En resposta a la petició d'alguns centres que volen iniciar línies d'excel·lència i conèixer experiències i resultats previs, he elaborat aquest muntatge.
S'hi recullen algunes consideracions teòriques, mostres de treballs d'alumnes, de materials elaborats en col·laboració amb diferents departaments, incitacions al plurilingüisme... elaborades després de 7 anys de participar en projectes per treballar amb alumnes d'altes capacitats i alt rendiment (vam ser els primers a fer-ho a tot el País Valencià, el curs 2005-06, a l'IES Badia del Baver / Bahía de Babel, d'Alacant).
I preguntes que pretenen obrir debat per abordar el tractament a la diversitat i a l'excel·lència en la formació del professorat, condicions imprescindibles per oferir un ensenyament d'alta qualitat.
CATÀLEG D'ACTIVITATS ERGOSUM PER ESCOLES - infantil i primàriaspencissccl
Us presentem el Catàleg d'activitats Ergosum per escoles, amb experiències de lleure educatiu dissenyades expressament per a treballar els continguts curriculars adequats a cada edat escolar!
De moment us fem a mans alguns exemples d'activitats per a infantil i primària. Properament us farem arribar el de secundària.
Recordeu que les activitats Ergosum promouen un model d'oci en valors de proximitat i qualitat al mateix temps que ajuden a finançar i fer difusió de projectes socials del territori !
Consulta també les nostres caixes regal solidàries: www.ergosum.coop !
Valencià vehicular en l'ensenyament, clau per al plurilingüisme. Daniel Clime...Daniel Climent Giner
Material base per a una intervenció davant un centenar d'alumnes de la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant.
La tesi central consistia en explicar -a partir d'experiències amb alumnat de Primària, Secundària i Batxillerat- com fent servir com a vehicular el valencià/català i en diàleg constant amb unes altres llengües es fomentava un canal de trànsit molt apropiat per a fomentar el plurilingüisme.
El treballar amb una llengua que, tot i ser oficial, patia una situació de minorització, implica automatismes de comparança que faciliten sinèrgies i obrin portes a la comprensió de les paraules en diferents idiomes i al reforçament epistemològic dels conceptes que es fan servir mitjançant eixes paraules.
En la presentació s'hi posen exemples diversos.
I, per acabar, es parla de la llegenda de l'arròs, en relació amb l'arròs que es llança als novençans.
"Per als hindús, l'origen de l'arròs es relaciona amb un dels seus séus, Shiva, que, enamorat d'una dona, va rebre d'aquesta la petició de trobar un aliment del qual no es cansara mai.
La tardança del déu en trobar un aliment així, va ocasionar el desencant de la seva estimada, que va morir envaïda per la pena.
Poc després, el déu va descobrir un cereal que, en ser capaç d'absorbir tots els aromes, colors o sabors es posessin en contacte amb ell, permetia elaborar una quantitat tan gran de plats diferents que, sent el mateix menjar, cada dia aconseguira ser diferent , nou i gustós de menjar.
En tornar, va plantar sobre la tomba de la seva estimada el nou cereal i, amb la seva germinació, va renéixer també la seva estimada que va disposar, així, d'un menjar del qual mai es va cansar, enriquit amb els ingredients que dia a dia li aportava la vida."
Doncs bé, el valencià, el català, llengua de base llatina situada geogràficament en un enclavament relativament proper al centre d'expansió del llatí, conté elements que permeten actuar d'articulació reflexiva de moltes llengües de la mateixa família (castellà, occità, francés, italià...); i, amb això, de pont per a penetrar en aquestes i fins i tot en algunes altres d'un àmbit encara més ample, l'indoeuropeu.
I aquesta facilitat per absorbir "aromes, sabors, colors..." lingüísitcs es pot enriquir el tast del "plat d'arròs" del coneixement.
El català, com a llengua vehicular de l'ensenyament (i amb la variant parlada nostra, el valencià) facilita a través del diàleg constructiu amb les altres llengües (morfològicament, fonèticament, sintàcticament...) l'assumpció de millors capacitats per adaptar els nostres alumnes a un món plurilingüe, en el que viurem.
