1. EL COMENTARI DE TEXT:
exercici de pràctica
text: EL CODONYAT
J. Carles Vendrell Xirivella

2. Esquema

Text: EL CODONYAT (Toni Mestre. Levante 21-08-98)

COHERÈNCIA
◦ Títol, tema, tesi i estructura temàtica
◦ Progressió temàtica

ADEQUACIÓ
◦ Àmbit d’ús i Gènere
◦ Tipologia textual i finalitat comunicativa
◦ Relació text-context
◦ Veus del discurs
◦ Variació lingüística
◦ Modalització i inpersonalitat

COHESIÓ
◦ Mecanismes de referencia
◦ La connexió

3. Text: EL CODONYAT
Fa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony ,tan popular fa
alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’ara berena pa amb codonyat? És el cas
que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetal ensucrada que tantes vegades, alternant amb la
barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora de berenar els anys de la infantesa.
Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancant en els últims
anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrer de Quart de Fora. On
buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava? A l’aparador dels dolços no n’hi havia
ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que col·locava pastisseria industrial a les prestatgeries. «No sé – em va dir–,
pregunte en charcutería.» Em va estranyar d’allò més, però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada.
Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quan m’arribà el torn
vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependenta em va sobtar: «Codo…què?».
Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaig repetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirantme com si tinguera al davant un boig que per moments esdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va
fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em
vaig sentir estranger.
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb el taxista. En
arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre. «És que com que m’ha
parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig aborronar I encara hi ha qui, a la ciutat
de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo invasor». Tindran barra!
Toni MESTRE. Levante 21-01-98 .

4. Adequació: Títol, tema, tesi
1.
TÍTOL  Remàtic, NO temàtic. (l’annèctoda de buscar
codonyat li serveix a l’autor de pretext per a abordar el tema)
2.
TEMA  L’escàs ús del valencià a València.
3.
TESI (o idea principal)  L’autor se sent estranger en la
seua ciutat i país quan usa el valencià, i recorda que alguns
denuncien el “catalanismo invasor” en castellà, sense usar
el valencià, actitud descarada i perjudicial per a la
continuïtat de la llengua.
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb el taxista. En
arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre. «És que com que m’ha
parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig aborronar I encara hi ha qui, a la ciutat
de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo invasor». Tindran barra!
◦
Es troba al final del text  ESTRUCTURA SINTETITZANT O INDUCTIVA

5. Adequació: Estructura temàtica
Fa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony, tan popular
fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’ara berena pa amb
codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetal ensucrada que tantes vegades,
alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora de berenar els anys de la infantesa.
Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancant en els últims
anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrer de Quart de Fora. On
buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava? A l’aparador dels dolços no n’hi havia
ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que col·locava pastisseria industrial a les prestatgeries. «No sé – em
va dir–, pregunte en charcutería.» Em va estranyar d’allò més, però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció
indicada.
Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quan m’arribà el torn
vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependenta em va sobtar:
«Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaig repetir sil·labejant.
Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per moments esdevenia perillós. La dona que
tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a
la meua ciutat, al meu país, em vaig sentir estranger.
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb el taxista. En
arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre. «És que com que m’ha
parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig aborronar I encara hi ha qui, a la ciutat
de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo invasor». Tindran barra!

6. Adequació: Progressió termàtica
Fa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat (T1). Aquesta confitura de codony ,tan
popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic (R1-1). Quina criatura d’ara berena pa
amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetal ensucrada que tantes
vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora de berenar els anys de la infantesa
(R1-2).
Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne (T2). Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancant en
els últims anys (R2-1) i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrer de
Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava? A
l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. (R2-2) Vaig preguntar a un treballador que col·locava pastisseria
industrial a les prestatgeries. «No sé – em va dir–, pregunte en charcutería.» Em va estranyar d’allò més, però
vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada.  PROGRESSIÓ LINEAL (1)
Tenia tres dones (T1) davant meu. Totes parlaven castellà (R1) A poc en vingué, una altra (R2) de certa edat.
Quan m’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependenta
(R3) em va sobtar: «Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaig repetir
sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per moments esdevenia
perillós (R4). La dona que tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».«¡Ah!,
membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentir estranger.  PROGRESSIÓ DE
TEMA CONSTANT (2)
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc (T3), una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb el
taxista (R1). En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre (R2).
«És que com que m’ha parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig aborronar
(R3) I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo invasor». Tindran
barra!  PRGOGRESSIÓ DE TEMA CONSTANT (3)
Progressió de TEMES DERIVATS  (1) + (2) + (3)
 PROGRESSIÓ COMPLEXA

