programa «El gust per la lectura». Curs 2022-2023. (pàg. 13-20)
 Visionat d’un fragment del capítol Santiago Rusiñol, el motor del modernisme, del programa «El
meu avi», CCMA, 2003.
Música
 Presentació de la influència de Wagner en la cultura catalana, a càrrec del professorat de música
(codocència)
 Audició de fragments de composicions d’Enric Morera
 Audició de la cançó de Txarango «Músic de carrer», del disc Som Riu
 Audició del poema «Marxa nupcial» (L’irradiador del port i les gavines, 1921), de Joan Salvat-
Papasseit, recitada per Ovidi Montllor
Obra
7 h

Activitat
SANTIAGO RUSIÑOL
Temporització:
1r tr. / 17h
 Lectura guiada i en veu alta de l’obra a l’aula
 Lectura del Discurs de la Tercera Festa Modernista (1894) de Santiago Rusiñol
 Presentació de La Intrusa, de Maeterlinck. Lectura de la 1a escena del 1r acte
Sortides
 Assistència a l’espectacle de Dagoll Dagom L’alegria que passa (2023-2024)
 Visita al museu Cau Ferrat de Sitges, dins la ruta modernista Maragall-Rusiñol
Lectures complementàries:
 Lectura de ressenyes de l’obra teatral de Dagoll Dagom L’alegria que passa: Núvol I i Núvol II,
Ara i Recomana
 Lectures d’articles: «La fúria de Juana Dolores». Visionatge d’entrevistes polèmiques a
l’actualitat: Juana Dolores: Planta Baixa i Entrevista 324
Proposta de lectures de manera autònoma:
 Santiago Rusiñol: El jardí abandonat, L’auca del senyor Esteve, Llibertat!
 Maurice Materlinck: La intrusa
 Joan Puig i Ferreter: Aigües encantades
 Henrik Ibsen: Un enemic del poble
Activitats
d’estructuració
Què hem après?
 Enumeració, oralment, de similituds i diferències entre els dos cartells de l’obra de Rusiñol, de l’any
7 h

Activitat
SANTIAGO RUSIÑOL
Temporització:
1r tr. / 17h
1898 i la de 2023
 Resum i presentació oralment, per parelles, la vida de Santiago Rusiñol a partir dels textos de Vinyet
Panyella
 Comparació del discurs de la 3a Festa Modernista amb el discurs del Clown de L’alegria que passa,
amb el poema «Marxa nupcial» de Salvat-Papasseit i amb la cançó de Txarango «Músic de carrer» en
grups de tres
 Localització, per parelles, de les característiques modernistes esteticistes del fragment llegit de La
Intrusa
 Elaboració en grup d’una graella per comparar l’obra de Rusiñol amb Aigües encantades, de Joan Puig
i Ferreter
 Debat sobre l’obra teatral a partir dels aspectes que els han cridat més l’atenció i comparació amb l’obra
de Rusiñol
 Comparació, oralment, del concepte de llibertat i el concepte d’artista que es desprèn de l’obra de
Rusiñol i de l’obra de teatre de Dagoll Dagom
 Tertúlia literària o una sessió de recomanacions de lectures autònomes per part de l’alumnat
 Prova competencial amb una selecció de preguntes i textos de l’obra L’alegria que passa a escollir
Activitats
d’aplicació
Apliquem el que
hem après
5. Proposta de productes finals
 Ressenya escrita individual de l’obra de teatre de Dagoll Dagom, a partir de l’anàlisi que hem fet de
L’alegria que passa: resum, estructura, personatges principals, missatge, estil, etc. per publicar a la
revista digital del centre, al butlletí trimestral i per fer arribar a la companyia teatral Dagoll Dagom.
L’alumnat coavalua les ressenyes dels companys i escull la que consideren més completa.
 Exposició oral en grup d’un artista actual que presenti punts de contacte amb els artistes de L’alegria
2 h

Activitat
SANTIAGO RUSIÑOL
Temporització:
1r tr. / 17h
que passa i que tingui una idea clara del que representa l’art i la llibertat. En la mesura que sigui
possible, s’hauria de poder incloure una entrevista on es tractin els temes que s’han debatut a classe i
als quals l’artista doni resposta: concepte i funció de l’art, la llibertat, etc.
Activitat
JOAN MARAGALL
Temporització:
1r tr. / 22 h
Activitats inicials
Què en sabem?
0. Introducció: Es projecten dues imatges: per un cantó, una seqüència del vídeo musical del grup The Tyets
(«Coti x coti»), on uns joves ballen una sardana; per l’altra, una portada de la revista Cavall Fort. Són dos
exemples de l’actualitat propera que han estat notícia per referir-se a la identitat catalana. Es pregunta als
alumnes quins trets tenen en comú les dues imatges o amb què associen les imatges per generar un debat
sobre la «catalanitat». Se’ls demana un llistat de símbols, emblemes, trets que vinculen a la catalanitat i
se’ls pregunta pels contextos on apareixen i si en coneixen l’origen.
1. Context i repte: L’any 1900, Joan Maragall va escriure una obra en què parlava de «l’ànima catalana» i
de personatges que representaven el poble català. Què entenia l’autor i què entenem nosaltres, al segle
XXI per «catalanitat»? Quines podrien ser les figures representatives d’aquesta «ànima catalana» a
l’actualitat? Per què? Quina relació tenen amb la llibertat les figures de Maragall? Per altra banda, el centre
acull alumnes estrangers del programa Erasmus+ a 1r de batxillerat a qui se’ls vol oferir una sessió on se’ls
presenti Catalunya i els trets típics del poble català. Quin tipus de presentació pot oferir l’alumnat després
d’haver llegit Maragall?
2. Coneixements previs
2.1 L’autor
Projecció del retrat de l’autor, versos seus, etc. per fer que l’alumnat sigui conscient de la repercussió d’un
1a sessió:
15 min
15 min

