Michael Grejniec, Editorial Kalandraka (2002) – Si l'anterior era una història senzilla, aquesta encara ho és més. Tots els animals de la selva tenien molta curiositat per saber de que tenia gust la lluna, i decideixen fer una gran torre, per tal de poder-ne arribar. el ratolí a dalt de tot en pren un troç i el proba, el dóna de probar als seus companys. De què deu tenir gust si a tots els hi agrada? Vés a saber…
The document discusses chickens and chicks. It asks questions about what chicks look like, where they live, what they eat, and how they are born. It describes that chicks have feathers, a beak, and are birds. It also outlines the parts of a chick's body and lists some of the common foods chicks eat, such as corn, bread, vegetables, fruits, insects and worms.
Fitxes per treballar la descripció a nivell de cicle inicial de primària.
Es poden descarregar a la web:
https://sites.google.com/site/activitatsperprimerdeprimaria/llengua-catalana/lectoescriptura
Michael Grejniec, Editorial Kalandraka (2002) – Si l'anterior era una història senzilla, aquesta encara ho és més. Tots els animals de la selva tenien molta curiositat per saber de que tenia gust la lluna, i decideixen fer una gran torre, per tal de poder-ne arribar. el ratolí a dalt de tot en pren un troç i el proba, el dóna de probar als seus companys. De què deu tenir gust si a tots els hi agrada? Vés a saber…
The document discusses chickens and chicks. It asks questions about what chicks look like, where they live, what they eat, and how they are born. It describes that chicks have feathers, a beak, and are birds. It also outlines the parts of a chick's body and lists some of the common foods chicks eat, such as corn, bread, vegetables, fruits, insects and worms.
Fitxes per treballar la descripció a nivell de cicle inicial de primària.
Es poden descarregar a la web:
https://sites.google.com/site/activitatsperprimerdeprimaria/llengua-catalana/lectoescriptura
This document describes a project carried out by a group of young students to create a guide of insects and small animals found in their school patio. Over the course of several months, the students observe, collect, and study different insects, discussing and sharing what they learn. They create drawings and write descriptions to include in their guide. The project sparks the children's curiosity and engagement in learning about the natural world.
Este documento describe el proyecto de la clase sobre los gigantes. La clase votó y eligió llamarse "La clase de los gigantes". Recopilaron información sobre los gigantes a través de libros, internet y entrevistas. Hicieron actividades como crear un gigante de la clase, vestirse como gigantescos, cantar canciones y contar cuentos sobre gigantes. Celebraron una gran fiesta gigante para compartir lo que aprendieron.
This document lists several animals that may appear in the fall season: squirrel, mouse, ant, snail, and hedgehog. It asks what animals can appear in the fall and then provides a list of animals commonly seen, including squirrel, mouse, ant, snail, and hedgehog.
The document describes a class of students naming their classroom. They debated between calling it "Dinosaurs" or "Butterflies". After presenting arguments for each choice, they voted and the name "Dinosaurs" won by one vote. They then began learning about dinosaurs by bringing in books from home and planning to research different aspects of dinosaurs like how they lived and went extinct.
This document contains a series of rhyming riddles in Catalan describing various farm animals such as chickens, ducks, cows, pigs, sheep, rabbits, horses and donkeys. Each riddle provides clues to the identity of the animal in 2-3 lines and then reveals the answer. The riddles work to familiarize children with common barnyard animals through an entertaining and engaging format.
This document describes a project carried out by a group of young students to create a guide of insects and small animals found in their school patio. Over the course of several months, the students observe, collect, and study different insects, discussing and sharing what they learn. They create drawings and write descriptions to include in their guide. The project sparks the children's curiosity and engagement in learning about the natural world.
Este documento describe el proyecto de la clase sobre los gigantes. La clase votó y eligió llamarse "La clase de los gigantes". Recopilaron información sobre los gigantes a través de libros, internet y entrevistas. Hicieron actividades como crear un gigante de la clase, vestirse como gigantescos, cantar canciones y contar cuentos sobre gigantes. Celebraron una gran fiesta gigante para compartir lo que aprendieron.