CATÀLEG D'ACTIVITATS ERGOSUM PER ESCOLES - infantil i primàriaspencissccl
Us presentem el Catàleg d'activitats Ergosum per escoles, amb experiències de lleure educatiu dissenyades expressament per a treballar els continguts curriculars adequats a cada edat escolar!
De moment us fem a mans alguns exemples d'activitats per a infantil i primària. Properament us farem arribar el de secundària.
Recordeu que les activitats Ergosum promouen un model d'oci en valors de proximitat i qualitat al mateix temps que ajuden a finançar i fer difusió de projectes socials del territori !
Consulta també les nostres caixes regal solidàries: www.ergosum.coop !
Valencià vehicular en l'ensenyament, clau per al plurilingüisme. Daniel Clime...Daniel Climent Giner
Material base per a una intervenció davant un centenar d'alumnes de la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant.
La tesi central consistia en explicar -a partir d'experiències amb alumnat de Primària, Secundària i Batxillerat- com fent servir com a vehicular el valencià/català i en diàleg constant amb unes altres llengües es fomentava un canal de trànsit molt apropiat per a fomentar el plurilingüisme.
El treballar amb una llengua que, tot i ser oficial, patia una situació de minorització, implica automatismes de comparança que faciliten sinèrgies i obrin portes a la comprensió de les paraules en diferents idiomes i al reforçament epistemològic dels conceptes que es fan servir mitjançant eixes paraules.
En la presentació s'hi posen exemples diversos.
I, per acabar, es parla de la llegenda de l'arròs, en relació amb l'arròs que es llança als novençans.
"Per als hindús, l'origen de l'arròs es relaciona amb un dels seus séus, Shiva, que, enamorat d'una dona, va rebre d'aquesta la petició de trobar un aliment del qual no es cansara mai.
La tardança del déu en trobar un aliment així, va ocasionar el desencant de la seva estimada, que va morir envaïda per la pena.
Poc després, el déu va descobrir un cereal que, en ser capaç d'absorbir tots els aromes, colors o sabors es posessin en contacte amb ell, permetia elaborar una quantitat tan gran de plats diferents que, sent el mateix menjar, cada dia aconseguira ser diferent , nou i gustós de menjar.
En tornar, va plantar sobre la tomba de la seva estimada el nou cereal i, amb la seva germinació, va renéixer també la seva estimada que va disposar, així, d'un menjar del qual mai es va cansar, enriquit amb els ingredients que dia a dia li aportava la vida."
Doncs bé, el valencià, el català, llengua de base llatina situada geogràficament en un enclavament relativament proper al centre d'expansió del llatí, conté elements que permeten actuar d'articulació reflexiva de moltes llengües de la mateixa família (castellà, occità, francés, italià...); i, amb això, de pont per a penetrar en aquestes i fins i tot en algunes altres d'un àmbit encara més ample, l'indoeuropeu.
I aquesta facilitat per absorbir "aromes, sabors, colors..." lingüísitcs es pot enriquir el tast del "plat d'arròs" del coneixement.
El català, com a llengua vehicular de l'ensenyament (i amb la variant parlada nostra, el valencià) facilita a través del diàleg constructiu amb les altres llengües (morfològicament, fonèticament, sintàcticament...) l'assumpció de millors capacitats per adaptar els nostres alumnes a un món plurilingüe, en el que viurem.
Apunts històrics sobre els estudis fitonímics al migjorn valencià. Daniel Cli...Daniel Climent Giner
Breu història dels estudis sobre els noms populars de plantes, els fitònims, al migjorn del País Valencià.
S'hi esmenten els llibres, articles en revistes i contribucions de diferents autors de les comarques meridionals valencianes al llibre "Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana", dels TERMCAT.
També es fa una petita introducció a la importància dels fitònims i la seua preservació, i també dels perills que té, per a la pròpia botànica i la biologia en general, la pèrdua, substitució o modificació dels fitònims originals com a dipositaris de segles d'interacció entre les plantes i els seus usuaris o admiradors.