Activitat
JOAN MARAGALL
Temporització:
1r tr. / 22 h
autor que amb només cinc poemaris s’ha convertit en un dels autors cabdals de la literatura catalana.
2.2 El context històric
Repàs dels fets històrics més rellevants del període. Què en saben, de la Barcelona del tombant de segle,
del 1898, de la Renaixença i què recorden dels trets del modernisme que hem treballat amb Rusiñol.
2.3 L’obra
Títol: sintaxi, estructura de l’obra, referents culturals. Qui són els personatges de «Visions» que conformen
l’ànima catalana? Quins personatges escollirien ells com a representatius del segle XXI? Quines virtuts,
quins valors haurien de tenir?
15 min
Activitats de
desenvolupament
Aprenem nous
sabers
3. Documentació
Es facilita a l’alumnat una sèrie de materials i activitats per treballar a l’aula. Es llegeixen, es comenten i es
demana una retroacció de cada un d’aquests materials (a Activitats d’estructuració s’indiquen algunes
propostes a tall d’exemple).
 Visions & cants. Lectura guiada a l’aula d’una selecció àmplia de poemes, per seccions.
«Visions»
o Presentació del filòsof Friedrich Nietzsche i dels conceptes de vitalisme i “superhome”, a càrrec del
professorat de filosofia (codocència).
o Radiografia històrica dels trets associats a la identitat catalana.
«Intermezzo»
o Presentació de les tradicions litúrgiques, a càrrec del professorat de religió (codocència)
o Lectura de fragments d’Així parlà Zaratustra, de Friedrich Nietzsche.
o Lectura d’«Elogi de la paraula» i de de fragments d’«Elogi de la poesia»
o Lectura del capítol XII de Solitud , de Víctor Català (conversa entre el pastor i la Mila i l’origen de les
Sessions
posteriors
9h

Activitat
JOAN MARAGALL
Temporització:
1r tr. / 22 h
rondalles del pastor)
«Cants»
o Audició de composicions d’Enric Morera. Visionat de documents sobre folklore tradicional:
o La Santa Espina, El cant de la senyera (Orfeó Català), Vídeo breu sobre la sardana, Sardana «Coti
x coti», lectura article sobre Einstein i la sardana a Núvol
o Presentació del catalanisme del tombant de segle i el context de la pèrdua de les colònies
espanyoles el 1898, a càrrec del professorat d’història (codocència)
o Lectura d’articles de Joan Maragall: La Morta
Sortida
o Assistència a l’obra teatral Maragall a casa, protagonitzada per Jep Barceló, a l’arxiu Joan Maragall
de Barcelona
o Visionat de l’enregistrament breu sobre Arxiu-casa Joan Maragall
Activitats
d’estructuració
Què hem après?
 Graella comparativa dels personatges de «Visions», en grups
 Anàlisi individual d’un poema de la secció d’«Intermezzo» a partir d’un guió previ
 Resum oral de fragments d’«Elogi de la poesia», per parelles
 Anàlisi en grup d’un poema de la secció de «Cants», a partir d’un guió previ
 Coavaluació individual amb rúbrica de la presentació oral de l’anàlisi del poema dels companys
 Debat sobre els trets i símbols representatius de la catalanitat al 1900 i l’actualitat. Llistat actualitzat
 Prova competencial amb una selecció de preguntes i textos de l’obra a escollir
8h

