Presentació Innovació Educativa a l'escola M.Dolors Utrera Marta Clemente

1. DIBUIXANT SOMRIURES
Professores: M. Dolors Utrera
Marta Clemente

2. 1. Identificació del centre
2. Presentació de les persones implicades en l’experiència
3. Sinopsi del projecte.
4. Necessitats socials que atén el projecte.
5. Necessitats educatives dels nois i les noies.
6. Objectius d’aprenentatge i vinculacions curriculars.
7. Objectius especifics.
8. Participació i protagonisme dels nois i les noies
9. Treball en xara que requereix el projecte
10. Calendari i descripció de les fases del projecte.
11. Activitats d’aprenentatge i reflexió
12. Aprenentatges de servei i impacte en l’entorn.
13. Difusió
14. Pressupostos, recursos humans i materials
15. Avaluació del projecte
Índex

3. L’Escola Montserrat està ubicada a la Catalunya Central, concretament a la població de Sant
Vicenç de Castellet. La trobem situada dins la zona geogràfica de la comarca del Bages sud, amb
una superfície de 17,09km2. La seva posició geogràfica es troba al bell mig de la resta de
municipis que configuren aquesta subcomarca, que són el Pont de Vilomara i Rocafort,
Castellgalí, Castellbell i el Vilar, Marganell i Monistrol de Montserrat.
Cal destacar que l’estructura del terme municipal queda partida pel pas del riu Llobregat de nord a
sud, que divideix el territori en dues zones clarament diferenciades. A part la població també
queda partida pel pas de les dues línies ferroviàries, els FFGG i la Renfe.
1. Identificació del centre

4. Dades geogràfiques d’interès i localització
http://www.montserratfp.cat/

5. L’Escola Montserrat és un dels centres especialitzats en Formació Professional més antic de la
Catalunya Central, amb més de 65 anys d’existència i més de 40 anys oferint Cicles Formatius de
Grau Superior i Grau Mitjà. A part dels mòduls de FP, a la nostra escola també trobaràs altres serveis
complementaris. Actualment l’escola té uns 220 alumnes matriculats.
El nostre equip docent i administratiu és el pilar i la clau de la nostra oferta educativa. Tots pelgats
establim una metodologia innovadora aportant la nostra experiència tant en el món educatiu com en el
món laboral, per oferir l’aprenentatge més complert als nostres alumnes.

6. 2. Presentació de les persones implicades en l’experiència
 M.Dolors Utrera, llicenciada en psicologia i professora.
 Marta Clemente, llicenciada en pedagogia i professora.
Fa 10 anys que impartim classes a l’Escola Montserrat i des de fa tres anys portem a terme
projectes d’aprenentatge i servei, en l'àmbit de serveis socioculturals i a la comunitat.

7. 3. Sinopsi del projecte
Hem portat a terme un projecte on s’ha treballat amb els infants de 0 a 6 anys del municipi de
Sant Vicenç de Castellet. Es tractava d’involucrar als alumnes de 2n de Tècnic en educació
infantil dins d’espais culturals del poble (biblioteca). Donar a conèixer quina serà la seva futura
tasca professional i que poguessin dur a terme tots aquells coneixements teòrics a la pràctica
on es beneficiessin els infants del poble. Cal destacar el treball per competències que s’ha dut
a terme en aquest projecte (treball en equip, comunicació, creativitat, organització,...).
Hem realitzat activitats de tipus cultural, lúdic, educatiu, creatiu,... de forma periòdica. Ha estat
una activitat inclosa en dos dels mòduls professionals d’aquest segon curs on s’ha pogut
treballat de forma autònoma, amb l’assessorament i guia del professorat.
Aquest ha estat el tercer curs que es realitza i en cada un d’ells s’han incorporat aspectes
innovadors.

8. Primer any – ACADÈMIA SUPERHEROIS I SUPERHEROÏNES
Segon any – CREADORS DE SOMNIS
Tercer any - DIBUIXANT SOMRIURES

9. FITXA TÈCNICA
TÍTOL DEL PROJECTE DIBUIXANT SOMRIURES
NOM DEL CENTRE ESCOLA MONTSERRAT
- c/Enginyer Llansó, 24
- 08295
- 938331259
- 39347467X
- colmontserrat@xtec.cat
PERSONES RESPONSABLES MªDOLORS UTRERA/MARTA CLEMENTE
dolors_utrera@hotmail.com
marta_clemente_magan@hotmail.com
ALUMNES 23 ALUMNES DE 2n CFGS EDUCACIÓ
INFANTIL (19-24 ANYS)
MATÈRIES EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓ
HABILITATS SOCIALS
DESTINATARIS INFANTS DEL POBLE DE 0-6 ANYS I LES SEVES
FAMÍLIES.
ENTITATS QUE COL·LABOREN BIBLIOTECA MUNICIPAL VIVES CASAJOANA
ÀMBIT DEL SERVEI INCLUSIÓ SOCIAL/FOMENT DE LA
CONVIVÈNCIA/INTERCULTURALITAT

