Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
NARRATIVA CATALANA A PARTIR DEL SEGLE XIX1. Realisme i Naturalisme       1.1. Realisme               Europa, mitjans del s...
3. VÍCTOR CATALÀ       3.1. VIDA                Caterina Albert i Paradís, L’Escala 1869-1966.                Família rura...
5.2. MERCÈ RODOREDA       5.2.1. VIDA              Barcelona 1909-1983 Girona.              Família lletraferida i catalan...
6. FORMATS DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL – NARRATIVA ANYS SEIXANTALa narrativa dels anys 60’ es classifica en REALISME HISTÒR...
7. NARRATIVA DELS ANYS SETANTA I NORANTAA partir de l’any 1975 van haver-hi un seguit d’avenços importants per a la normal...
7.2.3. CARME RIERA       Palma de Mallorca 1948-actual       Obres riques de referents cultes i populars. Dins el darrer b...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Narrativa catalana a partir del segle xix

767 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Narrativa catalana a partir del segle xix

  1. 1. NARRATIVA CATALANA A PARTIR DEL SEGLE XIX1. Realisme i Naturalisme 1.1. Realisme Europa, mitjans del s. XIX. Stendhal i Balzac, precursors del realisme. Contrari al romanticisme. Basat en la raó i la representació objectiva de la realitat. Descrivia les tensions pròpies de la societat obrera mitjançant l’observació metòdica de la realitat. Interessat per la societat: anàlisi crític, sense sentiments ni idealitzacions. Flaubert, Dickens, Galdós i Clarín. 1.2. Naturalisme França 1870, Émile Zola. Pretén transformar la literatura en ciència utilitzant el mètode científic en l’anàlisi del comportament humà. Positivisme: vol donar la raó de tots els fenòmens naturals amb l’observació, i així establir les lleis que regeixen l’Univers. Determinisme: classifica el comportament humà segons la raça, el medi i el moment històric. Novel·la experimental, É. Z. (Positivisme + determinisme) Amb l’observació, analitza els aspectes de la societat amb l’objectiu de millorar les condicions socials i el comportament humà.2. NARCÍS OLLER 2.1. VIDA Valls 1846-1930 Barcelona Pertany a la Segona Generació de la Renaixença. Estudia Dret + s’instal·la a Barcelona. Mira cap Europa (França) per inspirar les seves obres. Rebutja el castellà; escriu en català per reviure la narrativa catalana. Jocs Florals 1877. 2.2. OBRA LA PAPALLONA (1882): amor adolescent entre una òrfena i un estudiant . Romanticisme + Barcelona L’ESCANYAPOBRES o ESTUDI D’UNA PASSIÓ (1884): degradació moral d’un home avar en la societat rural. Estudia l’avarícia i les seves conseqüències. Realisme i Naturalisme + Valls VILANIU (1885): descriu les calúmnies d’una família en el món rural. Vilaniu representa Valls. Romanticisme + Valls LA FEBRE D’OR (1890): observa la transformació de societat barcelonina amb l’aparició de la borsa. Naturalisme + Barcelona LA BOGERIA (1898): analitza el comportament psicològic d’una personatge boig. Naturalisme PILAR PRIM (1906): evolució psicològica d’una vídua que lluita per prevaler els seus sentiments contra la pressió de la societat. Realisme Marcs espacials: Barcelona representa l’urbà i Valls el rural. Temes secundaris: borsa, ferrocarril, caciquisme, etc. Transformació social causada per la Revolució Industrial.