Activitat
JOAN MARAGALL
Temporització:
1r tr. / 22 h
Activitats
d’aplicació
Apliquem el que
hem après
 Entrevistes fictícies a les cinc figures historicollegendàries de «Visions» i als personatges que formen
part de la seva història, per grups, com si es tractés d’un programa de successos reals. Els cinc
personatges es troben a la presó/jutjat i reclamen la seva llibertat amb arguments diferents. Cada grup
prepara les entrevistes que es representen a l’aula o, si es prefereix, poden estar gravades. Un jurat
popular (els altres companys d’aula) ha de decidir si són culpables o innocents. Els companys hauran
d’avaluar el guió que han preparat (preguntes i respostes dels condemnats, així com les intervencions
de la resta de personatges que participen com a testimonis): han de ser coherents amb les actuacions
dels personatges de Maragall.
 Presentació oral amb suport digital en grup sobre els trets de la catalanitat per als estudiants
d’Erasmus+ del centre, a partir del debat que s’ha generat sobre els trets distintius del poble català
 Presentació oral amb suport visual en parelles o bé d’un referent català actual que aglutini els aspectes
més rellevants de la catalanitat o bé d’un producte cultural (lectura, cançó, capítol d’una sèrie, etc.) que
contingui elements propis del que hem establert com a «catalanitat»
4h
Activitat
MIQUEL LLOR
Temporització:
2n tr. / 20h
Activitats inicials
Què en sabem?
0. Introducció: Es projecta un poema objecte de Joan Brossa i es demana a l’alumnat que n’endevini el
títol («Nupcial», 1984-1988). A partir de la reflexió sobre el que els suggereix el poema i el missatge (i la
relació amb la possible manca de llibertat expressada en l’obra) es presenta el context sobre les relacions
amoroses. Lectura d’un fragment de la novel·la, on es parla del matrimoni. Es pregunta a l’alumnat si
1 sessió:
15 min

Activitat
MIQUEL LLOR
Temporització:
2n tr. / 20h
reprodueix el missatge del poema visual. Resposta individual i posada en comú.
1. Context i repte: Un dels productes més consumits per una part de la societat (també adolescents) són
les novel·les, pel·lícules i/o sèries de temàtica sentimental o romàntica (amb noms diversos). Hem
reflexionat sobre quins patrons, tòpics, situacions reprodueixen aquest tipus de productes? Sobre quina
concepció de l’amor i de les relacions de parella se’n desprèn? De quina època són o en quina època
s’ambienten aquestes obres? Quines semblances hi ha entre una obra de temàtica amorosa escrita el
1931 i una escrita a l’actualitat? El repte final que es planteja a l’alumnat és adaptar la novel·la en
l’esquelet d’una sèrie de televisió d’entre 15 i 20 capítols. Resposta individual i posada en comú en grups
reduïts.
2.1 Sobre el gènere
L’obra de Miquel Llor retrata la vida d’una parella que s’acaba de casar a principis dels anys trenta.
Què entenem per novel·la romàntica? Quin és el rol de la dona? I el de l’home? Una novel·la romàntica
pot ser feminista? Què en sabem, de la novel·la psicològica? Lectura de fragments, resposta individual
i posada en comú en grup classe.
15 min
25 min
Activitats de
desenvolupament
Aprenem nous
sabers
3. Documentació
Es facilita a l’alumnat una sèrie de materials i activitats per treballar a l’aula. Es llegeixen, es comenten i
es demana una retroacció (a Activitats d’estructuració s’indiquen algunes propostes a tall d’exemple).
 Lectura guiada a l’aula de fragments significatius de l’obra
 Presentació del psicologisme i Sigmund Freud, a càrrec del professorat de filosofia (codocència)
 Presentació i comparativa d’obres de la literatura universal (Anna Karènina, Madame Bovary, La
Sessions
posteriors:
7 h

Activitat
MIQUEL LLOR
Temporització:
2n tr. / 20h
Regenta) i catalana (Pilar Prim, Solitud)
 Lectura de l’article de Josep M. de Sagarra: «La por a la novel·la» (1925)
 Activitats del quadern d’activitats «El gust per la lectura» (2020-2021) sobre l’obra
 Lectura d’alguns relats breus sobre la violència de gènere: Calladeta no ets més maca
Sortida
 Ruta literària Laura a la ciutat dels sants a Espais escrits
 Miquel Llor al mapa literari català
Proposta de lectures, de manera autònoma:
 Narcís Oller: Pilar Prim
 Víctor Català: Solitud
 Gustave Flaubert: Madame Bovary
 Leo Tolstoi: Anna Karènina
 Miquel Llor: El somriure dels sants
Activitats
d’estructuració
Què hem après?
 Llistat d’obres (novel·les, sèries, pel·lícules) compartit de gènere romàntic per analitzar-ne les
característiques
 Sessions de converses literàries i/o proves breus del llibre (3 o 4 sessions) per resoldre dubtes i poder
8 h

