Xerrada per al claustre de professorat de l'Institut Príncep de Viana, de Barcelona, que és un dels centres informants del proyecto de recerca IES2.0_1x1, que duem a terme des de la UPF. Es presenten alguns resultats del projecte, incidint en les bones pràctiques i les estratègies per superar els problemes que tenen els docents de totes les matèries en l'1x1.

1. Dades i reflexions sobre l’ensenyament- aprenentatge amb 1x1
daniel.cassany@upf.edu
@dancassany
1
http://goo.gl/fnEYwX

2. Índex
1.Qui som? [3]
2.Què fem? [6]
3.Bones pràctiques [19]
4.Reptes [10]
5.Epíleg [1]
2

3. Qui som?
3

4. Qui som?
•Grup de recerca consolidat AGAUR (2005-2014).
•15 persones de UPF > UG, UAB, UL.
•Finançament competitiu públic: CAT, ES, EU.
•Projecte I+D+i (2012-2014): IES2.0_1x1.
•Comunitat diversa: investigadors seniors, doctorands, docents, estudiants…
•Lingüistes: plurilingües, sincrònics, aplicat, socioculturals.
•Diversos projectes: pràctica reflexiva (Olga Esteve), tutories (Mari Cañada), ELP-PEL (D. Cassany), ELE (Ernesto Martín Peris).
4

5. Projectes
5

6. IES 2.0_1x1
6

7. Què fem? Recerca sobre lectura i escriptura
7

8. Objectius
1.Documentar, descriure, analitzar i interpretar com llegeixen i escriuen els alumnes avui amb l’1x1.
2.Descriure i identificar com aprenen (llegint i escrivint amb pantalles i teclats i paper).
3.Identificar, descriure i entendre bones pràctiques i reptes.
4.Identificar els recursos lingüístics usen els alumnes (i els docents) i com els usen.
5.Explorar la relació aula – fora de l’aula.
8

9. Mètodes etnogràfics
•Entrevistes docents, alumnes, famílies i autoritats.
•Recollida de documents en línia.
•Observació de classes: enregistrament, diaris de seguiment, etc.
•Elaboració i experimentació de materials didàctics.
•…
9

10. Corpus d’entrevistes
10

11. Príncep de Viana
11
24 entrevistes:
-1 direcció.
-10 docents (12 entrev.): 2 CAT, 2 ES, 2 AN, 2 TEC, 2 Socials.
-17 alumnes (11 entrev.): 8 1rESO; 5 4rESO; 4 1rBAT. Documents: 38 ítems; 41 Mb.

12. Producció
1.Transcripció, anàlisi, triangulació, comparació de dades.
2.Publicar ‘papers’: publish or perish.
3.Devolució als centres informants.
4.Difondre resultats: revistes divulgatives, manuals, recomanacions, orientacions, etc.
5.Assessoria en editorials i llibres de text.
6.Formació de professorat.
12

13. Exemple de centres diversos
13

14. Bones pràctiques
14

15. 1. Menys llibre de text; més internet
•[El 1x1] M’ha enriquit i jo he improvisat molt. També t’he de dir que jo improviso, que de vegades és bo, de vegades és dolent, però el fet que tu vegis que la classe va per un cantó i en aquell moment puguis dir doncs, mira, ara aquest poema el buscarem cantat per no sé qui i a més a més posarem la pel·lícula i després a més a més anirem a... Clar, això pot ser que no ho tinguis preparat i en aquell moment, com que ara ja tenim una mica més de recursos, ens surt més bé. [Diana, Llengua i Literatura Catalanes, 2013]
15

