Número 36 de la revista "Punt de Mira", de l'institut Antoni Torroja (Cervera)

1. Numero 36
Juny 2011

2. Punt de Mira
Número 36 Sumari
Juny de 2011
1 Opinió
2 Curs 2009-2010
Edita: Institut Antoni Torroja 4 Treballs de recerca
Coordinació: Lluís Colell 5 Professorat
Portada: Nídia Fernández 6 Comenius
Imprimeix: Impremta Minerva 8 EduCAT1x1
10 Exposicions
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/
ttp://blocs.xtec.cat/iesantonitorroja/
11 Escoles Verdes
14 Xerrades
17 Sortides
26 Premis i distincions
28 Visita del Conseller
29 Celebracions
32 Passatemps
34 Premis literaris Sant
Jordi
Pàgines centrals: Fotografies de l’alumnat

3. Editorial Una experiència efímera:
la Setmana Blanca
El curs 2010-2011 va començar amb un Durant aquest curs hi ha hagut una novetat
seguit de novetats, unes vinculades al important en el calendari escolar. Per prime-
calendari escolar i altres relacionades amb ra vegada hem tingut a les escoles i instituts
canvis metodològics per la introducció de de Catalunya el que s’acostuma a anomenar
p
l'ordinador portàtil a 1r i 2n d'ESO. Setmana Blanca i que en altres comunitats autò-
nomes espanyoles i en altres països d’Europa
Vam començar les classes el dia 7 de setem- ja fa temps que existeix i té una llarga tradició.
bre, una setmana abans del que era habitu- La Setmana Blanca és una setmana no lectiva
al, i es va programar, per primera vegada, la durant el segon trimestre del curs per a com-
pensar l’inici del curs a principis de setembre i
setmana blanca durant el segon trimestre. per fer una pausa en el trimestre més llarg. En
Tenint en compte com era de llarg enguany el moment en què es va plantejar, es va sug-
aquest segon trimestre, la parada d'una gerir que també es podria aprofitar per anar a
setmana no ens va anar del tot malament. esquiar.
El nou govern, però, ha decidit suprimir La Setmana Blanca ha portat molta polèmica a
tota Catalunya i s’ha discutit molt (a l’entrada
aquests dies no lectius.
i sortida de les escoles, als mitjans de comuni-
El gran canvi que s'ha produït aquest curs cació, etc.) si era convenient introduir aquesta
ha estat, sense dubte, la introducció del setmana no lectiva justament quan el país està
programa EduCAT1x1 (un ordinador per a travessant una greu crisi econòmica; si les famí-
lies podrien atendre els fills més petits mentre
cada alumne). Primer es van adequar les estan treballant; si realment serviria per anar a
aules amb els elements tècnics i tecnològics esquiar o per a quedar-se a casa; si…
necessaris (pissarres digitals interactives, Aquesta setmana hem estat treballant sobre
WI-FI...). I, ja en una segona fase, la incor- aquest tema i hem fet, a la ciutat de Cervera,
poració al dia a dia d'alumnes i professors unes petites enquestes als alumnes de primària
i secundària i als pares d’alguns alumnes de la
dels ordinadors com a eina en el treball guarderia.
quotidià. En alguna assignatura el llibre De les respostes obtingudes, hem constatat que
digital ha substituït el llibre de text tradici- la gran majoria de les persones han utilitzat
onal, però en la majoria dels casos les TIC aquesta setmana per quedar-se a casa i no pas
són considerades com un complement vàlid per anar a esquiar. La majoria d’alumnes i de
pares entrevistats s’hi ha mostrat a favor, però
en el procés d'aprenentatge i una bona eina
alguns pares han dit que aquesta setmana blan-
d'adequació als reptes que l'evolució social ca hauria de ser al marge del trimestre lectiu i,
planteja. per exemple, agafar un pont de tres o quatre
En aquests moments no tenim informació dies perquè opinen que els seus fills aprofiten
aquesta setmana per a sortir amb els amics i
oficial del Departament d'Ensenyament no pas per a estudiar. En canvi, els alumnes de
respecte a la continuïtat de l'1x1. El copaga- secundària opinen que aquesta setmana no s’ha
ment dels ordinadors (entre la Generalitat d’anul·lar perquè els ajuda a sortir una mica de
i els pares) és una despesa molt alta i poc la rutina.
assumible en temps de crisi, i aquest sem- Sembla que la nova consellera d’Ensenyament
vol suprimir la setmana blanca a partir del curs
bla que és l'argument que posa en qüestió
vinent. Haurà estat, en aquest cas, una innova-
tot el projecte. ció ben efímera.
Els interrogants oberts són bastants, caldrà Anaïs Ramos i Luigi Pampana (3r d’ESO)
esperar i procurar que el treball a l'institut
no es vegi afectat per les indecisions.
1

4. Notes de la selectivitat
Curs 2009-2010
Com cada curs, l’alumnat que va acabar el Batxillerat el juny de 2010 va tenir l’oportunitat de presentar-se a
les Proves d’Accés a la Universitat (la Selectivitat).
El nombre d’alumnes presentats en aquesta convocatòria va ser de 26 i tots van aconseguir aprovar aques-
tes proves. En gairebé totes les matèries, l’alumnat del nostre centre va obtenir uns resultats superiors a les
notes mitjanes. En la següent taula, podeu observar els resultats obtinguts pels nostres alumnes:
MATÈRIA INSTITUT CATALUNYA
CATALÀ 5,73 5,75
CASTELLÀ 6,98 6,62
HISTÒRIA 7,58 6,3
FILOSOFIA 5,78 5,64
ANGLÈS 6,38 5,83
MATEMÀTIQUES 7 5,57
MATEM. APLICADES 5,11 5,01
FÍSICA 5,5 5,35
QUÍMICA 6,25 5,92
BIOLOGIA 7,25 6,65
LLATÍ 5,75 5,78
HISTÒRIA DE L'ART 4,83 6,03
DIBUIX TÈCNIC 7,25 6,04
CIEN. TERRA 6,2 6,26
TECNO. INDUSTRIAL 8 7,15
GEOGRAFIA 6,63 5,92
A. MUSICAL 6,5 5,15
ECONOMIA I ORG. 8,5 6,95
Es jubila en Vicent Loscos
A final de curs passat, es va jubilar en Vicent Loscos, professor del
Departament de Ciències Naturals del nostre institut. En Vicent va
arribar al nostre centre l’any 1979, després d’una breu estada a la
indústria i d’haver fet classes alguns cursos als Maristes de Lleida i
a l’institut de Tàrrega-Bellpuig-Agramunt. En Vicent, com a pro-
fessor de Física i Química, va impulsar l’ús dels respectius labora-
toris com a eines pedagògiques i va impulsar-ne la modernització
i la posada al dia amb material actualitzat. A més, va ser un dels
pioners en la introducció de la informàtica al centre amb els mítics
Amstrad, Commodore, Spectrum...
També va ocupar durant sis cursos acadèmics el càrrec de secretari
del centre, durant els quals van produir-se canvis importants en el
sistema educatiu.
Després de més de 30 anys dedicats a la docència, en Vicenç s’ha
guanyat un merescut descans i podrà gaudir de temps per dedicar
a les seves diverses i múltiples aficions.
2

5. Lliurament d’orles a la promoció 2008-2010
Com cada any, el lliurament d'orles als alumnes de 2n de batxillerat a finals del mes de maig marca el final de
l'estada d'una promoció a l'institut. Tota la comunitat educativa celebra aquest moment amb alegria i amb els
millors desitjos per als joves que iniciaran un nou camí.
La celebració del final de la promoció 2008-2010 va tenir lloc al Paranimf de la Univeristat
Gendre fotògraf
Gendre fotògraf
3

6. Treballs de recerca (2010-2011)
Treballs de Recerca
Aquest és el llistat dels treballs de recerca elaborats per l’alumnat de 2n de Batxillerat del curs 2010-11:
ALUMNES TUTOR TÍTOL DEL TREBALL
Ahmad, Shaizad
J. Sabaté Pla d'empresa ramadera
Duran, Pau
Balcells, Clara
J. Folguera Ecodisseny
Pulido, Núria
Borodinova, Anastasiya
Ll. Colell Els videojocs
Cisteró, Albert
Bosch, Marina
L. Fenés Repercussió de la moda francesa
Cortés, Sandra
Bosch, Alba
E. Armengol Publicitat
Molluna, Ester
Castillo, E. T. Puig Mitologia al cinema
Coma, Ricard
J. Villorbina WI-FI
Suárez, Javier
Dalmases, Antoni
J. Villorbina Robot
Puig, Joan
Essarab, Naoufel R. Tolosa Preparació d'activitats extraescolars
Farran, Jordi
M. Rodríguez Scratch
Pomés, Josep
Figueres, Tatiana J. Boquet La realitat d’Haití
Graells, Albert
M. Rodríguez 1x2+AI=106
Trilla, Marta
Hemaia, Pola A. Mayoral Genètica
Kandarouch, Omayma J. Sabaté Finançament de la Universitat
Muñoz, Emma
R. Pollina Hort ecològic
Rafegas, Borja
Olaya, Ariadna A. Mayoral Accidents cardiovasculars
Oriol, Ester
R. Pollina Pesticides 1 - Futbolistes 0
Royes, Aida
Rosell, Laura X. Ribes Creació d'un musical
Rusu, Cornelia
T. Puig La Universitat de Cervera
Trilla, Elena
Sala, Teresa
R. Pollina L'Univers hostil
Yakovlyeva, Anastasiya
Tores, Lorena
A. Mayoral Additius alimentaris
Waselle, Rebeca
Valldaura, Aina J. Boquet Biblioteca popular
4 Vázquez, Alejandro A. Recasens Control d’estocs

7. Aquest curs es jubilen...
Quan acabi aquest curs, es jubilaran quatre
professors molt estimats per nosaltres: l’Elisen-
da Ferran (del seminari de català), la Magda
Vilamajor (professora d’història), la Lolita Fenés
(dóna classes de francès) i el Joan Villorbina
(que imparteix tecnologia).
Hem viscut moments molt bonics amb ells,
però ara és hora que encetin una altra etapa en
les seves vides: la jubilació.
Hem xerrat amb tots ells una estona per a
saber com han estat aquests anys ensenyant i
com han escollit aquesta professió.
Tots van començar a treballar en l’ensenyament quan eren molt joves (recorden la seva primera classe amb
molta il·lusió i amb molts nervis) i fa uns 40 que s’hi dediquen. Ja fa més de quinze anys que treballen en
aquest institut. Van escollir aquesta feina per vocació i han treballat en instituts d’arreu de Catalunya abans
de donar classes en el nostre.
En general, creuen que la situació de l’ensenyament ha millorat durant els anys, si bé hi ha alguns aspectes
que han empitjorat.
Creuen just que es puguin jubilar ara, però també n’hi ha algun que creu que podria quedar-se més temps
fent classe. Quan es jubilin, volen dedicar-se a les seves aficions preferides.
Esperem que aquesta nova etapa els vagi encara millor que la que ara tanquen!!!
Els professors nous
En Xavier Ribes i en Vicenç Fornons són els dos profes-
sors nous que aquest curs tenim al centre. En Xavier és
professor de Música i substitueix la Mireia (però porta
gairebé tot el curs al centre). En Vicenç és professor de
Matemàtiques.
En Xavier té 39 anys, és escorpí, va néixer i viu a Lleida,
és solter i va fer estudis superiors de violí. Li agrada la
música, l’esport i viatjar.
En Vicenç té 33 anys, és àries, va néixer a Lleida i viu a
Artesa de Segre, és casat i va estudiar enginyeria de te-
lecomunicacions. Li agrada practicar esport, la lectura i
el cinema.
Els hem fet una petita entrevista per tal que els pugueu
conèixer una mica millor:
1.-Per què es dedica a l’ensenyament? V.: A l’escola anava al CEIP Els Planells (Artesa de
Xavier: Perquè m’agradaria transmetre un 1% de la Segre) i l’Institut va ser l’IES Ponts (Ponts)
meva afició a la música. 4.-Recorda algun seu professor/a en especial? Per
Vicenç: Perquè m’agrada explicar històries. També què?
m’agrada treballar amb persones. X.: Sí, la professora de llatí. Perquè a la seva classe
2.-Treia bones notes quan era estudiant? m’ho passava molt bé aprenent.
X.: Sí, normals. V.: Sí, el professor de Matemàtiques de l’escola.
V.: Entre bé i notable. 5.-Li agrada el nostre institut? Per què?
3.-A quin institut i escola anava? X.: Sí, trobo que la canalla es porta bastant bé i em
X.: A l’escola anava al CEIP Riu Segre, i el meu insti- deixa fer coses sobre la música.
tut va ser el Joan Oro (Lleida). V.: Sí, és un edifici emblemàtic .
5

8. Comenius
El nostre institut va engegar el curs 2009-2010 un
projecte Comenius, un projecte de dimensió euro-
un altre institut polonès de Chodziez (a la regió de
Wielkopolska).
pea emmarcat dins del Programa Socrates. El seu La primera idea del projecte va ser la de conèixer i
objectiu és millorar l’aprenentatge de les llengües, donar a conèixer la realitat de tres regions petites
fomentant la comunicació entre els alumnes de europees mitjançant l'estudi de temes tan diversos
diferents països i intensificant la cooperació en com la cultura, l'esport, l'oci, la gastronomia, etc. i
l’àmbit de l’ensenyament i la transmissió d’informa- els seus efectes per a la salut. L'objectiu principal
ció i experiències. ha estat promoure el contacte entre els alumnes
El projecte és fruit d'una visita preparatòria a dels centres participants per ampliar tant els seus
Lemgo durant el mes de gener de 2009. Allà durant horitzons personals com culturals tot practicant
quatre dies es van elaborar els primers passos d’un l’anglès, llengua emprada en totes les activitats
programa d'intercanvis tant a nivell d'alumnes com realitzades i els intercanvis.
professors entre tres països europeus (Alemanya, Durant el mes de juny de 2010 ens van visitar a
Polònia i Espanya). Cervera els nois i noies dels altres instituts que
Fou allà on nasqué FIT FOR EUROPE (FFE), el nostre participen en el programa. Durant aquest curs
projecte comú que, durant dos cursos acadèmics, 2010-2011 hem estat nosaltres els que hem anat a
s’ha dut a terme conjuntament amb un institut Alemanya i Polònia per tal de completar els inter-
alemany de Lemgo (a la regió de Northwestfalia) i canvis i les activitats previstes.
Visita a Lemgo (Alemanya)
El passat 30 de setembre els alumnes de
Batxillerat que formem part del projecte
Comenius vam anar a Alemanya fins el dia 8
d’octubre per dur a terme la segona trobada
del projecte Fit For Europe.
La trobada era a la ciutat de Lemgo i el tema
principal eren els esports. Així doncs, vam
realitzar activitats esportives com el volei-
bol i l’escalada. També vam visitar ciutats
importants d’Alemanya, com ara Hamburg o
Bielefeld.
Ara bé, el que probablement ens va agradar
més va ser la sorpresa que ens van preparar
les professores: 3 dies a Berlín! Allà estàvem
en un alberg molt acollidor i cèntric. Vam
visitar els monuments més emblemàtics de
la ciutat, com el mur de Berlín i la porta de
Brandemburg. Ah, i en bicicleta!
Visita a Chodziez (Polònia)
Del 25 de març a l’1 d’abril alguns/es alumnes
de 1r de Batxillerat vam tenir l’oportunitat
de viatjar a Polònia per completar el projecte
Comenius 2009-2011 Fit for Europe.
Ens vam desplaçar fins a Nieliska tot passant
per Praga i per Cracòvia. Vam gaudir de l’esta-
da en aquesta zona durant dos dies, durant els
quals vam poder visitar les mines de sal.
L’endemà ens vam traslladar a Auschwitz, on
vam visitar el camp de concentració, i, final-
ment, ens vam desplaçar cap a la zona munta-
6 nyosa de Zakopane. Durant aquests dies vam