Activitat
MIQUEL LLOR
Temporització:
2n tr. / 20h
avançar en la lectura autònoma a casa
 Creació d’un glossari col·lectiu digital de la novel·la, distribuint les pàgines entre l’alumnat
 Selecció d’activitats del quadern d’El gust per la lectura (2020-2021) sobre l’obra
 Anàlisi comparativa dels personatges: femenins (Laura i Teresa) i masculins (Tomàs i Pere)
 Expressió escrita individual d’un aspecte d’anàlisi interna de la novel·la
 Expressió escrita breu sobre un monòleg adaptat d’un dels personatges de la novel·la
 Comparació d’un aspecte de la novel·la amb una altra novel·la psicològica de temàtica similar, ja es
tracti d’una novel·la del s. XIX o d’una novel·la actual en la qual un personatge és introduït en un
ambient hostil
 Prova competencial amb una selecció de preguntes teòriques i textos de l’obra per comentar a escollir
Activitats
d’aplicació
Apliquem el que
hem après
 Adaptació de l’obra a una sèrie d’entre quinze i vint capítols aproximadament. Es distribueix l’argument
de la novel·la per explicar, de manera breu, la sinopsi del capítol que elabora cada parella, després
d’haver acordat què explicarà cada parella.
 Expressió escrita breu en primera persona, individual, partint de les experiències de la Laura, amb el
model proposat a Calladeta no ets més maca. Presentació de les propostes a l’aula
 Presentació oral individual sobre la lectura optativa, comparant-la amb l’obra Laura a la ciutat dels
sants: trama, personatge principal, tema, espai, etc.
 Expressió escrita individual amb un final alternatiu coherent de l’obra, des del moment en què la Laura
decideix marxar de Comarquinal
3 h

Activitat
MIQUEL LLOR
Temporització:
2n tr. / 20h
 Presentació oral amb suport digital en parelles o grups de tres sobre els personatges femenins (Laura,
Teresa i Beatriu) i la seva manca de llibertat. Cal localitzar, com a mínim, dos fragments de la novel·la
per a cada una d’elles en què s’evidenciï l’opressió en què viuen en la societat de Comarquinal.
Activitat
SALVADOR ESPRIU
Temporització:
2n tr. / 16 h
Activitats inicials
Què en sabem?
0. Introducció: Es projecten tres obres pictòriques sobre el mite d’Antígona i es demana a l’alumnat que
n’identifiqui semblances i diferències. A partir del que tenen en comú les tres imatges, s’explica l’argument
d’Antígona, es llegeix el pròleg de Salvador Espriu i se’ls demana quins creuen que són els temes
principals de l’obra.
1. Context i repte: La rebel·lió contra les injustícies i la mediació per a la pau són dos aspectes primordials
per entendre l’obra i la seva vigència. El repte que es planteja als alumnes és ser capaços de trobar i
justificar “Antígones” i/o accions contemporànies que palesin aquesta universalitat de l’obra a partir de
l’estudi de l’obra d’Espriu.
2.1. Guerra: Antígona s’inspira en una obra grega que transcorre durant un conflicte bèl·lic. Quines
manifestacions culturals vinculades a les guerres coneix l’alumnat? Hi ha alguns trets comuns? Com es
representa la guerra en aquestes obres? Des de quin punt de vista s’han narrat? Quin pot ser el missatge
d’aquestes obres? Quin context bèl·lic coneix Salvador Espriu? Per què creieu que l’autor escull un mite
1a sessió:
25 min
10 min

Activitat
SALVADOR ESPRIU
Temporització:
2n tr. / 16 h
clàssic per parlar d’una guerra fratricida? Què en sabem, de l’Antígona (obra i personatge) de Sòfocles?
Per què hi ha diferents versions de l’obra d’Espriu? Com és possible que a l’entorn dels mateixos anys hi
hagi un parell d’autors europeus que també escriguin obres sobre Antígona? Com podem explicar que
l’obra de Sòfocles sigui una de les més versionades arreu del món? Quin paper hi juga la llibertat, en el
tema bèl·lic? Respostes orals en grup reduït.
2.2. Lleis i llibertat: Antígona oposa les “lleis divines” a les “lleis dels homes”. Quines són les diferències?
Per què existeixen les lleis? Qui les dicta? Per què les hem de complir, les lleis? Les lleis ens priven de la
nostra llibertat? Hem de complir lleis que considerem injustes? Quins motius poden portar a no complir
les lleis? Antígona distingeix entre les lleis divines i les lleis dels homes. Podem fer aquesta distinció, a
l’actualitat? Respostes orals en grup reduït.
10 min
Activitats de
desenvolupament
Aprenem nous
sabers
3. Documentació i proposta d’activitats I
 Presentació del teatre grec i dels dramaturgs més importants (Èsquil, Eurípides i Sòfocles), a càrrec
del professorat de Llatí i Grec (codocència)
 Lectures d’articles sobre possibles “Antígones” modernes: la revolució Rojava (activistes kurdes de
Síria), les noies d’abril (Uruguai)
 Lectura guiada de l’obra a classe
 Lectura d’un fragment d’Antígona de Sòfocles. Comparativa entre escenes d’ambdues obres.
Antígona. Introducció, traducció i notes de Joan Castellanos. Ed. La Magrana, pàg. 70-72
 Lectura del relat «El vel de Vaixtí», de La dama de la lloba, de Renée Vivien. Ed. Adesiara
 Visionat d’entrevistes i programes sobre Salvador Espriu: Retalls, El meu avi
 Audició i anàlisi del davantal de Jordi Basté a «El món a Rac 1»; 24-2-2022: La guerra
Sessions
posteriors: 7 h