Se muestra la distribución social ideal de la formación, por cuanto los avances en tecnología exigen mayor cantidad de personas con habilidad, conocimiento y experticia en el manejo de esa tecnología. Pero en Colombia, la pirámide ideal se encuentra deformada, debido a la mayor oferta de programas profesionales y la poca o nula oferta de programas tecnológicos pertinentes. Se muestra una propuesta de articulación entre la educación media y la Universidad e los Llanos (Villavicencio - Meta - Colombia) para formar tecnólogos desde el colegio, en el colegio, cursando grados doce y trece.
Comentaris sobre alguns dels calendaris (el solar, el lunar, el "dels 40 dies", el zodiacal) que solem fer servir, sovint sense saber que estan articulats i que determinen el sentit de moltes de les festes, tant les fixes com les variables.
També s'hi parla del significat dels noms dels dies i dels mesos.
La presentació es basa en el tema del mateix nom que figura en el llibre "En qué mundo vives", de Daniel Climent Giner, Editorial Aguaclara.
Dins la sèrie "Història de les begudes", aquest muntatge fa referència a algunes de les begudes alcohòliques que més han influït en la història de la humanitat. S'hi fa un repàs per les begudes fermentades (hidromel, cerveses, vins...) i les destil·lades i aromatitzades; i també d'alguns combinats famosos.
L'aranyoner (Prunus spinosa) és un arbust que fa aranyons. En el llibre "Herbari. Viure amb les plantes" (Editorial Publicacions de la Universitat de València; 2012), de Daniel Climent i Ferran Zurriaga se'n parla.
Aquesta presentació reflecteix moltes de les coses que s'hi diuen.
Ini ane Review dari Buku Nana Sudjana.
maaf kalo belum sesuai dengan review buku sesungguhnya..
ane bikin buat tugas..
moga bermanfaat ^_^
Deasy_Hartanti@Architect
Apunts històrics sobre els estudis fitonímics al migjorn valencià. Daniel Cli...Daniel Climent Giner
Breu història dels estudis sobre els noms populars de plantes, els fitònims, al migjorn del País Valencià.
S'hi esmenten els llibres, articles en revistes i contribucions de diferents autors de les comarques meridionals valencianes al llibre "Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana", dels TERMCAT.
També es fa una petita introducció a la importància dels fitònims i la seua preservació, i també dels perills que té, per a la pròpia botànica i la biologia en general, la pèrdua, substitució o modificació dels fitònims originals com a dipositaris de segles d'interacció entre les plantes i els seus usuaris o admiradors.
Se muestra la distribución social ideal de la formación, por cuanto los avances en tecnología exigen mayor cantidad de personas con habilidad, conocimiento y experticia en el manejo de esa tecnología. Pero en Colombia, la pirámide ideal se encuentra deformada, debido a la mayor oferta de programas profesionales y la poca o nula oferta de programas tecnológicos pertinentes. Se muestra una propuesta de articulación entre la educación media y la Universidad e los Llanos (Villavicencio - Meta - Colombia) para formar tecnólogos desde el colegio, en el colegio, cursando grados doce y trece.
Comentaris sobre alguns dels calendaris (el solar, el lunar, el "dels 40 dies", el zodiacal) que solem fer servir, sovint sense saber que estan articulats i que determinen el sentit de moltes de les festes, tant les fixes com les variables.
També s'hi parla del significat dels noms dels dies i dels mesos.
La presentació es basa en el tema del mateix nom que figura en el llibre "En qué mundo vives", de Daniel Climent Giner, Editorial Aguaclara.
Dins la sèrie "Història de les begudes", aquest muntatge fa referència a algunes de les begudes alcohòliques que més han influït en la història de la humanitat. S'hi fa un repàs per les begudes fermentades (hidromel, cerveses, vins...) i les destil·lades i aromatitzades; i també d'alguns combinats famosos.