9. visitar la zona, vam fer caminades i vam anar a esquiar en una estació de la zona.
El penúltim dia de l’estada vam fer un torneig d’esports i, a la nit, ens van donar els premis. A més de les visites,
cada dia fèiem les nostres tasques del programa Comenius. Durant la nostra estada vam anar també a la zona
dels Carpats, vam menjar i vam escoltar música típica d’allà.
El darrer dia d’estada vam visitar Cracòvia i, en especial, la fàbrica de Schindler (l’alemany famós per la pel·lícula
d’en Spielberg). Després vam anar a l’aeroport i vam prendre l’avió de tornada a casa.
El nostre Comenius
Una aspecte important dels programes Comenius
consisteix en els viatges que els alumnes dels centres
participants fan als altres centres per tal de dur a terme
un seguit d’activitats conjuntes. Hem volgut saber què ha
significat per als nostres companys/es el fet de participar
en aquesta experiència i per això hem parlat amb tres
nois de 1r de Batxillerat que han viatjat tant a Alemanya
com a Polònia en el marc del projecte Comenius Fit for
Europe. Són en Marc Arbós, la Clàudia Freixes i en Joel
Canosa.
Ens han dit que el que més els havia cridat l’atenció va
ser el menjar i els horaris, bastant diferents als que nosaltres estem acostumats. El menjar no els va agradar
massa, perquè sempre menjaven carn i sopa i els horaris eren molt diferents als nostres, ja que la gent s’aixeca
molt aviat per tenir més temps durant el dia, però també se’n van a dormir molt d’hora.
També ens han dit que van fer-hi molts amics i que encara mantenen el contacte amb ells a traves de les xarxes
socials. Durant els viatges, l’idioma no va ser un gran obstacle ja que feien servir l’anglès per comunicar-se (de
vegades també els gestos).
Els nostres companys, a Alemanya, es van allotjar a casa dels seus companys alemanys, mentre que a Polònia es
van allotjar en un hotel conjuntament amb els nois i noies alemanys. A tot arreu s’han sentit molt ben atesos i
han estat molt bé.
En els països que han visitat, han aprofitat per visitar les ciutats principals d’aquests països europeus, i fins i tot
han après algunes paraules en polonès, un idioma molt difícil.
A banda d’això, l’experiència els ha estat molt útil per millorar el seu nivell d’anglès, ja que era l’idioma que feien
servir per fer totes les activitats i l’han estat practicant constantment al llarg de totes les estades i quan s’hi co- 7
muniquen telemàticament.

10. EduCAT 1x1
Els temps canvien, i de pressa. Fins i tot per un edi-
fici com el de la Universitat de Cervera, que, amb
•Un ordinador de sobretaula per al professorat
•Un armari per als ordinadors portàtils de
gairebé tres segles d’existència, és una bona mostra l’alumnat.
d’adaptació als nous temps i als nous usos que se A banda de l’equipament específic de cada aula,
li han anat adjudicant al llarg del temps. Aquest també ha calgut dotar el centre de diversos enca-
edifici, ple d’història i de vivències, n’ha vist de tots minadors i commutadors per reforçar les diverses
colors i, avui en dia, bona part de les seves depen- xarxes informàtiques de què disposa el centre.
dències acullen l’Institut Antoni Torroja.
La previsió inicial del Departament d’Ensenyament
Aquest curs 2010-2011 ha començat a l’institut era de 4 aules per al programa (amb una dotació
amb una novetat important: els alumnes del 1r econòmica de 15.000€ per a la seva adequació),
cicle de l’ESO porta una maleta més. Aquest curs però el nostre centre ha adaptat totes les aules de
s’ha endegat el projecte EduCAT1x1 i l’alumnat de l’edifici per quan es vagi estenent el programa.
1r i 2n d’ESO faran
Un altre dels aspectes
algunes de les
clau en la posada en
assignatures amb
marxa d’aquest progra-
l’ajut d’un ordina-
ma ha estat la formació
dor portàtil.
del professorat que hi
Durant el darrer participa.
trimestre del curs
El Departament d’En-
passat va comen-
senyament ha proposat
çar a implantar-se
uns cursos presencials i
en el primer curs
telemàtics (a distància)
d’ESO i aquest curs
per tal que el profes-
ja s’ha estès a tot
sorat es formi en les
el 1r cicle.
eines informàtiques que
El projecte Edu- s’utilitzen en les aules
CAT1x1 té com a objectiu integrar les tecnologies digitals.
de la informació i de la comunicació (les TIC) en els
En aquests cursos, el professorat aprèn tant el
centres educatius. El Departament d’Ensenyament
funcionament dels nous aparells de què disposa a
va iniciar aquest projecte durant el curs 2009-2010
l’aula (com per exemple, l’ús de les pissarres digi-
en els instituts d'educació secundària, i contempla
tals) com l’adaptació o creació de nous materials
l'ús d'un ordinador portàtil per part de cada alumne
didàctics que aprofitin les potencialitats d’aquests
o alumna i la transformació de les actuals aules en
recursos tecnològics (com els entorns virtuals
“aules digitals”, amb accés a Internet i a continguts i
d’aprenentatge del tipus Moodle) o com trobar
recursos educatius en format digital.
materials didàctics i recursos pedagògics ja creats
Abans de posar en marxa aquest projecte al nostre per altres professors o per les editorials de llibres
centre, ha calgut adequar les instal·lacions i dotar de text (com el portal Alexandria o el portal Àtria).
l’edifici dels equips tècnics necessaris per poder
El procés d’implantació del programa es clou amb
treballar amb tot l’equipament informàtic des-
la dotació a cada alumne del 1r cicle de l’ESO d’un
plegat. Hem de tenir presents les peculiaritats de
ordinador personal portàtil amb el qual accedirà
l’edifici de la Universitat de Cervera en què es troba
el nostre centre i les dificultats que ha de superar
qualsevol tipus d’instal·lació o obra que s’hi dugui a
terme.
A més de la renovació total de la instal·lació elèctri-
ca i de l’enllumenat de tot el centre que es va dur
a terme fa 2 anys, específicament per al projecte
EduCAT1x1, el centre ha hagut de fer una inversió
total de més de 60.000€ per dotar les aules de
l’equipament necessari:
•Cablejat per a instal·lar la WI-FI
•Una Pissarra Digital Interactiva i pissarra blanca
de projecció.
8

11. als continguts en línia que cada professor proposi. Es Pel que fa a la valoració que en fan els implicats en
tracta d’un ordinador de la marca Toshiba, model NB- el projecte, les opinions són diverses. La majoria del
250, amb una pantalla de 10 polzades. La seva mida professorat que hi participa està satisfet, malgrat les
reduïda en facilita el trasllat dins i fora del centre, dificultats inicials, d’alguns aspectes de la posada en
però de vegades resulta difícil de llegir i complicat marxa del programa, sobretot de l’ús de les pissarres
d’estudiar-hi. digitals.
El Departament d’Ensenyament ha pagat la meitat L’alumnat de 1r cicle de l’institut va respondre una
del cost dels ordinadors i l’altra meitat l’han hagut de enquesta els resultats de la qual són, en alguns
pagar les famí- aspectes, força
lies. T'agrada el programa EduCAT1x1? sorprenents:
A més, algunes 35
En principi,
famílies han la major part
30
instal·lat la con- 30
(un 88%) dels
nexió ADSL a casa alumnes que
per tal de facilitar 25 fan el progra-
la feina als seus 22
ma EduCAT1x1
fills i filles. La 20 19
Molt
disposen de
majoria, però, ja Regular connexió ADSL
en disposaven. a casa seva,
Poc
15
13 Gens
Per tal de man- i manifesten
tenir informades 10 que el procés
les famílies de 6 d’adaptació als
l’alumnat sobre 5
3 3 3
nous mètodes
el funcionament de treball de
de les classes 0 l’aula digital no
1r ESO 2n ESO
del programa, es ha estat massa
van fer diverses complicat: gens
sessions informatives adreçades als pares i mares difícil per a un 32% dels enquestats i poc difícil per a
per tal d’explicar-los en què consisteix l’aplicació del un altre 41%.
programa, com treballen els seus fills i filles en les Pel que fa als llibres digitals, una lleugera majoria
matèries implicades i per resoldre tots aquells dubtes prefereixen els llibres de text tradicionals en pa-
i inquietuds que alguns havien manifestat. per als llibres de text digitals (el 43% prefereix els
La implantació del programa EduCAT1x1 s’ha fet de sempre davant del 34% que prefereix els llibres
progressivament. Es va començar el curs passat amb digitals).
el 1r d’ESO i aquest curs ja es fa a tot el 1r cicle, però Quan valoren el programa EduCAT1x1 globalment, la
només en algunes assignatures. majoria de l’alumnat manifesta un grau de satisfacció
Amb la implantació del projecte, no han desaparegut regular (un 53%) i un 25% opina que li agrada molt. Si
completament els estris habituals (llibre de text, lli- desglossem aquests percentatges per cursos, sorprèn
bretes, pissarra tradicional, etc.), però s’han ampliat una mica que els alumnes menys contents amb el
enormement les possibilitats i recursos que tant programa són els de 2n curs, que ja van començar a
professorat com alumnat tenen al seu abast: treballar en el programa EduCAT1x1 a finals del curs
passat.
•poden consultar els llibres digitals en línia
•es pot fer una cerca d’informació a Internet en Estava previst que el programa EduCAT1x1 s’anés
qualsevol moment estenent progressivament a la resta d’assignatures i
•es pot mostrar una animació que il·lustri un de cursos, i tingués continuïtat en el futur. En aquests
determinat concepte o un fenomen moments, amb la greu crisi econòmica que ens
•es pot accedir a tot tipus de material multimèdia afecta i les retallades pressupostàries endegades pel
(àudios, vídeos, etc.) Departament d’Ensenyament, és una incògnita com
•es poden resoldre activitats d’una manera inte- es desenvoluparà aquest programa d’ara endavant.
ractiva amb l’ajuda de la pissarra digital…
9

12. La violència masclista
Exposicions
La setmana del 18 al 22 d’octubre vam tenir instal-
lada al nostre centre l’exposició Desmuntem mi-
tes? Violència masclista en la parella. L’exposició,
organitzada per l’Institut Català de les Dones de
la Generalitat de Catalunya i amb el suport de la
Paeria de Cervera, constava d’una sèrie de panells
en cadascun dels quals es desmuntava un mite
que amaga situacions de violència masclista. Es
tracta d’una exposició mòbil i itinerant que des del
mes d’abril de 2010 ha viatjat per diversos indrets
de Catalunya.
L’exposició va adreçada a l’alumnat de 2n cicle
d’ESO i de Batxillerat. Els alumnes van visitar
l’exposició, situada al passadís del primer pis del
centre, en el marc de l’assignatura d’Educació per
a la ciutadania o durant les sessions de tutoria.
L’objectiu de l’exposició és conscienciar els visi-
tants de les situacions de violència masclista que
poden amagar-se sota estereotips socials comuna-
ment acceptats.
Premis Disseny per al Reciclatge
Durant el mes de gener es va poder visitar als pas-
sadissos del centre l’exposició d’objectes premiats
en la 5a edició dels premis per al Reciclatge, insti-
tuïts l’any 2001 i que enguany han comptat amb la
participació de 213 propostes diferents.
Aquests premis pretenen promoure el concepte
de reciclatge tant pel que fa a la utilització de
materials reciclats per a la fabricació de produc-
tes com quant al reciclatge dels productes un cop
esdevenen residus.
En l’exposició es van poder veure els guardonats
en les diferents categories que conformen el pre-
mi.
En la categoria de Productes (A), ha estat premiat
un separador de carril bicicleta Zebra.En la cate-
goria Projectes (B) ha guanyat el premi l’ecoapar-
cament per a bicicletes Pal, de l’empresa Novell
Puig Design. En l’apartat Estratègies (C), ha estat
premiat la Xarxa d’Ecodisseny i Disseny per al Re-
ciclatge i la Reciclabilitat. En la categoria Materials
(D), el premi ha estat per Syntrewood (de l’em-
presa LaSentiu), un material sintètic provinent del
reciclatge de la recollida selectiva d’envasos.
10

13. L’institut aposta pel Boc’n Roll
El 2 de desembre dues tècniques del Consell Co- ecològic, reciclable i molt resistent. És fàcil d’obrir
marcal de la Segarra van repartir gratuïtament un i tancar, i és adaptable a les diferents dimensions
boc’n roll per a cada alumne/a de 1r, 2n i 3r d’ESO dels entrepans, fruites, galetes, etc. Les seves
del nostre institut. mides són de 18 x
L’ IES Antoni Torroja 12,5 cm (quan està
col·labora en el progra- plegat) i de 49,5 x
ma d’Escoles Verdes 29,5 cm (quan està
per tal de reduir els re- obert).
sidus procedents dels El boc’n roll és eco-
embolcalls d’alumini lògic perquè substi-
en què l’alumnat del tueix els embolcalls
centre porta els seus d’usar i llençar, és
entrepans de l’esmor- higiènic, durable,
zar i altres aliments. rentable (fins i tot a
El boc’n roll és un la rentadora), ajus-
embolcall reutilitzable table, lleuger, no
que serveix per em- ocupa espai i manté
bolicar aliments o per frescos els aliments.
fer servir de superfície El Consell Comarcal
per menjar i així reduir la utilització d’embolcalls de la Segarra ha distribuït 2.000 boc’n rolls entre
d’un sol ús. Els materials de què està fet són, per les escoles i instituts de la Segarra.
una cara, cotó i polièster i, per l’altra, un plàstic
Sortida de tardor del Projecte Rius
El dia 20 de octubre al matí un grup de nois de coses que es veien a simple vista, com la fluïdesa
l’IES Antoni Torroja vam anar a fer una inspecció de l’aigua, el substrat del riu, la vegetació, el color,
ambiental en la zona del riu Ondara que està situ- l’olor, deixalles, etc. Més tard vam posar-nos les
ada després de la depuradora de Cervera. Aquesta botes i cap a l’aigua: vam mesurar el cabal de
és la zona del riu que inspeccionem periòdica- l’aigua i vam començar a buscar vida a l’interior
ment per constatar-ne del riu. Vam trobar
l’evolució. Es tracta fins a quatre crancs
d’un sector especial- de riu, cucs, sango-
ment sensible perquè neres, plecòpters
s’hi aboquen les aigües i més macroinver-
tractades de la depu- tebrats. Segons les
radora de Cervera. Per enquestes de l’estat
fer aquestes sortides índex de macroin-
periòdiques dels de- vertrebrats del riu,
legats ambientals del l’estat era bo; en
nostre centre, comp- canvi, l’estat del
tem amb el suport bosc de ribera era
econòmic i humà del deficient. Final-
Consell Comarcal de la ment, vam allibe-
Segarra dins dels seus rar els animals un
plans d’actuació per a altre cop al riu, vam
l’Agenda 21. acabar d’omplir el
Un autocar ens traslladà a la zona d’observació. Un qüestionari amb la fisicoquímica de l’aigua, vam
cop allà, vam haver d’omplir un qüestionari segons fer les motxilles un altre cop i vam tornar cap a
les dades obtingudes per saber l’estat en què es Cervera amb nova informació que possiblement
troba el riu. El primer que vam analitzar van ser les no sabíem sobre el petit riu Ondara.
11