Activitat
SALVADOR ESPRIU
Temporització:
2n tr. / 16 h
 Audició i anàlisi del davantal de Jordi Basté a «El món a Rac 1»: 24-2-2023: La proximitat de la
guerra.
 Selecció d’activitats del dossier del programa «El gust per la lectura» (1997-1998) sobre l’obra
 Lectura d’un fragment de La dona a Catalunya, de M. Aurèlia Capmany, on l’autora cita Virgina
Woolf, la qual fa una lectura en clau de gènere de l’obra Antígona (pàg. 244)
Proposta de lectures, de manera autònoma, vinculades a l’autor o al tema:
 Sebastià Alzamora: Dos amics de vint anys
 Sòfocles: Antígona
 Jean Anouilh: Antígona
 Salvador Espriu: Primera història d’Esther
 Nawal El Saadawi: Dona al punt zero
 Annie Ernaux: L’esdeveniment
 Stephen Zweig: Erasme de Rotterdam
Activitats
d’estructuració
Què hem après?
4. Proposta d’activitats II
 Graella comparativa amb els dos finals de l’obra
 Lectura dramatitzada d’algunes escenes de l’obra
 Expressió escrita: monòleg inventat alternatiu per al final de l’obra d’un personatge que no sigui ni
6 h

Activitat
SALVADOR ESPRIU
Temporització:
2n tr. / 16 h
Antígona ni el Lúcid Conseller (Eumolp, Ismene, Tirèsias...)
 Expressió oral: gravació d’un “davantal”, imitant el model de Jordi Basté per a un programa
radiofònic que parli de la guerra de Tebes, la sentència i la mort d’Antígona
 Reflexió breu escrita sobre les “antígones” modernes que podem trobar a l’actualitat
 Prova amb una selecció d’activitats competencials i textos de l’obra a escollir
Activitats
d’aplicació
Apliquem el que
hem après
 Presentació oral individual d’una heroïna/acció heroica contemporània similar a la que es planteja en
l’obra d’Espriu, a partir d’algun dels cinc aspectes dramàtics que segons Steiner configuren l’acte de
rebel·lió (dona, adolescent, sola, pietosa i religiosa)
 Presentació oral individual d’un mite clàssic que sigui vigent en representacions culturals actuals.
Visionat, exposició de les obres i comparació. Exemples: la companyia teatral Las niñas de Cádiz
representa El viento es salvaje (Medea i Fedra), la companyia Amfiteatre representa Antígona de
Sòfocles, etc.
 Presentació oral individual d’una de les lectures optatives: vinculació amb l’autor i/o l’obra d’Antígona,
argument i tema, personatges principals, valoració personal, etc.
2h

Activitat
MARIA AURÈLIA CAPMANY
Temporització:
3r tr. / 20 h
Activitats inicials
Què en sabem?
0. Introducció: S’escriu a la pissarra una frase emblemàtica de Simone de Beauvoir: «Una dona no neix,
sinó que es fa» i es demana a l’alumnat que miri d’interpretar-la, de forma oral, per parelles. A continuació,
es fa el mateix amb el títol del llibre (Feliçment, jo soc una dona) i la citació de Rigolboche de la qual es
parteix. Es demana a l’alumnat per l’objecte d’atenció de la novel·la de Capmany. Posada en comú.
1. Context i repte: El feminisme és un tema d’actualitat que genera un debat molt extens. Arran de la
celebració del 8 de març, la revista digital del centre se centrarà en el feminisme. Es convida els alumnes
a participar-hi amb aportacions diverses: textos d’opinió, textos expositius, textos literaris, etc. que hauran
d’elaborar després de la lectura de la novel·la i les activitats previstes. Es projecten imatges d’escriptores
feministes (pàg. 48 de la Guia didàctica del programa «El gust per la lectura») i es demana que les
identifiquin, així com una imatge de Rigolboche.
El feminisme: Moviments actuals com el “Me too” han incentivat el moviment feminista, especialment
en el món occidental. D’on sorgeix el feminisme i quines “onades” feministes hi ha hagut a Europa? Qui
són les figures més destacades del feminisme i què té de feminista Maria Aurèlia Capmany i la seva
obra? Quines han estat les reivindicacions del moviment feminista i quines són les reivindicacions
actuals? Han canviat? Què s’entén, per feminista i què s’entén per dona? Quin paper té l’autora i la
novel·la Feliçment, jo soc una dona ? Què pot significar que els «dos amors» (de la protagonista) siguin
«els diners i la llibertat»? Quins són els referents feministes a l’actualitat? Respostes escrites en grup i
posada en comú dels coneixements previs.
1a sessió:
15 min
10 min
30 min
Activitats de
desenvolupament
Aprenem nous
 Presentació de la figura de Simone de Beauvoir, a càrrec del professorat de filosofia (codocència)
 Lectura de fragments memorialístics de Memòries. Mala memòria/Això era i no era, on M. Aurèlia
Sessions
posteriors: 9 h