L'aranyoner (Prunus spinosa) és un arbust que fa aranyons. En el llibre "Herbari. Viure amb les plantes" (Editorial Publicacions de la Universitat de València; 2012), de Daniel Climent i Ferran Zurriaga se'n parla.
Aquesta presentació reflecteix moltes de les coses que s'hi diuen.
Ini ane Review dari Buku Nana Sudjana.
maaf kalo belum sesuai dengan review buku sesungguhnya..
ane bikin buat tugas..
moga bermanfaat ^_^
Deasy_Hartanti@Architect
La formació d'espectadors sensibles és una tasca que s'ha de dur a terme entre molts col·lectius: en 1r lloc els els professors que en l'ensenyament de l'art han de donar més importància als aspectes emocionals que cognitius; en 2n lloc que actors que han de buscar un diàleg amb el món educatiu en el camp de la innovació i l'avantguarda com punt de trobada; en 3r lloc els pares o familiar que han de basar el seu desig d'alfabetització cultural en la recerca dels vertaders interessos dels seus fills com a persones (descobrir quien és el seu "element" i desenvolupar-lo); en 4t lloc i no per això menys important, els gestors culturals que hauran d'aprendre a fer servir les eines de la Web 2.0 per fer arribar els missatges i interactuar amb els usuaris de la cultura.
Noves cultures Professionals. El treball en equip i el benestar del professorat.
Conferència Francesc Imbernon a Eivissa.
Cicle conferèncias APREP i CEP Eivissa.
Similar to Excel·lència educativa. Alguns apunts per al debat. Daniel Climent Giner (20)
Mar Langa, professora de llengua i literatura castellana, i Daniel Climent, professor de ciències de la natura, tots dos a l'IES Badia del Baver, d'Alacant, en la primera dècada del segle XXI, van preparar aquesta conferència sobre les plantes en la literatura.
Una mostra de les possibilitats d'interacció entre camps epistemològics i didàctics sovint separats.
L'etnobotànica o relació entre els grups humans i les plantes també s'ha donat al voltant del valor simbòlic, poètic, literari, de les plantes.
Ací se'n mostren alguns exemples.
Presentació del llibre "Herbari. Viure amb les plantes", a Barcelona (150508)Daniel Climent Giner
L'etnobotànica estudia les relacions que hem tingut, i que tenim, els humans amb les plantes. Sobre eixes relacions es va estructurar esta sèrie de diapositives destinades a la presentació, per part de Daniel Climent Giner, del llibre "Herbari. Viure amb les plantes" a la Casa València, a Barcelona, per iniciativa del grup Espai País Valencià, el divendres 8 de maig de 2015.
Passeig etnobotànic de la mar a la muntanya. Daniel Climent Giner. ExamenDaniel Climent Giner
Curs "Les nostres plantes. Un passeig etnobotànic de la mar a la muntanya".
Universitat permanent d'adults, Universitat d'Alacant, País Valencià.
Després de la visualització i comentaris de diferents plantes de l'entorn més immediat, fem un parèntesi perquè els alumnes puguen recordar i assenyalar alguna característica de les plantes que hem vist en sessions anteriors.
Descripció d'alguns dels antecedents de la segona Revolució Industrial.
I d'alguns dels aspectes de la fase de transició entre la primera i la segona d'aquestes revolucions.
S'hi posa èmfasi en alguns exemples de "destrucció creativa" antics oficis i tècniques gràcies a la invenció de nous aparells i a la figura de l'emprenedor/innovador, una de les característiques més notables del capitalisme dinàmic propi d'eixa època.
Es fa esment, també, d'algunes de les fites més destacables en els avanços físics, químics i mèdics, i les seues repercusions en alguns dels aspectes de la vida moderna.
També s'hi parla dels contextos culturals de l'època, que van acompanyar les transformacions científico-tècniques.