14. Novetats en el Projecte Òliba
El passat dia 8 de març caixa-niu i cada dia els donem pollets de pollastre
van arribar, com cada morts i els netegem el niu. Aquest projecte es basa
any, les noves òlibes que els alumnes que s’ofereixen voluntaris per col-
al nostre institut. Una laborar-hi criïn les òlibes des de ben petites i quan
quinzena dels alumnes són grans siguin alliberades.
de l’IES Antoni Torroja El hacking és important perquè els alumnes
participem en el hac- prenguem consciència sobre l’estat dels animals
king, un projecte que en perill d’extinció i, a la vegada, ajudem l’espècie
es basa en la cria de perquè es pugui recuperar.
polls d’òliba.
Les òlibes són animals nocturns i, generalment,
El hacking és una cacen rosegadors. Habiten en campanars i en ca-
tècnica utilitzada per ses de pagès deshabitades. Però ara aquests llocs
reintrodiur espècies animals en algun indret. on les òlibes feien el niu han disminuït molt i, per
Consisteix a criar uns pollets d’òliba en una caixa- tant, els animals cada cop tenen més dificultat per
niu situada en unes golfes, amb la intenció que niar i criar els polls.
creguin que és el seu niu veritable.
Actualment estem criant tres pollets que ara tenen
Els polls ens els porten des del Centre de Recupe- un mes i mig; encara tenen molt plomissol. D’aquí
ració de Fauna de Vallcalent (Lleida), on els seus a unes tres setmanes començaran a volar per les
progenitors estan en captivitat. Així nosaltres col- golfes i, al cap d’uns dies, ja les podem alliberar.
laborem en la recuperació de l’espècie a la nostra
Amb aquestes tres òlibes d’enguany, ja seran 25
comarca.
les òlibes criades i alliberades al nostre institut
Quan les òlibes tenen unes sis setmanes són dins aquest programa, que vam iniciar durant el
traslladades a l’institut, les col·loquem en una curs 2004-2005.
Fòrum de les Escoles Verdes a Juneda
El dia 11 de març, tres alumnes (Aleix Rafegas, sents i que tenia la possibilitat de ser escollida per
Iulia Bentan i Carolina Codina) representants del anar a Brasília (Brasil) a una trobada mediambien-
consell mediambiental d’Escoles Verdes de l’IES tal d’àmbit mundial. El nostre grup de l’IES Antoni
Antoni Torroja vam agafar un autobús per anar al Torroja va ser seleccionat com a guanyador.
cinquè fòrum d’Escoles Verdes de Lleida i primer En arribar l’hora de dinar es podien contemplar les
de la XESC (Xarxa instal·lacions ecolò-
d’Escoles per la Soste- giques que hi tenen
nibilitat a Catalunya), instal·lades: hiverna-
en què van participar cles, plaques solars,
més de 30 centres molins hidràulics i una
educatius entre pri- zona amb tot d’ani-
mària i secundària. mals de granja.
Ens van passar a re- En acabar de dinar,
collir poble per poble vam passar per uns
amb un autobús per tallers on preparàvem
portar-nos a la Granja- planter d’hortalisses,
Escola Les Obagues, que actualment els
a Juneda, a prop de alumnes de Cervera
Lleida, on se celebrava es cuiden de regar i
aquest fòrum. veure’n la seva evolu-
Van separar els ció, i també es va fer
centres per grups de un taller d’empelt de
professors i d’alumnes. Els alumnes del Torroja codonyer amb esqueixos de varietats de pomera.
vam haver d’explicar i compartir amb els altres les Ens el podíem emportar, plantar-lo i cuidar-lo.
12 experiències que teníem com a escola verda. Vam Finalment ens van fer una foto de grup i ens van
esmorzar i, a continuació, es van fer unes votaci- obsequiar amb un sabó fet amb oli reciclat.
ons per seleccionar la millor escola de les allí pre-

15. Sortida al centre de Vallcalent (Lleida)
El divendres 8 d’abril, els cursos de 1r d’ESO A i B Després hem anat a veure els dos mamífers: una
vam anar a Vallcalent, un centre de recuperació de parella d’óssos bruns i una parella de guineus. Els
fauna d’animals autòctons. Tots els animals que hi óssos eren cadells i les guineus eren mare i fill.
tenen són salvatges i n’hi ha alguns que es queden Després dels mamífers, hem anat a un llac i, des
a viure allà per sempre: són els irrecuperables. d’una sala, hem observat els animals amb uns pris-
Aquests animals són els que hem vist nosaltres. La màtics i hem pogut veure’ls de prop en el seu estat
majoria eren aus, però també hem vist un parell de natural. Quan hem acabat això, hem anat a visitar
mamífers i algun rèptil. uns animals nocturns, les òlibes; la major part
Primer, hem anat a mirar les aus i hi hem vist encara dormien, tot i que n’hem vist volar una.
arpelles, voltors, marcenques, ducs i falcons, entre Aquí s’ha acabat la nostra visita a Vallcalent; ens
altres. La major part estaven allà per una lesió a ho hem passat molt bé i hem après algunes coses
l’ala produïda en xocar contra un pal elèctric o curioses.
alguna ferida causada per algun altre animal.
Campanya de reciclatge de telèfons mòbils
El nostre centre, dins el programa Escoles Verdes, cristall líquid i, sobretot, els condensadors lleugers
participa en la campanya de reciclatge de telèfons i durables que han permès telèfons mòbils petits i
mòbils per tal de protegir els ecosistemes africans. que pesen molt poc.
Per a fabricar els telèfons mòbils, cal utilitzar un Com que la seva demanda mundial s’ha disparat,
mineral estratègic molt escàs: el coltan. El coltan el preu del coltan ha pujat desmesuradament. Això
és una barreja natural formada per columbita ha provocat en els països africans de la zona dels
i tantalita que rarament forma cristalls. Tant la Grans Llacs on s’explota, sobretot a la República
columbita com la tantalita són minerals amb un Democràtica del Congo, conflictes armats, revoltes
contingut molt variable de ferro i de manganès. socials, utilització de mà d’obra infantil, destrucció
El nom de coltan ve de les tres primeres lletres de d’àmplies zones d’alt valor ecològic, reducció dels
cadascundels dos minerals que el formen.El coltan hàbitats naturals de goril·les, ximpanzés i altres
és un material conegut des de fa molt de temps, espècies fortament amenaçades, etc.
però que ha vist augmentar considerablement el Enviant 30 mòbils reciclats, podrem apadrinar un
seu ressò perquè és una part bàsica dels acumu- ximpanzé durant un any de manera gratuïta.
ladors dels telèfons mòbils, malgrat que ja era
utilitzat en la indústria aeronàutica (coets i satèl- Des de l’inici de la campanya, ja hem recollit més
lits). El contingut d’aquests minerals en dos metalls de 80 telèfons mòbils a les urnes que hi ha instal·
superconductors, tàntal i niobi, ha permès un gran lades als passadissos de l’institut.
desenvolupament de les modernes tecnologies
de la comunicació, amb la fabricació d’ordinadors Gràcies a tothom per la vostra col·
laboració!!! 13
cada vegada més potents i ràpids, les pantalles de

16. Els perills d’Internet
Xerrades
Dimarts 2 de novembre els alumnes de 1r d’ESO
vam assistir a una xerrada que ens va fer una
agent del cos dels Mossos d’Esquadra sobre els
perills de la xarxa Internet. Aquestes xerrades les
fem durant les hores de tutoria.
Els objectius de la xerrada són conscienciar els
menors de l’ús que fan de la xarxa. Nosaltres com
a menors hem de fer un ús adient de l’ordinador.
Ens van explicar coses que ens podrien passar a
nosaltres o bé que ens podrien afectar, com per
exemple, que a Internet ens poden enganyar, etc.
La xarxa d’Internet és perillosa solament si no se
sap fer un bon ús del sistema.
També ens van explicar algunes coses que són
legals o il·legals quan utilitzem Internet, com per
exemple pujar la imatge d’alguna persona que no L’Institut Guttmann i la
desitgi aparèixer públicament a Internet, etc. prevenció viària
La xarxa Internet és un estri molt útil, però no Aquest 24 de novembre ens ha visitat un membre
cal abusar-ne. És útil per fer treballs, per cercar de l’Institut Guttmann, en Jordi, per parlar-nos
informació, per comunicar-nos amb altres perso- sobre la prevenció dels riscos a la carretera i
nes, etc. alertar-nos de la importància que té prendre les
Va ser una xerrada molt útil i entretinguda. mesures de seguretat adequades.
Hem vist un vídeo sobre alguns casos de persones
que pateixen una discapacitat causada per un acci-
dent de cotxe o moto. Ens explicaven la seva visió
La Setmana de la Ciència de la vida després de l’accident i a què van haver
El passat dimecres 17 de novembre vam anar els de fer front. En Jordi també va patir un accident
alumnes de 2n cicle d’ESO i de Batxillerat de l’IES que el va deixar en cadira de rodes i ens ha expli-
Antoni Torroja a la Sala d’Actes del centre perquè cat la seva experiència personal.
ens havien preparat una xerrada sobre la passió En resum, ens ha sorprès a tots els alumnes que
per la recerca científica en el marc de la 15a edició escoltàvem la xerrada i ens ha obert una mica els
de la Setmana de la Ciència que s’ha celebrat ulls davant d’aquest tema, a què de vegades els
entre els dies 12 i 22 de novembre organitzada pel joves no donem massa importància.
Departament d’Ensenyament i el Servei d’Innova-
ció i Recerca Educativa (SIRE).
La xerrada la va fer el Dr. Carles Schnabel, llicenci-
at en Biologia per la Universitat de Barcelona l’any
1982 i doctorat en Microbiologia, que es dedica
a la divulgació de la ciència, i de l’astronomia en
particular. La conferència va tractar sobre la seva
experiència actual en la direcció científica de
l’Agrupació Astronòmica de Sabadell i diferents
temes relacionats amb l’Agència Espacial Europea
(ESA) entre altres.
En primer lloc, ens va parlar sobre la seva vida i
per què s’ha dedicat a la investigació científica.
Després ens va mostrar el portal web de l’ESA i
ens va explicar els diferents materials i recursos
que s’hi poden trobar. Després ens va ensenyar
experiments realitzats pels alumnes de secundària
i també ens va explicar diverses experiències dels
14 astronautes de l’ESA.

17. Toni Nadal a l’Aula de
Projectes
En Toni Nadal és un dels “homes del temps” de
TV3. És fill de Cervera, va estudiar al nostre institut
i després a Barcelona i a Lleida.
El passat dia 20 de gener ens va venir a veure a la
nostra l’Aula de Projectes. Nosaltres el vam convi-
dar perquè ens parlés del temps, ja que estàvem
fent el Pas del temps.
Els alumnes li vam preguntar com s’ho fan per
saber quin temps farà a cada ciutat. Ell ens va dir
que no té cap “vareta màgica” per saber el temps.
S’ha d’estudiar i treballar-ho. Toni Nadal ens ha
explicat com s’elabora un pronòstic televisiu:
• Dades meteorològiques
• Interpretació d’imatges de satèl·lit
• Interpretació d’imatges de radar Ens visita l’Agnès Agboton
• Interpretació de mapes
• Coneixements geogràfics El dijous 10 de març va venir a l’institut l’Agnès
• Experiència Agboton. L’Agnès és originària de Benín i va expli-
• Sort (vol dir tenir sort per endevinar-ho) car-nos el seu procés d’adaptació a Catalunya.
Va ser una estona molt agradable i profitosa, i li A Benín, hi va viure la seva infància. Anys després
agraïm al Toni la seva amabilitat. va haver d’anar a estudiar a Ghana, perquè al seu
petit país hi va haver una guerra. Quan era ado-
lescent va anar a la universitat, on va conèixer un
noi català. Aquest noi li va oferir d’anar a viure a
Barcelona; ella va acceptar, però li va demanar
permís al seu pare.
Quan va arribar a Barcelona va trobar moltes dife-
rències, sobretot li va impactar el fet que la gent
fos blanca de pell. Té dos fills catalans.
També ens va posar música del seu país i ens va
explicar un conte que li explicava el seu pare de
petita.
L’Agnès ha escrit i publicat diversos llibres de
contes.
15

18. Jaume Freixas en las JOUP
a los estudiantes.
Para empezar, quiso recalcar la importancia que
tienen las jornadas para todos aquellos que, al ter-
minar los estudios postobligatorios, quieren seguir
su formación ya que nos orientan y nos informan
en estos momentos importantes de nuestra vida
sobre qué tenemos que escoger y, por lo tanto,
hay que aprovechar esta oportunidad que se nos
ofrece.
Según el periodista, siempre debemos guiarnos
por el corazón, hacer aquello que realmente nos
guste y tengamos ganas de hacer. La lejanía de una
universidad, el precio o la opinión de los padres
no tiene que condicionar nuestra decisión. Para
Jaume Freixes es muy importante que, para crecer
como personas y ser ciudadanos del mundo,
tengamos siempre una puerta abierta a éste, estar
bien informados de qué está pasando y sobre
todo viajar lo máximo posible. Además aprender
idiomas y utilizar las TIC moderadamente son unos
complementos extraordinarios para lograr éxitos
Este pasado miércoles 16 de febrero se celebraron en nuestra actividad académica.
las JOUP (Jornadas de Orientación Universitaria El último aspecto que comentó fue que el futuro
y Profesional) en el instituto Antoni Torroja. Para está más que nunca en nuestras manos y que cada
finalizar la jornada, el Sr. Jaume Freixes, periodista vez podemos llegar más lejos si hacemos las cosas
de TV3, protagonizó una conferencia de clausura por nosotros mismos, de manera independiente.
para todos los asistentes, dedicada principalmente
Xerrada sobre consum
El passat dimarts dia 8 de març, ens van fer als a les 2 del migdia, perquè van dirigits a diferents
nois i noies de 2n d’ESO una conferència sobre el publics potencials.
consum que duia per títol El paper de la publicitat. Ella mateixa va fer una xerrada als alumnes de 1r
La xerrada va anar a càrrec de la Laia Pipó. Ens va d’ESO sobre la Importància de l’adquisició d’hàbits
parlar sobre les diferents parts del marketing, i de en el consum impulsiu.
com els psicòlegs treballaven dins aquest sector
ja que un anuci sigui vist
a la TV o sobre paper ,
depenent de quins colors
s’empren, ens criden més
l’atenció i fan que aquell
producte ens sembli més
efectiu i ens inciti a com-
prar-lo.
També ens van explicar
les diferents maneres de
promocionar i donar a
conèixer una marca nova
o desconeguda. Depèn de
l’edat, ens investiguen, no
passen els mateixos anun-
16 cis a les 9 de la tarda que

