1. Dels jocs de llengua al text poètic (els calendaris poètics per temes)
proposarem una manera lúdica i activa d’acostar-nos al món de la poesia: els calendaris poètics
en forma de pòsters o llibres de paret.
Calendaris poètics per temes
Un calendari de propostes ludolingüístiques, és a dir de jocs de llengua, és una forma de fer una antologia
moderna, perquè a les seues caselles, breus i intenses, incorpora alguns dels elements essencials del
llenguatge poètic i de la comunicació actual: oralitat, musicalitat i, sobretot, visualitat.
L’oralitat dóna sentit al text poètic en dir-lo o en escoltar-lo.
La percepció auditiva dels poemes és un dels plaers que ens serviran per iniciar l’educació literària.
La musicalitat, omnipresent en la vida dels nostres alumnes, és l’element que ens permetrà lligar la paraula
poèti- ca, per mitjà del ritme i la rima, amb els referents musicals de l’alumnat.
la visualitat com el paral·lel modern de l’oralitat.
Contribueixen a aconseguir dos dels objectius clau de la didàctica de la poesia: l’educació de les emocions
per mitjà de la incentivació de la sensibilitat poètica i el desenvolupament de la creativitat.
El calendari poètic s’estructura a partir de temes universals de la literatura en el seu sentit més general
Explicar el funcionament del calendari a partir del tema dels jocs de llengua.
pot servir per explicar èpoques d’innovació estilística com les avant- guardes, també perquè ens permet
iniciar-nos en la comprensió d’autors que han «jugat», d’una manera especial, amb la llengua, com ara
Brossa, Foix o Palau i Fabre, i perquè ens proporciona una aproximació a una ti- pologia de jocs amb la
llengua per a imitar, manipular i (re)crear.
La utilització dels jocs a l’aula (Motos, 1999) proporciona un ambient segur on l’alumnat no tindrà por
d’assajar noves estructures de pensament i lingüístiques, la qual cosa farà que s’hi implique, que es tro- be
motivat, que desenvolupe una actitud receptiva i que accepte la seua part de responsabilitat, perquè sap
que si no fos així no hi hauria joc. D’altra banda, els jocs permeten la flexibilitat tant en el plantejament dels
objectius com en els camins per a aconseguir-los i ens confereixen estructures obertes per adaptar-nos als
diferents nivells dels alumnes.
Es jocs estimulen la cooperació i la comunicació entre els membres del grup tot afavorint la seua cohesió.
Jugar amb la llengua és crear
per mitjà dels jocs de llengua despertem en els nostres alumnes un desig de llen- gua i de literatura i al
mateix temps ens permet adonar-nos que la capa- citat de joc desbloqueja moltes situacions de
comunicació.
És a dir, combinem el raonament lògic i analític de l’hemisferi esquerre amb la comprensió espacial, intuïtiva
i visual pròpia de les operacions de síntesi que porta a cap l’hemisferi dret, que és també el que ens permet
desenvolupar la creativitat i l’expressió gestual.

2. El calendari com a instrument didàctic
El que pretenem és incorporar la literatura a l’ensenyament de la llengua amb tots els recursos a la nostra
disposició, sense cap tipus d’autolimitació
inventar propostes que tinguen més a veure amb els tallers d’escriptura creativa i amb la recerca d’activitats
integradores de les quatre habilitats lingüístiques (llegir, parlar, escoltar i escriure)
Analitzem, amb tot, els trets fonamentals aportats per la crítica literària per distingir allò que és literari d’allò
que no ho és.
Intencionalitat artística de l’emissor
No basta que un vullga escriure una obra literària per a què el text escrit per ell siga considerat com a tal. I
al contrari, al llarg de la història s’han escrit textos que en un principi no tenien cap pretensió literària i que,
pel seu valor intrínsec o pel reconeixement social de què han estat objecte, han passat a la posteritat com a
models literaris
Valor estètic del missatge
El que no hem de fer amb els aprenents és descriure l’obvietat, sinó ensenyar-los recursos de
desautomatització del llenguatge que els permetran servir-se dels usos literaris de la llengua també en la
vida quotidiana (recursos fònics com ara recurrències, al·li- teracions o ritmes; recursos morfosintàctics com
ara anàfores, paral·le- lismes o polisíndetons, i específicament aquells recursos que tinguen a veure amb la
coherència, la cohesió i l’adequació dels missatges).
Reconeixement per part dels receptors
funcions possibles que se li poden haver atribuït a la literatura al llarg de cada època literària:
• Funció de la literatura com a font de coneixement del món.
• Funció de la literatura com a identificadora d’un grup cultural que li transmet els seus valors, les
seves normes i les seves mane- res d’entendre el món per mitjà de contes, pel·lícules, obres de
teatre,
• Funció de la literatura com a transmissora de la cultura.
• Funció alliberadora de la literatura en la mesura que la ficció és gratificadora i ens allunya dels
problemes quotidians,
• Funció d’evasió per mitjà de la literatura en el temps o en l'espai
• Funció de compromís social de la literatura per tal de transfor- mar el món en una societat més justa
i equilibrada.
Així i tot, seran els usuaris de les propostes dels calendaris els qui hauran de jutjar si aquestes intencions
esteticodidàctiques han estat aconseguides o no. És com si haguérem fet un documental sobre un tema
determinat, en aquest cas el món dels jocs de llengua i literatura, i al mateix temps haguérem tingut una
voluntat estètica en la seua realització. Aquesta doble intencionalitat permetrà als calendaris funcionar com
una antologia de referències poètiques per temes i al mateix temps com un quadern de treball de l’alumnat.
Les característiques de ficcionalitat (o de recreació fictícia del món), de plurisignificació (tret del llenguatge
poètic que el diferencia del llenguatge científic que és unívoc) i de connotació de les obres literàries (tret que
el diferencia del llenguatge denotatiu de la vida quoti- diana) són presents en el nostre calendari poètic. Però
també hi són presents les característiques dels diccionaris temàtics dels quals hem extret activitats

