EN PATUFET
Una vegada hi havia un pare i una mare que tenien un fill tan
menudet que resultava difícil de veure, per això li deien “ en
Patufet”.
La seva mare patia sempre que sortia al carrer per por que no
el trepitgessin, però ell deia que si no el veien, el sentirien,
perquè sempre cantava.
Un dia la seva mare el va fer anar a buscar safrà i no va parar
de cantar en tot el camí: - patim, patam, patum, no trepitgeu
en Patufet-.
Va entrar a la botiga, però el botiguer no el veia enlloc. Es va
posar a cantar i llavors l’home va veure un dineret que es
bellugava.
-Què passa aquí?- va cridar esparverat l’adroguer-. No veig
ningú. –No em veieu perquè sóc en Patufet i sóc molt menut.
-I què vols?- va preguntar-. –Vint cèntims de safrà.- El
botiguer cull de terra el dineret i hi deixa al seu lloc una
paperineta de safrà.
En Patufet més content que unes pasqües corria pels carrers
camí de casa seva agafant ben fort la paperina.
Cantava ben fort perquè la gent el sentís i no el trepitgés,
però en sentir aquella veueta, la gent sortia a les finestres
a veure què passava.
Però, no es veia ningú…! I la gent s’amagava de por en no veure
qui cantava, només una paperina sola, que anava carrer avall.
La seva mare va estar molt contenta quan va arribar amb el
safrà. –Mare, em deixes anar a portar el dinar al pare?
-Però no veus que pesa molt i no podràs portar el cistell?
-Però ell se’l va penjar a coll i la seva mare va poder veure que
tenia molta força.
A mig camí, va començar a ploure molt fort i, per no mullar-se,
es va aturar a la vora d’un hort i s’amagà sota una col.
Però va venir un bou i es va menjar la col, amb en Patufet i el
cistell del dinar que portava per al seu pare.
Els pares, com que tardava, van sortir al camp cridant ben
fort: -Patufet, on ets? –Però estaven tan desesperats que no
el sentien que contestava:
-Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni plou- Quan els pares
ho van sentir, van donar molt menjar al bou, perquè s’atipés
força.
I el bou es va anar inflant, inflant, fins que va fer…”PAM” i va
sortir en Patufet molt eixerit, com si no hagués passat res.
VET AQUÍ UN GAT I VET AQUÍ UN GOS
QUE AQUEST CONTE JA S’HA FOS.

VET AQUÍ UN GOS I VET AQUÍ UN GAT
QUE AQUEST CONTE JA S’HA ACABAT.



             FI

Power point conte d'en patufet.

  • 1.
  • 2.
    Una vegada hihavia un pare i una mare que tenien un fill tan menudet que resultava difícil de veure, per això li deien “ en Patufet”.
  • 3.
    La seva marepatia sempre que sortia al carrer per por que no el trepitgessin, però ell deia que si no el veien, el sentirien, perquè sempre cantava.
  • 4.
    Un dia laseva mare el va fer anar a buscar safrà i no va parar de cantar en tot el camí: - patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet-.
  • 5.
    Va entrar ala botiga, però el botiguer no el veia enlloc. Es va posar a cantar i llavors l’home va veure un dineret que es bellugava.
  • 6.
    -Què passa aquí?-va cridar esparverat l’adroguer-. No veig ningú. –No em veieu perquè sóc en Patufet i sóc molt menut.
  • 7.
    -I què vols?-va preguntar-. –Vint cèntims de safrà.- El botiguer cull de terra el dineret i hi deixa al seu lloc una paperineta de safrà.
  • 8.
    En Patufet méscontent que unes pasqües corria pels carrers camí de casa seva agafant ben fort la paperina.
  • 9.
    Cantava ben fortperquè la gent el sentís i no el trepitgés, però en sentir aquella veueta, la gent sortia a les finestres a veure què passava.
  • 10.
    Però, no esveia ningú…! I la gent s’amagava de por en no veure qui cantava, només una paperina sola, que anava carrer avall.
  • 11.
    La seva mareva estar molt contenta quan va arribar amb el safrà. –Mare, em deixes anar a portar el dinar al pare?
  • 12.
    -Però no veusque pesa molt i no podràs portar el cistell? -Però ell se’l va penjar a coll i la seva mare va poder veure que tenia molta força.
  • 13.
    A mig camí,va començar a ploure molt fort i, per no mullar-se, es va aturar a la vora d’un hort i s’amagà sota una col.
  • 14.
    Però va venirun bou i es va menjar la col, amb en Patufet i el cistell del dinar que portava per al seu pare.
  • 15.
    Els pares, comque tardava, van sortir al camp cridant ben fort: -Patufet, on ets? –Però estaven tan desesperats que no el sentien que contestava:
  • 16.
    -Sóc a lapanxa del bou, que no hi neva ni plou- Quan els pares ho van sentir, van donar molt menjar al bou, perquè s’atipés força.
  • 17.
    I el boues va anar inflant, inflant, fins que va fer…”PAM” i va sortir en Patufet molt eixerit, com si no hagués passat res.
  • 18.
    VET AQUÍ UNGAT I VET AQUÍ UN GOS QUE AQUEST CONTE JA S’HA FOS. VET AQUÍ UN GOS I VET AQUÍ UN GAT QUE AQUEST CONTE JA S’HA ACABAT. FI