19. Visitem “La Veu de la Segarra”
El passat 17 de setembre els alumnes de 3r d’ESO per tal de confeccionar-la. També ens va expli-
que fem el crèdit variable de Revista vam anar a vi- car quines fonts de finançament tenen a la seva
sitar La Productora, empresa editora de la publica- disposició per tal de publicar cada setmana un nou
ció setmanal La Veu exemplar.
de la Segarra. En Ton també va
L’objectiu de la respondre totes les
visita era aprendre el qüestions que vam
procés d’elaboració plantejar-li sobre les
d’aquesta publica- tasques que ha de
ció. En Ton Granell, realitzar un periodista
redactor d’aquesta i quina formació aca-
revista, ens va expli- dèmica ha de tenir.
car com aconseguien Va ser una estona en-
la informació de cada tretinguda i esperem
número, com es re- que ens serveixi per
dacten les notícies de a la feina que hau-
les diferents seccions rem de fer durant el
i quins programes crèdit.
informàtics s’utilitzen
Sortida al diari “Segre” i al “Caixafòrum”
L’11 de novembre els alumnes 3r d’ESO vam anar a Lleida a veure les instal·lacions on es fa el diari Segre i
també vam anar al Caixafòrum.
A la redacció del diari Segre, la Maria, una redactora del diari, ens va fer de guia i ens va ensenyar el plató
des d’on s’emeten els programes de producció pròpia del canal de Lleida TV (ja que comparteixen instal-
lacions amb la redacció del diari i el portal web Lleida.com). Després d’ensenyar-nos el plató, ens va portar
a un passadís des d’on podíem veure els redactors del diari i ens anava explicant com es fa un diari. Després
vam mirar un documental sobre el que fan en l´edifici i, en acabar, ens van obsequiar amb un llapis i un diari
per a cadascú.
En sortir del diari, vam anar al Caixafòrum de La Caixa. Una monitora ens va fer un taller sobre acústica i
vam fer alguns experiments amb del so i com es produeixen i es difonen les ones sonores.
17

20. Pugem al Bus de la Prevenció
El 12 de gener els alumnes de 3r i de 4t d’ESO vam
anar a visitar un autobús preparat per acollir una
xerrada sobre la prevenció dels riscos laborals.
Aquest autobús està organitzat pel Departament
de Treball i pel Departament d’Ensenyament de la
Generalitat de Catalunya. Aquest és el quart any
que fan aquesta exposició a Catalunya.
L’activitat consistia a informar-nos sobre com
prevenir els riscos laborals i, després d’acabar la
xerrada, vam fer una activitat amb els ordinadors
que consistia en diferents jocs de prevenció de ris-
cos: problemes que et podrien passar diàriament a
la feina i que havíem de saber com resoldre.
Aquets jocs es feien per aconseguir punts. La clas-
se que aconseguia més punts guanyava un premi
(agrupaven totes les puntuacions dels alumnes). El
premi era una sortida per fer ràfting al Parc Olím-
pic del Segre.
En marxar, ens van donar un record de la visita.
Visita a l’església de Sant Pere el Gros
El 10 de desembre els alumnes de 2n d’ESO vam amb alguna torre.
sortir de l’institut per agafar un autocar amb Uns 100 metres més a la dreta, hi ha el molí
l’objectiu d’anar a visitar la petita església de Sant fariner de l’església. El seu funcionament consis-
Pere el Gros, d’estil romànic. Quan vam arribar tia en l’entrada d’aigua del riu Ondara, que abans
allà, un guia ens va fer una breu introducció del arribava fins al molí, que accionava el rodet i feia
que parlaríem i vam entrar a l’església. moure la mola volandera i el riscle. Gràcies a
La petita esglesiola que ara apreciem abans forma- aquest moviment, el gra que hi havia a la farinera
va part d’un conjunt s’espremia i aixafava i
monàstic dels segles en quedava farina.
XI – XIV. És de planta La visita va ser inte-
rodona o central, amb ressant, tot i que en
uns murs molt grui- alguns moments (a
xuts (de 2 metres), causa del fred o de
no gaire alta i amb un tenir amics a la vora)
interior molt fosc, no- no s’escoltava gaire
més il·luminat per la o es parlava amb
llum d’una finestra. A els companys. Tot i
l’interior hi ha petites això, és important
absidioles i una estre- saber-les, aquestes
ta escala que dóna a coses, ja que per
la teulada. conèixer altres llocs,
Al voltant de l’església primer has de saber
hi ha les restes del la història que envol-
conjunt monàstic, ta el teu poble.
18

21. L’esquiada a Espot (Pallars Sobirà)
Els nois i noies de 1r, 2n i 3r d’ESO
de l´IES Antoni Torroja vam anar
a esquiar els dies 26, 27 i 28 de
gener a l’estació pallaresa d’Espot.
Ens vam allotjar en l’alberg Les Dai-
nes, a Espot. El primer dia ens van
donar els esquís, els pals i el casc
per a poder esquiar.
La jornada d’esquí començava a
les 10 del matí a les pistes d’Espot.
Fèiem 2 hores de curset amb mo-
nitors de l’estació agrupats segons
el nostre nivell d’esquí. Després
teníem una estona lliure per esqui-
ar al nostre aire sempre acompa-
nyats d’aguns companys. Al migdia,
dinàvem a la cafeteria de l’estació
Un gran inconvenient va ser que,
a causa d’una avaria en les instal-
lacions, els tres dies de l’excursió no
vàrem tenir aigua ni per dutxar-nos.
Per sort, el tercer dia ens va arribar
aigua des d’un llac congelat que
es troba a dalt de les pistes, per
la muntanya. L’aigua era glaçada i
només et podies rentar el cap; poca
gent ho va fer de tan freda com era.
A la nit, com cada any, vam anar a
la discoteca d’un hotel proper: hi
havia molt ambient.
A la tornada cap a Cervera, vam
haver d’esperar que passés la mà-
quina llevaneu, perquè havia nevat
molt i la carretera estava coberta
de neu. El viatge va ser molt cansat
ja que vam haver d’aguantar cinc
i, després de dinar, tornàvem a tenir una estona lliure hores de viatge.
per esquiar fins que tancaven l’estació. Després tornà- Després d’alguns entrebancs, vam arribar a Cervera,
vem al nostre alberg per recuperar-nos de l’esforç. molt cansats, cap a les nou del vespre.
Bus de les Professions a Guissona
El 27 d’octubre els alumnes de 4t d’ESO vam anar a Guissona a visitar el Bus de les Professions. En realitat, és
un camió, un tràiler, el remolc del qual té l’interior adaptat per encabir tots el serveis que ofereix als visitants. A
dins del Bus hi ha una pissarra digital, diversos ordinadors, pòsters i panells informatius, vitrines amb objectes
de diverses professions, estris representatius de diverses professions i, fins i tot, una petita sala d’actes. Té com
objectiu oferir a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, per mitjà de visites concertades, la possibilitat de conèixer de prop les
característiques de la formació professional i els corresponents cicles formatius que es poden estudiar a Catalu-
nya. Com que nosaltres estem estudiant 4t d’ESO, el curs vinent tindrem la possibilitat d’estudiar un cicle forma-
tiu i, amb aquesta visita, els vam poder conèixer millor. 19

22. Els alumnes de 1r de Batxillerat van als TEETI
Els alumnes de 1r de Batxillerat van anar a Bar- microones, fins a un receptor que les descodifica
celona per participar activament en dos tallers: fins a ser capaç de comprendre el significat del
un dedicat al món de la telefonia mòbil i un altre missatge.
adreçat a comprendre els diferents sensors que la En el segon taller, simultàniament i de forma
indústria de l’automòbil incorpora en els vehicles paral·lela, l’altra meitat del grup opera amb els
que col·loca en el mercat. principals tipus de sensors que molts dels vehicles
Aquests tallers TEETI actuals incorporen de
(Tallers d’Enginyeria sèrie, com ara els que
Electrònica i Tecno- detecten moviment, se-
logies de la Informa- nyals acústics o visuals.
ció) van tenir lloc el Tot plegat per entendre
passat 10 de febrer a com un automòbil és
les instal·lacions de capaç d’aparcar sense
la Facultat de Física necessitat de conduc-
de la Universitat de tor o bé pot decidir
Barcelona. Hi van connectar de manera
participar una vinte- automàtica els llums
na d’alumnes. de posició quan la il-
En el primer taller, luminació natural baixa
en el qual participen per sota d’un llindar de-
la meitat dels alum- terminat, entre d’altres
nes del grup, se’ls exemples.
introdueix en les tèc- La durada dels tallers és
niques que permeten la digitalització de les ones de tres hores, amb una parada a la primera hora i
sonores – sobretot les de la veu humana – com a mitja que permet als alumnes esmorzar, per una
primera etapa per a la posterior transmissió de la banda, i visitar un campus universitari, per una al-
informació oral codificada, mitjançant la fracció tra, tot entrant en interacció amb el dia a dia dels
de l’espectre electromàgnètic que correspon a les estudiants universitaris.
Els alumnes de 2n de Batxillerat visitem la UAB
En el marc del programa d’orientació università- Als ulls d’un estudiant d’institut, aquell campus era
ria per als alumnes de 2n de Batxillerat, el 10 de com un paradís ple de joventut, agrupada en dife-
febrer vam anar al Campus Universitari de Bella- rents grups amb moltes carpetes a les mans, en-
terra, situat a Cerdanyola, on vam poder assistir voltats del verd natural dels jardins que envolten
a diferents xerrades les diferents facultats.
on ens presentaven Hi havia un gran punt
els tipus de graus que de trobada conegut
ofereix la Universitat com la plaça Cívica, on
Autònoma de Barce- els estudiants s’aple-
lona. gaven allà tot dispo-
Cada facultat ens sant de diversos bars,
presentava i explicava buffets lliures i, fins i
detalladament tots els tot, botigues de roba i
graus que impartieix. òptiques, entre molts
A més d’oferir-nos un altres petits comerços.
prestigiós campus uni- Realment, era com un
versitari, els respec- petit poble, un món
tius professors també totalment diferent a
ens van animar a la vida d’estudiant de
estudiar intensament Batxillerat que nos-
durant el poc temps altres coneixem. La
de curs que ens queda, i així poder aconseguir una gran majoria que vam
20 bona nota de tall per entrar-hi. assistir-hi vam sortir-ne amb la il·lusió de tornar-hi
ben aviat.

23. 1r d’ESO A
1 Aldomà Ninot, Lluís
2 Bentan , Iulia
3 Boumedol , Abdelkader
4 Bové Canosa, Jordi
5 Cabestany Castellà, Gerard
6 Carrascal Kemper, Allison Mayte
7 Chaaieri Oudou, Soufiane
8 Creus Sarri, Arnau
9 Farré Termes, Roger
10 Gonzalez Cuello, Gemma
11 Ibrahim Abadir, Andro
12 Llobet Boldú, Eva
13 Makrani Abbaqui, Fatima
14 Marí Hernández, Silvia
15 Martínez Vilaplana, Cristian
16 Mena Khella, Mario
17 Montraveta Moya, Mar
18 Puig Montagut, Maria
19 Rodríguez Pereda, Betsy Geraldine
20 Sanchez Infantes Martin Romo, Daniel
21 Santamaria Martínez, Marti
22 Seck, Faty Bocar Awa
23 Sirbu, Anatolie
24 Tamarit Martínez, Laia
25 Vizcarra López, Yanina
26 Pepita Boneu (Tutora)

24. 1r d’ESO B
2 Bouazza, Mohamed
3 Bové Escribano, Pau
4 Cases Balcells, Jordi
5 Castella Rovira, Joel
6 Chapman Sans, Lisa
7 Citoler Jiménez, Adrián
8 Clotet Niubó, Albert
9 Companys Malleu, Jordi
10 El Malki, Samia
11 Farran Centelles, Núria
12 González Ribera, Maria
13 Granell Rodrigues, Patrick
14 Hernández Montalà, Ariadna
15 Marí Bouzas, Alicia (Absent)
16 Montraveta Moya, Jordi
17 Mourad Khella, Abanoub
18 Muñoz Asbert, Ferran
19 Pego Feliu, Pau
20 Raich Solans, Maria
21 Rouiess, Rida
22 Roumani Mehawed, Cristina
23 Saad Mahdy, Asem
24 Sánchez, Carla Belen
25 Vila Minguell, Paula
26 Vilaró Figuerola, Maria
27 Benavente, Ainoa
28 Joan Sabaté (Tutor)

25. 2n d’ESO A
1 Armengol Jounou, Sergi
2 Beleta Crespo, Maria
3 Botet Cintora, Roger
4 Bulnes, Sheila (Absent)
5 Caelles Prat, Adrià
6 Castellà Arbós, Agustí
7 de Dios Ribalta, Ariadna
8 Domínguez Ristol, Manuel
9 Fernández Solé, Laura
10 Figueres Farré, Sergi
11 Galeano Sanfeliu, Miquel Angel
12 González Ribera, Jordi
13 Guminei, Iona Geanina
14 Hemaia, Antonius
15 Ibrahim Esqueta, Aida 23 Puig Martí, Mariona
16 Karid, Fatima Zohra 24 Trilla Gorro, Maria
17 Lishcynskyy, Roman 25 Vallés Mejias, Blanca
18 Llobet Jové, Maria 26 Vidal Vivas, Ariadna
19 Lozano López, José Manuel 27 Vides de Dios, Andrea
20 Martí Quesada, Marina 28 Vila Gassó, Francesc
21 Nashed Sargious, Marel (Absent) 29 Zúñiga, Carlos
22 Pedro Jones, Wiliam 30 Rosa Tolosa (Tutora)