¿Per què el solstici d'estiu el dediquem a Sant Joan? La resposta la trobem en l'evangeli de sant Lluc. I ¿per què fem fogueres la nit de Sant Joan (del 23 al 24 de juny)? La resposta la trobem en l'astronomia i en l'intent de fer un sortilegi per mantindre la llum quan el Sol inicia el seu descens sobre l'horitzó. ¿Per què s'associa eixa nit a una major vitalitat de determinades plantes? Potser la bioquímica ens done part de la resposta. ¿Quines són les plantes que tradicionalment s'han associat a la nit de Sant Joan? Mirem en les tradicions, i parlem-ne.
Una de les dificultats per entendre com marxa el món consisteix en què depenem en excés d'un lèxic inadequat. Paraules i conceptes que van ser creats en una altra època, que han patit manipulacions interessades, que s'han fet servir com a arma front a adversaris polítics o com a coartada ideològica. Nacionalisme n'és una d'aquestes paraules. I s'hi parla de les transformacions d'aquest concepte al llarg del temps.
La presentació aquesta consta de tres parts.
1) Una incitació a posar en qüestió paraules heretades que avui dia ja no tenen el sentit que tenien en una altra època i que es fan servir sovint amb desconeixement dels múltiples usos possibles.
2) Aplicació d'algun dels conceptes de nacionalisme al cas d'Espanya i a alguns dels textos constituents i de marc polític que han intentar definir-la.
3) Presentació d'algunes característiques d'un nou tipus de nacionalisme vinculat a l'independentisme emergent a Catalunya.
Bibliografia recomanada: "Naciones y nacionalismo desde 1780", d'Eric Hobsbawm. "Por el bien del imperio", de Josep Fontana. "Postguerra" de Tony Judt. "La Europa revolucionaria" d'Stanley Payne.
Una de les dificultats per entendre la marxa del món consisteix en què el llenguatge que fem servir està ple de paraules plenes de connotacions no explicitades. Paraules i conceptes amb una certa antiguitat que tracten de designar fets i fenomens del passat i que sense actualitzar-se poden induir a errors o a conflictes d'interpretació i d'assignació. Nacionalisme n'és una d'aquestes paraules. La presentació conté tres parts: 1) Una incitació a reflexionar sobre algunes de les paraules que impregnen els discursos polítics i que tenen diferents interpretacions segons qui o en quina circumstància es fan servir; paraules que sovint s'han fet servir com a armes contra adversaris o bé com a coartades ideològiques. 2) Una aplicació d'algunes de les moltes definicions i bases de determinats nacionalismes al cas d'Espanya. 3) L'emergència d'un nacionalisme de nou cuny vinculat a l'auge de l'independentisme a Catalunya. Bibliografia recomanable: Naciones y nacionalismos desde 1780, d'Eric Hobsbawm.
Història de les begudes. 1 no alcohòliques. Daniel Climent GinerDaniel Climent Giner
Dins la sèrie "Història de les begudes", aquest muntatge fa referència a algunes de les begudes més importants en la història de la humanitat; s'hi parla majoritàriament d'infusions fetes amb plantes, però també orxates i altres preparats, totes coincidents en la manca d'alcohol.
Dins la sèrie "Història de les begudes", aquest muntatge fa referència a algunes de les begudes (i elixirs) fetes amb plantes aromàtiques, estimulants i fins i tot psicotròpiques.
Sant Antoni: festa, foc, al·lucinacions i ergotisme. Daniel ClimentDaniel Climent Giner
Sant Antoni se celebra el 17 de gener. És una festa molt popular a tot Europa, coneguda sobretot per la benedicció dels animals domèstics. Però en la iconografia associada al sant hi ha elements que enriqueixen la vinculació del sant amb alguns altres elements culturals.
¿I si [gran part de] lo que ens han [hem] contat fóra fals? Daniel ClimentDaniel Climent Giner
Estem tan habituats a considerar cert allò que ens han contat durant les fases educatives, o lo que comparteix molta gent com a cert, que no qüestionem ni analitzem aspectes com la coherència, la possibilitat de contrastar les fonts, les dades que se'ns ofereixen...
En aquest pps en parlem d'alguns dels ítems culturalment compartits que resten ben lluny de ser apropiats, certs o simplement interessants.