10. Aquest projecte pretén fomentar la cohesió social entre els infants de 0 a 6 anys de diferents
cultures i les seves famílies per tal d’apropar-los a la cultura i tradicions locals. Per altra banda,
després d’un sondeig, es va observar que en aquest municipi no hi havia gaires activitats per
aquesta franja d’edat (0-6 anys) fora de l’horari escolar i que a la vegada involucressin a les
famílies. Especialment els infants de 0-3 anys, on les mares havien de buscar els seus propis
recursos fora del municipi per poder satisfer les seves necessitats de caire lúdico-educatives.
4. Necessitats socials que atén el projecte.

11. La implicació dins el projecte dels alumnes que estudien el grau superior de tècnic en educació
infantil, cobreix la necessitat de dur la teoria a la pràctica i poden mostrar la seva professionalitat
davant el principal col·lectiu per el que s’estan formant. Això els permet observar i aprendre “in
situ” quines són les necessitats reals d’aquests infants. De la mateixa manera els alumnes
podran reconèixer la utilitat de tot allò que treballen a l’aula i contrarestar-ho amb la realitat.
5. Necessitats educatives dels nois i les noies.

12. *Planificar estratègies i activitats afavoridores del desenvolupament de l’expressió i comunicació
verbal rítmico-musical, logico-matemàtica, gestual, a través de les TAC i plàstica, relacionant-les
amb les característiques individuals i del grup al que van dirigides.
*Seleccionar recursos d’expressió i comunicació verbal rítmico-musical, lógicomatemàtica,
gestual, a través de les TAC i plàstica, dirigit als nens i nenes, relacionant les seves
característiques amb els moments evolutius dels destinataris.
*Implementar estratègies i activitats afavoridores de l’expressió oral, rítmico-musical, lògico-
matemàtica, gestual, a través de les TAC i plàstica, relacionant-les amb els objectius previstos.
*Avaluar el procés i el resultat de la intervenció realitzada en l’àmbit de l’expressió i comunicació
corresponent.
*Implementar estratègies i tècniques per afavorir la comunicació i la relació social amb el seu
entorn, relacionant-les amb els principis de la intel·ligència emocional i social.
*Implementar programes i activitats d’intervenció en l’àmbit afectiu relacionant-les amb els
objectius, les estratègies metodològiques i el paper de l’educador o educadora.
6. Objectius d’aprenentatge i vinvulacions curriculars.

13. Adquirir experiències d’aprenentatge i servei.
Potenciar la relació entre l’escola i l’entorn municipal.
Integrar els coneixements pedagògics en la bona pràctica educativa.
Fomentar el treball interdisciplinari.
Potenciar experiències vivencials.
Conèixer quines són les necessitats reals del grup diana.
Satisfer les necessitats educatives i formatives dels infants i de les famílies.
Utilitzar les instal·lacions que hi ha al municipi per fer un ús formatiu i educatiu per tots els
agents educatius implicats.
7. Objectius específics.

14. Els alumnes de cursos anteriors demanaven poder treballar amb els infants i que no únicament
fos en el període de pràctiques. Ja que feien moltes activitats a classe però no hi havia la
seriositat professional suficient. El fet d’haver de presentar les seves activitats davant d’un
col·lectiu real obligava a que la preparació de les activitats fos més acurada i més ajustada a la
realitat.
El professorat suggereix a la classe realitzar una proposta innovadora que partia de dos
elements tan coneguts com el servei voluntari a la comunitat i l’adquisició d’aprenentatge.
A partir d’aquesta situació es va plantejar als alumnes la creació d’un projecte on ells serien els
protagonistes; això suposava la creació sencera de tot el projecte: difondre les activitats
(confeccionar la publicitat), dissenyar-les, executar-les, dinamitzar-les i atendre als infants i
famílies en el moment de portar-les a terme.
8. Participació i protagonisme dels nois i les noies.

15. A la vegada que estaven observant i aprenent tot allò que havien treballat a l’aula, comprovaven
allò en què s’havien equivocat o que no havien treballat suficientment. Tot això també provocava
certes curiositats formatives que després eren traslladades a l’aula per ser treballades amb el
professorat.
L’avaluació era continua durant tot el projecte, ja que abans de portar a terme les activitats a la
biblioteca havien estat corregides a través de coavaluacions i heteroavaluacions. Però també
resultava molt interessant que ells mateixos poguessin observar certs errors (amb un impacte
molt petit) que es donaven en la posada en pràctica. L’avaluació de les competències els ha fet
valorar les seves capacitats intrínseques i trobar eines per millorar.