This document lists several animals that may appear in the fall season: squirrel, mouse, ant, snail, and hedgehog. It asks what animals can appear in the fall and then provides a list of animals commonly seen, including squirrel, mouse, ant, snail, and hedgehog.
The document describes a class of students naming their classroom. They debated between calling it "Dinosaurs" or "Butterflies". After presenting arguments for each choice, they voted and the name "Dinosaurs" won by one vote. They then began learning about dinosaurs by bringing in books from home and planning to research different aspects of dinosaurs like how they lived and went extinct.
This document contains a series of rhyming riddles in Catalan describing various farm animals such as chickens, ducks, cows, pigs, sheep, rabbits, horses and donkeys. Each riddle provides clues to the identity of the animal in 2-3 lines and then reveals the answer. The riddles work to familiarize children with common barnyard animals through an entertaining and engaging format.
This document contains a list of Spanish words related to pirates and treasure hunting including: ship, pirate, flag, treasure map, binoculars, island, crocodile, hook, and wooden leg.
Patufet was a very small boy no bigger than a grain of rice. One day, his mother sent him to the store to buy saffron. On the way back, it started raining heavily. Patufet took shelter under a large cabbage leaf, but a bull came and ate the leaf with Patufet inside. Patufet found himself in the bull's stomach. His parents began searching for him and calling his name. Patufet responded by shouting that he was inside the bull's stomach. Eventually, the bull ate so much food that it passed gas, expelling Patufet unharmed. His happy parents took him back home singing.
Este documento describe un proyecto educativo sobre las abejas. Los objetivos incluyen aprender sobre el comportamiento de las abejas, conocer la importancia de la miel y respetar el medio ambiente. El proyecto involucra actividades como observar abejas, investigar sobre su vida y ciclo de desarrollo, y degustar miel. El proyecto busca enseñar sobre las abejas a través de experiencias prácticas y aprendizaje colaborativo.
Werner Holzwarth (Il·lustracions de Wolf Erlbruch). Editorial Kalandraka (2008)
Quan un dia la talpeta va treure el cap d’entre una muntanyeta de terra per tal de veure si ja eixia el sol, li va ocórrer allò. (Era rodó i marró, s’assemblava una mica a un xoriço i el pitjor de tot: li va caure justetament damunt del cap).
“Quin fàstic!” cridà la talpeta. “Qui m’ha fet això en el cap?”
Este documento proporciona información sobre las abejas. Describe sus características físicas como antenas, ojos compuestos, alas y aguijón. Explica que viven juntas en colmenas con panales y se alimentan de néctar y polen de las flores. Detalla los tres tipos de abejas - zánganos, obreras y la reina - y sus funciones. También cubre temas como cómo nacen, si pican y por qué son importantes para la polinización de las plantas.
Los niños aprenden sobre los peces a través de preguntas y respuestas. Se descubre que los peces viven en el agua, nadan usando las aletas y la cola, respiran a través de las branquias, comen otros peces y alimentos, y pueden ser de muchos colores, formas y tamaños. Al final, los niños han aprendido mucho sobre las características y el hábitat de los peces.
The document is a list of 20 repeated URLs from the blog laclasedemiren.blogspot.com. It provides no other text, images, or context about the blog posts.
Marc teoric presentat a la sessió informativa del projecte 1x1 als SE de Ciutat Vella-Sant Martí, de Barcelona, pel professorat de llengua anglesa. Conjuntament es van presentar les experiències d'un centre educatiu de secundària i l'aplicació d'un programa específic de suport a la lectura i l'oralitat en llengua anglesa.
Los alumnos de 5o curso han trabajado el cuento "El león y el ratón". El cuento explica la importancia de los valores de la amistad y la cooperación. Primero, explicaron el cuento y después, en parejas, los alumnos dibujaron y pintaron las diferentes escenas del cuento y las pegaron en el mural del rincón de los cuentos siguiendo el orden de la historia.
The students worked together in cooperative groups to create a winter landscape painting. They learned to work as a team to achieve their results. In the end, the groups presented the landscapes they created through teamwork.
Las ciudades y pueblos del Reino Unido se visten de luces y colores para celebrar la Navidad, decorando sus hogares a partir del 6 de diciembre con luces de colores, detalles navideños y árboles de Navidad. Las familias intercambian postales navideñas, comen pavo y pudding de Navidad, y cantan villancicos juntos en Navidad.