26. 2n d’ESO B
2 Balcells Comas, Arnau
3 Bentan, Adelina
4 Bertran Prat, Anna
5 Biosca Morell, Meritxell
6 Caraballo Baez, Jarolin
7 Castelló Allué, Francesc
8 Cerqueda Puig, Laura
9 Coma Coll, Anaïs
10 Condal Fontanet, Josep Oriol
11 Cregenzan Oriol, Jordi
13 Delgado Serra, Júlia
14 Férnandez Garcia, Silvia
15 Fernández Ros, Nidia
16 Fonoll Garriga, Mariona
25 Pla Morell, Albert (Absent) 17 González Dominguez, Isaac
26 Planes Jové, Helena 18 Guerra Callejas, Carlos Andrés
27 Rosell Bartolí, Judit 19 Hfairi Zannouti, Ahmed
28 Sánchez Gutiérrez, Ian 20 Jordan Valverde, Elena
29 Segura Guevara, Sergi 21 Konateh Sidebeh, Fili
30 Solé, Anabel 23 Merino Ortiz, Stevan Patricio (Absent)
31 Lolita Fenés (Tutora) 24 Pérez Ninot, Arnau

27. 3r d’ESO A
1 Alsina Albert, Ginebra
2 Blake, Juan
3 Bosch Creus, Albert
4 Bosch Duran, Pol
5 Castellà Arbós, Judit
6 Codina Vila, Carolina
7 Companys Manlleu, Ferran
8 Correia Camacho, Ruben
9 Galeano Carrera, Aroa
10 Guevara Maygua, Gabriela
11 Pampana, Luigi
12 Ingla Aynes, Adrià
13 Jiménez Navas, Marc (Absent)
14 Laha, Latifa
15 Sanchez, Milagros Elisabeth
16 Mora Sanfeliu, David
17 Prats Saiz, Ariadna
18 Ramos Tasies, Anaïs
19 Royes Segura, Gerard
20 Serés Delgado, Núria
21 Trilla Niubó, Ester
22 Vergé Corbera, Iris
23 Vilaró Figuerola, Àngel
24 Villalonga Gomà, Antoni Ramon
25 Wang, Taokai (Absent)
26 Toni Mayoral (Tutor)

28. 3r d’ESO B
1 Adrar, Aïcha
2 Al Mesbashi, Souad
3 Alsina Márquez, Júlia
4 Baez, Pamela Maria (Absent)
6 Bellas Melgosa, Lluís Àngel
7 Cosarca, Bianca Florina
8 Costache, Elena (Absent)
9 El Kouichi Boujat, Sabir
10 Gonzalez Vicente, Axel
11 Jebouri, Ikram (Absent)
12 Khella, Bishoy
13 Llobet Boldú, Jordi
14 Llorens Carulla, Mireia
15 López Brea, Anna
17 Mingot Torra, Marta
18 Muñoz Garcia, Daniel
19 Ninot Torné, Anna
20 Ollè Llobet, Ona Mercè
22 Perales Tasies, Nicolau
23 Plana Manzano, Marc (Absent)
24 Prat Sicart, Joan
25 Ràfegas Farré, Aleix
26 Ruiz Hernández, Daniel
27 Ramon Pollina (Tutor)

29. 4t d’ESO A
1 Ramos, Raül
2 Armengol Jounou, Alba
3 Benito Niubó, David
4 Burgos Miret, Arnau
5 Casajuana Garrido, Antoni
6 Champman Sans, Emma
7 Cisteró Condal, Roger
8 Clarià Cisteró, Miriam
9 Jou, Joan
10 Falip Garcia, Oriol
11 Feliu Barrientos, Adrià (Absent)
12 Freixes Martínez, Victor
13 Ibrahim Esqueta, Nadia
14 Julca Horna, Diego Oswaldo
15 Maftei, Marius
16 Miret Badia, Marta 23 Reyes Quesada, Jennifer
17 Molina Beltran, Arkaitz (Absent) 24 Rodríguez Zurita, Noelia
18 Montiero Blanco, Morgana 25 Rosell Delgado, Oscar
19 Nagy, Jozsef Attila 26 Sociats Razquin, Neu
20 Ortiz Bacardit, Ramon Maria 27 Tafache, M. Angela (Absent)
21 Pereta Hernández, Èlia 28 Villar Aránegas, Yasmina
22 Reyes, Lissette 29 Elena Armengol (Tutora)

30. 4t d’ESO B
1 Alsina Gómez, Ivan
2 Azzrhouni Loukili, Ikram
3 Benítez Benavent, Ariadna
4 Bitria Alcaide, Sheila
5 Bové Escribano, Sergi
6 Calvo Laguna, Ana (Absent)
7 Cerqueda Puig, Xavier
8 Chedghan, Fátima
9 Cisse, Youssuf
10 Cisse, Mousa
11 Clos Segura, Aleix
13 Dalmases Solé, Josep
14 El Kouchi, Salma (Absent)
15 Espinagosa Cisteró, Gemma
23 Morales Calvo, Bryan 16 Gonzalez Martínez, Victor
24 Puig López, Ramon 17 Hfaïri, Bouchra
25 Rossich Oliva, Marc 18 Jiménez Kossiri, Adam
26 Talavera Secilla, Marina 19 Kabouri, Hayat (Absent)
27 Valverde Cunillera, Judit 20 Martín Boldú, Mercè
28 Kone, Mohamed 21 Miró, Xavier
29 Concepció Rovira (Tutora) 22 Mora Farré, Ariadna

31. 1r de Batxilletat
1 Arbós Gassó, Marc
2 Armengol Ninot, Ariadna
3 Bacha, Ayoub
4 Bitria Alcaide, Cristian (Absent)
5 Boquet Claramunt, Jordi
6 Borda Rubinat, Ramon
7 Bouazza, Badr
8 Canosa Planes, Joel
9 Carrasco Blanco, Oriol
10 Cregenzan Oriol, Montserrat
11 Duaigües Herrero, Judith
12 Espada Santana, Roger
13 Feher, Adrià (Absent)
14 Freixes Mart¡nez, Claudia
16 Grau García, Cristina (Absent) 24 Rosell Delgado, David
17 Guerra Callejas, Juan Pablo 25 Rovira Riu, Pol
18 Hernàndez Montalà, Daniel 26 Sànchez Oviedo, Georgina
19 Llorens Toubella, Monica 27 Sandino Martín, Alazne
20 París Perelló, Laura 28 Santa, Felix
21 Portella Alegre, Andrea 29 Tribó, Isaac
22 Recasens Farré, Roger 30 Turull Boldú, Ariadna
23 Rodríguez Blanco, Julià 31 Carme Font (Tutora)

32. 2n de Batxillerat
1 Ahmad Rani, Shaizad
2 Balcells Comas, Clara
3 Borodinova, Anastasiya
4 Bosch Creus, Marina
5 Bosch Duran, Alba
6 Castillo, Erika
7 Cisteró Boldú, Albert
8 Coma Coll, Ricard
9 Cortes Corral, Sandra
10 Dalmases Trilla, Antoni
11 Duran Farré, Pau
12 Essarab, Naoufel
13 Farran Centelles, Jordi
14 Figueres Bravo, Tatiana
27 Royes Segura, Aida 15 Graells Noguerola, Albert
28 Rusu, Cornelia Timotea 16 Hemaia, Pola (Absent)
29 Sala Comorera, M. Teresa 17 Kandarouch, Omayma
30 Suárez Secilla, Javier (Absent) 18 Molluna Rubio, Ester
31 Tores Vigo, Lorena 19 Muñoz Sol, Emma
32 Trilla Niubó, Marta 20 Olaya Castells, Ariadna
33 Trilla Plana, Elena 21 Oriol Martí, Ester
34 Valldaura Rivera, Aina 22 Pomés Pérez, Josep
35 Vàzquez Ortiz, Alejandro (Absent) 23 Puig Casteràs, Joan
36 Waselle Vallina, Rebeca 24 Pulido Secanell, Núria
37 Yakoviyeva, Anastasya 25 Ràfegas Fonoll, Borja
38 Josefina Boquet (Tutora) 26 Rosell Novell, Laura (Absent)

33. Aula de Projectes
1 Galeano Carrera, Andrea
2 Samir Abdelfatah, Marina
3 Ben Moussa, Naima
5 Oughzif, Khalid
6 Martínez Vilaplana, Christian
7 Salami, Mohamed
8 Sangaré, Oumar
9 Rouiess Benjelloun, Aouatif
10 Bah, Yaya
11 Kabouri, Abdelkarim
12 Kone, Abdoulaye
4 Montserrat Dalmau (Tutora)

34. PQPI
1 Bernardo Ríos, Adrián
2 Flores López, Jénnifer
5 Flores López, Jonathan
6 Oughzif, Abderramán
7 Gracia Martínez, Diego
8 García González, Ferran
9 Blázquez Trullols, Joel
10 Costa Hernández, Ian
11 Asencio Caballero, M. del Mar (Absent)
12 Bulnes Sobrino, Tamara (Absent)
13 Compte Holgado, Montserrat (Absent)
14 Granell Corbera, Gerard (Absent)
15 Cosmin Radu, Gabriel (Absent)
16 Tuma Betancourt, Andy Eduardo (Absent)
3 Teresa Sotelo (Tutora)
4 Antonio Martínez (Tutor)

35. Trobada esportiva a Mollerussa
El 31 de març un grup d’alumnes de 1r i 2n d’ESO
vam anar a Mollerussa per participar en la 4a Tro-
bada Esportiva Territorial de Secundària.
Aquesta activitat va consistir a passar un matí fent
diferents esports i “competint” amb instituts de la
resta de la província. Ens vam aplegar uns 32 insti-
tuts, amb un total de 1.300 alumnes. Estàvem divi-
dits en 9 grups. Tots els grups formàvem part d’un
quadre de rotacions i, en un temps de 25 minuts
cadascuna, fèiem l’esport que tocava, i que eren els
següents: futbol, taek-won-do, artístic word, bitlles,
piragües, inflables, aeròbic, korfball, bàdminton i
balance bikes.
Tots els alumnes que hi vam anar som alumnes que
setmanalment fem activitats esportives extraesco-
lars dintre del PCEE (Pla Català d’Esport a l’Escola).
Els alumnes del PQPI-FIAP se’n van de Fira
El dia 18 de febrer els alumnes del PQPI-FIAP (Pro- ment i laboralment els joves, aportant informació
grama de Qualificació Professional Inicial - Formació sobre totes les famílies d’oficis dins dels cicles for-
i Aprenentatge Professional) de l’Institut Antoni Tor- matius. El saló està adreçat a alumnes, pares, mares
roja de Cervera van fer una sortida a la 5a edició de i representants de la comunitat educativa; a les
la F&T, la Fira de Formació Professional i Treball, que empreses, les patronals, les associacions d’empresa-
es va celebrar a Lleida ris, els sindicats, les ad-
entre els dies 17 i 19 de ministracions públiques
febrer al Pavelló 4 de les i a les institucions.
instal·lacions que Fira de Nou dels quinze
Lleida té als Camps Elisis. alumnes que estan
Aquesta fira va comptar cursant el curs d’Auxili-
amb la participació de ar de pintura al nostre
30 empreses i entitats i institut van assistir a la
va reunir 22 famílies de Fira. Un cop a la fira,
formació professional els alumnes van anar
representades. a veure els estands de
L’objectiu del saló F&T les diferents famílies
és potenciar la forma- professionals presents
ció professional i les a la fira.
seves sortides i també Els alumnes van anar
impulsar l’aprenentatge a interessar-se per di-
dins l’empresa, infor- ferents cursos, però la
mar instantàniament majoria són conscients de la necessitat de tenir l’ESO
de totes les inquietuds sectorials tant en matèria de si volen continuar amb la seva formació acadèmica i
treball com de formació professional, tant pel que fa professional.
a centres públics com als privats; explicar al públic
Va ser un matí molt distret: ells van recopilar la infor-
en general què és la formació contínua bonificada,
mació que més els interessava, van tenir contacte i
l’ocupacional, la subvencionada, el reciclatge…, i com
van canviar impressions amb altres alumnes d’altres
i on estudiar idiomes, oposicions, assessorament per
centres.
crear una empresa, etcètera, i orientar professional-
21

36. Anem al teatre a veure el Quixot
El dia 4 de febrer vam anar al gran teatre de la Passió Eren quatre actors i actrius, alguns dels quals feien
de Cervera per tal de veure una adaptació d’una de més d’un personatge. L’actor que representava el
les novel·les més importants de la literatura castella- “Quijote” era alt i amb barba, el que feia de “Sancho
na, Don Quijote de la Mancha. Panza” era baixet i gros i els altres eren personatges
La companyia que secundaris del llibre i un d’ells també feia de narra-
representava l’obra dor.
era el Teatro del L’adaptació contenia
Repartidor. Van fer parts del “nomena-
una adaptació que va ment de cavaller del
durar una hora i mitja, gentilhome Don Qui-
durant la qual es van jote ” passant per la
poder veure les parts recerca de “Dulcinea
més representati- del Toboso”, la ínsula
ves de la novel·la. El falsa de “Sancho”, la
públic va poder seguir tornada a casa ja curat
el fil conductor de les de les bogeries dels
accions i els esdeveni- llibres de Cavalleries
ments sense perdre’s fins a la seva mort .
ni fer-se avorrit, ja que En acabar l’obra, vam fer un petit col·loqui amb els
hem de tenir en compte que el Quijote té aproxima- actors, durant el qual vam tenir l’oportunitat de fer
dament mil pàgines de text. preguntes referents a la representació. Va ser una
El decorat de l’obra de teatre era molt simple: el for- estona on vam poder recordar una novel·la que con-
mava un plafó que representava el menjador d’una tinua sent famosa fins i tot al nostre temps.
casa i al voltant hi havia unes cadires i una taula.
Visita a l’església de Santa Maria
El divendres 11 de febrer, els nois de 2n d’ESO vam anar a visitar la parròquia de Santa Maria del Coll de les
Savines.
Un cop allà ens van explicar que és d’estil gòtic
català, que està formada per tres naus i varis ab-
sis. Els grans vitralls i les rosasses són de diferents
segles i ens van ensenyar capella per capella el
seu origen i el seu significat. Un cop tot explicat
i amb els apunts llestos, ens van deixar donar un
tomb per l’església.
Vam sortir de l’església i vam anar a la part del
darrera, la Plaça del Fossar. Allí ens van explicar
quatre coses més, i de tornada a l’institut.
El 3r d’ESO va a Terrassa
El dia 12 de maig els alumnes de 3r d’ESO vam anar
d’excursió a Terrassa per visitar el Museu Tèxtil. El museu
està instal·lat en una antiga fàbrica tèxtil reconvertida en
museu.
Ens anaven explicant les funcions de cada màquina. A
més, podíem veure una simulació del funcionament de
cada màquina. En acabar, vam anar a veure la màquina
de vapor que subministrava l’energia necessària per al
funcionament de totes les altres màquines tèxtils del re-
22 cinte. També ens van ensenyar les calderes on es crema-
va el carbó i els magatzems on es guardava.