  2. 2. 3. VÍCTOR CATALÀ 3.1. VIDA Caterina Albert i Paradís, L’Escala 1869-1966. Família rural important, compromesa amb les obligacions socials i familiars. Formació autodidàctica. Pren el pseudònim de Víctor Catal. Escriu narrativa, poesia i teatre. Destaca narrativa rural modernista. Diversos Jocs Florals. 3.2. OBRA 4 etapes separades per períodes d’inactivitat. SOLITUD (1905) obra universal:  Enfrontament moral.  Tema: Mila (protagonista) és una dona sola que lluita contra l’entorn social amb l’objectiu de superar la insatisfacció de la seva vida i assolir la realització personal: l’amor i la llibertat.  Espai: converteix l’Alt Empordà en un referent històric dins l’obra (entorn real de l’autora).  Llengua: llenguatge ric, expressiu i difícil d’entendre – Paraula única i viva de Maragall.4. NARRATIVA DE POSTGUERRALa censura va tenir un paper decisiu pels autors de postguerra. Va provocar desercions entre els autors, ladesaparició d’un públic lector del gènere narratiu i el retard de corrents nous. A més, només hi havia dos editorialsque controlaven les publicacions i fins als anys seixanta no es van poder traduir algunes novel·les.En conclusió, tots aquests elements van provocar l’aparició de narradors desvinculats de moviments literaris, sentfigures aïllades. Tot i així, es poden classificar en quatre grups segons els temes: Novel·la psicològica: amb Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga. Existencialisme: on destaca el personatge de la femení, amb Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany. Literatura fantàstica: amb Pere Calders, Joan Perucho i Jordi Sarsanedas. Novel·la d’exili: narren les vicissituds dels catalans en camps nazis, amb Riera Llorca.Els autors també es poden classificar segon si van formar-se abans o després de la Guerra Civil Espanyola.5. FORMATS ABANS DE LA GUERRA CIVIL 5.1. LLORENÇ VILLALONGA 5.1.1. VIDA Mallorca 1897-1980. Família benestant, estudia Psiquiatria a Paris. Afiliat a la Falange. Pertany a la novel·la psicològica i destaquen els personatges femenins. 5.1.2. OBRA MORT DE DAMA (1931): és una sàtira contra l’aristocràcia mallorquina. BEARN O LA SALA DE LES NINES (1956): és una antítesi de Mort de dama, és a dir, realça l’aristocràcia mallorquina, i on l’autor i la seva esposa apareixen sota els personatges protagonistes. També va escriure bastants contes.
  3. 3. 5.2. MERCÈ RODOREDA 5.2.1. VIDA Barcelona 1909-1983 Girona. Família lletraferida i catalanista, formació autodidàctica. Es casa amb el seu oncle, Joan Gurguí i tingueren un fill. De ben jove va col·laborar en diverses publicacions. S’exilia a França i Ginebra. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. 5.2.2. OBRA Exclusivament narrativa. Pertany a la narrativa psicològica. Utilització de símbols com les flors que representen la infantesa i la innocència, els coloms que representen l’opressió i l’aigua que representa la connexió entre la infantesa i la mort. Es pot dividir en tres etapes:  JOVENTUT: són les obres que van ser publicades abans de la Guerra Civil, petites novel·les d’iniciació que més tard desenvoluparia. Les protagonistes són femenines i estan influenciades pel marit. Aloma  MADURESA: són les obres que van ser publicades durant l’exili, i que la van consagrar com una autora coneguda arreu del món. Introdueix l’escriptura parlada, els diàlegs. La plaça del diamant  VELLESA: són novel·les impregnades de fantasia en un món oníric on els protagonistes pateixen una metamorfosi que permet el seu alliberament. Mirall trencat5.3. PERE CALDERS 5.3.1. VIDA Barcelona 1912-1994 Escriptor i dibuixant. Afiliat a la República. S’exilia a Mèxic. La companyia Dagoll Dagom adapta les seves obres per representacions teatrals. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. 5.3.2. OBRA Característiques de les seves obres: la influència mexicana, l’humor, la ironia, l’absurditat, l’imprevist i l’atzar. Va escriure novel·les i contes. Pertany a la literatura fanàstica. Quatre etapes:  PRIMERES OBRES: participa com escriptor i dibuixant. El primer arlequí  OBRES D’EXILI: sense voluntat d’integració, sempre recordant Catalunya. Cròniques de la veritat oculta  RETORN A CATALUNYA: amb influència mexicana, connecta amb un realisme màgic analitzat com una rebel·lió social. Aquí descansa Nevares  DARRERES OBRES: marcada pel fi de la dictadura i un creixement notable de les seves obres com escriptor i periodista. Antaviana