sabers Capmany parla de:
o Salvador Espriu i el teatre: (pàg. 154, 337-338, 412-413 i pàg. 331 «Salvador Espriu
m’ensenya a escriure»)
o Santiago Rusiñol: «La feminista» (pàg. 189-190)
o París (espai de la novel·la) «Nord enllà» (pàg. 395)
 Lectura de manifestos, assajos feministes de l’autora i altres intel·lectuals contemporànies, que
parlen sobre el feminisme o sobre l’autora (Montserrat Roig, Maria-Mercè Marçal, etc.): Amenaça
de sedició. Feminisme i llibertat, de M. Aurèlia Capmany
 Lectura de fragments de La dona a Catalunya. Consciència i situació, gènesi de la novel·la
Feliçment, jo soc una dona (pàg. 113, 135, 188...)
 Lectura d’un fragment del còmic Dona, doneta, donota, de M. Aurèlia Capmany i Tísner, per
entendre la crítica a la dona burgesa encarnada en la Francesca Bertolozzi (Paquita Reinal)
 Lectura d’articles de Montserrat Roig: «Ens havíem barallat tant!», a Som una ganga. Textos
feministes
 Lectura d’articles sobre el feminisme: Marina Subirats i la història del feminisme,
 Presentació de referents feministes: Olympe de Gouges, Mary Wollstonecraft, Simone de Beauvoir,
Betty Friedan, etc.
 Presentació dels fets històrics més rellevants a la Catalunya del segle XX: pistolerisme, guerra civil,
a càrrec del professorat d’Història (codocència)
 Apunts sobre la novel·la picaresca. Graella comparativa entre Moll Flanders i Carola Milà.
 Lectura de fragments dels referents literaris que cita la protagonista: Moll Flanders, de Daniel Defoe
i Quaranta anys d’advocat. La història del meu temps (1894-1936), d’Amadeu Hurtado
 Lectura guiada de fragments de l’obra a classe
 Activitats sobre l’obra del dossier del programa El gust per la lectura (curs 2019-2020)
 Visionat de l’obra de teatre Carola (Espai Joan Brossa) i d’altres obres de l’autora: Vent de garbí

(Rtve1981)
Proposta de lectures optatives, de manera autònoma:
 Virginia Woolf: Una cambra pròpia
 Chimamanda Ngozi Adichie: Tothom hauria de ser feminista
 Virgine Despentes: Teoria King Kong
Altres materials interessants
 Entrevista biogràfica a l'escriptora Maria Aurèlia Capmany a l'espai Personatges de TVE
 «L’Àngel de la llar», treball final per a l'assignatura d'Estudis de Gènere (2n curs de Belles Arts,
2011). Dirigit per Àngel Sicart
Activitats
d’estructuració
Què hem après?
 Sessions de tertúlies literàries i/o proves breus (tres o quatre sessions) per resoldre dubtes i avançar
en la lectura autònoma a casa
 Activitats de comprensió i reflexió sobre les lectures proposades (articles, assajos, entrevistes, etc.)
 Graella sobre les identitats de Carola Milà i els fets històrics de la seva biografia
 Resum escrit i presentació oral d’un capítol del llibre Feliçment, jo soc una dona
 Reflexió sobre el tipus de «llibertat» de què disposa Carola Milà en cada una de les seves diferents
identitats
7h
Activitats
d’aplicació
5. Proposta de productes finals:
 Article sobre el feminisme a la revista digital del centre en el monogràfic dedicat als Feminismes.
3 h

Apliquem el que
hem après
Tipologia textual diversa: article opinió, entrevista, text expositiu, relat literari, etc.
 Presentació oral individual d’una de les lectures optatives: vinculació amb l’obra de Maria Aurèlia
Capmany, resum i tesi, argumentació, valoració personal, etc.
 Presentació oral en parelles amb suport visual sobre un dels «dos amors» de Carola Milà (la
llibertat). A cada un dels quinze capítols han de localitzar una situació en què s’evidenciï que la
protagonista pot fer ús de la llibertat anhelada o, al contrari, que n’és privada i els motius
Activitat
MARIA-MERCÈ MARÇAL
Temporització:
3r tr. / 20 h
Activitats inicials
Què en sabem?
0. Introducció: Es projecta l’escultura de l’artista Kristen Visbal «Fearless Girl» (2017) i es demana a
l’alumnat que descrigui l’obra i també l’obra davant de la qual se situa: «Wall Street Bull» o «Charging
Bull» (1987). Tasca individual i posada en comú. A continuació, s’explica el context que motiva la creació
de la primera escultura el 7 de març de 2017, amb la placa: «Coneix el poder de la dona en el lideratge.
ELLA marca la diferència».
1. Context i repte: El dia 8 de març s’ha convertit en una data reivindicativa celebrada a molts llocs del
món. Moltes dones fan vaga i es proclama arreu que és el Dia Internacional de les Dones. Com ha
evolucionat el moviment feminista des dels anys setanta fins a l’actualitat? Quines són les reivindicacions
feministes actuals? Què entenem per feminisme? Escrit individual i posada en comú en grups reduïts. El
repte que es planteja a l’alumnat és que siguin capaços d’entendre i posar en escena les figures de dues
escriptores imprescindibles de la lluita feminista i de la literatura catalana del segle XX com són Maria
Aurèlia Capmany i Maria-Mercè Marçal i, al mateix temps, ser capaços de trobar referents en escriptores
catalanes actuals.
1a sessió:
15 min
15 min