7. Coherència: ARGUMENTS
Fa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony ,tan popular fa
alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’ara berena pa amb codonyat? És el cas
que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetal ensucrada que tantes vegades, alternant amb la
barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora de berenar els anys de la infantesa.
Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancant en els
últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrer de Quart de
Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava? A l’aparador dels
dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que col·locava pastisseria industrial a les prestatgeries.
«No sé – em va dir–, pregunte en charcutería.» Em va estranyar d’allò més, però vaig ser obedient i em vaig atansar a la
secció indicada.
Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quan m’arribà el torn
vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependenta em va sobtar: «Codo…què?».
Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaig repetir sil·labejant. Aquella xicota seguia
mirant-me com si tinguera al davant un boig que per moments esdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat
em va fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu
país, em vaig sentir estranger.
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb el taxista. En
arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre. «És que com que m’ha
parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig aborronar I encara hi ha qui, a la ciutat
de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo invasor». Tindran barra!

8. Coherència: àmbit d’ús, gènere i text
1.
ÀMBIT D’ÚS  Públic en context formal, ÀMBIT PERIODÍSTIC
2.
GÈNERE DISCURSIU  És una COLUMNA D’OPINIÓ.
Aquest gènere té una llibertat d’estil i forma més ampla i no necessita
cenyir-se a la superestructura expositivo-argumentativa. L’autor
aborda el tema que vol amb recursos més aviat narratius, retòrics i
subjectius
INSERIT
SEQÜÈNCIES
D’ALTRES
TIPOLOGIES
TE3XTUALS
3.
TIPUS DE TEXT  Text EXPOSITIU – ARFUMENTATIU amb
seqüències narratives i dialogades.
 Té TESI  sintetitzant o inductiva
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb el taxista. En
arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre. «És que com que m’ha
parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig aborronar I encara hi ha qui, a la
ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo invasor». Tindran barra!
 HI HA ARGUMENTS  fonamentats en la pròpia experiència
personal
4.
FINALITAT COMUNICATIVA  REGULAR L’OPINIÓ I LA

9. Variació Lingüística
Fa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony ,tan popular fa
alguns anys, sembla (LÈXIC ORIENTAL  occidental PAREIX) que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina
criatura d’ara berena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir (LÈXIC ORIENTAL  occidental VINDRE; PERÒ ÉS
UN PRETÈRIT PERFET PERIFRÀSTIC, CARACTERÍSTIC DE L’OCCIDENTAL) de gana de tornar a tastar aquella carn
vegetal ensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate (LÈXIC OCCIDENTAL  oriental
XOCOLATA), ens va acompanyar (Pretèrit Perfet Perífràstic) a l’hora de berenar els anys de la infantesa.
Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes (MORFOLOGUIA NOMINAL  DIMINUTIU TIPIC DE
L’OCCIDENTALA i en particular del Valencià) de queviures de prop de casa han anat tancant en els últims anys i vaig
pensar (Pretèrit Perfet Perifràstic) d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrer de Quart
de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui (LÈXIC ORIENTAL  occidental HUI) el tradicional producte que
m’interessava? A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que col·locava
pastisseria industrial a les prestatgeries. «No sé – em va dir–, pregunte en charcutería.» Em va estranyar d’allò més,
però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada.
Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué (Pretèrit Perfet Simple) una altra, de certa
edat. Quan m’arribà (Pretèrit Perfet Simple) el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai
de la jove dependenta em va sobtar: «Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua 8MORFOLOGIA NOMINAL 
POSSESSIU EN –U-  OCCIDENTAL). «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaig repetir sil·labejant. Aquella xicota (LÈXIC
OCCIDENTAL) seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per moments esdevenia perillós. La dona que
tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la
meua ciutat, al meu país, em vaig sentir estranger.
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada (LÈXIC OCCIDENTAL
 oriental XERRAR) amb el taxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa
el taxímetre. «És que com que m’ha parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l (COMBINACIÓ
PRONOMS CI + CD OCCIDENTAL  oriental L’HI)parlava! Em vaig aborronar I encara hi ha qui, a la ciutat de
València, es passa el dia denunciant el «catalanismo invasor». Tindran barra!

10. Coherència: Relació text - context
1.
CANAL  Text ESCRIT.
text PUBLICAT EN PREMSA  Levante  TEXT PREPARAT I
BASTANT ELABORAT
2.
ESPAI I TEMPS DE L’ENUNCIACIÓ 
No SÓN COMPARTITS SINÓ DIFERITS.
EMISSOR
(Autor) i
RECEPTOR (Lector) NO COMPARTEIXEN NI TEMPS NI ESPAI DE
L’ENUNCIACIÓ.
3.
DIRECCIONALITAT DE LA COMUNICACIÓ  Unilateral i
Multidireccional