16. Aquest projecte es va realitzar gràcies a la col·laboració de la Biblioteca Vives Casajuana, que
pertany al nostre municipi. Ells es dedicaven a cedir-nos els espais per poder realitzar les
activitats amb els infants i famílies i a la vegada també feien difusió de les activitats que
preparaven els alumnes a través dels mitjans de comunicació que ells utilitzen habitualment per
difondre totes les seves notícies i activitats.
9. Treball en xarxa que requereix el projecte.

17. 10. Calendari i descripció de les fases del projecte.
MESOS FASES/ACTIVITATS DESCRIPCIÓ
SETEMBRE Conscienciació de la necessitat del projecte i
plantejament del mateix.
A partir de la demanda d’aquesta necessitat es
comença a fer una pluja d’idees sobre què es pot
fer.
OCTUBRE Inici de la creació de les activitats tenint el compte
els resultats d’aprenentatge i l’adequació de les
mateixes.
Els alumnes, per grups es distribuïen les tasques a
realitzar segons les activitats que anaven a
dissenyar i amb consonància amb el calendari que
havien establert justament amb la responsable de
la biblioteca.
NOVEMBRE Confecció de la publicitat i difusió del projecte a la
biblioteca i a tot el municipi (especialment a les
escoles bressol i d’educació infantil).
Posteriorment van anar a les escoles a repartir a les
famílies la publicitat i explicar qui eren i què
pretenien fer.
DESEMBRE 1era ACTIVITAT: Tallers de Nadal
- Construïm un “Reno” molt original.
- Les mans del Pare Noel
- Ampolles de la calma
(una sessió)
En horari extraescolar dels infants (divendres de
17’30-19’00) els alumnes van preparar diferents
tallers que els infants podrien fer fàcilment i se’ls
emportaven coma record.

19. GENER 2ona ACTIVITAT: Pedagogia de la llum i
logicomatemàtica
(una sessió)
En horari extraescolar dels infants (divendres de
17’30-19’00) els alumnes van crear un ambient amb
taules de llum creades per ells/es i altres materials
amb la finalitat de treballar l’expressió
logicomatemàtica de forma diferent, amb tots els
infants que van assistir a la biblioteca.
FEBRER 3era ACTIVITAT: Maquillatge de carnestoltes (una
sessió)
4ta ACTIVITAT: Contes dins una caixa (una sessió)
En horari extraescolar dels infants (divendres de
17’30-19’00) els alumnes van portar unes fotografies
de diversos personatges o animals que fossin
atractius pels infants i van maquillar als nens i nenes
que ho van demanar.
En aquesta activitat els/les alumnes van haver de
crear un conte dins una caixa. A mida que la caixa
s’obria anava sorgint el conte amb els seus
personatges. Els alumnes van crear gran expectació i
curiositat en la sessió de la Biblioteca amb els infants
i famílies.

23. MARÇ 5à ACTIVITAT: Estimulació sensorial. Experimentem
amb els sentits
de 0 a 6 anys (una sessió)
6à ACTIVITAT: Titelles i dramatització (una sessió)
En horari extraescolar dels infants (divendres de
17’30-19’00) els alumnes van crear 6 estacions. A
cada estació hi havia una activitat per poder realitzar
una estimulació concreta on els infants anaven rotant
al seu gust. En cadascuna de les estacions els infants
experimentaven amb un sentit diferent. Cada estació
havia estat dissenyada pels alumnes tenint en compte
quins objectius pretenien treballar, adequació del
material i elaboració del mateix.
Els/les alumnes van crear i representar contes amb
titelles i dramatització teatralitzada amb expressió
corporal i gestual.

26. ABRIL 7à ACTIVITAT: Ioga Infantil
(una sessió)
8à ACTIVITAT: Cançons de falda i moixaines (una
sessió)
Una manera de tenir als infants relaxats és treballant
tècniques de ioga com a eina de control d’impulsos,
treballar la psicomotricitat i tots els seus components
Una tècnica dins el Mindfulness que haurien de
practicar tots els infants a l’aula, ja que està
comprovat que millora el rendiment acadèmic dels
infants.
En horari extraescolar dels infants (divendres de
17’30-19’00) els alumnes van treballar a l’aula dins la
Unitat Formativa d’expressió musical quines cançons
portarien a terme acompanyades de guitarra i amb el
suport d’una pantalla on es projectaven totes les
cançons que anaven sonant (suport visual pels pares).