En Rumania, la Navidad comienza con la iluminación de los abetos en ciudades como Budapest. Las casas se decoran con bolas de Navidad, flores y cintas de colores, y siempre incluyen un árbol de Navidad. Una de las tradiciones más importantes es que los niños visitan casa por casa cantando villancicos y recitando poesía, guiados por un niño que lleva una gran estrella decorada. La noche antes de Navidad, los niños visitan todas las casas deseando buena suerte para el próximo año.
Este documento lista diferentes tipos de setas comestibles en catalán, incluyendo Rovelló, Pinetell, Llengua de Bou, Camagroc, Bolet de Roc, Escarlata, Llanega y Xampinyó.
Los nueve planetas del Sistema Solar se enumeran en orden de distancia al Sol: Mercurio, Venus, Tierra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno y Plutón.
1. Montse Comas. MAIG 2010
Els contes tradicionals: en Patufet.
PROJECTE
DEI1 - RECURSOS I ESTRATÈGIES TAC PER
A L’EDUCACIÓ INFANTIL
Odissea. Entorn virtual de formació del professorat
CONTES TRADICIONALS: EN PATUFET
Montse Comas Alegri
mcomas25@xtec.cat
http://blocs.xtec.cat/montsecomas/
-1-
2. Montse Comas. MAIG 2010
Els contes tradicionals: en Patufet.
Títol del projecte: ELS CONTES TRADICIONALS. EL CONTE D’EN PATUFET
Plataforma en que es
presenta el projecte (pàgina
DOCUMENT DE TEXT.
web, bloc, presentació,
document de text...):
UNITAT DIDÀCTICA.
Definició conceptual Entesa com el conjunt d’activitats d’ensenyament i aprenentatge ordenades,
(activitat, centre d’interès, estructurades i articulades per a la consecució d’uns objectius educatius, amb un
unitat didàctica,...): començament i un acabament conegut.
1. Presentació de fotografies, fetes pels alumnes, amb l’Impress de l’open office.
2. Gravació d’àudiodel conte amb l’Audacity.
Recursos treballats al curs Muntatge amb els dibuixos dels nens/es sobre el conte i la gravació de veu.
que hi seran presents en el 3. Treball amb JCLIC.
projecte: 4. Passar la cançó del CD d’en Patufet a MP3 amb el CDEX.
5. Kid Pix.
6. Utilització de recursos Tic: projector, portàtil, pantalla, càmera fotogràfica, PC,...
Autoconeixement i gestió de les emocions.
Joc i moviment; relacions afectives i comunicatives.
Exploració de l’entorn.
Tema curricular que
Raonament i representació.
treballarà el projecte:
Observar, escoltar i experimentar.
Parlar, expressar i comunicar.
Interpretar, representar i crear.
Àrea (o àrees) Descoberta d’un mateix i dels altres.
d’ensenyament que Descoberta de l’entorn.
treballarà el projecte: Comunicació i llenguatges.
Elements transversals que
La salut i la cura d’un mateix: l’alimentació.
contempla el projecte:
Peculiaritats que aporta el
L’ús de les Tic com a element principal per a l’ensenyament i l’aprenentatge.
projecte:
No he aplicat la UD (com explico en el següent punt), però em sembla que aportaria
Elements didàctics de millora
un grau elevat de motivació i participació per part dels nens/es.
–previsibles- amb l’aplicació
Un altre tema seria tota la infraestructura, recursos tècnics i programes, que caldria
del projecte:
revisar i actualitzar.
Aquesta UD s’ha portat a la pràctica durant aquest curs, doncs vam treballar el nom de
totes les classes d’educació infantil: els Patufets, les Caputxetes, els follets i els
flautistes, respectivament. Però no, tal i com s’especifica aquí, sinó que hi mancava tot
Altres elements que
el tema de les TIC. És a dir, he partit del mateix punt d’inici però variant les activitats,
considereu importants
tot relacionant-les amb les noves tecnologies que hem treballat durant aquest curs
d’assenyalar:
virtual de formació.