11. Coherència: Veus del discurs
1.
AUTOR REAL  Toni Mestre.
Toni Mestre, Antoni Beneyto Mestre, (València, 1942 - València, 28 de juliol de 2006) fou
un periodista valencià molt compromès amb els valors democràtics i valencianistes i defensor de la
cultura illengua catalana al País Valencià.
2.
AUTOR MODEL  Autor que ha de publicar habitualment en
premsa, valencianoparlant coneixedor de la situació
sociolingüística que es viu a la ciutat de València i que relata un
parell d’anècdotes viscudes quan utilitza el valencià a la botiga
i al taxi.
3.
LECTOR REAL  Nosaltres
4.
LOCUTOR  Utilitza de forma destacada la 1a PERSONA DEL
SINGULAR ( EFECTE MODALITZADOR), però també la 1a
personal del plural amb un doble valor EXCLUSSIU i INCLUSSIU
5.
ALOCUTARI  Pot haver un exemple d’una apel·lació a una 2a o 3a
veu
6.
ENUCIADOR  Apareix QUATRE TERCERES VEUS dins d’un

12. Veus del discurs: LOCUTOR
Fa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony ,tan popular fa
alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’ara berena pa amb codonyat? És el cas
que ens (NOSALTRES EXCLUSSIU  JO + ELLS –els meus companys) va venir de gana de tornar a tastar aquella carn
vegetal ensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens (NOSALTRES IBCLUSSIU  JO +
ELLS + TU – TOTS NOSALTRES-) va acompanyar a l’hora de berenar els anys de la infantesa.
Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancant en els últims
anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrer de Quart de Fora. On
buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava? A l’aparador dels dolços no n’hi havia
ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que col·locava pastisseria industrial a les prestatgeries. «No sé – em va dir–,
pregunte en charcutería.» Em va estranyar d’allò més, però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada.
Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quan m’arribà el torn
vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependenta em va sobtar: «Codo…què?».
Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaig repetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirantme com si tinguera al davant un boig que per moments esdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va
fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em
vaig sentir estranger.
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb el taxista. En
arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre. «És que com que m’ha
parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig aborronar I encara hi ha qui, a la ciutat
de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo invasor». Tindran barra!
Toni MESTRE. Levante 21-01-98 .

13. Veus del discurs: ALOCUTARI
Fa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony ,tan popular fa
alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’ara berena pa amb codonyat? És el cas
que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetal ensucrada que tantes vegades, alternant amb la
barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora de berenar els anys de la infantesa.
Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancant en els últims
anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrer de Quart de Fora. On
buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava? A l’aparador dels dolços no n’hi havia
ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que col·locava pastisseria industrial a les prestatgeries. «No sé – em va dir–,
pregunte en charcutería.» Em va estranyar d’allò més, però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada.
Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quan m’arribà el torn
vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependenta em va sobtar: «Codo…què?».
Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaig repetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirantme com si tinguera al davant un boig que per moments esdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va
fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em
vaig sentir estranger.
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb el taxista. En
arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre. «És que com que m’ha
parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig aborronar I encara hi ha qui, a la ciutat
de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo invasor». Tindran barra!
Toni MESTRE. Levante 21-01-98 .

14. Veus del discurs: LOCUTOR
Fa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony ,tan popular fa
alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’ara berena pa amb codonyat? És el cas
que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetal ensucrada que tantes vegades, alternant amb la
barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora de berenar els anys de la infantesa.
Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancant en els últims
anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrer de Quart de Fora. On
buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava? A l’aparador dels dolços no n’hi havia
ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que col·locava pastisseria industrial a les prestatgeries. «No sé – em va dir–,
pregunte en charcutería.» Em va estranyar d’allò més, però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada.
Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quan m’arribà el torn
vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependenta em va sobtar: «Codo…què?».
Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaig repetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirantme com si tinguera al davant un boig que per moments esdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va
fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em
vaig sentir estranger.
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb el taxista. En
arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre. «És que com que m’ha
parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig aborronar I encara hi ha qui, a la ciutat
de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo invasor». Tindran barra!
Toni MESTRE. Levante 21-01-98 .

15. Modalització
Fa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony, tan popular fa
alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’ara berena pa amb codonyat? És el cas
que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetal ensucrada que tantes vegades, alternant amb la
barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora de berenar els anys de la infantesa.
Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancant en els últims
anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrer de Quart de Fora. On
buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava? A l’aparador dels dolços no n’hi havia
ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que col·locava pastisseria industrial a les prestatgeries. «No sé – em va dir–,
pregunte en charcutería.» Em va estranyar d’allò més, però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada.
Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quan m’arribà el torn
vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependenta em va sobtar: «Codo…què?».
Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaig repetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirantme com si tinguera al davant un boig que per moments esdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va
fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em
vaig sentir estranger.
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb el taxista. En
arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre. «És que com que m’ha
parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig aborronar I encara hi ha qui, a la ciutat
de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo invasor». Tindran barra!
Toni MESTRE. Levante 21-01-98 .