  4. 4. 6. FORMATS DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL – NARRATIVA ANYS SEIXANTALa narrativa dels anys 60’ es classifica en REALISME HISTÒRIC i LITERATURA DE FANTASIA. 6.1. REALISME HISTÒRIC (SOCIAL). Es donà entre els anys 1958-1968 i destaca per propugnar una ruptura amb les actituds culturals i literàries. 6.1.1. MANUEL DE PEDROLO Segarra 1918-1990 Barcelona Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Pertany a la narrativa existencialista. Temes: la postguerra, la situació de Catalunya, la solitud i les relacions entre home i dona. Tres etapes: 1. Poesia i narracions curtes. Experimentació amb la distorsió del temps i l’espai. 2. Es compromet amb la realitat social i cultural. Totes les bèsties de càrrega 3. Es professionalitza com escriptor i experimenta amb noves tècniques com la ciència- ficció. Mecanoscrit del segon origen 6.1.2. JOSEP M. ESPINÀS Barcelona 1927-actual. Escriptor i periodista: novel·la reportatge. Li agrada molt caminar, i després escriu novel·les basades en aquestes experiències. Combat de nit i Viatge al Pirineu de Lleida 6.1.3. MARIA AURÈLIA CAPMANY Barcelona 1918-1991 Lligada a la vida política i pública. Conrea novel·la, teatre i publicacions periodístiques. Pertany a la narrativa existencialista. Característiques de les seves obres: intimista, psicològica i feminista. Necessitem morir i Betúlia 6.2. LITERATURA DE FANTASIA Destaca per barrejar la realitat amb la fantasia. 6.2.1. JOAN PERUCHO Barcelona 1920-2003 Pertany la literatura fantàstica, concretament al realisme màgic. Escriu obres farcides de referències històriques i literàries i són iròniques i sorprenents. Llibre de cavalleries i Les històries naturals 6.2.2. JORDI SARSANEDAS Barcelona 1924-2006 Escriu novel·les, contes i traduccions. Va treballar a la revista Serra d’Or. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Pertany a la literatura fantàstica. Mites i Contes
  5. 5. 7. NARRATIVA DELS ANYS SETANTA I NORANTAA partir de l’any 1975 van haver-hi un seguit d’avenços importants per a la normalització de la cultura i la llenguacatalana, sense censura ni clandestinitat. Els escriptors que sorgeixen són molt heterogenis, però coincideixen enunes característiques comunes: Inquietud per assolir un nivell de qualitat literari. Exploració de nous camins de creació. Curiositat per la tradició anterior – que és assumida o no. Coneixement profund i rigorós de la llengua pròpia. Temes: ambients urbans i problemes rebels dels joves. 7.1. ANYS SETANTA 7.1.1. BALTASAR PORCEL Andratx 1937-actual Novel·la, contes, teatre i articles periodístics. En les seves obres fa referència la seva terra: Mallorca, reflectint els problemes que hi havia, com els contrabans als ports. Els argonautes i La lluna i el cala Llamp Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. 7.1.2. JESÚS MONCADA Mequinensa 1941-2005 Barcelona Estudia magisteri – amic de Pere Calders. Escriptor i traductor (treballa en una editorial). Obres traduïdes a més de dotze idiomes. En les seves obres reviu el seu poble natal, Mequinensa, que va ser destrossat per poder-hi construir un embassament del riu Ebre. Camí de sirga i El cafè de la Granota 7.1.3. MONTSERRAT ROIG Barcelona 1946-1991 Llicenciada en Filosofia i Lletres Caire feminista – forma part del PSUC Va rebre molts premis: Jocs Florals, Víctor Català, Serra d’Or, etc. Escriu narrativa breu, teatre i articles periodístics. Ramona, adéu i El temps de les cireres 7.2. ANYS NORANTA 7.2.1. TERENCI MOIX Barcelona 1942-2003 Formació autodidàctica – escriu novel·les i articles. Tracta temes rupturistes amb la temàtica de postguerra: la crítica sistemàtica. La torre dels vicis capitals i El sexe dels àngels 7.2.2. JAUME FUSTER Barcelona 1945-1998 Novel·lista, traductor, guionista i articulista. Temes rupturistes amb la temàtica de postguerra. Escriu obres de gènere policíac, ficció, periodisme polític, etc.: novel·la negre. Les claus de vidre i L’illa de les Tres Taronges
  6. 6. 7.2.3. CARME RIERA Palma de Mallorca 1948-actual Obres riques de referents cultes i populars. Dins el darrer blau i Joc de miralls Premi Nacional de Narrativa del Ministeri de Cultura i molts més.7.2.4. QUIM MONZÓ Barcelona 1952-actual Actualment està actiu escrivint en novel·les, contes, diàlegs, reportatges i columnes. Tracta temes quotidians distorsionats, barrejant la tragèdia amb la comèdia. Els escrits es caracteritzen per la concisió i l’exactitud, combinada amb l’humor negre, el distanciament, la coherència interna i l’oralitat fingida (expressions pròpies del llenguatge oral molt elaborades per ser representades). Uf, va dir ell i El perquè de tot plegat7.2.5. ISABEL-CLARA SIMÓ Alcoi 1943-actual Llicenciada en Filosofia – combina tasques educatives amb periodístiques. Gran creació literària a partir de 1990. Raquel i La salvatge

×