Esperem que durant el proper curs, a l’educació infantil, s’introdueixin de forma global
les Tic, com un recurs més per a l’ensenyament-aprenentatge.
-2-
3. Montse Comas. MAIG 2010
Els contes tradicionals: en Patufet.
UNITAT DIDÀCTICA. CONTES TRADICIONALS: EN PATUFET.
EDUCACIÓ INFANTIL.
TÏTOL: EN PATUFET
GRUP CLASSE: DURADA: PERÍODE: CURS ESCOLAR: MESTR@;
P3 18/01/10 SEGON TRIMESTRE 2009/2010 MONTSE COMAS
15 alumnes 19/03/10
ÀREES: JUSTIFICACIÓ:
DESCOBERTA D'UN MATEIX I DELS ALTRES. A través d'aquesta unitat didàctica treballarem el conte tradicional que dona
nom a la nostra aula de P3.
DESCOBERTA DE L'ENTORN.
COMUNICACIÓ I LLENGUATGES
OBJECTIUS D’APRENENTATGE: CAPACITATS: CRITERIS D’AVALUACIÖ:
-3-
4. Montse Comas. MAIG 2010
Els contes tradicionals: en Patufet.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 Saber explorar i reconèixer les possibilitats i
-Identificar i expressar les emocions d'alegria, tristesa, característiques del seu propi cos. Expressar-se
por. amb les pròpies emocions i iniciar-se en la seva
x indentificació.
-Realitzar el traç ondulat. Fer de manera autònoma, activitats habituals
x referents a la pròpia cura, a les tasques escolars i
en la relació amb els altres.
-Conèixer diferents elements del món vegetal: l’hort
(col,tomàquets,...) Aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar,
x
classificar, reconèixer patrons i verbalitzar-ho.
-Escoltar i comprendre el conte d’en Patufet.
Usar la llengua oral,el gest i les imatges per
-Representar el conte.
x expressar idees, desitjos, sentiments i emocions;
escoltar i participar de manera activa.
- Descobrir i conèixer progressivament les relacions entre
text oral i escrit. Mostrar interés per la descoberta progressiva de
x les relacions entre el text oral i l'escrit.
x
- Conèixer els diferents personatges del conte d’en Manifestar les habilitats necessàries per poder
Patufet. escoltar, observar, interpretar i crear en els
diferents llenguatges: verbal, plàstic, matemàtic,
x musical, corporal i audiovisual, i incorporar la
iniciació a les tecnologies de la informació i la
comunicació (TIC).
- Memoritzar fragments del conte i la cançó d’en Patufet.
x Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se
part del grup, establint relacions afectives positives
- Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió,
comprensió i representació per mitjà de llenguatges mútues.
corporals, verbal, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el
procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, de l’ús
de les noves tecnologies de la informació i la
comunicació.
-4-
5. Montse Comas. MAIG 2010
Els contes tradicionals: en Patufet.
CONTINGUTS D’APRENENTATGE:
Descoberta d'un mateix i dels altres.
- Identificació i expressió de les emocions d'alegria, tristesa, por.
- El traç ondulat.
Descoberta de l'entorn.
-Coneixement de diferents elements del món vegetal (col,flors,...)
Comunicació i llenguatges
- Escolta i comprensió del conte d’en Patufet.
- Representació de contes.
- Descoberta i coneixement progressiu de les relacions entre text oral i escrit.
- Experimentació amb tècniques plàstique i audiovisuals bàsiques: modelatge, textura, color,....
- Utilització de mitjans tecnològics (TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunicació, per enregistrar, escoltar i parlar.
-5-
6. Montse Comas. MAIG 2010
Els contes tradicionals: en Patufet.
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA:
ORGANITZACI ATENCIÓ ACTIVITATS
ACTIVITATS: MATERIALS I
Ó SOCIAL D’AVALUACIÓ
RECURSOS: DIVERSITAT
CD de les tres Gran grup. Comprendre del
bessones i el En semicercle. conte.
“En Patufet”: Escoltar i visualitzar activament el conte conte d’en
d'en Patufet. Patufet.
Portàtil, projector i
pantalla.
A mesura que anem el·laborant material relacionat amb el conte d’en Patufet, l’anirem col·locant al racó específic del conte, on
només hi podran anar-hi tres nens/es de forma controlada.