3. Per això també els calendaris són instruments didàctics transformadors, eines d’aprenentatge divertides i
interessants.
Físicament, un calendari poètic és un pòster o un llibre de paret (40 x 70 cm aproximadament) on, en
cadascuna de les caselles, hi apareix un text i/o una imatge relacionats amb el tema triat, que funciona com
a fil conductor de la proposta. El tema triat s’intro- dueix amb una citació o frase de referència. Els textos
van des d’una poesia clàssica fins a la poesia més experimental, passant per tota mena de jocs de llengua,
de pensament o de societat. Les imatges no són només elements decoratius, sinó que tenen la missió
d’ajudar- nos a comprendre els missatges
Cada casella, a més del text o la imatge, porta implícita una proposta de treball que l’alumne ha de des-
cobrir.
Sobre les consignes i les constriccions del joc
Digues-me com preguntes i et diré com ensenyes. Amb aquesta afirmació volem fer referència a la
importància del saber formular les preguntes bé
A les preguntes tradicionals hauríem d’afegir el concepte de consigna, entesa com una «fórmu- la breu que
incita a la producció d’un text»
La consigna, per tant, a més d'haver de servir per a ensenyar de manera implíciat, pot prendre diferents
formes:
. Desafiament (repetir un embarbussament, resoldre un jeroglífic, continuar les paraules encadenades,
trobar la solució d’una en- devinalla...).
.Repte estilístic (ordenar un poema, omplir buits, escriure a la manera de...).
.Traves o constriccions estilístiques (lipogrames, acròstics, ana- grames...).
. Entrebancs formals (manteniment i/o imitació d’una estructura estròfica, treballar a partir de matrius...).
. Regles del joc (mots seriats, paraules maleta, jocs d’equivalèn- cies...).
. Propostes de creació lliure (elaboració d’un ex-libris, confecció d’un poema visual, d’un cal·ligrama...).
La redacció d’aquesta mena de consignes en forma d’endevinalla o repte ens permet aplicar interaccions
múltiples entre l’emissor i els receptors. Malgrat tot, hem de tenir en compte que els professors hauran d’a-
doptar diferents rols per convertir-se, en un moment donat, també en receptors, de la mateixa manera que
hauran de planificar una gradació i una diferenciació de les consignes
A aquesta capacitat d’interacció a l’aula a través de la pregunta com a joc l’anomenem «didàctica de
l’enigmística»
La intenció d’aquest instrument didàctic es desenvolupar un procediment educatiu que consisteix a en-
senyar als alumnes que per aconseguir una habilitat en qualsevol de les formes d’expressió i de creació
artística, cal començar imitant models.

4. De la lectura compartida a la construcció de significat en grup
Els significats són relatius i es construeixen socialment. Per tant, el professorat haurà de plantejar qüestions
que es puguen resoldre en parella, en petit grup i en gran grup, a més d’aquelles que tenen com a objectiu
plantejar un repte de superació personal. Per a què açò siga possible, utilitzarem la tècnica de la mescla per
a facilitar interaccions diverses entre alumnes diferents.
Per tant, el treball de l’escola consistirà a relacionar els perfils dels estudiants, els seus objectius i inte-
ressos amb els continguts curriculars concrets i amb determinats estils d’aprenentatge.
Les característiques del nostre instrument didàctic com a llibre de paret o llibre obert han tingut en compte
els set tipus d’intel·li- gències proposades per Gardner: lingüisticoverbal, logicomatemàtica, visualespacial,
musicalrítmica i cinètica, interpersonal, i intra- personal