16. 2. Fer (fer) cerques a l’aula
•Quan estàvem estudiant la radioactivitat i, per tant, va sortir a col·lació la 2a Guerra Mundial, les bombes que es van deixar caure sobre Nagasaki i Hiroshima, ells no sabien res i va ser brutal. Va ser una estona de recerca d’informació, de transmesa d’informació, d’aprendre el nom de la bomba, d’aprendre el nom de la persona que no sé què... Fins i tot va sortir la cançó que es va compondre en el seu moment, i un nano duia aquesta cançó [...] la vam col·locar després en els altaveus. I a més a més estava en anglès i llavors vam fer un treball interdisciplinari; van tindre de traduir allò que estava en anglès... [...]
16

17. 2. Fer cerques a l’aula
•No, no havia preparat res. En el moment en què passen situacions d’aquestes, doncs confio molt en tot el que ells saben d’informàtica que jo no sé, i llavors aprenc jo i aprenen ells [...] De seguida n’hi ha els 3-4 que tenen una iniciativa brutal i que a més a més en saben molt. Llavors a partir d’aquí comencen a buscar. Llavors te diuen: Antonia, no sé què.... Quan un troba, m’informa: Aquest és interessant?; Dic: no, aquest no!; aquest sí, aquest no. I llavors els companys demanen: A on has entrat tu?, com has arribat? I llavors es miren la pantalla. [Antònia, Ciències Naturals Química, 31 de ESO]
17

18. Components de la cerca
Els mots clau: etiquetar i recuperar dades
Paràmetres del motor: els operadors booleans
Els motors de cerca generals i específics
La navegació per cada resultat i la interfície
L’avaluació dels resultats: fiabilitat, adequació
La citació de les fonts: remix i ‘copia i enganxa’
Identificar la necessitat informativa
Tipus de cerca: Wikipedia, diccionaris, traducció, etc.

20. 20
Turnitin

21. 2. Copiar i enganxar
•Jo sempre els demano: “no baixeu la informació com a xurros —la meva frase típica—, sinó que si tu m’imprimeixes alguna cosa que has trobat, tu em subratlles allò que creguis que és més important i tu al final a mà m’escrius dues o tres línies d’allò que has subratllat”. Perquè si no pot ser que et busquin informació, te la donen i no se l’hagin llegida. Sempre hi ha algun recurs per evitar això, aquesta manca de creativitat. [Diana, Llengua i Literatura Catalanes, 2013]
21

22. Llegir avui
22
3. Lectura crítica
Lector acrític
•Busca EL significat (únic i constant).
•Queda satisfet amb la seva interpretació PERSONAL.
•Llegeix IGUAL tots els textos.
•Posa èmfasi en el CONTINGUT. Busca les idees principals.
•Presta atenció a l’EXPLÍCIT.
•Queda satisfet amb UNA font.
•Cites = reproduccions FIDELS.
•Comprendre = creure-s’ho
Lector crític
•Sap que hi ha DIVERSOS significats (dinàmics, situats).
•Dialoga, busca interpretacions SOCIALS.
•Llegeix diferent cada GÈNERE.
•Posa èmfasi en la IDEOLOGIA. Busca la intenció.
•Presta atenció als IMPLÍCITS.
•Busca DIVERSES fonts, contrasta.
•Cites = INTERESSADES. Descobreix el que es calla.
•Comprendre ≠ creure-s’ho.

23. 3. Lectura crítica
23

24. 24
Quines diferències hi ha?
•Català. La tauromàquia (del grec ταῦρος, bou, i μάχεσθαι, lluitar), coneguda també amb el nom espanyol corrida, fa referència en el seu significat ampli a la pràctica de lluitar amb bous. Una altra variant són els Bous al Carrer, una forma d'espectacle festiu practicat al País Valencià i a l'Aragó. A gran part de Espanya i a alguns països de Llatinoamèrica, es practica el toreig, un espectacle que generalment acaba amb la mort del toro. També és coneguda amb el terme "curses de braus”.
•Español. (corrida de toros). La corrida de toros es un espectáculo que consiste en lidiar varios toros bravos, a pie o a caballo, en un recinto cerrado para tal fin, la plaza de toros. […] Es el espectáculo de masas más antiguo de España y uno de los más antiguos del mundo. Como espectáculo moderno realizado a pie, fija sus normas y adopta su orden actual a finales del siglo XVIII en España, donde la corrida finaliza con la muerte del toro.
•English (bullfighting). Bullfighting (also known as tauromachy, from [nombre en alfabeto griego] – tavromache, "bull-fight"; or as corrida de toros in Spanish) is a traditional spectacle of Spain, Portugal, southern France and several Latin American countries […] It is often called a blood sport by its detractors but followers of the spectacle regard it as a fine art and not a sport as there are no elements of competition in the proceedings. In Portugal it is illegal to kill a bull in the arena, so it is removed and slaughtered in the pens as fighting bulls can only be used once.