Crear la maleta d’en Patufet: amb diversos contes impressos, el conte en format digital, un CD interactiu per a treballar a casa, un
teatrí amb els personatges del conte, la roba d’en Patufet, el cistell, etc... Aquesta maleta anirà cada setmana a casa d’un nen.
Observació de la col: color, forma, tamany, textura Col. Gran grup, en Explicació Participació i
línies.... semicercle. acurada, coneixements
Conversa sobre els hàbits alimentaris. Menjar verdura. lenta i previs sobre els
Deixar la col al racó d’en Patufet. entenedora. aliments.
Fer
INICIALS preguntes a
tots els
alumnes.
Fer Tenir cura i ser
Fer fotografies a l’hort de l’escola de les verdures i Càmera ½ grup reflexionar i responsable amb
hortalisses: cols, enciams, bròquils, .... fotogràfica. recordar els els elements de
½ grup colors de les l’entorn i amb les
Pintar les verdures dels colors més adients. Conversa Portàtil, projector i Amb l’ajuda de verdures. eines Tic.
sobre el tamany de les verdures, comparar-les, ordenar- pantalla. la mestra de
les segons criteris establerts. Conversa. suport.
http://www.edu365.cat/infantil/pintar/pintar.swf
Escoltar la cançó del Patufet amb Mp3 i reproduir-la tot Reproductor Gran grup Atenció i gust per
inventant moviments lliures amb el cos. d’àudio i la música.
auriculars.
Deixar un CD i uns auriculars al racó d’en Patufet perquè Imaginació i
tothom la pugui escoltar de forma lliure. creativitat.
-6-
7. Montse Comas. MAIG 2010
Els contes tradicionals: en Patufet.
La col d'en Patufet: estampació de col natural amb Col, pintura i Gran grup
pintura verda. cartulina verda.
Presentació de les imatges realitzades i que cadascú Amb l’impress de Gran grup. Ajut Observar la
esculli una verdura per imprimir-la en escala de grisos l’open office. individual correspondència
clara per poder-les pintar i el·laborar un àlbum de Portàtil, projector i de colors amb la
verdures per l’aula. pantalla. realitat.
El situaríem al racó d’en Patufet. Impressora i
retoladors.
Cantar la canço del Patufet.. Reproductor Gran grup. Cantar la cançó.
d’àudio.
La mestra haurà editat la cançó del Patufet amb Audacity. A nivell oral.
l’Audacity, tot deixant varis i diferents buits sense veu.
Els alumnes hauran d’adivinar quines paraules o frases
hi manquen.
DESENVOLUPAMENT
Escriure el nom del personatges a l’ordinador i passar-ho Portàtil, projector i Gran grup. Atenció Adonar-se de la
a la pantalla amb el projector. En el cas que no hi hagi pantalla. Conversa. individual correspondència
PDI. entre imatge i text,
i entre text oral i
Qui és qui? Relacionar les imatges dels personatges JCLIC escrit.
amb el seu nom.
Completar la paraula Patufet amb enganxines. Làmina i individual
enganxines.
Activitat del JCLIC. Ordinador. Grup reduït.. Atenció
http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=1150 RACÓ. individual
Ajuda de la
mestra de
suport.
Escollir personatges del conte. Fer.-los adonar de l’estat Portàtil, projector i Gran grup.
emocional dels personatges. pantalla. Conversa.
Repassar l’argument i el text del conte entre tots. El conte d’en
Representar el conte. Patufet.
Mural de les
emocions.
-7-
8. Montse Comas. MAIG 2010
Els contes tradicionals: en Patufet.
Dibuixar vàries escenes del conte de forma cooperativa. Foli DINA-3, llapis Petit grup.
i colors.
Ajuda de la
mestra de
suport.
Presentació de les fotografies de l’hort. Amb l’impress de Gran grup. Aprendre la
Conversa sobre els colors, l’alimentació, les verdures,.... l’open office. importància d’una
Portàtil, projector i Conversa. bona alimentació.
pantalla.
Dibuixar línies ondulades amb el KID PIX. Ordinador. Diferenciar entre
KID PIX. línies rectes i línies
ondulades.