La festa de Tots Sants - Difunts és una celebració ancestral, basada en un "calendari" peculiar, el que marca l'entrada de les estacions després de quaranta dies d'una efemèride solar (solstici o equinocci). En aquest cas, 40 dies després de l'equinocci de la tardor es considera que ens acomiadem del "bon temps" (i de tots els seus protectors, "Tots (els) Sants" -antigues divinitats de la natura, santificades-) i penetrem en l'època tenebrosa del mal temps, de la "mort" de la natura, "Difunts".
Dins la série de conferències “Revisant el que sabem o creiem saber” que fem durant el curs 2013-14 al Taller El Tumbao, d'Alacant, hem tractat el tema ¿I si no fóra cert que "hi ha" 4 estacions?.
El nucli de la presentació ha sigut el següent:
1) El concepte d’estació és una elaboració intel·lectual de caràcter utilitari, que s’ha modificat al llarg del temps i que només té sentit dins un context concret (agronòmic, social, històric, climàtic...)
2) La distinció en estacions pot mancar de sentit fora del context apropiat, ser inapropiada o simplement no correspondre a cap variació detectable en el transcurs de l’any.
3) Les paraules emprades per a designar les «estacions» han patit canvis, morfològics i de significat.
Presentació del llibre "Herbari. Viure amb les plantes". FNAC Alacant 130919Daniel Climent Giner
Dos dies abans de l'equinocci de la tardor, i durant la lluna plena de setembre, hem presentat "Herbari. Viure amb les plantes" a la FNAC d'Alacant.
Gastronomia i culinària, etimologies i literatura, medicina i arts plàstiques, simbologia i història, es donen la mà per teixir una xarxa en la qual els nusos són les setze plantes que constitueixen l'eix vertebral del llibre.
Plantes magiques per a la nit magica de Sant Joan. Daniel Climent GinerDaniel Climent Giner
Versió millorada sobre el tema.
Va servir per il·lustrar una conferència donada a Moraira (la Marina Alta, País Valencià) el vint-i-dos de juny de 2013
La nit més curta de l'any, la nit de sant Joan, no tan sols és una nit de foc i d'aigua, sinó també d'eixir al camp a collir determinades plantes, o a fer rituals etnobotànics. En aquesta presentació de Daniel Climent se'n parla un poc de tot això.
Breu repàs al perfil biogràfic d'alguns científics, hòmens i dones, que han aportat -per a bé o per a mal- idees, mètodes o materials que han canviat la vida de milions de persones.
Com a guia per a les pujades a la Serra Grossa, d'Alacant, he elaborat una série de power points, per si poden servir d'ajuda als qui vullguen pujar-hi. Aquestes plantes són tambe freqüents a les muntanyes baixes i pròximes a la mar en el migjorn valencià.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
2. 1.EL REPTE DE LA QUALITAT
1. UN SISTEMA EN CRISI
La qualitat d’un sistema educatiu es basa en la qualitat del professorat.
La societat acabarà per exigir que eixa transferència de fons que fa de
manera contínua cap a determinats sectors com el professorat no tinga una
correspondència amb la qualitat del servei que reben.
Cada vegada més exigirà elevades prestacions i això només passa per
professorat d’alta qualitat.
«Tres transformacions de l’esperit vos anuncie:
primer, l’esperit esdevé camell, el camell lleó, finalment el lleó es fa infant».
Així parlà Zaratustra. Friedrich Nietzsche.
EFICIÈNCIA
1) proporcionalitat entre hores invertides i aprenentatge substancial; entre
quant s’aprén i quant s’oblida; ¿cal repetir els mateixos conceptes en canviar de curs, en assignatures “paral·leles”, quan
se sap que no s’interioritzen, encara que s’aproven els exàmens?
[ p.ex. «La cèl·lula», des de 3r cicle de Primària, i com a concepte deformant «la» ... una quimera/model fantasiós, no comprovable]
2) ¿simple acumulació o canvi qualitatiu?; ¿més «llum de ciri» o llum elèctrica?