37. Visita a Cardona del 2n d’ESO
El passat 28 d’abril els nois i noies de 2n d’ESO
vam anar a Cardona.
Primer vam baixar a les mines de sal, i després
vam visitar el castell. A la mina, abans de baixar,
ens van ensenyar com es controlava el pou
d’extracció Maria Teresa i com es duia a terme
el seu manteniment. Després d’això, ens van bai-
xar a la mina i ens van fer una visita guiada pel
nivell principal, l’únic que es pot visitar, i ens van
explicar com s’havien format les estalactites i les
estalagmites, com s’extreia el mineral, etc.
En sortir de les mines, ens vam dirigir cap al cas-
tell. Allà ens van explicar la història i l’evolució
del castell i palau residencial.
En acabar aquesta visita, vam dinar i cap a casa
a corre-cuita, ja que va començar a ploure.
Gimcana de Serveis de Cervera
El 19 de maig els alumnes de l’Aula d’Acollida vam ra. Una monitora ens va ensenyar les instal·lacions i
participar en una nova edició de la Gimcana de Ser- ens va explicar els serveis que ens ofereixen: fer els
veis de Cervera. Aquesta és una activitat organitzada nostres treballs amb ordinador, aprendre informàtica
i ajudar-nos a buscar feina.
Després vam anar al Conservatori Municipal, i la
seva directora ens va ensenyar l’edifici i ens va
explicar tot el que hi podem estudiar.
També vam visitar l’església de Santa Maria i la
Paeria. Un guia, el senyor Armand Forcat, ens
va explicar totes les curiositats de la història de
l’església i ens va acompanyar a dalt del campa-
nar. Vam poder veure unes vistes fantàstiques de
Cervera. A la Paeria vam visitar la presó, la garjola
i el pou de gel.
Per acabar la jornada, ens va rebre l’alcalde de la
ciutat, el senyor Joan Valldaura. Després de xerrar
una estona amb ell, ens va donar un petit obse-
qui de record.
Va ser un dia molt maco i ens ho vam passar molt
bé.
per la Paeria de Cervera i el Pla Educatiu d’Entorn
per tal de donar a conèixer a l’alumnat nouvingut
els serveis que ens ofereix la ciutat. Hi vam partici-
par amb els companys de l’institut la Segarra.
En primer lloc, vam anar a visitar el Punt Òmnia,
situat en l’edifici del Consell Comarcal de la Segar-
23

38. Viatge final d’ESO a Itàlia
El passat 30 d'abril, 36 alumnes de 4t d'ESO acompanyats pel Mateu Figuerola, la Mariona Rodríguez i la Lolita
Fenés vam agafar un autocar a les 5 del matí per realitzar un viatge inoblidable cap a Itàlia!
Després d’un primer dia llarguíssim en autocar, durant el qual vam jugar a cartes, dormir i mirar pel·lícules, vam
arribar a Niça on vam poder passar la nostra pri-
mera nit. Va ser el primer hotel (i el millor, ja que
després anaven empitjorant).
El segon dia ens vam aixecar i vam passar per
Milà. Diem passar ja que no ens hi vam poder
quedar més d’hora i mitja. Vam haver de tor-
nar agafar el bus, i cap a Verona. Aquesta, molt
bònica, però altre cop sense massa temps per
visitar-la.
Aquella nit ja començava la festa, i va començar
“a lo grande”, ja que teníem l’hotel al costat de la
platja i vam poder gaudir d’una nit esplèndida.
L’endemà tots cansats ens dirigíem cap a Burano,
Murano i Venècia. Per fi vam poder gaudir d’un
dia sense presses, assolellat, amb molt temps
lliure per pujar a les famoses gòndoles i comprar.
Però el dia no es va acabar tan aviat, sinó que ens
esperava la nit, i amb aquesta celebrar l’aniversari
d’una de les viatgeres.
El quart dia ja estavem tots demacrats dirigint-nos
cap a Pisa i Lucca, on vam poder disfrutar d’un
gran dia fent fotos i realitzant orientació. No vam
poder pujar a la Torre de Pisa ja que preferíem
veure el Barça-Madrid que ens esperava a la nit. I
un altre cop de festa i a veure el partit.
L’ultim dia a Itàlia ja tots cansats ens vam dirigir a
Florència, on ens va ploure. A la tarda, vam visitar
el David de Miquel Àngel i ens vam ofegar pujant
el Duomo, on vam poder gaudir d’unes precioses
vistes però a la vegada d’una gran destrossada de
peus. Vam tornar a l’autocar i vam dir “Ciao Bella” i cap al vaixell que ens esperava al port.
La última nit i dia van ser genials. Durant la nit no
va faltar la gran protagonista: la pasta de dents.
Després vam poder gaudir d’una grandíssima
sortida del sol. Al matí, com no, tots estàvem ben
adormits. Vam fer les maletes per darrer cop,
vam desembarcar i cap a Cervera, on vam arribar
sobre les 9 del vespre.
Ara ja només podem dir que entre tots hem gau-
dit d’un gran viatge, que ha estat magnífic, i es-
perem no oblidar-lo mai ja que ha estat el nostre
últim viatge junts. També desitgem al futur 4t que
el curs vinent s’ho puguin passar almenys igual de
bé o encara millor.
24

39. Sortida de 3r d’ESO a Carcassonne
El passat 27 de maig, els alumnes de 3r d'ESO de
francès vam fer una sortida de cap de setmana a
Carcassonne, al sud-est de França.
Vam passar 3 dies visitant monuments i aspectes
característics de la ciutat, com per exemple: el
castell, les muralles... i per aconseguir-ho vam fer
tot un seguit d’activitats: preguntar a la gent del
carrer per obtenir informació de la Cité (ciutat
emmurallada), una gimcana per la ciutat nova
(oficina de turisme, correus, cinema, Ajunta-
ment...).
Tot i les moltes activitats relacionades amb la ciu-
tat, vam tenir temps per veure el partit de la final
de la Champions entre el Barça i el Manchester
United i vam crear molt ambient en el bar on
érem.
Per sort, ens va fer molt bon temps i vam poder fer tot el que estava previst, i més.
Cal destacar la interessant passejada en barca pel canal du Midi, durant la qual vam poder veure en directe el
canvi de nivell de l'aigua per mitjà del sistema d'encluses de què disposa el canal.
En resum: Nous nous sommes beaucoup amusés et nous avons parlé français!!!
25

40. Treball de recerca multipremiat
Premis i distincions
A banda dels premis a diversos treballs de recerca España. Aquest concurs que se celebrà al Centro
elaborats durant el curs 2009-2010 per alumnes Eurolatinoamericano de Juventud, a Mollina (Mála-
de 2n de Batxillerat que ja recollíem en el número ga), del 26 de setembre a l’1 d’octubre de 2010. Els
anterior d’aquesta revista, cal afegir que el tre- autors van exposar i defensar el seu treball davant
ball de recerca Organització i control del dia a dia d’un jurat que en va valorar la finalitat pedagògica,
d’un institut: implementació d’una base de dades la qualitat i funcionalitat i l’esforç extraordinari que
gestionada amb PHP dels alumnes Oscar Celeiro havien fet els alumnes adquirint coneixements in-
i Sergi Caelles (diri- formàtics per realitzar
git per la professora un programa de gestió
Mariona Rodríguez) de dades amb la sufi-
ha obtingut diver- cient qualitat per ser
sos reconeixements implementat i utilitzat
durant el present curs en el centre educatiu.
acadèmic 2010-2011: A més, va resultar
ja informàvem que vencedor del Premio
havia obtingut el 2n San Viator d’investi-
premi en el certamen gació i ciència en el
Igualada Recerca Jove seu apartat “Noves
organitzat per l’Escola tecnologiesper mi-
Universitària Tècnica llorar l’accessibilitat”.
d’aquesta ciutat. Aquest premi està pa-
Posteriorment, va trocinat per la Funda-
quedar finalista al ció Vodafone i té una
premi de Matemàti- dotació econòmica de
ca Aplicada organitzat per la Universitat Pompeu 1.000€. Aquests premis foren lliurats per la Ministra
Fabra. d’Innovació i Ciència, Sra. Cristina Garmendia, el
També va guanyar el 2n premi (i els 3.000€ de dota- passat dissabte 2 d’octubre a Madrid en un solem-
ció) en el XXIII Certamen de Jóvenes Investigadores ne acte acadèmic.
Injuve a nivell estatal convocat pel Ministerio d’Edu-
cación i el Ministerio de Igualdad del Gobierno de
Marta Miret premiada amb una beca científica
L’alumna de 4t d’ESO Marta Miret Badia ha estat seleccionada per par-
ticipar en el Projecte Joves i Ciència de CatalunyaCaixa, que té com a ob-
jectiu principal exposar a l’activitat científica joves amb talent i motivació
per a la ciència, a més de fomentar l’interès en aquest àmbit i donar-los
suport al llarg de la seva formació.
Uns 800 alumnes es van presentar per poder participar en aquest
projecte, que té una durada de tres anys, i només 50 han estat escollits
després d’un procés de selecció on es valorava l’empenta, l’interès, la
curiositat i el compromís amb la ciència, a part de l’anglès.
Aquests joves escollits estaran junts durant 13 dies d’aquest estiu a les
Planes de Son, on viuran una experiència de recerca científica treballant
en un dels cinc projectes possibles (la Marta va triar Genètica i Biologia
molecular) liderats per investigadors de primera línia. Durant el segon
any, continuaran tenint experiències en ciència en un centre de recerca
o en un programa internacional i, ja en el tercer any, els estudiants pro-
posaran un projecte per desenvolupar ja sigui en un centre d’investiga-
ció local o en un programa internacional de ciència on siguin acceptats.
26

41. Distincions a les proves Cangur de matemàtiques
La prova Cangur, convocada per la Societat Catalana de 3r d’ESO, també de 1r nivell i dins el 3% millor
de Matemàtiques, és una activitat que es marca entre els presentats; i Juan Pablo Guerra, de 1r de
com a objectiu estimular i motivar l’aprenentatge de Batxillerat, de 3r nivell i dins el 8% dels millors.
les matemàtiques a través dels problemes. Consis-
teix en una prova de 30 reptes matemàtics de
dificultat creixent i de resposta tancada, amb
cinc opcions per a cada problema. Hi participen
estudiants d’altres països d’Europa i de la resta
del món.
Enguany, a l’Institut Antoni Torroja, hem de des-
tacar que l’alumna Ginebra Alsina, de 3r d’ESO A,
ha rebut una menció honorífica per haver quedat
en el lloc 55, d’entre els 6.278 alumnes que es
varen presentar en el primer nivell (aquesta
menció es dóna als alumnes que han conseguit
quedar dins l’1% millor entre tots els partici-
pants).
També cal esmentar les qualificacions de Pol Bosch,
Premis Coca-Cola de Relat Breu
Les alumnes de 2n d’ESO Mariona Puig, Ariadna Vidal,
Nídia Fernández i Júlia Delgado van ser escollides per
participar en la 2a fase del Premi Coca-Cola de Relat Breu
en Català, organitzat per l’empresa Cobega, distribuïdora
a Espanya de la marca Coca-Cola. Aquest concurs arriba
enguany a la seva XXXIVa edició i és tot un clàssic entre els
premis literaris adreçats als estudiants de secundària.
Aquestes noies van prendre part en les proves de redacció
que van tenir lloc el passat 2 d’abril a l’edifici del Rectorat
de la Universitat de Lleida.
Finalment, la Nídia Fernández Ros va obtenir un dels premis en aquest certamen. El dissabte 4 de juny a les 11h
es va fer l’acte de lliurament dels premis al complex de Port Aventura, al Gran Teatre de la Xina.
Premis al nou logotip i a la portada de la revista
Al llarg d’aquest curs acadèmic, hem volgut actualitzar la imatge de la nostra revista. A banda d’intentar man-
tenir al dia un bloc a Intenet a través del qual hem volgut informar tota la comunitat de les activitats que anem
realitzant, hem convocat un concurs per renovar el logotip identificatiu de la revista.
Al concurs hi podien participar tots els alumnes del centre. S’hi van presentar una trentena d’aspirants, amb un
nivell de qualitat força destacat. Després de les deliberacions pertinents, el jurat va declarar guanyador el dis-
seny de l’alumna Neu Sociats, de 4t d’ESO. El disseny guanyador és el que trobareu en el marge de cada pàgina
d’aquest exemplar.
Posteriorment, es va convocar un altre concurs per tal de confeccionar la portada del número imprès que teniu
a les vostres mans. S’hi van presentar prop de quaranta dissenys diferents. Finalment, la portada que va gua-
nyar el concurs és la dissenyada per l’alumna Nídia Fernández, de 2n d’ESO.
27

42. Premis Comarcals de treballs de recerca
El passat 20 de maig va celebrar-se a Guissona
l’acte de lliurament de premis de la VIIIa edició
dels Premis Comarcals de Treballs de Recerca,
organitzats pel Servei Educatiu de la Segarra i pa-
trocinats pel Consell Comarcal de la Segarra, els
ajuntaments de Cervera i Guissona, i “la Caixa”.
Entre els deu treballs finalistes de l’edició d’en-
guany, dos treball presentats per alumnes de 2n
de Batxillerat del nostre institut han obtingut
una distinció. Concretament, l’Aina Valldaura va
guanyar el 2n premi en la modalitat d’“Humani-
tats i ciències socials” pel treball titulat Origen i
consolidació de la Biblioteca de Cervera (1934-
36), tutoritzat per la professora Josefina Boquet.
En la modalitat de “Ciències i tecnologia”, les
alumnes Clara Balcells i Núria Pulido van obtenir
un accèssit pel seu treball L’ecodisseny, tutoritzat
per la professora Josefina Folguera.
Visita del conseller de Cultura
El 19 de febrer va fer una visita a l'edifici de la Universitat
l’Honorable Senyor Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la
Generalitat.
El Conseller
Va ser una aproximació al que conté l'edifici, tant a nivell de
patrimonial com d'institucions. El conseller és, alhora, el pre-
sident del Patronat de la Universitat de Cervera, el qual vetlla
pel manteniment i la bona conservació de les dependències de
l’edifici.
En la seva visita, el conseller de Cultura va ser acompanyat per
l’alcalde de Cervera, Sr. Joan Valldaura, el regidor d’Educació i
Cultura de la Paeria, Sr. Juli Lago, i la directora dels Serveis Ter-
ritorials a Lleida del Departament de Cultura, Sra. Carme Vidal.
Durant la visita, els conseller i els seus acompanyants van re-
córrer diverses dependències de l’edifici de la Universitat: el Pa-
ranimf, l’antiga biblioteca de la Universitat, el Dipòsit d’Arxius de Cervera de la Generalitat de Catalunya, etc.
28