Escoltar el conte i avançar hipotesis sobre el què Portàtil, projector i ½ grup. Comprendre el
passarà? pantalla. conte.
http://www.edu365.cat/infantil/catradio/patufet.htm Altaveus.
Adonar-se de
l’estat emocional
dels personatges.
SÍNTESI Enregistrament d’àudio del conte amb l’Audacity. Ordinador i 1/2 grup. Ajuda Usar la llengua
Enregistrament de la cançó d’en Patufet. micrófon. individual oral i el gest per a
expressar idees,
sentiments i
emocions.
Visualitzar el muntatge del conte: imatges i àudio Portàtil, projector i Gran grup. Interès i gust per
enregistrat. pantalla. visualitzar un
Altaveus. treball col·lectiu.
Representació del conte a les classes de P4 i P5. Portàtil, projector i Gran grup. Usar la llengua
pantalla per posar oral i el gest per a
els dibuixos dels expressar idees,
nens/es com a sentiments i
decorat del teatre. emocions.
-8-
9. Montse Comas. MAIG 2010
Els contes tradicionals: en Patufet.
ANNEXES:
EL CONTE D’EN PATUFET.
Vet aquí que una vegada hi havia un pare i una mare que van tenir un fill petit petit com un gra d’arrós. La veritat és que els pares es van quedar una mica parats,
però de seguida se’l van estimar i li van posar el nom de Patufet.
Els dies van anar passant un darrere l’altre. Ara en Patufet ja caminava i ja parlava, però de créixer, no creixia. No creixia ni beneïa. Sempre va ser menut com un gra
d’arròs. Això sí, era bellugadís i treballador com un ocell.
Un dia la seva mare era a la cuina fent el dinar. Estava remenant un arròs amb conill que els àngels hi cantaven.
Però quan va anar per posar-hi el safrà, es va adonar que ja no en quedava ni una engruna.
• Sí que estic ben guarnida, ara! – va cridar la bona dona.
Però en Patufet, que la va sentir, va saltar de seguida:
• Ja aniré corrents a compra-ne!
La mare es va posar les mans al cap i va fer:
• Què dius, ara, fill meu! ¿Què no veus que la gent del carrer no et veurien i et trepitjarien?
Però en Patufet era del morro fort i rondinava i plorava i picava de peus:
• Que no, que aniré cantant ben fort i així em veuran i no em trepitjaran!
I com en Patufet marranejava de valent i la mare necessitava el safrà, al final el va deixar sortir. Li va donar un duro i li va dir:
• Vés i demana un duro de safrà. I vigila que no et trepitgin, que et deixarien fet una coca!
En Patufet va agafar el duro i se’l va carregar a l’esquena com si portés una roda de molí.
Ja tenim en Patufet corrent pel carrer amb el duro a l’esquena. I com que no volia quedar fet una coca, anava cantant a tota veu:
-9-
10. Montse Comas. MAIG 2010
Els contes tradicionals: en Patufet.
Patim patam patum,
homes i dones del cap dret,
patim patam patum,
no trepitgeu en Patufet
I la gent que passaven per la seva vora quedaven ben espantats de veure un duro que caminava i que cantava. No veien que a sota el duro hi havia un nen petit petit
com un gra d’arròs.
Cantant cantant, en Patufet va arribar a la botiga de Ca la Rojals i va cridar ben fort:
• Vull un duro de safrà per tirar a l’arròs amb conill que està fent la mare.
Quan la botiguera va sentir aquella veueta, tota es va atabalar: ¿D’on sortia aquella veu? ¿Qui hi havia?. La pobra dona vinga mirar i remirar pels racons de la botiga.
• Però ¿qui hi ha, si no veig ningú? – deia.
I en Patufet cridava mig enfadat:
• Sóc jo, en Patufet. ¿qué no em veiue? Em teniu aquí davant, sota el vostre nas, i vull que em doneu un duro de safrà per tirar a l’arròs amb
conill que està fent la mare.
La botiguera encara s’anava espantant més. Fins que al final es va adonar que a terra hi havia un duro que ballava. ¿Què devia ser allò? Va recollir el duro, però per
més que se’l mirava no entenia com podia ser que parlés.