25. 25
Situar el contenido en la diversidad de autores

26. Buscar falsedades ¿Estás de acuerdo? ¿Por qué?
26

27. Comparar textos
•Analizar cómo explican un partido de fútbol varios periódicos deportivos:
27

28. Quin és As i quin Sport?
OLYMPIQUE, 1 - REAL MADRID, 3
Cristiano Ronaldo guía al Madrid a octavos
El Real Madrid se clasificó como líder de grupo para los octavos de final de la Champions tras vencer 1-3 al Olympique en Marsella. Cristiano Ronaldo, con dos goles, fue la estrella de la noche.
El equipo blanco lo tenía fácil para seguir adelante en la competición y no falló. Tan sólo una improbable carambola podía dejarle fuera - perder por tres o más goles, y que el Milan no venciera en Zúrich-, así que se aplicó para no sufrir otro 'alcorconazo'. Tampoco tuvo que emplearse demasiado a fondo. Esta vez no hubo sorpresa por dos razones: el Marsella no dio la talla... y Cristiano Ronaldo fue una pesadilla.
Liga de campeones | Marsella 1 - Real Madrid 3
El Madrid gana con los marines
Cristiano tomó el Vélodrome con un gol de genio y otro de listo. El Olympique se obsesionó con pegar y pegar. Casillas hizo un penalti y Lucho lo falló.
•Fue un partido marine, de los que merecen una medalla que se prenderá en el trozo de uniforme que no esconda una fractura. Empezaron ellos, pero acabó Casillas. El yerno ideal liquidó a un maciste en la flor de la vida como quien arroja la bomba atómica, para evitar futuras bajas. Casillas ya no es un capitán, es un estadista. El Olympique, por cierto, falló el penalti que le hubiera consolado mientras el temible Niang se retiraba entre sollozos, la cabeza alicatada y el brazo colgando.
28

29. 4. Treball cooperatiu
•Yo lo que hago con ellos es un dossier grupal. […] El dossier será de un grupo de 6 personas. […] Cada uno toma sus apuntes pero después lo mejoran y hacen un dossier del grupo. […] Es una toma de notas en grupo. […]” Primero, porque de esta manera estoy seguro que los apuntes que van a tener serán mejores que si es en individual. Haciendo en grupo van a tener mejores apuntes para estudiar. Por otro lado, no es que el que va a hacer el dossier es el mejor de ellos y el resto lo que hacen es apropiarse de ese dossier, sino que lo hacen de manera colaborativa usando una herramienta… En este 29

30. 5. Produir contingut
30

31. 6. Recursos lingüístics
31

32. Recursos lingüístics
Quins recursos i com s’usen?
32

33. Més indicis…
•Personalitzen i adapten els recursos digitals disponibles als seus interessos, a la seva pràctica.
•Utilitzen més discursos multimodals: fotos, vídeos, àudios.
•Hi ha més treball per projectes.
•L’avaluació està més centrada en el procés, és criterial, inclou formes d’autoavaluació.
•Hi ha més projectes interdisciplinaris, que abasten dues o més assignatures.
•…
33