43. La Castanyada
El passat 28 d’octubre vam fer la festa típica
de la Castanyada, que se celebra cada any en
aquestes dates.
Aquesta festa està organitzada pels alumnes de
4t d’ESO: la preparen perquè volen anar de vi-
atge de final d’etapa a Italia. Per això, preparen
l’esmorzar i, per 3€, ofereixen un entrepà, una
beguda i una paperina de castanyes.
Les tres primeres hores del matí vam estar fent
classe normal, mentre els alumnes de 4t ho
estaven organitzant tot.
Van preparar 180 entrepans, van gastar 14
ampolles de beguda (entre Coca-Cola, Fanta,
aigua,…). Van fer servir 125 kg de castanyes, 5
kg de moniatos i 5 kg de patates al caliu.
Després d’esmorzar, els alumnes de 4t van organitzar diverses activitats lúdiques per a la resta de l’alumnat:
jocs amb la Play Station 2, un taller de balls de saló, una gimcana esportiva, diversos esports (hoquei, futbol),
etc.
Per recaptar més diners, els dies 29, 30 i 31 d’octubre també van vendre castanyes i moniatos davant de la
Universitat.
En total, van aconseguir recaptar gairebé 900€ per al seu viatge.
La festa de Nadal
El dimecres 22 de desembre del 2010 vam celebrar el Nadal al nostre centre com
cada any.
A les tres primeres hores (fins a les 11h), cada curs havia de dibuixar i decorar la silu-
eta d’un pastor del pessebre amb els vestits d’una determinada època de la història.
A les 11h vam baixar al pati per gaudir de l’esmorzar preparat per l’alumnat de 4t
d’ESO.
Mentre nosaltres estàvem esmorzant, alguns professors van penjar un arbre de Na-
dal format per totes les postals que vam fer tots els alumnes del centre. Les postals
eren grans en forma de triangle i cada alumne va dibuixar-hi el que volia sobre el
Nadal. 29

44. En acabar d’esmorzar, vam pujar al Paranimf. La directora del centre va fer un petit parlament. Després va lliu-
rar els premis de la decoració dels passadissos i els de les postals.
Els guanyadors dels premis van ser:
• 1r cicle d’ESO: Aula de Projectes
• 2n cicle d’ESO: 4t d’ESO B
• Batxillerat: 1r curs.
Els alumnes de 1r de Batxillerat van decidir donar tot l’import del premi que els va correspondre al Banc dels
Aliments.
En acabar, els alumnes de segon d’ESO van tocar nadales amb la flauta. A continuació tots els cursos i el pro-
fessorat van cantar nadales. Cada curs havia de cantar una nadala i la va cantar davant de tothom. L’acte es va
cloure a la una i vam començar les vacances de Nadal.
30

45. La diada de Sant Jordi
Divendres 15 d’abril vam celebrar a l’institut la Diada de Sant Jor-
di. Enguany el 23 d’abril s’esqueia durant les vacances de Setmana
Santa i per això va caldre avançar aquesta celebració.
Vam començar el dia a les vuit i cinc del matí. Els alumnes de ter-
cer van preparar l’esmorzar mentre els la resta dels alumnes del
centre estaven fent classe normal fins a l’hora de l’esbarjo. Llavors
vam repartir els esmorzars a la resta de companys i professors.
Un cop acabats de repartir els esmorzars i de netejar-ho tot , vam
esmorzar els alumnes de tercer.
Seguidament van començar els actes de la diada presentats per la
Núria Pulido i la Tatiana Figueres, de 2n de Batxillerat.
En primer lloc, hi va haver un concert en què els companys de 2n
d’ESO van interpretar la música de la pel·lícula Los chicos del coro acompanyats de flautes i d’un contrabaix.
Després, alumnes dels diversos grups van recitar uns quants poemes, acompanyats d’un muntatge audiovisual:
• “Collarets de llum”, de M. Martí i Pol, recitat pels alumnes Maria Puig i Paula Vila de 1r d’ESO.
• “Vinyes verdes”, de Josep M. de Sagarra, recitat pels alumnes Iris Vergè i Gabriela Guevara, de 3r d’ESO
• “El mariner”, popular catalana, recitat per Jozsef Nagy, Anatolie Sirbu i Jénnifer Reyes, de l’Aula d’Acollida.
• “Veles e vents”, d’Ausiàs March, interpretat per Aina Valldaura i Alba Bosch, de 2n de Batxillerat.
• “Platero y yo”, de Juan R. Jiménez, recitat per Judit Rossell i Mariona Fonoll, de 2n d’ESO.
• “Cantares”, d’Antonio Machado, recitat per Anna López i Júlia Alsina, de 3r ESO B
• “Poderoso caballero es don dinero”, de F. de Quevedo, recitat per Carolina Codina i Albert Bosch, de 3r
ESO A.
• “La canción del pirata”, de J.Espronceda, recitat per Raül Ramos i Marina Talavera, de 4t d’ESO.
Després es va procedir a la proclamació dels guanyadors i finalistes dels premis literaris Sant Jordi i el concurs de
matemàtiques. Els guanyadors i guanyadores van ser els següents:
Premis literaris Sant Jordi
Primera categoria (1r cicle d’ESO)
• Guanyador: “La curiosa història de la Mireia”, de Laia Tamarit (1r ESO A)
• Finalista: “Simplement pau”, d’Andrea Vides (2n ESO A)
Segona categoria (2n cicle d’ESO)
• Guanyador: “Prou i no s’acabarà“, de Pol Bosch (3r ESO A)
• Finalistes (ex aequo): “Inspirar, expirar i una cara alegra”, de Ginebra Alsina (3r ESO A) i “Mort i mare”,
d’Ester Trilla (3r ESO A)
Tercera categoria (Batxillerat)
• Guanyador: “Imatges d’un poble”, d’An-
drea Portella (1r Batxillerat)
• Finalista: “Jamás imaginé que volvería”,
de Clàudia Freixes (1r Batxillerat)
Concurs Matemàtic
Categoría 1: Marta Mingot (3r ESO)
Categoria 2: Joan Puig (2n Batxillerat)
Categoria 3: Bryan Morales (4t ESO)
Finalment, es va cloure l’acte amb l’actuació musi-
cal de diversos alumnes del centre que van formar
un grup per a l’ocasió: en Borja Rafegas, l’Emma Muñoz, en Gerard Royes, l’Anton Villalonga, en Pol Bosch, l’Àn-
gel Vilaró, l’Annaïs Ramos, la Júlia Alsina i en David Mora.
31

46. El llatí, llengua morta?
Passatemps
A.- Alguns verbs llatins han esdevingut substantius catalans. Paraules tan comunes com lavabo, hàbitat i
dèficit són verbs llatins. Troba en aquesta sopa de lletres deu substantius catalans que són formes personals
de verbs llatins. Després completa les frases amb els substantius que hagis trobat:
A C C E S S I T
S C R E D O S A
U P S O H T U C
P L A V A B O I
E A S I B T R F
R C B D I I E I
A E A E T B M N
V B I O A A U G
I O S L T H S A
T I C I F E D M
• Els pares van treure els nens d'aquella escola perquè no estaven d'acord amb el seu _________________ .
• Hem de comprar sabó per al ________________.
• Aquest país té un ______________ en la balança de pagaments, ja que importa més que no pas exporta.
• Aquell altre, en canvi, viu un ______________, ja que exporta més d'allò que importa.
• Va rebre un _______________ en el concurs literari de Sant Jordi.
• Vam anar a sentir el ___________________ de Bach al Palau de la Música.
• Està tan nerviós que ha perdut l'_______________ i no sap què diu.
• Sí, vam gravar la pel·lícula del dissabte en _____________.
• Aquestes plantes no creixen perquè aquest no és el seu ______________.
• Doneu-li aquest _____________, el seu mal és cosa psíquica: creurà que pren el seu remei i es trobarà bé.
B.- Trieu el significat correcte per a cada una de les expressions llatines següents:
a) DEO IUVANTE f) IN EXTREMIS
1. Si Déu vol 1. A l'últim moment
2. Gràcies a Déu 2. A les extremitats
3. Que Déu ens perdoni 3. Per fi!
b) ALEA IACTA EST g) HABEAS CORPUS
1. La gelea està feta 1. Tens un cos
2. Vinga, ja està! 2. Dret del detingut a ser jutjat pel jutge
3. La sort ja ha estat tirada 3. Tant de bo tinguis la llista
c) SINE DIE h) EX AEQUO
1. Ajornat per al sisè dia 1. Amb igualtat de mèrits
2. Sense una data fixa 2. Des del cavall
3. Sense temps 3. Per desempat
d) STATU QUO i) CORPORE INSEPULTO
1. Per a l'Estat 1. De cos present
2. En aquest estatut 2. Incinerat
3. L'estat de les coses 3. Enterro el cos
e) MUTATIS MUTANDIS j) A PRIORI
1. Canviant el que s'hagi de canviar 1. Davant del primer
32 2. Els mutants són muts 2. Amb el prior
3. Canvieu amb els canvis 3. Abans de tot

47. El puzzle dels quinze nans.
Imprimeix i retalla la següent figura. Després retalla-la per la meitat en horitzontal i retalla la part superior en
dos, tal i com s’indica:
Hi ha dibuixats quinze nans. Però si mous de lloc entre si les dues peces de dalt, només hi quedaran catorze:
Què s’ha fet del nan que falta?
Sudokus
33

48. Premis literaris Sant Jordi En les següents pàgines us presentem els textos que han guanyat les dues darreres edicions dels premis
literaris que se celebren tradicionalment al nostre centre per la Diada de Sant Jordi.
Esperem que en gaudiu força.
Curs 2008-09
1r cicle d’ESO
1r premi
L’ALTERNATIvA hISTòRIA DE SANT JORDI
Ja sé que diu la llegenda Hi tornava, ànima encesa, La princesa li oferia,
Sant Jordi va matar el drac. amb un drac domesticat. matrimoni de segur,
Una rosa a la princesa Fa que rapti la princesa: però ell ja s’hi negava,
i es van enamorar. el pla ja ha començat. doncs sols volia or ben pur.
Doncs jo variaré la història, Simulava un gran esforç, La donzella estranyada
de la vila de Montblanc, combatent contra la fera, lingots d’or li concedí,
dient que tot ja començava i pensava fer-se d’or, i amb la trama acabada
en un dia molt galant. enganyant a la donzella. Sant Jordi ràpid va eixir.
Sant Jordi arribà a la vila Li clavà l’espasa al drac, I ara que la meva història
intentant fer-se l’heroi, que va caure mort a terra. finalment ja s’ha acabat,
convencent a la princesa De la sang res en brotà, us diré ben ple de joia,
de que ell era un bon noi. això és del tot llegenda. que re d’això era veritat
Pol Bosch (1er ESO)
2n premi
PUJALT
Vols passar un dia original? Anem cap a Pujalt,
Vine per la carretera nacional que és el més alt.
al municipi de Pujalt.
Que té un Observatori per visitar,
Conill trobaràs, amb un xicot que et farà al·lucinar.
i a la Pedra menjaràs.
Dues esglésies a contemplar,
Després a la Guàrdia Pilosa, i el castell de La Mota per observar.
on la gent és fabulosa.
Més enllà, el Campament Republicà,
I d’allí a Vilamajor, amb molts llocs per explorar.
que només hi viu un senyor.
Vols passar un dia especial?
I ara lo millor, ve l’Astor, ja t’he explicat que té Pujalt!!
on volen fer el Museu del Tractor.
Albert Bosch (1r ESO)
34

49. 2n cicle d’ESO
1r premi
APRENDRE I ESTUDIAR
Entre llibres tot el dia Una peça amb melodia,
Esforçant-me i estudiant, Amb el piano vaig tocant,
Concentrada que ho dirà, Expressada amb alegria,
Que és en tu en qui estic pensant. I el teu nom em surt cantant.
Tanta tasca cada dia, El nostre amor serà un secret,
Fer tants deures és un pal, Què no alterà els estudis,
Ja sento el mòbil que em vibra Abraçats en un indret,
I n’ets tu el meu regal. T’estimaré fins què m’aturis!
Laura Rossell (4t ESO)
2n premi
EL LABRADOR Y EL CABALLERO
Son campos extensos, secos, maltratados por el sol. Es la época de la siega y un grupo de campesinos se
afanan en segar el trigo, no sea que una tormenta de julio eche a perder el fruto de largas horas de trabajo y
el único alimento que les permitirá subsistir durante el invierno. Tampoco hay que hacer enfadar al conde del
lugar. En épocas de malas cosechas, se pone nervioso y no perdona pagar las rentas. Todo el mundo se afana:
niños, hombres, mujeres y ancianos. Todas las manos son pocas. Las hoces suben y bajan al unísono. De re-
pente, un niño ve a lo lejos una columna de polvo. Temeroso, da la voz de alarma.
―¡Padre se acerca un grupo de hombres a caballo y otros andando!― El padre levanta la vista hacia donde
indica su hijo y, asustado, avisa al resto de labradores.
―¡Aprisa, déjalo todo! Vamos a refugiarnos detrás de la muralla. Posiblemente son mulsumanes que buscan
tributos. Tenemos que avisar al conde.
―Padre, no parecen mulsumanes. Más bien parecen caballeros. Andan despacio, cansinos. No parece que
quieran atacar.
El grupo se dispone a abandonar los campos pero la columna se acerca más y más, hasta que la familia de
labradores puede dintinguir el estandarte de la columna. Es una cruz cristiana. No hay nada que temer.
―¡Estamos salvados! ― dice el campesino más anciano.― Son cristianos. ¡Pero yo conozco ese escudo! Sí, sí,
yo lo he visto antes. Si no me equivoco, es el escudo de aquel caballero cristiano que por ahí llaman Rodri-
go Díaz de Vivar.
La columnma ya se distingue claramente y se para delante del grupo de campesinos.
―Dios os proteja, buena gente. ¿Tenéis agua para saciar unas gargantas resecas y ardientes?― dice uno de
los caballeros que encabeza el grupo.
―Claro que sí ―contesta el anciano labrador―. El agua es una bendición de Dios y no se puede negar a los
siervos de éste.
―¿Dónde se dirigen, nobles cabaleros?― vuelve a preguntar el anciano ofreciendo una tinaja de agua a los
recién llegados.
―Nos vamos de estas tierras, propiedad de nuestro señor el rey Alfonso VI. Vamos en busca de justicia y en
busca de la dignidad perdida injustamente. Nos vamos hacia el este, donde dicen que se encuentra el reino de
Valencia. Queremos conquistarlo para nuestro rey y, de esta manera, restablecer mi honor.
―¿Es cierto que, en ese reino, los mulsumanes riegan sus tierras por pequeños canales y que cultivan todo
35