28. - Anàlisi de les necessitats socials, lúdiques i educatives dels infants de 0 a 6 anys i les seves
famílies dins el municipi de Sant Vicenç de Castellet.
- Visita a l’espai de la biblioteca on es duran a terme les activitats, per tal de conèixer quines eren les
instal·lacions que disposaven i adequar les activitats als infants i als espais.
- Reflexió sobre les possibles activitats que es poden dur a terme amb el col·lectiu definit.
- Estudi de les edats evolutives dels infants i les capacitats a desenvolupar amb ells tenint en compte
aspectes cognitius, motors, sensorials, afectius,…
- Anàlisi de possibles dificultats.
- Preparació i execució de diferents activitats.
- Intercanvi d’impressions amb les famílies sobre l’evolució de totes les activitats que s’anaven
desenvolupant i quin impacte tenia sobre els seus fills o nets.
- Observació de l’evolució de la pròpia activitat durant el procés d’execució i de la repercussió que
tenia amb els infants.
11. Activitats d’aprenentatge i reflexió.

29. - Al llarg del curs es van realitzar dues reunions amb la responsable de la biblioteca per definir
dates i espais a l’hora de complementar el calendari.
- Es va elaborar un cartell on apareixien totes les activitats que es realitzarien dividides es
períodes de dos mesos. La difusió es va establir en dues bandes:
a- la biblioteca en feia difusió utilitzant els seus mitjans.
b- les alumnes van anar a totes les escoles bressol i escoles infantils a l’hora de la
recollida dels infants i repartien cartells a tots els pares i explicaven en què consistia el
projecte.
- Les principals tasques i la seva repercussió en quan a la posada en pràctica de les diferents
activitats es pot veure en la gràfica següent:
12. Activitats de servei i impacte de l’entorn.

30. 6%
19%
10%
12%
16%
12%
16%
9%
PARTICIPACIÓ TALLERS
Tallers de Nadal
Pedagogia de la Llum
Maquillatge de Carnestoltes
Contes dins una Caixa
Estimulació Sensorial
Titelles i Dramatització
Ioga Infantil
Cançons de Falda i Moixaines

31.  Els alumnes van dissenyar la publicitat escrita. Van fer dos models diferents: fulletons i cartells.
 Els cartells van ser repartits a les escoles i a la biblioteca perquè els posessin a les seves
cartelleres.
 Els fulletons eren entregats en mà a les famílies pels mateixos alumnes a les portes de sortida
de les escoles bressol i infantils. Allà és on ells explicaven i sensibilitzaven a les famílies de la
importància del projecte que anaven a desenvolupar.
 Per altra banda, la mateixa biblioteca, també feia difusió d’aquestes activitats a través dels seus
propis mitjans (revista, web)
 El nostre centre feia la difusió a través de xarxes socials (Facebook i Instagram).
13. Difusió.

32. El pressupost destinat a realitzar aquest projecte ha estat molt econòmic. Ja que molt del
material utilitzat el portaven els mateixos alumnes de casa (material reciclat, vestuari), altre
material l’han confeccionat ells a casa i a l’escola amb material fungible (ceres, pintura de dits,
cartolines, goma eva, maquillatge infantil,...) El més costós ha estat la creació de les caixes de
llum que cada alumne va gastar el que va voler i és un recurs que queda per ells.
Els recursos humans eres els mateixos alumnes, justament amb el professorat i tots aquells
assistents a les activitats.
Els recursos espacials emprats eren els espais que tenien a la biblioteca amb tot el seu mobiliari
i les aules docents del centre.
14. Pressupost, recursos humans i material.

33. La repercussió a nivell d’aprenentatge pels nostres estudiants ha estat molt positiva. Han pogut
comprovar que tot allò que es treballa a l’aula és aplicable a la vida real, d’aquesta manera han
comprovat per ells mateixos quins eren els punts forts i febles de les seves actuacions i
aprendre per rectificar. Els alumnes, en cada fase del projecte, se’ls ha estat avaluant segons
els resultats d’aprenentatge platejats.
Pel que fa als destinataris, ha estat una gran experiència (això s’ha pogut comprovar amb el
nivell d’afluència en les activitats, el boca-orella provocava que cada activitat tingués un nombre
més elevat de participants.)
Per part de la Biblioteca Vives Casajoana, ha estat una experiència tan positiva que esperen
que es torni a repetir el proper any ja que a ells també els va beneficiar; després de les activitats
realitzades moltes famílies es quedaven a la biblioteca per poder compartir una estona de
lectura amb els seus fills.
15. Avaluació del projecte.

34. En sí, tot el projecte es va avaluant segons l'impacte que rep i cada any s’incrementen aspectes
nou i se n’eliminen altres o es modifiques implantant aspectes de millora constant.
El projecte s’ha anat avaluant en cadascun dels mòduls que es treballava (expressió i
comunicació i habilitats socials) utilitzant eines com la coavaluació, l’autoavaluació i
heteroavaluació. Un aspecte destacable ha estat la valoració per competències per part dels
alumnes (organització, treball en equip, creativitat, comunicació, ...)