3) ¿Per què fem lo que fem?; hauríem de canviar, de ser «tècnics aplicadors» a «professionals responsables»
4) lo que ens han ensenyat o ensenyem, ¿on es dirigeix? ¿per a què serveix?
¿quina relació pot tindre amb les necessitats personals i socials?
3.
4. L’AVENTURA D’ENSENYAR / APRENENDRE
VIATGE INICIÀTIC
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
5.
6.
7. ALGUNS REPTES A ABORDAR
1. INTERDISCIPLINARIETAT + TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
A) REFLEXIÓ SOBRE LES ASSIGNATURES. JERARQUIA DE VALORS A LLARG PLAÇ
Matemàtiques ¿només?: anàlisi estadística, geometria, exponencials, inferències...
Dialèctica i argumentació: ús de dades; retòrica, parlar en públic, participació social
Epistemologia: història del pensament (ciència, tècnica, religió, descobriments,
economia...), trames i jerarquies relacionals, disseny i control d’experiments,
interpretació de processos, convergència des de metodologies inicialment diferents
establiment de nivells de fiabilitat...
Interpretació de paisatges: social, cultural, natural, històric, tecnològic, artístic...
B) PROJECTES TRANSACADÈMICS [p.ex., viatges i projectes amb altres instituts]
C) LES DISCIPLINES COM A INSTRUMENTS, NO COM A FINALITATS.
8.
9. ALGUNS REPTES A ABORDAR
2. FOMENT DE LA CURIOSITAT, DEL PENSAMENT OBERT, DE LA
INCERTESA; PROBLEMATITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT/APRENENTATGE,
ÚS DE LES FALÀCIES, DE LA SORPRESA, DE TEMES «PROHIBITS»;
RAONAMENT LÒGIC, CAUSAL I MULTIFACTORIAL
3. PLURILINGÜISME [domini del català, castellà, anglés... i més];
DEPURACIÓ DEL LLENGUATGE [etimologia, vocabulari, trànsit entre llengües,
4.
tornar a repetir l’examen lingüísticament corregit; correcció per part dels alumnes]
NOUS USOS DELS ESPAIS [aula, pati, aules específiques, jardí, carrer, museus,
ruta diària, paisatges quotidians; peripatetisme],
DEL TEMPS [aula, pati, amb amics, a casa...]
I DE LES TÈCNIQUES [telèfons mòbils (skyview, cercadors...), calculadores
(gràfiques...), ordenadors, plataformes, biblioteca..., en aula, durant exàmens, des de casa]
10.
11. 2. AJUDAR A CONSTRUIR PENSAMENT
La llengua, qualsevol llengua és massa important per deixar-la en mans
dels lingüistes, dels filòlegs, dels polítics, dels jutges, dels pedagogs...; és un
instrument preciós per construir pensament, per interpretar el món, per
intercanviar sentiments , arguments, informació...
Llengua íntima i llengua d’ús en cada cas, no són necessàriament la
mateixa cosa, la segona depèn dels contextos.
Hem de parlar del context educatiu; quina
llengua afavoreix més aspectes del calidoscopi
educatiu.
El valencià (ni cap altra llengua) no és una assignatura «per aprendre/aprovar»;
ni «la millor» (ni cap altra), sinó, en el nostre context, la millor per reflexionar
lingüísticament, per comparança, i per millorar el coneixement en totes les
matèries a través de les paraules i de l’accés a unes altres llengües.
La reflexió lingüística permet «jugar». I els humans som mamífers que
juguem, que aprenen jugant, i això no pot anar separat de lo que és la docència; i el
joc lingüístic, verbal, fonètic, de continguts i de significats contribueix de manera
potent a aprendre.
12. ETIMOLOGIES I SALTS ENTRE LLENGÜES
SINÈRGIES AMB UNES ALTRES MATÈRIES
Washington: «si disposara de dos dies per tallar una arbre amb una destral, el
primer el dedicaria a esmolar-la».