50. tipo de hortalizas? ― pregunta otro de los campesinos.
―Así es ―contesta el caballero―. Es una tierra rica, donde los cultivos florecen gracias al agua que corre por
doquier.
―¡Padre, yo quiero ir a esa tierra! ―dice el hijo del campesino― Estoy harto de cultivar estos campos duros, los
cuales apenas nos dan para pan. Además, cuando la cosecha es buena, no queda nada para nosotros, pues el
señor conde se queda con la mejor parte. Tampoco quiero trabajar la mayor parte de mi vida en las tierras del
conde ni quiero pagar por tener que utilizar su molino ni por pasar por sus puentes― añade el joven cada vez
más enojado.
―¡Calma! ―contesta su padre― No molestes a estos caballeros con nuestos problemas. Además tú sabes, tan
bien como yo, que no puedes abandonar la tierra donde has nacido. Eres un siervo del conde, que te protege. Si
te fueras, nosotros pagaríamos muy cara tu huída. Piensa en tu madre y en tus hermanas.
― ¡Padre! ―replica el hijo― Déjame marchar con estos caballeros a luchar contra los mulsumanes y conquistar
otras tierras donde, a lo mejor, puedo ser libre.
De repente, uno de los caballeros, que no había dicho nada hasta el momento, se dirige al padre del joven y le
dice:
―Labrador, es cierto todo lo que dices; pero, si dejas marchar a tu hijo, yo lo nombraré vasallo mío y entrará a
mi servicio.
En ese momento, desenvaina su espada y, apoyándola en el hombro del joven, le dice:
―La vida de un escudero no es fácil. Es una vida hecha para la guerra, muy diferente a la que tú estás acos-
tumbrado. Pero, si luchas con valor, posiblemente te ganes mi respeto y, por qué no, un trozo de esa tierra de
Levante que tanto ansías.
El joven labrador pide la bendición de su padre arrodillándose ante él y, después, dirigiéndose al caballero que
todos llaman Rodrigo Díaz de Vivar “El Cid”, se vuelve a arrodillar y éste, con su espada, lo nombra escudero y
vasallo suyo.
Andrea Portella (3r ESO)
Batxillerat
1r premi
METAMORFOSI
M’agrada molt aquesta paraula. Suposo que és per les connotacions que té. Metamorfosi: canvi. Canvi de tot,
o de res. Canvi real, canvi imaginari. Quantes vegades ens proposem canviar? Poden ser coses grans o petites,
però inexplicablement necessitem canviar-les. Des d’una mala experiència, passant per una relació personal i
arribant a una vida sencera.
Metamorfosi implica que alguna cosa no va bé; per això ens refugiem en ella. Busquem un horitzó d’esperan-
ça, de noves il·lusions, de trencament amb el passat o el present... Busquem canvis, ja que els reptes ens fan
feliços.
No obstant això, no tothom està preparat per al canvi. De vegades, quan no ens veiem amb cor de fer-ho sols,
demanem l’empenta d’algú. Algú que ens digui: “Tranquil, jo estic amb tu”. Però què passa quan no trobes
aquesta persona? Tens dues opcions: canviar o extingir-te. La solució pot semblar fàcil a priori.
Sobretot, no us enganyeu: un canvi a mitges no serveix per a res. Només és un maleït miratge que ens fa creure
que som allà on volíem ser. Això és una metamorfosi hipòcrita; i, d’aquestes, n’hi ha moltes. Per exemple, quan
creus tenir un entorn que et fa costat, que t’ajuda en tot, que s’implica amb tu; però que, en realitat, resulta ser
36

51. una perfecta capa de maquillatge. El problema és que aquest maquillatge és tan real que te l’arribes a creure.
Al principi vius “feliç”, però al cap d’un temps veus que aquell maquillatge es va deteriorant fins que desapareix
del tot, i deixa pas a la crua veritat. Aquest és el gran engany. Un engany que fa que t’arribis a sentir culpable.
Culpable del fracàs, d’haver fet les coses malament, de no haver fet prou per millorar la situació.
A continuació, repasses mentalment on és l’error, sense saber que l’únic error que vas cometre va ser entregar
tota la teva confiança de manera altruista. Ressegueixes cada moment, cada instant, mentre t’autoenganyes
pensant que no n’hi ha per a tant, que són imaginacions teves, que tot tornarà a ser com abans, que una mala
època la té tothom.
I no és així, ja que mentre tu et trenques el cap buscant mil i una justificacions mitjanament coherents, el “teu”
entorn no hi perd ni un segon. És més, fa els ulls grossos a la situació. La pregunta és evident: “De què ha servit
tot això? He perdut el temps?”. En un principi, pot semblar que sí; però, al final, t’adones que no, que t’has
fet fort, que ja no cauràs mai més en aquella agredolça trampa. I el que és millor: deixes de culpar-te. És que
potser paga la pena?
Així doncs, només hi ha un camí possible: canviar. Quan abans millor. “Metamorfosar” per a la teva vida, per
al teu futur... per a tu mateix. Els vells costums no et duran res nou. “Si tu canvies, el món canviarà amb tu”.
No importa allò que tenies abans, sinó allò que pots arribar a aconseguir, i gaudir de l’experiència. Fes que es
preguntin per què encara segueixes somrient. La felicitat no és un maquillatge. Digues no a la hipocresia.
Laura Rodríguez (2n Batxillerat)
2n premi
vII*
Jo conec un lloc on fins i tot les pedres canten.
Ben cert és un indret petit,
però molt encongits, ben encongits,
hi cabríem tots dos enmig de la nit.
Jo conec un lloc on fins i tot les fulles canten.
I quan els vents bufen amb fúria
els animalons tots arrupits
criden "Glòria!" a la mare terra.
Jo conec un lloc on fins i tot l'aigua canta.
On el sol es pon a poc a poc
i la lluna blanca com la neu
neix plorant amb la més suau fragilitat.
Jo conec un lloc on fins i tot el diable hi té cabuda.
Era d'esperar aquest paradís?
I esdevindrà el més mansoi dels àngels.
Hi seré jo present, en el teu cor?
Aitana Falip i Carme Planes (2n Batxillerat)
*Representa que l'idoni indret que s'hi descriu és el cor de
l'amor no correspost.
37

52. Curs 2009-10
1r cicle d’ESO
1r premi 2n premi
EL CAPvESPRE NEIX EL DIA
El sol se’n va i els ocells surten Quan surt el sol i es reflecteix la resplendor al mar,
giren i giren donant forma al cel. quan el gall canta i la rosada és recent,
Alguna cosa sembla que busquen, tothom es desperta i la feina reprèn.
però en realitat és el seu destí etern. El sol es va traslladant pel cel clar,
i les viles s'omplen de gent
El sol se’n va i la lluna es desperta.
que enceta el dia alegrement.
S’encenen els fanals de la ciutat.
Ja no se sent l’olor de la ginesta. Quan la gent es desvetlla del son,
Un silenci profund s’ha despertat. deixa enrera la nit i la foscor,
i comença a regnar la claror.
El sol se’n va i el dia s’acaba.
És llavors que el dia és nostre
Milers de colors vesteixen el cel.
per poder passar a l'acció
Les estrelles es preparen per l’arribada
i entre tots fer un món millor.
i els núvols marxen en forma de vel.
Quan el sol s'amaga i la llum desapareix,
El sol se n’ha anat i només quedo jo.
la fosca torna a regnar
Ha marxat la calor i arriba la fresca.
i la gent descansa perquè l'endemà haurà de matinar.
Ara em queda caminar en la foscor,
És l'hora de veure els nostres pensaments
en camí d’una nit sense tempesta.
per tal de poder reflexionar
Iris vergé (2n ESO) sobre allò que encara ens ha quedat per millorar.
Jordi Llobet (2n ESO)
2n cicle d’ESO
1r premi
SóC AFORTUNADA...
Sóc afortunada, tinc de tot i més. Molts d'ells sense pares, o han estat venuts,
Tinc casa, família, no em fa falta res. canviats per objectes o bé abandonats.
Tot el dia a classes, fent activitats, Ningú se n’adona, del que estan passant.
i els caps de setmana tots ben ocupats. Només ens importa el nostre voltant.
Tot canvia mig planeta més enllà: Judit valverde (3r ESO)
ni una vida digna, ni res per menjar.
Molts nens a la guerra, entrenats per matar,
o nenes esclaves, res a desitjar.
38

53. 2n premi
TIC TAC TIC TAC
Tic tac, tic tac, tu canción me sigue
día tras día, año tras año, siempre recordando,
que eres el señor de los tiempos,
el controlador de nuestras vidas.
Recuerdo como de bien pequeña te oía: tic tac, tic tac,
siempre cortando el tiempo con tu pequeña sierra.
Al igual que el leñador corta las ramas y los troncos,
lo mismo hacías con los minutos, dejándolos caer como
si de hojas de los árboles se trataran.
Tic tac, tic tac, tú que divides el tiempo según tu conveniencia,
haciendo, de los segundos, soplos de vida; y, de las horas, eternidades.
Tic tac, tic tac, necesito oír continuamente tu canción,
para recordarme que no vivo sin sentido,
sino que mis días están organizados según matemáticos cálculos.
De esta manera hasta el final de mi existencia quiero oír tu canción.
Andrea Portella (4t ESO)
Batxillerat
1r premi
TU I JO, FELICITAT
Com quan s'uneixen dues gotes d'aigua, Sol i lluna, mar i terra,
i s'entrellacen totalment, fulla i arbre, pau i guerra,
jo a tu, et demano ser gota d'aigua, tu i jo, felicitat,
per fondre't amb mi plenament. promesa meva, eternitat.
Sol i lluna, mar i terra, Dels meus llavis brotà una promesa,
fulla i arbre, pau i guerra, que sorgí de dins meu,
tu i jo, felicitat, simplement et dic, amb meva mà estesa,
promesa meva, eternitat. el meu cor sempre serà teu.
Com quan dos rajos de llum blanca, Sol i lluna, mar i terra,
van junts en la mateixa direcció, fulla i arbre, pau i guerra,
jo a tu, et demano ser llum blanca, tu i jo, felicitat,
per perdre't amb mi a l'horitzó. promesa meva, eternitat.
Edgar Martín (2n Batxillerat)
39

54. 2n premi
STANDBY
Me duele mucho la cabeza y me siento cansada. No sé dónde estoy, o quizá sí, pero no me acuerdo. Levanto la
mirada y descubro un lugar precioso con mucha luz. Doy unos pasos y entro en un jardín enorme con rosas y
otras flores de colores, mesitas para tomar algo, y tumbonas y sillones que parecen muy cómodos. Se oyen los
pájaros cantar tranquilamente. Hace un día estupendo y se puede percibir el aire puro y fresco primaveral.
Bajo la cabeza y me miro a mi misma. Llevo puesto un increíble vestido negro de fiesta y unos zapatos rojos de
tacón considerable, pero todavía no me duelen los pies. Pongo cara de duda. ¿He salido de fiesta? No lo sé. O
quizá sí, pero no me acuerdo.
Vuelvo a levantar la mirada y me doy cuenta de que no estoy sola. En el jardín hay mucha gente. Juegan, hablan,
se ríen, otros lloran, pasean, toman el sol, huelen flores… No los conozco, o quizá sí, pero no me acuerdo. Los
miro uno por uno, sorprendida. Son todos diferentes y no parecen pertenecer a la misma raza ni ser de la misma
edad. No entiendo nada. Para que pueda aclararme un poco las ideas, decido hablar con una de aquellas perso-
nas. Se trata de una chica que aparenta, más o menos, la misma edad que yo. Lleva un vestido parecido al mío,
pero está un poco despeinada y no lleva zapatos. Cuando me acerco hasta llegarle a tocar el hombro, me mira y
la expresión de tristeza y soledad le cambia por una de intriga. Le pregunto dónde estamos y me dice que no lo
sabe. Con los ojos llorosos, me cuenta que lleva ahí casi tres años y todavía no ha llegado a ninguna conclusión.
Parece una buena chica y nos hacemos amigas al instante; por esto, me gustaría contarle cosas de mi vida pero
no puedo, o quizá sí, pero no me acuerdo.
Me lleva a un lugar que no había visto aún. Se trata de una escalinata blanca muy limpia y ancha, pero no se ve a
dónde lleva. Ella tampoco lo sabe. A causa de mi picardía y atrevimiento, subo el primer escalón; pero, con cara
de espanto, mi amiga me coge del brazo, me empuja hacia el suelo y me advierte del peligro que corro si subo.
Los más sabios del jardín dicen que la escalera sólo es de ida, pero no de vuelta. Por un momento se me ha
puesto la piel de gallina.
Más tarde me lleva a otro lugar parecido al de la escalera, pero en este solo hay un tobogán. También está
impecable. Su color blanco perla reluce. Está claro que éste sólo es de bajada. Puede ser que el jardín tenga más
pisos, pero nadie lo sabe. Sólo se sabe que la gente que ha subido o ha bajado no ha regresado todavía, y no
creen que regrese jamás.
Todo me empieza a asustar. Vuelvo a plantearme mi situación. Estoy perdida, pero tampoco sé a dónde iba o de
dónde venía. O quizá sí, pero no me acuerdo. El jardín no termina de gustarme. Sólo conozco a una persona. Los
demás son desconocidos. No tengo ropa para cambiarme ni cama para dormir, aunque no la necesito porque,
en los días que llevo aquí, aún no ha anochecido. Estoy cansada, confundida y terriblemente aterrada. Me echo
a llorar sin control. Quiero volver a mi vida de antes de llegar al jardín desconocido, pero no sé a qué vida me
refiero. Tal vez deba esperarme. Mi duda me lleva a pensar que, para salir de aquel lugar, debo coger uno de
los dos caminos: las escaleras o el tobogán. Los dos caminos son blancos y a ninguno de ellos se le ve el final.
Debo escoger si quiero irme. Camino hasta las escaleras. Las miro y, francamente, me da pereza subir tantísimos
escalones. Giro los ojos hacia el tobogán y parece un camino más fácil. Además, me viene a la memoria como
un flash que en un pasado había bajado ya por alguno, y era divertido. Lentamente me dirijo hacia él. Cuando
estoy delante miro hacia abajo y me entra una sensación de vértigo. Sigo sin ver el final y no sé cuánto tiempo
me traerá bajar pero no tengo miedo, me atrevo. Me giro de nuevo para dar un último vistazo al paraíso de flo-
res perdido que tanta duda me ha traído, sonrío tímidamente y articulo un ‘’adiós’’ muy bajito. Me siento en el
tobogán y cuelgo las piernas con los tacones rojos hacia abajo. Cierro los ojos, respiro muy hondo y me dispongo
a marcharme. Con las manos me doy un ligero empujón y empiezo a sentir el roce al bajar.
Despierto y abro los ojos muy lentamente. Aún me duele la cabeza y me cuesta respirar. Tampoco sé dónde
estoy, pero me da la sensación de que he dormido muy bien. Tengo seis ojos que me miran con atención. Dos de
ellos pertenecen a un hombre atractivo de unos cuarenta y tantos años de edad que me sonríe; otros dos, son
de una niña pequeña que se parece a mí por el color azul de su mirada y los rizos negros tapándole las orejas;
los dos últimos ojos lloran de emoción. Son de una mujer que parece preocupada por mí. Es ella misma la que
me dice: “Cariño, has vuelto”. Vuelvo a mirar las tres caras. Parecen y deben de ser una familia, pero no estoy
segura de que sea la mía. O quizá sí, pero no me acuerdo.
Núria Pulido (1r Batxillerat)
40

55. Solucions als passatemps
(pàgs. 32-33)
A) credo, lavabo, dèficit, superàvit, accèssit, magníficat,
oremus, vídeo, hàbitat, placebo.
B) Deo iuvante (1), Alea iacta est (3), Sine die (2),
Statu quo (3), Mutatis mutandis (1), In extremis (1),
Habeas corpus (2), Ex aequo (1), Corpore insepulto (1),
A priori (3)

56. Només hem publicat una portada, però en teníem més:
Disseny: Gerard Royes
Disseny: EsterTrilla
Disseny: Ivan Alzina Disseny: Sergi Bové