34. Reptes
34
http://mothereseblog.momalom.com/wp-content/uploads/2010/07/2205154636_7e4dd48d15_o.jpg

35. Armes de distracció massiva
35
http://edcetera.rafter.com/wp-content/uploads/2013/03/distraction.jpg

36. La gestió dels recursos
36

37. Exemples actuals…
1.El primer email del Joan Galobart: “Juan Martínez” a mmmmmmm@gmail.com
2.L’accident al gimnàs i la disculpa a Facebook.
3.L’examen de Matemàtiques fotografiat i penjat a Facebook…
•Ensenyar a presentar-se i parlar en societat, a comunicar i a gestionar les dades personals ha estat sempre responsabilitat de l’escola i la formació. A la xarxa, també.
37

38. Les meves identitats
38

39. Tasques: tres modalitats
1.Producció en paper > lliurament físic > correcció en paper.
2.Producció digital > impressió i lliurament en paper > correcció en paper.
3.Producció digital > lliurament en línia > correcció en línia.
39
http://flic.kr/p/2GMgTZ
http://flic.kr/p/5THeiN

40. Grups de conversa
40
Grup de classe
Institut actual
Escola vella
Bàsquet
Música
Cosins
Pares
Amics

41. WhatsApp x fer treballs
•Regula el dia a dia de l’aula: deures, accés, cooperació.
•Es formen grups dinàmics per resoldre tasques.
•Consciència de grup; motivació.
•Situcions autèntiques de comunicació escrita.
•Multimodal: fotos, vídeos, notes de veu.
41

42. Missatges de text
•Martínez Ortega (2013, Mèxic): 53% del temps que llegeixen escriuen és vernacle, oci; 47% escola.
•Una part rellevant de la missatgeria és la gestió comuna del dia a dia de classe: deures, exàmens, lectures, etc.
•Hi ha una actitud cooperativa i generosa per ajudar-se i compartir.
•El percentatge de nois connectats ronda el 90%.
•La presència i l’ús a Facebook cau.
42

43. 43
Trets: exemples d’SMS
•CAT. Kriñito ja se q n tns gaire tmps, be els iaios stan aqi.molts besitos i abrasadtes
•CAT. La meri ma dit k akt find senva fora aixis k n sa pot,stava speran a k m digues algu x dirt yo atu!u planegem x lañ k b eh!mua
•E. Nu tng kasi bateria toi ya n l cola va aber muxa peña se puntual soi d ls primeras stoi n l toldo blanko sta n l 547 d diagonal tdo rekto pasada l sfera dntro d l illa lo veras n l parkeciyo asta aora 1besito
•F. Je suis à coté de la station bicing a cote de luniversite. je vais essayer de rentrer pr te trouver pompeu fabra sinon je reviens au metro
Informant 6. Usa l’escirptura ideofonemàtica en CAT i E, però en F: “És que en francès no em sento segura…”

44. No és dolenta!
•Equival a un diàleg col·loquial.
•Els nens que usen mòbil durant ¾ anys milloren la lectura, ortografia i vocabulari a classe.
•Els SMS:
a) incrementen l’exposició a l’escriptura;
b) desenvolupen la consciència fonològica;
c) ofereixen audiències i contextos reals amb resposta;
d) estimulen la creativitat.
44

45. Epíleg
4 idees
45

46. L’impacte d’internet:
1.Els alumnes estan canviant la manera d’aprendre, incorporant la xarxa i les pràctiques digitals: són/seran visitants o residents digitals.
2.Avui aprenem més fora de l’aula i hem de dirigir, enriquir i ordenar aquest àmbit des de l’escola.
3.L’aula té avui diverses “extensions” digitals, que complementen el cara a cara. Cal decidir què es fa en línia i què cara a cara. Reservar l’aula per a la interacció de més qualitat.
4.Els recursos digitals permeten millorar la lectura, l’escriptura –i també la parla.
46

47. 47
GRÀCIES! Preguntes? Dubtes?
daniel.cassany@upf.edu
@dancassany
http://goo.gl/fnEYwX