CONCATENACIONS DELS ALUMNES «EN SITUACIÓ»
Llatí costa
cat. costella, cast. costilla, it. costola, fr. côte (fr.); finestra, fenêtre;
defenestrar
Llatí glan-glandis
gland (cat., fr.), glande (cast., it.)
glàndula
gla, gland, ghianda
Bellota: grec balanos + àrab balluta
Grec ballein, llançar
* Bala, ballesta, bola, èmbol,
anabolisme, catabolisme, metabolisme,
discòbol, paràbola, bullir
Anglés ball (baló), bullet (bala)
APORTAT PELS ALUMNES
-ula
cèl·lula, cànula, lúnula, càpsula, mòrula, gà
13. EL PERILL DE LA DOBLE IGNORÀNCIA
IGNORAR ALLÒ QUE S’IGNORA
IGNORAR ALLÒ QUE [POTENCIALMENT,
] SE SAP
PER RELACIÓ
GRUA
Si el coneixement no produeix estima, és una
pàtina que salta al primer colp;
si interactua amb el cor, arrela, es carrega de
nutrients, fa gust de compartir.
GENU-s, GENOLL
genuflexió, agenollar, genolleres
genou (fr.), ginocchio (it.),
knee (ang.);
ciutat Genua = Gènova
[cast.: rodilla; roda
rueda]
diftongacions
14. Les diftongacions en castellà, com a solució a no distingir les vocals obertes;
i recuperació de la vocal original en la construcció de paraules cultes i derivades
Un parell d’exemples, sorgits ahir a un col·legi de Primària on parlàvem de
* LES ABELLES I LA MEL / * FASES DE CREIXEMENT: OU, LARVA, ABELLA
mel
miel; meloso, melifluo
festa
fiesta; festivo
pedra
piedra; petrología, petrificar
gel
hielo; gélido, gelifluxión
ferro
hierro; ferreteria, ferrocarril
ou
huevo; oval, óvulo, ovillo
os
hueso; óseo, osificar
gros
grueso; grosor
poble
pueblo; poblado, población
porta
puerta; portada, pórtico
bo
bueno; bondad
roda
rueda; rodar, rodilla, rótula
FACILITAR ELS TRÀNSITS,
MITJANÇANT EL DIÀLEG ENTRE LLENGÜES
Indoeuropeu
Alemany: Herz
Neerlandés: hart
Anglés: heart
Intercanvis d’alveolars sordes:
oclusiva –tafricada –z-
kherd
Grec: kardios
cardiopatia, cardiòleg
electrocardiograma
Intercanvis d’oclusives alveolars:
sorda –tsonora –d-
Llatí: cor-dis
COR, cordial, concòrdia,
discòrdia, record
coeur, cuore, corazón
15. ENSENYAMENT EN VALENCIÀ
FOMENTA EL DIÀLEG AMB LES ALTRES LLENGÜES MÉS ESTESES
* Elaboració de regles de transformació entre llengües.
* Producció de nous coneixements a partir de la interacció.
*
Reforçament
d’una
llengua
gràcies
a
les
altres,
per
comparació,
similituds,
diferències,
reflexió
sobre
bases
morfològiques, fonètiques... de cada llengua; el vocabulari adquireix
consistència.
* Apertura a unes altres llengües, transferència de significats; facilita els
trànsits automàtics entre llengües
* Incrementa la possibilitat de treballar amb moltes llengües, sempre que se li
subministren materials the hidrosphere.
1.
The stratosphere is denser than
Por si no lo has entendido, te lo pondré en alemán :
1.
Die Stratosphäre ist dichter als die Hydrosphäre (dichter = denser = més dens que)
1.
La hidrosphère est plus dense que la troposphère.
1.
[Ja que has sabut respondre a les anteriors preguntes en anglés, en francés, i en alemany, ara comprovaràs que en llatí
també són fàcils de respondre.]
Latitudo Poli Nortis 90ºN est.
4.
Antipodae distant 20.000 Km.
16.
17. LA LLEGENDA DE L’ARRÒS
ENSENYAMENT DE QUALITAT
CADA DIA NOU,
DIFERENT I MILLOR