Activitat
Temporització:
3r tr. / 20 h
Activitats inicials
Què en sabem?
2.1 Feminisme
Revisió de les reivindicacions de l’onada feminista de Maria Aurèlia Capmany. Posada oral en comú
2.2 L’autora
 Anotació de la «Divisa» de Cau de llunes. Anàlisi oral i reflexió escrita individual
 Anotació de l’inici d’un poema de Bruixa de dol: «Una dona sense un home...» Es demana
l’alumat que n’escrigui la continuació. Lectura comuna. Reflexió oral sobre el sentit del poema
original
 Presentació d’imatges de la biografia de l’autora al mapa literari català
30 min
Activitats de
desenvolupament
Aprenem nous
sabers
 Lectura d’un fragment de «Qui soc i per què escric?», dins Sota el signe del drac. Proses 1985-
1997. A cura de Mercè Ibarz. Proa, 2004
 Tasca introductòria per conèixer l’autora
 Tasca de recerca individual de la biografia i obra de l’autora
 Lectura d’una selecció de poemes de Bruixa de dol, a l’aula, amb lectura guiada
 Lectura de fragments de poemes d’autors referents: Clementina Arderiu (“Ara que ja de tanta
cosa torno”, És a dir), Salvat-Papasseit (Poema de la rosa als llavis), JV Foix (Sol, i de dol)
 Lectura de fragments de poemes de trobairitz (comtessa de Dia, Castelloza, Clara d’Anduza,
etc) a Les trobairitz. Poetes occitanes del segle XII a càrrec de Magda Bogin
 Lectura d’articles de Montserrat Roig: «Les Jornades Catalanes de la Dona», a Som una ganga.
Sessions
posteriors:
10 h

Activitat
Temporització:
3r tr. / 20 h
Textos feministes
 Tasca: activitats sobre el feminisme: comparativa entre Maria Aurèlia Capmany i Maria-Mercè
Marçal. Lectura d’un fragment d’«Anna Montero entrevista Maria Mercè Marçal», Daina.
Revista de Literatura, 3, 1987
 Audició de la cançó de Txarango «Músic de carrer», del disc Som Riu
 Visionat de l’«Entrevista a MMMarçal» (Literal, 1991 Programa 22, rtve.es) a càrrec de Raimon:
11.54 min-13.15 min i 16.30 min-17.30 min
 Lectura de poetes contemporànies “marçalianes”: Míriam Cano, Mireia Calafell, etc.
 Recerca d’entrevistes a escriptores catalanes actuals i d’obres on la perspectiva femenina sigui
especialment rellevant: Gemma Ruiz, Carlota Gurb, Empar Moliner, Irene Solà, etc.
Proposta de lectura optatives, de manera autònoma:
 Maria-Mercè Marçal: Cau de llunes i La passió segons Renée Vivien
 Mireia Calafell: Tantes mudes i Nosaltres, qui
 Míriam Cano: Ancoratge
 Empar Sáez: Dona i ocell i Òrbita
 Flamarades sortiran. Antologia de poesia catalana feminista, selecció de poemes a cura de M.
Antònia Massanet. Godall edicions, 2023
 M. Àngels Cabré: La lluita necessària. Retrat dels feminismes d’avui
Activitats 4. Proposta d’activitats II 5 h

Activitat
Temporització:
3r tr. / 20 h
d’estructuració
Què hem après?
 Anàlisi individual d’un poema de Bruixa de dol, seguint el guió previ
 Imitació del poema «Divisa», de Cau de llunes
 Comparativa entre els poemes amorosos de Maria-Mercè Marçal i les trobairitz que hem llegit
 Comparativa entre els personatges del poema «Brida», el personatge del Clown de L’alegria
que passa i el «músic de carrer» de la cançó de Txarango
 Activitats del dossier del programa «El gust per la lectura» del curs 2022-2023 sobre l’obra: 4,
6, 7, 16 i 29...
Activitats
d’aplicació
Apliquem el que
hem après
Proposta de productes finals
 Tertúlia literària fictícia entre dues de les escriptores més representatives del feminisme català:
Capmany i Marçal. En grups reduïts de tres o quatre, els alumnes han d’elaborar un diàleg
sobre un tema que haguem treballat a l’aula a partir de la bibliografia citada: l’evolució del
feminisme, l’ofici d’escriure, la literatura, la identitat femenina, el lligam entre la vida i l’obra, la
implicació política, l’educació, etc. A continuació, han de presentar-lo als companys de classe.
 Presentació oral amb suport digital amb un estudi comparatiu breu sobre Maria Aurèlia
Capmany i Maria-Mercè Marçal (biografia, obra, gèneres, temes, personatges, vinculació
política, ideologia feminista, etc.)
 Presentació oral amb suport digital d’una escriptora catalana contemporània actual que reculli
el llegat de Maria Aurèlia Capmany i Maria-Mercè Marçal, per la seva reivindicació de la lluita
feminista i la seva implicació en el món cultural català
3 h