I mentre ella remenava el duro, en Patufet perdia la paciència. I al final va tornar a cridar:
• ¿Em voleu donar un duro de safrà per tirar a l’arros amb conill que està fent la mare?
La botiguera, mig morta de por, va agafar una paperina de safrà i la va deixar al mateix lloc de terra on abans hi havia el duro. El forçarrut d’en Patufet es va carregar
la paperina a l’esquena i cap a casa falta gent. La botiguera de Ca la Rojals encara deu tremolar, després de veure que el duro de safrà caminava tot solet.
Pel carrer, en Patufet anava cantant ben fort per no quedar fet una coca amb safrà:
Patim patam patum,
homes i dones del carrer,
patim patam patum,
no trepitgeu en Patufet.
- 10 -
11. Montse Comas. MAIG 2010
Els contes tradicionals: en Patufet.
Però la gent que el sentien només sabien veure una paperina que corria sola per carrer.
Cantant cantant, la paperina i en Patufet van arribar a casa. Quan la mare se’l va veure sa i estalvi, en va estar més que contenta.
• Ets molt bon minyó – li va dir.
I en Patufet s’estarrufava de satisfacció. Tant es va anar engrescant que al capdavall va demanar a la mare que li deixés anar a portar el dinar al seu pare, que
estava treballant un tros lluny, fora de casa.
• Que no ho veus que ets un esquitx i no podràs ni alçar el cistell? – va fer la dona tota amoïnada.
Però en Patufet va agafar el cistell d’una revolada i el va aixecar amb una sola mà. La mare es va quedar tan parada de veure’l així de forçut, que el va haver de
deixar marxar tant sí com no. Aleshores, doncs, en Patufet es va carregar el cistell al coll, i cap al carrer, que m’hi esperen!
Tan bon punt va ser a fora, en Patufet va començar a cantar per por que no l’aplanessin d’una treptijada.
Quan ja havia fet un bon tros de camí, es va adonar que començava a ploure.
• Ja hi som! – va fer. I com que no era cosa que se li mullés el dinar del pare, es va determinar d’arrecerrar-se sota una col d’un hort que hi havia
a la vora de camí.
Però amb això, mentre esperava que deixés de ploure, va sentir que venia a poc a poc un bou amb la seva esquella dringant. El bou, que no tenia por d’aquelles
quatre gotes de pluja, va trobar que li aniria ben bé de fer un bon dinar de cols. Es va ficar a l’hort i es va empassar d’un sol cop la col, el cistell i en Patufet. I ja els
tenim tots tres rodolant gola avall.
Mentrestant, el seu pare esperava que li portessin el dinar. I espera que esperaràs, va acabar perdent la paciència. Aleshores, va agafar els trapaus i se’n va anar
cap a casa tot rondinant. En arribar, es va queixar a la seva dona perquè s’havia descuidat de dur-li el dinar. Però la dona, més de set vegades esgarrifada, va
explicar-li que el dinar l’hi havia portat en Patufet, i que qui sap què li devia haver passat.
Llavors també el pare es va esgarrifar, i tots dos van començar a passar ànsia. Van sortir a fora i van enfilar el camí, tot cridants:
• Patufeeeeet, on eeeeeets?
Però en Patufet no sortia per enlloc.
- 11 -
12. Montse Comas. MAIG 2010
Els contes tradicionals: en Patufet.
Fins que , arribats a la vora de l’hort, van sentir una veueta llunyana llunyana que contestava:
• A la panxa del boooooou, que no hi neva ni hi plooooou!
I aleshores, més animats, ells vinga a cridar:
• Patufeeeeeet, on eeeeeets?
El nen hi tornava:
• A la panxa del booooou, que no hi neva ni hi ploooooou!
I en acabar hi afegia:
• Quan el bou farà un pet sortirà en Patufet!
I al capdavall de tot, el bou va fer el pet, i el menut d’en Patufet va sortir disparat. Però amb l’empenta que duia es va quedar enganxat en un arbre. I si
no l’en han tret, encara hi deu ser.
- 12 -
13. Montse Comas. MAIG 2010
Els contes tradicionals: en Patufet.
RECURSOS TIC UTILITZATS:
PROGRAMES:
EINES:
- 13 -