Activitat
Tancament
Temporització:
3r tr. / 1 h
Activitats inicials
Què en sabem?
0. Introducció
Es projecten les imatges inicials de cada una de les lectures de forma desordenada per tal que l’alumnat
les identifiqui amb l’obra corresponent a la qual acompanyaven.
1. Context i coneixements previs
Posada en comú: es demana a l’alumnat de fer un recordatori de les obres que hem llegit i els
personatges principals que hem analitzat. S’apunta la informació a la pissarra.
15 min
Activitats de
desenvolupament
Aprenem nous
sabers
 Graella comparativa sobre l’eix temàtic de la llibertat que posa en relació els personatges i les
obres. A partir del debat que s’ha generat, es demana que, per parelles, completin la graella
comparativa final, amb els personatges de cada una de les obres: Joanet o el Clown, el comte
Arnau, Laura, Antígona, Carola i el «jo poètic» de Bruixa de dol.
 Debat i treball en grup: Es posa en comú a la pissarra i es va repassant: Què és per a cada un
d’ells la llibertat? Quina rellevància té en cada una de les obres aquest tema?
20 min
Activitats
d’estructuració
Què hem après?
Qüestionari final individual d’avaluació de la matèria sobre les lectures, la metodologia, etc.
10 min

Activitats
d’aplicació
Apliquem el que
hem après
4. Producte final
Posada en comú de les propostes i comiat del curs
10 min
Mesures i suports universals
1. Personalització dels aprenentatges: classe inversa, suport digital (plataforma Moodle), aprenentatge cooperatiu.
2. Organització flexible del centre: codocència (professorat d’altres matèries fa una classe a l’aula relacionada amb els sabers que
treballem: història (el catalanisme del tombant de segle per a Maragall, el pistolerisme, per a entendre l’argument de M. Aurèlia Capmany),
música (la influència de Wagner i l’obra total per al teatre decandentista de Rusiñol), filosofia (per a l’eix temàtic vertebrador i per tractar
filòsofs diversos com Nietszche per entendre el vitalisme i el “superhome” de Maragall i el nihilisme de Rusiñol; el psicologisme de Freud
per entendre la construcció dels personatges femenins de Laura a la ciutat dels sants; l’existencialisme i el feminisme de Simone de Beauvoir
i M. Aurèlia Capmany); llatí i grec (l’origen del teatre, les representacions del teatre grec i els dramaturgs grecs per entendre Antígona);
gamificació: kahoot, genial.ly, etc.
3. Avaluació formadora alumnat: autoavaluació (al final de cada trimestre) i coavaluació (en les exposicions orals dels companys), rúbriques
(final lectura), compartir sabers (mur pissarra o padlet)
4. Avaluació formativa docent: bastides de suport, exàmens personalitzats (preguntes a escollir i models diferents, amb apunts o sense
apunts).

Alumne/a Mesures i suports addicionals o intensius
Dislèxia o
disortografia
1r trimestre: pot disposar d’un full amb anotacions de paraules que li siguin difícils de recordar i un resum de les normes
ortogràfiques que consideri adients. En les tasques escrites i exàmens només se li comptabilitzen aquelles faltes més
repetides (més de dues vegades) i se li descompta, com a màxim, 1 punt en el total de qualsevol tasca.
2n trimestre: pot disposar d’un resum de normes ortogràfiques. En les tasques escrites i exàmens no se li comptabilitzen
les faltes repetides i, com a màxim, se li resta 1 punt en el total de la tasca per faltes ortogràfiques.
3r trimestre: en exàmens i tasques escrites se li resta, com a màxim, 1,5 punts en el total de la tasca per faltes
ortogràfiques.
TDHA Pot disposar de més d’una hora per realitzar les tasques escrites o exàmens que ho requereixin. Si no es disposa d’una
hora, se li pot demanar de no respondre alguna de les preguntes o d’escurçar-les quant a l’extensió.

2609_visions_llibertat_SdA.pdf

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to 2609_visions_llibertat_SdA.pdf

Similar to 2609_visions_llibertat_SdA.pdf (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

2609_visions_llibertat_SdA.pdf